Humanisme classicista i humanisme cristià en l'ensenyament de la mitologia al llarg dels segles XVIII i XIX hispànics

HUMANISME CLASSICISTA I HUMANISME CRISTIA EN L'ENSENYAMENT DE LA MITOLOGIA AL LLARG DELS SEGLES XVIII i XIX HISP~ICS Josep Closa Farrés . . . pauca de infinitis delibare placet. F.A. Pomey En la nostra tpoca, al costat dels estudis aprofundits i de les obres erudites i de gran perfecció lingüística i filolBgica entorn de I'antiga mitologia clissica greco-llatina i llurs relacions amb les cultures orientals, no podem oblidar en aquest tema I'aportació precedent dels dos segles darrers. Una aproximació a les obres més representatives de I'estudi mitolagic i mitografic anterior als grans descobriments de la filologia comparativa i de la lingüística histarica o de la histaria de les religions pot afavorir millor la visió del lector culte i de I'estudiós. Tractar d'establir quina havia estat en un passat no massa llunya, a I'alba de I'era moderna, la forma d'interpretació de les creences mitolagiques dels antics pobles de la Mediterrania pre-cristiana, i quin era el sentit que hom els concedia dins 1'Pmbit dels estudis classics, és quelcom més que una pura recerca d'arqueologia literaris, ates que unes determinades obres franquejaren els límits de llurs segles i assenyalaren una fita; llur estudi, doncs, pot permetre coneixer algunes tendtncies culturals que han pervingut fins al present, influint les arts, les belles lletres i la literatura en general. Dues d'aquestes obres singulars, representatives de les tendencies de I'humanisme classicista i alhora de I'humanisme cristis en I'estudi de I'antigor, posteriorment coneguts amb la denominació de Altertumswissenschafi, són encara avui el Pantheum Mythicum, seu fabulosa deorum historia del jesuita Francois Antoine Pomey (1636-1673), i la Hirtoria poeticapara La inteligencia de Los poetas y autores antiguos del també jesuita Pierre Gautruche (1602-1681). Foren publicades per primera vegada a la primera meitat del segle XVII i traduydes a diferents llengües d'Europa. Conegueren també una amplia difusió hispanica al llarg de dos segles', fins a les obres renovadores de Cecilia Bohl de Faber i Raimundo de Miguel, divulgant una forma de veure i comprendre I'antigor des d'un punt de vista humanístic i cristii. ~mbdues obres apareixen redactades i publicades a cornencaments del gran segle de Lluis XIV, que de fet s'inicia I'any 1661, després de la regencia del cardenal Mazzarino. La resta d'Europa a l'tpoca immediata assisteix a grans fets histbrics que assenyalen I'inici d'una ?poca, com I'abdicació de la reina Cristina de Suecia I'any 1654 i la seva retirada a la ciutat de Roma, o el creixent avenc del poder turc. És evident que I'esprit du si2cIe de Louis XIVes troba ja a la gestació de les dues obres, que recollien la tradició d'un passat mític i majestuós de llegendes i tradicions grandioses de déus, deeses i herois llegendaris, que pocs anys després havien de tornar a la plenitud artística i immortal, griicies a la magnífica i esplendorosa realitat del Palau de Versalles, conjunt arquitectbnic i artístic més representatiu del regnat de Lluis XIV. Enfront del poder creixent del món oriental, la societat culta europea del segle XVII adreca el seu esguard cap a I'antigor, com a font inexhaurible i perenne d'inspiració artística per a la pintura i I'escultura, o les belles lletres, i com un model de valors morals i culturals definidors d'una forma de visió del món2. El títol de I'obra de F.A. Ponney, Pantheum Mythicum, té un gran interes com a reflex de la idea de Roma en el segle XVII frances i