Aportació al coneixement de l'estat dels estudis clàssics al tombant del segle XVIII. L'obra de C.Valls i Geli

APORTACIO AL CONEIXEMENT DE L'ESTAT DELS ESTUDIS CLASSICS AL TOMBANT DEL S. XVIII L'OBRA DE C. VALLS I GELI Josep Closa i Fa b Vin anys desp és de la coneguda eial cedula del ei Ca les III, de l'any 1678, en que mani que els es udis de G ami ica s'ha ien de e no- més en cas elli i no en lla i, o en les al es llengiies peninsula s1, es a publica a Ba celona, seguin aques a no ma i a, una ob a g ama ical, dedicada com mol es g ama iques i dicciona is del ma eix segle a la i- nali a de acili a l'ensenyamen del lla i. Aques a ob a no a a iba , malg a aixb, a ésse eedi ada, segons sembla, pe les poques dades de que disposem2, anma eix, pe d, &de g an in e es com a e lex de 19&po- ca i del coneixemen de la in luencia d'Eu opa a Ca alunya en l'imbi de l'es udi de les humani a s. Aques esc i és l'anomena Mé odo p ác ico i ácil pa a p omo e 10s es udios de La inidad i Bellas Le as del, lla o s p esbí e i bene icia de la Ca ed al de Gi ona, doc o Ci o Valls i Geli. h di idi en es Finalmen e mando que la emeñanza de p ime as le as, la inidad y e ó ica se haga en lengua cas ellana gene almen e donde quiem que no se pmc ique ... n, ci a pe COMAS, A., Les Ej cel.lPncies de la Llengua Ca alana, Ba celona, 1967, p. 10. PALAU DULCET, A., Manual del Lib e o Hispano-Ame icano, ol. xx , Ba celona- Ox o d 1973, núm. 351272, esmen a només aques a ob a de Valls i Geli. Una edició comple a en es olums es conse a ac ualmen a la Biblio eca de Ca alunya. A la ma- eixa biblio eca es oben ambé dues ob es més del ma eix au o , no esmen ades pe Pa- lau. C . VALLS I GELI, C., Se món que en la unción solemne celeb ada en acción de g a- cias al Al isimo en la Iglesia Pa oquial de N a. S a. del Pino de la Ciudad de Ba celona.. . decla a la bea i icación de Jose O iol ..., Ba celona, Cia. de Jo di, Roca y Gaspa ,'1806; íd., Sep ena i0 Dolo oso ... Ge ona. A. Figa o, s.a., llib e aques da e que ha ia igu a amb el núm. 59437 a la Biblio eca de H. de Saga a. pe i s olums3 amb un o al de més de mil pigines, en eali a , mil es- cen es e ze. El conjun cons i ueix un au en ic assaig sob e la p oble- ml ica de l'educació a la segona mei a del segle XVIII espanyol i ha ia es a pensa en qua e olums, el da e - dedica a ésse una an ologia de ex os lla ins cllssics i mode ns4, que sembla que no s'ha conse a , i no se sap de ce , ampoc, si es a a iba a publica . Aques a g ami ica lla ina e a el ui de la labo docen del p esbi e Valls, que ambé e a ca ed i ic de lle es humanes del Reial Col.legi Concilia de San To ibi a Gi ona5. El p bleg del seu ac a apa eix dedica al seu bisbe Thomas de Lo enzana i Bu ón6, alesho es a la seu gi onina, ge mi del amós F.A. de Lo enzana, bisbe de Mexic i desp és de la seu de Toledo, on es consag i a l'edició dels San s Pa es Toledans d'epoca isigb ica7. L'ob a es a essa d'una &poca d'esplendo ma e ial i eligiós, del qual po dona idea l'acabamen de la acana de la ca ed al gi onina, un dels monu- men s més singula s de la ciu a , esmen ada an en 1'I e Hispanicum de H. Münze 8 l'any 1494, com desp és ho se ia de nou en el amós Vo- yage Pi o esque e His o ique en Espagne d'Alexand e de Labo deg S VALLS I GELI, C., Mé odo/p ac ico i acil/ pa a p omoue 10s es udios/ de La inidad - - i Bellas