Fer front a la transició de l'educació a la feina. Un problema cada vegada més complex per als joves

FER FRONT A LA TRANSICIO DE L'EDUCACIO A LA FEINA. UN PROBLEMA CADA VEGADA MES COMPLEX PER ALS JOVES Ge a d Welbe s (IFAPLAN, Colbnia) INTRODUCCIO De::: 6s de dues di.cades de e o mes es uc u als i de omen dels plans d'es udi cen a s en p oblemes in e ns dels sis emes educa ius de la Comu- ni a Eu opea, du an els da e s anys s'ha obse a una endsncia a es u- dia més de ilgudamen el pape i les possibles uncions de I'educació en un con ex econbmic i social que e oluciona hpidamen . La p epa ació pe a la ida en gene al i, especialmen , pe a la ida dins el món del eball ha esde ingu un nou desa iamen pe als sis emes d'educació es- able s, que du an mol de emps s'han ocupa p incipalmen de desen- olupa la capaci a acad&mica i augmen a els coneixemen s dels es u- dian s, sense p eocupa -se gai e de com s'aplica ia o aixb a la eali a can ian de o a de l'escola. Aques a icle ol desc iu e i anali za alguns aspec es dels p oblemes elaciona s amb el pas dels jo es de I'escola al eball. Especialmen , e lec- eix els an eceden s de la p ime a se ie de p ojec es pilo du s a e me pe la Comuni a Eu opea (1976-1982) pe al d'ajuda els jo es a p epa a -se pe a la ida i la eina dins el món adul .' 1. Els esul a s de alla s d'aques P og ama &Acció no es p esen en en aques a icle. Llu documen ació comple a és en una se ie de epo a ges i publicacions. Basa en els esul a s d'aques p ime p og ama, comenci3 el se emb e del 1983 un 101 c Pape sa: Re is a de Sociologia 1. PANORAMICA GENERAL DEL PROBLEMA DE LA TRANSICIO L'empen a del P og ama d'Acció de la Comuni a que es llangh el 1976 p o enia p incipalmen de l'augmen d amh ic de l'a u ju enil. Tanma eix, els acu a s diagnbs ics del p oblema de l'a u ju enil no es an es udia p ou pe a pode a iba a plan ejamen s d'una polí ica ben de inida que el esolgués. La qües ió de si l'a u ju enil s'ha ia de eu e com un p oble- ma cíclic o com el esul a de can is es uc u als més p o unds a se ob- jec e d'una con o e ida discussió que a po a a opinions bas an di e- en s sob e quines mesu es s'hau ien de p end e pe a acili a la in o- ducció del jo en dins el món del eball. Les 30 expe iencies pilo del P og ama &Acció es a en encaminades a p o a les possibles con ibucions dels sis emes educa ius a una comp ensió del p oblema de la ansició i a l'es udi de p oposicions pe a esold e'l. S'han p oduii can is conside ables des que es a c ea la p ime a se ie de p ojec es. Malg a la endencia a la consolidació de I'economia a alguns paysos, l'amena~a de l'a u no ha disminui en gene al. Lluny d'aixb, en e l'oc u- b e de 1980 i l'ab il de 1984, el nomb e d'a u a s a la Comuni a Eu o- pea es a inc emen a més de 5 milions, des d'uns 7 milions a 12,5, és a di , un augmen del 70 %. Més del 40 % dels a u a s són jo es de menys de 25 anys. Sis de cada deu jo es sense eina són dones. La mane a com aques a endencia e oluciona & en el u u i si s'hau h d'accep a un al pe - cen a ge d'a u a o s els paisos són qües ions que enca a es an pe esold e. No obs an aixb, aques a ince esa pod ia mol bé con e i -se en un elemen es able a l'ho a de plani ica el u u . Si la iabili a i l'e iciencia ecnolbgica esde enen els c i e is més impo an s, l'ap o isionamen de la segon p og ama de T ansició que inclou ambé 30 p ojec es pilo aplica s a o s els deu es a s memb es de la Comuni a Eu opea. Pe a ob eni més in o maci6 sob e el p ime i el segon P og ames d'Acció sob e la T ansició, podeu ad e~a - os a les ad eces següen s: Comission o he Eu opean Communi y Di ec o a e Gene al V 200 Rue de la Loi B - 1049 B uxelles o bé P og amme In o ma ion O ice IFAPLAN B uxelles Squa e Ambio ix 32 B - 1040 B uxelles Fe on a la ansici6 de l'educació a la eina I majo pa de béns que la nos a socie a necessi a es p odui ; amb una o ca labo al mol més pe i a que l'ac ualmen e a se i . Es pod ia a güi que, his b icamen , quan les inno acions ecnolbgiques han e acomiada gen , a la i semp e han o na a oba eina en un al e sec o . Pe b aques s acomiadamen s semp e han p oduji mol de asbals als indi idus a ec a s i ac ualmen la na u alesa i p opo ció del desen olupamen ecno- lbgic can ien més adicalmen i més de p essa que en pe íodes an e io s. El emps de quh hom disposa pe a adap a -se a les no es si uacions s'escu ~a cada egada més. En i poques an e io s, les inno acions ecnolhgiques an e so i un nomb e ele a de gen dels sec o s de la indús ia i la con- ecció i mol s d'ells han ana a pa a al sec o de se eis, que es ; c eixen . A ui, Bdhuc en aques camp en expansió s'u ili zen cada egada més ec- nologies no es i més e icien s, la qual cosa implica u la al a egada una necessi a més edu'ida de mi d'ob a. Sembla se que la in oducció de no a ecnologia i d'una no a o gani - zació labo al é una al a conseqühncia, que és la endhncia a una di isió més accen uada del eball en especiali za i no especiali za . A pa dyuna quan i a ela i amen pe i a d'especialis es al amen quali ica s, un nomb e c eixen de sec o s del món labo al només eque eixen gen pe a ac i i- a s u ina ies que no necessi en la p epa ació dels eballado s que els ocu- pen a ui. La sensació d'es a massa especiali za pe a la eina que es a i, com a conseqühncia, el e de no ha e de demos a la capaci a p o- essional es adueixen so in en una ph dua de mo i ació i a egades en un ebuig conscien del eball. En e el jo en s'obse a una endhncia a adop a ac i uds més c i i- ques da an les o e es de eball exis en s, malg a la di ícil si uació la- bo al. No accep en an hcilmen que el seu en o n els pugui in lui o manipula ; posen en dub e el pape de l'educació i l'assesso amen en la selecci6 d'uns jo es i el ebuig d'uns al es; c euen que el e d'accep a el me ca ac ual de eball com una cosa immu able no é gai e sen i . Aques enomen po no se e iden a o a eu, pe b es a e iden all; on es comencen a du a e me mane es no es de sob e iu e econbmicamen i socialmen . Aques a <<cul u a de la supe i ?ncia>> és is a amb descon- Ganga pe pa d'aquells que donen supo als sis emes ja es able s; mal- g a aiu2, hom po addui que demos a un g au de madu esa social mol poc alo a . S'hau ia de econhixe el pe ill que s'a ibi a c ea un enca- men cul u al (cul u al gap) en e aquells qui accep e i l'o gani zació adi- cional del món del eball i aquells qui no l'accep en. Aques s mo imen s po en a la conclusió que els pe íodes d'a u (mi- llo di , <(pe íodes sense eina pagada ixa)>) an desp és d'acaba l'escola- i zaci6 com du an qualse ol momen de la ida labo al, s'hau an de eu e <{Pape s)>: Re is a de Sociologia com una possibili a eal i no com abans, és a di , com un cas d'excepció d'aquells qui es oben en una si uació econbmica di ícil o que no es an do a s de p epa ació. Com més