Les nostre Antígones

Ma ia del Ca me Bosch Hi ha emes que no es donen a de e mina s llocs pe que cau ien en el bui . El públic des ina a i eacciona ia amb passi i a o, cosa més g eu, amb iolencia. ks el cas d'An igona, aques a que ipus que obam dins la mí ica g ega, i que, ac a pels es g ans Pgics g ecs, esde é el pe - sona ge pe excel.lSncia de Sa ocles. Si bé hem de pun uali za que en aques ma eix au o hi ha dues An igones, la que es ima i acompanya el pa e dins Edip a Colonos, paci ica i econciliado a, i la que únicamen ol di no, oposan -se a les lleis humanes pe obei an sols les di ines. Si eim una mica d'his a ia del pe sona ge, eu em que, a Roma, pe exemple, no es dóna aques a da e a e sió simplemen pe que no és possible una sedició con a 1'Es a com la que plan eja 1'An igona g ega. No coincideixen la idea omana i la idea g ega de 1'Es a . Pels omans no és possible una elació en e l'home i els déus p escindin de l'Es a , pels g ecs si. P o a d'aix6 és que els igics omans p e e eixen ac a An igona en el seu pape més g is, el de companya d'Edip, dins el ema cen al de la llui a a icida'. Els enaixen is es, he eus di ec es de Ssneca, l'adap en a les egles a is o sliques, en an una agsdia de p ínceps pe a un públic p inci- pesc, amb el i didPc ic escaien , pos ula pels ea ics. Els co s en onen ' Acci (segle 11 a. C.) a esc iu e una An ígona de la qual es en mol s pocs agmen s. També unes Fenicies i una Tebaida. Lynceus, amic de P ope ci, és l'au o d'una Tebaida i Seneca d unes Fenícies que cons en de dos lla gs agmen s apa en men inconnexos. Pe una pa , l'exili d'Edip acompanya pe An igona, i, pe l'al a, la llui a a icida. g ans c2n ics lí ics que de egades an mol bé pe a dona un pompós inal a cada ac e. El segle XVII p escindi 5 dels co s, mescla 2 sen imen s com són l'amo i l'hono , concep es p o inen s del ea e espanyol. F anca, i dins ella, Ro ou i Racine, ac a an el ema lligan Eu ípides amb Es aci i Sb ocles, a an apo acions o iginals; en una pa aula, des i ua an o- almen la agedia g ega. El com e i ali5 Vi o io Al ie i eacciona con a les pau es anceses que an a in luencia exe cien damun o Eu opa i es eplan eja la e i- able agPdia. El esul a és que la se a An igone és una ob a ben illa del seu emps, ca egada d'elemen s om9n ics. El segle XIX és mol impo an enca a que no hi obem cap agedia digna d'encomi. Sembla pa adoxal, pe 6 és així. L'any 1814, un au o ances, Pie e Simon Ballanche, publica una epopeia en p osa: An igo- ne. La igu a cl2ssica esde é una m5 i c is iana que s'immola pe ex- pia les culpes dels seus. Com és na u al no se sui'cida. D'ací a anca o a una in e p e ació insbli a del mi e, mol ac ada pels ma eixos ancesos i pe o s aqukiis que sen ien esc úpols da an el inal 5gic de l'he oi'na g ega, ja que aques desenllac aca a la ajec b- ia an ní idamen c is iana, pels qui ho olien eu e així, de la illa d'Edip. Simone F aisse, que ha es udia a ons el ema, diu mol ence a- damen que aques a igu a pe any més a la li e a u a hagiog 2 ica que no pas a a la d am2 ica2. És el momen en que els e udi s es eplan egen les e sions o iginals. L'impuls e d'Alemanya i ac ua una egada més damun F anca. Hijl- de lin i Hegel pe una banda, les ep esen acions d'dn igona de Sb ocles a 1'Odeon de Pa is, pe una al a. Les eo ies de Ba és que apun en cla- amen al pe ill que ep esen a pe a 1'Es a un pe sona ge que es ebel.la adduin unes lleis an al es. Així, doncs, un segle bui de age- dies, apa en men pob e, ac ua 5 com a ampolí del p ope , din