Recensions

4, en la qual, on diu aHom e* hau ia de di aHesíoden, ca aques és l'au o que apa eix al ex lla í ($ imus Hesio- dus Boe iu ). La segona és que a íem una esmena ai capí ol de *Sigles de manusc i s*, plg. 17, on cald ia can- ia I'an iga nume ació del Guel e by- anus 4148, que és la del ell ca deg de manusc i s d'O. on Heinemann, Die Handsch i en de HenogLichen BibLio heR zu Wol enbii e/, 1903, pe la mode na, Weissenbu g 64. En esum, una excel.!en edició pe a inaugu a la no a se ie dels *Au o s lla ins de 1'Eda Mi jana., a la qual augu em, des d'aques es planes, un elic esde enido . An oni Pe is i Joan D. ESTEFAN~A M. Val. Ma ialis epig amma on conco dan ia Fasc. 2?, C, San iago de Compos- ela 1980. Monog a ias de la Uni- e sidad de San iago de Compos e- la 57; I +pp. 243-561 Hem de saluda amb goig I'apa ició en un e mini ela i amen b eu del segon olum de les conco diincies de Ma cial, que comp en els lemes co es- ponen s a la lle a C. En e emps ha apa egu la Ma ia/-Konco danz de E. Siedschlag (Hildesheim - New Yo k, 1979); D. Es e ania, pe a, ens a pal& a la in oducció I'in e es de con inua la se a ob a, més comple a, i ins i o d'accele a -ne I'apa ició, pe al d'o e i -la sence a ais es udiosos dins de l'any 1982. Amb a any de igo encomiable, un ulle addicional ens p opo ciona una llis a d'indispensables co eccions i ambé una se ie d'a egi ons. Cal, doncs, que celeb em la con i- nu'l a d'un ins umen de eball que ens p opo ciona. d'aco d amb el que ja anunci2 en el p ime olum, con ex- os ex ensos, que són més que mai ne- cessa is pe a comp end e i alo a un ex an ic de ma isos com el del poe a de Bilbilis. Res a, en conseqü ncia, desi ja que els p opbsi s de l'au o a s'acompleixin en el e mini adien . M. Maye Es udio c i ico y edición, Ba celo- na, 1979 (S udia La ina Ba cino- nensia IV), 93 pp. L'es udi i I'edició que ens ocupa (ac- cessi al P emi Ciu a de Ba celona d'In es igaci6) ha es a publica a Analec a Sac a Ta aconensia 49-50 (1976-1977), i n'és, de e , un ex e . És, d'al a banda, una pa dels esul- a s ob ingu s pe I'au o en la se a e- si doc o al (1977). La necessi a de I'edició és jus i icada pel p o esso V. Beja ano en el p aleg, o des acan I'acu ada colocació dels manusc i s Va- imus Reginensis 133 i Geno e ensis Lu inus 1351, que són a la base d'aques a edició i de les di e gencies en e s la de W. on Ha el. La in o- ducció de I'au o esmen a b eumen la ajec a ia his a ica del ex de Luci e de CPlle i la impo Pncia del Geno e- ensis pe al de ma el ex com ele- men de con ol de Reginensis, que guanya au o i n . Assenyala ambé el que és un dels p incipals me i s d'aques es udi pel que a al ex bí- blic ecolli en els manusc i s, que es- de é una con ibució impo an a la Ve zs La ina, puix que en dóna a co- neixe la e sió u ili zada pe Luci e . L'au o ma ambé el c i e i de o ma- ció de I'apa a c í ic, nega iu amb pas al posi iu quan poden ha e -hi p o- blemes d'ambigüi a o posa s pels co- men a is d'es udiosos. En no a o- bem la no ícia, a la i de la publicació, de I'edició de G. F. Die ks al Co7pus C i ianomm (Tu mhou 1978), que l'au o no ha emp a en es a la se a p opia edició en p emsa. La desc ipció dels manusc i s, d'una a a p ecisió, ocupa la p ime a pa del ac amen de la adició manusc i a de les ob es de Luci e . En mol po- ques ocasions pod n disposa un ila- leg d'una anPlisi an exhaus i a que no deixa de banda cap aspec e ni cap indici, i que s'inicia amb una si uació c onolagica del Va icanus Reginensis 133, en la p ime a mei a del s. IX. És mol in e essan la segona pa , on pe al d'es abli el s emma codiczm s'es- udia la possible elació de V amb I'abadia de Co bie, a iban a un s emma que es ableix un a que ipus, que po emun a -se al segle IV; é una copia Ven el segle IX i a I'en o n del segle XI ind ia una no a copia in- dependen el Co beiensis depe di zs 245 del qual de i a ia el Geno e ensis al segle XVI. En un momen on hi ha una ce a p e enció pe a es abli un s emma és semp e in e essan de eu e com un ilaleg I'es ableix amb senzi- llesa i una cn ega de p udencia i bon sen i , que es mani es a una