La població de la península Ibèrica just abans de la invasió musulmana

Joan Pinyol L'any 1976, P. Guichard suggerí, en una aportació transcendental, la inconsistencia de I'anomenada etesi tradicionalistau sobre la natura de la societat andalusina dels segles VIII~ al xrrr amn I'evidencia abastable1. Aquesta tesi sostenia, a grans trets, que la irrupció de 1'Islam a la peninsula ibtrica havia tingut una incidencia breu i poc profunda, per tal com el minúscul nombre d'invasors hauria estat assimilat per una gran massa de població indígena2. Tal proposició tenia una relació aaxiomiticau3 amb la conclusió que la població indígena havia uhispanitzatu i aoccidentalitzat, els conqueridors en un grau major que aquests havien aarabitzatu i aorientalitzatu els conquerits. P. Guichard mostri com aquesta relació axiomitica constitula una ' P. GUICHARD. A/-Andalus. Estructura Antropo/ógica de una SoczedadIslámica en Occidcnte, Barcelona, 1976. Vegeu. per exemple, A. GARC~A y BELLIDO. La Penínsu/a Ibérica en [os cornienzos de su hhorza, Madrid, 1953. Cf. P. GUICHARD, op. cit., pp. I5 SS. 5 A. Garcia y Bellido, op. cit., dos pueblos invasores -no debe olvidarse este axiomasuelen ser con respecto a 10s invadidos, una minoria racial constituida, principalmente, por hombres sin hembras, que se instalan, collo señores, en las capas superiores de la administración de la milicia, del gobierno, constituyendo una aristocracia regente, que impone sus usos, costumbres, religión' y a veces también su Iengua, a la capa dominada mucho mis densa. Tal imposición es s610 superficial, anecdótica, sin que afecte sustancialmente el contenido sanguineo o racial de la capa inferior dominada. Este fondo racial incontaminado étnicamente hablando, suele absorber y digerir, a la postre, a 10s dominadores, que. por ser numéricamente y racialmente mis débiles, dejan a la larga de exisitir como unidad étnica pura e independienterr, p. 59. conclusió precipitada i, ensems, suggerí una lectura de l'evidencia que s'adre~ava a provar que la invasió havia ocasionat *una ruptura més fonamental que aquella que admet el corrent tradicionalista~~. Quin interes té, doncs, discutir el nivell demogriific de I'any 700? La tesi tradicionalista es fonamenta en el convenciment d'una península iberica molt poblada a la data de la invasió musulmana. Aquesta circumstincia hauria fet inevitable que els indígenes assimilessin biolagicament els conqueridors. Essencialment aquest convenciment venia suggerit per un antiquíssim treball de K.J. Beloch sobre la població de I'Imperi romi'. L'exercici de K.J. Beloch es basava en unes dades sobre el Coventas Lacensis, les quals, extrapolades a tota la Península, permetien, no sense un risc notori, d'aventurar la figura de set milions d'habitants en epoca imperial. La crítica de P. Guichard a la tesi tradicionalista, basada en una recerca persuasiva, proposava amb certa autoritat una descripció diferent dels fets: si hagués existit aquesta diferencia de nombre, hauria estat irrellevant, car els comportaments endoghics haurien evitat fins a cert punt I'assimilació biolsgica. aEls irabo-berebers, arribats en grups clinics o tribals, si més no en un bon nombre de casos, conservaren llur prapia organització social, i hom pot suposar que l'endogimia, així com la practica de la polighia, asseguraren d'antuvi a llurs grups etnics la permanencia en el temps, la cohesió del llinatge i una notable capacitat d'expansi6B6. D'altra banda, els matrimonis mixtos no haurien tingut cap repercussió cultural, car aen produir-se matrimonis mixtos entre dones indígenes i conqueridors orientals, no es produí I'absorció i assimilació dels orientals pels hispano-gots, sinó més aviat el contrari, en manifestar-se dins els poderosos llinatges irabo-berebers una tendencia a substituir, a eliminar o a incorporar-se a les famílies indígenesd Recentment s'ha prodult una nova temptativa de sotenir les xifres suggerides per K.J. Beloch, i per tant de descartar la reavaluació de P. Guichard. Aquest cop, pers, s'ha intentat d'utilitzar metodes quantitatius d'antuvi sofisticats i precisos, i raonaments volgudament consistents'. 4 P. GUICHARD. Al-Andaiur, p. 163. K.J. BELOCH. Die BevijlRerung der gsiechisch-rijmircben ~elt, Berlin, 1886, pp. 4154. 6 P. GUICHARD. A/-Andaius, p. 239. 