El litoral català vist en l'antigor

Jaume Ma quss i Casano as D'encP que I'home na ega pe la ma medi e hnia, i d'aix6 ja a al- menys en a cen ú ies, s'ha lliu a ambé a la inde ugible asca de des- c iu e els acciden s i el elleu de les cos es que la o egen. Els enicis o en uns magní ics ma ine s i no cal di que enien llu s ca es de na ega ben assenyalades, pe 6 no coneixem llu s opinions so- b e la nos a cos a. Ri als d'ells o en els g ecs, els quals des del segle ui ? exe ci en sob e la Medi e hnia una hegemonia anomenada alaso- c kia. ConseqiiZncia d'aquella i ali a ou la amosa ba alla na al esde in- guda I'any 535 a. d.C. da an la ciu a d'Alhlia, desp és de la qual els dos comba en s hague en de epa i -se el camp de na egació medi e h- nia: els g ecs es queda en el cos a no d o eu opeu i els enicis domina- en la cos a me idional o a icana. Les dades més an igues sob e les nos es cos es p o enen de on s g e- gues ja an e io s a la susdi a ba alla puix es e e eixen a la si uació de la cos a a lhn ica e s on no podien na ega pel e de eni ba a l'es e de Gib al a desp és de la da a de 535. La edacció ma e ial del pe iple ens ha a iba me ces a un poe a lla í, Ru us Fes us A ienus, qui en el se- gle qua de la nos a e a a esc iu e el llib e i ula O a man' ima on des- c iu els acciden s geog 3 cs de la cos a, no pas pe ha e -10s is sinó ecollin -10s dels llib es més p imi ius i a s que a oba . To el que diu és de g an alo i, a més, és la in o mació gai ebé única que enim al nos e abas espec e a aquells emps an ecula s. És un poema e amb e sos de do ze síl.labes di idides en sis peus de dues síl.labes, de les quals la p ime a és b eu i la segona lla ga. Hom els llegia en una pausa o cesu a desp és de la quin a sílslaba. E a pe mesa la subs i ució dels peus sena s pe al es de di e en quan i a , especial- men pels espondeus. En ca alh, els e sos alexand ins són els que més s'assemblen al sena i ihbic lla í puix cons en de do ze síl.labes comp an ins a l'accen i e- nen cesu a a la mei a . Hom imi a el i me ihbic conside an lla gues les síl.labes accen uades i les ocals seguides de dues consonan s. Do- nem, doncs, una aducció ca alana del poema d'A ienus pel que a al li o al del p incipa de Ca alunya conse an el ma eix i me que hi a dona el seu au o lla í. El sen i dels mo s i de les locucions és ajus a al ex lla í clhsic em- p a pel seu au o . En e els di e en s signi ica s que é cada mo hem emp a aquell que és més adien al con ex i a les condicions del paisa ge que desc iu sense p e e i les exigencies de la sin axi lla ina. Pensem que I'au o no in en a a es; es limi a a a posa en e s lla í all6 que a oba esc i en documen s a s i an ics que a pode consul- a . P e enia de e una ob a d'a que a dedica a un amic pode ós; no emp a a mo s ulga s o mode ns sinó que més a ia e a un au o a cal - zan . Adhuc algú sospi a que A ienus es a limi a a la aducció d'una ob a g ega del segle p ime abans de C is . Pe aixa abunden els mo s g ecs posa s en o ma lla ina com ha ia ecomana Ho aci en la se a A s poe ica. No és es any, doncs, que doni als pobla s i als pa a ges uns noms di e en s des del seu emps i que ome i po s i ciu a s an impo - an s com Empú ies i Roses. No in en a a pas una desc ipció comple a sinó dona una isió de la cos a al com de ia se en els emps més e- mo s. Adap an la nos a aducció al c i e i de I'au o , es i ui em