La "llicència per a barques" de 1284. Una font important per a l'estudi del comerç exterior mallorquí del darrer quart del segle XIII

LA ~LIC~~NCIA PER A BARQUES DE 1284. UNA FONT IMPORTANT PER A L'ESTUDI DEL COMERC: EXTERIOR MALLORQU~ DEL DARRER QUART DEL SEGLE XIII A. Rie a El come g ex e io , malg a la impo incia que a eni din e I'es uc u a econamica del egne de Mallo ca du an la Baixa Eda Mi ja, no ha a e enca a I'in e b dels in es igado s en el g au que li pe oca. Men e que pe la ca og a ia, l'u banisme o I'a , posem pel cas, dispo- sem ja d'alguns es udis d'una quali a mol no able; ens segueix al an a ui, espec e al sec o e cia i, una isió de conjun in e p e a i a, con- cebuda d'aco d amb c i e is exigen s i posa s al dia, que ens o neixi una espos a ilida a mol es de les qües ions p incipals que aquell plan eja. Els p o ocols no a ials diposi a s als amius His b ic i Capi ula de Mallo - ca són an nomb osos que enca a no han es a sis en~i ica nen esco - colla s. La iquesa d'aques llega documen al, al qual s'han d'a egi els - ambé mol abundan s- ins umen s ju ídicopúblics, ha p o oca que els successius ap opamen s al co ne s insula baixmedie al inguin un ca ic e o es e amen sec o ial1 o de sín esi mol gene al; sín esis ela- Relació de les ab e ia u es emp ades ACA = A xiu de la Co ona d'A agó AHM = A xiu His a ic de Mallo ca nBSALn = aBole in de la Sociedad A queológica Lulianas (Palma de Mallo ca) RP = Reial Pa imoni (Secció a xi ís ica del AHM) ' En e les quals des aquen: SEVILLANO, aDe Venecia a Flandes ( ia Mallo ca y Po u- gal, siglo XIV),, BSAL, XXXIII (1968-1972). pp. 1-33; idem, abs iajes medie ales desde bo ades, amb mol a des esa alguna d'elles2, a pa i de con ingen s do- cumen als no gai e amples i on els í ols o icials solen p edomina pe damun dels con ac es p i a s. D'aquí que la con icció de la u ili a - - aue hic e nunc é enca a el posa en ci culació ex os iddi s de na u a econbmica m'hagi indul a edi a -men e p epa o un andisi acu ada del seu con ingu - el egis e d'eixides de aixells de 1284, I'ins u- men públic més an ic que es conse a ela iu al mo imen del pb balea , un p eceden doscen is a dels egis es d'anco a ge del segle XIV . La LlicZncia pe a ba ques - amb aques í ol es 2 ca aloga el manusc i - cons i ueix un documen , enca a que in di , ja conegu ; l'han emp a , que sapiguem, Ch.E. Du ou cq3, M. ~u lia ~i A. pons5. El egis e es 2 compos pe 9 olis de pape s de mm. 330 x 250, doble- Mallo ca a Cana ias*, Anua io de Es udios A lán icos, n.O 18 (Mad id - Las Palmas, 1972). pp. 1-31; idem, uMallo ca y Cana ias*, Hi pania, XXXII (Mad id, 1972). pp. 123-138; L6- PEZ, R.S., *Majo cans and Genoese on he No h sea ou e in he XiII cen u y*, Re ue Bel- ge de Philologie e dlHis oi e, XXIX (B uxelles, 1951). pp. 1163-1179; MOLLAT, M., uDeux é udes ela i es aux cons uc ions na als 1 Ba celona e B Palma de Majo que au Xi- Ve si?cle*, Homenaje a Jaime Vzcen Vi es, I, Ba celona, 1965, pp. 550-556; PONS, A., uMallo ca i P o ensa (segles XiII i XIV)*, BSAL, XXI (1926-1927), pp. 131-133, 164-167, 198-201, 231-233. Especialmen les degudes a F. Se illano i A. San ama ia. SEVILLANO, F., *Na ega- ciones medi e dneas (siglos Xi-XVI). Valo del pue o de Mallo ca*, XI Cong esso In e - nazionale di S o ia Man h'ma, Ba i (28 agos o - 9 se emb e 1969). Mul icopia . 54 pp.; idem. .Me cade es y na egan es mallo quines (siglos XIII-U)., His ona de Mallo ca, co- o dinada po J. Masca ó Pasa ius, IV, Palma, 197 l, pp. 43 1-520; idem, His o ia delPue o de Paha de Mallo ca, Palma, 1974. SANTAMAR~A, A., .El eino de Mallo ca en la p ime a mi ad del siglo XVD, IV Cong eso de His o ia de la Co ona de A agón, Palma, 1915; idem, aMallo ca del Medioe o a la Mode nidad~, Has o ia de Mdo ca, coo dinada po J. Masca ó Pasa ius, 111, Palma, 1970, pp. 1-360; idem, asp pec os del Reino de Mallo cau, Ibídem. 11, Palma, 1972, pp. 89-112; idem, uMallo ca en el siglo XND, Anua io de Es u- dio~ Medie ales, VI1 (Ba celona, 1970-1971), pp. 165-236; idem, *La econquis a de las ias ma í imas*, I Cong eso In e nacional de Hi o ia Medi ewánea, (Palma, 17-23 di- ciemb e, 1973). Mul icopia , 115 pp.; idem, *Sob e la dinas ia de Maiio ca~, Balea es: An ologL de emas, 11, Palma, 1976, pp. 25-83; idem, *La expansión poli ico mili a de la Co ona de A agón bajo la di ección de Jaime I: Baiea es*.]aime I y su época (X Cong eso de His o ia de la Co ona de A agón), I, Za agoza, 1979. pp. 93-146. Vegeu ambé in ia no es 3-5. L'Espagne Ca aIane e le Magh ib aux XIlP e XIV sie'cles, Pa is, 1966, pp. 34,68- 69 i 320. L'A en el egne de Mallo ca, Mallo ca. 1964. p. 24. Hi o'ni~ de Mdo ca, VI, Palma, 1970, pp. 65-66. En aques a ob a -sob e o als o- lums V (Palma, 1970) i VI- hi apa eix o sa in o mació ela i a a la ma ina i al co ne s ex- e io balea s medie als, la me odologia ual amen pe sonal* emp ada pe I'au o a, em- pe h. mol di ícil la se a eu ili