6 bis Ibid., p. 197. 7 M.CRUZ HERNANDEZ. .La población peninsular durante 10s períodos visigodo y omeya y su influencia en 10s problemas de la Alta Edad Media*, La Ciudadde Dior, 213, 1980, PP. 259-295. L'objectiu d'aquest paper és discutir la validesa dels resultats assolits en aquesta temptativa de M. Cruz Hernández i escatir la consisttncia dels raonaments utilitzats, entenent que all6 que Es en joc no és una mera qüestió de demogr&a hist6rica (d'altra banda, les xifres de K.J. Beloch ja han estat discutides a bastament8, sinó quelcom tal vegada més transcendent: la validesa de la tesi considerada tradicional. M. Cruz Hernández es proposava d'estudiar la població de Ia península ibtrica durant els períodes visigot i omeia. Les línies generals d'aquest estudi poden resumir-se així: presenta la teoria de P. Guichard com I'única sostenible si hom conclou que I'any 700 hi havia menys de dos milions d'habitants a la Península, i tot seguit tracta de provar que aquest nivell demogr&c no constitueix un suggeriment raonable, atenent l'argument que el duu a proposar un nivell demogr&c entre cinc i set milions d'habitants. Aquest argument consisteix a suposar I'existtncia de uun modelo de crecimiento demográifico españob, el qual permetria d'estimar la població de l'any 700 amb dades sobre població posteriors a aquesta datag. All6 que l'esmentat autor jutja com a compel~liment ineludible per tal d'abordar I'estudi de la població en aquest període és el convenciment que usin tener una cierta noción de la demografia ibérica durante 10s siglos VII al x es imposible comprender la ocupación militar musulmana primero, y la autentica conquista despuésplO. Ens presenta com a paradoxa amolnant que cel derrumbamiento de la monarquia hispanovisigoda y la posterior conquista, esdevingui sota unes circumstPncies dem~gr~ques que ell entén descrites per auna gigantesca disparidad entre 10s ocupantes islámicos y 10s ocupados hispanos~". M. Cruz Hernández suggereix aleshores que, per tal de resoldre aquesta paradoxa, existeixen tres explanacions alternatives, úniques i ex~loents'~: 8 Per a un succint estat de la qüestió vegeu la part introductbria del paper de K. HOPKINS. aOn the Probable Age Structure of the Roman Populationw, Population Studies, 20. 1966, PP. 245-264. 9 All6 que tal vegada cal preguntar-se és si I'existencia d'aquest nmodelo de crecimiento demográfico españolv constitueix un supbsit acceptable. (Les pautes de comportament demogrfic han estat homoghies, tetritorialment uniformes, a tota la Península durant més de vint segles i han rom& inalterades? ¿El poblament ha estat homogeni i sense fluxos migratoris en@ de I'any 300 fins a 1980' Sembla, tanmateix, summament arriscat de donar una resposta afirmativa a aquestes preguntes. 10 M. CRUZ HERNÁNDEZ, aLa población peninsular ... >, p. 259. 11 Ibid, p. 260. 12 Ibid 1. O bé no hi hagué invasió. Els sarrains no envairen militarment la Península i les crciniques mitificaren un procés d'assentament. 2. O bé es produ'iren grans migracions de berbers en el segle VI112 vers la Península. 3. O bé hi havia menys de dos milions d'habitants a la Península just abans de la invasió. - S'argüeix aleshores que totes tres possibilitats resulten inversemblants, fet del qual hom n'inferiria que l'argument de P. Guichard duu a una paradoxa irresoluble. La primera, entén M. Cruz Hernández, cal rebutjar-la, per tal com acceptar-la impossibilitaria de fer la histciria de llAntiguitat i de l'alta Edat Mitjana. La segona, per tal com suposaria la introducció d'un biaix sistemitic en la interpretació de la documentació sobre trasllats de berbers a la Península, atorgant-10s condició de migracions massives. La tercera, per tal com resulta contradictciria amb all6 que ell anomena <extrapolació~ regresiva del modelo espafioh, i que més avall discutirem en una major extensió. Aquesta línia del discurs de M. Cruz Hernández no pot deixar d'excitar la nostra perplexitat. En primer lloc, la presentació del fet de la invasió com a contradictori amb unes determinades circumstPncies demogrg~ques, sembla basar-se en el supcisit implícit d'una estreta correlació entre potencial demogrific i capacitat de dominació militar i cultural. Aquesta correlació, en abstncia d'una evidencia conclusiva que la justifiqui per al període que l'autor