Tres noves inscripcions romanes de la provincia de Sevilla

TRES NOVES INSCRIPCIONS ROMANES DE LA PROVÍNCIA DE SEVILLA Ma c Maye , Isabel Ro& Volem dona a con ixe aquí el ex de es epíg a s de la p o íncia de Se illa, p oceden s del come g an iqua i i conse a s en el momen ac- ual a Ba celona. I. Lhina I. Conside ada, amb no gai es ga an ies, com obada a Al- colea del Río'. Placa de calcii ia ma mB ia sense mo llu a , en excel.len es a de con- se ació, només amb alguns esbe la s als ma ges in e io i esque e i un pe i solc que c eua diagonalmen la i de . 6 i . 7. S'obse en les a lles del pau a , mol isibles als ma ges la e als. Mides: 59, 5 x 74 x 8,5 cm. Algada de les lle es: 5,55-5,75; 5,35-5,70; 5,50-5,70; 5,40-5,70; 5,50-5,60; 5,30-5,50; 5,lO-5,20. In e lineacions: 8,15; 0,40-0,60; 0,40-0,70; 0,80-1; 0,80-1,lO; 0,70- 0,90; 7.80-8,15. D (is), M , (anibus), S (acmm) AELIVS EPAENETVS 1 Adqui ida a la Fi a d3~n iqu&is de Ba celona (1080) amb la i d'e i a la se a dispe - si6 i conse ada a a pe nosal es. Pc a I'cpig a ia d'Alcolea del Rio. i. CIL I1 1060-1073; C. FIUNANDEZ-CI!ICAKKO Y OI DIOS. "Un epig a e inGdi o de Alcolea del Rio (Se illa)". AEA q XXXVll (1064). p. 159: C. FEHNANDEZ-CHICARKO Y DE DIOS -F. FERNÁNDEZ GOMEZ. Cazá/o~o deLmuieo A queo/(jgico de Se i/ a 11, Mad id, 19803, p. 141 núm. 46 i p. 142 núm. 49. C . ambi. C. FERNANDEZ CI~ICARKO. Guia del Museo de a Nec ópoiis de Ca - mona. Mad id, 1960. ANNOR (a n), LXX(sep uagin a) OPTVMVS PATER OPTVMVS AMICVS OPTVMVS RECTOR P(ius), i(n), S(uis), H(ic), S(i us), E($), S(i ), T(ibi), T(e a), L(e is). (Consag a als déus Manes. Eli Epaene de 70 anys, 6p im pa e, 6p im amic, 6p im ec o , ca inyós en e s els seus. Aquí jau, que la e a e si- gui lleu). In di a. Pun uació: ulles d'heu a mol inamen pe ilades, inclinades a la d e a amb cua a quejada i pe llongada cap a all. La posició dels pun s co espon a la i dels mo s ab euja s, e de la poc usual p es ncia d'una heu a en mig de l'obe u a cen al de la lle a M de . 1 que p esen a uns cops, po se com si el ma eix lapicida hagués in en a d'esbo a -la. Lle es ús egues mol egula s i ben dibuixades amb peus ben ma - ca s. A d'amplades luc uan s (A inicial de . 1 obe a i ancada a la ma- eixa lííia). Cal ema ca 1'H de . 7 amb una ma cada end ncia a la uncial2. La p esen ació del ex és d'una g an egula i a , amb la dedica a ia inicial ben cen ada i amb ca k e s una mica més g ossos. A . 2 i . 7 el ma ge esque e és a plom, no així el d e que l'o dina o a deixa massa ample a . 7. Els qua e engles cen als (3 a 6) comencen una mica més endin e amb una pe ec a alineació al ma ge esque e on la supe posi- ció exac a dels es op umus p odueix un e ec e es ic no able3. El ex de la insc ipció, si bé p esen a amb un o mula i mol usual a la zona, con é: la in ocació D.M. S., el nom del dedican , l'eda i les ma- eixes ab e iacions de la nos a insc ipció a . 