Recerca comparativa internacional sobre el jovent i el treball a Europa

RECERCA COMPARATIVA INTERNACIONAL SOBRE EL JOVENT I EL TREBALL A EUROPA Pe e G oo ings (Consell In e nacional de Ciencies Soczals) 1. ESTA CANVIANT LA VALORACIO DEL TREBALL? La p oblemh ica plan ejada pe les ac i uds i el compo amen dels jo es pel que a a la eina a més enlli de si la se a alo ació del eball ha can ia o no. Aixb es eu o ga cla si in en em compa a la jo en u de di e en s paysos. Aques a compa ació a ni ell in e nacional mos a la elle- hcia de les ans o macions pe les quals passa el con ex social i que cal' eni en comp e pe al d'en end e el que succeeix amb el jo en . Al ma eix emps, I'anhlisi d'un enomen social an conc e com són les. ac i uds i el compo amen dels jo es en e s el eball plan eja la qües ió de que en enem exac amen pe ece ca compa a i a in e nacional. Aques s p oblemes me odolbgics onamen als són els que m'ag ada ia ac a en aques a con ibució. Emp a é les expe i ncies du es a e me pel Cen e de Viena ' en o gani za i coo dina la ece ca compa a i a in e nacional, i no sols en l'h ea d'es udis sob e el jo en (G oo ings, 1985). 1. El Cen e Eu opeu de Coo dinació de la Rece ca i la 1)ocumen ació en Cien- cies Socials (Cen e de Viena) és una o gani zació in e nacional .no go e namen al i un b gan au bnom del Consell In e nacional de Cisncia Social. Fou unda I'any 1963 pe una esolució de la XIIa. Con e sncia Gene al de la UNESCO; la se a seu es oba a Viena, pe aco d en e la UNESCO i el Go e n aus íac. El seu objec iu és acili a la coope ació cien í ica en e cie ~ í ics socials d'Eu opa O ien al i Occiden al en o es les i ees de les Ciencies Socials. Les se es ac i i a s p incipals són coo dina els eballs de ece ca compa a i a <(Pape s)>: Re is a de Sociologia Malg a que disposem d'un immens cos de ece ca sob e els aspec es subjec ius de la ida labo al, les conclusions a les quals a iba són o sa ambigües i ambi alen s. Una de les hipb esis més impo an s en qui es basa la majo pa de la ece ca és que els jo es no ebu gen la eina com a al; no obs an aixb, les se es expec a i es en e s el eball són quali- icades i no es an disposa s a so me e al es alo s impo an s al eball si no és que aques ingui un sen i dins els seus pun s de e e sncia (G e- e, 1985). To i que ambé sembla que hi ha un sblid supo so a la Enipb- esi que diu que les ac i uds i el compo amen dels jo es en e s el eball es egeixen pe un nou conjun de alo s i que exis eixen conside ables di e encies in e gene acionals, cal plan eja -se alguns in e ogan s abans d'accep a aques a conclusió gene al. Quina és la base ac ual d'aques es a i macions? ¿Es p odueixen e s compa ables a paysos di e en s? I ins a quin pun es poden compa a ? La majo pa de la ece ca que ins a a s'ha e en aques camp és del ipus enques a adicional i consegüen men s'hi poden addui mol es de les ja ben conegudes c í iques. Bae hge i els seus collegues, pe exemple, assenyalen : - L'al ni ell d'abs acció a mol s í ems. - L'ús d'un sol í em pe a indica les ac i uds. - L'obli del con ex conc e i de la impo hncia o el signi ica sub- jec ius de la espos a a una de e minada p egun a. - L'a aluació i la in e p e ació selec i es (pa cials) de les dades. - El can i en la o mulació dels í ems a es udis pos e io s, que po e con ond e els esul a s (Bae hge e al., 1983). To so in la ece ca mi jangan enques es gene a esul a s con adic o- is. No hi ha <(un es a de ini dels esul a s de la ece ca en e mes d'am- bigiii a )> basa en els esul a s d'enques es (Bae hge e al., 1983 :24). Pe aixb es p es en hcil nen a l'explo ació polí ica, en subminis a ma e ial a bi a i pe a legi ima una de e minada pos u a en deba s públics (Wil- pe , 1985). Malg a que aques es c í iques s'han basa en una a aluació de la ece ca e a a la República Fede al d'Alemanya, no hi ha aó pe a c eu e que la si uació a al es paYsos no sigui la ma eixa. Un al e de ec e g eu de la majo pa de la ece ca exis en és que no ac a de mane a adequada el concep e de can i. Fins i o en els es udis ansnacional eali za s pe cien í ics d'Eu opa O ien al i Occiden al, o gani za con- e sncies sob e emes bpics en Cisncies Socials, coo dina un p og ama de coope ació i in e can i á'in o mació elacionada amb les Ciencies Socials i o ma cien í ics socials en la disciplina de ece ca compa a i a. 42 Rece ca compa a i a in e nacional sob e el jo en i el eball a Eu opa basa s en enques es les conclusions no solen eni acompanyades pe es u- dis coho o longi udinals, que se ien l'es uc u a necessh ia pe a pode elabo a conclusions sob e la elació en e l'eda o la gene ació i el eno- men. No sabem de cap es udi que iden i iqui els e ec es p ods s pel e de pe Pnye a un ce g up d'eda , de oba -se en un