es proposa d'estudiar, és apriorística i, nogensmenys, dubtosa. La validesa d'aquesta proposició ha estat discutida en un altre context i els arguments presentats fan palesa la seva manca de necessitat13. Ara bé, el desconcert del lector no es limita a un mer problema d'especificació. Si hom acceptés com a fet paradoxal la invasió, i per tant fes un acte de fe en llexist?ncia d'una estreta correlació entre potencial demogr2fk i capacitat de domini cultural i militar, cap d'aquestes tres alternatives presentades per M. Cruz Hernández no constituiria una solució del dilema. Cadascuna d'elles negligeix o bé el fet merament militar o bé la ulterior difusió de pautes culturals diferents. 13 Per a una exposició succinta d'aquest debat, vegeu el coment de Moses I. Finley al Ilibre de A.E.R. BOAK, aManpower Shortage and the Fall of the Roman Empire in the Wests, a JournaLof Roman Studies. 48, 1958, pp. 156-164. En segon ILoc, els arguments presentats per tal de rebutjar la versemblanga de les explanacions alternatives resulten insuficients i no conclusius. En rebutjar la primera, aquest autor recorre a una amenaga, la qual potser resultar; conclusiva per als estudiosos de 1'Antiguitat i de l'alta Edat Mitjana que temin de perdre un camp de recerca, per6 que dificilment és convincent als ulls d'un observador neutral. D'altra banda, I'amenaga resulta afortunadament inconsistent, per tal com assegurar que mitja dotzena de craniques han exagerat la nota no implica necessiiriament que tots els documents del període són mers exercicis de ficció liter2ria14. La presentació de !'argument per tal de rebutjar la segona és incorrecta. Es discuteix la versemblanca que un biaix sistematic en la interpretació d'uns textos reflecteixi un descabdellament real d'esdeveniments. Aquest és un argument probalístic, i la probabilitat que la introducció d'aquest biaix no reflecteixi, tanmateix, un desenvolupament real és quelcom sotmts únicament a suposicions i conjectures. Per tant, la recusació de M. Cruz Hernández és altre cop mancada de fonament, per tal com no hi ha evidPncia que suggereixi que aquest biaix sistematic ofereix una descripció més allunyada de la realitat que qualsevol altre tipus de lectura de la documentació. El refús de la tercera es basa en els resultats assolits mitjangant la construcció del ja esmentat cmodelo regresivo del crecimiento demográfico españoh. Sota aquest títol hi ha simplement una temptativa de fer una predicció estadística dels nivells dem~gr~cs dels anys 300, 500 i 700 (inter alia) on no tenim prou dades per tal de quantificar directament la població. Mitjangant aquest exercici, M. Cruz Hernández tracta de provar inusitadament que una població de dos milions d'habitants I'any 700 és absolutament inversemblant i que la xifra més probable és la de sis milions. Atb el ltxic ultracurat amb el qual presenta el seu exercici, creiem que resulten necessaries certes puntualitzacions perqut el seu llenguatge no confongui el lector poc acostumat a la lectura dels models estadístics regressius. l4 Sobre aquest punt pot resultar il.lustratiu M. BRETT, aThe spread of Islam in Egypt and North Africas, a M. Brett (ed), Nortben Abca, Islam andModenization, London, 1973, pp. 1-12 on I'autor reflexiona sobre la possibilitat que el fet que les craniques estiguessin compilades entre 75 i 150 anys després de la conquesta podia haver acolorit la descripció segons les distintes intencions jurisprudents dels compiladors, per6 mai inventat els fets fonamentals de la conquesta. M. Cruz Hernández pren com a dades inicials del seu exercici de regressió lineal simple unes figures sobre la població peninsular els anys 1487-1497, 1541, 1591-1594 i 1717. Amb aquestes xifres proposa l'existtncia d'una relació entre el temps (t) i el nivell dem~gr~c (P), i mitjansant un petit exercici de regressió lineal estima els coeficients de la recta: on a i 0 són parimetres desconeguts a estimar, i e, és una pertorbació aleatbria de la relació entre P, i t que hom suposa homoscediistica i no autocorrelacionada. Aplicant els mttodes d'estimació usuals (MQO) estima els parimetres a i 0. Sense mitjansar ni tan sols una succinta reflexió sobre la rellevincia d'aquests resultats, dispara sobre el lector la conclusió que l'any 700 hi havia a la península ibérica 5.746.730 