zació. ga s al lla g de I'eix longi udinal, que o men un quade n de 18 ulls de mm. 330 x 125; o ma mol co en en e els llib es connp ables, an de les ins i ucions públiques com de les p i ades. El quade n, elliga mol udimen h iamen pe mi jh de dos co dills, no a disposa mai de apes, la qual cosa I'ha e mol ulne able da an la humi a i els insec es. El pape p esen a les ca ac e ís iques p apies del ab ica a Xh i a a la segona mei a del segle XII16: és o , g uixu , llis al ac e i de colo g o- gós, alla on no ha es a ag edi pe la humi a i ha conse a I'encola . En les ones c eban ades pe l'aigua, o el p ime ull i la o a supe io dels es an s, ha pe du el ca eig i p esen a un aspec e lhccid i una colo- ació ma onenca. Els co ondells apa eixen comba s, sepa a s pe un in- e al de 70 mm. al o ell supe io dels ulls, que passa a 60 mm. a I'in- e io . Els pon illons, en can i, es mos en ben pa al.lels i egula men epa i s, en la p opo ció de 9 pe cada 20 mm.'. L'es assa es 2 bas an mal capolada i p esen a algunes ib es de més de 10 mm. de lla g, més obscu es que la es a, p obablemen de chnem. Aques pape deu p oce- di di ec amen de Xs i a, lla o s en plena p oducció8, o bé d'algun dels cen es pape e s que, u ili zan els p ocedimen s de ab icació hispano- musulmans, alesho es unciona en ja a Ca alunya9. al i com les ha especi icades VALLS i SUBIRA, O.. en .Ca ac e i's iques del pape de p ocedhcia o escola 2 ab en els documen s del Reial A xiu de la Co ona d'A agó: Pac e de Ca ola. Repa imcn dcl cgnc de Val ncia i Ca cs Diploml iques ii abs., VII Cong eso de His o i de la Co ona de A agón, 111, Ba celona. 1962. pp. 320-32.5; i en Pape and wa- enna h in Ca a onia, Ams e dam, 1970. I, pp. 117-118. ' Aques es dades són el esul a d'aplica als olis de la ~Llic ncia pc a ba ques* les pau es d'anllisi emp ades pe VAUS, O., en I'es udi del pape del .Repa imen del egne de Valcnciaw (Ca ac eni iques delpape de p oced2ncia &ab, p. 322). VAUS i SUBIRA, O., Pape and wa enna k in Ca alonia, p. 114: MADUREU, J.M.. Ei pape a es e es'ca a anes. Con ibució a la se a his jnb, Ba celon:n, 1972, I, p. 21; 11, doc. 2, p. 963, doc. 5, p. 965 i doc. 6, pp. 965-966. A pa i de mi jans del segle XIII, els molins ca alans, no sols asso eixen de pape el P incipa , sinó que ja comencen a eballa de ca a a I'expo ació (VALLS, O., Pape and wa enna k, p. 123). L'abundlncia del pape a la con ede ació ha queda e lec ida, p i- me . en la p ecos u ili zació d'aques com a ma ia esc ip b ia pe a la cancelle ia eial i els no a is ca alans (ARAGO, A.M.-TRENCHS. J., dos egis os de cancill ia de la Co ona de A agón (Jaime I y Pcd o 11) y 10s egis os pon i iciosw, Annali delh Scuola specia e pe a chi is ie bib io eca i de 'Uni e si 2 di Roma, XII (To ino, 1973), pp. 29-3 1; idem, *Las esc ibanias eales ca alano-a agonesas, de Ra nón Be engue IV a la mino ia de Jaime I*, Re is a de A chi os, Biblio ecas y Museos, WU( (Mad id, 1977), pp. 438 i 442) i, segon, en la p es ncia d'aques a icle, des del segon e s del segle XIII, en o es les lleudes i a an- zels duane s que es ecap a en a le Co ona d'A agó (GUAL, M., Vocahu ah del Come cio Medie a . Ba celona, 1976, pp. 62, 68, 70, 88, 91, 95, 103, 109, 111. 114, 120, 133, 136, 144, 158, 162 i 169). Aques pape ab ica a Xl i a i als es an s molins de la con ede ació e a expo a , almenys des de 1260, cap a Bizanci (MADURELL, J.M. - GARCIA, A, Comandas La Líickcia, dels ulls del egis e, sols ocupa, pe les dues ca es, els ui p ime s, de 1'1 . al 8 .; els es an s, excep ua s els 10 . i 11 .- . on hi ha copiada una poesia eligiosa, es an en blanc. Les pPgines -exclosa la 8 ., que sols apa eix esc i a ins a la mei a - p esen en una caixa d'esc ip u a de mm. 290 x 110; que ocupa gai ebé o a la plana i no deixa a les o es més que uns ma ges mol s es e s. Aques a caixa, o conse an la ma eixa ampla ia, s'alla ga, en algunes pigines, ins a i- ba a 300 mm. (3 .); men e que en al es s'escu ga, no ul apassan els 250 mm. (8 .). Din e aques a caixa hi apa eixen, pe e me mig, unes 30 línies, que poden a iba a 34 (6 .) o queda -se en 24 (7 .). La lle a ésla ípica cu si a documen al u ili zada, des de mi jans del segle XIII, a la cancelle ia eial de la Co ona d7A agÓ; la que M. Usón Sesélo a anomena alle a a agonesa* i que ecen men F.C. Casulal1 ha eba eja , amb mol d'encen, amb el nom de ale a ca alana,. És una lle a cla a, de a e m i segu ; amb un ma ca desen olupamen ho i - zon al, compensa , en pa , pe I'allongamen de les as es i peus de les lle es lla ges. Les lle es baixes p esen en una base i una al u a de 2 mm., I'algada de les lla gues sol ésse de 6 mm. Si ens a enim es ic a- men a la g andii ia de les lle es, sembla com si en el egis e hi hagues- sin eballa dues mans: una, la que a esc iu e la majo pa del ex , que p odueix una esc ip u a mol egula , de les dimensions especi ica- des; al seu cos a apa eix un al a mP - isible als ols 3 ., 4 . o 8 .