Velles ideologies i noves realitats corporativistes

VELLES IDEOLOGIES I NOVES REALITATS CORPORATIVISTES Joan Ma inez Alie (Uniue si a Au bnoma de Ba celolna) Aques a icle anali za les ideologies sob e la dis ibució de la p oduccici en e g ups socials, i deixa ins al inal les p egun es sob e que ol di p o- ducció. La pa aula co po a i isme, com a ideologia i p k ica d'un sis ema es uc u a de desigual a , lligada a socialdemoc hcia, al com aig en aques a icle, po semMa ins i o una p o ocació. Cal explica les aons pe les quals la ma eixa pa aula po aplica -se a la ideologia del anquisme o del salaza isme i a la eaii a d'es a s cc m a a 1'Es a esjjanyol d'enqh 1977 (i almenys ins el 1983). Hom pod ia classi ica el egim anquis a com a exemple de co po a- i isme es a al. No hi ha ia llibe a d'associaci6, i e a obliga o i d'ésse enquad a dins d'un sindica e ical, co po acions que ag upa en eballa- do s i emp esa is del ma eix am. No hi ha ia pa i s polí ics (a pa de la Falange, desp és Mo imien o Nacional), i les Co es e en una Camb a co po a i a (enca a que alguns meml~ es enien una eb ica ep esen ació e i o ial). Vull a gumen a , anma eix, que co po a i isme es a ab és una exp es- sió con adic b ia, almenys pel que a a 1'Es a espanyol anquis a. Als e i- o is d'aques Es a s'ha ia lliu a ecen men una gue a ci il que ou una gue a de classes; la consc2ncia le classe e a mol o a. El co po a i- isme es a al és una ideologia polí ica sense eali a his b ica? Po se el Pe onisme a la se a p ime a poca pod ia se -ne un exemple, ja que els sindica s ho e en genu'inamen ; el dub e ó a si alguns al es in e essos, com els expo ado s ag a is, an pode eni ep esen an s au en ics. upape s>>: Re is a de Sociologia Pe con es a la p egun a de si el anquisme és co po a i isme es a al au en ic, anali za é una mica la de e minació de sala is i de condicions de eball. En el pe íode 1939-1958 els sala is i les condicions de eina an ésse de e mina s pel Go e n pe a cada am de l'economia. Aixb no ol pas di que no hi hagués mai cap aga o d'al es o mes de esis kncia, que donessin lloc a aco ds especí ics d'emp esa, malg a que les agues e en conside ades delic es al Codi Penal. En gene al, anma eix, les egulacions es a als e en implemen ades. Cal eco da la e ible des e a so e a pe la classe ob e a (amb execucions massi es enca a els es o qua e anys OS- e io s a la i de la gue a); cal eco da ambé la c isi econbmica: els sala is eals no an a knye els ni ells d'abans de la gue a ins a mei a dels anys 1950 a la indús ia i ins als inicis dels 1960 a I'ag icul u a. To s els eballado s i emp esa is pe anyien o malmen aIs sindica s e icals. Els di igen s &aques s <(sindica s)> e en designa s pel Go e n i e en obliga b iamen memb es de la Falange, no solamen els de la pa ob e a sinó ambé els de la pa emp esa ial, i so in les p essions dds emp esa is sob e el Go e n no es canali za en pels sindica s e icals sinó a a és de les Camb es de Come q i d'Indús ía, que an con inua exis in . Pe di -ho b eumen , un sindica , els di igen s del qual són nomena s pe l'Es a , és un sindica mo , i el ma eix s'aplica a una o gani zació pa- onal. La in oducció d'una o ma de negociació co1.lec i a el 1958 a o s els ni ells, de cen e de eball, emp esa, local, p o íncia i c nacional)>, a e paleses les con adiccions del ccco po a i isme es a als. El pe íode de <cp i- macia de l'economia)> i dels economis es a comenqa alesho es quan F anco enca a enia gai ebé in anys pe enda an , i enca a no s'ha acaba . La eo ia econbmica a ia se ei com a ideologia de I'ha monia social, més con- incen ( ins i o pe als eballado s) que el <( el!>> co po a i isme. La pk dua d'in luencia de la Falange i el pape juga pe g ups ca blics, com a a I'Opus Dei i I'ACNP, ou pa allel a aques s can is d'ideologia. Els ca hlics c eien en el <(p incipi de subsidia ie a )> de 1'Es a . Abans de la gue a ci il pensa en que podia a iba a ha e -hi au kn ics sindica s ob e s ca blics, que a ien con enis co~lec ius dins de les c cc po acionsnsn amb els emp esa is. Els sala is i les condicions de eball no enien pe qui: se egula s en de all pe 1'Es a . L'any 1936, els ca blics s'hau ien, sens dub e, es ima més una ic b ia elec o al de la CEDA o un cop d'es a mili a amb kxi que no pas una lla ga gue a ci il (que podien ha e pe du ). Hau ien p ohibi la CNT i possiblemen ambé la UGT (que se n'ha ia ana cap a I'esque a el 1934), hau ien dissol el Pa lamen i o gani za una Camb a co po a i a. Els alan- gis es an guanya ascendencia du an la gue a i ells no c eien en absolu Velles ideologies i no es eali a s co po a i is es en el p incipi de <(subsidia ie a >>. To s ells an collabo a en la c eació del i nou es a ),, i els ca blics an paga el p eu d'ha e de posa -se l'uni o me lluen de la Falange. El 1946, La az, el minis e d'Hisenda, memb e de I'ACNP, es a queixa ama gamen del ccmal ac a ~en )> (de cu a du ada) del egim de F anco pels Alia s. En I'ho a de passi6 que i íem, mol s deien que un 2gim co po a iu e a una idea que pe anyia al o ali a isme, condemnable a p ie i. N'hi ha ia alguns que olien e del egim co po a iu una mena de c i- minal de gue a. -AS e a igno hncia pu a. Un gim co po a iu dona a o ma o ghnica a I'es uc u a p o essional de la socie a , e a un p oduc e na u al i espon ani de la ida social que el d e posi iu no podia ebu ja ; calia e que coincidís amb el bé comú. Desp és de la liquidació amb ebai- xes que el libe alisme ha ia e , des del segle XVIII, de o a mena d'ins i- ucions i p incipis socials, el co po a i isme ha ia es a de ensa pe pe so- nes d'odgens mol di e sos: Sismondi, pe exemple; els p ime s socialis es; I'escola social-ca 6lica des de Mun ins a a. També e a co po a i isme la ans o mació del sindicalisme e oluciona i en quelcom de cons uc iu que Dugui ha ia p oposa ; ambé ho podíem oba en e els ccguildis es)> an- glesos (P e aci a Se e ino Azna , 1916, p. xi-xii). Se e ino Azna ou un dels ideblegs del co po a i isme ca blic més im- I po an s a 1'Es a espanyol ( e palesa a I'excellen llib e de J. J. Cas illo sob e ds pagesos cas ellans, base social e ma d'aques mo imen ). No sola- men ci a a Ke ele i Vogelsang, de Manning i