Alguns suports per la recerca

ALGUNS SUPORTS PER A LA RECERCA Teresa Torns i Tina Brullet En els darrers temps la inevitabilitat d'acceptar que les innovacions. tecnolbgiques envaeixin qualsevol hmbit de la nostra vida sembla fora de discussió. I si concretem aquesta inevitabilitat en els avantatges que aquestes innovacions ofereixen en el camp de la informació i de la documentació com a eines de suport a la recerca, resulta immediat parlar de bases de dades documentals i/o de centres de documentació especialitzats en el tema de la dona. Qualsevol investigadora o investigador coneix la importhncia de tenir un bon suport documental entorn la informació que precisa per a la seva recerca. Especialment quan la recerca es desenvolupa en un hmbit específic, perb alhora necessitat d'una visió fortament multidisciplinaritzada, com és el tema de la dona. Es per aixb que, conscients &aquesta necessitat, la majoria dels grups d'estudis sobre la dona que han anat sorgint al país, en aquests darrers deu anys, han dedicat bona part dels seus esfor~os a la recopilació d'informació i documentació prbpia de la seva especialitat. De tal manera que avui en dia podem comptar amb un bon nombre de centres de documentació de continguts i funcionament forqa diversos. A tall d'exemple citarem, en primer lloc, el que funciona donant suport al Seminari~ de Estudios de la Mujer de la Universidad del País Vasco, amb seu a Donosti. Aquest centre, que comen~h les seves activitats I'any 1986, és, malgrat la seva recent creació, un dels més actius. Té a l'actualitat un fons documental de 1.193 publicacions, 445 documents diversos, 14 subscripcions a revistes espanyoles i estrangeres, a mCs de 13 vídeos i més .<(Papers)>: Revista de Sociologia de 500 fotografies. Manté contactes amb altres entitats similars i els seus projectes palesen les possibilitats d'una política infrastructural ben dotada. En segon lloc cal citar el suport documental que forma part del Centre d'Histbria de la Dona, dirigit per Mary Nash, de la Universitat de Barcelona. Es tracta d'un centre ben dotat de recursos humans i materials que ha recopilat un dels fons de documents escrits i grhfics entorn la histbria de la dona més importants de 1'Estat espanyol. El centre gaudeix, a més, de la tasca de recerca portada a terme per investigadores que treballen conjuntament amb la directora. L'entitat manté, a més, contactes peribdics amb investigadores d'altres indrets que habitualment collaboren amb les activitats externes del centre. En l'hmbit universitari cal citar també el que esth ubicat a la Universitat Autbnoma de Barcelona dins del Seminari d'Estudis de la Dona. Aquest centre no té fons documental propi, perb compta com a eina més important amb la base de dades DONUA, i té com a objectiu prioritari oferir informació documental per a la recerca. A nivell institucional, hem d'esmentar obligadament el que des de la seva fundació va impulsar 1'Instituto de la Mujer a Madrid. A l'actualitat aquest és un dels centres més ben dotats pel que fa al seu fons (9.200 volums) i al nombre i qualitat *de les seves subscripcions a revistes espanyoles i internacionals (185 subscripcions de revistes i prop de 70 subscripcions de revistes de sumaris). Publica mensualment un butlleti de sumaris, un butlleti de documentació i breus ressenyes de les novetats bibli~~rhfiques. Compta, a més, amb una base de dades documental -BIMUque és accessible on-line des de qualsevol PIC del Ministeri0 de Cultura. També cal fer esment del Centre de Documentació de la Dona que I'Ajuntament de Barcelona fa funcionar al centre cívic de La Sedeta d'a- *questa ciutat, que funciona donant suport informatiu i documental a investigadores i estudiosos en general. De característiques similars al centre de documentació de Donosti per la qualitat de la tasca desenvolupada, perb no tan directament lligat al món universitari, és el Centre de Documentació, Recerca i Iniciativa de la Dona que funciona a la ciutat de Valitncia .des de l'any 1983. I per acabar cal que recordem altres centres lligats a iniciatives portades a terme per grups de dones sense suports institucionals. En són una mostra el Centro de Investigación y Formación Feminista de Madrid i el Centro Feminista de Estudios y Documentación també de Madrid. Alguns suports per a la recerca I L'EXPERI~NCIA DEL SEMINARI D'ESTUDIS DE LA DONA (SED) DE LA UAB Les components del Seminari d'Estudis de la Dona