habitants com a xifra més probable, conclusió a la qual més endavant atorgar2 categoria de prova indiscutible (a les <cverificaciones)> c i d)". La presentació de I'exercici com a conclusió causarii, tal vegada, incomoditat a tot aquell qui conegui els rudiments de I'estadística. Tanmateix, presentar com a indiscutible quelcom que és simplement una estimació associada a una probabilitat inferior a la unitat a un públic que pot romandre ali? al coneixement d'aquests extrems és una imprudtncia. Existeixen, perd, consideracions de més pes, per tal de recusar l'oportunitat del model de M. Cruz Hernández: Primerament, l'especificació del model és errbnia. M. Cruz Hernández proposa una relació entre dues variables: nivell demogrific i temps. Aquesta relació és tebrica. La seva contrastació empírica és irrellevant en abstncia d'una justificació tebrica prtvia, la qual, si existeix, M. Cruz Hernández no explicita. Per ell mateix el temps no constitueix una variable explicativa; ho pot ser en tant que resumeixi el comportament d'altres variables. El model malthusiii usual suggeriria que la variable temps sumaritza, per exemple, l'evolució de la producció agriria, introduint la cliiusula ceterisparibll~ durant un període prou breu en el qual se suposa abstncia d'inflexions sobtades de la corba de producció d'aliments, i no interfertncia de pertorbacions alienes tals com guerres, pestes, canvis climhics, arribades massives de recursos exteriors, innovacions tecnolbgiM.CRUZ HERNANDEZ, <La población peninsular.. .D. p. 293. (Desitjo d'agrair a ~i~uel ques, avencos midics i sanitaris, etcitera16. En absincia d'una justificació te6rica explícita, cal entendre que I'exercici de M. Cruz Hernández s'assenta en els postulats usuals a demografia hist6rica. M. Cruz Hernández creiem que postula, doncs, una relació implícita entre la població i una variable com la producció d'aliments, cosa raonable en un període relativament curt on l'efecte dels canvis més amunt esmentats fos negligible. All6 que ja no resulta tan clar és distendre aquesta relació a un interval de més de 1700 anys i, ensems, suposar una evolució lineal creixent de la producció agriria durant tot aquest període. Creiem, doncs, que el model postulat per M. Cruz Hernández conté errors d'especificació des d'un punt de vista estrictament tebric. Segonament, les dades resulten insuficients i la seva fiabilitat discutible. Qualsevol manual recomana de no perdre el temps'fent una regressió lineal simple amb menys de 30 dades fiables, idhuc quan el model esti nitidament especificat i basat en una justificació tebrica plausible. El treball de M. Cruz Hernández est; constru'it sobre quatre dades, que són de fiabilitat dubtosa. La manca de dades imposa una greu insuficitncia inicial en l'aplicació dels mitodes d'estimació, relativament negligible afinant la precisió dels contrastos d'hipGtesis, per6 la qüestió de la fiabilitat no ho és en absolut. La xifra assignada a l'any 1492 (mitjana del període 1487-1497) ha estat obtinguda amb les dades de la Corona d' Aragó (un fogatge) i una estimació més o menys intultiva de la figura assignada a Castella. El procediment és temerari quan es tracta de la dada essencial. Aquesta xifra determina nitidament la predicció per a I'any 700. L'elecció del coeficient de cinc habitants per foc determina gairebé sis milions per a l'any 700. Si apliquéssim per6 el coeficient de 4,5 habitants per foc, la predicció ja no fóra de 5.746.000 habitants sinó de 1.557.000.. . L'elecció del coeficient de cinc habitants per foc no solament és arbitriria encara que normalment emprada, sinó que ni tan sols s'esmenta. La figura 1 mostra fins a quin punt aquesta dada és essencial. La presentació de la xifra de sis milions com a indiscutible per part de M. Cruz Hernández em sembla que és insostenible, per tal com es fonamenta en Barceló els seus valuosos sudgeriments i comentaris, així com I'interts amb qut ha seguit la redacció d'aquest paper. Naturalment, qualsevol insuficiencia o error constitueix responsabilitat única de I'autor.) 16 En el cas que ens ocupa hi-ha provades pertorbaciones just abans de I'any 700. Vegeu, per exemple, MIQUEL BARCELO, .Les plagues de Llagost a la Carpetinia. 