Recensions

SCHETTER, WLLLY I' pica an iga i una con aposició en e Das iimische Epos la g ega i la omana que I'au o xi a sob e o en la in enció d'aques a (A henaion kldien ex e Band 41, da e a de e -w pomn eu de h Wiesbaden, Akademische consci~ncia nacional -amb Ve lagsgesellscha A henaion, excepcions- en on dels emes Ilun- 1978, 132 PP. yans i he oico-mí ics de la g ega. Sche e o gani za la se a b eu El llib e és una eelabo ació aug- ullada a ]'¿?pica epublicana en o n de men ada del capí ol esc i pe I'au o es nuclis: I' poca del sa u ni (And 6- pe a I'ob a col.lec i a Romische Li e- nic i Ne i), Enni i la que anomena a u que, a cu a de Man ed Fuh - .pe i a pica neo e ica~. Aques mann, publicl la ma eixa edi o izl da e , que pod ia es anya si hom é dins la se a s ie Neues Handbuch de p esen el conegu ebu jamen de Li e a uwi~senscha . To i que la ]'¿?pica adicional pels poe es no i, el concepció d'aques a ob a pe me ia al jus i ica pe la conside ació de col.labo ado una g m au onomia, I'epyllion alexand í com pe anyen I'ac ual p esen ació del p imi iu ambé a I'epos. Amb aques pun de capí ol lagicamen I'augmen a, de is a ens o e eix una anllisi mol sug- mane a que el esul a és un llib e e- ge ido a del camen 64 de Ca ul i able, pe i , pe 6 llib e; anma eix (I'epili de Te is i Peleu), en iquida pa icipa d'algun e de manual amb un b eu comen a i dels w. 71 SS. col.lec iu d'on p ocedeix, el més e- Al cos a , na u almen , de ma cable la limi ació c onol6gica: I'Eneida Sche e des aca el ca k e aques es de u a a a la c isi del segle ambé onamen al din e I1¿?pica 111 en esa com a on e a amb la SP&- augus iana de les Me amo osis d'O i- un ihe, pe íode al qual el pla de se ie di i ac a aques es dues ob es amb consag a un olum p opi. Sche e en- semblan a enció; p obablemen des ca a e alla més i conside a (p. 13) que de I'impo an llib e de B. O is sob e I'epos omi acaba -descomp an la O idi com a poe a épic -i po se am- in anscenden i mol agmen i ia bé des d'abans- aques a conside ació epica dels no elli del segle I1 -amb sembla ben es able a: com & ma Sili I llic i Es aci, és a di , al inal del l'au o (p.31), els dos g ans poemes segle I. són, bé que en sen i s di e en s, .p o- El cos de I'ob a es 2 mol clbsica- duccions ípiques d'aques a ¿?poca*. men di idi en es pa s, dedicades a ' En I'es udi de 1'Eneida Sche e conce- ]'¿?pica epublicana. augus iana i de deix a enció especial als aspec es de la 1'Al Impe i, i a p ecedi d'una in o- se a composició i a la dis ibució en ducció sob e &pica g ega i omana, llib es; s'inclina (p. 35 i no a 28) pe on s'esbossa una ca ac e i zació, una .es uc u a quib ica~, 4 (llib es 1- mi jancan els seus e s p incipals, de 4): 2 (llib es 5 i 6): 2 (llib es 7 i 8): 4 (llib es 9-12) din e la adicional di i- sió en pa aodisseicas i pa silildicaw i es udia pa icula men la imi ació que en aques a da e a oba de I'es uc u- a de la Ilíada ma eixa. (Cal ad e i aquí d'una pe o bado a e ada a la p. 38: el comba d'H2c o i Aquil.les no co espon al llib e 24 de la Ilíada sinó al 22; la qual cosa, diguem-ho de pas- sada, desllueix una mica les sime ies que Sche e oba en e ambdós poe- mes). Ai cos a d'aques e qües ions gene als I'au o ens p oposa un pe i es udi de la igu a d'Al.lec o pe o e i -nos una mos a de la capaci a inno ado a i giliana (pp. 38-39) i un agmen del llib e qua (w. 6 5s.) pe exempli ica amb un in el.ligen co- men a i el simbolisme i gilil (pp. 39- 43). Pa icula men in e essan és I'es- udi de les Me amo osis d'O idi. Temes com els an eceden s del po- ema, la se a es uc u a i disposició en llib es, el mo imen de la na ació, I'he e ogene'l ~ eml ica i es ilís ica, e c. són ac a s de mane a que el ca- k