de la Universitat Autbnoma de Barcelona impulsaren la creació d'un centre de documentació l'estiu del 1982, mogudes per la ja esmentada necessitat d'iniciar els estudis sobre la dona des d'una bptica multidisciplinar. En uns primers moments, el projecte d'aquest centre va estar dedicat priorithriament a la confecció d'un llistat de llibres capac de recuperar la informació documental bhsica existent a Espanya fins al moment. Els criteris que van orientar aquella primera recerca foren que la informació estigués centrada en el tema de la dona i orientada des del marc general de les ciilncies socials. D'aquesta manera es volia aconseguir un fons d'informació documental que, prenent com a base la llista obtinguda, estigués disponible per a les futures recerques de les components del Seminari i altres investigadors/es tant de dins com de fora de la Univesitat. El projecte comptava amb una subvenció que la Generalitat de Catalunya havia concedit aquell any al SED. Cal fer a més esment que des de l'inici es va poder comptar amb el suport tilcnic del Consorci d'Informació i Documentació de Catalunya. Els resultats d'aquesta primera fase de treball, grhcies precisament a la qualitat del suport de la gent del CIDC, en especial &Isidre Canals, van concretar-se en la publicació d'un repertori bibliogrhfic informatitzat.' Aquest repertori recollia la documentació en castellh, catalh, gallec i basc editada a Espanya des de 1970 fins a 1982. Una ssrie d'índexs classificats segons autors, títols, temes, tipus de document, biblioteca i unes fitxes bibliogrhfiques completes ordenades per any d'edició, proporcionaven una gran riquesa a I'hora de cercar la informació. Perb aquest primer pas no va ser el definitiu, perquit l'intent de confegir una primera bibliografia bhsica va convertir-se en un projecte molt més ambiciós: la creació d'una base de dades documental que aprofités el material recopilat a l'esmentat repertori. El suport econbmic aquesta vegada va arribar des de 1'Instituto de la Mujer de Madrid i el CIDC va posar al nostre abast el potencial del software BASIS. Els treballs de conversió i redefinició d'aquells primers llistats d'ordinador van donar com a resultat la base de dades DONUA. 1. C. Brullet - T. Torns, La dona: Repertori bibliogrdfic (1970-1982), Barcelona, SED-UAB, 1983, 418 pp. 9 1 - - - -- <(Papers)>: Revista de Sociologia I LA BASE DE DADES DONUA La base de dades DONUA té a l'actualitat, aproximadament, unes mil cent referirncies bibliogrhfiques sobre documents publicats a Espanya en castellh, catalh, basc i gallec des de l'any 1970 fins al 1986. Els criteris cronolbgics, temhtics i de tipus documental utilitzats per configurar la informació foren els mateixos que varen definir l'elaboració del repertori abans comentat. Per tant, aixb vol dir que DONUA té informació bibliogrhfica sobre llibres, revistes feministes, jornades i congressos, i monogrhfics o dossiers que s'hagin editat entre les dues dates esmentades. Cal precisar només que la primera d'elles -1970només ha estat ultrapassada per aquells documents, generalment llibres, que, tot i haver estat publicats abans d'aquest any, la seva importhncia els ha convertit en clhssics. I que el retard en la incorporació del material aparegut des del 1987 fins ara té a veure amb les dificultats de tipus econbmic que el funcionament d'un centre d'aquestes característiques presenta. La base de dades DONUA esth en aquests moments en procés d'ampliació mercirs als resultats de recerca documental que el SED ha portat a terme els anys 1985 i 1986. Aquesta recerca, que també va comptar amb la subvenció de 1'Instituto de la Mujer, va possibilitar, en una primera fase, el buidatge de tots els llibres existents a les biblioteques de la UAB relacionats amb el tema de la dona o d'interits per aquest tema. Aquest buidatge va suposar revisar més de 200.000 fitxes i obtenir com a resultat 925 títols que a I'actualitat estan informatitzats perb no incorporats definitivament a la base. La seva incorporació suposarh la creació d'un subapartat a DONUA que, sota el nom de MULIER, podrh tenir entitat prbpia i que, amb criteris iguals per a la selecció i l'organització de la informació, presenta únicament diferkncies pel que fa a la cronologia (no hi ha data límit) i a les llengües (pel fet de tractar-se dels fons de la UAB, lbgicament, encara que escassos, hi ha llibres en les principals llengües estrangeres). En una