de e mina es adi de desen olupamen pe sonal i de iu e en unes de e minades condicions ambien als. Les elacions en e alo s, ac i uds i compo amen ambé es an en ol- ades d'una g an ince esa. És ben sabu que podem di una cosa i e -ne una al a de o ca di e en . Di d'una al a mane a, no es po e cap in e sn- cia sob e els models de compo amen ac ual basada en una in o mació sob e les ac i uds. De e , la ans o mació dels alo s i de les ac i uds en com- po amen s conc e s no sols dephn de la olun a de l'indi idu, sinó ambé del seu en o n i de les possibili a s que li o e eixi. Conseqüen men , una anZllisi social del sis ema d'opo uni a s o e pe l'en o n social se ia una pa necesshia de qualse ol es udi que p e engui e a i macions globals sob e la jo en u . Quin alo é, dona l'es a de g an pa de la ece ca a ni ell nacional, e a i macions globals que an més enllh de les on e es? Quin és eal- men el pano ama, si és que exis eix, d'una andisi compa a i a in e na- cional al espec e? Més que discu i p oblemes gene als de eo ia i me odologia en l'es udi de la elació de la jo en u amb la eina, m'ag ada ia ac a a con inuació alguns p oblemes des del pun de is a de la ece ca compa a i a in e na- cional ( egeu ambé Mi e , 1983). 2. QUE ES LA RECERCA COMPARATIVA INTERNACIONAL? No c ec que esul i so p enen el e que no hi hagi un aco d eal sob e qui: és el que anomenem ece ca compa a i a. La isió adicional, que obem a la majo pa de la ece ca compa a i a i~~ e nacional (RCI) dels anys cinquan a i seixan a, conside a la RCI com un plan ejamen me- odolbgic que pe me es end e l'andisi d'un de e mina enomen social a una g an quan i a d'en i a s geog h iques, nacionals o cul u als. Nowak, en esumi aques a pos u a, esc iu que senzillamen no sabem a p io i si els enbmens a ni ell subnacional no s'< in e accionen)> amb (o depenen de) les ca ac e ís iques del ni ell nacional i si el ma ge de a iació de les nos es a iables a una nació cob eix o s els alo s de les a iables implicades necessh ies pe a e ela la na u a de les elacions que ens in e essen. En c Pape s)): Re is a de Sociologia conseqiikncia, pe al de o mula i posa a p o a la nos a eo ia en la se a o mulació gene al, acos umem a necessi a un es udi ansnacional. Pe al de de e mina ins a quin pun la eo ia és global i no es h condicio- nada, in en em ob eni la kplica als esul a s d'una mos a nacional en la mos a eali zada a al es paYsos (Nowak, 1977: 15). Aques ipus de ece ca compa a i a ansnacional suposa uns p oblemes que de e no són gai e di e en s dels que p esen a la ece ca nacional; només són una mica més complica s des del pun de is a kcnic (Hol i Tu ne , 1970:5-6, Mi e e . al., 1983). Les complicacions addicionals són degudes en g an pa al e que hi ha més in es igado s in oluc a s, cadascú amb el seu p opi plan ejamen eb ic i amb la se a expe ikncia p o essional; hi ha més uni a s d'anhlisi implicades (com compa a -les?); ha d'ha e -hi un aco d sob e l'es uc u a- ció i els ins umen s de la ece ca ( aduccions exac es, codi icacions simi- la s, e c.); i, sob e o , cal coo dina i con ola el p opi p océs de ece ca. To s aques s aspec es poden, en po kncia, c ea p oblemes addicionals que cal eni en comp e des d'un bon p incipi. Gs indub able que aques s p oblemes són o ga elle an s i que no s'ha de menysp ea la di icul a de p e eu e'ls i sbluciona -10s. L'expe ikncia de mol s p ojec es de la RCI ens ensenya quan es coses poden so i malamen en aques aspec e (Ran- alaiho, 1985). D'al a banda, s'ha publica no a gai e mol a li e a u a especiali zada en aques ipus de p oblemes me odolbgics (Niessen i Pescha , 1982; Niessen, Pescha i Kou ilsky, 1984). No obs an aixb, a g an pa d'aques es publicacions es dóna pe bona la alidesa de la ece ca socio- lbgica es hnda d, com la eali zada pe la sociologia ame icana els anys qua an a i cinquan a, i els es o gos an di igi s a soluciona els p oblemes especí ics que es p esen en quan l'es a kgia s'aplica a un ma c compa a iu (Mok zycki, 1979:97). Segons Mok zycki, la me odologia de la ece ca com- pa a i a enca a no ha pogu soluciona el p oblema onamen al de la in es- igació compa a i a ( egeu ambé Ragin, 1982; Mok zycki, 1982). Quin és, doncs, aques p oblema onamen al? Un dels pocs judicis sociolbgics accep a s és el que a i ma que els e- nbmens socials són enbmens < sis ema i za s)> o <(lliga s al seu con ex ),: es an elaciona s amb el seu con ex i sols dins aques con ex enen signi- ica . Si de debb olem en end e un enomen social, I'hem d'en end e dins el seu con ex . Resul a es any, pe b, que a mol s eballs de la RCI no sembli e lec i -se aques e empí ic. No obs an aixb, pod íem a gumen- a que és p ecisamen aques lligam al con ex dels enbmens socials la ad úl ima de la