La primerenca organització fiscal d'Al-Andalus, segons la "Crònica del 754"

LA PRIMERENCA ORGANITZACIÓ FISCAL D'AL-ANDALUS SEGONS LA c CR0NICA DEL 7 54)) (951713 [4] -1381755) Miquel Ba celó Aques eball p e én se un complemen de la ece ca ona. men al de P. Chalme a sob e la o mació del sis ema de iq üca a al-Andalus l. Pe a una comp ensió mes immedia a dels p clblemes gene als que es plan ejen po se no se ia ociós e alguns eco da o is: L'expansió i abo-musulmana a ana gene an ensems unes o - mes ben especi iques d'acabamen d'hos ili a s ('ahd, sulh) i una p ac ica cada egada més ampla d'o gani zació adminis a i a dels e i o is ocupa s que a des de l'apa ició del seu es a u iscal ins a les di e ses o icines (dawüwin) que assegu en els se - eis essencials, ex ci (diwün al-jund), despeses (diwün al- asü'il) i impos s (diwün al-kha üj). L'ocupació dlHispania, la més a dana de l'occiden i po ada a e me des dYI iqiya, p esen a des del comenqamen una s2 ie de p oblemes de i a s p ecisamen d'ha- e d'aplica apidamen una p ac ica admini~ ~a i a desen olu- I. Una dc les p ime es mos es essen Conoessiones e i o ales en al- Andalus (has a la llegada de 10s almo duides), ex e de Cuade nos de His- o ia VI (1975). To i que CHALMETA a esmen alguna egada de la C bnica del 754 (pe exemple, p. iz, p. lg, p. 26 n. 70, p. 35 n. 106) en l'edició de FIJ~I~~, em sembla que el ma e ial in o ma iu d'aques ex PS me eixedo d'una analisi més p ecisa i sis emA i.ca. 2. Pe un es udi niassiu, emp an 'l'o denado , de les on s pel pe íode 121634-351656, eu e D. R. HILL, The e mzna ion o hos~ili ies in he ea ly a ab conques s A.D. 6jq-656, London 1971. pada amb len i ud a o ien i de l'ambigiii a del seu es a u adminis a iu en p incipi depenen o o man pa de la wilüya d'Ihiqiya pe b amb una o a endkncia a l'au onomia 4. Pe b esul a que es em lluny de conkixe p ou bé com s'o - gani za el conjun del sis ema adminis a iu a alhndalus i la se a c onologia; els eballs de E. Lhi-P o en~al i H. Mucnis són insu icien s i a egades e onis i el de S. M. Imamuddin és simplemen inse ible '. Aques a escasseda i imp ecisi6 dels co- neixemen s es o na més enu josa quan es p e én en end e l'o - gani zaci6 del p océs iscal enca a que sigui en les se es línies més gene als. No cal insis i gai e sob e la cen ali a del p océs iscal en o a l'o gani zaci6 dels e i o is ocupa s, l'es a u iscal dels quals p ecisamen e de e mina pe la o ma d'ocupació mi jan~an un pac e (~ulh), pe la submisió iolen a ('anwa), po- den doncs c ea una si uaci6 no gens uni o me, ci cums anciada. I és en aques da e sen i que la ece ca de P. Chalme a, abans esmen ada, és eno memen iiluminado a, ja que a di igida, en- e al es coses, a ixa amb p ecisió els desiguals es a u s iscals dels di e sos e i o is ocupa s d'Hisp8nia. No obs an , pe a a, seguim igno an els mecanismes pels quals el p océs iscal es po du a e me. Malg a l'ap essada opini6 de Mucnis no és gens cla ni com es ecap a en els impos s en el p ime pe íode emi al ni que a la base del iql m (una uni a adminis a i a i iscal o mada 3. H. DJA~T pa la, o e e in -se a I iqiya, dc cc ... e i e, en plu~ apidenlen , ou es les inodi ica ions qui on a ec é plus b l'adminis a ion a abe en O ien )) (((La wiláya d'I iqiya au IIe/VIIIe sikcle: k ude ins i u io- nenen a S udia Islamica XXVIII [i9681 p. 79). Po se un bon exemple se ia cl cu in e al c onologic '(g3/7il~[z]-ioz/72a[i]) en el qual es a des de la o maci6 d'an moneda ge ansicional ins a adop a el dina epig a ic e o - ma d'CAbd al-Malik b. Ma wHn (77/696[7]). 4. Pe un esum de la ques ib eu e H. DJAYT ((No e su le s a u dc la p o ince d'al-Andalus de la conque e ?I l'ins au a ion de l'emi a omayyade (93-i38/711-756) a Les Cahie s de Tunisie 61-64 (1968) pp. 7-II; i aban5 S. VILA ((El nomb amien o de 10s walies de al-Andalus)) a Al-Andalus IV ('935) PP 2'5.220. 5. España Musulmana (has a la cuida del Cali a o de Cd doba, 711-1031 de J.C.) a R. MENÉNDEZ PIDAL, His o ia de Es iaña V, Mad id 1957, 'PP. 3-91. 6. ((La di isibn poli ico-adminis a i a de la España Musulmana)) a Re zs a del Ins z u o Egipcio de Es udios Isldmicos en Mad id V (1957)~ PP. 79-135. 7. Some aspec s o he socio-economic and cul u al his o y o muslim Spain, 711-1432 A.D. Leiden- E. J. B ill, 1965; pp. 44-71. 8. ((La di isibn poli ico-adminis a i a ... )), pp. 97, 119, 123. pe una pe i a ciu a i el seu e i o i g, hi hagués una es uc- u a iscal an e io -és a di , isigoda- modi icada segons es- peci iques ci cums incies his b iques. Qualse ol a gumen ació a a o d'aques a in e kncia e a p incipalmen a pa i del ex d'al-'Udh i sob e els aqiilim en que Cb do a es a di idida a mi - jans del segle / x 1°, es eu se e amen limi ada pel g eu des- coneixemen que enim de l'o gani zació iscal isigoda 11, el seu suposa model an eceden . Pe b ins i o la qües ió dels sis emes de axació al baix Impe i, dels quals el isigo se ia una modi i- cació, es i lluny de se sa is ac b iamen esol a desp és de la de- as ado a c í ica a qui: W. Go a ha so més les opinions con en- cionals sob e el sen i i idhuc el ma eix lkxic, iugum i capi a io, de la e o ma de Dioclecii 12. Cal espe a , doncs, que els p oces- sos de axacid siguin complexos malg a l'apa en simplici a d'un lkxic que anma eix deno a mecanismes en emal~a s i pe en- u a igils. I cal espe a , així, que ambé el p océs de axació musulmana sigui més complex del que les u ini ies desc ipcions donen a en end e. E iden men aques s eco da o is no són gai e enco a jado s i més quan les on s, an li e i ies com a queolbgiques, en aques cas especi icamen numismi iques, són escasses i de di ícil lec u a. L'anomenada C dnica del 754 l3 és no b iamen un ex obscu 14, 9. P o isionalmen , ja que no ha es a mai objec e de c i ica, accep la de inici6 de Mucnis. 10. F agmen os geog á ico-his ó ico de al-masülik ilü ]amic al-mamülik, ed. c i ica d'CAbd al-cAziz al-AhwZni, Mad id 1965, PP. 124-127. 