578-649 ... n, &tudis d'Hist6ria Agriria, l, 1978, pp. 67-84. I'elecció d'un coeficient per foc que es troba en període d'oberta discussió, i per a la qual no existeix probablement una única solució. 1 Figura 1. La vli¿ua que hom assigni a ¿a població de l'any 1492 ens detemina com s'observa elpendent de la recta de regressió i, per tant, ¿apre&ióper a ¿'any 700. La recta I s bbté aplicant el coeficient de 4.1 habitants per foc, i la recta 11 aplicant el coefiient de 5. En tercer IIoc, els resultats assolits per I'exercici estan mancats de tota rellevPncia des d'un punt de vista estadístic. Introdu'im per un moment el supasit que I'exercici de M. Cruz Hernández no contingués errors d'especificació, i que estigués basat en una extensa documentació sobre la població del període 1492-1717 (amb 200 o 300 censos absolutament fiables). El mínim exigible aleshores dins l'estimació dels parPmetres del model tearic és una certa qualitat tecnica dels parPmetres estimats. És a dir que, si més no, poguéssim rebutjar la hipkesi que el pas del temps té una incidencia nul-la en el nivell demogriific i que temps i població no estan correlacionats. Si no podem rebutjar aquestes hip6tesis el model de M. Cruz Hernández no tindrP el suport empíric necessari per tal de fer prediccions. El test de la t d'student de I'estimador de P no issoleix nivells significatius i és impossible de rebutjar la hipatesi que P =O al 0,05 de significansa. El test de la t d'student per al coeficient de correlació tampoc no assoleix nivells significatius al 0,05 de significanca. El coeficient de determinació R2 és igual a 0,0765, i el test de la F d'snedecor dóna un valor de 0,173 inferior al nivell exigit per als graus de llibertat dels quals disposa, per6 també inferior al nivell que eventualment li fóra exigit amb els graus que disposaria si comptés amb més de 120 censos. Finalment, I'error de predicció comPs fa de qualsevol temptativa d'estimació de la població de I'any 700 una nova acció temeraria. All6 que M. Cruz Hernández vol oferir com a resultat conclusiu i indiscutible (els gairebé sis milions d'habitants l'any 700) és, com ja hem dit, una predicció associada a una certa probabilitat. La rellevancia d'aquest resultat raura, doncs, en el fet que aquesta probabilitat sigui significativament més elevada que la de qualsevol altra xifra. En el cas que ens ocupa aixa és inexistent. Amb un nivell del 95 % de confiansa la població de I'any 700 oscil.laria entre -869.740.000.000 habitants com a límit inferior, i una població de 869.752.000.000 com a límit superior. La distribució de probabilitat és virtualment una distribució uniforme entre -100 i 100 milions d'habitants i qualsevol xifra compresa entre ambdós nivells -- - demogrifics té la mateixa probabilitat. Aix6 Gmplement vol dir que amb I'evidtncia amb la qual hom compta l'única cosa que en rigor es pot dir, és que la població de I'any 700 podia haver estat qualsevol imaginable. Sis milions és una xifra imaginable, naturalment, per6 també ho és dos milions, ningú o centenars de CoroL lan' Creiem haver aportat arguments prou convincents per tal de mostrar com la temptativa de M. Cruz Hernández de presentar com a paradoxal la hip6tesi de Pierre Guichard no ha reeixit en el sentit que esta basada en una drie de proposicions implícites incorrectes, i que els mZtodes per a contrastar el punt clau (una població de sis milions I'any 700) no ofereixen els resultats pretesos per I'autor, malgrat que aquest així ho presenti. No obstant aix6, I'exercici que hem sotmb a examen ja ha estat utilitzat pel mateix autor com a fonament d'un treball posterior1'. La foscor que envolta la presentació dels arguments clau del treball de M. Cruz Hernández i la contundtncia amb la qual presenta les seves conclusions poden tal vegada ocasionar que recerques posteriors prenguin com a resultat conclusiu quelcom que no sols no és conclusiu sinó que tampoc en rigor és resultat. '7 M. Cruz Hernández, CLa estructura social del periodo de ocupación islámica d'AlAndalus (711-755) y la fundación de la monarquia Omeyaw, Awrüq, 11, 1979, pp. 25-43. Aquest paper porta data anterior al de La Ciudadde Dios. A all6 que fa refertncia és al paper original sobre la població de I'any 700 presentat I'any 1977 a la Semana de Estudios Medievales de Estella, que constitueix sense massa modificacions aquell publicat I'any 1981 a la revista La Ciudadde Dios.