europeu. Així, si per a tota l'europa medieval, el símbol de la Roma antiga havia I El Pantheum Mythicum de Fran~oise Antoine Pomey va conPixer una primera difusió europea al mateix segle de la seva aparició. Les edicions anglesas es troben des de 1698 fins a I'any 1793, i superen les vint edicions. Es coneixen també edicions germaniques del mateix segle; hi destaquen les de Frankfurt de 1738 i la reedició de 1771. Cf. Bnitish MI¿- seum, General Catalogue of Printed Books, Londres 1963, vol. 192, cols. 635-636. L'obra originalment escrita en llengua llatina va ésser tradu'ida més tard a la llengua francesa. I'any 1715. Cf. Catalogue Généraldes Livres Imprimés de la Bibliotheque Nationale, tome CXL, Paris, MInistere de 1'Education Nationale, cols. 350-352, esp. 351. L'obra del també jesu'ita Pierre Gautruche conegué una difusió més restringida, encara que les edicions franceses conegudes són des de 1673 fins a 1773, i les versions angleses de M. D'Assigny corresponen als anys 1683 fins a 1701. Cf. The British Library. General Catalogue oj PnittedBoks, London, Miinchen, New York. Paris, vol. CXXI, p. 95; Catahgue General des Lzvres Imprimés de la Bibliotheque Nationale, tome LVII!. Paris, Ministere de 1'Instruction Publique et des Beaux Arts, 1929, cols. 397-399, esp: 398. 2 Ambdues obres responen a un conjunt de circumstancies semblants a les del segle d'August, figura amb qui s'identificava el rei Lluís XIV. Cf. Lu~s xlv. Me7nonas sobre el arte degobemar; próogo, selección y trad. de M. Granell, Buenos Aires, Madrid. 1947, p. 46: a,. ./os antiguos emperadores romanosw. Per a la figura d3August, cf. W. DEONKA. La légende d'Octave Augu~te, dieu, sauveur et maitre du monde, Revue de I'Histoire des Religions, WCXIII, 1960, pp. 38-57, 77-107, 163-195. estat el Colissaeus, visió que s'enriqueix a partir del segle XII amb altres monuments, els humanistes del Renaixement, arquitectes, pintors i escultors restaren meravellats per I'edifici de I'antic Panteó de Roma3. La visió de Pomey és també la dels humanistes italians precedents i contemporanis; per aix6 I'escriptor no evoca el Panteó de Roma del seu segle, és a dir, el temple del Panteó transformat en una església cristiana4, dedicada a la Mare de Déu des de l'any 609 d.C., sinó que invita al lector a una visió imaginiria per I'antic Pantbeum paganitzant de la Roma antiga i imperial. Com a bon humanista, descobridor del passat antic de Roma, Pomey té una visió limitada. Per contrast, el seu contemporani, Charles du Fresne, Sieur de Du Canges, en la seva obra magna, el Glossan'um adScriptores Mediae et Infimae Latinitatis, publicada per primera vegada I'any 1678, amb una visió més amplia, fa menció de la cristianització de I'antic temple romi, obra d'Agripa, a I'tpoca d'August. La Roma del segle de Lluís XIV conegué una renovació urbanística de gran relleu, que configuri el seu aspecte monumental conservat fins avui, en tant que la Roma cristiana entorn de la Basílica de Sant Pere, i el seu conjunt monumental, obra de Bernini, conservava encara la seva independencia jurídica. Pomey, contemporani de les reformes i bon coneixedor de la ciutat de Roma, evoca en la seva obra el seu passat més esplendorós6. El títol mateix del seu llibre, Pantheum Mythicum, no és una pura ficció literiria, sinó que té una gran importincia descriptiva del contingut. De fet, aquesta obra és una veritable guia per al lector a qui s'invita * a visitar, encara que sigui només portat per la imaginació, I'antic recinte del temple del Panteó de Roma a I'ipoca del seu mhim esplendor imperial. Així, el llibre és presentat com un petit museu de les