es basa la p ospe i a en el consum c eixen de bens i se eis, que les mhquines au omh iques o semiau omh iques poden p odui mol bé, més eal sembla aques a pe spec i a. So gi an nous camps de l'ac i i a ocupacional on la gen pod h oba eina i guanya -se la ida. Pe b la se a na u a enca a no es h de inida. No és cla si les polí iques con encionals d'economia de me ca i de eball pod an o na a es abli la plena ocupació i domina la dinhmica d'un me - ca de eball que cada egada és més complica . Da e a la <(si uació o i- cial)> que p esen en les es adís iques de l'a u s'es an p oduin uns ce s p ocessos que no malmen s'escapen de la igilhncia dels sis emes es able s de egulació de I'o e a i la demanda. E olucionen me ca s ma ginals i pe- i 6 ics que donen eines empo als (a egades sense decla a , pe aons d'impos os), les quals no o e eixen cap u u al eballado . A més, s'es an c ean algunes classes de eina no adicionals (com els < col.lec ius de jo- esn) que es imulen la c ea i i a indi idual i la mo i ació i que con ibuei- xen a es abli al e na i es a lla g e mini pe al me ca labo al ac ual; la línia di isb ia en e els aspec es nega ius i els posi ius no és semp e hcil de dibuixa . El p oblema es plan eja en e mes de si les no es polí iques del u u hau an de ixa -se més a o gani za i es uc u a aques món ma ginal o a igno a -10 o sup imi -10. Una conseqiikncia e iden de o aixb és que els sis emes de col.locaci6 i assesso amen hau ien de eni en comp- e l'exis sncia d'aques s llocs de eball. Fins a a s'ha e mol poc a I'ho a de p epa a la gen a adap a -se a una ce a insegu e a espec e a la adicional eina es able. El e d'in o - ma els jo es d'aques a si uació posa els nos es sis emes educa ius en un g eu dilema. Du an les úl imes dscades la publici a que demana a més i millo educació i ins la ma eixa ideologia educa i a han es a lligades amb el missa ge implíci que diu que aquells qui es an més ben p epa a s són els qui ob enen els millo s llocs de eball. Aixb acos uma a ana jun amb la in e p e ació implíci a segons la qual o allb que es necessi a pe a eni kxi en la u u a ida p o essional es po adqui i d'una sola egada abans de comenqa la ida labo al. Po se algú oba h que és cínic el e d'addui al ma eix emps que una de les asques u u es impo an s de l'educació hau ia de se ambé la p epa ació pe al que la gen es pugui adap a més bé a la si uació d'a u . Adme e que la ida labo al pugui comenga amb un lloc de eball més poc emune a o hdhuc amb l'a u i p epa a sis eml icamen els jo es pe a aques a eali a po p o oca un impac e nega iu en les se es mo- i acions. Po omen a la sospi a que alla alguna cosa espec e a les com- Fe on a la ansició de l'educació a la eina pensacions p omeses pe compli amb el sis ema educa iu i així posa en pe ill el signi ica i I'adequació de o el p océs educa iu. En el ons aques dilema no es po esold e sense e una econside a- ció gene al del pape i la unció de l'educació, Cal comenCa a pensa que el emps que els jo es passen a escola i el subsegüen pe íode de capaci- ació p o essional només són el comenlamen d'un p océs educa iu a lla g e mini. No podem espe a que una p epa ació comple a pe a o a una ida p o essional sigui en eali a exclusi amen el esul a d'aques a ase inicial. Cal abandona el model adicional, que c eu que l'educació només ha de se pe als jo es i el eball només pe als adul s. Lluny d'aixb, l'educació sis emh ica s'ha de conceb e com un elemen in eg an i epe- i iu del eball i de la ida adul a que ajuda a man eni els coneixemen s i la compe 2ncia de I'indi idu al ni ell que exigeixen una eali a que can ia accele adamen i les se es p bpies necessi a s can ian s, i que a més ha de subminis a una base sblida pe a p epa a -se pe a les no es e apes de la ida. Aixb inclou educació du an o a la ida amb la possibili a d'un ap enen a ge pe sonal con inu, d'opo uni a s de conside a les al e na i es als models de <{ca e a p o essionaln adicionals, i amb un ús més p o i ós d'aquelles quali a s pe sonals que en els llocs de eball1 que exis eixen ac- ualmen no s'ap o i en p ou. Hem de econside a els concep es d'a u i d'ocupació. Feines a emps pa cial, compa ides amb un al e eballado , educcions d hs iques del nomb e d'ho es de eball, mi ja jo nada o jubilació abans d'ho a; o aixb són mesu es que guanya an impo hncia en el u u i a an inc emen a el emps que hom ind h pe a al es coses o a del eball emune a . Cald h escol a amb més a enció les aons d'aquells qui c euen que el c ei- xemen hau ia de eni lloc dins el camp de les ac i i a s socials i de mi- llo a de la quali a de ida més que en el consum de bens indus ials. Els nous concep es de c eació de llocs de eball poden ajuda a es uc u a aques es pe spec i es que enca a són ma ginals. Si l'a u , en el sen i con- encional del e me, ha de man eni -se du an mol de emps a ni ells al s, cal p egun a -se si no cald ia dona p e e ilncia a no es o mes d'in e - si6 pública pe a c ea llocs de eball sob e el pagamen del subsidi d'a u . Es pod ia suposa que aques es endhcies no només dona an un nou signi ica al concep e de eball (pe exemple, que no sigui conside a com una pa an insepa able dels a an a ges socials de I'indi idu i que sigui un indicado menys impo an de l'ilxi i el p es igi socials), sinó que ambé a llu o n po a an a una no a de inició de la si uació dels a u a s. Un eco- neixemen públic cada egada més accen ua pels llocs de eball de no a c eació, les inicia i es sub encionades i les ac i i a s <( ansi b ies)>, equipa- <(Pape s)>: Re is a de Sociologia an -10s en alo social als llocs de eball adicionals, pod ia ajuda a aques a asca. L'inc emen que s'espe a en el emps de < lleu e)> de mol a gen , jun amen amb una polí ica més ac i a espec e al lleu e, pod ia con- ibui ambé a edui la dis hncia social en e aquells qui ealmen enen eina i aquells qui no en enen. L'a u s'acaba ia eien no an com un achs pe sonal i social sinó com un pe íode ansi o i en una ida labo al d'una a iació mol més g an. Aixb que hem di abans no només és did pe als jo es ni el p oblema de la ansició es limi a a aquells que acaben l'escola; els adul s ambé es oben en una si uació de ansició cons an . No obs an aixb, la població més jo e és la que p obablemen apo a h no es ac i uds a eni en comp e a l'ho a de esold e aques p oblema. Aques e condueix a una al a si. ie de ac o s que cons i ueixen el ma c on hem d'enquad a el p oblema de la ansició an dins el món del eball com a la ida adul a. En les gene acions adolescen s es an naixen no es concepcions de la ida labo al i adul a, di e en s de les de la socie a dels g ans (pa es, emp esa is, educa- do s, polí ics). Els alo s i les necessi a s dels jo es al com ells ma eixos els expe imen en i exp essen con as en amb els alo s que de mane a implíci a hi ha da e a de mol