Decu ins, Toniolo, Hi ze i Lo in, sinó ambé el p e aci a la segona edició de La di ision du a ail social de Du kheim: <(Toda una escwela sociológica y posi i is a cien i ica que iene admi ado es en udo el mundo cul o ha llegado a las mismas con- clusiones que desde hace medio sigl , es án di undiendo 10s e o mado es sociales ca b'licos. Du kheim, que no iene ninguna eligión posi i a, y que es hoy el mayo p es igio sociológico de F ancia, llegd a las mismas conclu- siones que Hi ze, sace do e, uno Be 10s más ilus es canzpeones del égimen co po a i o en Alemania; Dugui , que sien e po el ca olicismo una hos i- lidad sinies a de hugono e, coincide con aquel ca ólico excelso que, pa a mala en u a del ca olicismo social, emig o' ha poco de la ida, con Hen i Lo in), (op ci ., 1946, p. 214). Va ha e -hi in íuencia dels alemanys Adam Hein ich Mulle , F anz on Baade , Ke ele , Hi ze; dels aus íacs Vogelsang, Seipel; ambé, pe b, de Du kheim i Dugui , que ou in odui' a la Península Ibe ica pe A. Po- sada (que no e a pas ca blic si no n'equi oco) que aduí i p esen h La ans o nzación del es ado (1909). Dues idees de Dugui an se mol p o- i oses pe a la ideologia co po a i i ; a: la concepció de la p opie a com a c{ uncid social)> (que hom po oba ambé a la Cons i ució de 1'Es a apape s#: Re is a de Sociologia espanyol de 1978); la idea que <(la llui a de classes podia se calmada mi - jangan es ablimen de eglamen s colz ac uals que de e minessin les ela- cions en e les classes,, i &aques a mane a l'Es a , donan el ma c legal de la negociació collec i a, podia ajuda a e desapa ixe l'amenaga del sindi- calisme e oluciona i, d'acció di ec a (la Ca a d'Amiens és de 1907). Aques s pun s de is a e en més ú ils, pe al d'en on a -se a un sindica- lisme e oluciona i basa en idees an pe illoses com que <(la p opie a és oba a i en el p incipi d'acció di ec a, que no pas la insis ncia en el d e de p opie a absolu (de d e omh o de d e ena u ala, an se al) i la posició libe al ex emis a con h ia a les coalicions de eballado s. Els ca blics espanyols hau ien olgu un co po a i isme na u al i espon- ani; desp és d'elimina an s enemics de classe i de p ohibi els sindica s ob e s ben a ela s (com la CNT i la UGT) i ins i o de deixa a la pe- nomb a les o gani zacions emp esa ials, no enien cap d e a pensa que el sis ema pod ia unciona sense ep essió. El co po a i isme es a al a ma a la base social d'un co po a i isme espon ani. La his b ia de la negociació collec i a desp és de 1958 mos a aques a mancanga de co po a i isme social, ins i o al ni ell més baix de les em- p eses i ib iques. La llei de con ac es c~~lec ius a se pa d'una colla de mesu es p eses en e 1958 i 1960, en pa pe consell de I'OECE (desp és OECD) i el Banc Mundial, ad egades a disminui l'in e encionis- me es a al a I'economia. Hom podia oba una base ideolbgica pe a la con- ac ació collec i a al ma eix pensamen co po a i is a; ambé a se is a, pe b, com una mane a de lliga sala is i augmen s de p oduc i i a . Desp és del pla d'es abili zació del 1959, l'economia a c éixe mol i gai ebé sense pauses ins al 1975. Va ha e -hi mo imen s eno mes de eballado s en e sec o s (és l'kpoca de alsos augmen s de p oduc i i a a I'ag icul u a, es udia s pe Na edo), amb emig ació massi a cap a les ciu- a s i cap a Eu opa. El Go e n olia que els con enis coUec ius se signessin de mane a descen ali zada, conse an acul a s de p ohibi -ne la se a i- g?ncia pel p ocedimen d'homologació {que a a ja no exis eix). El con ac e podia se o na a la aula de negociació si inlplica a augmen s de sala is que semblessin in laciona is. Les negociacions es a ien dins dels sindica s e icals, en e els ep esen an s de eballado s i &emp esa is. El naixemen i el c eixemen de les Comissions Ob e es a pa i de la negociació collec i a han es a explica s so in . La qües ió e a d'aconsegui ep esen an s genu'ins a les negociacions, conc e amen al Ju ada de Em- p esa (una mena de comi k de eballado s), pa de l'es uc u a sindical o icial, que negocia a pe als eballado s (Amsden, 1971). El p ocedimen d'assemblees massi es, que conside a en p opos es i elegien delega s empo- als pe negocia el con eni, es a desen olupa espon iniamen aques s Velles ideologies i no es eali a s co po a i is es delega s a egades e en memb es del Ju ado de Emp esa i a egades no. Alguns emp esa is an accep a ins i o públicamen aques sis ema pa a- legal, ja que podien e aco ds amb ep esen an s ealmen esponsables.' La negociació collec i a a inals dels anys 1960 i inicis dels anys 1970 es a e so in pe acció di ec a i amb in e enció d'assemblees massi es de eballado s. Les causes e en la eblesa dels sindica s o icials, menysp ea s malg a ésse u ili za s com a e ugi legal pels eballado s, i ambé la di icul a de coo dinació. Al Go enl no li ag ada a gens el que succeia, pe 6 els con enis collec ius e en is os com un ins umen necessa i pe a lliga augmen s de sala is i augmen s de p oduc i i a . Les coses hau ien pogu se di e en s. Pe exemple, el ell sis ema de eglamen ació cen al hau ia pogu con inua , amb gene osos inc emen s en aques s anys de c eixemen econbmic, les causes del qual e en ex e io s, independen s del g au d'in e encio~~isme es a al. El e is, pe b, que es a imposa un sis ema de negociació collec i a descen ali ~a .~ El Go e n insis ia en la necessi a de con enis collec ius ins i o en I'ag icul u a la i undis a. Calia que ds unciona is donessin con ínuamen explicacions a Mad id sob e con enis collec ius e s a cada poble. Als po- bles més mili an s (que desp és han elegi ba lles de pa i s a l'esque a del pa i comunis a) els eballado :; no pa icipa en en les eleccions dels <(sindica s e icals,; d'al a banda, als anys 1960 enca a no gosa en de e assemblees ni elegi delega s ex alegals, ja que la ep essió e a més o a que a les ciu a s. Pe an , no podia ha e -hi negociacions de con e- nis. Aquí enim un cas de manca absolu a d'aco ds co po a ius, ins i o en aques ni ell més baix, a causa p ecisamen de la in oducció o cada del <<co po a i isme es a ah. Enca a que la negociació collec i a podia se de ensada des de p emis- ses clissiques del pensamen co po a i is a, la ideologia que es a emp a a se cada cop més la que de i a d'anilisis ec~nbmiques.