divinitats antigues visitat per un preceptor o guia i un estudiós de I'antigor, figu3 Cf. (Pseudo) Beda, Versus de Colzssaeo, ed. J.P. MIGNE. P.L. XCIV, (Paris, 1862), col. 543: Quamdiu stat Colisaeus, stat et Roma.. . Des del segle XII, el Panteó de Roma és evocat al costat del Colisaeus com a símbol de Roma. Aquesta tradició perdura fins a les poesies de Du Bellay. Cf. MAGISTER GREGORIUS (D'OXFORD). De mirabilibus Vrbis Romae, ed. R.B.C. HUYGENS, Leiden. E.J. Brill, 1970, PP. 23-24;Jo~cHlM DU BELLAY. Les Antiquites de Rome. Les Regrets, Carm. CVII, v. 14: a,. .La Rotonde et.. . le Coliseea. Una visió general dels segles immediats es troba a R. WEISS. The Renaissance Discovery of Classical Antiquity, Oxford. 1973. Cf. R. KRAUTHEIMER. Rome. Profle of a City, 312-1308. Princeton University Press. pp. 91. 96-97. CAROLO DU FRESNE. Domino Du CANGE. Giossarillm Medias et Infimae Latinitatis. ed. nova a L. Favre (1883-1887), reed. de Graz, Akademische Druck, vol. VI, p. 141 ss.: Pantheum: Templum omnium Deorum, cui nunc (1678) S. Marias Rotundae nomen ... 8. "f. KRAUTHEIMER. OP. cit., pp. 236. 243. ra, aquesta darrera, amb la qual I'autor del tractat suggereix que el lector s'identifiqui, com un tercer visitant del Panteó antic7, a fi d'ésser guiat i instrult en les tradicions dels déus i deesses del món antic, evitant així la ignorincia de la mitologia, coneixement fonamental per al bon liberahm dirciplinarum peri'tus8. L'aproximació al corpus mit~gr~c és feta amb un to crític i científic, dins les limitacions i els coneixements de I'tpoca, i així és palesa, per exemple, en evocar la senzillesa i ingenui'tat dels antics romans favorables a I'acceptació de tota clase de cultes9. El caricter propi del segle i I'orientació de I'obra per a un públic literari creient i cristii, hom pot observar-10 en la cura a comparar la hist6ria mítica dels pobles grec i llatí amb la cronologia bíblica del poble de DéulO. De fet, la comparanca de les tres cultures ofereix un clar precedent de la tendtncia moderna orientada a estudiar les influtncies orientals dins el món antic. L'enumeració de les diferents divinitats apareix distribulda segons unes curioses categories: De &is coelestibus, De &is tevestn'bus, De &s marinis, De 'diis inferis, De &is minoribus, De &is in&getibusl . . . L'evocació de cada una de les divinitats antigues apareix fonamentada en el testimoni dels escriptors clissics grecs i llatins, a fi d'evitar la opinionum dircrepantia dels mythologici seu interpretes fabularmm, de la tradició mitogrsca ja existent des dels segles precedents1*. Hi ha també una gran preocupació per distingir els continguts dels mites és a dir, el sensus historicus, del sensus moralis o del sensus physicus fabularum, preocupació determinada per la mateixa finalitat de superar la tradició 7 Cf. PantheumlMythicum, /seu/fabulosa/Deorum/Histo~, /hoc/primo Epitomesl Eruditionis vokmine/Breviter diIucideaue combrehensalauctorelP. FRANCISCO POMEY /e Societate Jeu/. Editio novissima, prioribus correctior, variijque aenets fguns ornata. Francofurti. Apud Joh. Wilh. Riinnagel, MDCCXXXVIII (1738), p. VI: aLectori Eruditionis Aernulo.. . rnuseolurn patefaciam tibi neumn; ibid., p. xiii: aRoman in ipsam hospitem induco, quem Palaeophilum hoc est Antiquitatis studiosum nomino, per celeberrima quaeque loca deducendurn a Mystagogo.. . docendurnque de singulis, quae cognitu maxime digna videbuntur ... Ad quid te diutius rnoror in limine, Arnice lector? Evolve paginarn... Mystagogum sequere nostrum, si Palaeophilus es, et Eruditionis arnore repeties. Ducet te ille hodie ad Pantheum Mythicumn. 