Una biografia de Jeroni Pau en un manuscrit de la Biblioteca Universitària de Barcelona

UNA BIOGRAFIA DE JERONI PAU EN UN MANUSCRIT DE LA BIBLIOTECA UNIVERSITARIA DE BARCELONA Marc Mayer El manuscrit numero 425 de la Biblioteca Universitiria de Barcelona és un volum miscel.lani factici format amb seguretat en el canvi dels segles XVIII i XIX. Conté un nombre molt considerable d'elements dels segles XVII i XVIII, potser idhuc dels primers anys del XIX, que han estat ben catalogats per F. Miquel Rosell al seu inventari1 on, amb la lletra de l'ordenació interior del manuscrit, indica: "Hieronimi Pauli, [canonici Barcinonensis], vita, incerti aucthoris", sense cap altre tipus de precisió o de valoració. El fet que les biografies de JeroniPau no siguin gens comunes ens ha portat a analitzar acuradament aquest exemplar i a transcriure'n el text que oferim ací en apendix. Cal, doncs, primerament procedir a una descripció i datació com més exacta es pugui d'aquesta biografia en el seu suport actual i a continuació intentarem de situar-la en el context dels altres elements d'informació que posseiin sobre Jeroni pau2. F. MIQUEL ROSELL, Inventario General de Manuscritos de la Biblioteca Universitaria de Barcelona (=JGMBUB), vol. I, Madrid, 1958, pp. 528-531, dóna al manuscrit el títol general de Miscelánea Histórica. 2 Sobre Jeroni Pau, a més a més de les biografies més avaii esmentades, pot consultar-se: A. ERA, "U giureconsulto catalano Gironi Pau a la sua Practica Canciiiariae Apostolica", Studi in onore di Car10 Calisse, Milh, 1939, pp. 369-402, amb una bibliografia prou completa. Cal afegir-hi entre altres, J. M. CASAS HOMS, "Barcino" de Jeroni Pau. Histbria de Barcelona fins al segle XV, Barcelona, 1957; 5. RUBIO, "Literatura Catalana" a Historia General de las Literaturas Hispáni~as, vol. 111, Barcelona, 1968, reimpr., pp. 882-883 i 930; J. M. MADURELL-J. RUBIO, Documentos para la historia de la imprenta y la librería en Barcelona (1474-1533), Barcelona, 1955, pp. 27 i 61-62; J. RUBIO, "Humanisme i Renaixement", VIII Congreso de Historia El text que ens ocupa és un full plegat de forma cuadrada (de 20,5 per 20,5 cm) que ocupa el lloc de foli 155 dins la foliació general del manuscrit constitui't per 260 folis relligats en Pel que fa a la procedhcia d'aquest manuscrit, malgrat que l'inventari de Miquel1 Roseli no ho indiqui, podem deduir que es tracta del convent de sant Josep del Carme Descalg de Barcelona4 ,el fons bibliogrific del qual, com el dels altres convents de Barcelona, ingressi a la Biblioteca Provincial antecessora directa de la Biblioteca Universitiria de Barcelona, el 1835 en virtut de la desamortització5. La raó per la qual podem donar aquesta procedencia com a segura és la presencia de documents que formen part d'aquest volum que tracten explícitament d'afers d'abuest convent6. Podem afegir a més la identificació en algun d'elis de la lletra de fra Josep de la Verge que en fou bibliotecari al tombant del segle XVIII i encara fou conegut per de la Corona de Aragón (1967), Vaikncia, 1973,vol. III,2,p. 34;A. RUBIÓ I LLUCH, "Joan I humanista i el primer període de l'humanisme catali", Estudis Universitaris Catalans 10 (1917-1918), pp. 1-117, vegeu especialment pp. 39 i 102-104; M. MENRNDEZ PELAYO, Historiadelapoesíacastellana, vol. 11, Madrid, 1914, Obras Compíetas, vol. V, pp. 266-267; M. DE RIQUER, Histbria de la Literatura catalana, vol. 111, Barcelona, 1964, pp. 353-354; A.M. BADIA MARGARIT, "Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagesívols: unas normas del siglo XV sobre la pureza de la lengua catalana", Bol. RealAcad. Buenas Letras de Barcelona 2? (1950), pp. 137-152, 24 (1951-1952), pp. 83-116, 25 (1953), pp. 145-163; E. DURAN, s. u. "Pau, Jeroni", Gran Eyciclop4dia Catalana, vol. 11, Barcelona, 1978, pp. 375-376; J. AMADOR DE LOS RIOS, Historia crítica de la literatura espariola,vol. VI, Madrid, 1865, pp. 41 1-415. El manuscrit 425 conté, a més a més, entre els folis 118 i 119, un irnprés de 31 pigines: F. RABASSA ET MORLIUS, Dissertatio physiologicopathologica ac therapeutica, de corporis humani finctionibus voluntanis in statu sano et morboso consideratis, s. U., s. i, s. a., atribui't per F. Miquel Rosell (IGMBUB I, p. 528 n. 1) a 1750. Les dimensions exteriors d'aquest manuscrit són: 22,8 x 17 cm i les interiors: 21,s x 16 cm. Porta les signatures antigues 18-5-1; 8-5-167; X-8-9; E-VIII, i molt esborrada a la tapa perb encara visible al llom, 0. 369, signatura típica del convent de sant Josep, el catiiieg de llibres del qual conté el manuscrit 1359 de la Biblioteca Universitiria de Barcelona. Sobre aquest convent, vegeu C. BARRAQUER ROVIRALTA, Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX, vol. I, Barcelona, 1915, piginas 363-368; vol. 11, pp. 550-563; vol. IV, pp. 522-523, i sobre la biblioteca J. ARNALL, "Los manuscritos e incunables del convento de Carmelitas descalzos de San Jod existentes en la Biblioteca Universitaria de Barcelona", Monte Carme10 85 (1 977), pp. 229-300, especialment a la p. 268 per al que ens ocupa. Vegeu a més a més sobre alguns manuscrits, M. MAYER, "Manuscritos de tema numismático de la Biblioteca UniversitariadeBarcelona", Numisma 138-143 (1976) pp. 325-335. 5 Una breu histbria dels fons de la Biblioteca Universitaria de Barcelona es pot consultar a IGMBUB I, pp. XV-XXXII. A punt per a impremta est; també un estudi de R. Guilleumas, el manuscrit del qual hem tingut a les mans. 6 Notablement els continguts als folis 25-28, c de l'ordenació interior del manuscrit 425; folis 45-48, corresponents a f; folis 50-52 a h; folis 56-62, i de l'ordenació molt especialment el foli 62 amb els comptes de la cera de l'església de Sant Josep; folis 156-160 corresponents a n; folis 166-1 71 a v; folis 191-21 2 a u; i finalment folis 218-229 ax. Jaume Villanueva al seu Viage l'any 1 805~. Cal dir també que fonamentem aquesta identificació en una nota datada el 1804, continguda al manuscrit numero 559 de la Biblioteca Universitlria de Barcelona, Y presenta un text suficientment extens d'aquest erudit carmelitl descalg . Hem parlat ja-de la formació del manuscrit 425, i de la seva procedencia. Cal intentar, doncs, de treure les precisions possibles d'aquest full contenint la biografia del canonge barceloni. Creiem que per a la seva datació hi ha dos criteris definitoris. Un d'eils ve donat per la paleografia i I'altre per la datació del paper en la mesura que sigui possible. La datació paleogrifica9 pot ésser portada sens dubte fins a la segona meitat i Adkuc a 1'61th terg del segle XVII i el paper coincideix pel que hem pogut esbrinar amb aquest període. Si hem de creure Briquet, el tipus de filigrana que porta és de l'anomenat "trois cercles" -es tracta en el nostre cas de tres cercles superposats verticalment coronats d'una creu amb una marca poc definida al mig10 ; i tindria pels exemplars semblants al nostre una procedencia genovesa; l'autor frances en dóna un exemple de Perpinya de 1639 ll. Oriol Valls i Subira, centrat en els papers a