Recensions

gos de Pinho B andHo, Le Roux, T a- noy, É ienne y Fab e. 3. Un pano ama de la epig a ia en el Su de Po ugal (pp. 29-36), con mención al caudal y iqueza epig á icos de Ossonoba (Fa- o), Quin a do Ma im (OlhHo), To e d'Ai es (posiblemen e la an igua Bal- sa), Aljus el, Ou ique, Alo nodo a , Beja (la Pax Zulia), É o a, El as- Es emo , Ma Ho, T óia, Se úbal (acaso Cae obnga) y Alcáce do Sal (el municipium Salaciensis, Salacia). 4. Unas b e es conside aciones (pp. 41-43) sob e la impo ancia de la epi- g a ia, a nbién, como una especie de li e a u a, con su es ilo o mula p eci- so, sus pa adigmas y a que ipos, sus- cep ibles en odo momen o de am- plia se y e oluciona . Los es udios de Man , de Büchele , de Rahn, de Ma i- ne , de Che alie , e c., p ueban has a qué pun o 10s epíg a es son nonu- men os, ambién, de la li e a u a. Y, aunque Fuh mann no 10 admi e, hay que econoce sin emba go, que una g an pa e de la li e a u a a caica y p o incial se nos ha conse ado po la ia epig á ica. g a ia como o ma de conoce una so- ciedad. 5. Un capi ulo más amplio (pp. 47-71), des inado a la e aluación de las in o naciones p oceden es de la epig a ia ( elaciones in e - amilia es, abulae pa ona us, elaciones amilia- es, g upos sociales, ni el cul u al, e- ligión, e ins i uciones mili a es); po Úl imo, 6. Un azonado esbozo de las pe spec i a que la in es igación epi- g á ica o ece (p. 75). El p o eso D'Enca nagHo e mina con una lí ica elocución en la que, en- e o as cosas, insis e en que: ala epi- g a 2 se ha ans onnado ya en un gi- gan esco lib o de pied a~ que ses u o mudo du an e sigles>;, gua dando # e- ligiosa y pacien emen e sus sec e osa, que a noso os nos es 5 ese ado des- ela . El balance, después de su lec u- a, es, en líneas gene ales, posi i o: su ca ác e de ex o de di ulgación no le es a mé i os y hay que sub aya su a- cilidad exposi i a. S610 en un pun o disc epamos de su pola izada gene ali- zación: D'Enca nagHo, siguiendo a Bloch, sos iene el alo de la epig a ia como uen e. sob e odo, de la his o- ia; noso os -que somos más ilólo- gos que his o iado es- emos la epi- Vol. IV, Naissus-Remesiana- Ho eum Ma gi, pa Pe a Pe o iS sous la di ec ion de Fanoula Papa- zoglou, Beog ad, Cen e d 'É udes Épig aphiques e Numisma iques de la Facul é de Philosophie de 1'Uni e si é de Beog ad, 1979, 148 pp. La ajec a ia de les insc ipcions de la Misia Supe io a un pas impo an amb aques olum, enca a que, com indica F. Papazoglou en la no ícia ini- cial, no s'ha e ela de la e ili a epi- g i ica que I'ampli ud del e i o i abas a pod ia e pensa . El ca ileg s'ob e amb un capí ol in- e essan que es oba so in igno a en publicacions d'aques ipus: una b eu isió pano lmica de la ansmis- sió, publicació i conse ació dels mo- numen s. La in oducció his a ica que ens o neix aques olum el a an in- dispensable no solamen pe als espe- cialis es en epig a ia, sinó ambé pe als in e essa s en el e i o i que com- p en I 'an igui a omana, especial- men pel que a a les ies de comuni- cació ac ades amb g an cu a. Al es dos apa a s s'ocupen de I'exe ci i la població. Segueix la in oducció al p i- me conjun epig i ic, el de Naissus, on es p ecisen les on s, els o ígens o- pog ii ics, edi icis i ins i o el que en pod íem di age , a més de les p eci- sions en o n de I'es a u ju ídic. Re- mesiana i Ho eum Ma gi segueixen un ac amen semblan , o enin en comp e el coneixemen més limi a d'ella; pe úl im, es ac a de l'imbi geog i ic comp es pe les conques del Toplica i del Jablanica, a més de la Vall de Mo a a del Sud, que comple- en pe a la zona Sud el e i o i ab a~a pe aques co pus. L'elenc epig i ic dis ibui' en l'o - d e segui pe a la in oducció his a ica és p esen a a dues columnes amb les il.lus acions din e el ex , la qual co- sa a mol ipida la se a consul a i comp o ació. Cal di que la o og a ia és excel.len i que es ep odueixen en manca d'aques a, els acsímils publi- ca s, i que quan aques s no exis eixen les p esen acions imp eses del ex a més de les manusc i es, si n'hi han; aixa a que pe a les insc ipcions pe - dudes, com els núms. 6, 9, li, 14, 16, e c., pe exemple, pugpem compa a es e sions, una de les quals manus- c i a. Aixb ambé ens pe me , com en el cas de la núm. 72, de e -nos una idea sob e la o ma del monumen i la se a p oblemii ica. Pel que a a la des- c ipció, és mol co