8 POMEY. O). cit., p. xiii. 9 POMEY. OP. cit., p. 4. Per a una visió moderna, cf. I. THERASSE. Croyances et credulités des Romains, d'aprés Piine ¿'Ancien et les ecrivains latins. Mélanges d'études anciennes offerts a M. Lebel. Quebec, 1980. pp. 283-319. 10 POMEY. OP. cit., pp. 2-3. l1 POMEY. OP. cit., p. 21. '2 POMEY. OP. cit., p. 65. mitogrifica que Pomey considerava poc encertada13. Enfront d'una tradició de comentaris considerats com a merament compiladora de fonts literiries antigues o modernes, I'erudit jesu'ita tracta d'oferir una visió més aprofundida de les antigues mitologies mitjan~ant el que denomina la enucleatio fabulae, és a dir, I'explicació o exposició del mite. De fet, el comentari dedicat a les fonts mitogrfiques presenta moltes analogies amb I'exegesi tradicional patrística dels textos bíblics. D'una forma general, I'enucleatio fabulae compren I'etimologia de la divinitat corresponent, la menció de les fonts antigues gregues o llatines i l'exposició de les variacions del mite d'uns escriptors més antics a altres posteriors per6 sempre a I'antigor. Aquesta mateixa orientació objectiva és encara practicada avui. El Phanteum Mythicum és escrit en forma de diileg, almenys en la seva primera part; fugint del to dogmitic la lectura es fa agradable i captiva I'atenció del lector des de les primeres pigines. A més a més, I'obra original estava ornada amb representacions ic~nogr~ques de les principals divinitats de la mitologia antiga de Grtcia i Roma, aportant així dos elements bisics per afavorir I'ensenyament i I'estudi, i, en darrer lloc l'admiració i el conreu dels estudis de I'antigor: commoditas et iucunditas. És evident que, en deixar fora del text aquestes il.lustracions en algunes edicions hispaniques i en tractats posteriors escrits segons el model del Pantheum Mythicum, com el llibre de Raimundo de Miguel, desaparegueren alhora dos elements bisics que afavorien I'estudi rnitogr81c i mitolagic. Aquest fet, la pobresa de la imatge, es troba també a les edicions hispiniques del P. Gautruche, en contrast amb les il~lustracions del llibret de Cecilia Bohl de Faber. El canon d'escriptors models, canon auctorum, és molt variat a I'obra de Pomey i compri% escriptors molt contrastats com Plautus, Ennius, Cicero, la font més citada, Horatius, Vergilius, Tibulhs, Ovidills, Livius, Manilius, Plinius, Apuleius, Servius, Censorinus, Lucianus, l'unic autor grec esmentat, i Sanctus Augustinus, Sanctus Zsidorus Hispalensis i Sanctus Thomas Aquinas, com a fonts cristianes, a més de la versió bíblica dels LXX, Septuaginta Interpretes, i Boccaccius, Erasme i Justus ~ipsius'~ com a fonts humanístiques. '3 POMEY. OP. cit., p. 4. l4 POMEY. OP. cit., pp. 5-6, 19-21, 30, 47, 53, 75, 172, 184, 204, 206, 259. Un estudi modern acurat de les variacions segons les fonts llatines hom pot trobar-10 a E.E. BURRISS, xThe Romans and his religions, ClassicalJoumal, XXIV, 1929, pp. 595-604. Cf. també H.H. HUXLEY, nSome observations on the gods in Roman poetry,. Hibbert Joumal LIV, 1955-1956, PP. 384-391. El Pbanteum Mytbicum, escrit de forma molt literaris, i alhora amb I'objecte d'ésser una obra compresa amb facilitat i plaer, gracies a les imatges iconografiques, tingué una gran influencia en la tradició posterior en contrast amb una tradició voluminosa quant al nombre dels seus textos, per6 difícil de llegir amb profit i plaer1>. L'obra del seu contemporani Pierre Gautruche, la Histoire poetique poar l'intelligence des po2tes et des auteurs anciens, que fins i tot tingué I'honor d'ésser immortalitzada en ésser tradulda a la llengua llatina, Historia poetica ad faciliorem