Els rols en el matrimoni i en la cohabilitació : un estudi a l'àrea de Barcelona

<<ELS ROLS EN EL MATRIMONI I EN LA COHABITACIO: UN ESTUDI A L'AREA DE BARCELONA)> Anna Alabart, Anna Cabré, Andreu Domingo, Assumpta Fabré i Verena Stolcke del Centre d'Estudis Demogrlfics No fa pas gaire anys el treball de la dona fora de la llar estava, socialment, mal vist, sobretot si la dona era casada. Es considerava que la dona havia de quedar-se a casa: per a aixb se l'educava i se la preparava. Solament en aquells casos d'infortuni en qui: l'home no guanyés prou per a mantenir la família es justificava que la dona treballés fora de la llar. Així, segons l'informe FOESSA (1975), basat en una enquesta a 2.100 persones de tot Espanya, el 79 per 100 dels entrevistats pensava que la dona havia d'estar a casa quan hi arribés el marit i el 68 per 100 deien que la dona s'havia de preparar per tenir cura de la llar més que per a seguir una professió. Els percentatges eren encara més alts en les respostes femenines. En el model tradicional, a l'home li corresponia fer-se clrrec del manteniment de la família i a la dona preocupar-se del marit, dels fills i del bon funcionament de la casa. Gs indiscutible que aquest model ha sofert, en anys recents, canvis molt importants: són pocs, avui dia, els qui qüestionen obertament el principi del treball de la dona o el seu corollari: la participació de l'home en l'atenció als infants i en les tasques domkstiques. Les enquestes en profunditat realitzades pel nostre equip a l'lrea metropolitana de Barcelona, durant els anys 1985 i 1986, a homes i dones de 20 a 40 anys, estratificats per situacions familiars i nivells d'instrucció,' ens 1. A. Alabart, A, Cabré, A. Domingo, A. Fabré, V. Stokke: La formación de la <<Papersa: Revista de Sociologia forneixen un material de primera mh en el qual podem examinar actituds i experiencies respecte a aquesta qüestió. A partir de l'observació i l'anhlisi d'aquest material, hem tret un seguit de conclusions que avancem aquí i que argumentarem més endavant, ocultant-nos, poc o molt, darrera la veu dels entrevistats. Heus ací les conclusions: a) El canvi en les idees i en els fets (nivells més alts i major acceptació de l'activitat femenina i de la participació masculina en el treball de la casa) no han alterat essencialment els rols masculí i femení: les incursions d'homes i dones en el icterreny de l'altres són encara qualificades majorithriament com <<ajuts)>. b) El treball de la dona casada és acceptat sempre i quan no interfereixi amb la seva funció principal, l'atenció a la família i a la llar, i mentre no doni a la dona una posició de superioritat respecte al seu home. El principal criteri que permet valorar aquesta conveniencia és de tipus racionaleconbmic (simbblicament masculí): una rendibilitat mesurada i sospesada en termes monetaris, rendibilitat que varia en funció dels canvis en l'dmbit econbmic (simbblicament masculí): una rendibilitat mesurada i sospesada en canvi, no és mai valorat d'aquesta manera, sinó considerat com una necessitat per se. C) La participació de l'home en el treball de casa és desitjable i fins i tot exigible sempre i quan no interfereixi amb les funcions principals masculines (guanyar diners i status) i mentre no afecti negativament el modus vivendi domestic. Els criteris per a valorar aquesta convenikncia són relacionals i ambientals (simbblicament femenins): l'harmonia de les relacions familiars i la qualitat del treball fet, avaluat generalment a partir de pautes tradicionals. El treball de la dona a casa, en canvi, no és mai jutjat en aquests termes: tota dona sembla tenir, per definició, la qualificació per a ser mestressa de casa. d) Darrera d'aquestes