Cinc lletres de Julià l'Apòstata

Josep Alsina En aques olum de FAVENTIA, que ol se un homena ge -ben me es- cu !- a la pe sona i I'ob a del D . Pe e Pe icay, o e im les p imícies d'una hmplia an ologia de I'ob a de Julih que mol p omp e eu h la llum. Al i o E ag il Tinc a Bi inia una p opie a de qua e e es que la me a h ia2 em a lle- ga : e la deixo en p emi al eu a ec e. És massa pe i a pe o ni a una pe sona els a an a ges de I'abundo i de la iquesa, pe a, anma eix, si e la desc ic en de all comp o a ks que la deixa no manca pas d'encb. D'al a banda, es no s'oposa que jugui amb u a la li e a u a3, essen un home an ben do a pe les G acies i les Muses: dis a no pas més de in es adis4 del ma , i ni el maman ni el c idai e ma ine no I'impo unen 1 Igno em, del o E ag i, o , excep e que a eb e de Juli2, com al es amics i col.la- bo ado s, alguna donació. Sob e la da a exac a de la donació, es em ambé en la igno 2n- cia. Cumon c eu, sob e bases ela i amen segu es, que ingué lloc poc desp és d'a iba Juli2 a la Gil.lia, és a di , cap al 358. 2 L'unic que sabem d'aques a a ia de Juli2 és que es a casa amb Juli Juli2 i que, en e els seus ills, hi hagué una Basilinna que es a casa , al seu o n, amb Juli Cons anci. 3 Aques a e e ncia a un .joc li e a i# s'aplica a la desc ipció, de ce cai e idíl.lic, que Juli2 a d'aques es e es. 4 Uns es Km. i mig. amb llu xe ameca: i, no obs an , no és pas del o esc2s dels a o s de Ne eu': al con a i, é semp e peix esc i palpi an , i, si su s de la inca i puges a un colle , podds eu e la P opdn ide, les illes i la ciu a que duu el nom del noble ~mpe ado ~. No epi ja ds pas algues i molsa, ni e moles a 2 la epulsi a i innomb able b u ícia que el ma llen a a la so a de les pla ges. No, epi ja & eix, a igola i he ba olo osa. Hi ha un g an pau en aquell ind e pe ajeu e's i ecó e les pggines d'un Ili- b e; i, desp és, si ols descansa la is a, és ag adabilíssim de gi a els ulls cap als aixells i el ma . Quan jo e a un noi enca a mol jo e, aquell lloc d'es iueig em sembla a deliciós, puix é on s excel.len s, ind e s no gens desag adables pe banya -se, un ja dí i a b es; ja home e , he en- yo a mol es egades aquell ell e ugi del passa , hi he ana so in i la me a es ada allí no ha es a gens aliena a les lle es7. Hi es a, enca a, un minúscul eco d de la me a ja dine ia: una pe i a inya que lle a un i mol pe uma i dols, i que no espe a pas que el emps li o neixi els dons de Dionís o de les G kies; o al con a i, els alms, enca a al cep, o ja epi ja s, al cup, an olo de oses, i el mos , a les ines, és, si cal c eu e Home , ccun ex ac e de n c a 9. ¿Pe qu , doncs, no s'ha eng andi ? ¿Pe qu no hi ha mol s pie es d'aques es inyes? Po se jo no he es a , ampoc, un ja dine mol zelós; i, com que, d'al a banda, el meu Dionís Es més a ia a empe a i eclama amb abund2ncia I'aigua de les Nim es, sols he e el i necessa i pe a mi i pe als meus amics (una llei d'homes més a ia escassa). Heus ací, doncs, ca amic, la donació que e aig; pe i a, és ce , pe d ben inguda8 pe a un amic de pa d'un amic, o pe di -ho amb el sa i poe a Pínda , que a <<de amília a amília$. T'he esc i aques a lle a a co e-cui a a la llum de la 112n ia; pe an , si he comes alguna al a, no me la c i iquis amb massa du esa, com si os la d'un o a un al e e o , Camp, ahi , d'AquemZnides, sóc a ui, el camp de Menisc, i passa é, més a d, d'una mii a una al a mi; I'un es c eia eni -me abans, i a a I'al e s'ho pensa; mes jo no sóc de ningú, jo sóc an sols del Des ílo. 5 Vol di que les delícies del ma no li són alienes. Ne eu és un déu del ma . 