~ Podia ha e -hi 1. La coo dinació en e els ep esen an s eballado s de di e ses emp eses i lo- cali a s e a iUegal. A més, dins de Comissions Ob e es an ha e -hi desaco ds polí ics. Poc a poc el Pa i Comunis a a ana aga an la di ecció i a comencamen dels anys se an a els lide s comunis es de Comissions Ob e es an se ju ja s a Mad id (p eci- samen el dia de desemb e de 1973 que ETA a ma a l'dmi d Ca e o Blanco) i en ia s a la p esó, d'on an so i desp és de la mo del gene al F anco, al no- emb e de 1975. 2. Una al a especulació e ospec i a és aques a: si els ells líde s de la CNT a l'exili, en comp es de cap ica -se en un sec a isme an isindicalis a, haguessin posa el nom a disposició de les c comissions ob e esu espon hies que naixien als inicis dels anys seixan a, dissolen la se a o ga~li zaci i esidual, po se el eli sindicalisme e oluciona i ibe ic hau ia oba un lloc de e obamen . 3. Les polí iques de endes no an apeUaci6 a nocions de jus ícia dis ibu i a c Pape sn: Re is a de Sociologia ja un nou co po a i isme explíci amen basa en la p imacia de I'economia, com a 1'Angla e a de Ha old Wilson o a 1'AIemanya occiden al de la ({g an coalició)> de 1967 i de l'< acciÓ conce ada)>. A a bé: e a impossible d'es abli un aco d co po a iu cen al pe qui: no hi ha ia in e locu o s e i ables, especialmen del cos a dels eballado s. Els que podia ha e -hi e en clandes ins, e en a la p esó, e c. Una polí ica de endes signada dins del Sindica Ve ical hau ia e iu e o hom. Si l'es uc u a de co po a i- isme es a al e a inca pa^ d'agombda eballado s i emp esa is a les iib i- ques, mol menys podia e se ei pe a un aco d gene al sob e sala is. Pe an , 1'Es a a ha e d'in e eni amb l'a bi a ge obliga o i i ambe alguns anys amb dec e s de congelació de sala is eals. L'úl im d'aques s dec e s, gai ebé simul ani a la mo del gene al F anco, no ou gens espec a . Uns b gans eb icamen ep esen a ius, els di igen s dels quals són nomena s pel Go e n, no ind an capaci a pe a es abli aco ds e ms. Cha les Ande son (1970) a em asi za l'amplii ia del deba econbmic a 1'Es a espanyol als anys seixan a. No a insis i gens, pe b, que un lími del <(plu alisme au o i a i)> anquis a e a la impossibili a d'un aco d co - po a iu cen al amb o gani zacions ob e es. La qües ió no e a semblan a la manca de olun a dels di igen s sindicals ancesos de pa icipa en pac- es socials; a F ansa no hi ha ia aques a manca de ep esen ació. En conclusió, la qües ió de si la classe ob e a accep a ia una polí ica de endes basada en di ec ius mac oeconbmiques no podia se acla ida ins desp és de la mo de F anco, pe qui: els eballado s no enien ep esen- an s en si uació de dona espos a ~be a.~ CORPORATIVISME: UNA PARAULA CONFLICTIVA Espanya (i Po ugal, enca a que Po ugal és di e en , amb el seu e m pa i comunis a <cp eso ii. ic>>) a can ia , a mei a dels anys 1970, d'un sis ema polí ic co po a i is a a un sis ema plu alis a, pa lamen a i, p eci- samen als anys en qui: en d'al es paisos eu opeus comensa a un deba i commu a i a, ni al deco um dels di e sos g ups socials, sinó a a gumen s econbmics, més idonis pe al d'a iba a un consensus social. El ocabula i a is o elic es con inua emp an (un sala i digne, pe exemple, on la digni a deph de I'es amen social), pe b ha es a complemen a pe un ocabula i econbmic. 4. Si a PoIbnia e1 Go e n aconseguís d'ailla els adicals (que é a la p esó) po se pod ia a iba a un aco d sob e sala is i polí ica econbmica en e Solida nosc i la bu oc hcia del pa i i de i'exe ci (que an d'emp esa is). El plu alisme és ce amen limi a ; 6s gai ebé su icien , pe b, pe assoli aques a mena d'aco d. Velles ideologies i no es eali a s co po a i is es cien í ic sob e c neoco po a i isme~>. D'una si uació em la qual hi ha ia una Camb a co po a i a i no hi ha ia pa i s polí ics (o solamen n'hi ha ia un), es a passa a una si uació amb pa i s polí ics que compe ien els uns amb els al es en eleccions pa lamen h ies. De l'associació obliga b ia en co po acions p o essionals (sindica s e icals, e a el seu nom a Espanya) es a passa a una si uació de llibe a d'associació i pa icipació en els di e - sos sindica s de eballado s i o gani zacions emp esa ials. Abans de 1973 no m'ha ia passa pel cap que el <( elli)> i el <(nou>> co po a i isme enien p ou ca ac e ís iques comunes pe po a el ma eix nom. Em a ob i els ulls, The New In la ion d'Aub ey Jones, malg a que la pa aula < co po a- i isme)> no hi su pas. An ic minis e conse ado (de la endilncia que en diuen we , com el ma eix Hea h), Aub ey Jones ha ia es a nomena pe Wilson pe di igi el P ices and I icomes Boa d, un o ganisme consul iu la asca del qual e a ju ja si els aco ds sob e sala is dels con enis coUec ius e en in laciona is i ambé de e mina c i e is sob e di e kncies de sala is. A - iba a a la conclusió que hi manca en c i e is econbmics pe a es abli si els augmen s de sala is de e mina s pe la lliu e i descen ali zada negociaci6 collec i a adicional a G an B e anya e en o no e en excessius, i p opo- sa a la c eació &una Camb a co po a i a (sense e -ne se i el nom) on els ep esen an s d'ambdues bandes poguessin decidi una polí ica de endes. El supbsi (du kheimih) implíci e a que hi hau ia un g au su icien de consensus, po se pe qui els ac o s socials en end ien l'impe a iu de l'equi- lib i de pagamen s ex e io s. E a un supbsi op imis a, ja que ins i o hi ha ia gen disposada a e una anhlisi de classe del balanc de pagamen s (pe qu6 no?). Sembla a, doncs, que la inexis i ncia d'un c i e i eb ico- econbmic capa$ de ju ja la dis ibucib de l'ing és podia po a d'una banda a I'es a ilgia sindicalis a p oposada, pe exemple, pe Glyn i Su cli e ( 1971), pe b, ambé, pa adoxalmen , a un e i al co po a i is a. Enca a que m'adona a de l'o ensi a del neolibe alisme econbmic, ins al iom de Tha che no c eia que la e en el me ca ingués una esu ecció an espec acula (i pa adoxal, en coincidi amb la no a consciilncia que el me ca és incapac pe assigna ecu sos exhau ibles en e gene acions. A més, abans d'a iba a la conclusió que el neoco po a i isme explíci e a la no a ideologia capi alis a i socialdembc a