- que esc iu amb una lle a bas an més a ape'ida i pe i a, d'l mm. d'al i ample les lle es baixes i de 4 mm. d'al ada les lla gues; la p opo ció en e les lle es lla gues i les baixes, que en el p ime ipus d'esc ip u a e a de 3l113l2, ha passa en el segon 41114. Tan en un cas com en come ciales ba celonesas de L Baja Edad Media, Ba celona, 1973, doc. 11, pp. 158- 159), Sicilia (MADUREU, J.M., Eipape a les e es ca alanes, 11, doc. 4, p. 964; doc. 7, p. 966 i doc. 8, p. 967) i Mallo ca, des d'on e a eexpo a , a la se a ol a, cap al Llenguadoc i P o ensa (PONS, A., aMallo ca i P o ensal*, BSAL, XXI (1926-I927), pp. 198-200). 'O Con i5ución al es udio de a cul u a medie al a agonesa. La esc i u a en A agón delsiglo XlalXVl, Za agoza, 1940, pp. 27-28. Inicialmen aques in es igado sa d a accep a el e me ale a a agonesa* encunya pe USON. M., aAlcune no e sulla "Le a A agonesa" del secolo XIV , Annali della Facol- i di Le e e Filoso ia e Magis e o dell'llni e si d di Caglia i, XXX (Caglia i. 1967), pp. 3- 4). Uns anys desp és en examina en p o undi a la cancellc ia de Jaume I, a a iba a la conclusió que el í ol millo pe designa el ipus d'esc ip u a que iom a en ella cap a mi jans del segle XlII e a el de ale a ca alana* (aOsse azioni paleog a iche e diploma- ische sulla cancelle ia di Giacomo I i1 Conquis a o e*, A cbi i e Cul u a, X1 (1977). p. 15); e me que ha es a accep a p Pc icamen pe o hom. l2 P opo cil que, segons CASLILA, F.C., és la no mal en aques ipus de lle a (Osse a- zioni pdeog ajiche e momu is iche, p. 19; B e e s o ia della sc i u a in Sa degna. La adocumen a ia nell'epoca a agonese, Caglia i, 1978, p. 95). l'al e, les lle es lla gues p esen en els e minals de les as es gi a s cap a la d e a i, com que els de les cames ho an cap a l'esq~~e a, endeixen a anca -se en el sen i de les busques d'un ello ge. Els dos esc i ans emp en les majúscules en els an op jnims, llina ges i op jni ns, enca a que amb un c i e i no gai e igo ós; sepa en co ec amen les pa aules i enllacen bé les lle es de cada mo ; an ús eqüen de les ab e ia u es co en s alesho es en els documen s de p oced ncia ca alana. Aques ipus de lle a, segons F.C. Casula, apa eu a la cancelle ia eial ca alanoa agonesa cap a mi jans del segle XIII13, on s'imposa i a desplacan paula inamen o es les al es o mes g & iques que s'hi u i- li za en. Des de la cancelle ia eial, la no a lle a es di on pe les esc i a- nies es a als pe i i iques, com ho demos a la ~Llic nc a pe a ba ques,, a iban , desp és de passa pe la no a ial, ins a la documen ació més es ic amen p i ada14. La se a ig ncia es pe 1longa :i ins a inals del segle XIVIJ; du an aques s 150 anys, les a iacions i Smans, d'unes quan es gene acions d'esc i ans no al e a an els seus c s onamen als16. Damun el manusc i es a en aba e -com ja hemi di - la humi a i els insec es. L'aigua, a més de c eba el p ape , a dilui el colo de la in a ins a edui -10 a onali a s quasi in isibles, les pagines 6 .- . i 7 . sols són llegibles amb l'aju dels aigs ul a iola s, i a p odui nomb o- ses aques iollies, mol abundan s als es p ime s ulls. Els insec es pe o a en el quade n, a pa i de la p ime a plana, amb o a s que, amb amplkia dec eixen , a iben ins al e ce ull. Com a esul a d'aques doble a ac, enim que les es p ime es pigines del egis e, on la in a ha conse a millo la se a inicial in ensi a , es an plenes de o- a s i de aques; men e que en les es an s, des de la 4 ., que ens han a iba en més bon es a , la in a es a p ic icamen i ~ isible. El egis e, al com especi ica la se a in oducció1', con é les llicen- cies d'eixida concedides, en e el 23 de gene i el 18 de ma c de 1284, pel ba lle de Mallo ca a pa ons i ma ine s de ciu adan~a balea . Els i u- la s de les llicencies es comp ome en a es a de e o n a I'illa, el més l3 El p ime documen conegu edac a amb aques ipus de g a ia és el pe gamí núm. 1027 de Jaume I, expedi a Val ncia el 6 de ma s de 1246, que es conse a al ACA (Ossewazionipdeog a ~sche e diploma ische, pp. 16-17). l4 CASULA, F.C., B e e s onb dellascni um, pp. 94-96; Osse uazionipdeog aFsche e d$loma ische, p. 16. I' Fins al 1380 ap oximadamen (CASULLA, F.C., Alcune no e sulla nLe a A agonesau, p. 3; Ossewazionipdeog ajische e diploma is iche, pp. 13-20; B e c s o ia del a scn# u a, p. 94). l6 CASULA. F.C., Ca e Redi D~p oma ische di Gio anniI i/ Caca:ia o e, e d'A agona, igua dan i l'l a ia, Pado a, 1977, p. 14. " ol. 1 . a d, al p ope mes d'ab il i, com a ga an ia d'aixa obliguen al ba lle o s llu s béns i li p esen en iado . El que no p ecisa el ex del egis e són les causes de e minan s d'aques a es icció de mo imen ins au ada a l'a xip?lag pe als homes de ma . Ch.E. Du ou cq18 c eu que aques a no ma i a no és una disposició ansi a ia sinó que cons i ueix una de les cons an s de l'o denamen ju ídico. na í im mallo quí; que ind ia pe objec e impedi als ma ine s insula s en ola -se