Le as... / Ba celona, pd F. Su iá i Bu gada, Imp eso del Rey. Con licencia del Consejo, Año MDCCLXXXX. Tomo I. Con iene un Discu so P elimina sob e la Educación que se di ige a lospad es iayos, pp. 68-358-indices; Tomo 11: Dise ación sob e el modo de enseña a es udia las Humanidades, Ba celona, 1790, ibid., 12-404-Indices; Tomo 111: Colección de Exp esiones La inas, que se dinge a la niñez dedicada al es udio de la La ini- dad, Ba celona, 1790, ibíd., 12-459-índices. * VALLS I GELI, C., Mé odo p ac ico i acil.. . , .111, p. 5: *Niadmi en que haya ecogi- do poco de algunos au o es i omi ido en e amen e o os, po que ya llena an es e acio 10s que pienso ex ae de 10s demas, que aqui al an, en o o omi o ...* C . Mé odo p ac ico i acil pa a p omoue 10s es udios de La inidad y Bellas Le as dispues o po el D . D. Ci o ValL i Geli, p esbi e o, bene iciado de la San a Iglesia Ca- ed al de Ge ona, Ca ed á ico en p opiedad de le as humana en el Real Colegio Conci- lia de S o. To ibio, Examinado Sinodal del mismo Obispado ide la Ju isdicción Cas en- se i Cali icado del San o O icio po el P incipado de Ca aluña, Ba celona, po F. Su iá i Bu gada, 1790. 6 C . CASES, J. M., aTh. de Lo enzana*, a ALDEA, Q., MARIN T. -VIVES, J., Dicciona io de His o ia Eclesiás ica de ipaña, Mad id, 1972, ol. 11, p. 1348. 7 SIERRA, L., a . F.A. de Lo enzana, ALDEA-MARIN-VIVES, op. ci ., pp. 1346-48; AREVALO, F., Epis ola dedica o ia, C. Sedulii Ope a Omnia, o oma, 1974, ;ep odui a MIGNE, J. P., Pa ologiae La inae, ol. x x, Pa ís, 1846, cols. 433-434. PFANDL, L., I e Hispanicum Hie onymi Mone ani' (1494-1495), Re ue Hispanique (1920) p. 5: e.. . a Vige a pe 5 leucas ad ciui a em ue us am e nobilem Hie onam uoca am - - uenimus. In qua sedes episcopalis e nobilissima ab ica.. .* LABORDE, A. DE, Via ge Pin o esc i His 6 ic. El P incipa , T ad. i P Bleg d'O. Valls i Subi i. No es de J. Masso i Mun ane . Abadia de Mon se a , 1974, ol I, p. 254, no a 44. el 1808. Alesho es, Gi ona es oba a p i ada de la se a an iga ni e si- a , undació del ei Al ons el MagnPnimlo, pe a es conse a a el caliu dels es udis g icies als jesu'i es, ins a l'ex inció de l'o de a Espanya l'any 1767, i desp és, g acies a la asca del Semina i diocesl i del ma eix bisbe Lo enzana, undado de la biblio eca del Semina i de Gi ona i c eado de ca ed es pe a l'ensenyamen de la g ami ica i la e b ica. L'esc i de Valls i Geli é un g an in e es com a e lex d'aques a ac i i a . El p esbí e gi oní es p esen a com un home d'església p eocupa pe la se a labo docen . Coe ani del esso gimen econbmic de Ca alunya dins 1'Espanya bo bbnica, del qual ambé es a essb en els seus esc i s1', ha ia ingu ocasió de consul a a causa del seu ci ec de quali icado de la Inquisició a Ca alunya i examinado del bisba , a més de p o esso d'humani a s, un g an nomb e de llib es i esc i s i ha ia conegu una pa conside able d'ob es an igues i mode nes e e en s als di e en s co- neixemen s, conside a s com a més necessa is pe a l'educació del jo en del seu segle. Re lexionan en o n de la o al indi e encia de les no es gene acions pe l'an igo eloqüen i les belles lle es, el p esbi e gi oní es a decidi a esc iu e el seu ac a , a i d'a au e el jo en a aques s es udis, ona- men del bon gus a les belles lle es i les a s: Po mas escesi a que pa exca la ene ación, con que 10s úl imos