poetarum et veterum auctorum intelligentiam16, presenta grans analogies amb I'escrit precedent, encara que literariament és més pobra. Una lectura simultania d'ambdues obres permet d'observar algunes difertncies curioses degudes unes al propi tractadista, i les altres a I'autor de la versió tradui'da a la llengua castellana. En primer lloc, cal esmentar la delicadesa de I'escriptor en evocar alguns temes de to gairebé pre-romantic, com I'amor a la tardor de la vida, o la histbria de la parella Pomona i Vertumnus, o el tema d'Iris alliberant la reina Dido de la seva dolorosa agonia, o la tristor de les animes privades de repbs i condemnades a cent anys de soletat abans d'arribar a la felicitat del descans en els Camps Elisis1'. Una nota molt diferenciadora pot ésser també la preocupació per I'exactitud matematica en evocar el passat mitolBgic o la visió de I'antiga mitologia grega des d'un punt de vista estrictament roma, que de vegades no deixa de reflectir una actitud irbnica, i fins de subtil humor1*. 15 POMEY, op. cit., pp. viii-ix: <De titulo quem gerit, unum dumtaxat subjicio Epitome, ipsi nomen est; nec immerito sane, mea quidem sententia: quidquid enim sexcentis sparsum voluminibus perplexum plerumque indigestumque continetur.. .n. Per al detall de la difusió hispana, cf. A. PALAU DULCET. ManualdelLibrero Hispano Amencano. Barcelona, 1959, n? 230763-64, s.v. Pomey, Panteón Mytico. 16 CF. Catalogue Général des Livres Irnprimés de la Bibliotheque National. París, ed. cit., t. LVIII, 1929, cols. 397-399, esp. p. 398. 17 Cf. Epitomelde la fabulosa historca/de ¿os Dioseslque en fiancés eesr¿bió/el Padre Pedro Gautruche/de la Compania de Jesús/resurnido y traduczdo en espatiol para la/mayor utilidad de la +ventudl. BarcelonaIImprenta de la Vda. é hijo de Sierrals. a./pp. 48-49, 50, 64. La Historia Poética de P. Gautruche fou reeditada a Madrid I'any 1943, per C. Pérez Bustamante. '8 GAUTRUCHE, Histonb Poetica, ed. cit., pp. 76-77: ((~scula&o, hijo de Apolo, y de la ninfa Coronis, tan excelente rnéa'ico que curaba los enfermos deshauciados.. . Lo qual llevando mal Plutón, porque se le disminuía su censo, se quejó a Jupiter.. . u; ibid , p . 1 12 : nel Cíclope.. . le comió seis de sus compaííeros, y, por cortesia, le ofreció que no le comeria sino uno mis.. .*. L'exactitud numerica és més evident al Epitome. Cf. les enumeracions de triades divines: les tres Lamiae, les tres Sirenes, les tres Gricies, les tres Gorgones, les tres Fúries, o les cinquanta Danaides. La preocupació numsrica es palesa a I'evocació de la Per altra part, el tractat del P. Gautruche ofereix també una orientació rigorosa i científica, fins i tot innovadora, amb la seva constant preocupació per relacionar la geografia dels indrets mítics amb la realitat toponímica i histbrica posterior19. El model d'exegesi bíblica aplicat a la lectura i al comentari dels textos mitolbgics també és present a l'escrit del P. Gautmche, i alhora una determinada orientació cristiana i educativa de la seva lectura de les fonts antigues, cosa que explicaria el seu silenci de temes considerats inhumans20. El criteri moralitzant, unit a la preclcupació per la realitat histbrica, permet d'explicar l'iimplia difusió del tractat, malgrat la seva senzillesa21. Quant a les edicions hispiniques, l'obra del P. Gautruche tingué una lmplia difusió ates el nombre d'edicions des de 1719 fins al 1848, en contrast amb I'obra del P. Pomey. Tanmateix, le.; referencies bibliogrlfiques són només una guia orientativa. Així, la m.enció del tractat de P. Pomey per part dels estudiosos permet d'entreveure una difusió més rescaiguda de