e del qual An ígona ep end i sob e o el seu pape polí ic, e lec i 2 si- uacions con lic i es de o a mena, a iba 5 a posseissiona -se d'un pape an iolen , an ple d'odi i enjanca que esde ind l l'an i esi de la se a hombnima so bclia, se ena pe damun de o s. Vegeu la in e essan monog a ia de FRAISSE, SIMONE, Le My he d'An igone, Pa is, 1974, p. 16. T agsdies polí iques són les de Be ol B ech , Michel Vina e , Rol Hochhu h, José Ma ín Elizondo, José T iana, e c. Alli on hi ha una op essió po so i una An ígona. Hem e aques lla g p elmbul pe pode explica millo les qua e An ígones que obem dins la li e a u a ca alana. La del poe a mallo quí Guillem Colom, la de Sal ado Esp iu, que no és ben bé una sinó múl iples, la de Joan Po ill i Adse l i la de Josep M. Muñoz Pujol, sens oblida Zsmene del mallo quí Biel Mesquida, que cal esmen a pe al com pe any aixi ma eix a la amília d'Edip4. An igona de Guillem Colom da a de l'any 1935. L'au o és onamen- almen un poe a, si bé el ea e no li és desconegu . Josep M. Llompa el si ua dins la segona gene ació de l'anomenada .Escola Mallo quinans. I, e iden men , la pulc i ud de la pa aula, la musicali a del e s, els hendecasíl.labs sob e o i el igo o mal, p esideixen aques a ob a de jo en u . Sembla que la a esc iu e mogu pe la se a o mació humanís ica i pel plae es e ic de ec ea una ob a cllssica al com ho ha ien e els admi a s Cos a i Llobe a i Joan Alco e . El més cu iós és que se ze anys desp és, l'any 1951, amb mo iu de l'es ena al Tea e Ro- mea de Ba celona, adqui i 2 un ma ís polí ic. La censu a mul a 2 els pa lamen s que an l'au o i Josep M. de Saga a pe ha e ences l'en u- siasme del públic. El mi e cl2ssic dins l'op essió cob a a un nou ímpe u que la polí ica del momen cu a a mol bé de su oca , enca a que l'ob a o e ís un cai e més que es ingenu6. L'ob a, en es ac es i nomb osos quad es, é es on s: Els se cab- dills con a Tebes d'~s~ui1, Les Fenícies d'Eu ípides i An igona de Sb- ocles, a més d'una apo ació o iginal de la qual Colom es jus i ica en el P e aci, alaludin a les pa aules de Ma agall dins l'uAd e i?ncian a la se- a aducció de la Ma ga ide a de Goe he quan diu que: aés necessa i eali za les g ans ob es d'a din e de cada pa icula i a de emps i de lloc pe que aixi la se a uni e sali a esul i semp e i pe o i a i pe- ne an , i mani es i la p o unda uni a de l'a i de la idan7 Basan -se, doncs, en les p emisses ma agallianes, Colom s'a e eix a la inno ació que a des de l'escena p ime a del quad e segon de l'ac e e ce ins al inal, i és, p bpiamen di , un a egi ó melod ami ic. De e Ma agall amb la se a Nawica ha ia e agedia d'un ema cllssic no * Tele isi6 Espanyola a ep esen a aques a ob a el dia 14 de ma c de I'any 1977 dins els espais *Talle de Com5diesm i *Mi ado m. Basada en un poema de Iannis Ri zos. LLOMPART. JOSEP M., Lo Li e a u a Mode na a les Balea s, Mallo ca, 1964. Guillem Colom ens ha deixa les se es eaccions en on de la llui a a icida dins al- guns poemes de Nadal que apa eixen a O ena Mis ica, Ba celona, 1949. COLOM, GUILLEM, An igona, Ba celona, 1935, p. 7. igic, i l'ha ia esol amb un g an li isme. A iadna, Dido i al es he oi'nes abandonades enen mol a més o ca que no pas la jo ene a de 1'Odissea. El poe a mallo quí és mol més agosa a . Despulla de con in- gu igic un pe sona ge que en enia, i mol , i ho a en nom d'un desenllac ha mbnic: uPe aconsegui el nos e p opbsi no hem dub a d'ac éixe , quan ha calgu , la pe ipecia i la in iga*, a i ma a més a més. És el que a ui anomena íem