es accions encaminades a p epa a -10s pe a la ansició. Segons l'opinió d'un nomb e c eixen de jo es, l'objec iu inal .del pe íode de ansició no és an el e de pode oba una eina com a iba a una o ma més ica d'assoli la sa is acció pe sonal i social. Quan a aixb, hom eu ambé la ansició com una in eg ació social més sa is- ac b ia dins l's a us adul . Cada egada més es pensa en les pe spec i es del u u desen olupa- men pe sonal com una mane a de iu e indi idual més que com un ipus especí ic de lloc de eball. El eball emune a es eu com una o ma d'assoli la independencia econbmica mínima, pe b es ebu ja amb e- qiii.ncia si no o e eix cap opo uni a eal de eali zació i au onomia. L'i.m- asi que es concedeix a les bones elacions socials, a les ac i uds de colla- bo ació, a la solida i a en e els homes, a un ambien que es imuli I'ap e- nen a ge dins el lloc de eball, el desig de pa icipa a l'ho a de p end e decisions, i 1'in e i.s c eixen pels llocs de eball no an ben emune a s pe b socialmen impo an s, així com pels que pe anyen a les no es em- p eses pe i es independen s, són signes d'una ma eixa cosa. L'especiali za- ció p o essional, l'adquisició d'ac i uds més come ciali zables i un pla < ma- e ialis a, de ida p o essional so in passen a un segon pla. Unes endkncies així no es poden deixa de banda; la mane a més usual de p epa a els jo es pe a la ansició és massa es ingida, a ks que s'hau- an de oba al e na i es d'in eg ació si les indús ies que donen eina no poden e on a la demanda an en quali a com en quan i a . S'hau- Fe on a la ansició de i'educació a la eina I ia de man eni un dideg sob e els nous alo s en e o s els p o agonis- es, de mane a que el jo en pugui negocia el seu p opi con ac e amb el sis ema educa iu, els emp esa is i la socie a . La p epa ació del jo en de ca a a la ida labo al i a acopla -se al can i dins aques a ida no es po conside a que siguin simplemen una qües ió de dona -10s la compe encia p o essional adien , sinó que el p oblema es o na a plan eja en la necessi a de oba nous m6 odes i o mes de so- ciali zació i en la esponsabili a ineludible que els sis emes educa ius hi enen, deixan de banda la si uació econbmica. Les idees d'una educació que s'anés epe in egula men (o educació pe manen ) i d'i al e nanca), pod ien cons i ui un ma c adien i cohe en de esold e el p oblema; els lligams e iden s amb la mA d'ob a i les polí iques d'ocupació necessi en in en s més adicals pe a e o ca la coope ació i la coo dinació. Els objec ius i les limi acions d'aques a icle exclouen la discussió en de all de les di e ses eo ies sob e la elació en e el eball i l'educació, dins les quals els p oblemes de ansició es conside en en gene al com una elació inadequada en e els sis emes d'educació i els d'ocupació, o com un ma imoni mal a ingu en e el me ca de eball i el <(p oduc e>> de l'edu- cació, si es po di així. No obs an aixb, sembla que les eo ies gene als més impo an s dins el camp de l'economia, la polí ica social, les p e i- sions de mh d'ob a i les polí iques d'ocupació no han sabu p edi els p o- blemes que en un passa ecen s'han e e iden s; ambé semblen incapa- ces de dona una explicació cohe en i comp ensi a de la si uació que a ui hem d'a on a . Ha esde ingu e iden que no n'hi ha p ou amb els models es able s pe a dona una base eb ica global al di ícil p oblema de la ansició. La necessi a de combina l'educació i l'ocupació de mane a que sa is aci an I'indi idu com la socie a sembla ana més edh de les pe spec i es de les eo ies ac uals. Es necessi a un ma c nou i més ampli pe al d'en end e les in e accions en e o s els ac o s impo an s dins la ansició i pe al d'ex eu e conclusions de ca a a una polí ica Amplia i cohe en a lla g e - mini, que es basi en les dades analí iques de di e ses ciencies, com l'eco- no nia, les ciencies socials i la pedagogia. Sembla poc p obable que puguem disposa d'un ma c an ampli a cu e mini. Pe aques mo iu, la p esen anhlisi es limi a delibe adamen a obse a i desc iu e les di icul a s que oben els jo es du an el pe íode de ansició. No es basa ampoc en cap eo ia en conc e sinó que ol cen- a -se en els p oblemes i les necessi a s dels indi idus a ec a s més que en les necessi a s més abs ac es dels sis emes d'educació i eball, o de o a la socie a en gene al. Cal eni p esen una o ien ació onamen al: aques a icle ac a p in- <<Pape s)>: Re is a de Sociologia cipalmen dels p oblemes de la ansició i no de l'a u ju enil. La idea bhsica d'una ansició sa is ac b ia a més enllh del e de oba i conse - a una eina, sigui la que sigui. Abas a I'adquisició i I'aplicació co ec a de la capaci a pe sonal que hom necessi a a I'ho a de p end e una bona de- cisió i de e els passos necessa is pe a assoli el lloc de eball que cada indi idu c eu que li co espon, pe exemple aquella eina que pe me i una e olució pe sonal més Amplia. Pa la del omen de la mo i ació i l'ac i ud necessB ies pe a esde eni una pa cons uc i a i dinhmica del món del eball; inclou dins aixb la p epa ació p o essional addien , un mínim bhsic d'ap i uds i p epa ació i la capaci a d'adap a -se a una si uació d'a u . Des d'aques a pe spec i a, la ansició al món del eball no sembla se simplemen un p oblema ansi o i que so gí a pa i de la c isi de I'ocu- pació, enca a que sens dub e aques a el agué a la llum. El p oblema cons an consis eix a capaci a els jo es pe qul., si més no, puguin sob e- iu e o, més enca a, esde eni memb es sa is e s i compe en s d'una so- cie a que és més complexa i compe i i a cada egada i que a on a can is més i més hpids. 2. EL MARC DE REFERENCIA. TIPOLOGIA GENERAL DE LES POSSIBLES SITUACIONS PROBLEMATIQUES Pe al de pode e on a les di icul a s de la ansició i es abli -se d'una mane a sa is ac b ia dins el món labo al adul , cal disposa de dues condicions bbiques: - L'indi idu ha de eni al seu abas els mi jans pe sonals (en qiies- ió d'ap i uds i quali icació) que li pe me in d'iden i ica els llocs de eball adien s, sollici a -10s i se capac, en la p hc ica, de sa is e les exigsncies del lloc de eball que inalmen hau i accep a . - Tan impo an , si més no, és la necessi a d'elabo a una llis a cohe- en de les aspi acions pe sonals, una pe spec i a dinhmica del model de ida p opi de cadascú dins la socie a , que en ell ma eix aci que l'adqui- sició de coneixemen s i quali icacions ingui sen i pe a l'indi idu. En al es pa aules, el jo e necessi a una idea cla a dels elemen s que hi ha a la ida labo al de I'adul pels quals al la pena de llui a i que cons i ueixen la base més sblida de la mo i ació i les ac i uds cons uc i es e s la no a e apa de la ida desp és de la ansició des de l'escola. Ambdues condicions són necessi ies; amb una de sola no n'hi ha p ou. Un jo e que aspi i a se un dependen de bo iga pe 6 que no ingui uns Fe on a la