11. El judici de P. D. KINC és p ou de ini o i c The ax sys em o he V~sigo hic Kingdcnm is p o oundly obscu en. Law and socie y in he Visigo hic Kingdom, Camb idge a he Uni e si y P ess 1972, p. 64. El millo esum dels nos es coneixemen s i de les se es llacunes és L. A. GAR~A MORENO, <(Es udios sob e la o ganizacibn adminis a i a del eino isigodo de Toledo~) a Anua io de his o ia del de echo español 44 (19.14). PP. 5-155, esp. PP. 21-65 12. c Capu n and c Colona e)). Towa ds a his o y o la e Roman axa ion, Uni e si y o To on o P ess 1974. 13. Li han es a dona s o ipus de noms, essen , en la me a opinid, el da e -C bnica Mossd ab del 754- el més desa o una . Si mossi ab ol di el que ol di , a abi za , poc ho deu ia se el desconegu au o del ex a +s que no hi hau ia hagu emps su icien pe a sedimen a din e una socie a i abo-musulmana una comuni a mino i B ia c is iana a abi zada o a de la qual no é cap sen i el e me. Si en can i indica només que el ex ou esc i en lla í pe un c is ii es ac a cla amen d'un Ús del e me abusiu i e oni. 14. Veu e un mos a d'opinions sob e la di icul a del ex a ANA Ma. SALES, Es udios sob e el la in hispdnzco. La C ónica Mozaabe de 754, Ba - celona 1977, PP. 3-4. on di ícilmen es poden oba pun s de pa ida p ou ní ids com pe a se i de base a una ece ca sob e l'es ablimen d'una em- b ioni ia o gani zació iscal musulmana. Pe b anma eix és un ex imp escindible an pe la se a c onologia com pel seu cos d'in o maci6 sob e l'ocupació musulmana, les on s del qual són ensems in igan s i, des de la pe spec i a dels ex os musulmans sob e la ma eixa Ppoca, desacos umades 15. A la C bnica del 754 la no i icació de l'en ada de Müs2 b. Nusay a HispBnia 6s simplemen de i ada d'un ex de l'ano- menada C bnica Bizanlino-a dbica : c India ines uas ando pe domui . In occiduis quoque pa - ibus egnum Go ho um an iqua solidi a e i ma um apud Spanias pe ducem sui exe ci us nomine Musae adg essos edo- mui e egno abiec o uec igales eci )) 17. L'au o esumeix mol succin amen els Pxi s mili a s p opi- cia s pe la polí ica expansi a d'al-Walld b. 'Abd al-Malik (861 705-961715) l8 i en e ells a esmen de l'a ac i domini ob ingu a Hispinia, pe mi jB de MÜsP, i de l'es ablimen d'impos s. 15. Des d'un p incipi els a abis es mos a en inie es pe la C b~zica incloen els seus ex os a mane a de muda con on aci6 bC en no es a peu de plana (F. FERN~NDEZ GONZ~LEZ a la se a aduccib del Ki iib al-bayün de Ibn <Id i i amb el nom de His o ias de al-Andalus, I, G anada 1860) o bé en lla g apPndix (E. LAFUKNTE en la se a ed i ad. de Akhbü Majmiica, Mad id 1876). Pe b que jo sipiga mai no s'ha e un ap o i amen ni sis e- mi ic ni pa cialmen adequa . 16. Co pus sc ip o um muza abico um (C.M.S.) I, ed. I. Gil, Mad id 1973, p. 13, pa sg a 36. Pe aques ex 6s onamen al l'es udi de CESAR E. DUBLER, [[Sob e la c bnica a Abigo-bizan ina de 741 y la in luencia bizan ina en la Península Ibe ica)) a Al-Andalus XI (1946) pp. 283-349; eu e ambé cls cu s comen a is que lli dedica M. C. D ~z Y DÍAZ a ((La his o iog a ia hispana desde la in asi6n i abe has a el año iooo)) a La s o iog a ia al ome- die ale, Se imane di S udio del Cen o I aliana di SLudi sull'Al o Medie o, XVII, Spole o 1970, PP. 314-316. 17. La c bnica del 754 in e cala la conques a d'I iqiya en e les expedi- cions als con ins de l' ndia que glosa amb un a egi 6 an d ami lic com in en a sob e la uina de les ciu a s i l'a ac a Hispinia (C.S.M. p. 31 pa i- g a 42). 18. Ss ema cable l'exac i ud en la desc ipci6, enca a que esquemi ica, de la polí ica expansi a d'al-Walid, con inuaci6 pun ual de la d''Abd al- lik i al-Hajjaj i Mhuc dels seus es on s p incipals, a Bizanci i Ics p o- Pe 6 el e me ec igal é, en p incipi, un signi ica massa ge- ne al com pe a ibui al ex un sen i p ecís, més quali ica . Nogensmenys es 8 cla que el e me no sembla p ocedi del lkxic iscal isigo , al menys del que jo conec, on ec zgal dlesigna els d e s de duana (po o ium) lg. L'au o bizan í, en suma i za el mode especí ic que a adop a l'ocupació d'Hisp8nia espec e de les al es expedicions mili a s o denades pe al-VValid acu com a e e kncia a l'o denació ju idica omana dels e i o is conque- i s, pel la ,qual aques s esde enien del e ma eix de la conques a age publicus. Els indígenes, doncs, e en conside a s com a pos- sesso es i paga en un cinon ix a llEs a , bé en dine s ( ec igal s ipendia um) bé en espkcie ( ec igal). Cal ema ca que aques c8hon no e a ju ídicamen un ibu sinó un llol ue (pensio) 20. A a bé, aques a assimilació de la o ma ju idica nusulmana a la omana és de e una educció simpli icado a que l'au o es eu obliga de e . Pe quk el que es ableix al-Walid no és un ec igal, sinó un kha üj. La di e kncia adica en el e que e'l kha üj no con- e eix un ca 8c e uni o me a les e es a ec ades pe ell, a ks que hi ha di e encies ca egb iques segons la o ma pac ual o no en quk han passa so a domini musulm8. Si hi ha hagu un pac e (sulh), els p opie a is indígenes man enen o s els seus d e s a la e a a can i d'un kha üj es ipula en el pac e; si, en can i, el domini musulm8 s'ha ob ingu pe conques a ('anwa), les e es passen indi ises i inalianables a la comuni a musulmana, l'Es a , en concep e de bo í de gue a ( ay') i en o ma ju ídica de unda- incies impe ials a icanes, els a acs a les illes medi e bn es (Xip e, Sicília, Sa denya) i Sind; eu e espec i amen M. A. SHABAN, Islamic his o y. A new in e p e a zon (AD 600-750, A.H. 132). Camb idge a he Uni e si y P ess 1971, pp. 100-126; A. M. FAHMY, Muslim sea poule dn he eas e n Medz e anean on he se en h o he en h cen u y A.D., Cai o 1966,~ pp. 114-128; I-I. KHAN, c The mo i e behind he A ab i ~ asion o Sind as gleaned £ om he Fa uh al-Buldan)) a Jou nal o he Asia ic Socie y o Pakis an XIV (1969)~ pp 59-64. 