6 Cons an inoble. 7 L'a ecció de Julil pe la li e a u a és palesa en les nomb oses ci es que a al lla g de la se a p oducció esc i a. 8 Ci a de I'Odi ea, IX, 359. 9 C i Píída , O imp. Vi, 99. 10 Aques poema el oben a I'An o ogia Pa a ina, IX, 74. A Eumeni i Fa ill Si algú ha aconsegui e - os c eu e que, pe als homes, hi ha quelcom de més ag adable o de més ú il que iloso a amb lleu e i sense p eocu- pacions, s'enganya ell ma eix i enganya els al es; pe 6 si en el os e es- pe i es a, enca a, I'an ic el, i no s'ha ex ingi iipidamen com una la- ma i a, us elici o since amen . Ja a gai ebé qua e anys i es mesos que ens i em sepa a 2, i mol em plau ia de comp o a els p og essos que heu e du an o aques emps. Quan a mi, ja ó a un mi acle que enca a pa lés el g ec: ins a al pun m'ha con e i en un bi ba aques a e a. No desdenyeu les con o sies, no descuideu la e a ica ni el ac e amb la poesia; ingueu enca a majo cu a de les ci ncies, i que o el os- e es o c s'encamini cap al coneixemen dels sis emes d'A is 6 il i de Pla ó. Sigui aques a la os a asca, pe qu aixb és el onamen , la base, I'edi ici, la culminació; la es a, és sols quelcom de secunda i, pe 6 os- al es heu de posa -hi més a enció que no els al es en llu asca p inci- pal. Jo, ho ju o pe la jus ícia di ina, us dono aques s consells pe qu us es imo com a ge mans: ca heu es a els meus condeixebles i els meus amics. Si em eu cas, us es ima é més, enca a; pe 6 si eig que no me'n eu, m'en is i é; i all6 en que sol con e i -se una pena pe sis en , deixo de di -ho, pe mo d'un millo augu i. 1 To el que sabem d'aques es dues pe sones és que o en condeixebles de Julil. 2 No sabem si I'amis a de Juli; amb Eumeni i Fa ia nasqué a I'Asia o a A enes, pe 6 com que la se a elecció com a Cssa es ,p oduí el 355, I'únic que podem a i ma és que aques a lle a és pos e io a aques any. Po se ho ou el 338 o ei 360. A Alipi , ge mii de Cesa i (9 B) Solisó, segons diuen, a ana a oba Da ius i li a eco da aquell amós man ell, i, en p emi del man ell, a demana -li I'illa de Samos2. Da ius, alesho es, p esumia mol de la se a gene osi a , con encu que, a can i de poc, ha ia dona mol : el cas és que Solisó a eb e un p esen més a ia pob e. I a a compa a la nos a si uació amb la d'ells: i, d'an u i, ja hi ha un pun en que nosal es enim l'a an a ge: no ha pas calgu que ningú ens ho eco dés, sinó que, ha en conse a du an an de emps el e- co d de la e a amis a , an a ia com Déu ens ho ha pe mb, 'he c ida o a meu, no en e els segons, sinó en e els p ime s. Aixa, quan al passa ; quan al u u -i jo sóc un ende í- em pe - me s que e aci un a icini? Doncs bé, jo c ec -i que Ad a ea3 ens sigui p opicia- que el eu se 2 mol millo ; ca a u no e cal un ei que 'aju- di a so me e una ciu a , i a mi, en can i, em calen mol s col.labo ado s que m'ajudin a ed e~a o all6 que an is amen s'ha ende oca 4. Heus ací el joc li e a i amb qu s'en e é la me a giil.lica i ba ba a MusaS. Tu ine al meu cos a ple