ansició de l'educació a Ia eina coneixemen s elemen als bbics di ícilmen oba h eina en aques e eny. Igualmen , un es udian ben p epa a sense cap mo i ació ni idea de com e se i la se a p epa ació de o ma econbmicamen sa is ac b ia i que es obi anan d'un lloc de eball a un al e inalmen se h ebu ja pe pa dels emp esa is pe poca o mali a . Ambdues condicions són complexes; poden se acomplides en un dels seus aspec es i no en un al e a un ma eix emps. El g au en qu2 es poden sa is e po a ia ambé amb el pas del emps i an els mi jans com les aspi acions poden e oluciona dinhmicamen . Cada condició s'alla ga en una seqiiencia con ínua on hom po iden i ica o es les g adacions possi- bles en elació a la na u alesa de les aspi acions indi iduals i/o la possessió dels mi jans adien s. Les dues condicions bhsiques eben en elles ma eixes la in lukncia del ma c con ex ual en qui. han de du -se a la p hc ica. Aques ma c es e e- eix p incipalmen a es B ees di e en s: el con ex sbcio-econbmic, allb que els sis emes educa ius ja cob eixen i el g au de coope ació an en e el pe sonal i les ins i ucions del sis ema educa iu com en e l'educació i al es e enys d'ac uació social i econbmica. Així, pel que a e e encia als mi jans, el e que un jo e pugui u ili za la p epa ació p o essional que la eina exigeix de@n de la possibili a de p epa ació adien ; si aques a p epa ació pod h se u ili zada ealmen depi.n de les acili a s que hi hagi a l'ho a d'aconsegui el Uoc de eball ap opia . De la ma eixa mane a, la cons ucció d'un model dinhmic d'aspi acions a lla g e mini pe a la ida adul a i labo al se 2 mol més hcil si hom p ocedeix d'una amília es able amb un ambien es imulan que si es e d'una amília encada. Ce amen , l'accés a una documen ació cu osamen elabo ada sob e les pe spec i es p o essionals, jun amen amb un se ei ben p omogu de consell i guia, a- cili a l'acomplimen de les ambicions pe sonals. Pe an , es po dedui un nomb e ele a de combinacions pe a les condicions bhsiques dins els dis in s con ex os. Aques simple esquema po ajuda -ne la comp ensió: <<Pape s)>: Re is a de Sociologia pe a adap a -se a una no a e apa de la ida. Pe aques mo iu, hom no po eu e l'a u ju enil simplemen com una pa del p oblema de I'a u en gene al: pe als jo es les conseqüi ncies són di e en s, en una g an p o- po ció, que pe als adul s; aques es di icul a s exigeixen solucions di e en s. Els jo es que han acaba l'escola s'adonen a ia que no se'ls concedeix un s a us adul immedia amen . El e que inguin o no eina és un ac o decisiu pe a aixb. Una de les p incipals di icul a s que els jo es sense eina han d'a on a és el e que es euen p i a s dels mi jans que c euen que els pod ien assegu a una posició independen , com pe exemple ecu sos mone a is pe sonals i au onomia en elació a la amília. Les in es igacions demos en que mol s jo es sense eina iuen so a un g an s ess en in en- a aconsegui els dine s que necessi en pe a man eni -se al ma eix ni ell que els seus companys que, g adualmen , an esde enin consumido s in- dependen s: no poden man eni una mo o o un co xe, comp a discs, so i amb ningú, ana es i s segons la moda. Mol s símbols de la desi jada au onomia social s'es aeixen en la dis hncia. A més, la espos a a I'au o- i a dds pa es i l'adap ació a les no mes amilia s es euen en pe ill pe culpa dels jo es quan aques s no oben cap compensació en una si uació d'independi ncia labo al: com més lla ga és la du ada de l'a u , més e- qüen s esde enen els p oblemes amilia s. Una al a pi dua de conseqüi ncies g eus és el e que els jo es en a u es en exclosos de la no a si uació d'ap enen a ge que apo a I'ambien de eball. Allb que a mol s jo es els sembla que és a o imen és en eali a mol es egades la sensació d'es a bloqueja s en an que pe sones i hdhuc d'es a anan enda e a. Hom expe imen a la si uació de oba -se en a u com ex emamen pob a en a ie a i es ímuls. Es pe den les opo uni a s de guanya expe igncia de les no es eali a s i cniques, socials i econbmiques que odegen aquells qui han a iba al eball o a I'ap e- nen a ge p hc ic. Algunes de les expe ii ncies bbiques que hom necessi a pe a la eali zació plena de les se es possibili a s no es poden adqui i sinó dins un con ex labo al. El eball és una pa de la eali a global, que s'o gani za d'una o ma bas an di e en del món limi a de l'escola o la lla . Dins aques món s'han d'en end e i adop a concepcions di e en s de les elacions pe sonals, del endimen , de l'e icii ncia i de la disciplina. Cal ap end e no es no mes i e c éixe un al e ipus de solida i a amb al i. To aixb o ma pa de la unció sociali zado a del eball en la se a p i- me a e apa; pe aixb la eina és mol més que un mi jh d'assoli la segu- e a econbmica. Mi jangan la comunicació i la compa ació amb aquells qui eballen els a u a s s'adonen, enca a que d'una mane a an imp ecisa com puguem imagina , que s'es an deixan pe d e una expe ii ncia impo an pe a la se a Fe on a la ansició de l'educació a la eina p bpia eali zació pe sonal. Com més lla g és el pe íode d'a u més s'ado- nen de l'abisme que es a ob in en e llu si uació i la dels seus conegu s que eballen; les ac i i a s de lleu e que compa eixen amb aquells qui enen eina no poden sal a aques abisme. A la i es p odueix una educ- ció no able dels con ac es socials, la qual cosa c ea no es di icul a s als a u a s a l'ho a de segui con ian en ells ma eixos dins la elació amb al i. Les conseqüi ncies es an paleses en el descens de la mo i ació i en una ambició cada egada més baixa pe oba una eina adien a mida que s'alla ga el emps d'a u . Algunes de les dades a I'abas demos en que el nomb e de sollici uds de llocs de eball que a el jo e a u a baixa signi- ica i amen desp és d'uns quan s mesos; al ma eix emps c eix el desig d'accep a un lloc de eball o a del camp d'in e ss del comencamen o d'un ni ell in e io a aquell a que s'aspi a a en p incipi. Aixb ens eme a una al a implicació g eu de I'a u , que no hem de sul~ alo a : el g adual abandonamen de les aspi acions pe sonals. Els jo es que enen una pe s- pec i a cla a de la se a ida labo al hau ien de se en gene al capagos de no endi -se als obs acles a cu e mini. No obs an aixb, com més du a el pe íode d'a u i menys p ecises són les aspi acions inicials, més posen en dub e la impo hncia dels alo s p o essionals i ocupacionals que ha ien man ingu p i iamen . El g au de esignació que es a a egades e iden en les enques es als jo es en a u és esga i ado , ja que, sense la olun a d'ajuda -se un ma eix, la disposició d'accep a i e un ús acional de l'aju ex e n acaba pe desapa kixe . Fins a a la p epa ació pe a la ida labo al que hom ep dels sis emes educa ius igno a en g an pa la possible eali a de l'a u i de la eina insegu a ocasional. Mol s mes es es mos en e icen s a ac a aques ema a