19. L. A. GARC~A MORENO, ((Algunos aspec os iscales de la Península IbC ica du an e el siglo VI)) a Hispania an igua I (1971). p. 242; i, del ma eix, ccEs udios sob e la o ganizacidn adminis a i a...,), p. 55. En can i Cs emp a pe a designa impos , axa, pels mossh abs de Cb do a. 20. Pe l'o igen eu e A. PELLETIER, Lexique d'an iqz~i ds omaines, Pa- is 1972, p. 126; Sal iB, cap a la p ime a mei a del s. a mescladissa de e mes que conside a com a sinbnims, capi a io, e um ibu a, ec igalia, ag o um munza, ci a pe W. GOFFART, Capu and Colona e .., p. 36 n. 18; B. SANTILLANA, Ins i uzzoni di dz z o musulman malachz a, Roma, 1938 I, llb. VI, p. 367 n. 261. ció (waq ) adminis ada pe l'e a i públic (bay al-mal) 21. Pe b de e en la majo ia dels casos, els indígenes es queda en com a lloga e s (mus acji ) de les se es an igues e es, a a con e ides en a üdi kha üjiyya; pe an podien se o agi a s en cas de no paga el llogue i no enien d e qualse ol de ansmissi6 malg a que la p ac ica es ole able un cons um de successió del ill g an a la mo del con ado lloga e 22. Zs plausible, doncs, a güi que l'au o en desc iu e l'es abli- men d'un sis ema de axació com a esul a de la p esa del po- de pe MÜsP en nom d'al-Walid, simpli ica una eali a segu- amen més complexa ja que la se a elecció lkxica, l'única pe al a banda que po se es a a al seu abas , no a coneixedo si el kha üj és imposa mi janqan pac es o pe les a mes. I pel que sabem pe al es on s esul a que la p ime a al e na i a és la que s'adop i en la majo pa del e i o i d'Hispinia 23. El pac e de Teodomi i la paci icacid dXAbd al-Aziz b. Miisn (94/7.[3-97/715[61) La C bnica del 754 a explíci esmen del pac e ('ahd) que negocien 'Abd al-Aziz b. Müsá i Teodomi 24. A a bé, esul a, com ja és p ou sabu i comen a 25, que el documen d'aques 21. B. SANTILLANA, Ins i u ioni ..., pp. 359-370; P. CHAL~IETA, Concesio- nes e i o iales en al-Andalus, pp. 11-12. 22. De e , doncs, l'es a u de les e es en egades pe pac e o con- que ides iolen amen endia a con ond e's a ks que ambdues, colpides pe un kha üy, e en en igo a üdi kha üjiyya, a bene ici de la comuni a musul- mana. El que si que a ia a adicalmen e a l'es a u legal dels indigencs an ics possesso s que ha ien omas a les se es e es, bé en quali a de p o- egi s (dzmmies) conse an pe aixb un domini sob e la e a bé com a lloga e s sense cap d e sob e la e a. Pe o aixb eu e B. SANTIUANA Is i- uzionz ... pp. 361-965; pe Qudama b. Ja' a , p ime qua del s. IV/IX, la majo di e gkncia adica en el d e dels musulmans d'exigi un kha üj més al del p e iamen es able a les e es 'anwü an men e que a les sulhan els aco ds es ipula s de ien se espec a s (Ki üb al-Kha ü] wa sznZCa al-ki übah, ed. pe A. Ben Shemesh, London 1966, pp. 82 ( ex ) i 29 ( ad.).) 23. L'o denaci6 i an ilisi, di ícil i complex, de les on s i abs ha es a ja ence a pe P. CHALMCTA, que em se eix de e e encia cons an . 24. ... nomine Theudemi , qui in Spanie pa es non modicas A abes in ule a neces, e diu exage a os pacem cum eis ede a habiendus ... ...q ZLZ e apud Ami Almuminim in e ce e os inuen us hu li e es hono a us; e pac um, quem dudum ab Abdilaziz accepe a , i mi e ab eo epa a u (C.S.M. p. 34, pa ig a 47). 25. E. A. LWBREGAT comen a adequadamen o es les edicions de ex os pac e es conse a en i ies e sions pun ualmen cohe en 26. La ecen in e p e ació de E. Llob ega és, al meu en end e, un a enG conside able en la comp ensió del ex . M'in e essa des aca I) que es ac a d'un 'ahd, un pac e pe al qual la sobi ania passa als A ab-musulmans29 2) que Teodomi i els seus súbdi s adqui eixen la p o ecció (dimma) de Déu, ese ada pe c is ians i jueus, 3) que Teodomi , din e el seu e i o i, de ini pe se ciu a s, no ind A cap au o i a supe io a ell, i que ampoc els seus companys eu an ebaixada la se a posició, 4) que Teudo- mi i els seus companys (ashüb) hau an de paga una jizia con- sis en en i dina , 4 almuds de bla , 4 d'o di, 4 agsa de inag e, i qis de mel i i d'oli, pe b que la jizia dels esclaus o se s ('ahid, sing. 'abd) se A només la mei a de les quan i a s indicades. Aques s qua e pun s con enen un cúmul de p oblemes ins a a no esol s i alguns d'ells Adhuc de icien men p oposa s o o jus plan eja s. P. Chalme a 28 ja a e no a l'es e a semblanga en e aques 'ahd i alguns al es signa s du an la conques a d'al-Jazi a, Me- sopo Amia, (18/63g- 0/64i), ansmesos pe al-BalHdhu i 29 i Abü del pac e amb la co esponen bibliog a ia en e,l seu es udi Teodomi 0 de O iola, Alican e 1973. Pos e io men han ac a la ques ib. J. BTA. VILAR O ihuela Musulmana, Mu cia 1976, pp. 13-52; i E. MOLINA MPEZ i E. PEZZI DE VIDAL, ( ul imas apo aciones al es udio de la co a de Tudmi (Mu cia). P ecisiones y ec i icacionesn, a Cuade nos de His o ia d,?l Islam, núm. 7 (1975-1976). PP. 83-110. Al amen J. VALLVB a publica un eban sob e els aspec es geog i ics i de di isi6 del e i o i que LLOBREGAT no pogué conei- ?ce , c~La co a de "Tudmi " (Mu cia))) a Al-Andalus, XXXVII (1972)~ pp. 145- 189. 26. E. A. LLOBREGAT a eplega els ex os o iginals d'al-'Udh i i d'al-Dabbi i les aduccions de A. HUICI, E. UVI-PROVANCAL, P. MAES~RO, J. A. CONDE, F. J. SIUONET i M. GASPAR REMIRO (OP. cz . pp. 15-24); E. MOLINA i E. PEZZI donen els ex os o iginals de o es les e sions conegudes, sugge in ambé un esquema de ansmissi6 ex ual quelcom di e en del de LLOBREGAT (OP. ci ., pp. IOO i apendix i). 27. Se.inbla ana e a LLOBREGAT quan sospi a, o sub allan -ho, que ((es e ue el Único pac o que se conce 6 en é minos p ecisos y exac os, con esc i u a de o o gamien o)) (op. ci . p. 84). &s l'únic quc:, e ec i amen , es conse a. Pe b cla amen no és l'únic Cahd al-sulh de ipus clissic (que euneix jus amen les condicions de p ecisi6 i a o gamen en esc ip u a que exigeix LLOBREGAT); CHALMETA a esmen del ac a pe du amb Mallo ca i Meno ca al qual Ibn CIdliS i :(Al-Bayün al-Mug ib, 11, Leydc: 1951, PP. gi/i45j inequí ocamen al ludeix quan ac a p ecisamen de la se a eno aci6 ( ajdid Cahdikum) en l'any 2351849-850 (CHALMETA, Concesiones ...,, pp. 27-28. 28. Concesiones ..., p. 15. 