Recensions

tearon la solución a situaciones parecidas a las actuales. J. Martínez Gázquez E. SAN MART^ GREGO Lu cerámica campaniense de Emporion y Rhode 2 vols. Monografies Emporitanes IV, Barcelona 1378, 716 pp. de les quals 119 són 1Pmines. La base, o potser millor I'incentiu d'aquest voluminós treball, versió definitiva de la tesi doctoral de I'autor llegida el 1973, la constitueix la recol.lecci6 de 1674 peces de cerlmica campaniana procedents majoritlriament (1490) d'EmpÚries, a les quals s'adjunten les trobades a la campanya del 1966 dirigida per J. Maluquer de Motes a la Ciutadella de Roses (núms. 1491 a 1674). Tots aquests materials han estat estudiats fonamentalment als museus arqueol6gics de Barcelona i d'Empuries, i també als de Girona, Vic i Valencia (v. cap. IX). Es presenta l'obra en dos volums a la fi dels quals hi ha 1'excel.lent il.lustraci6 dels capítols corresponents, on es dibuixen amb c rec is ió cadascun dels fragments inventariats i les noves formes i es donen bones fotografies de les estampilles d'Emporion i Rhode. El primer volum s'obre amb un pr6leg d'E. Ripoll Perelló. Tot seguit E. Sanmartí, en unes GeneraLidades que donen pas a la primera part, ens deixa ja entreveure que en el seu estudi la ciencia ceramol6gica no constitueix I'únic fi sinó el mitja per a penetrar en la fosca etapa hist6rica d'Empúries i Roses des del 300 fins al segle I. a.C. i també, per extensió, de I'occident del Mediterrani i les seves relacions comercials; s'exposen aquí també dificultats metodol6giques derivades fonamentalment d'haver de triar entre un estudi solament tipolagic dels materials no contextualitzats arqueol6gicament, o bé entre I'estudi dels materials amb estratigrafia. La solució intermedis adoptada ha estat la d'un estudi conjunt, tot intentant d'aplicar els resultats de la segona metodologia a les peces del primer grup, aspecte en el qual I'autor ha reeixit totalment, donant així per primera vegada un inventari detallat i complet d'aquests materials en uns nuclis hisplnics, que far2 més planer el camí per a d'altres futures monografies que conjuntament permetran de realitzar uns, esperem no massa llunyans, estudis de síntesi. Segueixen set planes dedicades a la hist6ria de la investigació de la cerhica campaniana fora i dins la Península, amb I'esment obligat en primer lloc de l'obra del profesor N. Lamboglia, que obrí una nova era en aquests estudis iniciats el 1879. Si bé la Cl'assificazione prel'iminare de N. Lamboglia és encara a la base de les investigacions actuals --caldria potser remarcar I'adjectiu preLiminare que va voler donarli l'autor-, E. Sanmartí assenyala una altra etapa a partir del 1963 , i sobretot el 1965, quan J.P. Morel publicl la cerlmica del Wrum rom2 i el Palatí, insistint en la importlncia de les característiques tecniques dins d'una taula de classificació, directriu que és seguida per E. Sanmartí en la seva definició dels tipus, que es podria resumir així: A. Productes it2hcs: 1) taller de les petites estampilles (300-250 a.C. de Roma o el Laci); 2) campaniana A, definida per Lamboglia; '3) B, definida per Lamboglia per6 amb dos subtipus detectats per Morel: de pasta pesada i de pasta grisa; 4) C, definida per Lamboglia; S) aretina de vernís negre (primera meitat del segle I1 - primera meitat del segle I a.C.). B. Productes occidentals: I) taller de les piteres de tres palmetes radials de Rhode (300-225 a.C.); 2) taller de les plteres de la forma Lamboglia 55 (primera meitat del segle 111); 3) taller de les pateres de tres palmetes radials impreses sobre la banda d'estries decoratives (plteres forma Lamboglia 26, primera meitat del segle 111); 4) taller NIKIA-1WN.C. (finals del segle 111); S) tipus emporita D (imitació campaniana A, segona meitat del segle 11, potser fins al segle I a.C.); 7) tipus emporitl F (imitació campaniana B, segon quart del segle I); 8) tipus emporitl G (imitació campaniana B, semblant al F); 9) tipus emporitl H (imitació campaniana B, variant dels dos tipus anteriors); 10) tipus emporitl I (sembla imitar la A per6 també les formes de la B, endinsat el segle I a.C.); 11) pseudo-campaniana C d'Empúries (imitació de la cerhica aretina de la segona meitat del segle I a.C.). Pel que fa al catlleg de formes, E. Sanmartí segueix la classificació de N. Lamboglia del 1952, amb els augments proporcionats pels investigadois successius. E. Sanmartí amplia la relació