suspense i que es 2 an lluny de la e i- able agedia que hom coneixia de bell an u i. Pocs pe sona ges: un co de ells ebans esol en b eus diilegs al- e ns, ugin dels lla gs eci a s lí ics; an sols el can a l'Amo , an esala de la mo d'An ígona, in e p e a mol pe sonalmen , pe b conse an o a 1'essPncia clksica, ens eco da els an ics co s lgics. La pa p bpiamen o iginal consis eix en els e s que es desen olu- pen una egada An ígona es l din e la omba. En poc emps passen mol issimes coses. El i me és so p enen men ipid, pe causa més im- pac e, suposem, dins l'lnim de l'espec ado . L'he oi'na sen mu mu is so a les ol es sub e lnies: Hemon, l'es ima , és la dolca eu que c ida el nom d'An ígona. In en a sal a -la. Ella es esis eix a so i , li man- quen ganes de iu e. Quan el p omes aconsegueix de con ence -la, C e- on els espe a a la po a. Hemon s'aca a a son pa e i es nega a abando- na la omba. El i i mana als seus esclaus que el eguin pe o ca. Ell amenaca amb ma a -se. An ígona, agenollada, demana una egada més la mo pe a ella i la ida pe al p omes. Men es an , el poble s'ha suble a con a el ei. Aques , co e a su oca la ebelalió, abans, pe b, ol execu a el seu ill. El clímax melod aml ic s'ob é en aques a escena qua a en la qual hi ha una llui a a mo : l'amada ol mo i en comp es de l'ama i aques no ho compo a. Es em a pun d'a iba a l'apo eosi de l'ob a. El co aclama Hemon ei; Ismene ab aca la ge mana; un ell, en nom del poble, emp esona C eon . Aques demana clemencia al seu ill i pa eix cap a la mo o l'exili. Enca a ens manca una da e a so p esa. An ígona dona mos es de de allimen , i una egada encomanada la se a ge mana a Hemon i ha en -li demana que donés sepul u a als ossos de Polínix8, l'au o ens o e eix una no a e sió del consuma um es del Glgo a. T ansc i im amb exac i ud els noms que cada au o ha dona als pe sona ges elis- sics, aixa a que un ma eix pe sona ge pugui se anomena amb lleuge es a ian s ja que no hi ha un absolu aco d. A a ja puc mo i? sense ecanca: acomplida és ma asca en aques món!' I, mo a, Hemon, el nou ei, la a i posa damun el lli nupcial, amb els o namen s d'esposa i de eina. Insbli desenllac. Ve sió mallo - quina de Reina después de mo i . A penes qua e anys desp és, l'any 1939, Sal ado Esp iu esc iu i una An ígona que no publica 3 ins el 1955. L'au o , que en el p bleg con essa ha e -la llegi a uns pocs amics, pe ce esmen a s pel seu nom, la anca l dins un calaix, pe que, en el seu di , * o s hem ap es que és el lloc on aques es coses poden madu a millo ^'^. Un cas semblan és el de Bea n de Llo ens Villalonga. Esc i a l'any 1945 i oblidada. So osamen l'edició en cas elll de l'any 1956, mol limi ada, se eix a a pe a demos a la se a an e io i a a I1 Ga o- pa do de Giuseppe Tomasi de Lampedusa amb an es analogies illen- ques i medi e lnies. Aques s dos e s no són cap i xosos ni obeeixen a una a esa dels au o s. La Gue a Ci il que Espanya so í, in en a anihila la cul u a ca- alana. Pe aixb, ambdues ob es, esc i es en ca all, do mi an un somni d'anys espe an una millo ocasió, po se , ins i o , amb la idea pessi- mis a que mai no se an publicades. A F anca, en e an , l'any 1945 s'es ena An zgone de Jean Anouilh. Una isió so p enen del mi e cllssic. I el poble ances, emendamen sensibili za pe l'ocupació alemanya, eu en aquella adolescen una he o'ina de la esis encia. L'ob a, doncs, es poli i za pe que e al cas. En- ca a hi ha a ui qui de ensa el seu cai e polí ic". Quan Esp iu p esen a la se a peca, sembla esbossa una ímida dis- culpa: *Mi o de eu e a la llum el meu exe cici, semp e de jus i icació di icil, com al es d'anllegs, desp és de Sb ocles i po se del o impo ú, desp és d'Anouilh.. .