La relació expressió-llingüística expressió corporal, en el Trinummus de Plaute

LA RELACIÓ EXPRESSIÓ-LINGÜf STICAEXPRESSI0 CORPORAL, EN EL TRZNUMMUS DE PLAUTE Montserrat Llarena Xibillé Hem centrat el nostre estudi en el Trinumvzus de Plaute, perb, en realitat, la incbgnita de l'expressió corporal és un problema a resoldre en qualsevol de les comkdies llatines que han arribat a nosaltres. Els autors llatins no acompanyaven els textos amb acotacions al marge, potser perqui: no veien la necessitat de fer-ho. En alguns casos eren ells mateixos els que dirigien les seves obres i Adhuc prenien part en la seva representació. NO obstant, quan no era aquest el cas i llogaven les comkdies a una caterua determinada, no per aixb perdien tot poder en la posta en escena. Parlem d'un poder indirecte, car, certa.ment, les com& dies llatines seguien unes normes bastant estrictes quant a l'escenografia. Aquest fenomen era degut no sols a 1'6s de la miscara sinó també a unes certes regles per al moviment del cos. Sobre 1'6s de la mascara trobem opinions molt diferents. Otto Ribbeck considera que la mascara es comen@ a utilitzar després de Plaute i Terenci; C. Saundersz es basa 'en el mot uultus, trobat en el text d'algunes obres, per creure que no s'uti+ litzaven mbcares en les comkdies de Plaute. Enfront d'aquesta deducció Taladoire alega que la referkncia al ((rostre)) es tro1. O. RIBBECK, Die riimische Tragodie, Leipzig 1875, p. 661. 2. A. TALADOIRE, Commentaires sur la mimique et l'expression corporelle du comédien romain, Montpellier 1951, PP. 76-77. C. SAUNDERS, ctThe Introduction o£ Masks on the Roman Stage~) AJA 32 (1911) pp. 58 SS. 3. A. TALADOIRE, op cit., pp. 76-77. ba també en Aristbfanes i Euripides, i, en canvi, se sap que les seves obres eren escenificades amb mBscara. Per altra banda, C. Robert creu que les miscares, d'importació grega, no van ésser ni més ni menys que una moda, com a tal no seguida per tothom (fins i tot en una mateixa obra, com ens mostren alguns relleus, es trobaven personatges amb miscara i d'altres sense). La miscara representa una expressió típica; imposa a la fisonomia una rigidesa absoluta. L'actor doncs, es veu forqat a expressar els seus pensaments i sentiments únicament i exclusivament amb el COS. Els documents amb figures, les estatuetes i les pintures ens ((parlen)) de la vivacitat de l'acció dramitica, dirigida a atraure l'atenció de l'espectador. Al costat del testimoni de l'escultura i la pintura i del mateix text de les comkdies (((suggeridor)) en les seves rtpliques 5, pauses O tons particulars, perb no suficientment ((concret)), per la manca de ~a~~~i~~a~a! que possei'en els poemes dramitics grecs, per exemple) ens trobem amb el testimoni d'autors antics, que en molts casos barregen les referkncies al teatre i l'oratbria. Ens podem preguntar ¿fins a quin punt la tasca dels oradors i la dels actors tenien relació? La resposta és clara: tan per a uns com per als altres, la gesticulació era una part essencial de la seva feina. L'orador i l'actor treballen de cara a un públic, Bvid d'acció i d'espectacle, sigui al forum o a la cauea '. L'actio té un caracter universal; és el llenguatge del cos posat al servei de la paraula, i, a la vegada, una de les proves més segures de la qualitat oratoria s, i, també, de la representativa. Per deduir la corporis actio o expressió corporal que acom. panyava la representació del Trinummus de Plaute, sense que el text ens hi ajudi, ens hem vist obligats a recórrer als testimonis histbrics, seguint el camí que I. van Wageningen assenyala en la 4. C. ROBERT, Die Masken in der neueren-attische Komodie Halle 1911, pp. 87-108. 5. PLAUTE, Trinummus 624: Zlle reprehendit hinc priorem pallio. 6. En el vers 124 del Trinummus entre la pregunta de Megarbnides a Cillicles: emistin de adulescente has aedes? i quid taces? que l'acompanya hi ha un interval de silenci, omplert amb la mímica reveladora de la indecisi6 de C%&licles. 