e Ppic de I'ob a i la se a in en- cionali a cbsmica queden cla amen sub a lla s. El capí ol des inan a I'Ppica augus iana es comple a amb un annex dedica a I' pica meno de I'Appendix Ve giliana, on són consi- de a s Culex, Mo e um i Ci is com epylli en la iííia dels alexand ins. La con adicció en e la u esa del ema i I'al o ?pic és e idenciada en Culex i Mo e um, aques úl im de ini amb mol a jus esa com un pe i quad e del g ne e (Gen ebilG), compos , pe b, en el més pu es il del g an epos, cosa que, e ec i amen , el a esde eni una e i able dipospa odie*. La mane a neo ica de Ci is és cla amen des a- cada, així com el seu ca k e gai ebé acen ona is (aques aspec e, de ega- des negligi pels es udiosos, és de ini- iu pe es abli la inau en ici a de I'ob a, com ja ha ien assenyala Biich- ne i Biele i es ableix de ini i amen A. Thill, REL, 53, 1975, 116-134, a a egi a la bibliog a ia de Sche e ). L'es udi de I'?pica pos i giliana es a des de la pe spec i a d'una doble oposició, c onolbgica i eml ica. Pe la p ime a Luc2 s'oposa, com ep esen- an de la li e a u a claudiana accen- uadamen mode na i conscien de la se a o iginali a s (p. 63) ai neoclassi- cisme de '?pica la iana (Sili I iilic, Vale i Flac, Es aci). Des d'un al e pun de is a I'2pica de Lucl i Sili, de con ingu his b ic, s'oposa als poemes mi olbgics de Vale i i Es aci. L'apa a dedica a Luci s'ob e doncs amb I'a i - mació po se una mica so p enen que en el Bellum ci ile shis b ia omana ac ual és una egada més objec e de g an poesia ?picas (p. 64). Na u al- men aixa només es po en end e -i així sembla e -ho I'au o - en el sen- i de conside a la gue a ci il de CP- sa i Pompeu -1'objec e li e al de la Fa sllia- com una mena d'hiphs asi dels esde enimen s con empo anis a Luc2 i en els quals ell ma eix pa icipl: I'oposició sena ~ ial ilo epublicana a Ne ó, que c is al.li zl en la conju a de Pisó. Sche e , pe d, ebaixa de e la se a ca egb ica a i mació inicial quan o segui quali ica, c eiem que més exac amen , aquells esde enimen s com sclima espi i uals que cons i uí el e e nu ici del poema. En són es u- dia s a con inuació els aspec es o - mals, les ca ac e ís iques onamen als de I'a de Luci, la no e a de I'e adi- caci6 de la maquinhia mi ol6gica i el ac amen de les igu es de C sa , Pompeu i Ca ó (sense e e ncia explíci a, pe ce , al clhsic p oblema de I'exis ncia i iden i icació d'he oi a la Fa s2ia). De g an in e s són les pi- gines dedicades a sub a lla la p es?n- cia del pun de is a de Luci dins la se- a ob a i els ecu sos o mals que I'in odueixen. En on de la mode - ni a de I' pica de Luci Sche e e- ma ca, en es udia els Punica de Sili, la o nada als models i p ocedimen s de I' pica hom ica i i giliana: és p e- cisamen en la di ícil in eg ació d'aques a eixuga he ncia, amb la se- a obligada esco a de maquinaia i ascéne ies bpica i mí ica, amb el ema absolu amen his b ic del poema on I'au o oba al'a ac iu i p oblemki- cas dels Punica, que en gene al són objec e d'una es imació posi i a en la línia ac ual de p uden ecupe ació de I'ob a ( egi's pe exemple, la in o- ducció de la ecen issima edició de Mi- niconi i De alle dins la col~lecció aBu- dé*). Posi i a ambé és la alo ació de Vale i Flac i Es aci. A ema ca , en el ac amen dels A gonau ica, I'anilisi compa a i a dels p ocedimen s li e a- is dlApol.loni, el model, i el p opi Vale i; i, en I'es udi de la Tebaida, la impo lncia concedida al pape de la inspi ació pe sonal en Es aci: Sche e du a e me una e alo i zació de ]'?pi- ca la iana de ema mi olagic de la qual hom po dissen i , pe o que gaudeix d'una innegable base c í ica, en lloc de la in cia que so in és es- ponsable de la alo ació nega i a d'aques es ob es. Sche