Troia, I'exscidium urbis Troiae. Cf. GAUTRUCHE. ~$itome, ed. cit, pp. 89-90: a. ..a la fin de diez aiios de apretado cerco la igualaron con el suelo introducido por parte de Sinon en la ciudad aquel fatal caballo, preñado de 15.000 soldados. Perdieron 10s griegos en esta guerra 800 ochenta mil hombres ... Los troyanos.. . seiscientos setenta seis mil ciudadanos. Aquí acabó el imperio de Troya con su rey Priarr o y en el año del mundo de dos mil ochocientos y setenta, siendo juez de 10s hebreos Ail~jnu. IXf. GAUTRUCHE. Historia poética para la reteligencia de LIS poetas y de /os autores untiguos, ed. cit. de C. Pirez Bustamante; pp. 19: ~(Rodas.. . 10s sarracenos se apoderaron de la isla el año de 684,; ibid., p. 74: xLa Tebaida, provincia en otros tiempos muy célebre por ser habitación de infinitos anacoretasu; p. 85: .el Peloponesos, que ahora llamamos la Morea~; p. 113: alas costas de 10s lestrigones cerca del lugar, cue hoy es el puerto de Caletao; p. 127: creta que ahora llamamos Candiar. 20 La versió espanyola de I'Epitome suprimeix, per comparació amb la versió de la Historia Poetica, totes les narracions considerades per I'autor ori;;inal com xhistorias.. . llenas de funestas aventurasu (Histonapoética, ed. cit., p. 87), is a dir, per exemple, les de Sal- ~noeeus, Philoctetes, el precedent clissic de la figura literiria de Robinson Crusoe, Falaris, Sciro, Procmto, Pinjoo, Atreus, Ifigenia, Tersite~, Troih, aqest darrer immortalitzat per Chaucer. 21 La Historiapoética va ésser publicada des de 1719 fins a I'any 1843. Recentment fou reeditada per C. Pérez Bustamante, Madrid, 1943. Les dades del Epitome sónt molt difuses; s'en coneixen edicions del segle XVIII, edicions conjuntes :tmb el Pantheum Mythicum de F. A. Pomey, com la de 1768, i reedicions del Epitome de 1829 i 1848. Cf. PALAU DULCET, op. cit., vol. VI, Barcelona, 1953, no 100783-100'192, 100793-94 (Epitome), 100780-82 (Historiapoética). El cinon d'autors de la Histoia Poe'tzca is molt variat i hi predominen les fonts gregues: Hesíode. Homer, HerGdot, 'indar, els trigics Safocles i Euripides, i altres escriptors com GGrgies, Plató, Piutarc, Diotlor de Sicília, Dares Phrygius i Dictis Cretensis, o Sant Pau. Entre els escriptors llatins, a mi:s a més dels mateixos de Pomey, esmenta Tertul.lii i C. Solinus. tringida per6 més selecta. Pomey és esmentat com a llibre de gran interts pels estudiosos del segle XVIII a Catalunya, com C. Valls i Gelizz, o figurava entre els llibres de la biblioteca d'escriptors tan il.lustres com el P. Juan C~rominas~~, digne continuador de la famosa obra titulada Memonas para ayudar a formar un Diccionanb critico de los escritores catalanes (Barcelona, 1836), del bisbe Ftlix Torres Amat, o la menció encara com a font moderna per part de llatinistes del darrer segle com D. Raimundo de Miguel. La tradició humanística i la tradició cristiana són també presents al petit tractat de Mitologia de Raimundo de Miguel, escrit en forma dialogada, seguint el model de Pomeyz4. En altres obres d'aspecte molt senzill, per6 de contingut literari no gens menyspreable, la mateixa senzillesa buscada explica el silenci de les fonts, per bé que la seva lectura hi condueix a tot lector coneixedor de la literatura precedent. Així, cal recordar que algun escriptor de gran fama escrigué també tractats de mitologia, com ara Cecilia Bohl de Faber, que dedica la seva obra a la formació de la primera infantesa2>. L'evolució del temps i la formació de l'e~criptora~~ es concreten a l'obra de C. Bohl de Faber, en la introducció de personatges de la mitologia celtica, com el gran migic Merlí del cicle artúric2' o la presencia de 22 Cf. J. CLOSA FARRES, aAportació al coneixement de I'estat dels estudis cl2ssics al tombant del segle XVIII. L'obra de C. Valls i Geliw, Faventia, 211, 1980, p. 126. 