Catalunya, ens permet de confirmar aquesta primera definició cronolbgica en indicar que es tracta d'una filigrana italiana que circula en papers a Catalunya entre 1628-1737 amb abundoses mostres del segle XVIIl2. Pel que fa al paper, doncs, les precisions són concordants i coincideixen per altra banda amb la datació paleografica. Ens trobem així amb un text probablement escrit a I'entorn de la meitat del segle XVII sobre paper italii, possiblement 7 J. VILLANUEVA, Viaje Literano a las Zglesias de España, vol. XVIII, Madrid, 1851, p. 211. Sobre el P. Josep de la Verge vegeu: J. ARNALL,"La biblioteca del convento de S. José de Barcelona C. D.",Monte Carme10 85 (1977), pp. 73-108, especialment a la pigina 92. 8 IGMBUB 11, Madrid, 1958, pp. 80-82; el manuscrit és del 1438 i porta el títol a l'inventari de F. Miquel, "Opúsculos religiosos, en catalin", el teixell indica, perb, San Pedro Pascual, Opúsculos varios. Al foli 191 del manuscrit 425, que ens ocupa, es troba la anotació coincident amb la del foli 7 del manuscrit 559 que ens ha permes la identificació. 9 Tant el paper, molt més blanc, com la lletra són Únics en el manuscrit 425 que estudiem. Cal de tota manera assenyalar ai foli 49 unailetrasemblant, nodelamateixa mi, que dóna la noticia del martiri de FI. Dionisius a Natiuitate (Petrus Bertelot) i de Fr. Redemptus a Cruce, esdevingut l'any 163 8. l0 Cal dir que no hem trobat la forma exacta reprodui.da en cap repertori, perb les recollides són tanmateix prou semblants per qu8 poguem fer aquestes deduccions. C. M. B RIQUET, Les filigranes. Dictionnaire historique des marques du papier dis leur apparition vers 1282 jusqu'en 1600, Amsterdam, 1968 (reimpr. de l'edició de 1907 amb material suplementari), vol. I, pp. 217-218 i especialment vol. II1,nÚmeros 3245-3250, particularment el 3246. O. VALLS SUBIRA, El papel y sus filigranas en Catalunya. Paper and Watermaks in Catalonia, Amsterdam, 1970, Monuments Chartae Papyraceae historiam illusirantia, vol. XII, cf. especialment les pp. 378-379 i les limines 198-199: Manca, tanmateix, una darrera aproximació, aquesta vegada al contingut del text. Coneixem molt poques biografies de Jeroni Pau ' 3, la primera d'elles llatina i contemporinia a la seva vida i redactada pel seu propi cosi, el notari i arxiver Pere Miquel Carboneu dintre del seu tractat De viris illustribus Catalanis suae ternpestatis libellus composat a imitació del De viris illustribus de Bartolomeo Fazio l4 JeroniPauvisquéentre c. 1440 i 1497, i el seu cosi entre 1434 i 151715. L'obra, pel que es despren de la introducció, fou escrita poc després de la mort de Jeroni Pau i amb materials aplegats per ell. Cal remarcar la data de naixement: c. 1458. La segona en importincia de les biograf es, castellana, és, potser, la continguda al famós diccionari d'escriptors cat i ans de F6lix Torres Amat. Cal dir d'aquesta Última que és molt inexacta i confon la biografia de Jeroni Pau fent-10 nét del seu pare Jaume Pau i fill d'un altre Jeroni Pau, la qual cosa es pot comprovar molt fhcilment llegint les dues biografies contingudes també a l'obra de P. M. Carbonell abans esmentada16. De l'autor de la que donem noticia no en sabem res i la indicació incertus auctor és, malhaura13 Un inventari complet d'aquests documents i estudis biogrifics, a excepció dels posteriors a 1939 que hem recollit parcialment a la nota 2, es pot trobar al treball d'A. ERA, "I1 giureconsulto ...", pp. 369-402, especialment les pigines 373-374. 