Recensions

apa a s de I'índex. Tanca el eball una comple a aula de conco dances. No en a em en un comen a i de con ingu de les insc ipcions, enca a que calgui des aca la p esencia escassa de di ini a s indígenes (núms. 1, 26 i 119) en on I'abundosi a ela i a de mos es d'una comple a in e p e a lo Romana d'aques s cul es. Són no a- bles les es a ue es de pa i d'Asclepi i Higia (núms. 59 i 61) i I'esmen d'Hi- la (núm. 25). Onomds icamen les pa icula i a s locals són poques i la s - ie impe ial é una p es ncia epe ida de Sep imi Se e (núms. 30. 69, 70). Tenim, doncs, un co pus que in o - ma ins i o amb esc eix de la zona de la Mesia Supe io a la qual és dedica . Un olum com el que ens ha ocupa a alo a el Cen e Epig P ic que di i- geix la p o esso a F. Papazoglou i el m ode epig d ic igo ós de P. Pe o- i?. M. Maye M. AURORA MART~N, FRANCISCO JAVIER NIETO, JOSEP M? NOLLA, Exca aciones en Za Ciudadela de Roses (campa ia 1976 y 1977), les d'E. Pons que, de mane a mol p ecisa, allla els objec ius p incipals del eball i si ua les es ases his d i- ques documen ades a Roses. L'es udi s'es uc u a en sis capí ols que els au o s elabo en o bé conjun a- men (I), o be sepa adamen (I1 i IV a ck ec de F.J. Nie o i J.M. Nolla; V i VI signa s pe M.A. Ma ín), encoma- nan la edacción del 111, b eu i concís, a E. Sanma í, puix que comp en el comen a i de la ce amica de e nís ne- g e, ben es udiada pe ell ma eix a d'al es campanyes en una an e io ocasió1. Dins de cadascun dels capí ols cen als (11, IV, V i VI), el ma e ial a - queolagic ha es a minuciosamen o - dena , ca aloga i edu'i a es adís i- ques, i cons i ueix el cos de l'pb a. Cal des aca ambé I'es o g pe a o e i una p ecisa planime ia dels sondejos i dels es a s. El p ime capí ol (pp. 5-13), <La ciudadela de Rosas. His o ia de una in es igaciónu, ab aca la si uació geo- g a ica del jacimen , una desc ipció de les ases de la o i icació de la Ciu a- della i, da e amen , la his a ia de les ece ques en aques ind e , amb acu- ada bibliog a ia, que pe me en de cons a a es zones d'in e es: als ol- an s de I'església de San a Ma ia, a I'anomena ba i hel.lenís ic i a I'es- paiosa edi icació o il.la a do- Dipu ació P o incial de Gi ona, 'Omana. se ie mon~g ~ca núm. 2, Gi ona La p ime a zona a queolagica so a les es es de I'hospi al mili a de la 1979* 391 PP'? en e les quals es Ciu adella que els au o s donen a co- comp en 19 igu es y 6 o og a ies . (a p. 40 i 387-8). 1 E. SANMARTI. h ce d nica ca npaniense de Emponon y Rhode, 2. ols. Ba celona 1978, . 11, pp. 507 SS. Aques olum, dedica dignamen i 2 Hi al a només I anuncia plinol gen&- jus a als p o s. Miquel Oli a i Nino ai (PP. 16, 223 ...) que po se un impedi- Lamboglia, s'ence a amb unes pa au- men mecinic no ha pe m2s d'inclou e. n ixe (pp. 15-217) és una habi ació (G IV B) on es locali za en sis es a s que, malg a les di icul a s in e p e a- i es hones amen esmen ades pe F.J. Nie o i J.M. Nolla, documen en el subs a an e io a les dues i'l'ae o- manes (VI), la cons ucció i des ucció de la p ime a il.la (es a s V i IV), a- ses con empo anies espec i amen de la e a sigilLa a cla a A i les p ime es apa icions de la cla a D a la segona mei a del s. IV que els au o s assenya- len com a coinciden s amb les a azzias* dels bagaudes; els es a s 111 i I1 si uen la cons ucció i habi ació