pe lla gs pe íodes en aixells es ange s i col.loca a disposició dels me cade s balea s, a la p i- ma e a, quan es a en a pun d'e np end e la campanya anyal, o a la lo a i la ma ine ia anacionab. La inali a d'aques a disciplina d'eixi- des consis i ia, doncs, a edui al mínim la ui a de ecu sos, en concep e de pagamen s a anspo is es es ange s, i a e i a , mi jagan I'ampliació de I'o e a de nbli s, que aques a polí ica p o eccionis a p o- oqués un enca imen excessiu dels cos os de anspo du an la empo- ada al a, quan la demanda e a més o a. M. Du lia 19, desp és d'inse - a la UicZncia en el con ex igen alesho es al Medi e ani occiden al, a iba a la conclusió que el e de so ida obe'i ia no an a aons de pla- ni icació econ imica com a conjun u als necessi a s de ipus mili a ; se ia una mesu a adop ada pe la mona quia balea , en plena gue a de les Vesp es sicilianes, pe assegu a la de ensa de I'a xip lag da an un e en ual a ac de la lo a ca alana o pe ob ia les ep esilies de la Co ona d'A agó, abans que es es mani es I'alineamen del egue insula en el bindol ancoange í. La edacció de la UicZncia é Iloc, e ec i amen , du an un hi e n bas an especial; en qu? una ca es ia gene ali zada de ce eals coincideix -si no la p o oca- amb una eac i ació dels dos con lic es pa al-lels que alesho es es deba ien al Medi e ani occiden al: la gue a de les Vesp es sicilianes, el cu s de la qual es dilucida a el des í del g ane i dels es a zgics po s sículs, i I'en on amen de Geno a amb Pisa pel con ol dels exceden s sa ds i la sup emacia na al al Ti ?. Du an el p i- me imes e de 1284, men e les dues epúbliques i alianes acaben d'enlles i llu s espec i es lo es, en is es a una imminen opada on- al -que a eni lloc, el 6 d'agos d'aquell ma eix any, a Melo'na20-, " L'E pagne Ca ahne e le Magb ib. pp. 68-69. '1 l9 L'A en e/ egne de Mallo ca, p. 24. 20 Les on s c onís iques i la bibliog a ia en o n d'aques a ba alla són mol abundan s. En e les p ime es des aquen D'ORIA, Anndes Ianuenses (MCCLXXX-MCCWUCXXIII), aAnnali Geno esi di Ca a o e de' suoi con inua o im, ed. L. T. Belg ano - C. Impede di San 'Angelo, V, Roma, 1929, pp. 52-57; C onica diPisa, en MURATORI, L.A., Re um I a- lica um Sc ip o es, XV, Mediolani, MDCCXXIX, p. 979; VILLANI, G., C onica, Ilib. VII, cap. XCII, ed. F. Ghe a di D agomani, I., Fi enze, 1844, pp. 424-424. Els es udis més e- els ca alans i sicilians, o ap o i an la c isi ce ealis a exis en a la península, p o oquen un aixecamen an igüel a Roma21 i en aeixen la Basilica a i Val di C a i22. La co ancesa, men es an , desp és d'assegu a -se el lliu e pas de I'ex ci c oa pels dis ic es pi inencs del egne de Mall~ ca~~, accele a els p epa a ius de la in asió de Ca alunya, des inada a col~loca Ca les de Valois al on de la ~on ede ació~~. Sembla IGgic, pe an , que o s els es a s in oluc a s en aques a doble con esa p ocu essin assegu a -se el con ol de llu s e ec :ius na als i adop- essin les mesu es pe inen s pe e i a la se a dispe sió. Geno a ha ia p ohibi la so ida de aixells i de ma ine s a o a la Ligú ia el 128225, la Co ona d'A agó ho éu a eb e d'aquell ma eix any26 i el ma s de 128327. Mallo ca adop a aques a inicia i a a p incipis de 1284, poc desp és de decan a -se, en el con lic e sicili;, pel bindol anc~ange í~~. Aques ca k e conjun u al a ibu'i a la LJicZncia quad a bé amb el e , enca a que aques po ésse degu ambé a l'a za , que no es conse i cap al e documen d'aques a índole du an o a la segona mei a del segle XIII i p ime qua del segle XIV; pe íode pe al qual, ins a a, no s'han de ec a impo an s llacunes documen als. Els aixells mallo quins, men e es igués igen el e d'eixida o p ohibició de so ida, di ícilmen podien desbo da el ma c del Medi- e ani occiden al, puix que ha ien d'es a de e o n a I'illa poques se - manes desp és de la se a so ida; d'aquí que endissin a di igi -se cap al cen s espec e a aques a ges a geno esa són el de DE NEGRI, T.O., S~ona di Geno a, Mila- no, 1974, pp. 413-418; CARO, G., Geno a e la sup emazia sul Medi e aneo (1257-131 I), Geno a, 1974, 11, pp. 43-44; i de TANGHERONI, Poli ica, come cio, agnco/ u a a Pisa el e- cen o, Pisa, 1973, pp. 76-77. 21 AMARI, M.. La gue a de/ Vesp o sicdiano, Pale mo, 1966, I, p. 316. 22 DESCLOT, B., C o'nica, cap. CXIX, en Jaume I; DESCLOT, B.-MUNTANER, R., Pe e III, Les qua e g ans c o'niques, ed. F. Solde ila, Ba celona, 1971, p. 509; AMARI, M., La gue a del Vesp o siciliana, I, p. 3 15. 23 En i ud de I'aco d subsc i pels dos mona ques a Ca cassona, el 12 d'agos de 1283, que ha es a publica pe LECOY de la MARCHE, A., Les ela, ionspoli iques de la F ance a ec /e Royaume de Majo que, Pa is, 1892, I, doc. XXX, pp. 453-454. 24 La in es idu a de la Co ona d'A agó a Ca les de Valois ha ia ingu lloc a Pa ís el 27 de eb e de 1284; MUNTANER, R., C o'nica, cap. CIII, <Les qua e g ans c iniques~, pp. 757-758; ZURITA, G., Anales de la Co ona de A agón, Ilib. IV, cap. W, ed. A. Canellas, 11, Za ago a, 1970, pp. 150-156; RUNCIMAN, S., I Vespn'siciliani. S ~ ia delmondo medi- e aneo da ine del edicesimo secolo, Ba i, 1971, p. 320. 