num2rica fins ai 171, amb les variants 43 c i 106 c. La decoració és un aspecte que no ha estat tampoc menyspreat, ans al conuari, tot seguint la normativa de J.P. Morel de 1963, ha tret notables resultats en els aspectes cronol6gics i espacials, sobretot pel que fa a les produccions de Rhode. Després de la relació bibliogrS~ca (pp. 29-40), inicia una segona part dedicada al catileg i estudi dels materials campanians d'Emporion, que classifica per grups segons la cronologia de les campanyes des del 1908, cohertncia cercada expressament per I'autor, conscient que hagués obtingut una major claredat analitzant primer els materials amb estratigrafia i després els no contextualitzats arqueol6gicament, tasca no obstant que el lector veu afavorida per les crides internes i les comparacions al llarg de I'exposició. La manera de presentació 6 constant; introducció, inventari de materials, comentari i conclusions en cadascuna de les divisions que comencen per: I. Magatzem Gandia que conserva els materials trobats a l'kea de la Nelpolis entre 1908 i 1939, amb un ostensible baix nombre de fragments (420) a causa dels mttodes arqueol6gics antics basats gairebé exclusivament en el desenterrament de vestigis. De cap de les peces del magatzem Gandia no hi ha estratigrafia; tan sols per a un grup la data de la troballa. Les conclusions d'aquest lot de material han pogut ser confegides grkies als termes de comparació de la ciutat romana d'Empúries (segles I1 i I) i de la Ciutadella de Roses (tres primers quarts s. 111) i també amb jaciments itllics i del Mediterrani occidental que permeten omplir la llacuna de I'últim quart del segle 111. 11. Les necr6polis. S'estudien i posen al dia els materials campanians a partir del recull de M. Almagro; a) necrbpolis Martí (42 1-423); 6) necrbpolis Bonjoan (424-437); c) necrbpolis Granada (438-439); d) necrbpolis Les Corts (440-476) i s'adjunten també els materials procedents dels enderrocs (477-509). De I'anllisi quantitativa d'aquests materials I'autor conclou que les cerlmiques de vernís negre no són massa representatives, donat el seu carlcter funerari i les destruccions de tota mena que han sofert les necrbpolis. Pel que fa a I'aspecte cronolbgic, I'autor dóna un nou estat de la qüestió en destacar clarament la necrbpolis Martí a la primera meitat del segle 111 i les Bonjoan, Granada i Les Corts al segle 11, produint-se un gran buit al segle I a.C. 111. Les cases romanes. En parlar de les dues grans cases romanes, que resten encara prlcticament inzdites, planteja també E. Sanmarti la seva problemltica particular (no conservació de materials, manca d'estratigrafia, tret dels dos talls practicats a la casa núm l). De la casa 1 hi ha tan sols, així, 42 fragments (510-551) i de la número 2, 50 (552-601). Grlcies a les estratigrafies de M. Almagro ei 1947 i el 1945 -els resultats de les auals sintetitza i completa amb diaris d'excavació E. Sanmartí-, i també de nou a I'anllisi quantitativa, s'arriba a les conclusions que no hi ha al subsbl d'ambdues cases material anterior al segle I1 a.C. i que per causa de la manca de dades objectives és difícil de precisar si foren habitades a I'tpoca republicana, car les minvades estratigrafies semblen indicar una construcció. almenys per a la l, en temps imperials. IV. Clou el primer volum I'estudi de la muralla Robert. Després d'un breu resum de les campanyes de 1945, 1949 i 1953, es fa I'inventari dels materials estratigr81cs de la campanya del 1949, la més esclaridora (6021018). de la del 1953 (1019-1048) i dels materials no estratigrrifics procedents majoritkiament de la campanya de1 1945 (1049-1062) i de1 1949 (10631071). Aquest sector de les excavacions emporitanes es manifesta com un dels més importants per a I'esclariment de les fases urbanes dels segles I1 i I a.C., car només la cerhica campaniana dóna una seqiiencia ininterrompuda que E. Sanmarti sap exposar d'una manera contundent i grrifica a la plgina 310. Aixb permet de comprovar la tardana penetració massiva de la campaniana B (estrats VI i V) enfront de I'abundosa A, i com la C apareix t'midament a Empúries al segle I (estrat IV); resta patent que les imitacions locals es feren més presents al darrer segle de la República (estrats IV i 111). Prenent com a base aquests materials, E. Sanmarti data la construcció de la muralla a la fi del segle I1 o comenfaments del segle I, lligada segurament a la