*12. Tanma eix el cas de Sal ado Esp iu és dis in . La se a condició d'es- udiós que anali za minuciosamen les on s clbsiques, de poe a que se- lecciona an delicadamen la pa aula escaien , no es po compa a amb el de Jean Anouilh, home de ea e pe damun de o . Esp iu coneix ES- ' COLOM, GUILLEM, OP. ci ., P. 91. 'O ESPRIU, SALVADOR, An igona, Fed a, Palma de Mallo ca, 1955, p. 9. I' FRAISSE, SIMONE, Le ThPme d'An igone dans la pensée ancaise au XIXe e au XXe siPcles*, Bulle in de ¿'Associa ion Guillaume Budé, 11, 1966, pp. 250.88. '2 ESPRIU, SALVADOR, OP. ci ., pp. 9-10. quil, Sb ocles i Eu ipides, els sap espec a amb o a ideli a i sense apa a -se dels cinons clksics, sap llan~a un missa ge polí ic amb l'únic llengua ge que alesho es e a pe mb: el de la p osa poP ica13. La p ime a e sió a ésse es enada pe F ede ic Roda al Tea e Candilejas de Ba celona, l'any 1958. La segona, que p esen a algunes inno acions espec e a l'an e io , al Tea e Romea de la ma eixa ciu a , l'any 1963, so a la di ecció de Rica d Sal a . Els anys passen i la si uació polí ica espanyola es man é. El egim celeb a, mol iom alis a, els ein zcinco años de paz. El poe a pensa que ha de e e l'ob a p imi i a, i l'any 1964, ambé in -i-cinc anys desp és de la p ime a, esc iu una e - ce a agedia eno an el seu missa ge. És cu iosa, doncs, I'ambi alPncia de l'ob a. No és polí ica i ho és. De e Esp iu no es i massa lluny de Sb- ocles. Home mode a com el igic g ec, no dóna a la se a he oi'na una eo ia del pode , sinó que ep esen a, pe damun de o , un p oblema humi. Esp iu no ol omen a l'espe i de e ol a, sinó de pau. Pe a comp end e-ho n'hi ha p ou de eu e la g an elació d'aques- a agedia amb els poemes de Sepha ad. Anali za em onamen almen la p ime a e sió, la més pokica al nos e en end e, sob e la qual es ecolzen les al es. És una peca cu a, en dos ac es, di idi s en dues pa s: Se con a Te- bes i An ígona p bpiamen di a. No hi ha co s. El p ime ac e cons a d'un p bleg que ens assaben a dels e s que han passa i que passa an. Les dones de palau es e ei'des comen en la gue a. An igona ha ana a pa la amb Polinices. Més a d s'ha d'en on a amb E Pocles pe culpa d'aques a en e is a. C eon aconsella el ei pe al de decidi els de enso s de les se po es. Les dones donen no es de cada pe dua. Eumolp saluda Eu idice, eina. Plan de les dones. O d e de C eon . Ac e segon. Pa p ime a: Ti bias, acompanya d'Eumolp a iba o a el cos de Polinices. Apa eixen An igona amb Ismene i Eu iganeia. Ismene, ai' ada, abandona l'emp esa. Res en An igona i Eumolp. En- e amen . Els gui dies aga en An igona. Pa segona: els co esans e- ol en C eon . P esagis unes s d'Eu idice co obo a s pe Ti esias. Els l3 La pell de b. au e lec eix l'impac e que damun el poe a ha causa la Gue a Ci il espanyola; cinquan a-qua e poemes compos os en e el mes de juny de l'any 1957 i el mes de juliol de l'a& 1958. La insis encia de l'au o es e ela anys més a d en poemes ailla s Vie -nam (1967), O ació al Senyo San Jo di, e c. gui dies po en An igona. Els conselle s ajuden a condemna -la. An igona pa la al poble. A) Els pe sona ges La p ime a escena, pala ina, essencialmen o mada pe dones, ens si ua dins el nus igic. Cap icades pe la gue a, emo oses de la so dels seus. Lacbniques ins al pun d'assembla -se a aquelles espa anes a en es an sols a la sal ació de