Notes de lectura

Notes tfe lectura MARIANO FERNÁNDEZ ENGUITA, Trabajo, escuela e ideologia, Madrid: Akal, 1985. L'obra que presentem és una reelaboració de la tesi doctoral de l'autcir, la qual sota el títol La critica de la educación y de la ensezanza c?n Madpx va ser llegida a Madrid I'any 1982. IZs sobradament conegut que els textos que Marx va dedicar explícitament al sistema d'ensenyament foren pocs i a ells es refereix l'autor en els dos últims capítols del llibre, perb per poc que hom reflexioni sobre la problemitica marxiana ha de reconkixer que l'educació en un sentit general hi ha d'ocupar un dels llocs preferents. Vet ací perquk el llibre que ens ocupa mes que un tractat de sociologia de l'educació se'ns mostra com un compendi crltic del conjunt de la ciencia social marxista o si més no d'una bona part d'ella. Aixb no obstant, l'objectiu explícit de l'autor és parlar-nos d'educació i, en conseqii6ncia, fa un treball crític molt ben documentat dels conceptes marxistes que necessita per donar compte dels temes educatius i n'ofereix una reformulació o en dóna la seva p6pia interpretació quan li sembla convenient. L'obra conté, doncs, dos aspectes diferents encara que entrelligats. D'una banda un resum crític ben documentat de la teoria marxista de la societat i de la cultura, i de l'altra un plantejament actualitzat dels sistemes d'ensenyament des de la perspectivd de la sociologia i de l'economia de l'educació d'orientació marxista. La reflexió de Fernsindez Enguita abrasa tant la problemitica més pr& pia del Marx jove, la teoria de l'alienacib, per exemple, com la del Matx madur, el sistema d'ensenyament i les telacions de producció o el sistema d'ensenyan~a i la lbgica actual del capital. A partir d'una milisi acurada dels textos ens mostra la continultat d'ainbdues pioblemitiqttes amb les SIJperacions i replantejaments lbgics per$ sense ruptures irreconciliables. 2s fa difícil en uha breu recensid donar 'compte adequadament de tots els *tPapers>>: Revista de Sociologia temes que tracta el llibre; per aixb hem escollit el camí fhcií de fer una referencia als que ens han semblat més interessants. L'autor es planteja ampliament la relació entre coneixement i praxis i resulta estimulant veure tractada en termes de la tercera tesi sobre Feuerbach la clhssica problemhtica entre el canvi de la societat i el canvi de I'escola. Com ens diu Marx: <{La coincidencia de la modificació de les circumst~cies i de l'activitat humana solament pot concebit-se com a prLtica revolucion2ria.n Fernández Enguita tracta ampliament sobre la teoria de I'alienació i ens ofereix una intexgent integració crítica entre les versions corresponents als primers escrits de Marx i les corresponents a I'anilisi fet al Capital sobre el fetitxisme de la mercaderia. l2s central en I'obra que ens ocupa el tema de la genesi de la ideologia, la qual s'origina fonamentalment com a conciencia de les relacions de producció, La inversió ideolbgica de la realitat no és un simple error de la conciencia i I'txit espectacular d'una determinada forma d'inculcació, sinó més aviat I'expressió conscient d'una realitat invertida. En les societats capitalistes el treball funciona com si fos el producte del capital i no al revés, per posar només un exemple encara que fonamental. L'organització capitalista del treball, en la seva forma actual, és la que genera un procés creixent de divisió i per tant de desqualificació d'un nombre cada vegada més important de tasques i troba la seva correspondsncia en I'escola per executar i l'escola per dirigir i pensar. La crisi actual i les tendtncies que s'apunten han servit clarament per deixar obsoletes les ut& piques teories del capital humh permetent-nos retrobar el valor d'aquest discurs marxista sobre la divisió del trebd i la desqualificació d'una part important de la mh d'obra. La importincia de l'escola com a institució que genera ideologia no la veu I'autor tant a partir d'una tasca explícita d'inculcació que també hi pot ser, sinó més aviat a partir de la prhctica escolar i la seva traducció en la concitncia dels infants i adolescents. L'isomorfisme entre l'organització escolar i l'organització del treball són destacats per I'autor i remarcats com el nucli fonamental de la gtnesi ideolhgica. En aquest marc passa revista a diferents aportacions fetes pels soci& legs sobre l'escola contrastant-les i avaluant-les críticament. Finalment conecta amb alguns temes centrals de l'economia de l'educació. D'una manera molt suggestiva ens mostra la tendsncia actual del capital a enviar sectors que tradicionalment han estat en mans del sector públic, com I'ensenyament i la sanitat, com a forma de contrarestar la tendhcia decreixent de la taxa de guanys. En aquest context la tendkncia a invertir en la producció de béns materials de cara a l'ensenyament --ordi- Notes de lectuxa nadors, mhquines &ensenyar, etc.- no és tant, segons l'autor, perqut la iliversió en serveis no sigui productiva, sinó perqut aquesta última tiificulta més que la primera la penetració del capital monopolista. El neoliberalisme tan de moda en el món occidental i les mateixes propostes d'Ivan Illich i Everest Reiner sobre la desescolarització són malitztdes críticament a partir de la teoria marxista. En aquest context econ6mj.c la temática del treball productiu i improductiu, que tanta tinta han fet córrer, hi troben, en una hplia digressió, un tractament ben interessant i aclaridor. Si haguéssim de formular alguna crítica a l'obra ens limitariem a dir que a vegades l'excessiva erudició, probablement per tractar-se del resultat &una tesi, dificulta la comprensió i fa perdre el fil &all6 que és fonamental. En definitiva, es tracta, a parer nostre, &una obra molt interessant, ja que des &una perspectiva no dogmhtica i rigorosa aconsegueix donar unitsit a un conjunt de treballs sobre educació que s%avien fet des &una perspectiva estrictament marxista o influenciada per Marx. El llibre conté un prbleg del professor Lerena on ressalta les aporta dons de l'obra i en fa un judici positiu. El llenguatge recargolat, al qual ja ens té acostumats, ens recorda una vegada més que la <(cultura)> es cosa d'elegits i els <(codis lingüístics)>, un bon mecanisme de selecció. Una imatge plbtica prou adient per, un llibre de sociologia de l'educació.