siglos mi- aban d 10s esc i o es de la an iguedad elocuen e, no e a oda ia an pe- lig osa como la a al indi e encia con que les mi a la ju en ud de nues os días, causa inmedia a de la decadencia de 10s buenos es udios, de que an o se lamen an 10s que aman las bellas le as.. . Los mcisg andes homb es, que wió lo ece la España, [a I alia, la F ancia, paga on el ibu o de g a i ud i espe o a 10s an iguos, en cuyas escuelas habían ap endido d emon a el me10 sob e su mismo siglole.. . Aques a isió del seu emps i de la iiali a dels es udis cllssics expli- ca que Valls i Geli doni en ada en el seu llib e als au o s an ics i mode ns, en llengües an igues i mode nes. Pe al a pa , com es po C . ambC PLA CARGOL, J., Ge ona a queológica y monumen al, Gi ona-Mad id, 194g3; Íd.' Ge ona His ó ica, Gi ona-Mad id, 1949. 10 C . FOLCH, A., Les Uni e si a s de Ca alunya al omban del segle XVIII, Ba celona, 1972, pp. 15-23: L'Es udi Gene al de Gi ona; J.B. TORROELLA, L'Es udi Gene al o Uni- e si a li e d ia de Gi ona, Gi ona, 1906. 11 C . VILAR, P., *Dans Ba celone au x iiie sikle.. Es udios His ó icos y documen os de 10s A chi os de Ro ocolos, 11. Ba celona, 1950. 12 Mé odo p ac ico i acil.. . , . I, p. 43. eu e, en con as amb esc i s an e io s a la eial cPdula de 1768, com les amoses In uccions pe a l'ensenyamen dels minyons del ambé gi oní MossPn Baldi i ReixacI3, esc i es en ca ali i en de ensa de la llengua ca- alana ca ana en di igides als nens de Ca alunya, i publicades l'any 1749, el llib e de Valls i Geli, puix que és de da a pos e io , és esc i en cas elli. Valls es mos a bon coneixedo de les ob es més ecen s publicades al seu emps i així esmen a el Tea o His ó ico C i ico de la Elocuencia Cas ellana dlAn onio de CapmanyI4, publica a Mad id, qua e anys an sols abans del seu p opi ac a , és a di , l'any 1786, o les Obse acions de la Reial Acadbmia de Bones LLe es de Ba celona e e en s a 1'0 - og a ia Lla ina15, o les ob es del pa e Je ónimo Feijoo16, o les de l'huma- nis a G. Mayans i Sisca I7, o la His o ia c i ica de España y de la Cul u a Española del pa e J.F. Masdeula, o les ob es de Campomaneslg, o les del canonge gi oní i p o esso a la Uni e si a de Ce e a i eminen his o- iado , el pa e Do cazo. La se a ma eixa apo ació coincideix amb els eballs de 1'AcadPmia de Bones Lle es de Ba celona pe la publicació del Dicciona io ca alán-cas ellano-la ino21, ja sugge i pel bisbe Jose Climen de Ba celona en ocasió de la eial cedula de l'any 1768, i que no es a edi a ins l'any 1803. Com ell ma eix esc iuz2, i és e iden en la lec u a del ac a , les se es on s bibliog P iques són an espanyoles com eu opees i, en g an pa , COMAS, OP. ci ., p. 35 SS., pp. 49-50. l4 Mé odo p ac ico i acil ... , . I, pp. 58-59. l5 Mé odo p ac ico i acil ..., . 11, p. 105. Valls i Geli apa eix com a memb e de la Reial Academia de Bones LLe es de Ba celona l'any 1806, du an la p esidencia de M. Godoy, P íncep de la Pau (1794-1808), segons cons a en la po ada del seu Se món que decla a la Bea i cación de Jose O iol.. . , Ba celona. 1806. l6 Mé odo p ac ico i acil ..., . 11, p. 98: .el sabio Feijoo*. l7 Mé odo p ac ico i acil.. . , . 11, pp. 34-35. Respec e a Mayans, c . PESET, V., G ega,. n' Mayans i la Cul u a de la Il.lw ació, Ba celona-Valencia, 1975. 18 Mé odo p ac ico i acil ... , . I, p. 310 SS. '9 Mé odo p ac ico i acil ... , . I, pp. 7-8. zo Mé odo p ac ico i acil.. . , . 