Lacedembnia. La mo dels seus ills ep esen a i la des ucció de la ciu a , l'ocis de la se a esplendo , la i upció de l'es ange . Es ac a de Tebes? De Sepha ad po se ? Que impo a el nom! Bas a sabe que una ciu a es imadíssima es 2 a pun de ini . Aques es dones, com un co Agic, no es an escollides cap i xosa- men . L'au o coneix ben bé la se a a io hel.lPnica. As imedusa, illa de S Pnel, segons una ella adició casada amb Edip desp és de mo i , Iocas a. Ella a calumnia els seus illas es da an el seu ma i a i man que ha ien in en a iola -la ( ema de Fed a ac a així ma eix dues e- gades pe Esp iu i que obam epe ides ol es dins la li e a u a ca alana i de les Illes), la qual cosa ha ia dona peu a la llui a a icidaI4. Con- e ida ací en nod issa plo ado a de la mo dels p inceps. As imedusa El sac i ci d'una ella, qui el wldna? P inceps que he c ia , ills de llina ge: ningú no uc e o na d de les ibes dels mo s! O ambé: P inceps, jo u he cnh , uc he e de ma e!I5 L'acompanya Eu iganeia, nom lliga a una an iga e sió que igno a l'inces d'Edip amb Iocas a. Dona d'aques i ma e dels qua e p inceps. Filla d'Hipe asI6. És la que é la isió més pessimis a de o es i com la F'í ia del ica ( ambé ella gaudeix del a o d'Apol.lo), anuncia insis en - men la des ucció amb un o monb on i a al. Ens eco da la nos a Ba- lengue a i ens po a ecos ca ul-lians. Pa les eneb osamen , com una l4 Vegeu ESCOL, Iliada, IV, 376. l5 ESPRIU, SALVADOR, OP. ci ., pp. 35 i 34 espec i amen . l6 Vegeu Escol. d3Eu ípides, Fenícies 1760 i 13; Apol,lodo , Bibl 111, 5. 8 i PausAnias, IX, 5, 10 i 11. La e sió que e a illa d'Hipe as la obem dins Pausinias IX, 5, 5 i Escol. d'Eu ípides, Fenícies, 63. E~ínza li diu As imedusa, que enca a é espe ances pe qu iuen els seu$ ills". Una al a p incesa, Eu ídice. Esposa de C eon . Té e en el seu ma iC i en. E ocles, l'única que é pode pe a e calla Eu iganeia, pe 6 qud més a d no pod P assossega els seus emo s. Eumolp es 2 en e les dones pe a dis eu e-les i consola -les. Gepe.- u , menysp ea , i anic. És un pe sona ge que dub a del des í, es iu del6 déus. Ell mai no é es a pe d e. El seu nom eco da el del lau is a dC Tenedos e lapida pe di amado . També el ill de Posidó po a s aques noml8. I ja que hem e al.lusió a l'e udició de l'au o podem a egi quC aques a es a p esen dins o a l'ob a: en els noms hel.l nics pulc amen e lec i s a les se po es i els co esponen s a acan s i de enso s, en el6 noms dels conselle s que en e ol en C eon , en les imp ecacions a 1'A - que , en les E inies, i ins en el ma eix Polinices, semb ado dd ba alleslg. An ígona és una adolescen , gai ebé un in an . L'au o sen ene a. ció pe aques a igu a. L'an í esi d'al es pe sona ges emenins seus, Laia, Fed a. So a el glac de seu posa , de p edes inada que no ha pogu iu e mai humanamen i que de mol nina ha assumi el seu des í a al, Esp iu ha amaga un co dolcamen emení. I aques és un aspec e insb li que gene almen els au o s ha ien igno a . L'en on amen amb E eocles ens po a i a l'e ocació d'una pe i 3 ma e, que es iman una mica més Polinices, el ge mP pe i , in en a així la compensació de l'especial p e e encia que Iocas a, la e i able ma e, dispensa a al ill g an. I, assenyada, posa a pau a les ba alles dels in. an s com a a ho ha de e amb les dels g ans. Més a d, quan en e $ 17 ESPRIU, SALVADOR, op. ci ., p. 21. l8 Sembla que en aques a ocasió Fisp iu només ha aga a un nom clissic. Vegeu ROSE, H.J., A handbook o G eek My hologie, aducció de Joan Godó Cos a, Ba celona, 197C9 p. 259. C . GRIMAL, PIERRE, Dic ionnai e de la My hologie G ecque e Romaine, Pa ís, 1976, p. 150. l9 P ecisamen l'edició de l'any 1969 ep esen a una inno ació en aques aspec e Esp iu abandona els cul ismes di igi s a una mino ia pe acos a la se a ob a a un p6blF més nomb ós. Polinices, aques nom an comen a pel p opi Eu ípides, e que sens dub : coneix Esp iu, esde ind i el seu ge mi pe i ; Apol.10, ]'A que se i subs i ui pe un dh Una ase com la d'As imedusa: Pa les eneb osamen com una E ínia, es esold i amb u1 simple: Pa les eneb osamen . Dius unes osquespa~aules. Així ma eix els noms de les po - es Onka, Nei' e, Lis enes esde enen la qua a, la cinquena, la següen . Els conselleP Enops, Deipilos, Pe iclimen i As acos es edui an a p ime , segon, e ce , qua . Polinices, segui 2 e ocan aquella in 2ncia men e diu a Eumolp, el company de la se a soleda : An ígona Saps?. . . Jo el es ia i el despulla a, de menu , i el b essola a com una nina. M'aga a a les enes i em eia mal.. .'O L'au o , a l'ho a an dolo osa de l'en e amen , que esol una ega- da més com a poe a, s'ha pe mes una no a llibe a . Al cap i a la i, no ho digue en Apol.lodo i Pausdnias? ens di 2 en el p bleg. En e ec e, hi ha una lla ga adició en aques aspec e. Ió de Quios en els Di i ambesP1 diu que ambdues ge manes o en c emades, e que pe me suposa que hi ha ia dues culpables i pe consegüen dos cls ics. Sb ocles ma eix sembla dona peu a aques a in e p e ació en els e sos 489 i següen s i 577 i següen s d'dn ígona, aixi com a Edip a Colonos, e sos 1407 i se- güen s. I a la Faula LXXII d'Hyginus aixi com a la Tebaida de Papini Es aci, obem el nom exp és de la que li a dona ajuda: A gia, esposa del di un , i al en el seu amo . Al ie i, espe i omln ic, cap i a pe aques a e sió, la a inco po a a la se a ob a. Esp iu, mol més aus e , p e e eix el pe sona ge g is, quasi desape cebu , del bu ó, un ésse menysp ea de o s. És una lli~ó. Pe a demos a que semp e hi ha qual- cú disposa a e cos a a una An ígona. An ígona E enia a la o a i 9iPo a a". Da an C eon no es de ensa. Sap que el seu des í inexo able és la mo . Només eacciona quan els conselle s, P ids de condemna -la pe - qu& pod ia e malbé llu s a anys de luc e, l'acusen d'insu ecció. No pe o ba é la pau de Tebes, an necessd ia. I es di igeix al poble demanan -li la se a e i ada. Hono a, poble, el eu p íncep i oblida el que e di ideix. T eballa uni i en pau pe la g andesa de la ciu a P3. El poble que ha can ia la i a pe la is esa, impo en da an la mi- no ia encedo a, es e i a i calla. Ací és la eu dlAn ígona; a La pell de B au és el c i del poeka que ens dóna el ma eix missa ge: 'O ESPRIU, SALVADOR, OP. ci ., pp. 47-8. " Vegeu Poe ae Melici G aeci, Ox o d, 1967, p. 383. " ESPRIU, SALVADOR, OP. ci ., p. 47. " ~PRIU, SALVADOR, OP. ci ., p. 55. si5 de pau i amza , de e s la gen d'A gos. El seu assassina cons i ueix, sense cap dub e, una p o ocació.. . Pe si os poc, E docles, que e a un dels nos es, i e a el millo dels nos es, ha es a assassina pel seu ge md, pe olin ni ces^^. Comunica o icial que ens en eco da mol s d'anilegs emesos al lla g d'aques s anys sense possibili a de ec i icació. C eon u ili za unes o - es mesu es de ep essió, pe consolida el seu p es igi pe sonal. Enemic dels in el.lec uals i de les dones. Els p ime s pe quP són uns ce ells mi- no i a is que es no saben de l'a de na ega , ens e e im, és cla , al b- pic de la nau de 1'Es a . Les segones, pe qu? s'han de so me e al mascle incondicionalmen i o el qui oblidi aques p incipi p