e ha concedi a cadascun dels menciona s au o s una e i able pe i a monog a ia en la qual hom o- ba es udia s pe o d e, p ime els aspec es an o mals com de con in- gu que, en una necessii ia ia, ha conside a més impo an s; aques a sín esi es comple a en la majo ia dels casos amb I'es udi analí ic d'un cu agmen de I'ob a en qües ió, on ge- ne almen es posa I'accen sob e la plasmació conc e a d'algun o alguns dels aspec es p hiamen es udia s. Aques a successió de ex os comen a s és un dels mbims ence s del llib e i e a cons i ui una an ologia en mi- nia u a de més de es segles d' pica omana, in e essan i aluosa. Final- men , malg a la b e e a de I'ob a, igu en en el ex les e e hcies als agmen s ?pics meno s, les edicions i es udis més impo an s dels quals es consignen en les no es. Aques es, mol ben es uc u ades i denses, pe 6 sense e udició g a ul a, an que el llib i sigui, en una mesu a mol supe- io al que hom espe a ia de les se es cen pigines, un exccl.len ins umen de eball. El ma eix podem di de la bibliog a ia selec a, disposada amb mol cla a abulació que pe me al lec o a iba amb comodi a a les edi- cions, comen a is i es udis onamen- als (en aques da e cas, nogens- menys, cal di que la bibliog a ia no alemanya no ha es a inguda p ou en comp e). Un índex de noms i un al e de concep es a odoneixen la u ili a del llib e. J.L. Vidal On :he Func ion o Abs ac: Nous in Ldn. Ac a Uni e si a is Upsaliensis. S udia La ina Upsaliensia 11. Uppsala 1977. Fo man pa de la col~leció S udia La ina Upsaliensia, dedicada a la publicació de esis doc o als, se'ns o e- eix aques es udi de H, Helande sob e els noms abs ac es en lla í. En aqueix eball hom es p oposa de e una e isió de la unció desen olupada pels noms abs ac es a la llengua del Laci, i més en conc e de llu capaci a pe ac ua com a p edica s l igics. Desp és de dona una de inició del que cal en end e pe un subs an iu abs ac e (subs an ius que exp essen acció, quali a o es a i que en conse- qiiencia enen una unció p edica i a i que endemés són suscep ibles de p end e com a a ibu s les o mes d'exp essió de les nocions de les quals els di s subs an ius p ediquen alguna cosa), I'au o p ocedeix a classi ica -10s o posan esmen en els dos aspec es conside a s a la de inició: I'aspec e sin lc ico-supe icial i el 1 igico.- p o und. Com a pun de pa ensa es conside a que o nom abs ac e quan apa eix dins una ase, semp e ho a elaciona amb algun al e elemen ; aques conjun de dos memb es, nom abs ac e i I'elemen que es elaciona amb aques ep el nom de p edicació (PN). To a PN e de inida ipol igica- men com a in eg ada pe un subjec e l igic (s) i un p edica , ambé l igic (p). Pe exemple la PN co esponen a la ase: Cic. Diu. 1,6. qui cum in en2um exe ci us nun iauisse . es desc iu ia així: PN ....... s+p s ....... exe ci u p ....... in en2um Hem d'acla i que el model de desc ipció que e lec im aquí és el més simple possible i que, de e , apa- eixen es uc u es més complicades. Volem ad eni , ambé, que al e em a consciencia, pe necessi a s ipog &- ques la o ma o iginal de p esen ació, p ocu an en o momen de no ai I'o iginal. Desp és, aques es p edicacions in- eg ades pe un p eesc i com a subs- an iu abs ac e, es poden inse i dins d'al es p edicacions de es mane es di e en s, segons que la elació en e les dues p edicacions sigui de cai e modal, de cai e causal o de cai e no- causal ( empo al, local, e c.). La elació és modal quan la p edi- cació que con é el subs an iu abs ac e deph d'una alqa in eg ada essencial- men pe e ba dicendi, com se ia el cas de la ase ci ada sua a. Pe pode ecolli aques e H. Helande p opo- sa de e e I'an e io egla de eesc ip- u a de la PN, donan -li la o ma se- güen :