29. <IjM b. Ganim al-Fih i imposa una jizia d'un di la pe cada home Yüsü 30. Tanma eix pe b aques cla p eceden no esol la qiies- i6 de la imp ecisi6 iscal del e me jizia, habi ualmen en es com a capi ació, i con encionalmen conside a com a equi alen amb kha üj en els p ime s emps de l'expansió 31. El eball de D. R. Hill sob e 554 epo s d'acabamen d'hos- ili a s en e 121634 i 351656 e ela que aques a equi alencia és quelcom més p oblemi ica que no s'ha ia pensa . La eqühncia del e me juia ((53.2 %) ésquasi dues egades supe io a la de kha üj (28.1 %). Segons Hill, la causa d'aques a p e e kncia pe jiziu se ia l'o igen co inic del e me que el a ia més p es igibs i sob e o més amilia i abas able pels musulmans32. De se així, i és mol aonable que ho sigui, jizia, en un p incipi, se ia al e ne emp a pe designa la axació en gene al que ecau di- ec amen an sob e les pe sones (c is ians i jueus) com sob e les se es e es, ales que aques és el sen i que enen les disposicions co iniques al espec e33. Se ien doncs els dis in s assaigs d'es a- blimen de p ocessos iscals que ani ien imposan una di e encia- ció paula ina, d'u ili zació desigual, enden a edui el signi ica ! de jiziu al de capi ació pe sonal 34. E en jus i icades les admo- nicions de Shaban sob e el segu acis de ole a ibui les i e- gula i a s i ambigüi a s en la e minologia iscal d'aques pe íode a mesu es plani icades d'aco d a un io mula i eolbgic i ju ídic ben es able ; en e ecle, les mesu es e en p eses segons equi ien les ci cums incies ensems imp e isibles i a za oses 35. Aques a cu a dig essió és su icien , penso, pe e en lend e la --do~ies i nins exclosos- i un nomb e de mesu es de bla , i unes ce es mc- su es d'oli, inag e i mel (Al- Baladhu i, Libe expugna ioizis egionz~m, cd. M. J. DE GOEJE, Leyden 1866, pp. 172-174). 30. Segons Abü-Yüsu la jizia consis ia en el pagamen d'un dina , dos naudds de bla , dos aqsa d'oli i dos aqsa de a a ge e d (Ki üb al-Kha üy, ~(Bulaqn, Cai o H. 1308, p. 23. 31. Així SAATILLANA ecollin o a la adici6 ben es able a ja des de p incipis de segle (Zs i uz oni ..., p. 362); eu e anma eix el esum indecís cle R. MARTRAN a L'expansion musulmane (VIIe-XIe sikles), Pa is 1969, pp. 265- 266. 34. The e mina ion o hos ili ies ..., pp. 169-170. 33. Al-Qu cün IX, 29. Veu e els pe inen s comen a is de R. BLACWBRE sob e el sen i del mo jida, (( axa, en gene al)) an sob e les e es com sob e les pe sones (Le Co an, ad. de R. BLACH~RE, Pa i,s 1966, p. 216 n. 29). 34. San illana, Zs i uzioni.. . , pp.. 366-367, 35. Islamic his o y ..., p. 48. I ja abans D. C. DEXNET ha ia sub alla la di e si a de con ingu s que amaga en el doble kha üjljizia (Con e sion and he poll- ax in ea ly Islam, Camb idge, Mass. 1950). imp ocedkncia en conside a la jizza es able a en el pac e de Teodomi com una simple capi ació pe sonal. El ex es ipula cla amen un ma eix ipus d'assignació iscal (jizia), pe 6 a alua en quan i a s di e en s segons la ca ego ia de lliu es o se ^^^. A la egada, aques a assignació p e eu un doble ipus de paga- men , en dine i en esp2cie. És doncs, cla amen , a nbé un kha ül a es que g a a di ec amen la e a. Les e es de la zona de domini de Teodomi e en així a üdi kha üjiyya. Pe b anma eix l'assignació de esponsabili a iscal és només la p ime a i indispensable e apa del p océs iscal. L'e apa següen és la eco~lecció de la axa. I aquí, jus amen , s'ob e un nou p oblema. No en -se en el 'ahd cap esmen dels mecanismes pe po a a e me la eali zaci6 iscal, és ine i able plan eja si se & una bu oc icia B abo-musulmana, enca a que udimen i ia, la que o gani za la pe cepció de l'impos o bé si, limi an -se a ixa les assignacions iscals que anma eix mai se an capi acions es ic- es a es que queden excloses les dones, els ells i els nins, se B Teodomi qui p ocedi i a e -la. La di e encia és conside able, ja que el segon cas po suposa que 1'B ea de domini de Teodomi cons i ui'a una ce a uni a iscal i adminis a i a abans de la conques a i que, pe consegüen , aques domini no so gí com s es uc u a adminis a i a de la negociació en e Teodomi i 'Abd al-Aziz. Pe b E. Llob ega apo a alguns a gumen s p ou se iosos, sinó decisius, com pe inclina -se pe la segona al e na i a 36. El que es B en joc PS, na u almen , l'ins umen decisiu pe po a a e me l'assignació iscal, el census, el egis e, les de iciencies o exac i ud del qual condicionen o el p océs iscal, i Bdhuc la se a egula exis encia. En aques sen i Ia pos ulacio d'un census d'o igen isigb ic i, pe an , d'un domini sob e la zona de Teo- domi legalmen cons i ui a ia més icilmen en enedo el p o- blema. Pe b, epe eixo, hi ha massa coses en con a. A les obse - acions de Llob ega cal a egi -hi la conside ació que de les se ciu a s (O iola, Mula, Lo ca, BLNTLA, Alacan , Elo, Elx) e en 36. Teodomi o de O zola ..., pp. 74-77 i 100. Aques pun , com s'ha in- sinua abans, és un dels més obscu s i id iosos ja que es langencial a o a l'ennuada ques ió, ideologicamen imposada, de la ((con inui a )) dels c~ele- men s hispinics)) -sigui quin sigui el signi ica d'aixb- com a ac o de base de l'o gani zació social andalusina. Ja s'ha di abans que el g eu desconei- xemen de l'o gani zació iscal isigoda p ohibeix, en igo , in e i dels ex os adminis a ius A abs un model adminis a iu an e io sense almenys una o a a gumen acib pd ia. nom d'd anj i que cal e comenqa no més al sud de Ba ce- lona 53. G an pa dels dub es de C. Sánchez Albo nozS4 i de R. d'Abadal sob e si e ec i amen A anj a se objec e de p es- sions mili a s p o é del e que no llegi en, o c egue en indigne de conside ació, el pa ig a que e o jus a con inuació del que comenqa ((Sicque non solum ul e io em Spaniam.. .n. D'ha e con inua llegin haguessin hagu de concedi més c di als ex- os A abs que indiquen uns mo imen s mili a s més enllA de Sa- agossa 56. Al amen els ex os de la C bnica P o ica i d'al-Hi- mya i assenyalen una c onologia cong uen a s que ambdós si- uen el comenqamen de les accions con a l'al A ag6 o d'una desp s del desemba camen (al-Himya i) i desp és de la de o a de Rode ic (C bnica P o ica); el pe íode de se anys ens po a cap al 718-720, quan les accions mili a s d'al-Hu i d'al-Samh obliguen a conclou e pac es 53. Com bé indica C. SANCHEZ ALBORNOZ, al-Maqqa i a a iba ins a Na bona les expedicions o denades pe Tl iq (((Z ine a io ..., p. 62; i el ex d'al-Maqqa i a l'aphndix I1 de Akhbü MajmüCa, ed. E. La uen e y Alcin a a, 1867, pp. 190-191; la no ícia sembla p o eni d'Ibn HayyHn). Un ex del Diwün Sila al-sim wa-sima al-mi d'Ibn al-Shabbl , a a iba només TL iq a Sa agossa; eu e'n una p ime a anllisi a E. DE SAN- TIACO &OS i ine a ios de la conquis a musulmana a la ,luz de una nue a uen e: Ibn al-ShabbL )) a Cuade nos de His o ia del Islam 3 (1971). PP. 51- 65; i del ma eix au o ((Un agmen o de la ob a de Ibn al-ShabbL (s. XIII) sob e al-Andalusu a Cuade nos de His o ia del Islam 5 (1973). PP. 7-91, en especial 60-62 i mapa p. 90. 