Congrés de Fenomenologia

FENOMENOLOGIA (Pa ís, 16-1 9 de juny En e el 16 i el 19 de juny de 1983 ingué lloc a Pa ís un cong és de í3oso ia dedica a la « enomenologia» de Paul Ricoeu . Em con ida- en, aig assis i -hi i a a passo a in o ma . Pa ís se'm mos a a co n una ciu a mol més ne a que Ba celona. A les ui del ma i l'ai e e a impollu i Ilis. Vaig aspassa el Sena i de seguida em oba a a la So bona. La Sala Lia d?: A l'al a banda del pa i; en aquella po - a d'en on . Hi aig oba a De ida, a Du- enne, a Aubenque, a T o ignon, a Le inas, a S asse , a Kelkel ..., al ma eix Paul Ricoeu , d'en e els ja conegu s. P esidí, impe u bable, o es les sessions, el ca denal Richelieu acompanya de Racine, Des- ca es, Bossue i Pascal. Paul Ricoeu , disc e , ana a ca ega amb els seus se an a anys i amb el sabe que ha acumula en Le Volon ai e e 1'In olon ai e; L'Homme aillible; La Symboli- que du mal; De l'in e p é a ion; Temps e Ré- ci .. . , en e al es ob es. Un í ol esumi ia o el eball ilosb ic po - a a e me pe Ricoeu ; és aques : C i ica de la aó he meneu ica. No ha edac a cap llib e amb aques on ispici, pe o o s els seus esc i s es edueixen al que assenyala aques suposa í- ol. Si assoIíssim l'essencia del emps, lla o s sab íem que és l'home. Pe b el emps no el e- nim da an co n enim un ge o o una ó mula de química; i im i pensem en i des del emps. L'única mane a que ind íem pe ha e -lo se ia alen -nos de I'as úcia, de les mediacions. Ri- coeu es al de l'he meneu ica del discu s pe a «des- ela » l'expe iencia iscuda -semp e empo al- que s'hi ocul a. To a expe iencia, o acció, ab ica un sen i de l'expe iencia, i en c ea una he meneu ica. Els humans ens comp enem i ens diem alen -nos de mi es. L'home consis eix o igina iamen en dialec ica en e la p esencia i el sen i . La e- nomenologia, pel que a al me ode ilosb ic, és la ece ca del que apa eix, és un sabe desc iu e la cons i ució de la eali a ; la enomenologia, pe consegüen , no és una on ologia. La in uició i la in encionali a es an ab aca- des, co n en aquell ins an que el pin o Mane -que du an el cong és exposa en al G and Palais- p e eu la con igu ació de l'olympia, dona que queda a objec i ada en una ela de sensuali a na u al i seduc o a. Aquella ca n suau cons i ueix un discu s es e ic que ens e- me a una expe iencia o igina ia. Ricoeu s'es- o qa en con a -nos co n l'acció es o na discu s. Allb que l'ésse huma ha iscu s'a icula a nb el pensa ; així la olun a es iu co n in enció, co n p ojec e, que es dispa a e s allb olgu . A Le déjeune su l'he be -1863-, Mane p o oca un escindol a la socie a pa isina. Una emella desa iado amen nua -la se a mi ada és un desa iamen -amb dos homes disposa s a menja en plena na u a. No amen el llengua - ge pic b ic e ela una decisió de p o oca . Cal eni en comp e la consciencia cons i uen en lloc de pe d e's en les consciencies ja cons i uides. El emps és el p ogeni o de la llibe a . La deci- sió -el ole - s'ex asia en p ojec e i s'acaba en I'ac e eali za . L'o igen del sen i de l'ac e olun a i no és un ac e, sinó la olun a ma eixa pel que a a I'a i mació o igina ia de l'exis kncia. L'o igen de la olun a es colloca en el seu e - me, en el seu esul a . El emps possibili a als eco egu s. El ole és el cogi o de Ricoeu . C eu e -que no és al a cosa que ole ésse - i comp end e s'in e elacionen. L'esglai apa eix quan ens p egun em: i co n apa eix I'al e? La «V Medi ació Ca esiana~ de Husse l ens sembla poc. Pod A la imma- nencia -la me a consciencia; I'ego- sal a a la anscendencia -la consciencia de I'al e; al- e ego- a a és de la in encionali a ?; po se ens se ia més icil alen -nos de la simpa ia? F anco Ze i elli ha aspassa a do osamen al cinema La T a ia a de Giuseppe Ve di, adap a- ció de La dama de les camelies. Quelcom su- pe b pel meu palada . Com so i de l'ego de I'Al ed i di igi -se a l'al e ego de la