egada més en els comen a is c í ics que ja p ecedeixen di ec amen I'edició. Els passa ges comen a s són més de es do zenes, i en aques comen a i hem de di abans de o que es posa de ma- ni es la necessi a ineludible de cons- i ui un lexic comple d'un au o en el momen de e l'edició, i que aques lexic con ingui en la mida del possible les a ian s ex uals. Aques coneixemen ha pe mes a I'au o , que n'ha ia es able un, de mou e's amb agili a , la qual cosa es adueix amb una segu e a p o ada i gens a ec ada a les se es a i macions i, d'al a ban- da, es posa de mani es la pa ciali a i els de ec es de la col~lació u ili zada pe W. on Ha el. Un sa espec e pel ex ansmb pe la adició ex ual és digne de Iloan~a. La kc io dz~ icilio o simplemen la Lec io donada pe un manusc i és de ensada i no pe un conse adu isme ap io ís ic, ans pe un aonamen de cai e gene almen g ama ical que a alo en enca a més aques a edició. Cal des aca , pe 131- im, la cu a amb que han es a du es les qües ions elacionades amb el ex bíblic i les e e en s a ansc ipcions de I'heb eu. Pel que a a les ci es bíbli- ques i ins i o al seu e lex sin n ic a Luci e , hem de con eni que el co- men a i i I'edició es jus i iquen pe ells ma eixos. Poc més podem di , si no olem en- a en un comen a i que depassa ia el lími d'una ecensió, pel que a a l'edició que segueix els p incipis que ' més amun hem ecolli i aue és cla a i en enedo a en la se a dis ibució i i-4 pog a ia. Po a indicació dels olis dels manusc i s, i po se amb un excés de modes ia de la paginació de W. on Ha el, que aques a edició supe a i e- dueix -pe que no di -ho- a una e a- pa ilolbgica llunyana; a més inclou a peu de ex un apa a de ci es bibli- aues mol mode a din e de la se a abundosi a , el qual no cedeix a esso- nancies. Pe acaba , I'apa a és su i- cien i no deixa en el lec o dub es o ambigüi a s sob e les Ilicons eals dels manusc i s, o sob e les posicions dels ilblegs. Des de la Uni e si a de Ba celona ha queda demos a , una egada més, que el me ode ilolbgic igo ós no exemp d'e udició i un eball acu- a i pacien són els ing edien s indis- pensables pe aconsegui un eball com el que hem comen a , on es posa de mani es , e iden men , I'acu'i a de I'au o . M. Maye J. KLAUSENBURGER, Mo phologiza ion: S udies in La in und Romance Mo phophonology Tübingen, Nieme~e , 1979. (Lin- guis ische A bei en nP 71) El llib e de Klausenbu ge apa eix inse i dins el co en conegu amb el nom de Fonologia Gene a i a Na u al (FGN), el qual, en els aspec s més subs ancials, és una essan oposada a la Fonologia Gene a i a T ans o ma- cional (FGT). Aques a FGN es oba, sis ema i zada en el llib e de J.B. Hoope ': An In od. c ion o na a a/ gen&a i e phonol'ogy, New Yo k, Academic P ess, 1976, pe bé que ja es 2 anunciada en eballs an e io s de la ma eixa Hoope i, sob e o , de T. Vennemann. La FGN es dis ingeix de la FGT, b2- sicamen , en es pos ula s: la qües ió de I'a xi onema, I'oposició de mo s s. mo emes i, de mane a mol especial, la qües ió del componen onolbgic de la g ami ica, on en on de la uni a p opugnada pe la FGT sob e la base de egles onolagiques, la FGN dis in- geix -i aixa ep esen a el seu pos ula basic- egles onolagiques condicio- nades one icamen , egles mo o o- nemiques condicionades mo ol8gica- men i egles ia, que no són al a cosa que equacions de elació lexica. La di- isió sinc anica p essuposa que les e- gles mo o onZmiques e olucionen his h icamen a pa i de egles ono- lagiques a causa del desig que é el 10- cu o de pode in e p e a , de mane a signi ica i a, les al e nances. Una i a impo an en el desen olu- pamen de la FGN és la in oducció, pe pa de T. Vennemann2, del con- cep e d'in e sió de egla, cosa que li pe me I'es ablimen d'un ipus espe- cial de mo ologi zació. Segons aixa una egla com a a I Una c i ica ampla i 'acu ada, no sola- men del llib e de Hoope , sinó ambé de la coniepci6 de la FGN, es oba a I'a icic de H. VAN DER HuI.s.I.. ecen De elop- men s in phonological hco y~, Lingua 40 (1970) 207-238. T. VENNEMANN. .Rule in e sion~. Lin- KN~ 29 (1072) 200-242 i (~Res uc u ing . Lin, ~du 33 (1974). 137-156.