ec a, enca a que pa eix d'un c i e i limi a iu espec e a les p ecisions de dimensions, que, no obs an aixa, són les co en s en la ma- jo ia de les edicions, pe més que una p ecisió supe io pe me ia pe eccio- na la o mació de si ies que, de o a mane a, l'es udi no in en a, puix que se ia necessii ia una cu a di e en en la desc ipció del monumen i en la iden- i icació de I'o igen del ma e ial. L'apa a de a ian s és d'una econo- mia digna d'a enció pe qui p opo - ciona, no obs an , un con ingen mol no able d'in o mació. El comen a i és adien i ajus a , amb una a enció mol digna d'elogi en dona la bibliog a ia co esponen , o dien la indispensa- ble. La iquesa ipolagica és un dels ac o s onamen als d'aques co pus epig i ic que ens p esen a, a més, una a ie a de o mula is adequada a la p opia a ie a del CO~CVLS sense, pe a, pa icula i a s excessi es. Me eix capí- ol a pa I'apa a dedica als mil.lia- is, solamen amb mi ja do zena de peces (núms. 123-128). L'ins mmen a és a ia i in e essan pel que a a les pi e es d'a gen (núm. 129 o bé 134 b, pe exemple) o el lingo d'o (núm. 133). Po se cald i des aca les eules d'a gila g a ades amb símbols c is- ians, de les quals (núm. 138)'es dóna un exemple, que po eni pa al.lels in e essan s a Hispinia. T es anells anquen la se ie (140-142), segui s de dues no ícies d'insc ipcions en asos de me all (143-144). Els índexs su icien s i en enedo s ens il.lus en sob e I'onomis ica, la e- ligió, ['empe ado i la amília, da es consula s, pode s i digni a s públi- ques, exe ci , ana, p ocedencia de les insc ipcions ins a comple a els 10 apa a s de I'índex. Tanca el eball una comple a aula de conco dances. No en a em en un comen a i de con ingu de les insc ipcions, enca a que calgui des aca la p esencia escassa de di ini a s indígenes (núms. 1, 26 i 119) en on I'abundosi a ela i a de mos es d'una comple a in e p e a lo Romana d'aques s cul es. Són no a- bles les es a ue es de pa i d'Asclepi i Higia (núms. 59 i 61) i I'esmen d'Hi- la (núm. 25). Onomds icamen les pa icula i a s locals són poques i la s - ie impe ial é una p es ncia epe ida de Sep imi Se e (núms. 30. 69, 70). Tenim, doncs, un co pus que in o - ma ins i o amb esc eix de la zona de la Mesia Supe io a la qual és dedica . Un olum com el que ens ha ocupa a alo a el Cen e Epig P ic que di i- geix la p o esso a F. Papazoglou i el m ode epig d ic igo ós de P. Pe o- i?. M. Maye M. AURORA MART~N, FRANCISCO JAVIER NIETO, JOSEP M? NOLLA, Exca aciones en Za Ciudadela de Roses (campa ia 1976 y 1977), les d'E. Pons que, de mane a mol p ecisa, allla els objec ius p incipals del eball i si ua les es ases his d i- ques documen ades a Roses. L'es udi s'es uc u a en sis capí ols que els au o s elabo en o bé conjun a- men (I), o be sepa adamen (I1 i IV a ck ec de F.J. Nie o i J.M. Nolla; V i VI signa s pe M.A. Ma ín), encoma- nan la edacción del 111, b eu i concís, a E. Sanma í, puix que comp en el comen a i de la ce amica de e nís ne- g e, ben es udiada pe ell ma eix a d'al es campanyes en una an e io ocasió1. Dins de cadascun dels capí ols cen als (11, IV, V i VI), el ma e ial a - queolagic ha es a minuciosamen o - dena , ca aloga i edu'i a es adís i- ques, i cons i ueix el cos de l'pb a. Cal des aca ambé I'es o g pe a o e i una p ecisa planime ia dels sondejos i dels es a s. El p ime capí ol (pp. 5-13), <La ciudadela de Rosas. His o ia de una in es igaciónu, ab aca la si uació geo- g a ica del jacimen , una desc ipció de les ases de la o i icació de la Ciu a- della i, da e amen , la his a ia de les ece ques en aques ind e , amb acu- ada bibliog a ia, que pe me en de cons a a es zones d'in e es: als ol- an s de I'església de San a Ma ia, a I'anomena ba i hel.lenís ic i a I'es- paiosa edi icació o il.la a do- Dipu ació P o incial de Gi ona, 'Omana. se ie mon~g ~ca núm. 2, Gi ona La p ime a zona a queolagica so a les es es de I'hospi al mili a de la 1979* 391 PP'? en e les quals es Ciu adella que els au o s donen a co- comp en 19 igu es y 6 o og a ies . (a p. 40 i 387-8). 1 E. SANMARTI. h ce d nica ca npaniense de Emponon y Rhode, 2. ols. Ba celona 1978, . 11, pp. 507 SS. Aques olum, dedica dignamen i 2 Hi al a només I anuncia plinol gen&- jus a als p o s. Miquel Oli a i Nino ai (PP. 16, 223 ...) que po se un impedi- Lamboglia, s'ence a amb unes pa au- men mecinic no ha pe m2s d'inclou e.