invasió c'mbria del 104 a.C. V. Inaugura el segon volum I'apartat V (La Muralla Roura) on es fa una primera clarificació dels materials trobats el 1963, en el qual I'autor suposa tres trinxeres que donen, perb, un conjunt de material molt homogeni que permet almenys de plantejar una estructura d'estudi i unes hipbtesis versemblants fins que una excavació estratigrrifica no en doni la comprovació. Per aquest motiu I'autor aprohndeix minuciosament en I'anllisi de cadascuna de les 86 peces (1073-1159) que abracen de finals del segle I11 a la segona meitat del segle I, amb una major concentració a la segona meitat del segle 11, conclusions que, tanmateix, són coherents amb les presentades per a la muralla Robert. VI. En els capítols VI i VI1 es donen a coneixer els materials amb estratigrafies més modernes i segures, per la qual cosa tan sols s'inventarien els materials representatius, tenint compte, tanmateix, del nombre total a I'hora d'elaborar les conclusions. El VI recull una de les més re~resentatives estratigrafies practicades al sondeig realitzat el 1969 al Camp Tafol rera la línia de temples que tanquen el Wrum roma pel nord, on es localitzaren 5 nivells amb un total de 141 fragments representatius analitzats (1 1601300). Aquest sondeig permet, a més, de descartar la hi~atesi de la ubicació de la ciutat indígena sota la romana, car de nou I'estratigrafia no permet de remuntar el segle-11 a.C., ipermet també de veure la intensa activitat edilícia duta a terme a Empúries entre el període que Sanmartí extén dels Gracs a Sil.la. Proposa també I'autor dades objectives per a la remodelació urbanística i jurídica de la ciutat sota Cesar (pp. 433-434), entre les quals és de remarcar la lapida del patró, Domici Calví (lh. 118). Cal esmentar que E. Sanmartí defensa I'atorgament per part de Cesar de la condició de colhnia a Empúries. VII. La darrera excavació estratigrlfica recollida en aquesta obra és la de la sitja republicana excavada el 1971 al Camp Laia, tocant el decumanus B. Es tracta d'una troballa tancada amb materials sincrdnics paral.lels als de I'important estrat V del Camp Tafol i del decumanus. Entre els materials trobats hi ha 49 fragmer.ts representats que semblen donar una pauta cronolagica del canviament del segle I1 al segle I a.C. (110-100180-70 a.C.). L'excavació d'aquesta sitja permet E. Sanmartí de comprovar les hipatesis de N. Lamboglia sobre les refeccions urbanes en aauest sector i d'afinar la seva cronologia ja dins el segle I. En considerar aixa conjuntament amb les deduccions del capítol VI i la construcció de la muralla Robert, es posa novament de manifest I'activitat constructora a Empúries uns 50 anys abans de I'establiment de Cesar que evidentment conformaria en bona part aquest, a més de permetre insistir que cal cercar la Indika indígena en altre lloc que I'ocupat per la ciutat romana que per conveniencies topografiques i indicis arqueolBgics antics proposa de situar al costat sud de la NePpolis en forma de pentPgon irregular (IPm. 117). Una segona explicació, més forcada i menys versemblant, és la d'una ciutat indígena sota la ciutat romana pera fundada després de l'arribada dels romans. VIII. Els dos darrers apartats dedicats a Empúries (VIII i IX) evidencien l'afany d'exhaustivitat de I'autor en recollir les troballes casuals (VIII, 1350-1376) per6 que en alguns casos permeten d'obsemar variants no aparegudes en d'altres contextos, com són per exemple dues noves bases del taller de lespetites estampilles i la possibilitat de datació del tipus emporitii E a la segona meitat del segle 11. Sempre, no obstant, els materials més abundosos corresponen a la segona meitat del segle I1 i a la primera meitat del segle I. A I'a~artat IX es recullen els lots conservats als Museus de Girona, Vic i Valencia, supervivents de les espoliacions noucentistes d'Empúries i que provenen, almenys els de Girona i VaIencia, de les lrees de necrdpolis. Els de Girona (1397-1453), a més del seu bon estat de conservació donen tres formes noves (168 a 170) i exemples de ceramica aretina de vernís negre. Els materials de Vic, recollits per mossen Gudiol, comprenen els números 1454 a 1480, que donen també una forma nova i una seqiiencia que abrasa des de temps antics (primera meitat del segle 111) fins a la primera meitat del segle I i majoritkiament són decorats, triats segurament en funció del seu Ilu'irnent museístic. El dipdsit