2' D'ORIA, I., Annules lanuenses, 'Annali Geno esi di Ca a o (: de' suoi con inua o- is, V, p. 25; VILLANI, G., C onica. Ilib. VII, cap. LXXXIV, ed. F. Glle a di D agomani, I, p. 417. 26 ACA, eg. 50, ol. 237 . 27 ACA, eg. 60, ol. 72 . Vegi's sup a no a 23. No d d'A ica, la zona menys con lic i a alesho es de o es aquelles que queien din e el adi d'acció que els pe me ia la du ació de llu Ilic ncia. És possible que, en anys no mals, el co ne s ex e io balea p esen és, en ple hi e n, una dis ibució de g~c un xic més equilib ada que la que e lec eix el egis e. El Mag eb, com ho demos en els guia ges de la se- gona mei a del segle XIV29, e a la des inació dominan de les emba ca- cions insula s, pe 6 no en una p opo ció an al a com la dedu'ible a pa i de les llic2ncies de 128430. Els me cade s balea s, obliga s a e ec ua ia ges cu s i amb p emu a de emps, endien a emp a aixells d'escb ona ge, llenys i ba ques; degu que la se a baixa capaci a de ck ega -de I'o d e de les 5 a 10 o- nes Moo som3l- edu'ia a pocs dies el emps necessa i pe comple a la ck ega. De las 29 emba cacions insula s documen ades en el egis e, 23 (el 79,31 %) pe anyen a aques ipus de bas imen . Els na ilis g ossos, en can i, no s'adap a en an bé als es e s lími s c onolbgics imposa s pe les Ilic2ncies, puix que no malmen passa a un nomb e conside able de dies, se manes a egades, en e I'anunci del ia ge i I'assolimen d'un olum de nbli s capas d'assegu a als anspo is es la endibili a del ajec e. Aques a ca ego ia de us es, a la Llicgncia, es a ep esen ada pe les naus; bas imen s de buc al i s6lid. amb una o dues cobe es, impul- sa exclussi amen a ela i amb una capaci a de ck ega en e les 150 i les 200 ones M0o som3~. Ni la gale a ni la a ida apa eixen documen a- des al egis e, o i que cons i ulen alesho es un model de aixell gens ex6 ic a les illes33. El que ens a pensa que els na ilis de g an ona ges 29 Han es a es udia s pe SEVILLANO, F., Me cade es y na egan es mdo quines, pp. 460-464. 'O Men e que, segons la LLic2ncLz, el 72,41 pe cen dels aixells balea s que, du an el p ime imes e de 1284, su en de Mallo ca ho an cap al No d d'A ica; les expo a- cions insula s amb des inació al Mag eb oscil.len, xgons els guia ges de la segona mei a del segle XIV, en e el 37,25 pe cen (al 1341) iel 1.72 (al 1388) del o al con ola pe I'Adminis ació mallo quina. Pe 6, el ca ic c o icial d'aques es xi es els con e eix, an en un cas com en I'al e, un alo me amen indica iu, cau o a d'elles o el come q clandes í. GARC~A, A., His o'nia de k mmina ca alana, Ba celona, 1977, pp. 52 i 57. 32 Ibidem, p. 57. 33 Com ho demos a el e que, el 1281, apa egui en el po de Lond es una gale a mallo quina -la de Guillem de Bona- ca egan llana (L~PEz, kS.. Majo cans and Ge- noese on :he No h Seu ou e, p. 1172). Al ons 111, el se emb e de 1286. commu a els e ec- ius de ca alle ia que els ciu adans balea s es a en obliga s a apo a pe a la de ensa de les illes pe qua e gale es (AHM. Cod. Rosselló Vell, ol. 168 .). Un mes desp és, els ep e- sen an s de Mallo ca a les Co s d'Osca o e eixen al sobid, com a con ibució pe la con- ques a de Meno ca, 10 gale es a mades i 5 aixells g ossos (CAMPANER, A., C onicón Mayo- acense. Palma. 1881, p. 24). deu ien ésse a Mallo ca, a inals del segle XIII, més abundan s del que es desp n de la me a lec u a de les Ilic ncies. De o el que hem exposa , malg a que es ac a sols d,'un me ap o- pamen in oduc o i i sense p e ensions d'exhaus i i a , es desp n cla- amen l'in e s in ínsec de la Llic2ncia pe a qualse ol es udi ela iu a la ma ina i al co ne s ex e io balea s du an I' poca de la gue a de les Vesp es sicilianes; in e s que jus i ica, c ec, la decisiij de dona -la a la imp em a. Idus eb e ii [29] I em Guisbe To e i habui licenciam eundi, p o ma ina io in ligno Domenici Tayada; e p omisi ediisse apu Maio icas pe o um mensem ap ilis p oxime en u um. E inde dedi ideiusso em Guillelmum O ge , d ape ium, qui obliga i e ce e a. l( o1. 4 .) [30] I em Amb oy Bas o, ci is Maio ica um, habui licenciam eundi, p o ma- ina io, in ligno Guillielmo Bola, de Noli; e p omisi ediisse apud Maio icas pe o um mensem ap ilis p oxime en u um. Inde dedi ideiusso em Pe mm Spe- iay, qui obliga i e ce e a. (311 I em Pe us de Calidis, ci is Maio ica um, habui licenciam eundi, p o ma ina io, in ligno Guillielmo Bola, de Noli, e p omisi edi isse apud Maio i- cas pe o um mensem ap ilis p oxime en u um. E inde dedi ideiusso em Amb oy Bas o, qui obliga i e ce e a. [32] I em Iohannes Pala esini, ianuensis, ci is Maio ica um, habui licen- ciam eundi de Maio icis apud Xibeliam in ligno Pe i Bo, de Xa a i; e p omisi ediisse apud Maio icas pe o um mensem ap ilis p oxime en u um. E inde dedi ideiusso em Guillielmum