classe. Pe aques mo iu, quan deixen l'escola, els jo es no disposen ni an sols d'una in o mació bhsica mínima sob e qu2 han de e si es oben sense eina. Com e una sollici ud, on ana -se a apun a , com demana el sub- sidi d'a u , com ompli el emps lliu e.. . Es deixa sol l'indi idu amb una g an quan i a d'in e ogan s que són el esul a d'una p epa ació insu i- cien pe e on a un nomb e limi a d'opo uni a s d'ap enen a ge i op- cions es ingides de llocs de eball. La lliu e elecció de p o essió i lloc de eball és una pa dels d e s blsics de la pe sona en els paisos de la Comuni a Eu opea. Aixi, no ol di anma eix que a o a eu de la Comuni a hi hagi una gamma comple a de possibili a s d'ap enen a ge dins el món de la eina i una plena a ie- a de ipus d'ocupació. Hi ha egions en cada país en qui les al e na i es són no ablemen escasses enca a que l'o e a o al de eball i opo uni a s d'ap enen a ge pugui se su icien : a algunes l ees u als es p odueix una manca de ml d'ob a no esol a, pe b limi ada només al camp de l'ag icul- c Pape sn: Re is a de Sociologia u a, men e que un al e ipus d'opo uni a és eschs; hom oba si uacions semblan s en al es B ees de la indús ia o el come g dedicades exclusi a- men a una sola ac i i a . AIli on hi ha al e na i es de eina, enca a que siguin inadequades, mol s jo es a la ece ca de eina han de so me e llu s in e essos i inclinacions pe sonals a les lleis del me ca labo al local. So in han de enuncia a eines que no en en dins el pa ó labo al local a causa que les opo uni a s a I'abas d'ap enen a ge e lec eixen en g an pa l'es uc u a labo al de la locali a . Les possibili a s de oba opo uni a s adien s en una al a zona es limi en mol es egades pe qu la possibili a de desplacamen s a aques a eda no acos uma a ana més enllh d'ana i o na cada dia a casa des del lloc de eball o ap enen a ge. Aixi, mol s jo es, o bé han de eali za llu s espe ances pe sonals es- pec e a la ida labo al dins el ma c limi a de les opo uni a s locals, o bé es euen obliga s a aga a una eina o un ap enen a ge que no co espon a llu s ambicions. En ambdós casos la ansició al eball és ma cada pe una ela i a pk dua, ja que la socie a a néixe espe ances que més a d no es poden eali za . Cal en on a -se als equisi s de la eina i ap end e no es no mes. El e d'ha e aconsegui un lloc de eball o d'ap enen a ge no ma ca la i del pe íode de ansició d'un jo e: lluny d'aixb, comenca una al a e apa de la ansició. Abans de comenca el eball o la p epa ació p hc ica dins el eball, mol s jo es mai no han ingu cap expe i ncia dels eque- imen s que dibuixen en la p hc ica el pe il de la se a eina. La qües ió de si se an capacos o no de e on a aques es exigi ncies només es po esold e en la p ac ica. Els ce i ica s de I'escola no en són bons indicado s, al com l'expe i ncia ha demos a cons an men . Cada egada més selec- cionado s es mi en els í ols només com un aju a l'ho a de e una p ime a selecció; es concedeix mol a més impo hncia al pe íode de p o a (pa i- cula men dins les g ans emp eses) i als es s d'ap i uds especials quan s'ha d'a alua la p epa ació dels jo es. En deixa I'escola, els jo es so in comencen a eballa amb la c eenca que els í ols o icials que enen o la ocació que ha ana c eixen en ells pe una especi ica p o essió o lloc de eball cons i ueixen una base su icien pe a ga an i l' xi un cop dins I'ocupació eal. En la p hc ica han de e on a un abisme conside able en e llu s aspi acions i la eali a . A més, algunes de les ap i uds i alguns dels coneixemen s que el eball eque eix s'han ac a poc o gens a l'escola. Aixi, pe exemple, p odui cons an men un endimen de e mina du an un pe íode dona de emps, e on a una p essió psicolbgica du an di e ses ho es al dia, eni esponsabili a s pe sonals sob e el ma e ial i la maquinh ia, possiblemen són ac o s que Fe on a la ansici6 de l'educació a la eina p odueixen mol s ess als jo es que no han ingu cap eina abans. Mol s d'aquells que han passa pe una educació p o essional especí ica, sob e o en es udis de plena dedicació, han d'adona -se que es eque eix la p ac ica d'una s2 ie de coneixemen s p o essionals que no e en cap elemen explíci del seu ap enen a ge p e i. A més, ce es ap i uds ja adqui ides poden no eni aplicació p ac ica dins la eina. Aixb po a ec a an les ap i uds p o es- sionals com d'al es coneixemen s. Així, els jo es han de e on a la eali a d'un eball on, pe exemple, hi ha pa s de llu s ap i uds que es en pe des e lla pe manca d'incen ius, o on l'ambi de la inicia i a pe sonal i la pa icipació ac i a en la esolució dels p oblemes es eu limi- a pe una u ina del eball al amen mecani zada. Un lloc de eball massa du o massa poc exigen condueix amb eqükncia a la insa is acció i la desillusió. No només cal un ce ni ell educa iu i p o essional pe a e on a les exigkncies del lloc de eball; cal en end e uns al es esquemes de com- po amen i cal ap end e unes al es no mes. És du an el p ime pe íode en la eina que mol s jo es s'en on en ca a a ca a a una no a classe de solida i a que és di e en de la del món ex e n. Han d'ap end e, pe exem- ple, a negocia les se es condicions labo als, ja sigui pe sonalmen o a a és dels sindica s, i a sospesa els seus in e essos pe sonals amb els del g up de companys; a accep a la disciplina de g up sense cau e, pe b, en el con o misme; a en end e quk signi iquen en eali a els d e s del eballa- do . So in els al es companys espe en que es compo in com a adul s, sense que els jo es puguin es a a aques a allada. Aques s ess po e augmen a acilmen les di icul a s dels jo es a l'ho a de guanya con ianla en ells ma eixos, i adqui i les ac i uds pe sonals i de companyonia que necessi en a I'ho a de gua da llu au onomia pe sonal du an aques a no a e apa. Llui a amb aques s p oblemes és en pa una qües ió d'adap abili a i capaci a indi idual de supo a una p essió an o a du an un pe íode dona de emps; ambé po , anma eix, posa en e idi ncia la necessi a que enen uns quan s jo es de pensa un al e cop en la decisió que ja han p es en a o d'una p o essió o ipus de eina especí ic i e -ne p end e una al a. Com més poc s'ha comenga des d'una posició pe sonal amb objec ius ben medi a s espec e a la ida labo al, més di ícil es a no només el e de esold e algunes de les pesades exigkncies labo als, sinó ambé pode oba una al e na i a millo . <<Pape s)>: Re is a de Sociologia ~ 4. QUAN ES PRODUEIXEN ELS PROBLEMES? Els p oblemes de la ansició de I'escola al món labo al no només es limi en al lapse de emps en e la i de I'escola i zació i el comencamen de la p ime a eina. Su en a la llum amb més equ ncia du an aques pe íode, pe 6 mol so in els seus o ígens se si uen en una e apa an e io i alguns d'ells només es an e iden s desp és del p ime pe iode labo al. Pe aques mo iu, sembla que se h aonable de e una dis inció de les e apes di e en s on hom po espe a oba els p oblemes de la ansició. 