11, p ólogo, pp. IV.~, C . ELIAS DE MOLINS, A.. LOS es u- dio~ his ó icos y a queológicos en Ca aluña en el s. XVIII. Ba celona, Real Academia de Buenas Le as. 1903; ERCUIA RUIZ, C., *Sabios ca alanes de 10s siglos XVIII y x x. a Razón y Fé. Re is a Mensual Hispano-Ame icana, núm. 104, 1934, pp. 344-358, esp. p. 346. En con as amb el p ime olum, on Valls i Geli an sols esmen a Salamanca, Alcalá y Valla- dolid, com "las es mayo es Uni e sidades de ipa ia*; en el segon a un elogi de la Uni- e si a de Ce e a. 21 COMAS, OP. ci ., pp. 40-41. 2z Mé odo p ac ico i acil ... , . I, pp. 62-63. com e a no mal a l'epoca, anceses. La p eocupació p incipal de Valls i Geli e a dona a coneixe una ob a de di ulgació dels g ans p incipis de l'educació, seguin les di ec ius dels g ans pensado s i pedagogs del segle XVIII, ob es que, en alguns casos, ha ien es a adui'des al cas elli, men e que d'al es e en an sols conegudes en una di usió més es ingida i a ni ell gai ebé p i a , gua dades, com ell ma eix, que e a quali icado de la Inquisició a Ca alunyazs, diu, amb g an cu a a les biblio eques pa icula s, de o es les quals ell ac a de dona una isió de sín esiz4. De e , com e a de suposa , al en en el ac a e e encies a la li e a- u a de la Re olució F ancesa o als seus idehlegs, e e encies que es o- ben, en can i, en els esc i s de Melcho de Jo ellanosz5. Com a home d'església, Valls p en cu a de llegi i esmen a , en e al es esc i s, les ob es d'al es eclesiis ics ancesos, com les de 1'Aba de Pluche, o les de 1'Aba Fleu yz6, enca a que, al ma eix emps, el espec e a la ciencia no li p i a de e la c i ica de llu con ingu , pe més que ossin esc i es pe eclesiis ics, i així quali ica com de di ícil lec u a el T ac a de Fisica de 1'Aba Nolle z7. De la ma eixa o ma que a les ob es de Jo ellanos, la i- sió del ac a de Valls i Geli és enciclopedica i a e e encies a di e en s imbi s de les ciencies, a més de les belles a s o les belles lle es. En , aques da e imbi , és mol in e essan l'esmen ugac de J. J. Rousseauz8, enca a que sigui de mane a indi ec a, mi jancan la se a ci- ació en els esc i s del Ma ques de Ca acciolo, com l'au o que c i ica a els pe ills del ea e, una de les o mes d'educació popula de o el segle XVIII. La in luencia cul u al de F anca en la segona mei a del segle XVIII hispinic, e iden en el g an nomb e de aduccions i llib es u ili za s com a ob es d'ensenyamen , es a palesa ins i o en el e mol signi ica- 23 Mé odo p ac ico i acil ... , . I, pp. 19-20. z4 C . FORT I COGULL, E., Ca alunya i la Inquisició. Assaig d'un coneixemen desapas- siona de la ins i ució, Ba celona, 1973. z5 C . GALINO, M. A., T es homb es y un p oblema. Feijoo, Sa mien o y Jo ellanos an- e la educación mode na, Ma# id, 1953. 26 Mé odo p ac ico i acil ..., . I, pp. 20 i 262. z7 Mé odo p ac ico i /acil ... . . I, p.261. 