54. ((I ine a i0 ... )), pp. 56-63. 55. ((El paso de Sep imania del dominio godo al anco a a és de la in asidn sa acena, 720-768)) a Cuade noq de His o ia de España, XIX (1953), pp. 5-54, en especial pp. 9-17. D'ABADAL es e ia a del an asmagb ic gui6 p oposa pe M. COLL I ALENTORN segons el qual Akhila, que igu a a una llis a de eis i encunya monedes a Ta agona. Gi ona i Na bona, e a ill de Wi i za i alia doncs amb els B abo-musulmans; pe conseqiien TP iq i Müsl degue en abs eni -se ((de oda campaña ... con a esas egiones,) (Op. ci ., p. 14). Finalmen GOLL I ALENTORN ha publica el seu eball Els SUC- cesso s de V za en la zona no d-es del domini isigb ic, Ba celona 1971. 56. Veu e no a 53. I a egi Akhbü Majmüca -((Sa agossa i les se es ciu- a s)) o ((Sa agossa i les ciu a s que d'eíla depenen)), p. ig i 31, i I'anomena pseudo-Ibn Qu ayba, edi a i adui pa cialmen pe J. Ribe a al ol. I1 de la ( Colecci6n de ob as de la His o ia)), 1926, p. 116; i al-RHzi, eu e n. 5. 57. J. M.a MILLAS sugge eix que 6s al-Hu qui a capi ula Osca, Ta- ma i , F aga, Mon s6 i o a la conca del Cinca (((La conquis a musuhmana de la egi6n pi enaica)) a Pi ineos IV (1946). PP. 35-67; esmen a ambé pc ABADAL ((El paso...)), p. 16, n. 8) pe b el se ge i la p eskncia musulmana (con an la e a i edi ican habi a ges segons al-Himya i) s6n mol an e io s. Pe al a banda la eo denaci6 de I'hBbi a desc i a sumh iamen pe la Malg a , doncs, que la p ecisió geog h ica ccusque ul a Caesa- agus amn no pe me i de esold e la qües ió de ins on exac a- men a en a iba les o ces expedicioni ies i abo-musulmanes abans de inals del 714, a possible assegu a que, mol p obable- men , la zona ((ca alana)) ou eco eguda ins, almenys, a Na bo- na; i mol p obablemen a se TFi iq b. ZiyP l el que di igí o es les ope acions en aques sec o Pe b el que és més im- po an de cons a a és que an l'al A agó co n A anj a en se des del p incipi so mesos a p essions mili a s que ha ien d'a- ec a , enca a que desigualmen , o a l'o gani zació i es abili a e i o ial de l'a is oc icia dominan . Al amen , no deixa de cons i ui una ce a so p esa -en especial com a con apun al enomen de desu bani zació que els his o iado s ac uals pos ulen, i amb aó, com a un dels e s es- pecí ics de les ans o macions socials a dimpe ials- que la na - ació de l'ocupació i abo-musulmana passi gai ebk exclusi amen pe la desc ipció d'un segui de conques es de ciu a s i ((cas a)) 59, bé pe la o qa o bé mi janqan un pac e. El e que gai ebé o es aques es ciu a s es iguessin en ple decli i o o jus o ejan la una més o al -i o es les dades apun en en aques a di ecció 60-, no exclou que enca a ossin els nuclis onamen als de l'apa ell adminis a iu isigo , d'una classe dominan sense p ou o qa pe C bnica P o i ica (els go s habi en els ((cas a)) i els lloga]-e s, (( ici)), i bui- den les ciu a s) a pensa amb la p eshcia egula i zada ja d'i abo-musul- mans. Tal egada el que es an indican aques s dos ex os, sense cap in e - connexi6 possible, 6s que els exe ci s i abo-musulmans e en i unciona en com a g ups ibals amb desplaqamen de o s els memb es del qawm, com ha posa de elleu P. GUICHAR~ (Al-Andalus, es uc u a an opoldgica de una sociedad islamica en Occiden e. Ba celona 1976, PP. 285-457). Un ex de Paulus Diaconus insis eix en el e dels desplaqamen s cum uxo ibus e pa uulis pe a es abli -se a 1'Aqui Bnia deu anys desp és de la conques a, o sigui en o n el 720-721. (Apendix 6.e a Akhba Majmüca, p. 167 i comen a pe P. GUICHARD, OP. ci ., p. 202). 58. Es con incen l'a gumen aci6 de C. SANCHU ALBORNOZ d'iden i ica ((Ta i£, el hijo de Nazay ,) dels ex os omanqa s d'al-Rlzi amb Tl iq i no amb Müsl (((I ine a i0 ... )), n. 61). Pe jus i ica aques ~pus de con usions ull esmen a el e que la ma eixa C bnica del 754 sob eposa Ta i Abü Zu Ca amb TH iq b. Ziyld c ean una ccTa ic Abuza a)) (C.S.M., p. 31, pa- @a 43). 59. Fan esmen dels ((cas a)) a les zones p epi inenques la C bnica P o- 2 ica i a Lleida, Bol anya, Osca, Sa agossa, al-RPzi (C bnica del Mo o Ra- sis ..., pp. 42-54). 60. Veu e alguns exemples a M. BAR CEL^ ((Les piagl~es de llagos a la Ca pe inia, 578-649 ... )I a Es udis d'His b ia Ag a ia, L (1978). PP. 67-84. a desp end e's d'un .pode cen al eminen men iscal que o jus bloqueja la endkncia a pa icula i za i p i a i za més el seu domini sob e el eball i la e a. Els ex os més an ics, an P abs com lla ins, són ben cla s: és a les ciu a s on capi ula o 6s de o ada la classe dominan . El qual indica p obablemen una sob e alo ació del i me en quk es p odui'a I'anomena p oces de eudali zació i una mala comp ensió del enomen indub able de u ali zacib de l'a is oc hcia que esul a se lla gamen compa i- ble amb un apa ell adminis a iu cen ali za i enca a u bh. ds possible, doncs, que el con lic e en e 1'Es a i la p i a i zació eudali zan no haguCs en a enca a en la ase e minal que hom sol a ibui als esde enimen s que p ecedi en l'en ada dels P abo- musulmans. Al-Hu , al-Samh i la qües ió del quin de 1'Es a (jums) Els epo s sob e les accions d'al-Hu b. 