condicions al <ctrasph de funcionsa, poc o molt objectivables, s'apunta i fins i tot s'explicita, a vegades, la voluntat d'ambdós sexes de conservar el control i la superioritat en els terrenys que els estaven tradicionalment reservats. e) Dins d'aquest panorama general, configurat per la majoria de les parelles casades, emergeix un collectiu forla homogeni que sembla militar, almenys verbalment, a favor de la igualtat dels rols i que, amb més o menys pareja (estudi en curs). Dels mateixos autors: La cohabitación en España, Un estudio en Madrid y Barcelona, CIS, <(Estudios y Encuestass, Madrid, 1988. Els rols en el matrimoni i en la cohabitaci6 conflictes, tendeix a assajar aquestes idees en la practica quotidiana. Es tracta dels cohabitants. 2. LA DONA CASADA QUE TREBALLA <{AJUDA)> EL CAP DE FAMILIA O CES DISTREU)> La majoria dels casats entrevistats, dels dos sexes, semblen estar d'acord en restar importhncia al treball de la dona, considerant-10 com una aportació prescindible a l'economia familiar o com una forma de defugir l'avorriment . <tP.: Treballeu tots dos? R.: Sí, treballem tots dos, el que passa és que a mi em paguen una miseria, perb bueno, almenys ajudo una mica.)> Maria Jesús, 24 anys, administrativa GP.: Y tú, ttrabajas? R.: Yo, ah ... voy un rato a despacbar a un bar de crios, asi como un civse, digamos. Ayudo un poco para la casa que ... claro, al tener 10s crios y eso, pues.. . un poc0 de trabajo.. .)> Rosario, 34 anys a Jo, ara, mira.. . el meu marit treballa bastant liberal i jo també intento ajudar-10, faig molts recados i vaig moltes vegades al collegi a buscar papers, a treure, a posar.. . ell treballa d'aparellador.), Juanita, 36 anys, mestressa de casa <<Si yo puedo, cuando tenga un niño seguiré trabajando, es trna ayuda mús. Si no tuviera con quien dejar 10s niños ... ihombre! entonces 10 pensaria. )> Furi, 19 anys Si els ingressos del marit són baixos i la dona no té opció a una feina qualificada, l'entrada en el mercat de treball estarh quasi exclusivament marcada per la necessitat econbmica i sovint crea problemes. aPapers)>: Revista de Sociologia <(. . . Antes nos discutiamos mucho por las pelas, porque yo trabajo, ét también, pero él gana muy poc0 y yo, clavo, la vida est2 muy mal y tengo que trgbajar también.. . n Merche, 29 anys, dona de fer feines La compra d'un pis o altra despesa important poden també precipitar a la mestressa de casa a la recerca &ingressos extraordinaris. <(I?.: ¿Piensas buscar trabajo? R.: Si, sobre todo ahora que nos hemos metido en el piso. Tengo que buscar faena donde sea, hacer horas o en casa, o 10 que seu...)> Angustias, 28 anys, dos fills, marit paleta Si la dona no té accés a una feina qualificada, la solució és, en molts casos, el treball submergit; la confecció i la bijuteria, fetes a casa, semblen les activitats més generalitzades. Aquesta feina és, perb, valorada negativament pel poc rendiment econbmic. <(... Porque a mi, si me sale un taller, uale, pero traerte faena para coser a casa no me gusta, porque te lo pagan muy mal y te tienes que tirar todo el dia cosiendo.)> Puri, 19 anys, 1 fill Els homes, tot i reconeixent l'aspecte econbmic del treball de la muller, semblen reticents a prioritzar-10 i invoquen molt sovint la necessitat de la dona de distreure's, de distanciar-se d'un treball domestic que es desvaloritza dia a dia. <(Ella va buscar treball, primer perqui: a ella no li agrada estar-se a casa tot el dia i després perque ..., o sigui, econbmicament ens anava molt bé., José, 39 anys, thcnic electrbnic <(Ella cose vestides. Pero, una miseria ... entre ella y su hermana se reparten el trabajo. (...) Bueno, están distraidas. La mujer siempre ha querido trabajar por em.)