Viole a?; impossible ai al eco egu . El malen es e e- b a la elació humana. Vi im collec i amen des de I'equi ocació. El mal ens é a apa s. A a bé -em dic-, sense el mal ampoc no hi hau ia I'e ica; g acies al mal espe em des e -nos-en. El mal és aquell no- es que unda l'ésse huma, pos- sibili an la olun a -la llibe a - i la c een- qa, o sigui posan el Bé i el Mal. No és un acci- den , el mal, sinó la ma eixa subs ancia amb que es a ab icada l'especie humana. Manca de sen i el Mal Absolu . Allb que és mal a no p o é de la na u alesa ni de la Libe a ; som lliu es pe que p e iamen hi ha mal. Adam i E a, abans de peca , no e en lliu es, e en pe - ec es. Es pod ia llegi 1'Epis ola als Romans -capí ol VII-, de San Pau, en el sen i que allb dolen és el ma eix iu e en socie a ?; no ho sé, pe b es imo que el social és in ínseca- men pe e s. Sospi o que no hi ha socie a pe - ec a possible. A a bé, se home és iu e, p e- cisamen , en socie a . L'home na u al no és home. Allb dolen és I'home: la se a essencial equi ocació. L'homo bea us, del cel o de la so- cie a comunis a, és so ós pe que ha deixa d'ésse home. Només hi ha llibe a si abans hi ha hagu p ohibició. P ohibició absolu a; és a di , g a- ui a. La p ohibició -No menja hs de I'A b e del Bé i del Mal- posa en ma xa la his o ia humana. Ha e d'escolli cons i ueix una indi- gencia, una eblesa: ha e d'escolli és, nogens- menys, la nos a g andesa. Algun consol?: que es em jun s buscan la Ve i a . He ba eja les me es ocu encies amb les dels al es cong essis es i amb les de Paul Ri- coeu pe al de p o oca en el lec o la sensació pe mi expe imen ada. Abandona a Pa ís aca o- na pe un cel i una a mos e a a ables i cap i a- don. 1 l'home segueix caminan , e s on? Oc a i Fz lla 11 CONGRESO NACIONAL DE FILOSOFIA (México, 5-9 diciemb e 1983) Del 5 al 9 de desemb e s'ha celeb a a la ciu- a de Mexic el II Cong eso Nacional de Filo- so ia (el p ime ingué lloc a dos anys a Gua- najua o). O gani za pel ilbso ca ali Ramon Xi au amb el í ol «Mé odo y unción de la i- loso ía)}, les ponencies p esen ades abas a en o el en all de les discipIines ilosb iques, dis- ibuides en cinc seccions: «Me a ísica i On o- logia», «Epis emologia i Filoso ia de la Cien- cia», «E ica, Filoso ia de 17Educació i An opo- logia», «Filoso ia de les Ciencia Polí iques i So- cial~» i «Filoso ia de la Reali a Lla inoame i- cana». La g an majo ia dels pa icipan s al Con- g és p ocedia de les di e ses uni e si a s me- xicanes (Au ónoma, Me opoli ana, Ibe oame- icana); anma eix a se con idada una ep e- sen ació de les uni e si a s espanyoles: Fe nan- do Sa a e , Eugenio T ías, Tomás Pollán, Edua do Subi a s i Vic o ia Camps. És de o pun impossible ole e jus icia i alo a com cal o el con ingu del Cong és: les ponencies s'ensolapa en i e a menes e escolli en e les di e ses aules i seccions. Es possible des aca , pe o, la p esencia p edominan del pensamen analí ico-cien í ic, d'una banda, i del pensamen ma xis a de l'al a. Aques úl im po se p o o- ca pel e d'ha e de commemo a en el si del Cong és el Cen ena i de Ma x, dedican -li dues sessions especials, el p ime i el da e dia. Tam- bé O ega y Gasse ebé un homena ge ani na pe la p esencia de Ramon Xi au, A. Sánchez Vázquez i F. Salme ón. Al es in e encions in- e essan s dels pa icipan s mexicans que aig pode sen i (els espanyols ja els coneixem p ou) an se les d'ulisses Moulines, conegu ja en e nosal es, León Oli é, Ca los Pe eda, sob e e- mes de lbgica (en sen i ample) o eo ia de la ciencia; les d'Isabel Cab e a, Salme Saab, Al- a o Rod íguez, José Díaz, que composa en una aula sob e l'escep icisme; i la de Juliana Gon- zález sob e I'e ica d'He icli . En I'Ambi de 1'2- ica, cal pa la ambé dels ep esen an s de la «E ica de la libe ación», una ba eja de ma xis- me i biologia de l'allibe amen amb o es i in- e essan s a els a Hispanoame ica, . C.