7. QUINTILIA 111, V, 2: Tria sunt item quae praestare debeat orator, ut doceat, moueat, delectet. 8. CICER~, Brutus XLiX, 185 SS. seva obra Scaenica Romana. Aquest estudiós esmentat, J. P. Ctbe 9, P. Grimal 1°, M. Bieber 11, i A. Pociña Pérez l2 arriben a la conclusió que la comtdia plautina era motoria. Per afirmar aixb parteixen dels autors antics i d'algunes troballes arqueolbgiques: - Quintilii l3 esmenta l'expressió corporal de l'actor al mateix temps que parla de la de l'orador. No parla a fons sobre el gest en escena, perb aporta moltes dades sobre l'actuació dramitica. - L'arxiu de Donat també suposa una aportació a aquest tema. Donat inclou detalls de l'expressjó del rostre, ja que no creu que els actors portessin miscares. - En alguns cbdexs dels segles uc, x, XI i .a1 els caricters dels personatges es representen no sols amb miscares i vestits sinó també amb el posat del cos. Les imatges d'aquests cbdexs són molt semblants a les trobades en els murs de Pompeia i a les estatuetes de bronze i marbre que es conserven a Boston i Villa Albani. Unint i comparant aquestes tres fonts 14, Iacc~bus van Wageningen, a Scaenzca Romana, ens parla de histn'onum gestibus, classificant-10s segons la positura adoptada per l'actor. El text del Trinummus, com hem dit abans, no exposa en cap moment quins eren els gestos dels actors en una situació determinada. L'únic pas, doncs, que hem pogut donar respecte d'aixb ha estat fer una classificació de les frases que per la seva cirrega semintica devien anar acompanyades de la gesticula& tractada per I. van Wageningen. Així doncs, hem fet una anilisi de L'EXPRESSIO LINGOfSTICA DE L'EXPRESSIO CORPORAL. I. van Wageningen parla de histrionum gestibus, nosaltres fem la següent divisi6 de histrionum sententiis: g. J. P. C~BE, La caricature et la parodie, Paris 1966. 10. P. GRIMAL, aJeu et veritb dans les comédies de l'lauten Dioniso 46 ('975). 11. M. BIEBER, The History of the Greek and Roman Theater, Princeton 1961. 12. A. POCIÑA PEREZ, ((Recursos dramáticos primordií~les en la comedia popular latina)). Cuadernos de Filologia Clisica 8 (1975) PP. 239-275. 13. QUI~LIA, XI, 3, 89. 14. Quintil,iB, Donat i els cbdexs: Ambrosianus a Berhio (1-175). el Va+ ticanus (3868 C) i Parisinus (7899). Cf. I. VAN WAGENINGEN, Scae?zica Romana, Groningen 1907, PP. 49-62. a) SENTENTZA ABEUNTZS UEL ABZTURl Donat ens diu: et hoc gestu abeuntis uel abituri pronunciatur, que ens fa pensar en un gest especial per al que se'n va o se n'ha d'anar. En el Parisinus l5 es troba representat baixant la mA dreta fins a la cuixa. En el Trinummus aquest moviment podria acompanyar frases de l'estil de: 198. CBl.licles: numquid priu'quam abeo me rogaturu's Megarbnides: uale. 39 1. Lisiteles: . . . age, rem cura. ego te opperiam domiExpressions semblants són les dels versos: 815-818, i 996-997 entre d'altr,es. b) SENTENTZA ADMZRANTZS Segons Donat: admirantis exclamatio est cum parasiti gesticulatione. Es relaciona, per tant, el posat del que es sorprltn per quelcom amb la gesticulació del parhsit, que trobem, per exemple, em el Parisinus 16, on el parisit Formió esttn al mhxim el braq dret. Sententiae admirantis són les dels versos : 160. Megarbnides: pro di inmortales, uerbis paucis quam cito alium fecisti me, alius ad te ueneram! 432. Filt6: tempust adeundi. Lesbonic: estne hic Philto qui aduenit? is herclest ipsus. Esthsim: edepol ne ego istum uelim meum fieri seruom cum suo peculio. 986. . . . Enredaire: eho, quaeso, un tu is es? Les frases exclamatives abunden en el Trinummus, car la llengua familiar tendeix a fer Ús d'elles mitjanqant les interjeccions, els imperatius, els vocatius i les locucions pronominals. Amb l'entonaci6 exclamativa s'hi presenta barrejada la interrogació, per expressar els corrents subterranis afectius presents en la consciltncia de qui parla: 15. Bethe, fol. XX, 2. 