o oca el seu espe- cial u o . Pe aixb An igona se 5 la se a íc ima p edilec a. Fa i des i la llei al seu gus i aques abús de pode li pe me i de p oposa a la nebo- da una en en e mol semblan a l'o e ida pel C eon d'Anouilh: que de- sapa eguin els es imonis, que mo in els sen inelles. Aman del codi de l'ambigiii a . La ossude ia d'An igona 1'obliga P a ecó e a la més g an pan omima del seu go e n: la Jus ícia. Un absu d p océs que e lec eix l'impac e que damun l'au o p o oci el judici de Joana d'A c de Ca 1 Th. D eye . Un dels momen s més aconsegui s, pe ce , de la peca a l'es ena, esol pe la di ec o a, M. Au Plia Capmany, seguin les di ec ius del Li ing Thea e, mi jancan un pe sona ge que llanca un en ilall de disba a s des d'un g onxado . A la i el i i és encu mo al- men . Fins i o en eja d'Edip la se a ceguesa, o el mo i sens emb u a - se dlAn ígona i HPmon. A iba a demana la mo als seus solda s, pe 6 de cop i ol a la lama del pode espu neja dins els seus ulls: Qui e men es an ? La ciu a enca a és nos a44. I el seu c i iom al glaca el co de l'espec ado . De e C eon és una igu a epe ida dins la p oducció ea al de Mu- ñoz Pujol. Reco da Kux, el p o agonis a de Kux, my Lo d, his b ia d'un comedian ell, egois a, g o esc i pode ós, segons pa aules del p opi au o 45, ob a que manipula el mi e de l'au o i a , p ecisamen , i que o ma pa d'una ilogia que encapcala An ígona i anca Les bacan ^^^. MUROZ PUJOL, J. M., An ígona, pp. 14-5. 44 ídem, ibídem, p. 74. 45 BARTOMEUS, ANTONI, Els au o s de ea e ca ali: Tes imonid'una ma ginació, Ba - celona, 1976, p. 197. 46 An ígona desen olupa el mi e de la llibe a , Kwc, my Lo d el de l'au o i a i Les Bacan s el mi e dionisíac. Aques a Úl ima oman inedi a i la segona a ésse publicada I'any 1977. An ígona, Moi a en el manusc i o iginal4', in lexible com pe oca a la pe soni icació del des í, és una jo e mode na que man é elacions se- xuals amb Hemon, una Ismene mas~ulina'~. No és o , no aconsegueix ajuda la se a p omesa ni e -li desis i dels seus p opbsi s; no l'en én. No ens escandali za aques a llibe a que l'au o s'ha pe mes enca a que Sb ocles p esen is una he o na e ge. Pe damun de o , el igic g ec olia o e i els e s d'una noia d'a an gua da. I ella és supe io a o s els qui l'en ol en. Només un indi idu d'éli e es po oposa a un egim des- pb ic i desemmasca a -10, malg a que hagi de pe d e. An ígona p en pa i pe un dels dos ge mans: Polinices. Més p op de B ech en el qual la ge mana s'adhe eix al co a d que ha abandona les iles, que de Sb ocles. I com en l'au o alemany aquí ambé hi ha una p esa de consciencia. De la ma eixa o ma que Pelagia Wlassowa i Te e- sa Ca a que han de eu e la mo dels seus ills pe eu e i ac ua , el pe sona ge, i no pas l'he o na de Muñoz Pujol, passa de ole dona pau al cos del ge mi més que es idealis a, a descob i qui o en els seus as- sassins, en plu al, els amos de Tebes. Ac ua, doncs, en conseqii6ncia, ab acan la causa dels deshede a s: An ígona - Pe d a a sé una al a cosa: sé qui a alca la md de l'homicidi. Fó eu osal es! Sé que Polinices mo í pe qud gosd plan a - os ca a, a w- sal es, usu pado s! To a la e a és os a. .. He is , en els caw més oscos, en els lla gs sub e anis, els homes d'A gos al com són: homes p i a s, nomb osos, mise ables, condemna s i o esos. Demd se an lliu es! I jo se é d'ells4'. El llengua ge emp a pe Muñoz Pujol adop a ons di e sos. Des del sob i adap a a pun s neu llgics de la agedia a al es de so p enen s, espe pen ics, des ina s a deso ien a l'espec