de joia, i que els deus gui n els eus passos. A egi au dg a i (.. .) ja n'hi ha p ou de ce a ells i de caca de mol ons sal a ges als qua e s d'hi e n. Vine al cos a d'aques amic eu, que abans de coneixe la e a alua, ja e ac a a amb an d'a ec e. 1 Col.labo ado polí ic de Julil, a qui a enca ega , un cop nomena C?sa , el go e n de la B i lnia. 2 Sob e aques s e s, egeu He 6do 111, 139 SS: quan enca a Da ius e a un o icial de I'es- co a eial, Solisó dona a Da ius un man ell que li ag ada a. Quan ou p oclama ei, Soli- s6 li a demana , a can i. I'illa de Samos. 3 Ad a ea cas iga a I'excessi a p esumpció en les pa aules. 4 Re e ?ncia a les in encions de es au a I'impe i paga, que ja aca ona a Julil pe aques a ?poca. 5 C eiem que aques joc li e a i a qu? Juli2 a e e encia és el pa al.lelisme que ell ma- eix es eablek en e la es au ació de I'impe i pe sa pe Da ius - ema amb qu s'inicia aques a lle a, i I'in en de es au ació de I'impe i paga pe pa de Julil. Respec e a la in enció que el eu bon co é d'acudi al meu cos a a a és l'ocasió, amb l'aju dels déus, de decidi -se amb o a diligencia, pe que, més a d, és possible que hdhuc a mi em manqui el lleu e. Busca o es les ob es de Jhmblic2 que ac en del meu hom6nim3. Sols u po s e -ho: el gend e de la e a ge mana en é una bona edició. I, si no m'enganyo, en el p ecís ins an en que esc i ia aques pa ag a , s'ha p odui' un signe sob ena u al. I, pe a o , no deixis que els pa ida is de Teodo 4 'eixo din les o e- lles amb la consabuda lle ania que el e i ablemen di í Jhmblic, el e - ce desp és de Pi hgo as i de Pla ó, e a un ambiciós. I si és massa agosa a de e - e palesa la p 6pia opinió amb anspo s que més escauen als qui són en ex asi, me n'excusa b amb aó: pe que jo es ic boig pe Jhblic en iloso ia, i pel meu hom6nim en eoso ia, i c ec -com deia Apol.lodo 5- que els al es, al cos a d'aques s, no comp en ni poc ni massa. Quan al esum que has e d'A is 6 i1, només e di é aixa: m'has con- e i en un deixeble eu, bé que imme escu . El Ti i6 ha exposa , amb mol s llib es, una mica de 16gica; u, en can i, amb un de sol sob e la i- loso ia d1A is 6 il, m'has e , po se , un abacan ,, un aspi an a la ini- ciació ce amen no7. Si dic la e i a , pod b comp o a -ho acudin al meu cos a i eien el que he e I'hi e n passa , du an les me es ho es de lleu e. 1 Fildso a is o lic que es éu amic de Julii a P ga n, quan es udia a allí. 2 El amós ildso neopla dnic que an a in lui en el pensamen de Julii. 3 Julii el eü g, au o dels O acles caldaics, que an a in lu ncia exe ci en sob e els neo. pla dnics. Visqué al segle 11. 4 Filho neopla anic i al de Jimblic. 5 El deixeble de Sac a es que apa eix al Banque pla anic. 6 Po i i, deixeble de Plo 1 i edi o de les Ennzades. 7 Vol di que l'ha con e i no en un p incipian , sinó en un au n ic en s. Diu Home 2 que els somnis enen dues po es, i que és di e en la e que me eix llu signi icació. I jo c ec que a a has en e is més cla que mai I'esde enido . A ui jo n'he ingu un de semblan : he somnia que hi ha ia un a b e al íssim plan a en un g an iclini, i que s'inclina a cap al sal, i que de la se a a el so gia un plansó, pe i i end e enca a, o ell lo i . Jo sen ia una e ible angoixa pel plansó, emen que no I'a an- quessin al ma eix emps que el g an. Pe