Sobre tres topònims berebers a les illes Orientals d'Al-Andalus

SOBRE TRES TOPOMMS BEREBERS A LES ILLES ORIENTALS D'AL-ANDALUS M. Ba celó Al Llib e del Repa imen de Mallo ca hi igu a un a ahal Hamem*' d'una ex ensió consignada de dues jo ades2 i si ua dins eljuz ' abwüz a(- madna3. L'an opbnim &mim és, sens dub e, ex emadamen a . Es- i o ma pe les lle es &' i mim que encapsalen les su es 40 a 46, cone- gudes com el g up hawümim. El signi ica i unció d'aques es lle es o- man desconegu 4. Tanma eix hi ha un íjamim p ou conegu . Es ac a d'un < als* p o- e a .be ebe que ingué en e la ibu GumZ a una incidencia di ícil d'esca i a es que els epo s onamen als pe a conei e el mo imen ' BUSQUETS, J., .El códice la inoa ábigo del Repa imien o de Mallo ca. Pa e la inas, a Bolle íde la Socie a A queol6gica Lul.liana X CX (1947-1912). pig. 13. El cbdex edi a pe P. de Bo a ~ll diu .Amens i el a al é una ex ensió de 4 jo ades (Repa imien os de los einos de Mallo ca, Valencia y Ce de ia, ed. anas i ica, Ba celona, Bella e a 1971. pig.79). L S'acos uma a dona a la jo ada una ex ensió de 11.36 has. Pe el juz' com a uni a adminis a i a eu e BARCELO, M., .Sob e la di isió admi- nis a i a de Mayü qa~ a Bolle í de la Socie a A queol6gica Lul.liana XXXVI (1978), pigs. 238-245. Com ambé els de les al es combinacions de lle es que ambé encapsalen di e sos blocs de su es. p o enen dels o odoxos al-Bak i5 i Ibn Khaldün6. mim ou mo I'any 325/927(8) a la zona ocupada pels Masmüda del li o al, p op de Tanja. Segons al-Bak i, 'IsZ, un dels es ills de Ijamim, anii a pa a a al-Andalus. Al amen al-Bak i assenyala que Ijamim pe anyia als Banü w.j. .wal assen a s a les o e es del iu Ras, mol p op de 'ii awiin. Aques s Banü w.j. .wal pod ien al egada iden i ica -se amb els Beni- ga ull ( Beni Ga ul) documen a s opanicamen a la egió de sagun i dues egades a Mallo ca en el jlcz' de Jijnau-Ba a7. La ansmissió ex- ual de ec uosas no pe me eni com segu a la iden i icació. Tanma eix I'oclusió de la jim inicial és pe ec amen pos ulable. De pode , doncs, con i ma -se, els Beni Ga ul no ind ien I'o igen a la ibu Na a, com sugge eix P. Guicha dg, sinó que cald ia pensa en un segmen GumZ a. Beniminalla < Beni Mann AílZh Al oli 85 . del egis e 644 de ]'Esc i ania de Ca es Reials de 1'A - xiu del Regne de Mallo ca hi igu a el opanim ualque ia Beniminalla, que el documen si ua a Meno ca. Mann All& és una a mula eligiosa que signi ica a ega1 de Déu,, aDéudona ~. Com a an opanim és na u- almen mol a . E a, pe a, el nom, p ecisamen , del pa e de Hamim. Al-Bak i en dona la genealogia: Mann AllZh b.Ha iz b. 'Am b. w.j. aw1 b. w.z. wa1. Po a a ambé la kmya d'Abü Khala lo. És Abü 'Ubayd All& b. 