de Valencia (1481-1490) I'integra la col~lecció Cazurro amb un total de 10 peces practicament senceres i algunes notablement antigues (precampaniana del segle IV ja publicada pel mateix autor). No obstant, la major part de les peces pertanyen ja al segle I1 amb absencia de material del segle I. La tercera part de I'obra correspon al cataleg i estudi dels materials campanians de Rhode apareguts el 1966 i cedits pel profesor J. Maluquer i que provenen de I'estrat més profund (el 3), localitzat, a més, prop d'un forn ceramic amb productes defectuosos. L'inventari (1491-1674) és desglossat segons la tipologia fxada per I'autor; es fa evident la poca presencia de campaniana A i la relativa abundancia de vasos del taller de les petites estampilles i una producció derivada de formes precampanianes, que sembla que fou produi'da a la mateixa Rhode i exportada cap a la Narbonesa i d'altres punts del litoral de la Tarragonesa, ben precisats a la figura 9, pigina 583, la qual cosa fa veure com no és possible ja el plantejament que el comerc de Rhode fos dirigit només vers el Nord. E. Sanmartí bateja aquesta cerrimica com pertanyent al taller de les tres palmetes radials, les característiques de la qual I'autor exposa amb tot deteniment (pp. 554-570); són relacionats amb aquest taller els tallers de les plteres de la forma Lamboglia 55, el taller de les plteres de tres estampilles radials impreses sobre la banda d'estries decoratives i el taller Nikia1WN.C. Els materials. del 1966. doncs. són . . altament significatius per a r ho de, car a més de les dades estratigrGques -la marca Nikia 1WN.C. és la primera vegada que es troba en excavació arqueoldgicafan veure que fou un centre productor i difusor de cerhiques, carlcter que fins ara mai havia estat tan clarament definit. Centra E. Sanmarti la seva activitat com a taller entre el traspb del segle IV al segle 111 i I'aparició de la campaniana A als mercats occidentals cap al 225 a.C., cronologia que I'autor recolza amb sdlides associacions. Quan s'arriba al punt de la comparació Rhode-Emporbn, sorgeix de nou el problema de la no apreciació de molts dels materials en les antigues excavacions, la qual cosa aixeca una barrera al moment de saber la incidencia de la producció de Rhode dins la Nelpolis emporitana, perd és ja innegable per les dades urbanístiques, numismltiques, cerlmiques.. . que Rhode fou esplendorosa del segle IV a finals del segle 111, moment-en que comengii una llarga decadencia que es perllongi fins a I'epoca augústea. La quarta part, la menys voluminosa, és la dedicada a I'aspecte formal de les peces amb el suplement al catileg de les formes (43 c, 106 c, 164, 165 a, 165 b, 166 a 171) i I'estudi de la forma de les bases i la seva cronologia i evolució tipolbgica dins els diferents tipus de produccions. La part de les conclusions té dues grans subdivisions, com era d'esperar en un treball com el que ara comentem: A) Conclusions ceramolbgiques i B) Conclusions histbrico-arqueol6giques on se sintetitzen les principals aportacions i que gosaríem de resumir de la manera següent: A) Amb anterioritat a la fabricació de la campaniana A hi hagueren dos tipus principals de cerhiques, localitzades sobretot a Rhode: les importacions gairebé exclusives de les petites estampilles amb abscncia d'aitres protocampanianes itiliques i majoritiriament les imitacions locals produ'ides a Rhode del 300 al 225 a.C., I'exportació de les quals ha detectat d'una manera remarcable E. Sanmartí. Un nou període s'obrí amb la difusió de la campaniana A al darrer quart del segle 111 que cal connectar amb el desembarcament del 218 a.C. A partir d'aquest punt no se sap pdcticament res de Rhode i en canvi el coneixement d'Empúries va en augment fins al punt que la campaniana A arriba a copsar el mercat emporiti al segle I1 sense que les imitacions locals (D) i productes de l'irea etrusca li arribin a fer competincia. Ja a la fi del segle I1 es comenfa a notar el pes de la campaniana B i les imitacions D i E, encara derivades de la A. A les darreries del segle I1 i comenfament del segle I, la campaniana A decau i ja al segon quart del segle I la B es fa majoritiria, . comenfant el 80-70 les seves imitacions locals (F, G i H), la difusió cap a nuclis interns de les quals 6 encara molt poc coneguda. La campaniana C sempre fou molt escassa i posterior al 100 a.C. La segona meitat del segle I veu desapariixer