ado o bé a dis eu e'l i 47 En el manusc i o iginal, els pe sona ges o e eixen noms dis in s. Com hem di , An ígona és Moi a, C eon s'anomena SB e , en lloc de Ti ssias obam Tima c, Polinices és Ais os, E socles po a el nom de Teuce . Així ma eix can ien els noms de les ciu a s, Thebais en llos de Tebes i A gi es pe A gos. 48 L'au o en una en e is a que amablemen en concedí con essi que aques de all a causa g an cons e nació a Sal ado Esp iu. Un eco d'aques a deu ésse l'a innació que aques a en el p Bleg de I'ob a: Muño Pujol manipula, amb una llibe a que e ela la immindncia de la madu esa a qul al,ludíem, el mi e que li'n se eix de base i de p e ex alho a. Di iem que se'n se eix amb una espec uosa i e e dncia, si gosd em ecó e a una an onímia dcil. En o cas, es ac a d'una llibe a senyo í ola, que posa una egada més de elleu la g andesa del mi e. Vegeu Mumoz PUJOL, J. M., OP. ci ., In oducció de Sal ado Esp iu, p. 5. 49 Mumoz PUJOL, op. ci ., pp. 72-3. causa -li una ce a dis ensió. Pe exemple, en el p ime cas, es oba ia el p bleg que Ti esies, l'ende í -malg a o li dona em aques nom-, ens ela a al comencamen de l'ob a: Al mig de la ciu a , hi han e la placa g an: gd ica ig ega, pu is a i cubis- a, cal inis a, ca dlica i bu gesa, dadais a i ~ancmaqona~~. Absu des són les pa aules del sen inella que no ha ingu cu a de la se a asca i em el cis ig: Sóc un e e d del os e exd ci ! He e o es les gue es! He llui a da e a Agamdmnon, da e a Ne ó, da e a el Felip segon, i da e a el Cisa i da e a el Salan, i semp e pe sis peles5'. O les de C eon quan ens a la següen con idencia: Jo, de la gen , me'n ic! Oblides que sóc ell? Els ells sabem ana a la nos a. C eon ha comple dos mil qua e-cen s anys. Nos a pasgai e que eh he e s; a se pel eb e de l'any passa . No ho diguis pas, pe d. Me'L amago, me'n an cinquan a-nou5'. El clímax de la desin eg ació del llengua ge es oba en el judici. No hi ha dub e que pe aques mi ji l'au o ol exp essa la pa adia de l'anomenada jus ícia dels egims despa ics. Escolli em un agmen qualse ol: En quali a de iscal i en quali a dh cab is, en quali a d'in ingi i en quali a de malm8s; i en nom de la ciu a i en nom del san o ici, i en nom del d e i en nom del ic, p oclama des de dal i des d'ens is legí im T ibu- nal, exe ci é acul a s co esponen s lliu an al c i en' dels p esen s l'ac a d'acusació que ja m'han dona e a5'. Mol ecen men el g up A-71 ha o na a posa en escena aques a ob a en e sió de Ca les Bo is. Ma í Fa e as es p egun a si no es po conside a ja una al a ob a enin en comp e la quan i a d'al e acions que ha so e el ex p imi iu54. Ens oba íem, doncs, da an una cin- quena An ígona que lluny d'un plan ejamen polí ic o e i ia el ema de la soleda da an de la ida i la mo , la desmi i icació o al del pe so- 50 ídem, ibídem, p. 9. 51 ídem, ibidem, p. 42. 5' ídem, ibídem, P. 59. 53 ídem, ibídem, p. 67. 54 Vegeu FARRERAS, MART^, ~An igona*, Des ino, núm. 2143, no emb e de 1978, p. 36. na ge. No hi ha dub e que les mo i acions polí iques que an jus i ica l'ob a exp essionis a de l'any 1966 han desapa egu . Una peca així, de abiosa ac uali a , co e el isc, e iden men , de passa de moda, la on clhsica, pe a, o e eix un en all de possibili a s que pe me desen olu- pa mol s al es aspec es. Només ens es a p egun a -nos en nom de quina abs acció, en nom de quina ei indicació d'aquí en enda an alca i la se a eu i dona 2 la se a ida An igona, illa d'Edip, del llina - ge de Cadmos, l'úl im eb oll de la malau ada amília LabdBcida.. .?