14 Sobre aquest tractat biogrific i els seus orígens immediats, vegeu la prbpia introducció del libellus: "Posteaquam a Bartholomeo Fascio Genuense oratore maximo de uiris illustribus Italiae quedam commemorata fueri decebit igitur Catalanos aetatis nostrae uiros utique iliustres mihi eorum asseclae et conterranes peropportune enumerare. Quoniam tantorum Catalanorum ingeni0 et sapientia praestantissimorum praeclara mihi palam uideatur quorum quedam ex fracmentis contribuli meo Hieronymi Pauli jurisconsuilti excerpta quedam etiam a me aggregata fuerunt. Si qui in dies occurrerint aut nouites postea phama excellent his si uita superfuerit adjicentur. Nunc autem ad rem uenio", segons l'edició de Manuel de Bofarull al vol. I1 dels Opúsculos inéditos del cronista catalán Pedro Miguel Carbonell, vol. XXVIII de la Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de AragÓn, Barcelona, 1865, pp. 237-238; l'original esti contingut al manuscrit 69 de 1'Arxiu Capitular de Girona, cf. M. A. ADROHER BEN, "Estudios sobre el manuscrit0 Petri Michaelis Carbonelli adversaria 1492 del Archivo Capitular de Gerona", Anuario del Instituto de Estudios Gerundenses 11 (1956-1957), pp. 109-162; J. MASSO I TORRENTS, Repertori de I'antiga Literatura Catalana. La poesia, vol. I, Barcelona, 1932, pp. 36-37. Sobre les possibles altres fonts d'inspiració de P. Miquel Carbonell, cf. J. M. CASAS HOMS, "Barcino" de Jeroni Pa u... pp. 7-8. Vegeu a més sobre les intencions de Jeroni Pau, J. AMADOR DE LOS RIOS, Historia crítica ..., vol. VI, pp. 411-415. 15 Sobre P. Miquel Carbonellvegeula biografiacontinguda aM. DE BOFARULL, Opusculqs ..., vol. I, ACA, CODOIN XXVII, Barcelona, 1864, pp. 1-117, i també J. RUBIO, "Els autors clissics a la biblioteca de Pere Miquel Carboneu, fins l'any 1484", Miscel.lcinia Crexells, Barcelona, 1929, pp. 205-222; ID., "Un biblibfil catali del segle XV: En Pere Miquel Carboneli" a La cultura catalana del Reinaixement a la decadkncia, Barcelona, 1964, pp. 79-89 (reproducció amb correccions i afegits de l'article publicat a la Revista de Catalunya 6 (1926), pp. 136-142); ID., De I'Edat Mitjana al Renaixement. Figures Literciries de Catalunya i Valkncia, Barcelona, 1948, pp. 133-139; G. CIROT, Les histoires générales d'Espagne entre Alphonse X et Philippe I1 (1284-1556), Paris-Burdeus, 1904, pp. 6 1-63. 16 F. TORRES AMAT, Memorias para ayudar a formar un diccionari0 critico dament, ara per ara correcta. Per altra banda sembla clar pel mateix títol de la biografia que no es tracta de l'original, que fou possiblement molt poc posterior a la seva mort, sinó d'una cbpia sense que tampoc en aquest cas poguem dir res del manuscrit o potser fins i tot imprks, desconeguts en qualsevol cas fins ara per als que han tractat el tema, el qual serví com a model per al text que ara transcrivim. Podem conjecturar de tota manera que es podria tractar d'una vitu manuscrita, potser dins d'un recull de biografies que no podem identificar, que fou copiada precisament per la qualitat de barceloni de Jeroni Pau i com a tal curiositat anl a raure a la biblioteca de sant Josep de Barcelona. No és ací el lloc ni el moment de tractar de la biografia de Jeroni Pau que requereix com la seva obra un estudi molt més extens, només hem volgut presentar en aquestes planes un nou element a tenir en compte a I'hora d'emprendre aquest estudi, que pel que hem pogut veure aporta novetats considerables que permetran en un futur dur endavant noves recerques documentals. HIERONYMI PAULl VITA INCERT1 AUTHORIS Hieronymus Paulus Canonicus Ecclesia