a (em a so p end e la p opos a d'una e ce a Camb a, co po a i a, a G an B e anya) calia ha e discu i ins a quin pun el keynesianisme podia enca a e se ei com a supo ideolbgic de p hc iques co po~:a i is es in o mals. Pe exemple, la noció de Kaldo segons la qual el c eixemen depiln dels guanys (es al ia s) que són la on de la in e sió i que: pe an una axa de e minada de c eixemen desi ja depiln d'una de e minada axa de guanys (suposan , és cla , una elació inc emen al capi al/p oduc e donada), ha es a un supo <Pape sa: Re is a de Sociologia dels aco ds co po a ius, sense necessi a , pe an , d'ideologia adu kheimia- na)>. L'e iclcia d'aques a gumen po se depkn, a ho es d'a a, especialmen del p es igi in eliiec ual que la c í ica ecolbgica de les eo ies econbmiques del c eixemen pugui assoli . El sub í ol del llib e d'Aub ey Jones e a <(La polí ica dels p eus i dels ing essos>>. Des del pun de is a del poli bleg, el co po a i isme és is especialmen com un sis ema ex apa lamen a i de ep esen ació i d'in e - mediació d'in e essos o gani za s. En el <( ell, co po a i isme, el ma eix Pa lamen se ia subs i ui pe una Camb a co po a i a, men e que en el <(nou)> co po a i isme una de les qües ions més anali zades ha es a les ela- cions en e el sis ema de ep esen ació polí ica a a és dels pa i s i el sis ema d'in e essos o gani za s. Pe a un economis a, co po a i isme ol di , sob e o , de e minació o a del me ca de p eus i ing essos.' Si ex apa lamen a i és una pa aula g olle a en un kgim pa lamen a i, <(ex ame ca )> és gai ebé un insul en una economia de me ca gene ali za . Adme e que els p eus i els ing essos són qües ions polí iques po ésse moI incon enien , ca la eo ia econbmica s'ha e se i ( an la mic oeco- nomia o odoxa com la mac oeconomia keynesiana de cu i lla g e mini -enca a que no pas l'economia ma xiana (4 s a iana, o l'economia ecolb gica de Geo gescu-Roegen) pe legi ima la dis ibució desigual de l'ing és. Pe aques es aons, ens obem que el co po a i isme, amb les se es conno acions ex apa lamen i ies i ex ame can ils, no és la ideologia explí- ci a de gai ebé ningú. És una eali a sense ideologia. La pa aula <(socialisme)> ha se a semp e una ce a conno ació a o a- ble a la igual a , men e que la pa aula c co po a i ismeu p ecisamen deno- a un sis ema que es uc u a pe manen men la desigual a i la ideologia que de ensa aques sis ema. El ebuig de la pa aula < co po a i isme)> pels p ac ican s socialdembc a es del neoco po a i isme és símp oma de p o- blemes de legi imació d'aques es p h~ iques.~ Els concep es que se eixen pe a anali za la polí ica són, ells ma ei- 5. Po se l'únic cas d'una mena de Camb a co po a i a en pdsos amb sgims pa lamen a is ha es a el Consell Econbmic i Social als Paisos Baixos. Hi ha di icul- a s a econcilia l'exisdncia d'una Camb a co po a i a amb la eo ia d'una demo- c icia plu alis a. Als au o s aus íacs, els ag ada di que la Comissi6 Pa i kia no é cap local a Viena, no é ele on. 6. Pe in e p e a la ansició polí ica que s'ap opa a a 1'Es a espanyol he p o- posa la idea d'un neoco po a i isme amb ce a eqiisncia. L'oc ub e de 1975, con- ida pel Ce cle &Economia a una de les eunions a la Cos a B a a, on gai ebé o - hom de ensa a un pac e social, aig di que d'aixb se'n podia di co po a i isme, la qual cosa em a e guanya una o a enyina de Fe e Sala i cap supo de ningú. Un dia i de Mad id (c In o maciones)>) se'n a e essb. A cccuade nos de Ruedo Ib6 ico)> aig publica un a icle a an del Pac e de la Moncloa. Pa la a de neoco - Velles ideologies i no es eali a s co po a i is es xos, componen s de la eali a polí ica. L'i.xi en la in oducció &un e me polí ic depen de l'accep ació gene al o d'un sec o social, i po in lui sob e la eali a ~olí ica. La e minologia polí ica és ella ma eixa una qües ió de dis ibució de pode {Connoliy, 1974, p. 80). La dis inció en e e mes desc ip ius (o anali ics) i e mes no ma ius, no unciona gens bé en el Ilen- gua ge de la ci ncia polí ica. La llui a polí ica és ambé una llui a sob e concep es i pa aules, i < co po a i isnle)> n'és un bell exemple. La pa aula <cco po a i ismen s'ha u ili za en sen i s di e en s, sepa a s pels adjec ius < au o i a i)), <ces a al)), <( ell)> pe un, i <(libe al)>, < social)>, <(nou)> pe l'al e. Aques a di e kncia es po oba ja a Mdinolesco (com Schmi e a assenyala al seu b illan a icle de 1971), i ambé a la a- dició in ellec ual socialdembc a a (pe exemple a les esis d'O o Baue en 1933 i 1934, sense que Baue i MaYnolesco s'esmen in mú uamen ). Aques s dos ipus de co po a i isme són ambé di e en s pe quP el <( ell)> co po a i isme e a me amen una doc ina, una ideologia; el <(nou)> co po- a i isme és una eali a que busca una ideologia que no sigui explíci amen co po a i is a. El cas espanyol d'engii de 1977 és exemple de co po a i isme libe al, pa - lamen a i -aco ds ipa i s sob e sala is negocia s o a del Pa lamen i del me ca o p ese an la desigual a social-, i anma eix cap dels seus poli ics, lide s ob e s o líde s emp esa ials no con essa se pa ida i d'una doc ina co po a i a. Linz i Ma a all han es a in o ma s de la discussió in- e nacional sob e neoco po a i isme; cap dels dos (1981, 1982), pe&, no ha e se i aques concep e pe a anali za l'es uc u a polí ico-econbmica eme gen , ni l'han ebu jada ni l'han discu ida. We ne Lang (1981) p e eia e bniamen que no hi hau ia més pac es socials, pe 6 a discu i el Pac e de la Moncloa dins el deba in e nacional sob e neoco po a i isme. A la pdc ica, hi ha episodis pe ibdics de <(so oll d'espases), amb e ec es poli ics. A més, la Cons i ució de 1978 dóna a I'exi. cj un pape (a I'a i- cle 8, d'in e p e ació ambigua) poc eqüen en d'al es paYsos occiden als pa lamen a is. L'amenaqa d'aques b gan de 1'Es a s'ha e sen i (segons les mani es acions dels ac o s) a les aules de negociaci6 de gai ebé o s els <(pac es socials)> des de 1977. Una de inició del nou gim espanyol d'en- qh 1977 i almenys ins 1983 se ia la de co po a i isme libe al pa lamen a i po a i isme, enca a que no ha ia iiegi !;chmi e , Lehmb uch, Pani ch o Winkle . Una mica menys d'indignació i una mica més de coneixemen de la discussió in e - nacional l'hau ia millo a . En e 1978 i 1983 he publica al es a icles a dia is i e is es com aBicide a,, < Solida idad Ob e a), i c Eginu. El juny de 1981 aig en ia un a icle a BEI País,, publica el desemb e de 1981, p egun an com e a que s'ha ia impo a la e minologia neoco po a i is a (c conce ació*) sense impo a simul inia- men el deba : po se e a massa o ? L'a icle no a eni cap espos a. ~Pape s*: Re is a de Sociologia d'ésse necessh iamen a bi i ia, ja que no hi ha es hnda ds objec ius de jus ícia que puguin se aplica s. El ma eix que qualse ol al e p eu, les axes de sala is que són compa ibles amb una opo uni a obe a pe a o hom de oba ocupació no es co esponen amb cap mk i que hom pugui ju ja ni amb cap es hnda d de jus ícia independen , sinó que depe- nen de condicions que ugen del con ol de o hom ... So a aques sis e- ma, els sindica s pod an ia únicamen en e con e i -se en ins umen olun a i de la polí ica del Go e n o desapa eixe o almen . La p ime a al e na i a és més p obable, ja que pe me & que la bu oc Pcia sindical exis en conse i la se a posició i una mica del seu pode pe sonal. Pels eballado s, pe b, suposa h una subo dinació comple a al con ol d'un es a co po a iu ... La posició ac ual dels sindica s no po con inua , ja que els sindica s poden exis i únicamen en una economia de me ca i es an en o el que poden pe des ui -la.)> No o s els aus íacs enen doncs en&ncies co po a i is es! Els sin- dica s, pensa Hayek, són una in e e cncia es anya a l'economia de me - ca , on els indi idus an ansaccions. No són pas un p oduc e his b ic, i emeiable, de la llui a de classes." La p edicció que, als anys de plena ocupació, els sindica s podien posa en di icul a s el sis ema capi alis a i que l'al e na i a se ia in odui pac es socials gene als con a la nego- ciació c~~lec i a Pb ica pe gb ica ou mol en~e ada?~ Aques a p edic- ció, que un capi alisme de me ca amb sindica s o s i plena ocupació no po unciona i é endencia a con e i -se en un capi alisme co po a- i is a, ja l'ha ia e a Kalecki (1943). Kalecki e a con a i a I'aboiíció dels sindica s. Va p edi la c eació cíclica de desocupació pe a man eni els si i- dica s a a lla. Kalecki (com Joan Robinson) c eia, anma eix, en la pos- sibili a d'una eo ia pu amen econhmica del c eixemen . Els keynesians d'esque a (més kaleckians i ma xis es que keynesians) mai no an plan e- ja -se la qües ió dels ecu sos exhau ibles, i no ens poden se i , doncs, de guia cien ííico-polí ica. A a bé, suposem que la illusió del c eixemen a iga. De quina ma- ne a pod an legi ima la desigual a ? (Un neoco po a i isme més a ia 11. L'exis sncia ma eixa dels sindica s es po explica amb educcionisme indi- idualis a, com, pe exemple, ha olgu e Mancu Olson. La consciincia de classe, els objec ius collec ius no hi juguen cap pape : a l'in e és, indi idus acionals es u- dien els a an a ges que au ien de la se a insc ipció i la se a pa icipació als sindica s; no hi ha ac o s socials, hi ha coaiicions d'indi idus acionals. 12. El neolibe alisme a espe a que a ibés la c isi: si, a Angla e a, Tha che po es a con a una inco ies policy ha en in odd el desconce més g an a I'es- que a, di idida en e pa ida is i con a is d'un pac e social, és p ecisamen pe qui el me ca labo al unciona mol < millo )> quan hi ha uns quan s milions d'a u a s. A l'Es a espanyol hi ha emp esa is que pensen que ja no cal e pac es socials. Velles ideologies i no es eali a s co po a i is es: du kheimih que keynesih, so a ges ió socialdem6c a a, que a h se i pa aules com <cconce ació~>, < democ Acia econbmica)>, po se ins i o <<ha monia social)>? ¿Un enaixemen del da winisme social indi idualis a, so a ges i6 polí ica neolibe al? Si la legi imació manca, po ha e -hi iolen- cia obe a d'una banda i po i esignació de l'al a, dins cada Es a i in e - nacionalmen . En con a d'aques es pe spec i es hom po llui a amb I'an- iga a ma de la hbia dels pob es con a els ics, p ou aonable, i ambé. amb els ins umen s eb ics que l'economia ecolbgica ens dóna pe ap o- pa -nos a una <<his b ia del u u s ac ible i desi jable. Una economia sense c eixemen o amb dec eixemen no exigeix pas, com una qües ió de lbgica, una dis ibució més iguali ii ia. L'ecologisme, que po posa en qües ió les eo ies del c eixemen econbmic, no semp e és d'esque a, pe qd de egades 6s <bp imis a)> espec e al c eixemen (la di- e hncia amb l'economia es h a pa la del lux d'ene gia i dels cicles de ma- e ials en comp es de pa la d'in e sió i de p oducci6, i no pas necessh ia- men en el g au d'<cop imismes), i pe qd de egades a del b ace amb el socialda winisme. I LA CRITICA ECOLOGICA. NEOCORPORATIVISME KEYNESIA-SOCIALDEMOCRATA Conside em una exp essió com <<la p oducció de pe olb. El i me d'ex acció de pe oli és mol més iipid que el i me de la se a o mació geol6gica. ¿Es po adui aques a ase dien : < el i me de p oducció de pe oli és mol més Bpid que el seu i me de o mació)>? L'exp essió <cel PIB c eixe A un 1 pe cen l'any inen )> és po se una exp essió me a ísica, malg a que 6:; mol Bcil e i ica en la Comp abi- li a Nacional si les xi es del PIB (en e mes << eals)>, que ol di , pe als economis es, descomp an -hi la in lació dels p eus) han puja o han baixa . Aques es xi es es calculen suman els << alo s a egi ss pe o es les em- p eses i ac i i a s econbmiques, és a di , els alo s de les endes menys els alo s de les comp es d'i p l s. A a bé, dins aques a <<p oducció)>, la des ucció ha es a adequadamen alo ada? En els models de c eixemen econbmic, ¿quin con ingu é una p o- posició com aques a: <<un augmen de la in e sió ne a a augmen a la p oducció)>? In e sió Ne a és de ini la com a augmen de la capaci a <<p o- duc i a)>. Quan els mac oeconomis es pa len de <<p oducció>> han decidi de dona uns pesos conc e s als c i e sos ing edien s d'aques a ba eja. ¿Els p eus dels ecu sos exhau ibles des ui' s es an aben)> posa s? *Pape s#: Re is a de Sociologia Quan es a la co elació en e In e sió Ne a (p i ada i es a al) i Aug- men s de la P oducció, s'obse a, els úl ims anys, que augmen a la capa- ci a <(p oduc i a)> (enca a que po se més a poc a poc) i no augmen a gai e- bé gens la i p oducciÓ~>. El llengua ge dels economis es pe me ia una