28 C . SPELL, J. R., Rousseau in he Spanish wo ld be o e 1833, Aus in, 1938. M. Ba llo i comen a la in luencia del ilbso no escolis ic en els esc i s de igu es espanyoles com P. Mon egon, au o de la no el,la Eusebio, o el Aba e Visca do, en con as amb la c i ica pe pa del P. Masdeu. Vegeu BATLLORI, M., La cul u a hispano-i aliana de 10s jesui as expulsos. Mad id, 1966. iu que la his b ia d'Espanya e a es udiada en un Compendi del jesu'i a ances pa e Duchesne, ci a ambé pe Valls i Geli, que ecomana a ambé la lec u a de la His o ia de la cul u a española del pa e Masdeu, o la del pa e Juan de Ma iana, en con as amb la his b ia de la conques- a de M xic, ema pe al qual només ci a l'ob a d'An onio de Sollseg. La se a isió pe sonal de la cul u a clissica dins del ma c educa iu del seu segle apa eix exposada en els capí ols XXIX a XXXI de la segona pa del ma eix llib e p ime , dedica a la li e a u a i als p incipis pe a la ins ucció li e i ia. En aques a secció, Valls exposa la se a alo ació de la llengua lla ina en el seu segle i la se a impo incia pe a l'eloqüen- cia, la e b ica i la pokica, al ma eix emps que la se a posició en elació amb les al es llengües. Aques és el seu judici de la llengua lla ina: La lengua la ina, lengua bella, g a e, elegan e, ica, la má~ p opo cionada de odas pa a exp esa y ado na 10s pensamien os y la lla e de las ciencias, i que bien es udiada es muy u il pa a lee las ob as, que pueden hace nos sa bioss0 La se a isió, au en ica laus linguae la inae, apa eix, al ma eix emps, com a isió es e ica i acionalis a, segons els c i e is ca ac e ís ics del seu emps. A con inuació, esmen a el lligam adicional de la llen- gua lla ina amb els imbi s de la medicina i la ju isp ud5ncia: Se oye habla de Cice ón, de Li io, de Vi gilio, de Ho acio, i de o os muchos esc i o es conocidos en el o be li e a io: un niño, que igno e la len- gua en que esc i ie on, se e 6 obligado 6 con esa su igno ancia con un a en oso silencio. Ni pudie a en ende , ni habla el idioma de las leyes, pues con ella habla on 10s ju iconsul os omanos i les han imi ado casi o- dos 10s mode nos, ni en a en la medicina, po que se han de sabe muchas cosas, que no es an sino en la íng1.. . De la ma eixa o ma, enca a que pugui sembla so p enen a ui, en una p ime a eacció, Valls i Geli apun a amb ce esa, sense cap dub e, enca a que possiblemen com a ui d'una i encia pe sonal pe la se a quali a d'examinado de la ju isdicció mili a , l'in e es del coneixemen de les ob es his b iques an igues i de llu llengua pe a un bon solda : Has a 10s mili a es ienen en el, como en sw uen es, a ios his o iado es cuyas máximas i hechos deben lee pa a adqui i las calidades necesa ias a un buen o icialS2 29 Mé odo p ac ico i acil ..., . I, pp. 315.316. 30 Mé!odo p ac ico i acil. .. , . I, pp. 338 5s. 31 Mé odo p ac ico i acil ..., . I, pp. 338-339. 3"é odo p ac ico i acil ... , . I, p. 338. com es a e pales pocs anys desp és amb el g an Napoleóss. En da e lloc, pe 6 amb la ma eixa con icció, el p esbí e gi onl desc iu el ca ic e de la llengua lla ina com a llengua uni e sal, ha en es a abans només llengua de l'o be omi, i com desp és a iba a ésse admesa pe o es les al es nacions amb un ce g au de ci ili zació: (el la ín). . . habiendo sido an es el idioma de la capi al del uni e so, 10 han adop ado odas las naciones po p opi^^^.. . Pel que a e e encia a les al es llengües mode nes, Valls i Geli eco- mana, en p ime lloc, l'es udi de la llengua ancesa i oscana, seguides de l'es udi de l'alemany, i ]'angles, sense descuida l'a enció al g ec clis- sic, llengua o igini ia de o es les ciencies i de la cul u a d'occiden , enca a que no e a la p ime a llengua li e i ia exis en i de pe enne in luencia.. . : Añadan o os idiomas, si hubie e la opo unidad de ap ende