'Abd al-'AzTz al-Bak i (432-487/1040[1]-1042) Ki ab al- Mag ib i dbik bilüd I iqiya wa-/-Mag&, ed. i ad. de M.G. de Slane, Alge , 191 l- 1913 ( eed. Pa ís, 1965); págs. ex &ab 100-101 i 108 i pigs. ad. 197-200 i 212. Abü Zayd 'Abd al-Rahmin b. Muhammad Ibn Khaldiin (733-80911332-1406) His- oi e des Be b2 es e des dynas ies musulmanes de lA ique Sep en ionale, ad. pa cial de M.G. de Slane, Alge , 1852-1856; eed. pe P. Casano a, Pa ís, 1927, pigs. 143, 144 i 492. GUICHARD, P., 8Le peuplemen de la égion de Valence aux deux p emie s siecles de la domina ion musulmanes a Mé anges de a Casa de Ve ázquez V (1969). plg. 138; i Po- VEDA i SANCHEZ, A., *Repe o i de oponímia B abo-musulmana de May qa segons la do- cumen ació dels A xius de la Ciu a de Mallo ca (1232-1276)s a Fon es Re um Balea ium 1979 (en p emsa). Jun amen als dos Banc w. j. : wa hi ha el Bani j. :w. de la pig. 108 del ex B ab. que el aduc o con e eix en *Beni Ga ou* (pig. 212). 8i.e peuplemen de la égion de Valence ...*, pBg. 138. GUICHARD, P., no a, pe & l'a ibució a S uc u es socides aonen a es e nocciden a esw dans lEspagne musulmane. Pa is-Le Hague. 1977. pigs. 338-339. 'O Ki ab al-Mag ib... ex kab pig. 100, i ad. pig. 197. Ibn Khaldiin His oi e des Be bz es.. . , pig. 143. plausible que I'ac ual Binimel.12, jus al no d de I'illa, sigui la egió d'assen amen dels Beni Mann All&. Aques s dos opbnims pe me en, penso, si ua un p ime ni ell c o- nolbgic o sa segu d'immig acions de segmen s be ebe s. La mo iolen a de Ha nim b. Mann AllPh el 315/927(8) a pensa que els seus pa en s i 2dhuc seguido s passessin a ia a lloc més segu s. És ambé e- ma cable la g an es abili a dels assen amen s clhnics. Uns dels p ime- encs segmen s be ebe s a iba s a les Illes enca a hi e en quan apa e- gue en els conque ido s ca alans el 1229 i el 1287. Amb o a segu e a , pe b, de la ella dissidencia eligiosa només els en queda a el nom. al-Kudya > Alco aya Ibn Hawqal en e les ibus d'o igen ZanI a a esmen de Ku Pyal1. Al Líjb e deiRepa imen hi igu a un a ahal Alco aia~ de dues jo ades i si ua din e el juz' Mon ue i12. També al egis e 350, oli 118, es a e- e encia, el 1281, a una aalque ia Alco ayaa din e el e me de Po e es. Es ac a mol possiblemen de la ma eixa, a es que el e me de Po e es queda a din e 1'2 ea de I'an icjuz' de Mon ue i i que la dis inció en e alque ia i a al e a ja el 1281 mol con usa o inexis en pels no a is ca a- lans. A Meno ca i ha ambé documen a un a al aAlco aya dalhamb aa13. S'augmen a així el conside able nomb e de segmen s i- bals be ebe s locali za s a les Illes1*. Conc e amen a Mayii qa hi ha as- sen amen s ZanP a als ajza' con igus de Cana osa, ManIqu 15 i Mon- ue i. l1 Abü I-Qhsim Muhammad Ibn Hawqal al-Nagbi (mo cap el 3701980) Ki& ! i a &-u 4 ed. J.H. K amen. Leyden 19673, pe. 107. l2 BUSQUETS, J., .El códice la inoa ábigo ... s, pig. 33. BOFARRULL. P. de, llegeix eAlco- aya en el seu cddex (Repa imien os de los einos.. . , p9g. 103). l3 Regis e 352 de 1'Esc i ania de Ca es Reials (A.R.M.) oli 22 . l4 POVEDA i SANCHEZ, A., aIn oducción al es udio de la oponímia á abe-musulmana de Mayü qa según la documen ación de 10s A chi os de la Ciu a de Mallo ca (1232-1276)s a Aw iq 3, 1989 (en p emsa). POVEDA i SANCHEZ. A.. OP. ci .. p9g. 14 del ms.