> Juan Antonio, obrer industrial, 39 anys Les dones mateixes reconeixen, a part de la motivació econbmica, la necessitat de sortir de casa, de fer altres coses, de coneixer gent, perb més Els rols en el matrimoni i en la cohabitació com una qüestió de salut mental, per elles i per a la família, que com una: autentica activitat: <<Me dijo que no hacia falta que volviera (al treball, després de l'absencia per maternitat). Y mi marido me decia "bueno, ¿vas a caer otra vez en la depresión?". Yo me quedé.. . puedes imaginarlo.. . Para mi, salir de la rutina un rato es estupendo. Dice, "pues sabes qué, vamos a coger un local, y tu' tenias idea de siempre de poner un quiosco de revista y de libros, vamos a intentarlo" y me animó un poc0.u Clemen, 31 anys, 2 fills <{Es necessita coneixer gent diferent de casa, no? Necessites altres contactes, altres idees i coniixer gent.. . és importantíssim, també per a la parella, perquh sinó et tanques molt en el teu món (. . .), només parles de les teves coses, veus les coses &aquella manera i ja esta, és com molt avorrit, no? Lola, 40 anys, propietaria d'una botiga &art ctBueno, además, aunque yo no 10 necesitara musho también trabajaria, por estar fuera de la casa, por conocer gente. Mucha gente 10 hace por eso, más que por dinero.>> Puri, 19 anys No totes les dones treballen solament per completar un pressupost familiar insuficient o per defugir l'avorriment. Quan la dona té un nivell d'educació superior que li permet accedir a ocupacions ben remunerades, el treball apareix, senzillament, com la continuació natural d'una carrera vista per la família com una inversió i per la interessada com un projecte de vida. En aquest cas, el treball de la dona es veu gairebé com una qüestió de principi, generalitzable. <c Jo crec que la dona ha de treballar, que l'enriqueix molt treballar.)> Laura, 29 anys, metgessa <<La dona ha de sortir i ha de fer el que ella creu, s'ha de desarrollar com a dona.)> Roser, 34 anys, farmaceutica, es casa d'aquí a un mes a.. . Tota dona té de tenir una ocupació, proposar-se algo per ella mateixa, no? (...) A mi em costava estar-me a casa i ara, des de que treballo <(Papers)>: Revista de Sociologia i tal, pues ... funciona tot molt millor. Inclús he tret temps, tenint menys temps he tret més temps.* Teresa, 26 anys, advocada <(Seguimos trabajando 10s dos, porque tenemos claro que ... o sea, es .más, nos hemos planteado no solamente que ella se dedique solamente a trabajar, sino a otras actividades si puede ser, ¿no?, lógicamente. Yo estudio empresariales también, ella también está estudiando actualmente y, vamos, creemos que hay para muchos años, si no cambian las cosas., Quique, 29 anys, enginyer, muller ATS, embarassada Perb íins i tot aquesta lbgica pot ser qüestionada pels canvis de situació familiar que, com la vinguda &un nou fill, semblen forcar continuament a la reconsideració del treball de tota dona. <(PS: ¿Tu' trabajabas y tenias 10s niños? R.: Si, 10s crios ... Yo trabajaba, el niño grande tenia 19 meses, 10 metí .en zana guarderia y el que me nació luego se quedó con mi madre y yo segui trabajando (...). Entonces tuve el tercero y ya tuve que dejar de trabajar y hacer en casa... Pero no, basta que no fuera un poc0 mús grande, no,>> Pilar, 35 anys, cuinera de restaurant A vegades, la reconsideració és poc o molt forcada: <(. . . Fins que em vaig quedar embarassada tot anava molt bé. Jo treballava, ell també, guanyhvem &tims, tot anava bé.. . ( . . .) Al tenir la nena, 41 quedar-me embarassada, em van despedir de la feina. P.: Et van acomiadar per quedar-te embarassada? R.: Si, bueno, per quedar-me embarassada ... van ser moltes coses, no? Quedar-me embarassada i jo qu2 