los, como el alemán, el inglés, no ol idando el g iego, ecomendable po su nobleza, pues de la G ecia nos han enido odas las ciencias; po su an iguedad, po - que 10s ?ná.s an iguos monumen os de las le as, a excepción de la Sag ada Biblia, son g iegos, po su belleza, mages ad, u ilidad, sino pa a aumen a en e udición, al menos pa a acili a la in eligencia de las ciencias; siendo más p opio, exp esi o i copioso que odas las lenguas ulga es, en quienes es an e idos 10s o iginales g iegoss5.. . En el segon olum del seu ac a , es de ineix amb més cla eda la se- a isió c í ica de la llengua lla ina. Cu iosamen , en con as amb el o elogiós del lla í com a llengua de cul u a uni e sal, pe oposició a les llengües mode nes, llengües ulga s i d'in luencia lla o s edui'da, Valls i Geli so p en els lec o s en la se a classi icació com a llengua mo a, en an que en el seu segle no e a no malmen pa lada, enca a que en un ex ci a , el p esbí e gi oní eia esmen del lla ipa la no malmen als ibunals de jus ícia i als ple s, cos um que es a conse a a Ca alunya ins a la eial cedula de Ca les 111, l'any 1768. Desp és d'aques a da a, l'es udi del lla í i de la llengua lla ina a es a o ien a només a l'imbi de les oh es esc i es, idea que ambé apa eix al p og ama d'es udis de Jo- ellanos, la se a in luencia a ni ell gene al i ni ell popula , esde é mol més limi ada, pe aixi, Valls i Geli edac a i dedica o el seu e ce olums6 a una an ologia o compendi de modismes dels di e en s au o s C . NAPOLE~N 111, His oi e de Jules Cisa , Pa ís, 1865. 34 Mé odo p ac ico i acil.. . , . I, p. 338. 35 Mé odo p ac ico i acil ... , . I, p. 342. 36 Mé odo p ac ico i aci1 ... , . 111, p ólogo, pp. 1-10, esp. p. 3. q "ep, F$qy S @' ll < a,- -- J * A', " , ..a +i T- , "clissics, Te enci, Fed e, Sulpici Se e , Eu opi, Au eli Víc o , Nepos, '.,&.. , '4 i, Cu ci, Columel.la, Sue oni i Salelus i, a més de Cice ó, a i de acili a la lec u a dels au o s clissics lla ins i la composició de ob es esc i es en lla i. Fidel al c i e i de la e i a , el p esbi e gi oní inclou ambé, dins aques a isió del lla i com a llengua mo a, un dels onamen s d'aques a de inició an e ica i gai ebé d'ul a omba , com és el e de descuida - se del seu ensenyamen pe mi ji de la con~e sació~~ i com una llengua mode na o i a més, al ma eix emps que la endencia a conse a la se- a pu esa cice oniana a implica que es és apa ada, en p incipi, de o a inno ació lexicog i ica o onolijgica, incon enien s als quals s'ha ia d'uni la isió c i ica d'ésse desconeguda la se a p onunciació pels de ac o s de la llengua lla ina, en con as amb la isió més op imis a de pode coneixe aques pun me cPs al es imoni de les inc ipcions i monedes com apa eix en els esc i s del bisbe A. Agus í a Ta agona en el segle XVI, o la qües ió igualmen sense solució, en apa iencia, de pode conPixe l'exac i ud de la llengua dels an ics omanss9, de icil esolució pe compa ació de llu s ex os, com eia el ma eix bisbe a agoní es- men a . La llengua lla ina edui'da a llengua esc i a, llengua dominada pe un excessiu cice onianisme i ancada a qualse ol inno ació lingiiis ica esde enia, com comen a el ma eix Valls i Geli, una llengua sense gai e ida i ma cada pel segell de la pedan e ia40. El ac a del p esbi e gi oní espon en el seu con ingu. a aques a p oblemi ica, ce - can els e i ables alo s de la