RCI. L'elucidació dels p oblemes que aques a inculació al con ex gene a és allb que ca ac e i za la RCI com a una me odologia a pa . Pe consegüen , i des d'aques pun de is a, cal o mula el Rece ca compa a i a in e nacional sob e el jo en i el eball a Eu opa p oblema me odolbgic onamen al de la següen mane a: <c.. .si el signi ica dels enbmens socials a lliga al sis ema social, com po anscendi aques- a elació al p océs de ece ca?), (Mok zycki, o.c.:94). Abans d'in en a p oposa una espos a a aques in e ogan pe a l'es udi de les ac i uds i el compo amen dels jo es en e s el eball, mi a é d'escla i amb més de all la na u a de la RCI. Men e la ece ca compa a i a, en el sen i es ic e i al com l'hem de inida, s'ocupa d'aquelles compa acions que s'en on en amb els p oble- mes especí ics de i a s de la inculació al sis ema que ca ac e i za els e- nbmens socials, enca a no s'ha pa la de la na u a exac a del con ex , ni de la na u a dels mecanismes socials que elacionen un enomen social amb el seu con ex i com uncionen. Es ob i que la na u a del con ex o el sis ema (sigui, pe a a, una ins i ució, un país o un sis ema sbcio-econbmic) depend h del enomen social conc e que s'in es igui. Sob e aques pun , l'a i mació de Mok zycki que <( o a decisió sob e si el p oblema que s'in- es iga eque eix el plan ejamen compa a iu p essuposa un coneixemen ex ensiu del sis ema implica )> (o.c.:95) sembla se poc ealis a i unila e al. Deixa de banda el e que el con ex ambé es eu in lu'i pels ma eixos enbmens socials. En conseqü&ncia s'hau ia d'en end e el p oblema de la inculació al con ex sob e o com una ecip oci a de elacions. A més, o i que inguéssim un coneixemen ex ensiu del sis ema implica , enca a ens hau íem d'en on a a la asca d'elabo a una hipb esi, amb aons eb iques, sob e quines ca ac e ís iques del sis ema són elle an s. L'a i mació no és ealis a en la mesu a que en eali a I'objec iu de mol s eballs de ece ca és p ecisamen sabe més sob e el sis ema c mi jan~an )> l'anhlisi de enb- mens socials conc e s. El e d'accep a la inculació al con ex com un pun de pa ida pe a la ece ca compa a i a in e nacional ambé po eni implicacions < dog- mh iquess o <(ideolbgiques>> inespe ades. A més d'un eball de la RCI podem obse a la següen a gumen ació: els sis emes que in e enen en l'anhlisi compa a i a són di e en s en ce s aspec es onamen als; d'aquí es de i a que els enbmens socials (a ni ell in e io ), i a causa de la p bpia inculació al sis ema, ambé són (millo di , hau ien de se ) di e en s. De e , aques a gumen només és un dels indicado s de la <( unció cosm2- i a>> que imp egna amb massa eqüencia la RCI (Nowak, o.c.:~). L'a - gumen es oba p esen , de mane a la en , a mol s eballs de ece ca compa a i a Es -Oes i de egades se eix pe a mos a <(que bo que és el nos e sis ema>> (i que dolen que és I'al e, és cla ). Aixb, pe b, ambé podem oba -ho en aquells es udis que ab acen pai'sos que pe anyen a un sol sis ema i on es po p esumi que, a causa d'aques e , no es p o- dui an di e encies onamen als en e ells. Aques no é pe que se el c Pape s)>: Re is a de Sociologia cas. Allb que impo a és que s'hau ia de mos a empí icamen <(com)> es elaciona un de e mina enomen social amb el seu con ex , mi janqan quins mecanismes i com ope en aques s mecanismes. Si podem posa -nos d'aco d sob e el ca ic e de la ece ca compa a i a, quina és, doncs, la si uació de la ece ca compa a i a <<in e nacional>>? Hau- ia de queda cla que c eiem que no es po pa la de ece ca compa a i a in e nacional semp e que hi hagi més d'un país implica . La dis inció que abans hem e en e la RCI i la ece ca ansnacional (RTN) esul a essencial aquí. La RCI a e e kncia a aquell ipus de ece ca compa a i a en el qual allb que es h en joc és l'anhlisi de la inculació al con ex i en el qual es conside a la naci6 o el país com a con ex o sis ema elle an ? Allb que di e encia la ece ca compa a i a in e nacional de la ece ca ansnacional és l'in en d'anali za sis emi icamen les elacions en e el enomen social que s'in es iga i les ca ac e ís iques elle an s del país. A mol s eballs de la RTN no malmen ambé es ecullen dades sob e les ca ac e ís iques del país. No obs an aixb, o so in només apa eixen, si és que apa eixen, a l'anilisi inal, a í ol &in o mació desc ip i a de l'en- o n, i consegüen men la se a única unció sembla se la d'indica que els paisos si que són di e en s. La mane a com es ac a els < mic oni ells~> i < mac oni ells)> als dos i- pus de ece ca s'esquema i za al g i ic 1. Els mac oni ells an e e kncia s les ca ac e ís iques del país, i els mic oni ells a qualse ol ni ell in e io (indi idual, ins i ucional). T ac amen dels mic oni ells i mac oni ells als eballs de la RTN i de la RCI Rece ca ansnacional Rece