els productes campanians desplafats per les ceriimiques aretines. B) Les conclusions histbricoarqueolbgiques abracen successivament els segles 111, I1 i I a.C. Cap al 225 a.C., E. Sanmartí alleva a la rivalitat amb Emporion-Massaha la sobtada desaparició de Rhode, sense excloure tampoc la possibilitat d'unes conseqütncies dels moviments cartaginesos al sudest a partir del 237 i la consegiient reacció de Roma que deixaria Rhode com una fortificació i Empúries, la seva aliada, com a porta comercial. Als inicis del segle I1 es poden datar els nivells més antics de la ciutat romana, la qual cosa permet replantejar la problemitica sobre la ubicació de la ciutat indígena que, ho hem de remarcar, I'autor proposa resoldre de la forma atractiva i coherent que ja hem recollit. El paper d'Empúries es presenta aleshores essencialment econbmic, com a punt d'entrada dels productes romans i de vigilincia de I'element indígena, potser, insinua Sanmartí, amb l'establiment d'un praesidillm. A la fi del segle I1 es renova urbanísticament la zona alta i s'aixeca la muralla que tradicionalment i errbnia s'ha anomenat c~cesarianas, atribució que a partir d'ara caldrii abandonar. El segle I és, per diversos factors, el més complex d'aclarir. E. Sanmartí repren aquí una línia d'estudi basada fonamentalment en la interpretació de les monedes amb llegenda QUAIC. En aquesta part de I'apartat de conclu- sions es plantegen noves qüestions no C. ' GARC~A GUAL esmentades amb anterioritat al text Antologiia de la poes& que pretenen explicar les fosques incidtncies a la ciutat dels esdeveniments lZrica griega. (Sigloos VZZVI a. C.), hist6rics coneguts a més alts nivells. Les hipatesis d'E. Sanmartí són plenes d'enginy per6 malauradament són ara per ara un punt que té basaments massa te6rics als quals, almenys com a plantejament, I'autor no hi vol renunciar car a les darreres planes una addenda et corrigenda molt honesta posa al dia I'estat de la qüestió sobre tres dels punts plantejats a la tesi: a) el problema tipogrrific de la situació del nucli indígena, 6) el problema de les restes precesarianes de la ciutat romana, i c) el de la interpretació de la llegenda monetal QUAIC. Les darreres investigacions duen a I'autor a reafirmar-se en les seves conclusions pel que fa als apartats a i 6, i, en canvi, pel que fa al c, les noves propostes cronol6giques per a les monedes emporitanes i I'aparició d'una placa en bronze amb el crirrec de quaestor in extens0 fan que I'autor es decideixi per interpretar les Q. i els QUAIC numismritics com a abreviacions d'aquesta magistratura. L'addenda ve a corroborar així I'alt esperit científic i la claredat d'exposició que respira tot I'ingent treball dut a terme, que aporta sobretot noves solucions cronol6giques i topogrrifiques per a Empúries i trenca amb I'estancament que s'havia produ'it els darrers anys en I'elaboració d'rimplies i documentades monografies sobre nuclis tan transcend~ntals en molts d'aspectes com són els d'Emponon i Rhode. Isabel Rodi Alianza Editorial, Madrid 1980 (El libro de Bolsillo 782), 143 pp. Una important aportació per a la difusió de la poesia íííica grega és I'antologia que ens presenta el professor Car10s Garcia Gual amb una selecció deis ' textos més representatius del període comprts entre els segles VI1 i IV a. C., on es situa el naixement de la pottica occidental. Es en aquest moment de grans canvis i avenc cultural quan sorgeix la conscitncia d'individualitat en uns poetes que ja han deixat d'ésser I'expressió anbnima de I'antic sentit de col.lectivitat. La selecció reflecteix la riquesa i orieinalitat dels motius essencials " d'aquesta poesia, com són I'elogi de la joventut, la fugacitat del temps, la mort, la invitació a fruir de la vida, I'amor, el mar ..., motius que es projectaran en la poesia posterior i que aquí podem contemplar amb tota la seva frescor i espontaneltat. El volum s'obre amb un interessant pr6leg on I'autor fa unes reflexions sobre la dificultat que suposa per al traductor, especialment en poesia, aconseguir un reflectiment fidel del text original, tot i que la fidelitat ha d'ésser el seu objectiu fonamental i, a continuació, justifica els criteris de selecció emprats per aquesta Antologia que segueix i'edició d'E. Diehl. Tot seguint la divisió del llibre, en la primera part destinada als iamb6grafs i elegíacs arcaics trobem I'elegia d'eco homtric i d'exhortació al com-