al ex els mo s g ecs lla ini za s i segui em amb el mhim igo el sen i li e al de les pa aules i i dhuc l'o d e sin i ic del ex o iginal. Ja sabem que dis- c epem d'al es aduccions conegudes. To a coincidencia o disc ephncia és pu amen casual. Hem e la aducció com si no en coneguéssim cap més. Només depenem de I'o iginal lla í al com es oba en I'edició de la Uni e si a de Ba celona p epa ada po Schul en i Pe ico en I'ob a Fon- es Hz$aniae an iquae (Ba celona 1955). P escindim de comen a les suposades in e polacions i ansposicions de e sos. Comencem pe les e es p ope es al iu Eb e i acabem al Pi ineu. No pocs pobla s lo i en.. . com les gen ils Ty iquesl - al e a el nom an ic- pe o el món amoses pe ésse o ca ics a eu els seus e'lns, puix és ecund el s61 en pa pels seus a a ges en pa pe les palme es, en pa pel bes ia i en pa pels ce eals que 1'Eb e anspo a a. A p op, el mon Sag a I'al i a es a aixeca2. U; iu, de nom Oleu, allan els camps p ope s3, passa en e dos se a s de punxegudes c es es. Pe ce que I'un, el Se11 - al és son nom an ic4-, s'ele a pene an els cims més al s dels nú ols. P op d'ell hi hagué aquell emps la ila Lebedbnciaj, a a és un camp dese que no con é es més que lli s i caus de e es. Desp és obem a enes que du en lla g espai, on an anyasses ou el poble de Salau is, on ou ambé a emps6 I'an iga Calli-polis, ciu a pe ce amosa7 pels seus al íssims mu s, que pels es el s e a s puja a amun pels ai es, aquella que pel ma ge del seu amplhsim s61 pe o s cos a s cenyia un llac o ple de peixos. Lla o s e Ta agona, ciu a o i icada, i el bell e eny on seuen les iques Ba celones, ja que s'hi oba un po s que alla ga els segu s b a~os i es eu os emps la e a humida d'aigiies dolces. T aspun en més en112 els asp es indike es. Són eixos gen ena~9, 1 i iques. En emps d'A ienus ja el nom co en de ia se De osa, pe 6 el poe a es- men a el nom an ic, Ty iques. El mo sub ehun u sembla indica que no es oba a an de la desembocadu a, sinó un xic aigües amun del iu Eb e. L:a el Ti a en usca signi ica co en d'aigua, so ida, luix, i sugge eix la idea de desembocadu a o so ida d'un iu. 2 Sace . El mon sag a es e e eix segu amen al Mon sis, si ua al sud de 1'Eb e. 3 Oleum. Ai al nom de iu sembla e e i -se al ma eix Eb e i deu se una aducció lla i- na del g ec elaios, el qual és ambé una co upció de I'ib ic Ehos. 4 Selius. Nom an ic de Coll Alba, si ua al no d de I'Eb e. 5 Lebedo'ncia. De i a de Lebedos, ciu a si uada a la cos a de I'kia Meno , de la qual de ia se col6nia. Cal si ua -la p op de Coll Alba, no lluny del poble d'Ampolla. 6 Salau i . Nom an ic de Salou. 7 Callz)o is. Sembla que de ia se el nom g ec de la ciu a de Ta agona, la qual en ib - ic e a Cesse, i en e usc e a Ta aco. L'es any podia se un aiguamoll del F ancolí. Amb o , si el e s on s'anomena Ta agona no és in e pola , Callipolis ha ia d'es a en e Salou i Ta agona. 8 Ba cilonum. L'ús del plu al sembla sugge i que I'au o es e e eix a un g up de po- bla s que cons i u'ien I'hin e landde Ba celona, e a humida pe les aigües dolces del Llo- b ega i del Besós. 