sé, que no anava molt bé la feina i.. . Mariona, 34 anys, aturada, fa patronatge a casa La reconsideració es fa generalment a partir del cilcul econbmic, chlcul que s'imposa igualment quan apareix la possibilitat d'un treball nou: <(Como el padre no puede estar en casa porque no va a dejar su profesión, entre otras cosas porque lleva muchos mis años ejercitándola que yo y hay la posibilidad de que gane mucho más dinero que yo en la mia, el cuida- Eis rois en el matrimoni i en la cohabitació do del ni60 es para mi y la que está fija en la casa soy yon (. . .). <(Cavando Eos crios sean mayores si trabajark fuera de casa pero abova no.), Mariví, 31 anys, bibloga, mestressa de casa <(A ella (una amiga) le ofrecieron un trabajo hace poco, pero no tenia con quien dejar los niños y tenia que dejarlos en una guarderia y le salían limpias al mes muy p0co.n Puri, 19 anys Alguns homes amaguen amb prou feines, darrera aquestes argumentacions, el seu disgust pel treball de la muller i el seu desig de tenir-la a casa: <<Tal vez se tendria qwe plantear, "lvale la pena a un ni60 con dos o tres meses llevar20 a la guarderia y que tú trabajes en ese sitio?" (. . .). Tenemos muy claro que primero es el niño, que lo primero va a ser el niño, y que tiene que ser una cosa de aquellas increibles, un puesto de trabajo de aquell0 seguro, para terminar en la Generalitat, "mira, oye, tanto al mes, y el puesto seguro", tendria que ser una cosa asi para dar un paso, sino la idea es que ... que por 10 menos basta que el niño tenga un &o y medio ella no se va a mover, ella va a cuidar del niño.n Martín, 29 anys, analista de laboratori, muller puericultora, embarassada Hi ha també qui pensa que si la dona treballés, l'harmonia familiar podria perillar: <(Penso que potser la gent sí, les dones s'independitzen molt més perb potser també falta.. . una mica de caliu, perquk.. . precisament aleshores.. . no tens tantes ganes d'aguantar l'altra persona, no?)> Juanita, 36 anys, mestressa de casa Finalment, pocs són els qui reconeixen, com a regla del joc, el fet que la dona no hagi de superar professionalment al seu marit. N'hi ha, perb, com aquest entrevistat, que en parla amb l'amargor que li dóna el fracás de la relació: <(Ella potser representava el que jo no havia acabat de fer, situar-me millor professionalment, acabar els estudis superiors.)> Leandro, 35 anys, ara sol, aparellador uPapersn: Revista de Sociologia 3. L'HOME <(AJUDA)> A LA MESTRESSA DE CfLSA, PERO NO SEMPRE NI PROU Les dones casades, treballin o no treballin fora de casa, guanyin poc o molt, continuen essent en la prktica totalitat dels casos les qui carreguen amb el pes i la responsabilitat del treball dom2stic. Els homes, en cas de participar-hi, ho fan com a collaboradors més o menys espontanis, depenent del seu tarannh o de la seva sensibilització ideolbgica. Indefectiblement, els entrevistats <(ajuden)> les seves dones. ap.: I la feina de la casa, us la repartiu? R.: Sí, jo cuino, compro, igual, igual que ella. P.: Heu tingut discussions o problemes per aixb? R.: No, no, tonteries, les típiques tonteries tontes de: "no em deixis aixb aquí o.. . ", per 10 altre no, perb a vegades clar, també hi ha el fet meu d'home, pues que l'estic ajudant sempre, per6 arriba un dia que dic: "no em surt de les galtes fer res" i no foto res i aleshores ve el "xoquen.)