ca compa a i a in e nacional país 1 país 2 país 1 país 2 Mac oni ell - T T Mic oni ell - 1-1 2. El Cen e de Viena duu a e me ac ualmen un eball de ece ca compa a i a in e nacional sob e la ansició de l'escola al eball. Hi pa icipen cien í ics dels se- 46 Rece ca compa a i a in e nacional sob e el jo en i el eball a Eu opa Al ipus de la RTN no hi ha cap in en sis emi ic de connec a el mic o- ni ell i el mac oni ell, sinó que omanen sepa a s. Es ac a d'una me a compa ació desc ip i a, és a di , les oballes mos en c:n pe spec i a com- pa a i a <(com són les coses)> en els paisos compa a s, < on es oben>> en dimensions especí iques de la compa ació (Nowak, o.c.:83). A la RCI, al con a i, la elació g nic o-mac o), és el nucli. Més que com una me a pe se, la compa ació unciona com un aju me odolbgic. Del g gc 1 ambé es desp en una con adicció. Si assumim que un enomen social es h indissolublemen lliga al seu con ex i només é sen i dins aques con ex , (és ealmen possible oba enbmens que siguin <<compa ables>>? La suposició subjacen en la RTN és que les ca ac e is- iques, an al mic oni ell com al mac oni ell, pe anyen bhsicamen a la ma- eixa dimensió. De e , a mol s eballs de ece ca aques supbsi es dóna pe bo i es de ensa u ili zan p ocedimen s ecnics. El enomen social s'ope a en una o més a iables, i lla o s es dóna als paysos alo s di e en s pe a la ma eixa a iable. D'aques a mane a s'assegu a la compa abili a mi jan- can els ins umen s de ece ca, pe b.. . quina ga an ia subs ancial enim que no es compa in < incompa abili a s)>? No obs an aixb, en el plan eja- men de la RCI que aquí de ensem, la compa ació de enbmens socials no és es més que la con on ació heu ís ica pe mi ji de la qual s'in es iga el seu ipisme (o la inculació al con ex ) i ambé allb que els a ésse an ípics. La compa abili a es conside a un p oblema eb ic a la comp ensió del qual po con ibui la RCI, i no un p oblema ecnic pe a e possible la RCI. Els anys se an a el que es desen olupi ou un plan ejamen de la RCI d'aques ipus, en especial en el camp de la sociologia del eball i de les o gani zacions. Es coneix com a <(plan ejamen socie aln (Mau ice e al., 1982, i Mau ice, 1976). El supbsi bisic del qual pa eix és que els e- nbmens socials són enbmens <(sociali za s>>, és a di , que no enen cap mena de signi ica si no s'en enen en elació als p ocessos i ac o s socials que els p odueixen. Consegüen men , els enbmens socials ambé són enb- mens socie als. La in enció, doncs, és anali za quines ca ac e ís iques so- cie als in lueixen i donen o ma als enbmens socials i com succeeix aixb. A més, aques plan ejamen p essuposa que el conjun dels di e sos enb- mens i ca ac e ís iques socials o men una < con igu ació)> més o menys <(cohe en )> o c model nacional)> que a que un país es di e encii' d'un al e. Tan aques model de enbmens socials com el mecanisme dinhmic giien s pa'isos: Aus ia, Bulgh ia, República Fede al &Alemanya, Finlindia, F anca, República Democ i ica Alemanya, Hong ia, I dia, Holanda, Polbnia, Romania, Uni6, So ic ica, Espanya i Iugoslh ia. *Papens,: Re is a de Socidogia subjacen cons i ueixen, pe al plan ejamen socie al, I'objec e de la ece ca. Conside a la RCI com un plan ejamen heu ís ic és ambé, ins a ce pun , un ac e de modes ia, ja que es basa en el econeixemen que no hi ha (enca a) una mac o eo ia accep ada o accep able a pa i de la qual puguem dedui aquelles mac oca ac e ís iques que esul in elle an s. En conseqüilncia, el plan ejamen ambé esul a escaien en aquells p ojec es -on coope en in es igado s de di e sos paisos, pe quil I'exis ilncia d'una plu ali a de concep es eb ics po conside a -se aquí (al con a i del que succeeix en les ap oximacions adicionals) un en iquimen i, com a al, un elemen posi iu de la ece ca, la qual no s'assembla ii gens al model ideal p opugna en els llib es, en el qual o s els es adis del p océs enen el seu lloc lbgic i es able . Tampoc no po accep a me odes i ins umen s de ece ca massa ígids, que no deixin lloc a sis emes i e a ius de ecolli i in e p e a la in o mació. Més que uni ica les di e encies a p io i mi - jancan la se a ic i iali zaciÓ~> (Mok zycki, 1979:lOO) o la se a <( ecnica- li zaciÓ)> (Ran alaiho, 1985)' allb que el plan ejamen socie al eque eix és una es a ilgia de ece ca lexible dins la qual l'a gumen ació subs ancial ocupi un lloc cen al. No hi ha cap aó pe a man eni que la RCI, al i com l'hem desc i a ins a a, és de elle hncia a qualse ol es udi, ni é sen i c eu e que només la RCI po dona una desc ipció concloen i complexa d'un enomen so- cial. Una egada més cal se modes os. To jus posseeix un ocus especial en les elacions en e els enbmens socials i el seu con ex nacional. Pe aques mo iu el plan ejamen només