Tuy , qui28 p omisi da e baiulo nomine penes XV lib as si dic us Iohannes ad dic um empus non edi e i apud Maio icas; e inde obliga i e ce e a. [33] I em Michel de cas el no^^^, ci is Maio ica um, habui licenciam eundi cum ba ca sua a ma a30 apud Alme iam; e p omisi ediisse apud Maio icas pe o um mensem ap ilis p oxime en u um. E dedi ideiusso em Pe um Ce da- ni, qui obliga i e ce e a. Absolu us ui dic us Michel p edic is e eius ideiusso , qui edii in a dic- um empus, scilice : .IU. nonas ma cii. [34] Iacobus de Ponso, ci is Maio ica um, habui licenciam eundi in dic a ba ca apud Alme iam; e p omisi edi isse apud Maio icas pe o um mensem ap ilis p oxime en u um. E dedi ideiusso em Pe um de Ma is, qui obliga i e ce e a. Compa ui Iacobus de Ponso e ui absolu us e eius ideiusso , cum ediis- se in a dic um empus. [35] I em Be enga ius Ro landi, Raimundus Mosce a e A naldus Vidal ha- bue un licenciam eundi in dic a ba ca apud Alme iam; e p omise un edi isse apud Maio icas pe o um mensem ap ilis p oxime en u um. E dede un i- deiusso em Michel de Cas el, qui obliga i e ce e a. Absolu us ui dic us Michel de ideiussione e p edic i a dic a p omissione. quia ediie un in a dic um empus. /( el. 5 .) XV7 hienda ma cii [36] I em Pe us Eb i, ci is Maio ica um, dominis na is, habui licenciam eundi cum na i sua apu Tunicium; e p omisi ediisse apu Maio icas pe o- 28 seglei* obliga i a í..~~. 2%ou in edzneo . " a ma a in e linea . um mensem ap ilis p oxime en u um; e adun cum eo is i homines Mayo i- ca um, scilice : Guillieimus Cas eyo, qui mo a u in ico no o ma is, e alii qui in e ius assecu a e un . Fideiussi , p o dic o Pe o Eb ii, Peuus Ce dani, ci is Mayo ica um, e , p o Guillielmo Cas eyo, Iohannes Feniola (371 I em Pe us Masso i, ci is Mayo ica um, habui licenciam eundi, p o ma ina io, apud Bugiam in na i Nicoloz Ma ala i e p omisi edi isse ad e am Maio ica um pe o um mensem ap ilis p oxime en u um. E dedi ideius- sionem Pe us Ce dani, ci is Mayo ica um. [38] I em Pascalinus de Ne is, ci is Maio ica um, habui licenciam eundi apud E issam cum ba ca sua; e p omissi edi isse ad e m Maio ica um pe o um mensem ap ilis p oxime en u um. E dedi ideiusso em Obe o Pelos31, qui obliga i e ce e a. [39] I em Huge Ma seya, ci is Maio ica um, habui licenciam eundi p o ma- ina io apud Bugiam in na i Pe i Eb i; e p omisi edi isse ad e am Maio ica- um pe o um mensem ap ilis p oxime en u um. Dedi ideiusso em Be na dus sa Tayada, ci em Maio ica um, qui obliga i e ce e a. (. . . 3) Rdendas ma ciz [40] I em Gi olemus de Rosis, ci is Maio ica um, habui licenciam eundi, p o nau a, in na i Pe i Eb i apu T~nicium~~; e p omisi ediisse ad e am Maio ica um pe o um mensem ap ilis p oxime en u um. Fideiussi p o ipso Raimundus de Ca casses, ca ni ex, qui p omisi sol e e baiulo nomine penes .XV. lib as, si dic us hom0 non ene i apud Maio icas pe o um mensem ap i- lis.l( ol. 5 .) [41] I em Guillielmus G illi, ci is Maio ica um, habui licenciam eundi, p o ma ina i~~~, cum Pe o Eb i, de e a Maio ica um apu Tunicium in na i ipsius Pe i; e p imisi ediisse apu Mayo icas pe o um mensem ap ilis p oxime en- u um. E inde dedi ideiussionem Pe us Masso , qui mo a u p ope monas e- ium a um peni encie. IX kalenabs ma cii [42] I em Iacobus Ledo, habui licenciam eundi, p o ma ina io, in na i Pe i Eb i apud Tunicium; e p omosi edi isse apu Maio icas :pe o um mensem ap ilis p oxime en u um. E inde dedi ideiussionem Fe andus ~a i~~, sa o- em, Guillielmus Cab i , quisque in solidum. VIII kalendas ma cii3l [43] Iacobus dlIscla, nauxe ius na is An ici Sala e , habui licenciam eundi cum na i dic i An ici apud Xibiliam; e p omisi edi isse í d e am Maio ica- 31 seg ei ad a lla . '' apu Tunicium in e linea . 33 p o ma ina io in e linea . 34 Ma i in e linea , damun Ma i a lla . 3' seg e& I em An ic Sala en, dominus na is, ci is Maio ica um, habui licenciam um pe o um mensem ap ilis p oxime en u um. Fideiussi p o ipso An ic Sa- la e , qui p omisi sol e e baiulo nomine pene .XX. lib as, si dic us Iacobus non ene i ad e am Maio ica um pe o um mensem ap ilis. [44] I em Bonana us Fo e habui licenciam eundi p o sc ip o e in dic a na i An ici Sala e ; e p omisi edi isse ad e am Maio ica um pe o um mensem ap ilis p oxime en u um. Fideiussi p o ipso Bo acius de Bassa, qui p omisi sol e e baiulo nomine penes .X. lib as si di~ us3~ Bonana us non ene i ad e am Maio ica um pe o um mensem ap ilis. VI &a/endas ma ci [45] I em Ba na dus Sen Pe a e Raimundus Ba e a, qui mo a u p ope do- mos Guillielmi Mo a o i, no a ii, ci is Maio ica um, habue un licenciam eundi, p o ma ina iis, in na i Pe i Eb i apu Tunicium; e p omise un ediisse ad e am Maoi ica um pe o um mensem ap iiis p oxime en u um. E inde I ( ol. 6 .) dede un ideiusso em Iohannem Egal, ci em Maio ica um. [46] I em Guillielmus Ros, qui mo a u in pa ochia Sanc is Iacobis, ci is Maio ica um, habui licenciam nau a in na i Pe i Eb i