p o- posició com aques a: c l'es agnació de la p oducció no é pe causa an les de iciencies de demanda e ec i a com l'inc emen de la elació inc emen- al capi al/p oduc e)>. A a bé, di que c l'es agnació de la p oducció é pe causa l'inc emen de la elació inc emen al capi al/p oduc e)> és au olbgic, ja que si la p oducció es ; es ancada i l'es oc de capi al augmen a ( o aixb mesu a amb l'a i mk ica de la Comp abili a Nacional), alesho es augmen a e iden men la elació inc emen al capi al/p oduc e. Pe a no se au olb- gica, la p oposició hau ia d'anali za el con ingu de la in e sió i de la p oducció. La mic oeconomia i ambé la mac oeconomia es basen en l'indi idua- lisme me odolbgic, enca a que pugui sembla que la mac oeconomia, que ac a de les elacions en e les magni uds ag egades de l'economia (el P o- duc e To al, ?Ing és To al, el Consum To al, 1'Es al i i la In e sió To als), no ho aci, A la eo ia mac oeconbmica (es diu) li cal aga a l'agen indi i- dual com a ípic o ep esen a iu dels al es, i a i ma que la humani a , en conjun , és an acional com ell. <(Pe exemple, l'anhlisi de la in e sió, de l'es al i i de la p e e encia pe la liquidi a que ocupa la majo pa de la Teo ia Gene d de Keynes adop a p ecisamen aques a o ma. Abans d'expli- ca els sala is baixos pe l'in e ks dels capi alis es, com a g up, pe que siguin baixos, cal demos a que cada capi alis a ac ua acionalmen i d'una ma- ne a al que, ag egadamen , p odueix aques e ec e. Abans que els sindica s a, els accionis es puguin se conside a s com a col~ec ius, són anali za s com a coalicions d'indi idus, cadascun amb in e es pe compli les egles que els uneixen i pe ac ua conjun amen )> (Hahn i Hollis, p. 3). Els mo- imen s mac oeconbmics són, doncs, explica s com a esul a collec iu de les accions d'indi idus acionals. aLes aons pedagbgiques pe les quals l'e- conomis a pu comenca amb l'anhlisi mic o e lec eixen ambé aques p o- undíssim comp omís on oBgic)> (ibid.). Pe exemple, p egun em-nos quina aó hi ha pe que els sala is no baixin gai e malg a la desocupació. De seguida podem pensa en dues menes d'explicació possibles ben di e en s. La p ime a di ia que els sindica s aconsegueixen de man eni els sala is enca a que no són pas sala is d'c equilib i,>. Una al a explicació se ia ce ca els onamen s indi idualis es, anali zan la conduc a d'emp eses i de e- ballado s; la li e a u a sob e <(con ac es implíci s)> (Okun, 1981; Tobin, 1983) explica que les emp eses so in conse en els seus eballado s, pa- gan sous al s, pe qu en lloga -ne d'al es, ind ien cos os &en enamen , hau ien de busca el ipus idoni de eballado , e c. Es mi a de posa ona- Velles ideologies i no es eali a s co po a i is es men s mic oeconbmics (basa s en l'in e can i) als enbmens mac oeconbmics, com a a I'es abili a dels sala is en epoca de c isi. Keynes a conside a la in lexil~ili a de sala is com una dada, sense ecó e a explicacions basades en I%cciÓ acional d'indi idus ni en l'acció collec i a. Keynes ma eix a mi a so in , pe b, de posa bases indi idua- lis es a d'al es enbmens mac oeconbmics, pe exemple, en discu i la un- ció ag egada de consum/es al i, on el sup6si és que la pe sona acional es al ia & una pa més g an del seu ing és en augmen a aques . En can i, es a íem adop an un <ccoUec i isme me odoldgic)> si expliquem la p open- sió a ]'es al i a la mane a kaleckiana (la a iable és la classe social) o si la elacionem amb el cicle de desen olupamen de la amília i pe an amb I'es uc u a demog i ica, o si incloem en I'explicació egles socials, com a a el sen i eblenih d'imi ació dels consums dels ics. La eo ia del c eixemen econbmic que els economis es an se i és gai ebé semp e I eynesiana, desen olupada especialmen a pa i d'Ha od (1939). Hi a ha e un economis a (Ise, 1950, pp. 415-416) que a ema - ca que la eo ia keynesiana deixa a de banda la qües ió de la disponibili a de ecu sos na u als. Pe b la majo ia d'economis es a pensa que hom podia con e i el keynesianisme en una eo ia de c eixemen a lla g e mini. Pe exempk, A hu Okun, al seu ilib e pbs um (1981), enca a conside a a que hi ha una <(línia de endencia de p ospe i a )> (p. 272) compa an amb la qual podem quan i ica les pe dues en p oducció eal que la c isi ep e- sen a. Gs a di , hi ha una hipo e ica <<línia de endi ncia de p ospe i a )> que ens indica que l'economia pod ia c éixe , pe exemple, el es (o el qua e, o el cinc) pe cen anual, o ealmen < el pa e ca abasse )>, pe que la xi a és qui omh ica, basada en la idea que si la in e sió anual os un ce pe cen- a ge del PIB, i si la elació In e siÓ/PIB os més o menys es able, ales- ho es, si no manqués demanda e ec i a, I'economia pod ia ana seguin la se a <(línia de end&ncia)>. Okun olia anali za ambé si la ph dua de p oducció en els anys de c isi, pe so a de la <(línia de end2nlciaa, e lec eix acu adamen el cos <(so- cial)> de la c isi, en el sen i que els economis es u ili zen la pa aula <(social)>, és a di , si hi ha cos os i bene icis no cap u a s pels alo s de me ca . La llis a de possibles co eccions (F. 274) inclou el e que <(la p oducció més pe i a (que la possible) dels pe íodes de ecessió i ecupe ació a que el desgas dels béns de capi al exis en s i I'ex acció de ecu sos na u als no- eno ables, coin els p oduc es de les indús ies mine es, siguin més pe i s*. Una bona comp abili a hau ia de compensa els ecu sos na u als exhau- ibles que s'u ili zen en la p oducció amb pa ides d'<camo i zaciÓ)> que essin que la capaci a p oduc i a no disminuís. < Menja -sen un pou de uPape sn: Re is a de Sociologia pe oli s'assembla mol a amenja -ses un ac o , descapi ali zan -se, si hom oblida es a una pa ida dels ing essos pe a amo i zació. A a bé, Okun, en discu i la co ecció pe inen al alo <<social)> de la disminució de c ei- xemen de PIB en kpoca de c isi que ind ia d'una u ili zació més pe i a de ecu sos exhau ibles, deia així: <(Els comp es nacionals no egis en cap deducci6 pe l'esgo amen de ecu sos exhau ibles, ja que el alo dels nous. descob imen s de ecu sos exhau ibles ampoc no és alo a . El alo de les p o isions pe esgo amen als comp es de esul a s de les emp eses suposa menys de la mei a d'un 1 pe cen del PIB, la