sembla se ú il en aquells casos on eb icamen s'espe a que aques es elacions siguin signi ica i es. És cla que aixb no és es més que di que el mil ode de ece ca ha d'adequa -se a la qües ió que s'in es iga. De e , s'ha posa en dub e que el concep e <(nació9 sigui un concep e e- lle an a l'ho a &u ili za -10 en ece ca compa a i a (Gal ung, 1982). Es po a güi el e que mol es on e es nacionals són a i icials, que poden exis i di e en s cul u es i egions dins un ma eix país, que es p odueix una in e - nacionali zació g iicies a les ac i i a s de companyies i o gani zacions in- e nacionals, als mi jans de comunicació, e cil e a, e ce e a. To aixb ens hau ia de e p end e g an cu a en decidi a I'es udi de quins enbmens socials hau íem d'aplica el me ode de la compa ació in e nacional i quins esul a s podem espe a -ne. Quines implicacions podem ex eu e d'aques deba pe a l'es udi de la jo en u i el eball? Fins a quin pun és p oduc iu pensa a aplica -hi la ece ca compa a i a in e nacional? Rece ca compa a i a in e nacional sob e el jo en i el eball a Eu opa I 3. LA JOVENTUT I EL TREBALL COMPARATS A NIVELL INTERNACIONAL La comp ensió comuna de la p oblemi ica social que s'anali za és una condició indispensable en qualse ol coope ació de cien ííics socials en e- ce ca compa a i a in e nacional. Resul a p ou ob i, o i que es sol dona pe sabu , que no sols un enomen social es i lliga al con ex , sinó que ambé la se a de inició com a p oblema social é lloc dins un ma c de e e ncia socie al (nacional) especí ic, que inclou una in e p e ació socia- li zada del ema així com (una gamma d') eines concep uals i me odolbgi- ques desen olupades pe la comuni a de ci2ncia social nacional. Aixb explica pe que un de e mina camp de p oblemes, que es suposa p esen a di e en s paysos, necessi a en la p hc ica que es acin es o os conside a- bles pe al de de ini -10 com a p oblema comú, si és que ho és. Així, pe exemple, sembla que les ac i uds i el compo amen dels jo es en e s el eball ha can ia a o Eu opa, an a l'o ien al com a I'Occi- den al. No obs an aixb, la desc ipció de allada de les e olucions nacionals, l'elucidació de les de inicions del p oblema i la p esen ació dels esul a s de la ece ca nacional mos en, a pa de ce es p eocupacions concep uals i me odolbgiques comunes, que les de inicions són di e en s, que els plan- ejamen s no són els ma eixos, que les p io i a s de ece ca no coincideixen, que les explicacions del que semblen se p oblemes simila s di e eixen i que ambé di e geixen els sugge imen s e s pe a ac a i soluciona els p oblemes (G oo ings, 1985). Malg a aixb, es poden obse a a la egada end ncies simila s (en I'explicació de les quals po esul a ú il l'anhlisi compa a i a in e nacional) i apa eixen e s d'un plan ejamen comú, ja I que és una base necessh ia pe a la coope ació. Mi janqan I'anilisi d'aques- es end ncies simila s i el desen olupamen d'una ap oximació comuna, sense in en a pauia les di e hcies exis en s, n'ag ada ia mi a de es- pond e a la p egun a que ens o muli em al comen amen d'aques a con- ibució: quines pe spec i es é una ece ca compa a i a in e nacional pel que a al jo en i al eball? Aques a icle comenca a dien que la p oblemh ica de les ac i uds i el compo amen dels jo es en e s el eball a més enlli de la qües ió de si la se a alo ació de la eina ha can ia o no. Desp és de deba e els s p oblemes me odolbgics de la ece ca compa a i a in e nacional podem se més especí ics. To nem als esquemes del g h ic 1 i p esen em-10s d'una mane a més implia. <(Pape s)>: Re is a de Sociologia 5.2. P oblemes de dis ibució Les di e sncies dins les elacions es uc u als i ins i ucionals en e el sis ema educa iu i el sis ema labo al són signi ica i es a l'ho a d'explica les di e en s mani es acions en la dis ibució. Més impo an esul a enca a el g au &au onomia d'ambdós sis emes, l'un en e s I'al e. En aques pun es po assenyala una es anya pa adoxa. Com més g an és l'au onomia del sis ema educa iu en e s el labo al, menys in lusncia sembla que é sob e la dis ibució, dins l'es uc u a labo al exis en , de la mi d'ob a que ha gene a i més impo an sembla se el pape del me ca i de I'emp esa. Pe aques s mo ius pod íem e la dis inció en e aquells pai'sos on el sis ema educa iu es basa adicionalmen en l'educació o o mació p o es- sional, amb lligams o s en e I'escola i l'emp esa (com és el cas de la RFD, la RDA, I'URSS) i aquells paysos on adicionalmen I'educació gene al ha ingu més pes (F anca, Espanya, I ilia, po se Bulgh ia, Polb- nia). De o a mane a, una p ime a anhlisi sembla indica que aques a dis- inció passa pe di e gsncies en el sis ema sbcio-econbmic i que I'exis sncia d'una o mació p o essional eble po p o oca mol s p oblemes labo als en e el jo en . També és ce que a o s els pai'sos occiden als aquells g ups de jo es que només han ebu una educació gene al enen més p o- blemes que al es a I'ho a de oba eina. Un segon elemen , més gene al, a ni ell dis ibu iu a lliga a la quan- i a de jo es que acaben I'escola i a i al seu ni ell de coneixemen s. A o s els pai'sos eu opeus s'ha p odui' una < democ a i zaciós de I'educació que ha c ea una xi a més al a de jo es que acaben els es udis amb una edu- cació supe io . A la base d'aques es e o mes educa i es no sols obem la idea d'igual a sinó el e que es p e eu la necessi a d'una mi d'ob a més quali icada amb is a a u u s a encos ecnolbgics. No obs an aixb, la quan- i a de llocs de eball disponibles no augmen i de mane a pa ailela al g au de quali icació (i a les expec a i es) de la mh d'ob a jo e. Aixb no es de ia només al e que el p og és ecnolbgic no es p oduí an ipida- men com es pensa a, sinó ambé al e que sob e o sembla a que no exis ia cap elació di ec a en e el can i ecnolbgic i uns ni ells necessa is de quali icació més al s. El esul a ac ual és un desajus amen en e les quali icacions i expec a i es dels jo es i els ni ells de les eines que se'ls o e eixen. Aques desajus amen p o oca I'apa ició de p oblemes labo als en la dis ibució i en la u ili zació. Gs aquí on els pai'sos capi alis es i so- cialis es enen alguns p oblemes en comú, malg a que ambé hi hagi dis- c epincies . Les p incipals íc imes de la democ a i zació de I'educació són aquells jo es que no olgue en o no o en capacos (a causa de les ap i uds indi i- Rece ca compa a i a in e nacional sob e el jo en i el eball a Eu opa duals, de les condicions amilia s o de icikncies es uc u als dins el sis e- ma labo al) de p end e pa en una compe ició educa i a pe llongada. Al món occiden al, aquells que abans deixen l'escola o els menys ins ui s s'en on en al majo isc d'a u . Aixb és en pa esul a de p ocessos de supe posició, pels quals indi idus amb més coneixemen s aga en les places que an e io men ocupa en els qui en enien menys. Malg a aixb hi ha indicis que a alguns pai'sos aques mecanisme ha a iba als seus lími s, a la qoal cosa espon la xi a c eixen d'a u a s en e els jo es amb educació supe io (cas d'Holanda, RFA, I hlia). Cal ema ca que s'ha de eni mol a cu a a emp a el concep e de supe posició. No queda cla ins a quin pun es p odueix una pu a supe posició, ins a quin pun (i a causa dels can is ecnolbgics i o gani za ius) han can ia les quali icacions necessh ies o si s'ha p odui un me can i en els eballs d'en ada com a pa d'una no a selecció, més que d'es a hgies labo als. Els jo es s'en on en amb el p oblema de la dis ibució quan passen de l'escola al eball i busquen la se a p ime a eina. El ipus d'a u que es p odueix aquí ou quali ica adicionalmen d'a u de icció i es con- side h com un enomen p ou no mal i de cu a du ada. No obs an aixb, el nomb e de jo es que han acaba els es udis i es oben a l'a u men e busquen la se a p ime a eina ha expe imen a un augmen d amh ic als paisos occiden als. I a més el pe íode de ce ca o pe íode de ansició és cada cop més lla g. Resul a signi ica iu obse a que bb iamen els jo es enen p oblemes a l'ho a de oba la eina a la qual c euen que les se es quali icacions els donen d e : di d'una al a mane a, hi ha una manca de llocs de eball quali ica . T obem aques a si uació an a pai'sos de 1'Eu opa Occiden aI com de 1'Eu opa O ien al. Sembla que hi ha elemen s d'a u o inac i i a econbmica < o qada)z i <c olun h ia)> en aques pun . Hi ha indicis que els jo es ebu gen eines que no s'adeqüen a les se es expec a i es i s'es imen més espe a una opo - uni a millo . Aixb, pe b, dephn mol de les possibili a s de eb e supo ma e ial, ja sigui pe pa de 1'Es a o -i aques sol se el cas dels qui acaben els es udis- dels pa es. Sembla que aques a pe llongació olun- h ia del pe íode de ce ca pe d impo hncia com més s'alla ga i com més cla euen els jo es que hi ha una manca es uc u al de eina quali icada. Als pai'sos occiden als esul a més impo an aga a el p ime que es oba -almenys de momen . Sembla que el enomen de < l'a u empo al olun- a is ha es a segui pe una mobili a labo al i pe una g an o ació. Al bloc occiden al 611s i o l'elemen olun a i del <(passo isme labo aln sembla ha e es a supe a pe la mobili a labo al o cada; aixb s'ap ecia en la 4 Pape s~: Re is a de Sociologia quan i a c eixen de con ac es labo als de cu a du ada que s'o e eixen als jo es (i que o so in només es basen en sub encions es a als). Els al s índexs de mobili a en els p ime s anys de eball ambé e- p esen en, pe als pa'isos socialis es, un senyal d'aques desajus amen . Hi ha un e ce elemen en el ni ell dis ibu iu, nascu de la elació en e el sis ema educa iu i el labo al pel