apu Tunicium; e p o- misi edi isse ad e am Maio ica um pe o um mensem ap ilis p oxime en u- um. E inde dedi ideiussionem Ugo P oensal, qui obliga i e ce e a. [47] I em Romeu des Vila , ci es Maio ica um, habui licenciam eundi apud Valenciam in ligno d'en Saba e o; e p omisi edi isse ad e am Mai0 ica um3~ pe o um mensem ap ilis p oxime en u um. E inde dedi ideiussionem Ugo P oensal, qui obliga i e ce e a. [48] I em Ridoan Almi all, ci is Maio ica um, habui licenciam eundi apud Bugiam cum na i Nicolosi Ma ala ; e p omisi edi isse ad e am Mai~ ica um~~ pe o um mensem ap ilis p oxime en u um. E inde dedi e- sieiusso em Nicoloso Ma ala , qui obliga i e c. [49] I em Be enga ius Lobe , qui mo a u p ope u num de Se emigo (?), habui licenciam eundi apu Tunicinum in na i Pe i Eb i, p o ma ina io; e p o- misi ediisse pe o um mensem ap ilis p oxiem en u um ad e am Maio ica- um. Inde dedi ideiussionem Pe us Lib a, qui mo a u iux a eum. [50] I em Pe us Ce da, qui mo a u p ope domos A naldi de Apia ia, ha- bui licenciam eundi apud Tunicium, p o ma ina io, in na i Pe i Eb i; e p o- misi edi isse ad e am Maio ica um pe o um mensem ap ilis p oxime en u- um. E inde dedi ideiusso em Be na dum Espanyol, sa o em. . V. RaCendzs ma cii [51] I em Be enga ius Ge i, qui mo a u p ope balnea Be na di Po e , ha- bui licenciam eundi, p o ma ina io, in na i Pe i Eb i apyd Tunicium; e p o- eundi cum na i sua apu Xibiliam; e p omisi ediisse ad e am Maio ica um pe o um mensem ap ilis p oxime en u um a lla . 36 segueix Iacobus non a lla . 37 ad e am Maio ica um in e linea . 38 ad e am Maio ica um in e linea . misi edi isse ad e am Maio ica um pe o um mensem ap ilis p oxime en u- um. E inde dedi ideiusso em Ugo P oensal, qui obliga i e ce e a. /( el. 6 .) [52] I em Pe us Bou, qui mo a u p ope pisca e iam, habui licenciam eun- di apud Tunicium in na i Pe i Eb i, p o ma ina io; e p omisi edi isse ad e am Maio ica um pe o um mensem ap ilis; inde obliga i e ce e a. E dedi ideiusso em Guillielmum Rena , qui obliga i . [53] I em Iacobus Selon, qui mo a u sup a undicum Iacobi Hominisdei, in ico no o, habui licenciam eundi apu Runicium in na i Pe i Eb i, p o ma ina- io; e p omisi edi isse ad e am Maio ica um pe o um nlensem ap ilis; inde obliga i e ce e a. E dedi ideiusso em Iohannem de Bes cesca, ba que . [54] I em Guillielmus Sailembe, ci is Maio ica um, habui licenciam eundi cum na i sua apu Ianuam; e p omisi edi isse ad e am Mayo ica um pe o- um mensem ap ilis p oxime en u um; e inde obliga i . E ideiussi p o ipso Pe us D ape , a e Be enga ii D ape , campso is, qui obliga i e ce e a. E a- di cum eo Iacobus de Ce comiya, senescal na is; e ideiussi p o ipso Guilliel- mus Sailembe p edic us. [55] I em Ba olomeus Albe habui licenciam eundi cu n ba ca Be na di de Rosis apud Alcol e Guigue ; e p omisi ediisse cum dic a lla ca, cum homini- bus secum eun ibus de Maio icis, ad e am Maio ica um pe o um mensem ap ilis p oxime en u um; e adum cum eo is i homines M,aio ica um, scilice : Pe us Coc e Pe us Miquel, F anciscus de Cas elnou, Bonna us Ianuensis, Pe us Be na , Guillielmus Peleg i [e ] Pe us Muylas. Fideiussi , p o dic o Ba - olo neo e p edic is hominibus, Be na dus de Rosis, ci is Ma~o ica um, qui obli- ga i e ce e a. Absolu us ui Ba olomeus Albe e homines qui cum eo i e un e ideius- so eo um. [56] I em Pe us Ole habui licenciam eundi p o ma ina io in na i Pe i Eb i de e a Maio ica um apud Tunicium; e p omisi edi isse ad e am Maio ica- um pe o um mensem ap ilis; e inde obliga i e ce e a. E dedi ideiusso em Pe um de Quexans, ci em Maio ica um, qui obliga i e (s,ic) (571 I em U egus Bona ia, ianuensis, habui licenciam sundi p o nau a in na i Be enga ius Ma elli, ianuensis de Noli, de Mayo icis apu Xibiliam; e p o- misi edi isse ad e am Maio ica um pe o um mensem ap lis p oxime ] en u- um]; e inde obliga i e ce e a. E inde dedi ideiusso em Iohannem Musso, qui obliga i e ce e a; i a quod, si dic us Uge us ad dic um empus non edi e- i ad e a n Maio ica um, dic us Iohannes Musso enea u cla e baiulo nomine pene .X. lib as. I em ebi .X. sous d'en Bosqal. 1 ( ol. 7 .) [58] I em Camos, ombado , habui licenciam eundi de Maio icis apud Bu- giam in na i Nicolosi Pon ixello, ianuensis; e p omisi edi isse ad e iun Mayo- ica um pe o um mensem ap ilis p oxime en u um; e inde obliga i . E dedi ideiusso em magis a um Lomba dum, qui obliga i e ce e a. [59] Illud idem assecu a i Guillielmus Ianuensis, obado ; e dedi ideius- so em dic us magis a um Lomba dum; e adi in dic a na i apu Bugiam. [60] Illud idem assecu a e un Toma (?) de la Fon ana e Iohannes Bales e e Nicolinus Faxiolius e Iohannes Canyol e Iohannes de Vezana e Pe us Om- be us e Pe o (sic) Massoe 39, ci es Maio ica um, qui simili e adun in dic o iagio in dic a na i dic i Nicolosi. E dede un ideiusso em magis a um Lom- ba dum. [61] I em Luche o Espae habui licenciam eundi de Maio icis apud Ianuam in na i