qual cosa sugge eix que la co ecció ap opiada del cos social (de la c isi) a causa de l'esgo amen més len , és i ial)> (p. 275). Si algú no ho ha en ks del o , pod ia pensa en aques exemple. Supo- sem una economia amade a; de les o elles i aques, cada any en su en unes c ies, que ens mengem, és el PIB. No cal dedui cap quan i a d'o- elles i aques que mo en de elles, pe que ampoc no comp em al PIB les c ies que s'in eg en al ama . És a di , les p ic iques comp ables seguides amb els ecu sos exhau ibles suposen que els ecu sos no són exhau ibles, sinó eno ables, com si ossin aques i o elles. No cal amo i za (o cal amo i za mol poc) pe que es an en descob imen s. Si hi ha ecu sos exhazc ibles, algun dia s'acaba an els descob imen s de nous jacimen s. Els economis es euen o dec eixemen de la p oducció i Adhuc o c eixemen in e io a la <(línia de endencia), com la mani es ació d'una c isi. Les se es p opos es sob e la dis ibució (conc e amen sob e la limi- ació dels sala is) no es an dins de la pe spec i a de epa i una p oducció eal pe manen men min ada sinó des de la pe spec i a de <(so i de la c isi)>. Si hi ha una de icikncia de demanda e ec i a que no pe me d'u ili - za comple amen la capaci a p oduc i a in~ a~lada i la mA d'ob a dispo- nible, la despesa complemen A ia, des d'aques pun de is a de cu e - mini, an se al que ingui del consum ex a dels assala ia s, com de des- peses e es en in e i , com dels ing essos &expo acions. La ideologia que diu que cal ena ds inc emen s de sala is pe que la in e sió pugi no és keynesianisme-de-cu - e mini. A 1Ia g e mini, pe b, és a di , conside an hs a iacions en la capaci a p oduc i a ins allada i en la població ac i a, una despesa d'in e sió, que a cu e mini anima la demanda, pe me , a lla g e mini, d'amplia l'o e a, si aques a in e sió és ccp oduc i a,> (no és e o a s i o na a ompli -10s). F ena els augmen s de sala is no és incompa ible amb un augmen de demanda e ec i a si la in e sió i les expo acions augmen en p ou, i és e iden men compa ible amb inc emen s de la capaci a p oduc i a si l'e ec e és de e c éixe la in e sió. Mol so in les p opos es de ena els sala is amb <(pac es socialsn (com les d'Okun, Tobin i, a ni ell de di ulgació, Roha yn als Es a s Uni s, ~ Velles ideologies i no es eali a s co po a i is es i I'OECD i mol s d'al es, a Eu opa) es an ambé amb la in enció de e- na la in iació. Una economia amb c eixemen pe me un consensus, sense que la desigual a en e classes desapa egui. Quan hi ha c isi econbmica pel can ó de I'o e a (pe exemple quan, com hem is a l'exemple b asile , cada cop és més ca ene g icamen disposa d'ene gia), les illusions de c eixe- men con inua poden po a a la in lació, ja que, com deia Soddy, hom con on l'expansió de la capaci a p oduc i a (l'expansió del capi al ísic) amb l'expansió del deu e (del capi al inance ). Al inal la in lació ja no a de lub ican social, sinó que in odueix g an ince esa en els plans d'in e sió en e puja les axes d'in e hs mone h ies. Els emp esa is s' endeu en sense sabe qu . hau an de paga ealmen desp és (ja que les axes mone ii ies d'in e .~ con ac ades poden esul a al íssimes si la in lació disminueix despds). Pe an , les polí iques neoco po a i is es mol so in es posen com a objec iu mani es a u a la in lació. La base eb ica és la <(co ba de Phillipsn, que en p incipi ou una dein pu amen economi ica que indi- ca a que in lació i desocupació es a en in e samen elacionades. Quan, a la di csda dels se an a, la in lació i l'a u an c éixe simul iiniamen , aixb es a in e p e a com un desplagamen de la co ba de Phillips, mo i a pe la inclusió de les expec a i es d'in lalció dins de les negociacions sala ials. L'a gumen neoco po a i is a ha es a de edui olun h iamen els aug- men s de sala is pe al de edui p essions sob e els cos os i pe al d'augmen a l'ocupació. Mai no es p esen a solamen aques a gumen de cu e me: s'a egeix semp e que la educció de sala is ind h e ec es posi- ius sob e la in e sió i pe an sob e el c eixemen . Des del pun de is a me odolbgic, pod ia sembla que els e s desc i s pe la co ba de Phillips es p es en mol més a una anhlisi co lec i is a que no pas indi idualis a. Pe exemple, la co ba de Phillips po ésse adu'ida hcilmen a un llengua ge ma xiii-kaleckih: la inexis ncia d'un < exh ci indus ial de ese as (a la di cada dels seixan a) a acili a que els sindi- ca s p essionessin sob e els bene icis, p essions que amb es uc u es oligo- polís iques de me ca (o, el que és equi alen , amb una eo ia de la o ma- ció de p eus indus ials pe ma k-up sob e els cos os a iables a les emp e- ses) poden se aslladades als p eus. Aques a aniilisi podia adop a iicil- men un llengua ge du kheimiii si la conclusió polí ica que hom en eia no e a pas la de pe me e l'agudi zació d'un p o i squeeze, con olan pe exemple legalmen els p eus, sinó, a l'in e és, con olan els sala is mi jan- Can aco ds co po a ius en e els g ,ans ac o s socials. Des d'ambdós pun s de is a (polí icamen oposa s) les uni a s d'anhlisi són co lec ius socials. Pe con a, des del pun de is a de l'indi idualisme me odolbgic, s'ha di que: <(Hi poden ha e explicacions mig elabo ades de enbmens socials upape sa: Re is a de Sociologia de g an escala (pe exemple, la in lació) en e mes d'al es enbmens so- cials de g an escala (pe exemple, la plena ocupació); no a iba em, pe b, a explicacions onamen als d'aques s enbmens de g an escala ins que a ibem a dedui -ne una explicació a pa i de p oposicions sob e les disposicions, c eences, ecu sos i in e elacions dels indi idus. (Els indi idus poden se anbnims i SP'IS po a ibui únicamen disposicions ípiques.))