> Joaquín, 31 anys, agent de duanes <tYo me considero muy feminista (...), digamos, me es jodido ver la carga que tiene la mujer, jno?, y sobre todo en el hogar, (no?, 10 que las faenas del hogar y tal, jno? y sé ... yo procuro ayudarla, de hecho no es ayudarla, sino que es mi casa también, jno?, tengo que hacer las cosas igual que ella: si tengo que lavar la ropa, la lavo, si tengo que fregar, friego, y todo asi (. . .). Vamos, yo tendria que hacev mucho mús de lot que hago, soy sincero, sí, soy sincero. )> Chema, 27 anys, entrevistador en atur <(Bueno, pues yo mús bien en casa como... es que tampoco estoy gran tiempo en casa, jme entiendes? no estoy mucho tiempo, entonces 10 que son. .. cuando llego por la noche y esto, pues mientras ella va preparando la cena, yo uoy poniendo la mesa, la mesa, y todo 10 demús, le ayudo a retirarla un poco, aunque 10s platos no 10s toco.)> Ginés, 25 anys, administratiu Indefectiblement també, les dones es planyen que els seus marits no les <(ajuden, o no les <(ajuden prou),. <(No, no, en casa no hace nada (. . .). Porqtce ya se ha acostumbrado a que 10 hago todo yo en casa... Y al principio te cuesta, pero luego ya te Els rols en el matrimoni i en la cohabitaci6 acostumbras (...). Lo que pasa es que me irritaba, a 10 mejor porque queria que me ayudara, con 10s crios, en la casa, y él no me ha ayudado, éi cuando venia, cogia y se sentaba a ver la tele.. .n Rosario, 34 anys, secretaria aY sí que le digo que me ayude un poc0 porque yo voy cansá. Voy cansá y para mi se me hace mucha carga ... todo ¿no? Ya.. . La casa, 10s niños, la ropa, 61.. . la faena que.. . Ahora he cogido la de 10s estudios por distraerme un poco. B Amparo, 36 anys, 3 fills, portera e... Si en el fondo no me ayuda más, yo creo que es porque no se le ocurre, porque las cosas de casa no las ha hecho nunca.), Inés, 28 anys, propietaria de restaurant <Pero éI no ayuda en nada, absolutamente en nada.)> Merche, 29 anys, 1 fill, dona de fer feines Malgrat la universalitat de la situació, les justificacions (i en calen, davant del desprestigi de l'ideologia sexista tradicional) són sempre particulars. La feble posició de la dona al mercat del treball, amb tota la seva gamma de manifestacions (baixos salaris, horari redu'it, treball submergit, atur freqüent, etc.) acaba essent invocada, gairebé sempre, com la raó que el treball dombtic recaigui amb prhctica exclusivitat sobre la dona. L'atur, en particular, reinstalla simbblicament les dones a la llar i apaivaga la conscikncia dels homes que viuen amb elles. <{Ella de momento va a estar un año ..., ella qdere estar un año, como minimo u.n año de ..., de no trabajar, con el crio ... jHombre! yo que sé, ha estado tanto tiempo sin trabajar.. . )> Martin, 29 anys, analista de laboratori La dona que ha treballat abans pot desenvolupar, en cas d'atur, una hiperactivitat domestica obsessiva, potser per fer-se perdonar la manca de participació econbmica: <<. . . encara estic cobrant el paro, l'atur, perd.. . jo és que tinc ganes de treballar, vull dir, jo s6c una persona que em poso molt nerviosa (...). Si, ctFapers,: Revista de Sociologia ca (...), 10s cohabitantes pueden considerarse, en su conjunta, como un colectivo experimental que elabora, mis consciente que inconscientemente, una ética de la pareja, de la familia y de las relaciones personales. Su distanciamiento ante el matrimoni0 es poco comprensible desde un punto de vista prúctico por cuanto se sitúa esencialmente en el terreno simbólico. Sólo siendo vistos y viéndose a si mismos como personas "no casadas" pueden ensayar nuevas prúcticas, experimentar nuevos valores. Sobre qué bases económicas, sociales y cultw~ales se asientan estos nuevos valores, seria mucho decir, pero sin duda tienen que ver, búsicamente, con 10s formidables cambios acontecidm en 10s terrenos de la actividad económica y de la educación, en particular en la mujer.)