16. Bethe, £01. XXVII. 378. Filt6: ego ne indotatem te uxorem ut patiur? ... 1080. Estisim: iamChrmides: quid iam? Estbim: non sunt nostrae aedes istae. Cirmides: quid ego ex te audio? Les prohibicions es disfressen a vegades d'ordres o exhortacions, com en el vers 139 del Trinummus, en qui: Megarbnides s'expressa en to irbnic : Crede huic tutelam: suam melius rem gesserit. c) SENTENTZA COGZTANTZS Quintilih en diu 17: ut in scaena dicendum: ((quid igitur faciam?)) ut hic enim dubitationis moras, uocis flexus, uarias manus, diuersos nutus actor adhibebit. Donat també ens parla de gestu cogitantis: ipsum gestum cogitantis exponit; est igitur. Aquest gest, a més, es troba representat en una pintura del Parisinus en qui: l'adolescent Fedria porta l'index de la mi dreta al front i manté els altres dits doblegats. El gestus cogitantis podria acompanyar l'actuació del personatge en els versos: 910. Enredaire: atque etiam modo uorsabatur mihi in labris primorz bus. 915. Enredaire : litteris recomminiscar. ct C)) est principium nomini. TambC són d'aquest tipus els versos 223-234, 907, 922, etc. d) SENTENTZA FLENTZS UEL LAMENTANTIS La positura per a aquesta forma d'expressió lingüística és, segons Quintilia I*: manus sinistra numquam sola gestum recte facit, dextra se frequentes accomodat, siue.. . in iatus utramque (palmam) distendimus. 17. QUINTILIA, XI, 3, 182. 18. QUINTILIA, XI, 3, 114. Amb els dos brasos estesos, doncs, es poden declamar els versos : 503. Estisim: eheu! ubi usus ni1 erat dicto, ctspondeo)) dicebat; nunc hic, quom opus est, non quit dicere. 657. Lesbbnic: scibam ut esse me deceret, facere non quzbum miser; 28-38, 128-132, 217, 222, 1087-1091, 1092, 1og4-iog5, etc. e) SENTENTIA OBSERUANTIS Donat testimonia: tthoc agam)) in gestu est, nam est jigura corporis obseruantis quid agatur. Per altra banda, el pintor Parisini lVibuixA un criat observant des del costat esquerre als que actuaven a la part de davant, amb els dos brasos estesos i el peu dret avanqat. Així imaginem els actors quan es posen a un costat de l'escenari, observant i fent comentaris del que s'hi porta a terme. Es podien enquadrar dintre aquest apartat tots els ((aparts)) del Trinummus. f> SENTENTIA OFFERENTIS Segons Donat: et hoc cum gestu offerentis dicitur. La positura adoptada veiem que no és diferent de la nostra, en la pintura Bethe, fol. iol. Només en trobem un cas en el Trinummus, versos 8280-839, on CArmides agraeix a Neptú la bona arribada a port. En oferir a Neptú el seu agrayment, Cirmides devia estendre ambdues mans cap a davant. g) SENTENTIA PROLOGI VEL NARRANTIS Quan s'exposa l'argument de l'obra, o bé es narra o os demostra quelcom. Veiem a Bethe fol. VI1 23, 50, 76 que l'actor té el dit índex i mig de la mi dreta estesos. QuintiliA ens diu 20: pollici ig. Bethe, fol, XI. 20. QUINTILIA, XI, 3, iol. proximus digitus mediumque, qua dexter est, unguem summo suo ingens, remissis ceteris, est et approbantibus et narrantibus et distinguentibus decorus. Aquesta positura es va acomodar tambC a advertiments i ordres. En trobem nombrosos casos al Trinummus, com el prbleg, del vers 1-24, i els versos: 162. Megarbnides: sed ut occepisti, perge porro proloqui. 