que a al emps. Alli on exis eix una es ic a di isió de emps en e l'escola i la eina, les opo uni a s que enen els jo es de millo a les se es quali icacions i les se es possibili a s labo als un cop acabada l'escola i a depenen de I'o e a del sis ema labo al i, en conseqühncia, es limi en. Sembla que les o mes d'educació ecu en han es a més desen olupades als paisos socialis es, els quals bb iamen no es poden pe me e man eni massa jo es o a del sis ema labo al du an massa emps. 5.3. P oblemes d'u ili zació Les con adiccions esmen ades en e el sis ema educa iu i el labo al ambé compo en -i ins i o , a causa de la c isi, cada egada més- p o- blemes al lloc de eball. Ja hem pa la del p oblema de sob equali icació (millo di , de subu ili zació). Malg a que o so in s'ha ema ca , co - ec amen , que les quali icacions acadhmiques no semp e són supe io s a l'expe ihncia labo al, c ida l'a enció el e , p oblemh ic, que els jo es, més ben p epa a s, es sob eposin a les opo uni a s de eballado s de més eda o les bloquegin. No obs an aixb, sembla que els jo es enca a són la <(gene- ació bloquejada)>. Aixb es deu en pa a egles ins i ucionals, les quals basen els sis emes sala ials i de p omoció en l'an igui a . També dins l'<(economia de l'escas- sesau de mol s pa'isos socialis es es alo a més un eballado amb una lla ga expe ihncia, adqui ida en l'exe cici de la se a eina, que les quali- icacions eb iques d'un es udian . Aixb ol di que, o i oban un lloc de eball inicial, no es po eni enca a I'espe an~a d'ob eni en un emps aonable la eina pe a la qual s'es i quali ica . Aques a si uació ep esen a, en alguns pa'isos occi- den als, la sepa ació c eixen en e jo es i sis ema labo al. Als pdisos o ien als p o oca que els jo es u ili zin la se a <(posició en el me ca )> i donin p e e hncia a aquells eballs que els o e eixen les millo s acili a s no labo als, com l'habi a ge, e c. A ambdós sis emes aques a si uació gene a una g an insa is acció i un baix endimen labo al. Rece ca compa a i a in e nacional sob e el jo en i el eball a Eu opa 5.4. La jo en u -o els p oblemes labo als de g zlp L'esbós e en els pa hg a s an e io s no pin a massa aleg e la si uació labo al dels jo es. En comp es de e e i -se a les es adís iques, que només donen una isió es h ica dels jo es en egis a s, s'han de ini una se ie de p ocessos que a ec en el jo en . Malg a que --com semp e- els g ups socials més ebles són els que enen menys opo uni a s labo als (els mem- b es de les classes socials in e io s, els jo es menys ins u'i s, els immi- g an s del camp i les noies), la si uació de les no es gene acions en conjun s'ha de e io a d amh icamen als pai'sos occiden als. Malg a que els p o- blemes es mani es en de o ma di e en en els di e sos g ups, o s passen pe di icul a s g eus a l'ho a de oba una eina decen i es able un cop acaba s els es udis. Només di e eixen en les possibili a s que cada g up é d'en on a -se al p oblema, i que depenen de les posicions espec i es en el me ca . Als pai'sos d'Eu opa O ien al, els p oblemes labo als ju enils (deixan de banda ce es dispa i a s egionals) apa eixen p incipalmen als ni ells de dis ibució i u ili zació. Els jo es, i en especial els que són quali ica s, enen una posició de ela i a o ~a dins el me ca de eball. Aquí és més a ia l'o gani zació labo al, l'emp esa i l'o icina, la que é di icul a s a a eu e i man eni els eballado s jo es. No obs an aixb, la posició de o ca en el me ca de eball é una elació di ec a amb una posició insa- is ac b ia dins l'emp esa. És en el pla de la u ili zació de la mh d'ob a jo e on els paysos eu opeus d'ambdós blocs es oben amb p oblemes g eus pe a les se es no es gene acions. Consegüen men , se ia mol més Ibgic conside a els p oblemes labo als ju enils d'a ui no com els p oblemes d'alguns subg ups, sinó com el p o- blema de o a una gene ació, sense pe d e de is a els p oblemes especí- ics amb qu& s'en on en subg ups especí ics. 6. CONCLUSIONS Si la hipb esi sob e les mo i acions dels jo es en e s la eina que o - mulh em al comencamen d'aques a icle és hlida, i si accep em aques es alo acions en comp es de desca a -les pe se massa ele ades o i ealis es, lla o s és de i al impo hncia que s'elabo i una anhlisi se iosa sob e com es p odueixen aques es mo i acions i com es eali zen o no dins un de e - mina sis ema d'opo uni a s socials. L'a gumen p incipal d'aques a icle és que la ece ca compa a i a in e nacional, si es duu a e me de mane a co ec a, po se un mi jh pe a espond e a aques s in e ogan s. BIBLIOGRAFIA Adamski, Wladyslaw: Educa ion and Ca ee s in Today's Poland: Aspi a ions and Oppo uni ies. (L'educació i les ca e es a la Polbnia d'a ui: aspi acions i opo uni a s.) Ponencia p esen ada a 1'Ins i u Eu opeu