> En el model igualitari i individualista dels cohabitants no sembla existir, almenys en principi, una clara adscripció dels papers en raó del sexe. A nivell dels principis, el treball de la dona fora de la llar és inqüestionable entre els cohabitants i la prictica va d'acord amb els principis: en les 24 parelles de cohabitants entrevistades a l'irea de Barcelona, 23 dones treballen (mentre que en les 24 parelles casades, 8 dones es dediquen exclusivament a les tasques domestiques i una bona part de les que treballen ho fan de manera marginal.) Els cohabitants veuen el treball de la dona no sols com un dret o una conveni&ncia, sinó com una necessitat per al bon funcionament de la parella i del model. <tHoy las parejas se plantean, si pueden, trabajar 10s dos, no ya simplemente por el dinero necesario, sino a nivel de organización de la vida.)> Amador, 34 anys, cohabitant, transportista aNo deixaria la feina, encara que no fos pel motiu econbmic, tampoc la deixaria, aixb si que no (. . .). Jo, als dos dies que estic sola ja, ja em torno boja.. .s Remei, 30 anys, cohabitant, ATS La igualtat entre els membres de la parella sembla perb afirmar, ara per ara, el que era tradicionalment el terreny de l'home. La contribució de la dona al manteniment de la llar és prova i garantia que és la igual de l'home. <tAixb ho tenim molt clar.. . els components de la parella, els dos, més o menys són iguals, llavors (. . .) econbmicament sempre hem anat aportant el mateix. a Esther, 23 anys, cohabitant, prof. d'Educaci6 Física Els rols en el matrimoni i en la cohabitació #Abans la dona estava més calladeta (. . .), aguantava "10 que le echasen", no? I ara, pues no. Perquh si la dona és igual, porta un sou a casa i estan portant la família entre els dos, pues diu "a sant de que he d'aguantar jo", no?)> . Mireia, 35 anys, cohabitant, administrativa Per contra, en I'hmbit tradicionalment femení, el de la llar, les coses són menys clares. Tot i que generalment el treball domsstic sigui pensat com tasca a compartir entre tots dos membres de la parella i que, en comparació amb els casats, sembli indiscutible la major intensitat de la participació masculina, la feina de casa segueix essent, bhsicament, la responsabilitat de la dona. <tAunque consigas que si tti estás trabajando, si 10s dos trabajan, se tienen que compartir las faenas (...) a nivel organizativo, pues pensar que tienes que tener la comida, que tienes que tener la compra hecha, que' es 10 que hay que comprar, todo este tipo de cosas, a mi me resulta muy dificil todavia que mi pareja se baga cargo de est0.u Marisol, 26 anys, cohabitant, administrativa aHo tenim tots dos molt clar. Ella treballa, jo tambt treballo i les feines de la casa són dels dos. Aixb esta molt clar, esti claríssim (...). A la practica, ella fa més coses que jo. El perque, no ho sé. .. Jo m'arrepenjo i ella, pues fa ... i com que ja esth fet, ja esth fet., Narcís, 37 anys, cohabitant, psiquiatra 2s digne de destacar, perb, que mentre en el discurs dels casats sobre ei treball domestic predomina la lamentació (en les dones) i la autoexculpació (en els homes), el discurs dels cohabitants d'ambdós sexes se centra molt més en les afirmacions de principi, en l'exposició dels kxits aconseguits (molt sovint en el terreny de la cura dels infants) i en la recerca de solucions. *Si se tiene un hijo, se tiene que compartir. Con la persona que vivo ahwa, que vivimos con el niño, él se levanta igual que yo, si el niño está enfermo, por ejemplo; y no es su hijo.,, Clara, 35 anys, cohabitant, professora *Papers)): Revista de Sociologia <(El pare i la mare han d'assumir el mateix paper davant del crio i no tC perqui: haver-hi aquesta diferenciació de que la mare és la que esth més per ell. . . )> Olga, 24 anys, cohabitant, animadora *Amb la nena, procurem fer la feina els dos: la canviem els dos, la posem a dormir els dos.. . mirem &equilibrar la feina ( . . . ). Ara la nena va a la mateixa guarderia on treballa la mare, perb el problema ser$ quan vagi al collegi. Llavors ens ho haurem de compaginar.)