Guillielmi Salembe e p omisi edi isse ad e am Maio ica um pe o- um mensem ap ilis p oxime en u um; e inde obliga i . E dedi ideiusso em O ge ium Cinaa, qui obliga i e ce e a. [62] I em Simon Co ney habui licenciam eundi de Maio icis apud Aua a- num cum ligno suo; e p omisi edi isse ad e am Maio ica um pe o um men- sem ap ilis p oxime en u um; adun cum eo is i homines Maio ica um, scili- ce : Be na dus ~a i~O, Be na dus sa Coma e Be na dus de Canals e Romeus de Gi unda. E ideiussi , p o Simone Co ney, Be enga ius de Quad os; p o Be na - do de Ma i ideiussi Iacobus de Co bins; e , p o Be na do sa Coma, ideiussi Iacobus Mol o; e ideiussi , po Be na do de Canals e Romeo de Gi unda, dic- us Simon Co ey. [63] I em Iohannes Bonana i, ombado , habui licenciam eundi de Maio i- cis apud Tunicium in na i Pe i Eb i; e p omissi edi isse ad e am Maio ica- umpe o um mensem ap ilis p oximu~ en u um; e inde obliga i . E dedi ideiusso em Pe um Eb i, qui obliga i e ce e a. 1 ( ol. 7 .) [64] I em Obe o de Xa e i, ci is Maio ica um, habui licenciam eundi apud 1anuam in na i Guillielmi Salembe; e p omisi edi isse ad e am Maio ica um pe o um mensem ap ilis p oxime41 en u um. Fideiussi p o ipso Be na dus, ilius d'en Puig. " [65] I em Lan anco Mania aca, ci is Maio ica um, habui licenciam eundi apu Ianuam in na i Guillielmi Sale nbe; e p omisi edi isse ad e am Maio i- ca um pe o um mensem ap ilis p oxime en u um. Fideiussi p o ipso Iohan- nes Canyol. [66] I em Pe us Isa n habui licenciam eundi Apud Alcol cum ligno suo; e p omisi edi isse ad e am maio ica um pe o um mensem ap ilis p oxime en u um cum hominibus in e ius c i i is^^; e adun cum eo Iacobus de Leyda e Iohannes Se a e Michel ~e eyada~~. Fideiussi p o ipso Pe o e p edic is ho- minibus Pe us Ce dani. [67] I em Pe us And ee habui licenciam eundi apud Alcudiam cun na i sua; e p omisi edi isse ad e am Maio ica um pe o um mensem ap ilis p o- xi ne en u um cum hominibus in a sc ip is; e adun cum eo Iacobus Ameu, Ba olomeu Libianus e Raimundus de ~uyals~~ e Bou e en Ledo. Fideiussi p o ips0 e dic is hominibus Iacobus de Co bins, qui obl'iga i . 39 e Pe o Massoe in e linea . 40 Be na dus Ma i in e li aea . 41 segueix pe o um a ih. 42 cum hominibus in e us sc ip is in e linea . 43 segueix qui obliga i a lla . 44 Raimundus des Muyals in e linea . [68] I em Guillielmus Poil e Be na dus San Iohan habue un licenciam eun- di apud Alcol e a Bona in ligno Iohannis Calmila, de Cauquolibe o; e p omise- un edi isse ad e am Maio ica um pe o um mensem ap ilis p oxime en u- um. Fideiussi p o ipsis Iohannes Calmila I' ( ol. 8 .) [69] I em Be enga ius Lobe habui licenciam eundi apud B iscum cum ligno suo; e p omissi edi isse ad e am Maio ica um pe o um nensem ap iiis p o- xime en u um. x adun cum eo Be enga ius Co liu e, Pe nus Elies e Be enga- ius Se a, Iacobus A queiado , Cabo , Guillielmus des Puig. Fideiussi p o ipso e dic is hominibus Iacobus de Cu bins. [i01 I em Guillielmus Rena habui licenciam eundi apud Haua anum cum ligno suo; e p omisi edi isse ad e am Maio ica um pe o um mensem ap ilis p oximum en u um; e adun cum eo Luche Cou ele e Be enga ius Vi gili e Raimundus Bu i1 e Raimundus A gimon [e ] Pe us d'Aluya. Fideiussi p o ipso e dic is hominibus Guillielmus Sala e . V idus Ma cii [71] Guillielmus Pey o habui licenciam eundi cum ba ca sua4> apu E izam e 'Ta achonam; e adun cum eo is i homines Maio ica um, scilice : Sal e us e Be enga ius Ro lanus e F ancisco Nabo ; e p omisi edi isse pe o um men- sem ap ilis p oxime en u um. Fideiussi , p o ipso Guillielmus Pey o, S ephanus Pei o e , p o dic is hominibus, Guillielmus Pey o, qui obliga i e ce e a. XV Aalendas apnlis [i21 Raimundus de Rosis habui licenciam eundi cum ba ca .XX. emo um apu Cauqumlibe um; e adun cum eo homines de Mayo icis, scilice : Raimundus Vay e Pe us Coch e Pe us ~as e~o~~ e Bonan:i us Jane e Pe us Miquel e Pe us Be na dus e Pe us ~o ~a1~'; e p omisi edi isse pe o um mensem ap ilis ad e am Maio ica um. Fideiussi , p o ipso Raimundo e p o Pe o Coch, Be na dus de Roses e , p o Raimundo de Vay, Pe us Mo el e , p o Pe o Cas eyo, Ba olomeus Albe e , p o Bonana o, Iohannes de Cama gues e , p o Pe o Miquel, Ba olomeus Albe e , p o Pe o Mo al, Guillielmus Selo , o olanus. 1 ( ol. 8 .) [73] I em Be na dus Riba habui licenciam eundi apud Tedelis in ligno Nico- lasi de Rapallo; p omisi edi isse ad e am maio ica um pe o um mensem ap ilis. Fideiussi p o ipso Iohannes de Bis aca. [i41 I em Iacobus Me cade , ci is Maio ica um, habui licenciam eundi in ligno suo apu Massag anii; e p omisi edi isse ad e am Maio ica um pe o- um mesem ap ilis; e adun cum eo is i homines Maio ica um: Pe us Guasc, Pe us Oli e , En icus Nine [e ] Be na dus, magis e axie. E ideiussi p o ipso Iacobo e omnibus p edic is hominibus Iacobus de Cu bins, qui obliga i e c. 4' cum ba ca sua in e linea . 4%egueix e Ba olomeus Albe a a . 47 Pe us Mo al in e linea .