7; esul a de g an in e s en dos pun s: l'onomiis ica i el ch ec. En e ec e, Eli Epaene , el p enom del qual s'ome , pe any a una gens ben a elada a la p o íncia de Se illa d'on a so i el ma eix Ad i& pe 6 que ambé obem més so in en epíg a s semblan s d'indi idus més a ia humils4. En can i, el cognom Pe a d'al es exemples d'H uncials a I'epig a ia hispanica, c . CIL 11, p. 1180. Pe al can i eqüen d'-u-pe -i-, c . CIL 11, p. 1188 i A. J. CARNOY. Lela in d'Espag- ne d'ap zs les insc ip ions, Hildesheim 1971 ( eimp . de la 2? ed. de B uselles 1906), pp. 65-70, esp. pp. 66-68. C. FERNÁNDEZ-CHICARRO Y DE DIOS, F. FERNANDEZ GOMEZ, Ca álogo. .., p. 115 núm. 7 i p. 128. Sob e els Aelii, c i. els onamen als es udis de C. CASTILLO P osopog aphia Bae i- ca, Pamplona, Uni e sidad de Na a a 1965, pp. 381-382 i id. aS ad e und Pe sonen de Bae icas, ANRW 11, 3, Be lin-New Yo k 1975, p. 633. és la p ime a egada que el enim es imonia a Hisp inia i podem di que cons i ueix un hapax; anma eix, cal di que co espon sens dub e a una lla ini zació del <<Epaine os% g ecs. Eli Epaene ou, a més d'ap im pa e i ap im amic, op lcmus ec o , unció que obem es imoniada només una al a egada a Hi pania en una insc ipció de Co a'uba da ada del 348 en es ec o es o e eixen el pa ona dels ab isubidianz6. Tenim, a més, on al es pun s de I'Impe i om5 es imonis epig i ics de ec o es col'l'egii7. Segu amen , doncs, Eli Epaene exe cí el ec o a dins d'un col.legi, possiblemen p o essional i po se ambé cul ual i une a icis. 5 Pe al cognomen, W. PAPE - G. BENSELER. W i e bucb de gnichische ~i~egennamen, G az 1959 ( eimp . de la 3." ed. de 1911). ol. I, p. 362. 6 CIL I1 2211. 7 Rec o es de collegis s'ksmen en ambé a CIL V 7372, CIL V 185, CIL X 5968. C . J.P. WALTZING. É ude bis o ique su /es co po a ions p o essione/ es chez /es Romains, Roma 1968 ( eimp . ed. 1900), ol. IV, p. 424. 8 Una al a explicació possible, pe 6 que ens sembla mol menys p obable, se ia la ela- ció del ca ec de ec o amb I'ensenyamen (no el obem ecolli a I'ob a de H.I. MARROU. Hi o ia de /a educación en /a An igiiedad, Buenos Ai es, 19702 ( ad. de la 3.1 ed. ance- Cap ambé la possibili a que pa e , amicus i ec o co esponguin a ci ec col .legialsg. Res a només pa la de la c onologia d'aques a placa que, pe la se a paleog a ia, s'a ind ia a una da ació de mi jan segle 11, en e els egna s d'Ad ii i An oní Pius. 11. Limina 11. P oceden del come q an iqua i i donada com a segu a d' Alcali del Río (ZLz)a)lo. Placa une i ia de ma b e blanc de g a g uixu amb enes g ises (P o- conzs?), sense mo llu es, en mol bon es a de conse ació. S'obse en al camp epig i ic es es nues del pau a . Mides: 28 x 26,5 x 1-1,90 cm. Algada de les lle es: 3,60-3,85; 3,25-3,50; 3,lO-3,30; 2,85-4,15; 2,65-3,20. In e lineacions: 0,70-0,90; 0,90-1,lO; 0,65-1,35; 0,40-1,15; 0,80-1,25; 5,25-5,50. D (is), M (anibus), S (ac um), L(ucius), TERENTIVS, FIR, MVS, ANN (o um), LXI, PIVS, IN, SVIS, H (ic) , S (i us) , E (s ) , S (i ) , T (ib ;) , T (e a), L (euis) , Consag a als déus Manes. Luci Te enci Fi m, de 61 anys, ca inyós amb els seus. Aquí jau, que la e a e sigui lleu. Iddi a. Pun uació: ipus poc eqüen consis en en unes es ili zacions d'he- de ae amb lla gues cues i ulles indicades mi jangan es o qua e e s ho i zon als g uixu s i cu s. Pun s iangula s a . 