9 Indke es. La capi al dels indike es e a Empú ies, anomenada Indika, seca de les mo- e o ge pe la caga, mol a e ada gen als i us ances als. Lla o s s'o i a bélO, la cima de Kelebe, que alla ga I'ample do sl1 ins a la ma salada. Que ací hi hagué un pobla anomena Kypsela és ja un umo nom612, ca ni an sols un as e d'aquella an iga ila no gua da I'asp e sal. All2 la boca s'ob el3 d'un iu en un g an gol i el ma pene a endins pe I'enconcada e a. Da e a aixd a algan -se la cos a indige enca que es pe d al bell cimal de I'asp e Pi ineu. Desp és d'aquella cos a que jau, al com s'ha di , mi an de ca a enlai e, Malodes eme geix, un mon enmig les aigüesl4, i s'in len dos esculls que els dos cimals apun en als nú ols al s del cel. Al lla g s'hi es én un po 1> que lliu a el ma dei en ; uns oquissa s en ol en la o a a o I'en o n amb uns penyals posa s da an abundan men ; així un abís i n ndbil nedes undicescen. Sembla que comen a en a Blanes i seguien cap al no d, com c eia am- bé P olomeu. El seu li o al coincidia o a amb el de la Cos a B a a ac ual. 10 Lusmi inhae ens. El mo Lus mm é di e sos signi ica s pe a, segons el meu pa e , el que més s'adiu al con ex és el de i us eligiosos, el qual és ambé el més ob i i eqüen en la li e a u a clhsica. E imolagicamen es l empa en a amb el e b g ec ho, que signi- ica deslliga o pu i ica . 11 Iugum celeban icum. Pic de Kelebe. L'au o I'anomena iugum celeban icum lla i- ni zan el mo g ec Relebe, que signi ica copa. Una aducció ac ual d'ai al opanim se ia el Mon -sa-copa. El cas ell de Begu es $ si ua sob e una oca que a ec a la o ma de copa. 12 Cypsela. El mo g ec Kypsele i els seus de i a s Rypselion y Rip selis es oben emp a s a balquena en e els esc ip o s g ecs amb el signi ica gene al de conca i a , a uell o eci- pien pe a gua da o anspo a coses com a ca, cis ell, mesu a, NSC, ca i a de I'o ella i al es de semblan s. Pe al a banda, I'ad e bi lla í hic indica iden i a o g an p oximi a amb el lloc di da e amen , que en el nos e cas és Kelebe o la cima kelebin ica de Begu . Allí ma eix o mol a p op cal si ua la desapa eguda Kypsela si ens a enem al ex d' A ienus. 13 Elnu delg an gol : El mo lla ipo u és emp a pe Cice ó i O idi pe a designa la boca d'un iu. El g an gol que desc iu l desp és és la plana de Ve ges, To oella i Pals que enca a no ha ia es a eplenada pels al~lu ions del iu, que és el Te . 14 Malodes. E Mon g i El mon Malodes, si ua en e aigües, és el Mon g í. Cabalmen I'adjec iu g ec mdos signi ica blanc i el su ix odes signi ica semblan a, de mane a que mons malodes ol di mon blanquinós o sigui Mon g is. Es oba a en e aigües pe qu al sud hi enia el gol de la desembocadu a del Te i a I'oes al no d hi ha ia un b a del Te i I'es any de Bellcai e conse a s en la opon'hia ac ual de Te ell i Sob es any. 1s Elpo . Al lla g de I'espai comp s en e el Mon g í i els esculls de les Medes, s'es e- nia el po dins el g an gol , ab iga sob e o de la amun ana i del lle an pel Mon g í i les Medes. La desc ipció que en a A ienus és an po ica com exac a i hom di ia que es i calcada de s'amaga en e el ocam. Reposa I'aigua quie a, el ma anca s'ado m. P es e I'es an de Ton16 al peu de les mun anyes, d'on eme geix el cim de Ped a de Tononl7, pe on el iu Anys 18 emou I'aigua escumosa amb g an emo i el luix e alla aquell salanc. All6 o és quie 19 pe I'aigua i el salob e. To s els con eus que hi ha en112 de I'aigua onda, els an eni p ime aquells en e cs ce e es i els auso-ce e anszo. A a és llu nom igual, mes són un poble ibe ic. Desp és, el poble so do mo a a en Uocs di ícils2l ocan el ma in e n, passan la ida du a la desc ipció que en 1'Eneida a e Vi gili del po na u al de Ca ago en el llib e