> Jaume, 26 anys, cohabitant, planxista <(Ens ho dividim per gustos (. . .). M'agrada més cuinar a mi que a ella i, aleshores, ho repartim i jo cuino i ella renta els plats.)> Roger, 30 anys, cohabitant, conserge Malgrat la voluntat d'enteniment que manifesten els cohabitants, la realització satisfactbria del treball domitstic sembla un problema no resolt. Per una banda, la progressiva interiorització per les dones dels valors masculins accentua la desvalorització de les <(arts dombtiques)>, redu'ides a simples <(treballs forgats)> que defugen tots dos membres de la parella.' Per altra banda, la parella que treballa (i és el cas general dels cohabitants) disposa, a igualtat de condicions, de més diners perb de menys temps que una parella amb papers complementaris. La realització solidhria d'unes tasques poc interessants en un temps globalment insuficient no sembla constituir una solució ideal, sinó, com a molt, un mal menor. Mentre s'espera els adveniments, ara per ara utbpics, d'una alta tecnologia domestica a l'abast de tothom i d'una reducció radical de la jornada laboral, el recurs al treball domestic <<mercenari>> és vist, en les parelles de dos ingressos, com una forma d'eliminar una contradicció que té elevats costos personals i no sols &alleujar, com en el cas de les parelles tradicionals, el fardell de la mestressa de casa. <(Llavors, des del mes de maig, que jo vaig comengar a tenir molta feina i tal a l'escola, vam comengar a buscar una dona de fer feines, i aqzlt estli el quid de la qüestió, perqui: no sabem si la continuarem o no la continuarem.. . )> Núria, 30 anys, professora d'EGB 1. No 6s aixf estrany que l'atenció als infants, que conserva un elevat valor psicolbgic i social, sembli plantejar menys problemes que la realització de les tasques domestiques prbpiament dites. Els rols en el matrimoni i en la cohabitaci6 <{I mira que jo tinc coses per a fer, perque quan no faig sopar perque ve gent a sopar, pues vaig a comprar.. . Si guanyés més i pogués pagar algú que em fes tot aixh, pues ... D Remei, 30 anys, cohabitant, ATS 6. EN CONCLUSIO Les noves idees que tendeixen a reestructurar els papers de I'home i de la dona pel que fa a l'activitat laboral i al treball dombtic estan afectant sens dubte el matrimoni, perb sense alterar-ne bhsicament la divisió tradicional de responsabilitats. L'existhncia de la cohabitació, en canvi, sembla obeir en bona part, precisament, a la necessitat per a determinats grups socials, i en particular per a les dones instniides i actives, d'aíirmar i de portar endavant aquesta reestructuració de papers. Dit aixb, se'ns plantegen molts interrogants: ¿tendeix la cohabitació a esdevenir un estat permanent viscut com alternativa al matrimoni o és una situació transitbria en la qual es va arbitrant un <tmodus vivendi>> diferent, tot lliscant cap al casament? Canvien els rols quan els cohabitants es casen? Com actua sobre els rols el pas del temps en la cohabitació de tipus permanent? ¿Bot esperar-se l'emerggncia &un nou model de matrimoni de carhcter més igualitari que no pas complementari? No podem respondre a tot aixb. Ara i aquí, perb, podem afirmar que la cohabitació allotja indiscutiblement, en el seu si, els fugitius de l'ordre matrimonial tradicional i de la seva assignació de rols complementaris, percebuts com a font de la dependhncia i de la imposició: <(Si ahora mismo estoy juntú con él y él quiere mandar en mi, si estuuiera casada con él jmandaría más!, Merche, 29 anys, cohabitant, 1 ,fill, dona de fer feines