4.1. L'e apa p epa a b ia mi jancan l'educació secundhia Una s ie de decisions que a ec a an la pos e io ansició a la ida labo al s'han de p end e du an els anys d'educació secunda ia. Pe als jo es i ambé pe als seus pa es, so in all6 que aques es decisions impli- quen no és p ou cla en el momen en qu s'han de p end e. Una compli- cació més g eu és el e de no pode o na enda e a un cop algunes d'a- ques es decisions ja han es a p eses. Malg a que en eo ia, pe exemple, si cal epensa -se allb que s'ha ia o iginh iamen , o s els sis emes educa- ius o e eixen opo uni a s de e el pas d'un ipus d'es udis a un al e, gene almen , en la p ac ica, als jo es els és mol di ícil de supe a un p oblema d'aques ipus. A alguns pai'sos, pa icula men alli on l'educació global no és la no a dominan , cal p end e decisions ja des del pas de l'ensenyamen bhic al p ime cicle d'ensenyamen secunda i, és a di , a una eda comp esa en e els deu i els do ze anys. No malmen , en aques s casos es po escolli en e ipus dis in s d'escola o ien a s a assoli ni ells di e en s de p epa a- ció i i ulació. Malg a que s'es h duen a e me un es o c en aques s paisos pe al d'aconsegui , si més no, una mínima cohe encia en e els di e en s co en s del p ime pe íode de l'educació secundh ia, enca a oman una ma cada endencia a la di e enciació. L'elecció del ipus d'escola é con- sequ ncies a l'ho a de I'accés de la pe sona a es udis especiali za s de les se- güen s e apes educa i es. Al ma eix emps, es p en p hiamen una decisió pel que a a les u u es al e na i es desp és de l'escola i zació obliga b ia: alguns ipus d'escola posen I'accen en els co en s més acad mics que condueixen icilmen a l'educació supe io , men e que d'al es s'o ien en més a la ansició, a la o mació p o essional o al eball immedia amen desp és d'acaba . En alguns pai'sos, les decisions que hom ha de p end e des- p és d'acaba l'educació basica p imh ia impliquen una elecció immedia a en a o de co en s dis in s d'educació gene al o global o d'uns quan s Fe on 4 la ansició de l'educació a la eina co en s d'educació p o essional. Ha e escolli aixb úl im implica mol es egades una decisió p i ia en elació a la u u a ma i ia en qui es eba- lla 3 o a l'especiali zació. Pos e io men , els jo es que ja han a iba a l'eda es able a d'ha e acaba I'escola pe b que enca a no ho han e es oben en un al e con lic- . e. Aques a si uació po ha e es a el esul a d'ha e epe i un o més anys d'escola an e io men ; a alguns sis emes aixb po a ec a Adhuc els jo es que han ana passan sense epe i cu sos; pe exemple, quan l'eda es able a pe a acaba és més baixa que l'eda en quk els es udis poden ealmen es a e s. Malg a que la majo pa dels jo es es decideixen a acaba els es udis, enca a n'hi ha alguns que se sen en emp a s a deixa I'escola abans d'ho a. Aixb és especialmen ce en aquells que an mala- men o que no enen cap mo i ació pe a omand e en un ambien escola ; aques s jo es que deixen l'escola p ema u amen mol so in passen a o - ma pa del g up de isc més impo an del pe íode de ansició. 4.2. El pe iode en e la i de l'escola i el comenqamen de la p ime a ocupació Mol s jo es an plans pe en a a eballa o pe a l'ap enen a ge p ac- ic dins el món labo al quan enca a an a I'escola. Tanma eix, mol s acaben I'escola sense idees cla es sob e el u u d'aques s plans o sense cap o e a eal. Comencen la ida labo al com a jo es en a u . En la p ac ica un pe- íode cu sense eina es po e se i en mol s casos pe a dona emps a l'o ien ació pe sonal d'aquells que enca a no enen p eses llu s decisions. Els es udis sob e aixb demos en el e signi ica iu que, en compa ació amb els jo es en a u , els que eballen so in ja an p end e llu s decisions quan enca a e en a l'escola, men e que, en un g an pe cen a ge, els jo es sense eina enca a no s'ha ien decidi . Pe aixb, pe a mol s jo es en a u el p ime pe íode desp és d'ha e deixa els es udis és una e apa de e lexi6 sob e llu s o ien acions pe sonals que du an els anys d'escola i zació no a en pode eni . Desp és del p ime pe íode d'a u , du an el qual I'indi idu a ec a demos a gene almen una g an ac i i a en la in es igació de les possibles opo uni a s de eina o ap enen a ge, la si uació empi jo a hpidamen si es d'aixb no é i xi . To el complex de g eus p oblemes pe sonals, socials i econbmics esde é una eali a pe a aquells jo es que no són capaGos d'es- abli -se en una eina du an un pe íode més lla g, ja sigui pe incapaci a pe sonal o pe manca d'opo uni a s. d?ape s,: Re is a de Sociologia 4.3. Els p ime s anys de eball Respec e als di e en s pe íodes en qui. enen lloc els p oblemes de la ansició hom po dis ingi dues e apes p incipals du an els p ime s anys d'ocupació, les quals e apes són la d'iniciació al eball i la d'es ablimen en la eina o p o essió que hom ha escolli . Du an I'e apa inicial (que po inclou e un pe íode d9ap enen a ge p hc- ic; pe exemple, en d'ap enen ) la idone'i a pe sonal pe al eball o p o essió es posa so a conside ació i examen an dels jo es com dels em- p esa is. To a la qües ió de sa is e les exigencies de la eina i de desen o- lupa o comple a les ap i uds necessh ies es plan eja du an aques pe íode, jun amen amb la possible econside ació de les decisions que ja s'han p es. Desp és de l'inici en la eina, l'e apa d'es ablimen dins l'ocupació enca a compo a alguns iscs abans d'acaba amb exi la ansició. És so- b e o a aques ni ell que els jo es han adqui i expe ii.ncia su icien pe a alo a llu s p bpies necessi a s i segui l'e olució dels alo s i eque i- men s de llu p o essió, així com pe a comp o a quan sigui necessa i si llu s aspi acions són enca a ealis es. De e , pe a mol s jo es eballado s aques a po se la da e a opo uni a de pensa en un e o n empo al a I'educació o l'ap enen a ge pe al de comple a llu o mació i llu com- pe encia p o essional. Pe suposa , hom ha de e on al can i i la lexi- bili a en el decu s de la ida p o essional. Pe&, malg a que la idea &una o mació que du i o a la ida es & cada egada més d'aco d amb allb que p e euen els mi jans p hc ics, els equisi s p e is bisics pe a adap a -se als u u s can is i e ús de les pe spec i es de u u s'adqui eixen du an el pe íode de ansició i són di ícils de guanya en la madu esa. 5. QUINS FACTORS INCREMENTEN LES DIFICULTATS DE LA TRAhTSIC16 Les subseccions que segueixen p e enen ag upa i anali za amb més de all els ac o s que enen una in luencia dins el p oblema. Teni consci n- cia d'aques s ac o s és essencial a l'ho a de planeja mesu es di e enciades i e ec i es pe a ajuda els jo es du an el pe íode de ansició. Aques a anhlisi no ha es a pensada pe a es abli una connexió causal sblida en e els dis in s ac o s d'in luencia i les di icul a s p ic iques de la ansició. Més