'Abd al-RahmZn al- Ta iqi (97/715(6)-100(718[g]) i al Samh b. Malik al KhawlPni (loo/ 718[9]-102/'/20[1]) inaugu en o a una shie d'in o macions més p ecises i ci cums anciades 'jl. So p n, pe exemple, que la C hnica doni no icies d'al-Hu comple amen desconegudes pels eculls ex uals P abs 62. La in- o macib sob e al-Hu es di ideix cla amen en dos blocs; una desc ipcib de ca hc e gene al, inconc e amen es ima i a, sob e les accions mili a s i paci icado es de l'emi pe la Na bonesa i pe Hisphnia ul e io , es ablin les axes imposi i es, des d'on es di igeix sense p essa a la Ibhia ci e io 63, i l'es ablimen d'un impos a Cb do a. L'i ine a i assigna pel ex a al-Hu se la, doncs, quelcom més complica del que habi ualmen es suposa 64; 61. He d'ag ai I'aju que en la in e p e a& dels ex os he gene osa- men ebu de M. MAYER, M. MUND~ i ANNA M. SALES. NO sal di pe b que jo s6c l'únic esponsable de les in e p e acions adop ades. 62. Tan Akhba MajmiiCa (pp. 22 i 23) com Ibn 'Idhii i I1 (p. 24) són mol a a s i no sob epassen I'es ic a essenya c onolbgica. 63. Huius empo e Alao pe Spaniam lace os iudicum mi i , a que debellando e paci icando pene pe es annos Galliam Na bonensem pe i ; e paula im Spaniam ul e io em uec igalia censiendo conponens ad Ibe iam ci e io em se sub igi , egnans annos sup a sc ip os (C.S.M. p. 36, pa Ag a 52). -. 64. D'ABADAL el esumeix succin amen així ( el emi al-Hu in ade Ca aluña has a el Pi ineo y oma Ba celona,) (((El paso de ~ep' imania del en p ime lloc cal obse a que, desp és d'en ia aju ges)) pe o a HispBnia, concen a les se es accions a la Ga'blia Na bonesa i acaba di igin -se de la HispBnia ul e io a la b ia ci e io . Es plausible d'en end e pe Ib ia ci e io la zonx més o ien al de l'Eb e, o sigui, la pa cos e a en e To osa i Ta agona i Bdhuc, pe en u a, Ba celona. S'en én malamen , pe b, quina p o undi a enen les accions paci icado es e s la HispBnia ul- e io i qui les po a a e me, si al-Hu o els ((ju ges)) en nom seu. Malg a que el subjec e del e b sigui semp e al-Hu , cal eni en comp e aques a da e a possibili a , a es que a més e semblan l'i ine a i pe sonal d'al-Hu que es limi a ia a e- có e la Via domi ia men e els ((ju ges)) ani ien paci ican la Ul e io . La unció exac a d'aques s ((ju ges)) és anma eix di ícil d'esb ina . En la documen ació del s. el e me c~iudexn adop a dis in es signi icacions adminis a i es, des de iudex e i o ii, equi alen a dux, ins a se ugisse amen in e can iable amb hiu adus 65. No e a un í ol pa icula d'un o ici adminis a iu sinó un e me ample i elh ic, eminen men adap able a mol es uncions di e ses 66. A l'adminis ació B ab el e me 'a ni1 és sus- cep ible de se adui' pe iudex. 'Amil é el sen i d'agen del pode públic, del wüli, que po es abli els egis es iscals, co- b a els impos s i comanda o ces mili a s 67. RS mol p obable, doncs, que l'au o olgués especí icamen alludi a 'Ü nil. La no ícia p opo cionada pe la C dnica sob e l'es ablimen d'un egis e iscal dels c is ians de Cb do a és oqa p ecisa i la p ime a que a HispAnia sembla e esmen d'un egis e de kha aj ljizia dd'na comuni a c is iana sense pode polí ic: o no gaudin dominio godo al anco al...)), pp. 16 i 53). Cal ad e i que el ex de la C bnica no pe me es abli amb la segu e a que decideix e -ho ABADAL que al-yu no ul apassés el Pi ineu. 65. E. A. THOMPSON, The go hs in Spain, Ox o d ;i he Cla endon P ess, 1969. PP. 212-213. 66. P. D. KING, Lazu and socie y in he Yisigo hic Ki bgdom, pp. 80-81. 67. H. DJA~T, ((La wilaya d'I iqiya au II/VIIIe. sikcie ... )), 968, pp. 96-97. Cald ia pe en u a explo a la possibili a que iudsx ac es de a- dui el e me T¿ibic (company del P o e a). Els Tübciyyün di igien la edac- ci6 dels pac es i e lla en pe l'aplicaci6 dels p incipis co hnics. L'<ahd de capi ulacib de Pamplona ou edac a pe dos d'ells abans del 100/718 (Chal- me a, Concesiones ..., p. 13 i Memüd Makki (~Ensayo sob ,~ las apo aciones o ien ales en la España musulmana y su in luencia en la o maci6n de la cul u a hispano-A abe)) a Re is a del Ins i u o de Es udios Isldmicos en Ma- d id IX-X 1[1961-196 ], pp. 122-124). del g au d'au onomia concedi a Teodomi , puix no és pe inen conside a aques es cc esculae paci icaen analogues amb el pac e signa amb Teodomi que desc iu amb cu a com: (c.. .pacem cum eis ede a habiendus.. .)) i que ja s'ha is com 6s a i ica pe el khali a al-Walid : ((In Spaniis ue o Alao sup a iam dic us Pa iciam Co dobam obsedi ans Sa aceno um disponendo egnum e em a a que esculas paci icas Xp ianis ob uec igalia hesau is publicis in- e enda ins au a )) 68. Cal en end e que (ca HispBnia, l'abans esmen a al-Hu , go e na o gani zan Cb do a la Pa icia pe mi jP de opes sa . dines i imposa als c is ians pe i s impos s de pau pe al d'aug- men a els ing essos del isc)) 6". El ex no deixa cla si es ac a de capi acions es ic es o d'un nomb e inde e mina , pe b en o cas no coinciden amb la xi a ag egada de c is ians, d'assignacions iscals a la comuni a c is iana que ella ma eixa s'enca ega ia de ecolli , a bi an la p opo cionali a de les quan i a s a sa is e pels dis in s con i- buen s. Aques segon sis ema sembla el més aonable, el més ac- ible iscalmen . De o es mane es el e me esculae indica cla a- men que es ac a d'assignacions o sa modes es 70. Cal, pe b, e una obse ació impo an : l'o gani zació iscal del e i o i de Cb do a e a pe al-Hu no és, pe al c onis a, al a cosa que la conseqü~ncia de l'ocupació p ia de la ciu a cons i ui'da ja pe Müs5 com a seu del go e n: 68. C.S.M., p. 36, pa ig a 53. 69. Sembla que calgui a ibui a H. FL~REZ la esponsabili a d'en en- d e e bniamen a que esculas paci icas Xpi ianis ob ec igalia hesau is publicis in e enda ins au a com que al-Hu o dena la de oluci6 de les axes imposades pe al de pode se axa s de bell nou (H. FL~REZ, Espa ia Sag a- da X, p. 236; F. J. SIMONET, His o ia de 10s mozd abes de España, Mad id 1903) (Ams e dam 1967). p. 154; ; E. P. COLBERT, The ma y s o Cd doba, 850-859: a s udy o sou ces, Washing on 1962, p. 41). Mol p obablemen la causa de l'e o hagi es a un desplagamen inad e i i mecinic, pe pa de F~~~REz, d'un ex pos e io sob e les ac i i a s de YabyZ, com mes enda- an es eu i. Tampoc es no pe me pensa que el ex aci cap allusi6 a un epa imen o dena pe al-Hu , com sembla c eu e P. CHALMETA, Concesiones. .., p. 19. 