2 on hi ha menys es- pai. Pun s desp és de cada pa aula, ab eujada o no; segu amen pe no ole in e omp e el i me deco a iu s'ha disposa ambé in pun inco- sa de 1955). Als ex os li e a is ec o é semp e un sen i mol ampli (el que guia, el que egeix.. .), aplican -se en ocasions mol di e ses pe 6 sense éssei la denominació especí ica d'un & ec (c . SVET. Aug. XLVIII i PLIN, 111, 3, 4 pel que a a la quali a de ec o que ha de eni un ensenyan d'adolescen s). 9 C i: M. MAYER - I. RODA, nAe/ius Epaene us, op umu ec o w, I Cong eso Andaluz de Es udios Clásicos (1981). en p emsa. 10 Conse ada al Degana de la Facul a de Lle es de la U.A.B. Sob e AlcaM del Río c . no a 15. ec e a la i de c. 2, amb la qual cosa queda mal alla el cognomen del pe sona ge. Lle es ben g a ades: capi als quad ades a . 1 i lle es ús egues a la es a, com no és in eqüen a la Bae ica. Les ús egues són es e es amb pe llongació d'alguns ayos, que an que algunes su in de les caixes co- esponen s (X de . 3; S de . 4 i H de . 5). M de . l, capi al quad ada amb alla gamen de les ba es e icals, segu amen a causa de la in- lu ncia de la ús ic&. Les lle es ús egues són mol es e es, amb im- plan ació baixa i una end ncia a la uni o mi a (Vi N es dis ingeixen només pel cu peu in e io esque a de la N). Igual que la lPpida an e io , aques a insc ipció con é un o mula i mol p opi de la zona, p esen a en aques cas d'una mane a mol egu- la . Hom po ap ecia només una manca d'espai a . 2, on els noms del di un són massa p ope s i els pun s d'aco d amb aix6 són di e en s; en can i la aó que les lle es comencin un xic més a I'esque a po deu e's a un desig de cen a la in ocació inicial. Lle a d'aix6, I'o dina io de la insc ipció és mol ne a i co ec a amb línies in ex ens0 ( .4), ma ges a plom a I'esque a i ins i o el d e a les dues da e es a lles, o donan ambé la disposició dels pun s inals una imp essió d'equilib i (a plom c. 1 i 3 i 2, 4 i 5 espec i amen ). L'únic comen a i e e en al con ingu de la insc ipció que cal e és el de I'onomis ica del pe sona ge amb ia nomina, pe 6 sense indicació de iliació ni de ibu, la qual cosa s'adiu amb la es a dels epíg a s de la gens Te en ia, a la B? ica, que si bé no massa abundan s, són gai ebé o s ells, an els masculins com els emenins", pe anyen s a indi idus llibe s i poc elle an s. A la Hispania Ta aconensis, on enim més es i- monis de Te en ii, hi ha un cas d1hom6nim del nos e pe sona ge a Al- ba acín: Luci Te enci Fi m de la ibu Gal? iaI2. El cognomen Fi mus ampoc és dels més eqüen s a la B? ica13, pe 6 és un dels cognomina que ecull una quali a de I'espe i , ipus usual dins els imbi s dels es- claus i Ilibe sI4, bé que Fi mus p esen i una p opo ció mol baixa de pe sona ges d 'o igen se il. La da ació d'aques a insc ipció pod ia escau e en uns anys p ope s a I'an e io i ins i o un xic més a dana. 111. Lhmina 111. P oceden del