b, en ap oxima -m'hi, eig que el g an e a es es a e a, i que el plans6 es a a d e i que des de e a s'en ila a enlai e. En eu e-ho, més co p es enca a, he exclama : <Pob e a b e! Fins ell és en pe ill de mo i !, Alesho es, una pe sona del o des- coneguda m'ha di : <Obse a i no emis: si I'a el oman so a e a, el plans6 es a 2 in ac e i enca a s'a e ma h mb3. Tal ha es a el somni, i Déu sap qu signi ica. Quan al mise able eunuc4, m'ag ada ia sabe si les se es decla acions sob e la me a pe sona o en e es abans o desp és de la me a en e is a amb ell. Assaben a'm, doncs, de o el que puguis. Respec e a les me es elacions amb aques indi idu, hom sap que, so- in , desp és d'ha e ell inju ia els p o incials, jo he calla a expenses del meu hono , o bé no escol an les se es acusacions, o bé e usan d'adme e-les, bé mos an -me inc dul o en ecau e la esponsabili a damun les pe sones del seu ce cle. A a, quan es a p oposa d'implica - me en aques a e an escandalós en ian una elació an in ame com ig- nominiosa, jo, que ha ia de e ? Calla o llui a ? La p ime a ac i ud e a, c ec, n cia, deg adan i digna de la maledicció dels déus; la segona, jus- a, i il i gene osa, pe 6 la me a si uació no la pe me ia. Que aig e , doncs? En p esencia de mol es pe sones que em cons a a que li ho epo - a ien, aig di : aDe o es mane es, aques indi idu segu amen co egi- 2 la se a elació, pe qu és e iblemen escandalosas. Ell, assaben a de o , ou an lluny d'ob a amb seny, que a eacciona com no ho hau ia e , pe Déu, ni un i 2 mode a , o i que jo e a an a p op d'ell. I, que ha ia de e , alesho es, un home que segueix amb e o la iloso ia de 1 O ibasi ou el me ge més impo an del pe íode g eco- bma desp és de Gal?. Fou I'au o d'una An ologia m2&, eali zada pe inicia i a de ~uh, g kies a la qual hem pogu conse a o sa agmen s d'au o s medics que, d'al a mane a. s'hau ien pe du del o . 2 Odissea, XVIII, 562 i SS. 3 Cla a e e encia al u u de Juli2 desp és de la mo de Cons anci. 4 L'eunuc Eusebi. Pla ó i d'A is b il? ¿Pe en u a pe me e que uns pob es in eli~os ossin lliu a s a uns mal ac o s, o bé de ensa -10s amb o a la se a o a en un momen en qu , c ec, ja can a en el can del cigne pe culpa de les in i- gues d'aques a banda malelda de bandi s? Pe qu , em sembla e go- nyós, d'una banda, e cas iga amb la pena de mo immedia a els i- buns que abandonen el seu lloc, i ins i o p i a -10s de sepul u a (i cal e -ho!) i que, en can i, quan es ac a d'uns in eli os jo abandoni el meu lloc en el momen de llui a pe ells con a uns bandi s com aques s, malg a que un déu m'ha assigna aques lloc' i sigui el meu alia . I si d'aixb ha ia de de i a -se algun dany pe a mi, em ó a un con- sol, i no pas pe i , abandona el món amb una bona consci ncia. Quan al i uós Salus i, que els déus me'l conse in! I si de esul es d'aixb em cal eb e un successo seu, no m'digi é pas gens. Pe qu és millo ob a ec amen du an poc emps que no malamen du an mol . Les doc ines pe ipa iques no són, com alguns & men, in e io s a les dels es oics; al meu pa e , hi ha en e ells una senzilla di e ncia: que aques s són semp e més exal a s i imp uden s, i els al es aconsellen que hom pe se e i en les decisions amb sang eda. I Al.lusió a un passa ge de I'ApoLogia de Sac a es, de Pla ó (28 d). -2 13-