I, e s 160 i següen s: ~S'ob c una badia onda i soli i ia. Una illa la a semblan a un pon p o cgin -la amb cls seus cos au. on Ics oncs es ompen i s'esquinccn en pe i es ondulacions. A banda i banda, hi ha amplcs oquissa s i dos csculls apun en cap al ccl i als peus dc lluu cimes les aigiics cmmudeixeo uanquil.les.. En ambdues desc ipcions coincideixen les idees d'un g an po na u al, de dos esculls o illo s que amb llu s cims apun en cap al cel, dels oquissa s que el p o egeixen pels cos a s, i que les aigües hi callen ben p o egides. 16 S agnum Toni. El mo g ec onos, de i a del e b eino, es end e, signi ica ex ensió o plana ex ensa. L'es any de la plana és sens dub e I'es any de Cas elló, ad e in que en emps de la desc ipció de I'O a maniima i més enca a en el emps dels pe iples g ecs, abas- a a des de les es ibacions del Mon g í ins a la se a de Ve de a. 17 Rupes ononi a. La Ped a de Tonon és Pe a-lada. El mo medie al Pe a-la a, Ped a ex ensa, signi ica exac amen el ma eix que upes ononi a. Els documen s més an ics no- mena en Pe alada amb la g a a Cas o Tolon, la qual sembla una eminisc ncia del To- non dlA ienus. 18 Amnis Anys us. Anys os és un adjec iu g ec, de i a el e b anyo, que signi ica li- mi a . El subs an iu any-sis signi ica I'hni o on e a. Es el ma eix que di .el iu on e e s. Muga és un no d'o igen hsca que cabalmen signi ica on e a. Deixan de banda el signi ica , ambé és cla que el iu que passa a p op de Pe alada i alla a I'aigua de I'es any e a la Muga, que e a on e e en e els indike es i els sodicens. 19 Pa a ges quie s: Haec sun ie a. L'adjec iu lla í, ie us, a, um, signi ica e ia , con- ia , segu , anquil, quie . Ací exe ceix I'o ici de p edica nominal de sun , el subjec e del qual és el p onom neu e plu al haec. Jo di ia que A ienus olgué di que ai als pa a ges e en dese s o es e ils pe la humi a i el salob e. 20 Ce e es i ausoce e es. Si des del ma anem lluny e a endins, oba em a ia el e - eny que algun emps ha ien ocupa els ce dans pu s i els ce dans mescla s amb els ause- ans. En emps d'A ienus la a a llu e a la ma eixa, pe 6 ja o s es a en engloba s en el poble anomena ib ic. 21 Populus So dus. El e i o i so dic? ocupa a els cims més esca pa s dels Pi ineus i da- enmig dels caus de e es pels pics del Pi ineu que s'alcen en e pins cenyin els pocs con eus i el ma p egon a eu. En e a so dicena es con a ha e -hi hagu , ja a mol emps, Py ene, ciu a de ic sola , on ins els ma sellencs pe causa de negocis ana en ben so in . De les columnes d'He cu1, des dels con ins Ze i ids i des del ma A lln ic, co en de e s Py ene, se jo ns esme p l el més elog aixell. Enlll de I'al a cima que clou el Pi ineu, s'es enen g ans a enes del li o al cine ic, solcades lla gamen pel iu de nom Roscino. A%, al com s'ha di , pe any als so dicens. alla a ins al ma pe les Albe es, con ean les pe i es alls de Llang?, Cole a, Po bou, Po end e i Ce e a. Els ma eixos so dicens de ien es end e's pe la essan no d,de les Albe es i ocupa el Vallespi . En una de les alls ocupades pels so dicens hi hagué la ciu a de Py ene do ada d'un po on acudien a me ca ins els ma sellesos. Més enlli, les a enes cons i uien el li o al cine ic, a essan pel iu Roscino d'on p o é el nom de Rosselló. El iu ou anomena més a d Te is, que és I'ac ual Te . El poble cine a e a ligu i del seu nom semblen una eminiscencia els noms del Canigó i de Cane .