70. Igno o quines on s i in o macions pe me en a E. SAAVEDRA quali- ica al-Hu de cchomb e du o)) i ccsec a io e ien e)) (Es udios sob e la in asidn de 10s d abes en España, Mad id 1892, p. 137); quali ica ius que amplia el pin o esc SIMONET (His o ia de 10s moza abes ..., p. 154). ((Adque in eandem in elicem Spaniam Co doba in sede du- dum Pa icia, que semp e ex i i p e ce e as adiacen es ciui- a es opulen issima e egno Uuisego ho um p imi ibas in e- eba delicias, egnum e e um conllean )) ". El ex no ens in o ma sob e la o ma en quk a se conque- Ida Cb do a 72, pe b si que almenys, a pa i (Se l'a ibada de MüsZ (93/712), ou escollida com a ((capi al)) i que al-Hu o - mali zB d'alguna mane a l'ocupació pe mi jB de I'es ablimen d'un egis e iscal de c is ians. Si és co ec a la in o mació, els dub es sob e la p ime a ((capi ali a )) d'al-And alus -Se illa O Cb do a- 73 hau ien de desapa ixe ; i ambé l'adopció de Cb - do a es a ia da ada amb quelcom més de p ecisi6: l'es ada de MüsZ a HispBnia en e el g3/712-95/714. **U P. Chalme a assaja una explicació de la qües ió complexa del epa imen o no epa imen de les e es del quin de Déu, o de I'Es a (khums); es ac a, doncs, de les e es que passen iolen a- men a mans dels musulmans en concep e de uy, bo í de bens immobles. D'aques es e es els conque ido s opinen que només s%an d'en ega a 1'Es a un quin del o al, a s que les conside- en ín eg amen com a bo í; en can i, pe al isc, el bo i moble (ganima) co espon del o als conque ido s, que hau an només d'en ega -ne un quin a I'Es a ; pe b el bo i immoble ( ay') pe any ín eg amen a la comuni a musulmana ("um na) 74. Qües- ió doc inal a pa , les dades semblen indica que o bé MüsZ a quin a les e es ( akhmisis) i al-Samb a comple a l'ope ació, o bé a se al-Samh qui ho a e pe o d e del khali a 'Uma b. 71. C.S.M., p. 33 pa ag a 45. 72. Veu e el esum de les dues co en s d'opini6 $,ob e la o ma, io- len a o pac ada, en qui? ou conque ida a P. CHALMETA, C:oncesiones ..., p. 12. 73. Seguin sens dub e a Ibn 'IdhH i (I1 pp. 24-25) 131s au o s acos umen a a ibui a al-Hu el can i de ((capi al)) de Se illa a Co do a; pe exem- ple, I. de les Cagigas, Los mozá abes I, Mad id 1947, p 82, i G. C. MILES que elaciona l'es ablimen de no a ~ccapi ali a n amb l'o gani zació d'una ceca p incipal a Co do a (The coinage o he Umayyacis o Spain I, Neu. Yo k 1950, p. 34). Na u almen hi ha la possibili a que el c onis a en e- dac a el pa iig a en qiies ib os delibe adamen anac b ~ic pe al de dona un sen i mes genk ic a l'cces ablimen d'un egne ba ba )) sob e Hispiinia i go e na des de Cb do a. 74. Conceszones ..., pp. 20-21. 'Abd al-Aziz Eg e ec e, con a iamen a al-Hu , anomena wüli pe l'ümi d'I iqiya, al-Samh a se anomena pe 'Uma l'any IOQ/'/I~-'/I~ amb la missió exp essa de quin a les e es i al es béns immobles conque i s pe la o ga de les a mes; o jus a iba , al-Samh es a posa a e -ho comengan pe euni in o mació sob e quines e en les e es plhan i quines les 'un- wü an 76. El ex de la C bnica esul a quelcom mes explíci que els epo s A abs : (c.. .a que pe Zama nomine es minus paululum annos in Spania duca um haben e ul e io em uel ci e io em Ibe iam p op io s ilo ad uec igalia in e enda desc ibi ; p eda e ma- nubialia uel quidqui illud es , quod olim p edauli e ini. diuisum e em aba in Spania gens omnis A abica, so e so- ciis di idend0 pa e ex omni e mobili e inmobili isco adsocia )) 77. Es ema cable el coneixemen que é el c onis a de l'acci6 d'al, Samh i l'es o g de oba equi alen s lla ins p ou p ecisos pe a e -la en enedo a. Es po sugge i la següen e sió: (c.. .al-Samh es ableix pe sonalmen el egis e iscal de 1'Ibk- ia ul e io i ci e io ; quan a les p eses i despulles de gue a i o , a116 que els B abs, en concep e de bo i enca a man enien indi ís a Hispania, al-Samh ho epa eix pe so eig en e els seus companys i a o ga al isc una pa de o s els bens, mo. bles i inmobles.)) Malg a un 2nue esbu bamen de la p osa, l'au o se'n su bé. Queda cla que es ac a de les e es i iqueses conque jdes pe les a mes que, com assenyala Chalme a, de ien se poc nom- b oses a es que la majo ia omangue en di ec amen en mans dels 75. Concesio~ es ..., pp. 18-19. 76. Akhba Maj nuca, pp. 23 i 34-35; Ibn 'IdP i IX, p. 25. 77. C.S.M., p. 37, pa ag a 57. 78. RODERIC XIM~NEZ DE RADA en a la següen lec u a: cc ... Za na, qu ibus annis duca um enu in Spaniis, p op io s ilo desc ipsi uec igalia Hispano um e , quod p ius i,ndiuisum ab A abibus habeba u , ipse pa ena eliqui mili ibus diuidendam, pa e n isco de nobilibus e in nobilibus assignaui ... )) (His o ia a abum, ed. de J. Lozano Sinchez, Se illa 1974, p. 20). Lec u a, doncs, co ec a i simpli icada. indígenes que ha ien pac a A a bé, aques es e es ha ien es a indegudamen ocupades pels P abs ja que no s'ha ia p oce- di a la se a di isi6 legal ese an -ne un quim: (khums) pe a 1'Es a . Pe aixb el c onis a diu que es a en indi ises, que no ol di p ecisamen desocupades. Al-Samh ho di ideix o pe so eig en e els seus companys. Po se cald ia només adui socii pe (cels seus)), ((la se a gen )). En la me a opinió, socii in en a ep o- dui el sen i de a~hab (sing. siihib), que no és al e que el d'c i- guals)) so. 2s a di , al-Samh ho di ideix en e els P abs, possible- men en e els ma eixos, endemés dels nous a iba s, que ocupa- en les e es indegudamen . La con ecci6 adequada de egis es iscals en e els c is ians és complemen h ia, doncs, amb la lega- Ii zaci6 de l'ocupaci6 de les e es 'anwü an i ap opiació de les iqueses de bo í (ganima) ese an -ne el quin de 1'Es a . El so - p enen pe b, i que no ha es a gens no a , és que, segons la C dnica, al-Samh ep esen an del khali a 'Uma. , a el epa i- men d'aco d amb el pun de is a dels conque ido s i no del isc. Kepa eix e es i iqueses en e els conque ido s i en dedueix un quin pe 1'Es a . Si haguds ac ua segons el pun de is a del isc les e es hau ien d'ha e passa ín eg amen a 1'Es a i la ganima hau ia es a pe als conque ido s deduin -ne un quin pe a 1'Es a . La e si6 de la C bnaca sembla adequa -se més a les o d es donades pe 'Uma a al-Samh, segons el epo d'Ibn 'IdhB- i El que, desp és, la lla ga ines abili a p o ocada pe la g an i na i les ams de mi jans de segle aques epa imen legal deixés de eni e ec es és o una al a his b ia 8'!. Aques s in en s o gani zado s an acompanya s pe l'encunya- ci6 de sblids bilingües pe al-Hu , amb da a de 98/716(7), i l'en- cunyaci6 de dina s epig h ics pe al-Samh, el ioz/720 s3. NO cal insis i sob e el ca hc e i in enció iscal d'aques es encunyacions 79. Concesiones ..., p. 15. 