a ia in en a d'es uc u a o a la gamma de possibles a- ian s, acili an així una isió gene al d'aques complex p oblema. Fe on a la ansició de l'educació a Ia eina 5.1. Pun s d2bils de les condicions del ma c es uc u al Enca a que g an pa del con ex de les inicia i es i ac i i a s pe sonals espec e a la p epa ació pe a la ida labo al no és gai ebé mai so a el con ol de l'indi idu, és anma eix impo an ésse conscien de quines són les condicions es uc u als que a ec en la anquilli a de la ansició de l'escola al eball. A aquells qui són dins la ansició, una comp ensió cla a del con ex els ajuda a cons ui una pe spec i a labo al signi ica i a a I'ho a de alo a allb que ealmen po e I'indi idu pe soluciona els p oblemes que a oban . A aquells qui enen esponsabili a s d'aju en el pe íode de ansició, la conscii ncia dels pun s di bils de l'es uc u a con ex ual els po ajuda a planeja les mesu es a p end e, i a es abli unes p io i a s. 5.2. L'impac e de les condicions sbcio-econbmiques con ex uals Una p ime a si ie impo an de ac o s con ex uals es & elacionada amb les condicions sbcio-econbmiques gene als. Aques es condicions o men una es uc u a complexa, els elemen s de la qual, malg a ésse in e dependen s en pa , no en en dins una sola secció de la polí ica de esponsabili a . Una indicació ap oximada d'alguns aspec es po iuus a la se a in lui ncia en la ansició: - E iden men , una c isi gene ali zada o una disminució del c eixe- men econbmic in lueix en les pe spec i es immedia es d'aquells qui han acaba l'escola i busquen el p ime lloc de eball. Els jo es que ja e- ballen, especialmen en eines ma ginals, i aquells amb poca o gens espe- ciali zació es an exposa s amb més eqüi ncia que els adul s a l'acomiada- men , sob e o quan es concedeix p io i a a sal a els llocs de eball d'aquells qui han de man eni una amília. - El can i ecnolbgic a g an escala po eni un e ec e simila (pe exemple, disminuin la demanda de mh d'ob a com a esul a de la econ- e sió i de I'exigi ncia de coneixemen s en no es disciplines i eduin així pa icula men el nomb e d'opo uni a s dels més poc p epa a s). - Pun s d2bils de la in as uc u a egional. Les opo uni a s que o e eixen les A ees l'economia de les quals es basa en una sola ac i i a (pe exemple, A ees ag ícoles o mine es) so in es limi en a la si ie de ipus d'ocupació o ap enen a ge de la egió. Així els can is es uc u als en l'ac i i a econbmica p edominan poden signi ica un índex d'a u més ele a en aques es zones, independen men de la si uació gene al a la es a del país. ccPape s,: Re is a de Sociologia - L'o gani zació i el con ol del me ca labo al po eni una in lui:ncia conside able en el pas dels jo es al eball. A les egions i els pa'isos en qui: I'ha monia en e l'o e a i la demanda és una asca que s'ha deixa adicio- nalmen sob e o a la inicia i a de les pa s di ec amen a ec ades (és a di , els emp esa is i el jo en ), la si uació eal del me ca labo al és di ícil de alo a . Ni les places acan s ni els jo es en a u es an en egis a s mol es egades; els se eis de col~locació i de coope ació i guia p o essional han de eballa sob e les bases limi ades de les suposicions pe sonals i el coneixemen pa icula dels indi idus a ec a s més que sob e dades iables. Pe aixb les al e na i es eals que puguin exis i poden no se posades en coneixemen dels jo es, que no malmen només accedeixen a una in o - mació limi ada de les opo uni a s que hom o e eix. A més, poden so gi opo uni a s en un me ca neg e o secunda i de mi d'ob a que no es A p ou ben o gani za pe a o e i cap pe spec i a a lla g e mini als a u a s. En aquells pai'sos o egions on s'obliga o s'inci a p ou els jo es a en e- gis a -se, si més no hom é a l'abas in o mació sob e els eballado s, la qual in o mació es po u ili za pe a la plani icació de mesu es especi iques d'assesso amen i ocupació. Al ma eix emps, aixb ambé po es imula els emp esa is a en egis a llu s acan s de eina pe al d'ob eni uns can- dida s al lloc de eball més adequa s, mi jancan I'aju de les agkncies. - La composició de la o ca labo al és di e en segons els paisos i les egions. La pi hmide de població espec e a l'eda no és la ma eixa a o a eu. En aquells llocs on, en elació a la mi d'ob a adul a, els jo es enen una ep esen ació més Amplia o on el seu nomb e c eix desp opo cionada- men , els jo es que busquen la p ime a eina oben una compe i:ncia més du a i un accés al eball més di ícil que en si uacions en qui: el o al de mh d'ob a ju enil dec eix. Les a iacions en la quo a de naixemen s in luei- xen en aixb, així com 1'a lui:ncia de eballado s immig a s o empo als i qualse ol inc emen en la p opo ció de noies que en en dins el me ca labo al. - La xa xa de la segu e a social i dels se eis d'aju públics és un ac o essencial que po ajuda els jo es i llu s amílies a esold e alguns dels p oblemes de la ansició. El e de si els jo es enen o no d e a sub encions pe a un ap enen a ge adequa o més ensenyamen és de ega- des un c i e i decisiu a l'ho a d'escolli en e una en ada p ema u a dins el eball no especiali za o la possibili a d'ob eni un í ol p o essional: el e de eb e o no subsidi d'a u é una impo hncia decisi a pe al jo e quan o es les al e na i es que é consis eixen a aga a el p ime lloc de eball que se li o e eix o busca i escolli la eina que més s'adigui amb les se es ap i uds i aspi acions pe sonals. Fe on a la ansició de l'educació a la eina - L'exis i-ncia de p og ames especials, com els col lec ius de se eis o p ojec es d'expe ii-ncies labo als p ac iques, no soluciona un p oblema d'a u ju enil, pe b en mol s casos ajuda els jo es a ompli el pe íode de emps en e que deixen l'escola i oben una ocupació es able. Al ma eix emps, uns p og ames així poden con ibui ac i amen a una adequada p epa ació pe a la ida labo al mi janqan la c eació de si uacions d'ap e- nen a ge que pe me en a l'indi idu de se més conscien de les se es endi-n- cies i la se a capaci a pe sonal i d'adqui i les ap i uds que hom necessi a en el món eal del eball. 