llengua an iga de Roma i la se a signi ica- ció pe al jo en del seu segle. D'aco d amb aques a p eocupació, el eball de Valls i Geli, edac a a l'epoca del neoclassicisme, dedica especial a enció als au o s clissics, g ecs i lla ins, a més dels au o s c is ians o dels ex os de les Sag ades Esc ip u es a i de dona una isió comple a i cabal de l'an igo i de la se a signi icació pe a la cul u a pos e io , i en especial pe als mes es i p o esso s de lle es humanes i ambé pe a llu s es udian s i deixebles. L'au o clissic esmen a en més ocasions és, com e a de suposa , Mé odo p ac ico i acil.. . , . 11, p. 51: *La lengua la ina es una lengua mue a i se puede apende no po ia de con e sación, sino po el es ilo.. Mé odo p ac ico i acil.. . , . 11, p. 75, 99. 39 Mé odo p ac ico i acil.. . , . I, cap. XXII: Las An igiiedades. 40 Mé odo p ac ico i acil ... , . 11, p ólogo, p. VI. Cice Ó4', p incipe de la la inidad i elocuencia, al ma eix emps que no deixa a d'assenyala la sublim eloqüPncia de la Sag ada Escn$ u a4" se- guin el judici del amós esc ip o Longí en el seu ac a Sob e l'es il sublim. Els es an s au o s lla ins apa eixen en pa ag upa s segons el gene e li e a i o la inali a de l'ensenyamen . Així, com a cinon d'elo- qüPncia hom esmen a A is b il, Dionís dlHalica nis, Longí, Cice ó i Quin ilii4%, en an que pe la p edicació es ecomana a la lec u a de San Basili, San G ego i Nice, San G ego i Naciance, San Amb osi, San Ge oni, San Agus í, San LLeó, San Joan C isbs om i San Ceb ii44. L'exposició dels au o s més escaien s pe a la aducció comp en es pigines a l'o iginal, pe esmen a an sols els esc ip o s en p osa, menciona Q. Cu ci, M.T. Cice ó, Juli Cesa , Sal.lus i, L. Flo us, Vale i Mixim, A. Gel.li, Fla i Vegeci, T. Li i, C. Tici , J. F on í, Mac obi, Quin ilii, Columel.la, Sue oni, Plini el na u alis a, Plini el Jo- e, Vi u i, SPneca el ilbso i Celsus, i com a cloenda d'aques a implia selecció, el p esbí e gi oní enca a a ano a l'in e es de no descuida els au o s humanis ics, ipasages de o os esc i o es an iguos i mode nos ins al seu p opi emps45. Aques a ma eixa isió apa eix en la se a selecció dels poe es lla ins: Plau e, Te enci, Fed e, O idi, Vi gili, Ho aci, Ju enal, Pe si, i 10s que quisiesen de 10s poe as mode nos, és a di els poe es humanís ics i neo- humani~ ics~~. És de des aca ambé el silenci del p esbi e gi oní en o n de la igu a de Luc eci, poe a excels, pe 6 c i ica en el segle XVIII en alguns imbi s eligiosos pe la se a isió ma e ialis a de 11exis 5ncia. L'au o i assagis a mol p eocupa pe la o mació espi i ual de les no es gene acions passa en silenci el nom d'aques poe a insigne, anma eix, pe 6 c i ica pel seu con ingu ideolbgic i així ma eix silencia la ehabili ació c is iana d'Epi- cu pe Gassendi, la epulsa dels jesui' es, l'admi ació de Dide o i els En- ciclopedis es pe Luc eci, o el poema An i-Luc e iw si e De Deo e Na- u a Lib i IX de 1'Aba de P~lignac~~. De e , Valls i Geli només esmen a 41 Mé odo p ac ico i acil. i., . 11, pp. 135-136. 44 Mé odo p ac ico i acil ... , . 11, p. 122. 43 Mé odo p ac ico i acil ... , . 11, p. 1.31. 44 Mé odo p ac ico i acil ..., . 11, p. 121-122. 45 Mé odo p ac ico i acil ..., . 11, pp. 77-79. 46 Mé odo p ac ico i acil ... , . 11, p. 80. 47 C . Luc ece. De la na u e. T ad., in oduc ion e no es de CLOUARD, H., Pa ís, 1954, p. VIII.