Entorn d'una inscripció visigoda de la fi del segle VII

ENTORN DWNA INSCRIPCI~ VISIGODA DE LA FI DEL SEGLE VI1 El doc o Josep Vi es, e udi com el que més en epig a ia hispano- c is iana, publica a l'any 1942' la capia d'una insc ipció isigoda de I'església de San a Ma ia de la Almudena, de Mad id, a a pe duda, de la qual només se'n podia llegi el segiien : [ ]min[ ] Boka us indignus p s[ ]/ ]imo e e io egno domno um[ ]/ [ ]ni egum e a D CC XXX V. El pa e Fidel Fi a2, que n'explici les icissi uds de la se a descobe a al segle XVII i la desapa ició cap al 1869, la c egué, com e en ja els seus p ime s edi o s, una insc ipció une i ias, i p oposi, sense dis ingi les línies, els complemen s següen s: [ + In nomine Do]min[i] Boka us indignus p (e)s[b(i) (e) obi(i) anno e io declimo e e io egno domno um [Egicani e Wi izalni egum e a DCCXXXV[III ....I. VIVES, J., Insc ipciones c is ianus de la España omana y isigoda. (Monumen a His- paniae sac a, se ies pa is ica, ol. II), Ba celona, 1942, 196g2, 370, p. 129. ' FITA, F., ~Lápida mad ileña del año 700~, Bole ín Real Academia de la H j oh, 1896, 28, pp. 420-426. No queda gens cla que la ped a hagués es a obada a e a i posada desp és a una pa e del claus e de la Almudena. Pod ia ésse , e iden men , que l'haguessin eu ili za pe a una sepul u a pos e io i en descob i -la l'any 1618 I'encas essin a la pa e , on pos e- io men la apa en amb guix o calc; egeu FITA, íbid., pp. 420-421 i p. 426. Emili Hübne 4, que la c egué alsa, suposa a que el alsa i l'ha ia ol- gu a ibui al co egna de Khindas in i Reces in (comenca l'any 649), amb el qual en esul a a sense conco da el nume al de l'e a. Vi es, o co egin els edi o s an e io s, pe 6 conse an la majo ia de complemen s de Fi a, p oposa a no obs an de eu e-hi una insc ip- ció commemo a i a d'un monumen o edi ici ci il, ja que són a s els epi a is amb la da ació pels eis isigo s i, a més, no oba a c ei'ble que l'indignw es digués d'un mo , pe b, en can i, e a més no mal que s'ho a ibuís el cons uc o en ida. Així, doncs, subs i uia l'obii pe eci , sense complemen di ec e, i adme ia o s els al es complemen s p opo- sa s pe Fi a: [In nomine Do]min[i] Boka us indignus p s[b eci ]/ [anno e io declimo e e io egno domno um [Egicani]/ [e Wi izalni egum e a DCCXXXV[III]. Aques s complemen s de Fi a i Vi es, en pa ben ence a s, pe 6 que o segui e isa é, de i en, pel que a a la da ació, de l'opinió dels his o- iado s que si uen l'associació de Vi iza al on del seu pa e ~gica, l'any 6985. El e ce any de Vi iza s'escau ia, doncs, al 700; i a aques any l'a ibueixen Fi a i Vi es. Aques a conclusió obliga a e oca el nu- me al de l'e a que, no obs an , sembla ben conse a . Les coses, pe a, no són pas exac amen com es c eia ins a a. Segons un es udi, del qual només n'he publica les conclusions6, a a ja és ce que Ví iza ou associa pel seu pa e l'any 695; l'any e ce del seu egna ha d'ésse , doncs, el 697. 1 aques a és la da a ce a de la insc ipció. HUEBNER, Aemilius, Insc ip iones Hispaniae Ch is ianae, Be lín, 1871,397 i Supple- men um, Be lín, 1901, 73, on la dóna com a alsa, degu a una p ime a lec u a de Gil González Dá ila, de l'any 1623, que deia: *... egno domno Rud[ ... m; desp és, com diu Fi- a, e s l'any 1629, Quin ana llegí co ec amen u.. . egno domno um[. . .*. A l'espe a de dona més de alls sob e les opinions dels e udi s en o n d'aques e ci a- é només el ma eix FITA, F., ibid., pp. 423-424, que ei posa I'any 698; MENENDEZ PIDAL, R., His o ia de Espa ia, ol. 111, 196s2, p. LI, que dóna ambé I'any 698; pe 6 TORRES FON- TES, M., en el ma eix olum, R. 133, p oposa l'any 700; VALDEAVELLANO, LU~S G. DE, His- o ia de Espa ia, I. De 10s o ígenes a la baja edad media, pa e, Mad id, 1963', p. 359, acaba ambé accep an I'any 700. D'al es au o s han a ina més, pe 6 Vi es o no els ha conegu o no els ha segui , i així accep a l'any 698 com a comenc del co egna . MUND~ MARCET, A.M., Los diplomas isigodes o iginaies en pe gamino. TTUWCT~P- ción y comen a io, con un eges o de documen os de la época isigoda (Resumen de esis doc o al), Ba celona, 1974, p. 7. D'aquí se'n de i en ja dues co eccions als complemen s p oposa s pe Fi a i Vi es. El nume al e io a egi a la llacuna de la línia 2 és inú- il. L'a gumen és senzill. Com que el p ime any d'Egica és el 687 ( a comenca a egna el 14 de no emb e) i l'any e ce de Ví iza -ben lle- gible en la capia - co espon al 697, com he di , la insc ipció només po- dia di decimo, sense a egi s. També és segu que la insc ipció de Boka- us ou edac ada abans del dia 14 de no emb e, en que comenca a l'any onze d'Egica. A a p oposo una no a lec u a de la insc ipció de Boka us amb els complemen s més adien s, que jus i ica é o segui : [+ In nomine Do]min[i] Boka us indignus p s[b eci hanc aulam]/ [anno elici (e ) declimo e e io egno domno um [ns m Egicani]/ [e Wi izalni egum e a DCCXXXV. La c eu o c ismó al comenc sembla mol p obable. El suplemen hanc aulam (o un de semblan ) és exigi pe la ase, que al amen queda ia sense complemen di ec e i la línia massa cu a pe a la des inació que se suposa a l'epíg a . També c ec mol més adequa supli elici e (ab euja degudamen ), que es imonien o s els o mula is de da ació de l'spoca, en comp es del [. . . e io.. .] sugge i només pel p ejudici de la alsa da a d'associació de Ví iza. L'al e suplemen nos o um, ab euja , ambé és sugge i pels o - mula is conegu s; la qual cosa pe me d'alla ga , al ma eix emps, la línia que, al amen , queda ia cu a espec e a la p ime a. En can i, e uso a egi cap pal al nume al de l'e a que oman, com diu la capia, la 735, ja que no hi ha cap aó que obligui a modi ica -la, si no és el p ejudici enu jós en o n del comenc del co egna de Ví iza. Així, doncs, queda ben cla que la insc ipció de Boka us és de l'e a 735, és a di , de l'any 697 i d'abans del dia 14 de no emb e. La lla gada de les dues p ime es línies del ex a pensa en una insc ipció commemo a i a de la cons ucció esc i a damun de la llinda d'una po - a d'església.