d'Educaci6 i Po- lí ica Social. Pa is, 1983. A me , J. Michael, i Ma sch, Robe M.: Compa a iue Sociological Resea ch in he 1960s and 1970s. (Rece ca sociolbgica compa a i a els anys seixan a i se an a.) Leiden, 1982. Bae hge, Ma in; Schombu g, Ha ald, i Voskamp, Ul ich: Jugend und K ise-K ise ak uelle Jugend o shung. (La jo en u i la c isi - La c isi de la in es igació ac ual sob e el jo en .) F ank u IMain, N. Yo k: Campus, 1983. Be ing, Jan; Geye , Felix i Ju ko ich, Ray (eds.): P oblems in In e na ional Compa a i e Resea ch in he Social Sciences. (P oblemes de la ece ca com- pa a i a in e nacional en Ci&ncies Socials.) Ox o d, 1979. Be ing, Jan: Wha is he Use o In e na ional Compa a i e Resea ch? (Quina és la u ili a de la ece ca compa a i a in e nacional?) A Be ing e . al., 1979. Gal ung, Johan: On he Meaning o c Na ion9 as a Va iable. (Sob e el signi ica de c naciós com a a iable.) A Niessen i Pescha , 1982. G e e, Rose Ma ie, i Glads one. Alan: Analysis o Changes and Di e ences in he A i udes and Behauiou o Young People conce ning Wo k. (Anhlisi dels can is i di e encies en les ac i uds i compo amen s dels jo es en e s la eina.) A G oo ings, 1985. G oo ings, Pe e (ed.): You h and Wo k in Eu ope. (El jo en i el eball a Eu opa.) Moscou, 1985. G oo ings, Pe e (ed.): Technology and Wo k: Eas -Wes Compa isons. (La ec- nologia i el eball: compa acions es -oes .) Beckenham, 1985. Hol , Robe T., i Tu ne , John E.: The Me hodology o Compa a iue Resea ch. (La Me odologia de la ece ca compa a i a.) A Hol i Tu ne , 1970. Hol , Robe T., i Tu ne , John E. (eds.): The Me hodology o Compa a iue Resea ch. (La me odologia de la ece ca compa a i a.) Lond es, 1970. Mau ice, Ma c; Séie , F ancois, i Sil es e, Jean-Jacques: Poli ique d'éduca ion e o ganisa ion indus ielle en F ance e en Allemagne. (Polí ica educa i a i o gani zació indus ial a F anca i a Alemanya.) Pa is, 1982. Rece ca compa a i a in e nacional sob e el jo en i el eball a Eu opa Mau ice, Ma c: Theo e ical and Ideological Aspec s o he Uni e salis ic App oach o he S udy o O ganisa ions. (Aspec es eb ics i ideolhgics del plan eja- men uni e salis a de l'es udi de les o gani zacions.) A <(Es udis in e nacio- nals de ge encia i o gani zació)>, 1976, 6:3-10. Meie , Ha y: Socializa ion and P epa a ion o Wo king Li e in he Ge man Democ a ic Republic and he So ie Union. (Sociali zació i p epa ació pe a la ida labo al a la República Democ ii ica Alemanya i la Unió So ie ica.) A Niessen i Pescha , 1982. Mi e , Pe a -Emil: P oblems o You h and In e na ional Compa a i e Resea ch in he 80's. (P oblemes del jo en i ece ca compa a i a in e nacional als anys ui an a.) So ia, 1983. Mi e , Pe a -Emil; Schubkin, Vladimi ; Gospodino , Kons an in, i Gazso, Fe- enc (eds.): You h and Labou . (El jo en i la eina.) So ia, 1983. Mok zycki, Edmund: On he Adequacy o Compa a i e Me hodology. (Sob e l'adequació de la me odologia compa a i a.) A Be ing e . al., 1979. Mok zycki, Edmund: Wha o Take in o Accozln When C:ompa ing? P oblem o Con ex . (Quk cal eni en comp e en compa a ? El p oblema del con ex .) A Niesses i Pescha , 1982. Niessen, Man ed, i Pescha , Jules (eds.): In e na ional Compa a i e Resea ch. P oblems o Theo y, Me hodology and O ganisa ion in Eas e n and Wes e n Eu ope. (La ece ca compa a i a in e nacional. P oblemes de eo ia, me o- dologia i o gani zació a Eu opa O ien al i Occiden al.) Ox o d, 1982. Niessen, Man ed, i Pescha , Jules (eds.): Compa a i e Resea ch on Educa ion. O e iew, S a egy and Applica ions in Eas e n and Wes e n Eu ope. (La ece ca compa a i a en educació. Visió global, es a kgia i aplicacions a 1'Eu- opa de 1'Es i de l'Oes .) Budapes , 1982. Niessen, Man ed; Pescha , Jules, i Kou ilsky, Chan al (eds.): In e na ional Com- pa a i e Resea ch. Social S uc u es and Public Ins i u ions in Eas e n and Wes e n Eu ope. (Rece ca compa a i a in e nacional. Es uc u es socials i ins i ucions públiques a 1'Eu opa de l'es i de l'oes .) Ox o d, 1984. Nowak, S e an: The S a egy o C oss-Na ional Su ey Resea ch o he Deue- lopmen o Social Theo y. (L'es a kgia de la ece ca ansnacional sob e en- ques es pe al desen olupamen de la eo ia social.) A Szalai i Pe ella, 1977. Ragin, Cha les: Compa a i e Sociology and he Compa a i e Me hod. (La socio- logia compa a i a i el me ode compa a iu.) A A me i IWa sch, 1982. Szalai, Alexande , i Pe ella, Rica do (eds.): C o s-Na ional Compa a i e Su ey Resea ch: Theo y and P ac ice. (La ece ca compa a i a ansnacional sob e enques es: eo ia i p hc ica.) Ox o d, 1977. Wilpe , Be nha d: You h and Wo k in he Fede al Republic o Ge many - Re- cen Resea ch E idence. (La jo en u i el ebaii a la República Fede al d'Ale- manya - Dades de ece ca ecen s.) A G oo ings, 1985. '