5.3. D e incies en e els sis emes i adicions educa ius Una segona si- ie de condicions del ma c es uc u al es i elacionada més di ec amen amb les esponsabili a s i ca ac e ís iques dels sis emes educa ius. Les dis in es es uc u es i adicions educa i es dels pa'isos de la Comuni a Eu opea in lueixen en els p oblemes de la ansició de mane es di e en s: - L'adminis ació i la compe 2ncia pe a p end e decisions se cen a- li zen algunes egades i a iben a esde eni obs acles a I'ho a d'emp end e accions lexibles, adap ades a les necessi a s especí iques dels sis emes edu- ca ius o mals locals o egionals. En d'al es casos, les possibles opo u- ni a s d'ac uació po se no són ap o i ades pe pa de les adminis acions o escoles locals pe qui- no enen p ou pode s pe a e -ho. Les es uc u- es que gaudeixen d'una Bmplia descen ali zació dels pode s deciso is so in acili en la plani icació i la implan ació d'ac i i a s mol adap ades a les possibili a s i eque imen s locals. Pe b, si no s'inco po en cla amen en un ma c educa iu gene al ben coo dina , algunes ac i i a s o iginals co en el isc d'esde eni inicia i es aillades. Pe aixb és impo an que hi hagi un equilib i aonable en e els pode s cen ali za s i els descen a- li za s. - En alguns paisos l'educació gene al i la p o essional pe anyen a un ma eix minis e i, men e que en d'al es cauen so a la esponsabili a d'adminis acions di e en s. En mol s pa'isos les emp eses ambé disposen d'algun ipus d'ap enen a ge p o essional, el qual a des de p og ames li- mi a s d'iniciació a la eina ins a es udis comple s de o mació, gene almen amb poca elació amb el sis ema d'educació p o essional de 1'Es a . A més, exis eixen di e sos ipus de esponsabili a mix a (pe exemple, l'ap e- nen a ge a Alemanya) basa s en la idea d'una es e a co~labo ació en e les <Pape s)>: Re is a de Sociologia La majo ia de noies segueixen p enen decisions que es basen més en el seu u u pape en el si de la amília que en les aspi acions pe a la ida labo al. La p epa ació labo al no es eu mol es egades com una necessi a i al, ni pe pa de les noies ma eixes ni pe mol s al es memb es de la socie a . Aques es concep es e onis es adueixen en e ec es inquie an s si passem a la desp opo ció de la xi a de jo es a u a s de sexe emení. En elació amb o s aques s ac o s s'ha oba que el con ex gene al social i econbmic en que c eixen els jo es i especialmen la na u alesa de llu s elacions socials amb els amics, la amília i la comuni a enen una impo hncia i al en l'e olució d'un pla pe sonal pe a la se a ida u u a. Pe mi jh de emeis educa ius a cu e mini només es po in en a edui els e ec es nega ius que els pun s debils de la socie a enen sob e les ac i- uds dels jo es i llu s aspi acions pe a la ida labo al; les mesu es només dins el camp de l'educació no poden subs i ui la o ga que un mi jh social sMid po o e i pe al desen olupamen d'unes pe spec i es dinhmiques de u u . 6. COM AFECTEN ELS PROBLEMES ELS DIFERENTS GRUPS DE PERSONES? Les di e ses di icul a s de la ansició no a ec en o s els jo es igual; alguns són més ulne ables que al es. Tanma eix, només un nomb e limi- a de jo es pe any a un g up de isc pe na u alesa, pe exemple pe una de iciencia ísica o men al. La majo ia d'aquells que du an la ansició han esde ingu ulne ables han so e in lu6ncies nega i es que, an si són el esul a de di e ses condicions con ex uals ad e ses, com de la mancanca de mi jans indi iduals o d'equi ocacions en les aspi acions, poden acumula -se i can ia amb el emps. Pe aixb el g au de ulne abili a dels jo es és el esul a d'una combinació pa icula dels ac o s que els in lueixen nega- i amen i no és necessh iamen només una qües ió de pe inen~a a un g up social conc e . .La de inició de g ups de isc en conc e és di ícil i les ca ego ies de cap mane a no són in lexibles. Tanma eix se ia possible de e una ipologia bkica segons les di icul a s que expe imen en els jo es, que són degu- des a: - Llu posició dins la socie a . Aques a ca ego ia inclou g ups an di e en s com les noies, els qui enen g eus desa an a ges socials, els emi- g an s i immig an s i aquells qui pa eixen alguna de iciencia ísica o men al. Fe on a la ansició de l'educació a la eina El p oblema comú més impo an de o s ells és que so in el compo a- men i les ac i uds plenes de p ejudicis d'al es memb es de la socie a els a ec en se iosamen . Siguin quines siguin les se es quali icacions i ap i uds, aques s g ups endeixen a se els p ime s pe judica s pe l'a u , que és més lla g pe a ells; se'ls o e eixen més poques opo uni a s eals que als al es quan en en a la ida labo al. - La na u alesa de la se a p epa ació pe a la ansició i la eina. Hom po dis ingi dues subca ego ies. La p ime a abas a els jo es amb una p epa ació insu icien . En són exemple els jo es que han deixa l'es- cola sense cap quali icació o que així ho a an. Els p oblemes més g eus d'aques g up es e lec eixen en una mancanca d'ap i uds gene als i p o- essionals així com de la p epa ació que exigeixen mol s llocs de eball amb pe spec i es de u u . La segona subca ego ia la o men els jo es amb una p epa ació inade- quada. Pod íem inclou e en aques g up aquells que enen un í ol, pe 6 que no el poden e se i , pe exemple pe una demanda insu icien d'aques a especiali a a l'h ea local. - La na u alesa de llu s aspi acions i alo s. Aques g up inclou so- b e o els jo es amb poca mo i ació i aquells que ebu gen explíci amen els alo s p edominan s de la socie a . Aques s jo es so in no accep en les o e es que els an pe a la ansició al eball pe qus els sembla que no enen cap sen i pe a ells. Fins a quin pun i com es po ajuda els jo es e ec i amen amb a anja- men s dins el camp de l'educació i si aques aju és ealmen possible és enca a ma e ia de con o e ides discussions i d'una conside able ince esa. Les con ac acions de gen pe -a soluciona aixb i la mo i ació pe a con inua -ho es desc iuen eqiien men com una di icul a bhsica inicial pe pa dels o gani zado s d'aques es inicia i es. Una segona diíicul a con- sis eix a e i a una us ació i un desencan enca a més acusa s dels jo es que p enen pa en aques es accions desp és d'ha e -les acaba . Un e ce p oblema és la ima ge nega i a de les accions d'aju , que pod ia e o ~a els concep es nega ius del mi ja social. L'expe iencia amb accions d'aju és massa limi ada pe a po a enca a a cap conclusió segu a sob e la millo mane a de esold e aques s p oblemes; s'o e eix massa poc aju i massa agmen a als g ups més ulne ables i no hi ha p ou coo dinació en e les es uc u es exis en s pe a e a i macions conc e es sob e l'e ichcia a g an escala dels p og ames especials. La de inició de di e sos ipus de ulne a- bili a ja implica di icul a s en si ma eixa, pe qui: la comp ensió dels iscs que poden a ec a els di e en s g ups no és independen d'un concep e dels alo s i els objec ius que els jo es i la socie a adul a poden no compa i . c Pape ss: Re is a de Sociologia Si hom obse a la quan i a i la in e elació ex emamen complexa en e els ac o s que poden causa di icul a s en la ansició, hi ha aons pe a c eu e que mol s jo es poden esde eni ulne ables en un ce pe íode de emps com a conseqü2ncia d'una combinació especí ica de a ian s indi- iduals i socials. Sense qües iona -nos el alo inhe en i la necessi a dels p og ames educa ius d'aju , 1'expe i .ncia que d'ells es desp .n a so gi la qües ió de si no segui em pe den pa de llu bene ici més g an possi- ble men e no hi hagi un eedback con inu des d'ells als co en s educa ius p incipals que es adueixi en més accions p e en i es sis emi iques pe a o s els jo es.