Janus (Ovidi, Fastos. 89-144)

JANUS (O idi, Fas os, 89- 144) T aducció: Jaume Medina Empe a, ¿quin déu di é que e s, oh Janus bi o me?, ca a G cia cap numen no 'és pa ió. Mos a'm pe quina aó, u I'únic d'en e els celes es, eus o el que hi ha da e a eu i da an . Men e pensa a aixa, en ha e aga a les aule es, em semblP mol més cla a la casa que abans. Janus di í, de doble aG, admi able, alesho es o e í els seus dos os es de sob e als meus ulls. Vaig espan a -me i, d'esglai, els cabells se'm posa en de pun a, i d'un ed sob a s'engelab ia el meu co . Ell, amb la des a un bicul enin i una clau amb I'esque a, em digué aques s mo s amb el seu os e d'en on : <<Deixa la po i coneix, aplica poe a dels dies, el que em demanes i acull en I'espe i els meus mo s. Els an ics -ca sóc cosa ella- Caos em deien: mi a, aques s e s que jo can o, si en són de llunyans. L'ai e lluminós i els es elemen s que es en, l'aigua, la e a i el oc, e en un sol ag ega . Quan, pe a, pe pledeig de ses pa s, a dissold e's aques a massa i no es seus, en disg ega -se, buscP, puja a I'al u a la lama, l'ai e a p op seu a es abli -se i la e a i el ma an ocupa el lloc d'enmig. Jo, que ha ia es a una mola in o me i un globus, memb es i aspec e, lla o s, dignes d'un déu aig emp a . Feble senyal del meu cai e con ús d'an any, enca a a a semblo, an pe da an com pe da e a, el ma eix. Siipigues, puix que ho demanes, l'al a aó de ma o ma i coneix ensems quin és ambé el meu mes e . To quan eus, el cel, el ma , els nú ols, les e es, pe la nos a mii es a obe o anca . L'empa anca del món immens a mi sol em pe oca, i de gi a -ne el pe n, solamen jo en inc pode . Quan m'abelleix que su i la Pau del seu plicid es a ge, ella a pe camins sense en ebancs lliu emen . . To el món ba eja en sagnan ca na ge es a ia si uns panys ígids les gue es no haguessin anca . Gua do les po es del cel, jun amen amb les pliicides Ho es: Júpi e ma eix, pe ob a me a en a i su . Pe aixa em diuen Janus; mes quan la ogassa de Ce es i el o men amb sal el sace do m'o e eix, dels meus noms e iu ies; pe qu en els i us m'in oquen com a Pa ulci adés o com a Clusi an os . Amb I'un nom i amb l'al e, sens dub e, els an ics desi ja en, udes, la me a doble unció ema ca . T'he con a mon pode ; coneix a a el pe qu de la o ma: u, pe a, ja el eus en bona pa , anma eix. To es les po es enen, de i i delli, dues ca es; d'elles, mi a els passan s l'una, i l'al a la Lla . I com el os e po e , que seu a p op de l'en ada de la casa, en eu o s els anan s i inen s, jo, així, po e del palau celes e, a alaio la egió de Lle an i, al ma eix emps, de Ponen . Veus com els os es d'Heca e guai en cap a es bandes pe so ja els o calls en es camins di idi s: jo ambé, pe no pe d e el emps men e gi o la es a, sense mou e el cos, puc esgua da a dos cos a s,. Ba celona, gene 198 1