166. CPl.licles: guia, ruri dum sum ego uno sex dies, me apsente atque insciente, inconsultu meo, aeadis uenalis hasce inscribit litteris. O be, quan Estisim adverteix a Filtó: vv. 538-544, i Lisiteles a Lesbbnic: vv. 660-678. En el text plauti hi trobem frases narratives, advertiments i ordres que podem incloure dintre de la sententia prologi uel narrantis, la mes freqüent en el Trinummus. Inclusivament la paraula que dóna fi a la caml.dia, el plaudite del vers 1189, podia Csser dita amb la positura del bra~ dret estts i els dits índex i del mig estesos tambC, acompanyant aquest posat a l'ordre esmentada. h) SENTENTIA SECUM COLLOQUENTIS S'acompanya de la positura en que la mA es dirigeix al pit o a la cara, posat que trobem en el cbdexs amb molta freqütncia. QuintiliP 21 ens diu respecte d'aixb: illud quoque raro decebit, cara manu summis digitis pectus upgetere, si quando nosmet ipsos alloquemur cohortantes, obiurgantes, miseran tes, i també 22 : quin compressam etiam manum in paenitentia ue2 ira pectori admouemus, ubi uox uel inter dentes expressa non dedecet: ((quid nunca agam?)). Com a exemple de sententia secum colloquentis: 615. EstLim: propemodum quid illic festinat sentio et subolet mihi: ut agro euortat Lesbonicum, quando euortit aedibus. 21. QUINTILIA, x1, 3, 124. 22. QUIN~LIA, XI, 3, 104. 840. CBrmides: sed quis hic est qui in plateam ingreditur cum nouo ornatu especieque simul? pol quamquam domum cupio, opperiar, quam hic rem agut animum aduortam. També els versos 23-27, 1024-1027, 1 i 15-1 i 19.. . i) SENTENTZA SERUZLZS Donat ens parla del posat dels servents en diverses ocasions: hoc et gestu et uultu seruili et cum agitatione capitis dixit, ... more seruilis et uernili gestu, ... gestu seruili et nimis leuiori personae congrue dictum est, ... similiter et Romano secum seruili gestu. Aquest posat devia esser aconseguit amb el clatell encongit, espatlles aixecades i esquena inclinada, prop de l'amo, com veiem en la imatge del criat Sero de Heau. 628 23 a Ambrosianus (Bethe, fol. 37). Quintilii exposa 24: humerorum raro decens alleuatio atque contractio est; breuiatur enim ceruix et gestum quendam humilem atque seruilem et quasi fraudulentum facit, i també 25: contracta enim ceruicula. Aixi doncs, tots aquells versos del Trinummus en que trobem EstBsim actuant com a esclau, parIant amb algun home lliure, podem suposar que eren acompanyats per la positura propia d'un criat. Per exemple: 454. Estasim: satin tu's sanus mentis aut animi tui qui condicionem hanc repudies? nam illum tibi ferentarium esse amicum inuentum intellego. 512. Estisim: nostramne, ere, uis nutricem quae TZOS educat abalienare a nobis? caue sis feceris. quid edemus nosmet postea? ... parlant Estisim amb el seu amo Lesbonic o del vers 602 al Gil, quan parla amb CBllicles. 23. Heaut. 628 (IV, i, 15). 24. QUINTILIA, XI, 3, 83. 25. QUINTILIA, XI, 3, 180. j) SENTENTZA STOMACHANTZS El gest del que s'enutja, del qual parla Donat: 70 ((tibi)) quasi gestum quendam et motum stomachantis habet, ut alibi (Heaut. 61) ctnam quid uis tibi?)) es troba representat en el Parisinus en que el vell Simó es dirigeix al seu fill amb l'index de la mP dreta cap a terra. QuintiliP diu sobre aquell dit: is in exprobando et indicando ... ualet et ... uersus in terram et quasi pronus urget. Megarbnides parla, enfurismat, a CAl.licles: 68. Megarbnides: malis te ut uerbis multis ,multum obiurigem. CPilicles: men? Megarbnides : numquis est hic alius praeter me atque te? del 70-76 i del 78-79. Per altra banda, Lesbbnic contesta enfadat a EstPsim; 457. Lesbbnic : abin hinc dierecte? 463. . . .Lesbonic : oculum ego ecfodiam tibi, si uerbum addideris ... 514. ... Lesbbnic: etiam tu taces? tibin ego rationem reddam?. .. També trobem sentencies d'aquest tipus en els versos 983-984 i 989, quan CPrmides parla amb l'enredaire, desprks d'haver descobert la seva identitat. En parlar de l'expressió corporal dintre del Trinummus no podem pas oblidar un apartat molt important inclbs en l'expressió lingüística de la gesticulació : la DEIXI : Ens trobem amb tres classes de deixi en una obra literiria: la demonstratio ad oculos, que fa referencia al camp demostratiu real; l'anafora, que es desenvolupa en el camp demostratiu contextual; i la ((deixi fantasmal)), portada a terme dintre d'un camp simbblic. 26. Bethe, €01. XVII.