segona fase aquest buidatge va afrontar la recerca d'articles de les revistes de ciencies socials presents a les hemeroteques de la UAB. Es van buidar 105 revistes i fins a l'any 1986 s'han comptabilitzat uns 2.400 articles que a l'actualitat estan pendents de gravació i incorporació a DONUA dins del subapartat MULIER. En un futur immediat el centre de documentació del SED té entre els seus projectes l'elaboració de perfils bibliogrhfics especialitzats per temes. En aquesta línia, existeix ja un primer perfil que recull la informació dels documents més important existents a Espanya i a l'estranger entorn del tema de la dona i l'educació. La necessitat que en aquest cas concret va fer apareixer la demanda va ser una sirrie de recerques que sobre el tema de Alguns suports per a la recerca la dona i l'educació havien estat realitzant algunes membres del SED. Aquest material en aquests moments esth informatitzat i pendent de ser incorporat a DONUA, mantenint també entitat prbpia sota el nom &EDUCA. La interrogació de la base pot realitzar-se a l'actualitat al Consorci d'Informaci6 i Documentació de Catalunya, perqui: esth físicament implementada en I'ordinador d'aquesta entitat. També pot interrogar-se des dels terminals de la UAB tot i que aquesta tasca es troba, encara, malauradament, en període experimental. Les dificultats de la connexió estan motivades pet la implantació de les noves xarxes de comunicació en aquesta universitat i per les tasques d'adaptació del contingut de la prbpia base a les normes del CCF. Les possibilitats de recuperar la informació són, perb, molt efectives i en els projectes de futur esth previst que la consulta de la base pugui fer-se des de qualsevol terminal d'ordinador convenientment connectat. Els problemes que s'han de virncer, tot i ser importants, no superen, pensem, els que hem hagut d'afrontar des del comencament. Aquesta reflexió, que pot semblar poc matisada per qui desconegui la grisor i les dificultats del treball documental, d'alguna manera reflecteix tot el procés sofert per les tasques que el SED ha dut a terme, en aquest sentit. Les persones que hem collaborat en aquesta tasca des del seu comenqament som conscients que la majoria de problemes d'ordre ti:cnic que hem hagut de solucionar han estat derivats de la nostra inexperiirncia documental i informhtica. Arribar a comprendre que per donar un bon suport a la recerca en el tema de la dona calia assolir els criteris que feien que una pila de dades (en aquest cas concret una llista de llibres) es convertís en una base de dades consultable on-line no ha estat ni senzill ni immediat. El suport del CIDC ha estat decisiu i ha ajudat perqui: algunes membres del SED passessin del desconeixement relatiu en temes d'informhtica documental a una certa fascinació. Una fascinació que, cal dir-ho, hem anat comprovant que tainbé compartíem amb bona part de les dones que hem anat coneixent en els contactes establerts amb els centres de documentació citats a I'inici d'aquest escrit. Perb també cal dir que de I'ambició sorgida perqui: aquell primer llistat de llibres fos alguna cosa més, informhticament parlant, han sorgit també molts inconvenients, i no tots precisament d'ordre tecnolbgic. Perquir, contrhriament al que hom pensa, aquests problemes quan es presenten acostumen a tenir solucions relativament assequibles. Ens volem referir, com no, als problemes de tipus tebric i ideolbgic que ens han sorgit fonamentalment a I'hora d'afrontar la classificació temhtica dels documents. En un primer cop d'ull, la feblesa dels descriptors que hem emprat pot atribuir-se a la inexperihcia de les persones que vhrem iniciar la recerca documental. Perb és més cert que aquesta inexpe- <<Papers,: Revista de Sociologia rigncia aviat va tenir un sostre produit per la inexistkncia d'eines prou apropiades. En concret, volem referir-nos a la CDU, classificació decimal universal, que hom pot trobar a qualsevol biblioteca especialitzada i que pel que fa al tema de la dona mostra la seva total inefickia, donat el sexisme i I'androcentrisme que l'emparen. En aquests moments no hi ha a nivell de 1'Estat cap thesaure que funcioni a plena satisfacció de les investigadores i documentalistes. Sabem de l'exist2ncia d'un thesaure que Montserrat Sebastih, collaboradora del centre dirigit per Mary Nash, va elaborar pel que fa al tema de la dona i la Histbria i dels intents que a 1'Instituto de la Mujer s'han