come c; an iqua i i ca alogada com o- bada a Alcali del Río (IL$a)Is. F agmen in e io d e d'una placa une i ia sense mo llu a de ma & g isós on es llegeix la i de les es da e es a lles amb es es e iden s del pau a . Mides: 17,5 x 18,5 x 3,5 cm. Hi ha poques excepcions de pe sona ges una mica més no ables, com el Te enci Rús- ic d'ls u gi, que exe cí di e ses magis a u es (CIL I1 2121) i po se la Te en ia Pue a de Regina que éu aixeca un al a a Juno (GIL I1 1036). l2 CIL I1 3172. '3 Als índexs del CIL I1 (p. 1083) enim ecollides 5 insc ipcions d'indi idus masculins i, en can i, eiem que o s els emenins ecolli s pe anyen sense excepció a la B5 ica. l4 I. KAJANTO, Tbe /ah Cognomina, Helsinki-Helsing o s 1965, pp. 69 i 258. '5 P oceden de la i a d'An iqua is de Ba celona (1981), conse ada pe nosal es. So- b e I'epig a ia d'Alcalá del Río, c i. CIL 11, 1082-1 117; C. FERNANDEZ-CHICARRO Y DE DIOS, F. FERN~NDEZ G~MEZ. Ca ú ogo ..., pp. 111 núm. 1; 113-114 núm. 5; 118-119 núm. 11; 130-131, núm. 32, 12; 133 núm. 36.2. Alsada de les lle es: ?; 2.65-3,30; 2,80-3,25. In e lineacions: 0,50-0.85; 0,3090.60; 6,20 max. [PIVSIA I] N. ?VIS, H(ic), S(i zls/a), E(s ) [DICITE] ROGO QVI, LEGI [TISI S(i ), T(ibi), T(e a), LEVIS (. . .ca inyós/a en e s els seus. Aquí jau. Digueu, us p ego, els que aixi, llegiu: que la e a e sigui lleu. Inedi a. Pun uació iangula . Lle es ús egues ben g a ades i egula s, sense pe 6 un ca lc e an ma ca com a la placa an e io (11): angles ec es dels e exs de N i V, e s ho i zon als menys ascenden s. L'o dina io de la insc ipció es p esen a ben eeixida, amb un bon ap o i amen de I'espai que dóna en conjun sensació de egula i a . En e ec e, I'o dina o aconseguí, o espec an aques a egula i a , d'in- clou e un ex p iic icamen sense ab e iacions en una placa de més a ia pe i es p opo cions, la qual cosa a que les in e linea ions siguin cons- an s pe 6 minses i que no hi hagi sepa ació en e els di e en s mo s. L? da e a línia, a la qual li manquen nomes les es lle es inicials, ani ia cen ada espec e al engle supe io que se ia el mes dens. . Les dimensions o als de la placa se ien semblan s a les de la Iipida an- e io , po se un xic més edu'ides i el ex ind ia en o al sis engles en comp es dels cinc de la insc ipció 11, la qual cosa explica I'a apei'men del con ingu d'aques agmen . A les es p ime es a lles pe dudes po- dem suposa la in ocació D.M.S. a . l, i a . 2-3 els noms del di un i se- gu amen la se a eda , segons el model habi ual. La i del o mula i exp esa un p ec de eco d a o s aquells ianan s que passin pe da an el monumen , com es dóna en mol s al es casos, més eqüen men pe a, amb I'exp esió e ogop ae/e en. dicas i les s - es a ian s 16. La c onologia d'aques epíg a agmen a i se ia ambi. de mi jan se- gle 11. '6 C i. C. FERNANDE CHICARRO Y DE DIOS. F. FERNANDEZ WMEZ. Ca á ogo ..., p. 135, núms. 8 i 9; p. 28 núm. 2 (dici e qui /e&). C i. ambé GIL 11 pp. 115 i 1178 on no cs oba, pe a, una ó mula id n ica (GIL I1 1463, 1810, dicus quilegis ab euja D.Q.L.).