23 L'edició de F.A. POMEY. Pantheum Mythicum, citada en el present article, es conserva a la Biblioteca del Seminari Conciliar de Barcelona i porta el següent ex-libris: nPantheum Mythicum.. . auctore P. F. Pomey.. . Francofurtl Apud J.W. Rünnagel. MDCCXXXVIII. ausui Josephi Corminas et Llafrenca. Mon. ISeviensis~. 24 Cf. Elenzentos de Mitologia, ritos y costumbres de ¿os antiguos romanos.. . dspuesta para uso de fos jóvenes que estudian el tercer año de Lutín por D. RAIMUNDO DE MIGUEL. Burgos, A. Revilla, 1856. La sisena edició és del 1899 i es conserva a la Biblioteca Nacional de Madrid. Cf. PALAU DULCET, op. cit., vol. IX. Barcelona. 1956, nP 168756-59. 25 Cf. FERNAN CABALLERO. (pseudanim de Cecilia Bohl de Faber), La mitologia contada alos niños, Barcelona, 1878, 18883. A la seva obra Cecilia B6hl de Faber continua la tradició de Pomey i Gautruche en la seva cura de la cronologia bíblica, i també de la poesia com a font literkria. Cf. op. cit., p. 27: aNino, fundador del Imperio Asiriou; ibid., p. 26: <(la mitología) la embellecieron 10s afortunados poetas griegos y latinos, y 10s excelentes artistas atenienses con sus obras maestrasx 26 Cecilia Bohl de Faber és descrita com auna española de alto tango.. . educada en Alemania, (concretament al domini senyorial i patern de Gorslow, a Mecklembourg) per la LiterarirGhe und Kn'tische Bliitter der Borsen-Halle, Hamburg, 1840, p. 737. 27 BtjHLDE FABER. OP. cit., p. 117: aMerlin fue reputado por un gran mágico.. . nada de extraño es que se le atribuya a su sombrero la virtud de hacerlo invisiblew. Cf. C. LEWIS. ClassicdMythology andArthurian Romance, Londres. 1932; C. SQUIRE. The Mythology oj the Bnkish Islands, Londres, 1905. la tradició medieval dels Phystbfogzls o bestiari^^^, que a la versió de la seva obra apareixen adaptats al lectors infantils, sota el nom d'animals mitolhgics. La difusió de les obres de Pomey i Gautruche rto és produí dins un buit de tractats i manuals de mitologia cliissica, encara que aquestes obres hispiiniques existents, malgrat la personalitat d'alguna avalada per escriptors com Lope de Vega, restaren oblidades al prestatges de les biblioteques al tombant del segle XVIII i al final del Scgle d'Or de la literatura espanyola29, en tant que eren desbancades pels nous tractats, com els de Pomey i Gautruche, que restaren com a ~motlilics per als nous segles i escriptors. 28 BOHL DE FABER. OP. cit., pp. 99-104. Entorn a la tradició del Physiologus, cf. F.J. CARMODY. Physiologus Latinus. Versio Y, University of California Publications in Classical Philology, 11, 194 1, pp. 95134; Id, De bestiis et aliis rebus ajid the Latin Physiologus, Speculum, XIII, 1938, pp. 153-159. 2"Els tractats hispanics de Fray Baltasar de Vitoria. Theatro de los dioses de la gentilidad, o la Philosophia secreta de Juan Pérez de Moya presenten, com les obres de Pomey i Gautruche, anterior en la cronologia, una preocupació moralitz:~nt i hist6rica, respectivament. Com ressenya Cossio, dope de Vega fue aprobante de la primera edición (del tractat de Fray Baltasar de vi to ria)^. La innovació d'aquest tractadist:t resideix en la menció de poetes hispanics al costat de les fonts Ilat~~nes, concretament Garcilaso i Lope de Vega: Aquesta innovació va ésser continuada pel seu continuador Fray Juan Bautista Aguilar. Cf. JosE MARiA DE Cosslo. Fabulas rnitol6gica.r en Epaña. Madrid, Espasa-Calpe. 1952, pp. 6571, 448 i 477-79.