anat produint per solventar la qüestió. Perb la realitat actual, pel que fa a 1'Estat espanyol, mostra la necessitat de crear un thesaure general no sexista que permeti sistematitzar una informació documental específica de manera no discriminatbria. Sabem que aquesta és una necessitat compartida per totes les dones que han tractat la qüestió. El SED, en el seu dia, va impulsar un grup de treball que no va arribar a bon port. Aquest grup pretenia debatre les qüestions tebriques i ideolbgiques d'un objecte d'estudi que no tothom reconeix i que enfonsen les seves arrels en el sexisme i l'androcentrisme que presenta tot el coneixement en general. Mentrestant, tot i la precarietat present en aquest terreny, la classificació temhtica emprada a la base de dades DONUA ha sorgit de la traducció i l'adaptació d'alguns encapsalaments del thesaure que Joan K. Marshall publica el 1977 sota el títol On Equal Terms: Thesaurus for Nonsexist Indexing a~d Catal~ging.~ No és la solució ideal, perb és un possible camí que estem convensudes que cal compartir amb d'altres especialistes. Algunes fics i tot esperem poder 1 fer-10 en comú sota I'impuls d'alguna entitat que tingui la voluntat i els 1 mitjans per impulsar un projecte d'aquesta volada. Perb aquestes i d'altres qüestions que afecten els futurs projectes de recerca documental del SED remeten en general a les queixes que totes les investigadores i investigadors d'aquest país, dedicats en especial al tema de la dona i en general a I'hmbit de les cikncies socials, podríem subscriure. I Entre aquestes queixes hi ha, com és fBcil preveure, les relatives al I finansament del projecte. Unes queixes que no pel fet de ser citades en darrer terme han de ser interpretades com les menys importants. Cal precisar que totes les activitats dutes a terme pel SED no han tingut altres recursos econbmics que les ajudes i subvencions que hem anant obtenint d'alguns organismes oficials i que, per tant, la precarietat i la discontinuI tat han estat en conseqü2ncia les característiques més significatives de la globalitat del projecte. Sabem que aquest és un greuge compartit per la 2. New York, Shuman Publishers Inc., 1977. 94 Alguns suports per a la recerca majoria de companys i companyes que es dediquen a la investigació d'objectes d'estudi considerats com a poc rellevants. Només voldríem afegir com a anecdota el fet que en aquest cas, tot i estar apuntades al carro de les noves tecnologies, que segons el discurs dominant és molt bon vehicle, no fa més que evidenciar una vegada més que el rei va nu. PROJECTES DE FUTUR De tota manera, els projectes per tirar endavant la infrastructura documental SED continuen existint perque creiem en la necessitat de dur a terme aquest tipus de tasca. A més dels ja esmentats, estem tractant de potenciar un nou projecte de suport a la recerca que ens permeti establir les connexions amb altres bases de dades existents arreu de 1'Estat i a l'estranger. En aquest sentit, vhrem establir des del comengament contactes amb el centre de Viena de la UNESCO, i una membre del SED va ser convidada a assistir al <(VI Training Seminar)> del centre que va tenir lloc l'abril de 1987 a Moscou. En aquest seminari es tractaren qüestions relatives a les necessitats d'informació, problemes i possibilitats en la recerca comparada al camp de les ciencies socials. La trobada va suposar l'establiment de contactes amb investigadores i investigadors interessats especialment en l'hmbit de la dona i de la documentació i la constataci6 de I'inter6s creixent pel tema. El centre de Viena va insinuar la possibilitat de configurar un iimbit específic sobre la materia, i les expectatives són nombroses. A nivell més proper, i reprenent el discurs sobre les dificultats de refer les eines bhsiques (thesazlre) i &unificar criteris i esforgos, s'esth pendent d'un projecte que permeti realitzar una segona trobada sobre dona i documentació a nivell de tot 1'Estat. Aquesta trobada suposaria reprendre un contacte amb totes les persones interessades, que fins ara només ha pogut continuar-se amb carhcter esporhdic amb alguns dels centres, i la possibilitat &intercanviar opinions i experiencies. No només pel gust d'intercanviar informació, sinó amb l'objectiu de possibilitar la millora de les eines clau per a la recerca dhns temes que algunes científiques i alguns científics socials creuen fonamentals a I'hora d'analitzar la realitat que ens envolta.