80. Ashab igu a en el <ahd en e Teodomi i 'Abd al-Aziz. E. Llob e- ga el adueix pe c compañe os)) (Teodomi 0 de O iolu ..., p. 90); igual- men Chalme a en la se a impecable aduccib de ,l''ahd (((La 'sumisi6n de Za agoza' del 125-937)) a Anua io de his o ia del de echo español, 1976, PP. 503-525. ad. a pp. 513-514). 81. Veu e n. 76. 82. Concesiones ..., p. 26. 83. M. BARCEL~, ((El hia o en las acuñaciones de o o en al-Andalus, 127-317/744(5)-929(30))) a Moneda y C édi o, 132 (ig75),, PP. 33-71; i sob e- o Anna M. BALAGUER, Las emisiones anszc onales a abe-musulmanas de Hispania, Ba celona 1976. de peces d'o , pa a1,lelamen a l'encunyació de uliis (peces de cou e). G. Hennequin ho ha explica p ou bé S% Pe b si és con e. nien des aca que an les encunyacions d'al-Hu (in oduin insc ipcions en a ab a la moneda) com les d'al-Samh (adopció de ini i a dels ipus mone a is P abs es able s pe la e o ma dNAbd al-Malik b. MaxwBn) són els da e s momen s d'un p océs comeqa o jus el 9317 11-7 12 d'encunyacions mone a ies, se- guin els models inaugu a s pe la conques a i o gani zació iscal d'I iqiya; models que se an lleuge amen modi ica s (sk ie SI- MILIS ,al cen e del e e s i la sk ie de la es ella) p ecisamen pe a e -10s immedia amen iden i icables com a models d'Hispa- nia Aques es encunyacions an ben palks que el p ocks d'es a- blimen de dependkncies iscals mi jan~an pac es a acompanya d'una ac i i a encunyado a des del 931 711-712 que es ol au b- noma d'I iqiya o ajus an i modi ican els seus models ipolo- gics. Des d'un p incipi, doncs, els a abo-musulmans comenga en a o gani za iscalmen l'ocupació d'Hisp8nia. Els pac es, ins i o amb els ills de Wi i za, e en l'ins umen adequa ; pe b la in- enció de conques a e a cla amen p h ia als pac es 86. 84. ((De la monnaie an ique a la monnaie musulmane)~ a Annales E.S.C. (juille -aob , 1975). PP. 890-899; i ((Nou eaux ape sus su l'his oi e monC- ai e de 1'Egyp e A la in du Moyen-&e11 a Annales Zslamolo~iques XIII - - (1977). PP.. i79-215. 85. Co espon a ANNA M. BALAGUER el me i d'ha e indi iduali za la se ie -SIMILIS Top. ci ., nn. 34, 35, 36 i 37, pp. 28-35), que ind ia a se la p ime a encunyaci6, an e io a les sh ies da ades amb g3/711-712; se ien doncs les peces mes p ime enques, gai eb encunyades immedia amen des- p es de l'a ibada de MÜsP (juny del 712) o ins i o abans. Veu e ambe ANNA M. BALAGUER, ((NU~V& da os sob e la moneda ansicional abe- musulmana de Hispania y A ica~) a Gace a Numisma ica, qz (1976), pp. 27- 41. amb un impo an mapa de oballes i una addici6 d'una no a pesa del g3/711-712; i ambe c Desc ipci6n y comen a ios de doce monedas ansicio- nales P abe-musulmanas acuñadas en el no e de A ica, c. 80-99 A.H./6gg/ 717 A.D.)) a Gace a Numism i ica 43 (1976). pp. 32-51. 86. En un eball ecen A. BARBERO I M. VIGIL han de p escindi gai ebe de l'e idhncia numismA ica a es que con igu a una c onologia de conques a, comenqan el g3/711-712, con a ia al gui6 dels e s que ells p o- posen; ((...la p esencia de las opas musulmanas en la Península es consi- de ada en un p incipio, an o po las uen es musul~manas como po las c is ianas, como un episodio de la gue a ci il su gida a la mue e de Vi iza~~ (La o macidn del eudalisme en la Península Zbé ica, Ba celona 1978, p. 204); al amen pe aques au o 1'Akhila que encunya moneda a Ta agona, Gi ona i Na bona se ia ill de Wi i za i de en ado d'alguna legi imi a , cosa que es no pe me es abli ni an sols imagina (pp. 210- 211). NO bas a di que ((Las p ime as acuñaciones musulmanas son de Cpoca muy emp ana, an e io es al 720, y ue on ealizadas en ciudades del su , Del 103/721(2) a Yüsu b. 'Abd al-Rahmün, el da e Fih i, ~29/746(7) Sob e 'Anbasa b. Suhaym al-Kalbi 103/721(2)-107/725 ens in- o ma de les campanyes menades con a els ancs que esul en en la endició pac ada de Ca cassona i Nimes 87 i de la duplica- ció dels impos s dels c is ians: ((Fu iuis ue o pe lace o um cuneas nonnullas ciui a es uel cas ella dimu ilando s imula sicque uec igalia Xpianis du- plica a exagi ans ascibus hono um apud Spanias ualde ium. pha )) Cal en end e que 'Anbasa (( en expedicions pe so p esa amb les o ces dispos es en o ma de alca a aca algunes ciu a s i cas ells i, duplican els impos s als c is ians, go e na a H[isphnia iom- almen i amb g ans hono s)) 89. Resul a impossible elucida amb o a ce esa quins c is ians euen augmen a s an conside ablemen els impos s, especialmen pe quk la ase acaba e e in -se exp essamen al domini sob e Hisphnia. Nogensmenys, el p obable, Cs que aques es exigkncies iscals, no explicades, es p odui'ssin a la Sep imhnia, la GMlia Gb- ica, i com a conseqiikncia de la ma eixa campanya de l07/725 'O. Essen així, doncs, la C dnica no coincidi ia gai e amb al es on s que d'Abadal c eu que pe me en pensa que 'Ambasa a uh amb c mode ación ... que debe ia inclina a 10s indigenas a la sumisión)) 91. La no icia sob e YahyZ b. SalZma al-Kalbi 107/7:!5(6)-109/727(8) és so p enen : imi ando modelos no ea icanos ... )) (p. nio), quan mai c:nlloc no es diu cla amen que comencen el g3/711-712 i an p oduin -s(: ins a la o al a abi zaci6 en el walia d'al-Samh. To a aques a qües i6 no és ma ginal i cald ia o na -hi. 87. Veu e l'es udi de les di e ses on s a R. ~'ABAIML, ((El paso de Sep lmania del dominio godo al anca...)), pp. 20.24. 88. C.S.M., p. 39, pa hg a 60. 89. J. GIL, ((Pa a la edici6n de 10s ex os isigodes y mozá abes)) a Habis 4 (1973). PP. 189-234, esp. pp. 227-228. 90. R. A ABADAL, ((El paso de Sep imania del dominio ;@o al anca...)), PP. 22-23. gl. R. A ABADAL, OP. c ., p. 22. NO deixa de se cu i6s que A ABADAL igno i in o maci6 pe inen i con adic b ia amb la se a especulaci6 d'una on que sembla maneja .