Barcinonae et Jureconsultus clarissimus fuit, ut ex sua Barcinone : Jacobo etiam Jureconsulto patre, et Elisabeta e familia Collina Matre patria Barcinone natus, Ioanne 11. Aragonum Rege regnante, qui cum virtute et patris voluntate Jurisprudentiam professus est, et apudMontem Pesulanum Bononiam et Perusij universitatibus celeberrimis et sub Francisco Aretino, Barbatia et Baldo Novello Jureconsultis clarissimis et doctissimis meruit et sub eodem Ioanne 11. cui in grauioribus consulendo affuit Barcinone patrocinandi officium exercuit ob eius singularem sapientiam et auctoritatem sub Alexandra VI. P. M. cuius cubicularius fuit, Roma praefuit in Cancellariam Apostolicam et Literarum Apostolicarumvicecorrectorfuit. Scripsit provinciale Ecclesiarum cum practica Cancellariae Apostolicae, quod auctoritate Apostolica Rmus. Card. Zabarella in Clementin. 11. affirmat fuisse approbatum. Insuper et Librum de fluminibus et montibus totius Hispaniae miro artifici0 conscripsit. Demum libellum qui inscribitur Barcino Marco Pompilio C. Romano charissimo amico dicavit. Scripsit postremo quamplura epigrammata, quae nunc scripta circumferuntur elegantissima quem post totam tantosque perpetuos Labores Barcinonem redientem invida mors rapuit 22. Martij 1497 Regnantibus Ferdinando Joannis 11. filio, et Elisabeta conjuge Regibus Hispaniae. de escritores catalanes, Barcelona, 1836 (facsímil 1973), p. 472. Cf. M. DE BOFARULL, Opusculos ... 11, ACA, CODOIN XXVIII, pp. 240-241 i 243-244 respectivament. Més complicada encara és la referhcia de la Biografia eclesiástica completa, dirigida por B. S. CASTELLANO DE LOSADA, vol. XVI, Madrid, 1863, s. u. "Pau 6 Paulo Gerónimo", p. 972, on apareixen els dos Jeroni Pau diferenciats d'acord amb la informació de Torres Amat. Cf. demés A. ERA, "I1 giureconsulto ...", pp. 370-371. Vida de Jeroni Pau segons Pere Miquel Carbonell, Dc viris illustribus Catalanis suae tempestatis libellus (ACA, CODOIN XXVIII, pigines 243-244). HIERONYMIJS PAULUS Jacobo quem diximus Pau10 successit eius fdius HyeronymusPaulus jureconsultus impresentiarum vitam agens latinis ac graecis litteris praeditus qui in hoc numero non in postremis censetur Rerum antiquarum studiosus et doctus nec non studiis humanitatis deditus est. A poetarum quoque studio non abhorrenis Cosmographiae studiosus summopere. Epigrarnmatum historiarumque libellum haud sane ineleganti stylo edidit epistolas que alteram scilicet de Hispaniarum viris illustribus alteram de nomine et et origine catalanorum et quamplurimas alias epistolas in honore habitas Libellos etiam de fluminibus et montibus utriusque Hesperiae opus et elegans et perutile adhuc adulescens composuit. Tandem Romam urbem petere non desiit ubi Reverendissimi d. Roderici cognomento Boriacardinalis Valentinensis XVII annis vel circiter familiaris continuusque commensalis extitit. Et ipso Roderico hoc anno salutis MCCCCLXXXXII in cathedra Piscatoris sedente Hieronymus quem praediximus quadam aegrotatione percussus ad suam matrem Barcinonem remeavit veruntamen Romae vitam agens situs Urbis Barcinonis aliarum Urbium et opidorum Cataloniae diiigentissimus inquisitor fuit sic quod de ipso situ librum unum elegantissime edidit. l~icimus abhorreo ab hac re ac si diceremus per quam alienus sum ab hac re nam semper in eius-modi significatione ablativum exquerit: teste Torrellio nostro fol. XVIIII p. I. Quod de studiis poetarum deditus est et elegantius dicitur in ablativo scilicet 6 studio quam si diceret studium humanitatis non abhorrens.