de la segona il.la que pe du a, segons els au o s, des de inals del s. IV o comencamen s del V ins al e ce qua del s. V, o conside an anac 6nica la ela i a abundosi a (19,87 %) de sigil.la a cla a A a I'es a 11. L'es a I, mol ba- eja i con o ma pe e a acumulada ins a I'ac uali a , no ha es a consi le- a a queol¿igicamen , pe 6 no s'ha menysp ea I'in en a i agombolado del seu ma e ial amb el ma eix ac a- men que a la es a dels ni ells. L'apo ació d'E. Sanma í (pp. 219- 220) consis eix a elabo a les conclu- sions his 6 iques dels 90 agmen s de ce imica de e nís neg e apa egu s, a I'exca ació dels quals només 13 són e- p esen a ius, pe 6 que pe me en de e e ma la po ncia de Roses al s. 111 a.C. amb p oduccions del alle de les pa e es de es palme es adials i la se- a decadencia al s. I1 amb abs ncia dels ipus A i B; en can i, cal des aca la inespe ada apa ició d'un agmen de campaniana C pod ia e e- mun a una mica la ecupe ació de Ro- ses, conside ada ins a a com d' poca augus ea. Al capí ol qua (pp. 221-267) els au o s publiquen I'anomenada habi- ació 04 a 1'E. del jacimen , elegida pe ésse I'única de I'ind e que sem- bla a in ac e pe 6 que no p opo ciona més que ma e ial a queol6gic emogu amb g an abundosi a de es os mala- col6giques, segu amen a causa del eomplimen d'exca acions clandes i- nes i no a la es a de I'es a d'abando- na nen de I'edi ci que en el sec o o ien al p esen a p oblemes complexos. M.A. Ma ín ha ingu cu a dels dos da e s capí ols, dedica el p ime (V, pp. 269-31 1) a les exca acions del ba- i hel.lenís ic on es p ac ici una ca a el 1976 que pe me é d'iden i ica qua e es a s, els dos p ime s mol e- mena s i al es dos co esponen s als dos momen s d'habi ació, ambdós de la p ime a mei a del s. 111 a.C. El capí ol que clou I'ob a (VI, pp. 3 13-369) a e e ncia a les exca acions de 1'9 ea de I'església de San a Ma ia, zona de cons an in e b des de les p i- me es exca acions a Roses. Una p os- pecció p elimina , mi jangan ca es, possibili a la ia del pun idoni d'in- es igació en apa ixe campaniana A i es es signi ica i es d'un mu . Les e- ce ques ingue en un xi no able, ca so a uns ni ells de emoció -amb ma- e ials an ma eix dels dos momen s més esplendo osos de I'an iga Roses- s'iden i ica en els es a s p o unds que documen en una p es ncia humana des del segon qua del s. IV a.C. (es- a IV), es es d'una casa que I'au o a placa als úl ims anys del s. 111 (es a III), es imoni de la conside able ex- ensió u bana de la Rhode hel.lenís i- ca. A més, enmig de les oballes, pe - ingue en ce amiques de les da e ies del s. VI a.C. i ambé pseudo-j6nies i massalio es que an e semblan la hi- pb esi, a comp o a en un u u , de les elacions amb Ma sella. Els au o s han a egi sepa adamen una &moda llis a del ma e ial a queo- lbgic amb la se a locali zació dins el ex , que agili za mol la consul a. El olum que acabem de anca , p esen a en una apa enga edi o ial cla a i mode na, omple un bui impo - an a la bibliog a ia sob e Roses en dona comp e ín eg amen , com en un dia i d'exca acions exempla , d'unes in es igacions a queolbgiques que pe me en disposa d'un conside- able conjun de ma e ials ben con ex- uali za s que, d'una banda, e e ma cons a acions an e io s i, d'una al a, ob e unes enco a jado es ies pe a anga en el coneixemen de cadascu- na de les ases de Rhode.