> ( Wa kins, 1959, ci . pe Lukes, 1973.) És com si diguéssim (la compa ació és de Lu- kes) que I'indi ídualis a me odolbgic, pe al d'explica el uncionamen de I'exl ci , es udia ia les p e e sncies indi iduals dels solda s --o del solda ípic- amb llu cu iosa disposició a obei o d es. Així, en l poca de desocupació, si els sala is no baixen <<p ou)> pe pe - me e, pace la co ba de Phillips, una educció subs ancial de p essió sob e cos os (una educció, doncs, de la in lació), i si no baixen p ou pe pe me e -a lla g e mini- un augmen d'in e sió que augmen i la capaci a p o- duc i a, aix6 s'ha d'explica anali zan decisions acionals d'ob e s ípics i emp eses ípiques que maximi zen o minimi zen alguna cosa. En can i, els <ccol~lec i is es me odolbgics~> po se a ien se i les no mes socials del coMec iu de eballado s i del collec iu de capi alis es, el pode monopolis ic als me ca s de p oduc es, i ins i o concep es com consci2ncia de classe i llui a de classes {c . Sawye , 1982, pe un en ocamen kaleckil de la ma- c oecononomia). Du khein~ (1902) eia aques a p edicció: la di isió del eball c ea con- lic es que pod ien oma -se uncionals pe a I'es abili a de la socie a capi alis a si la socie a i 1'Es a s'o gani zen a la mane a co po a i is a. Aques co po a i isme e a compa ible amb la ep esen ació pa lamen i ia de base e i o ial, pe su agi uni e sal, complemen ada pe la ep esen- ació co po a i a de di e en s in e essos p o essionals, que es abli ien aco ds pe soluciona els con lic es de i a s d'una economia de me ca , de la di isi6 del eball, de l'indi idualisme c<anbmic>, és a di , desp o e'i de les no mes adicionals de con i sncia. Pe a Du kheim hi ha ia e s i ins i ucions so- cials i edu'ibles a p e e hncies i decisions indi iduals. La concepció co po a i is a de la socie a és di e en de la concepció libe al-indi idualis a. La p ime a posa em asi en I'aspec e social de les pe - sones i en l'ha moni zació dels in e essos dels di e sos collec ius als quals pe anyen, mi jangan negociacions o a del me ca . La segona s'exp essa en un indi idualisme no solamen me odolbgic sinó on olbgic i c eu en l'ha moni zació dels in e essos indi iduals mi jangan I'ope ació de la c mh in isible>> al me ca . Els pa ida is de <(pac es socials), encaixen mol millo en la concepció co po a i is a, malg a que siguin, mol s d'eUs, econo- mis es. Pod íem ambé pensa que, pe a e mac oeconomia, no cal cap discus- Velles ideologies i no es eali a s co po a i is es si6 me odolbgica p e is, en el sen i que la mac oeconomia pod ia es abli lleis pu amen economi. iques. Pe exemple, que les uni a s bisiques d'anh- lisi social siguin els indi idus o els col.lec ius sembla una qües ió supk lua si pensem en els es udis de Kuzne s (1966) en quk co elaciona augmen s de PIB i p opo ció de la In e sió Ne a (magni uds aga ades de la Comp a- bili a Nacional). Un al e exemple ó a I'ex apolació dels suposa s cicles Kond a ie . A a bé, pe es abli les magni uds de la Comp abili a Nacional ens cal. ag ega inpu s i p oduc es, i pe an necessi em dona -10s alo s. Els ma- c oeconomis es no poden, doncs, p escindi de cap mane a de la mic oeco- nomia. La qües ió no és explica el:; onamen s mic oeconc3mics de les ac- cions d'indi idus, ja que aques es accions po se s'expliquen més bé si els conside em com a memb es de coUec ius socials, al com les peculia s ac- cions dels solda s s'en enen únicamen si en enem els eglamen s i els cis- igs de I'exe ci . La qües ió és que la mac o eco no mi^ necessi a p eus pe ag ega les magni uds mac oeconbmiques i els p eus su en únicamen de lg mk oeconomia. En una economia ica diana senzilla, amb un sol p oduc e, c bla w, que se eix ambé de lla o , pod íem dona el P oduc e To al, el Consum, la In e si6 (en la o ma de lla o ), el:; Sala is, els Guanys dels a enda a is capi alis es i les Rendes dels e a inen s, o en uni a s de bla . A més, pod íem suposa que d'un any a l'al e baixa el Consum i augmen a la In e sió (una pa més g an de la colli a és emp ada com a lla o ); pod íem es udia alesho es com augmen a el P oduc e To al, i calcula la Taxa de Rendimen de la In e sió (una mena de Taxa d'In e 2s) que p esumible- men ha compensa el sac i ici de cSonsum ac ual a can i d'un augmen de Consum pos e io , sense malba a a , en aques cas, cap ecu s exhau- ible. A a bé, les Comp abili a s Nacionals eals an se i els p eus, pe qu& no hi ha cap al a mane a de suma p oduc es he e ogenis. La mac oeco- nomia ensopega, doncs, amb la qües ió dels p eus dels ecu sos exhau ibles. No po ha e -hi mac oeconomia a les economies mone h ies sense mic oeco- nomia c ema ís ica, pe que la Comp abili a Nacional es a amb p eus, que se an simplemen els del me ca o (en el cas dels ecu sos exhau ibles} po se uns p eus co egi s enin en comp e els cos os d'opo uni a e ico- subjec ius de la u ili zació ac ual que sac i ica la u ili zació u u a. Po sembla , pe b, que, pe exe~mple, pe anali za el epa imen de l'Ing és To al en e assala ia s i capi alis es és més uc í e d'es udia la llui a de classes (o I'ha monia de classes, assolida mi jangan aco ds co po- a ius) que no pas ecó e a l'es udi d'accions indi iduals d'in e can i. Aques a pe spec i a, que conside a els collec ius socials com a uni a s bi- *Pape s>>: Re is a de Sociologia siques d'anilisi, po a, pe exemple, a ecomanacions sob e < poIí iques de endes, amb aco ds en e go e n, pa onal i sindica s pe al de ena la idació i pe al d'augmen a les expec a i es de guany i, pe an , pe al d'augmen a la in e sió, la qual cosa po e augmen a la p oducció ( an a cu com a lla g e me). Es an c ides a la <(solida i a nacional* {i no pas a la <<mi in isible*, d'una banda, ni a la llui a de classes, d'al a banda) pe al de <{so i de la c isi,. Em sembla que la ideologia social- dembc a a (i, és cla , eu ocomunis a) ha es a una ba eja de co po a i isme dukheimi; (laic, i no an ipa lamen a i) amb mac oeconomia keynesiana. El co po a i isme socialdembc a a és, anma eix, an e io a la d2cada dels en a (Cha les Maie , 1975). La sociaIdemoc lia, nascuda de la llui a de classes, é, pe&, un p oblema de legi imi a polí ica si es decla a co po- a i is a i, pe aques a aó, li ha es a con enien el supo de la mac o- economia. La conside ació dels ecu sos exhau ibles a néixe dub es bhics sob e les de inicions de les magni uds mac oeconbmiques (<~p oducció~>, pe exem- ple) i pe an a mal a la ideologia de la socialdemoc icia neoco po a i- is a, que ol legi ima la desigual a men e s'espe a el c eixemen , en qües iona quelcom an elemen al com la mane a de cons ui la Comp a- bili a Nacional. Velles ideologies i no es eali a s co po a i is es BIBLIOGRAFIA Aguila , Sal ado : <(El asociacionismo emp esa ial en la ansición pos anquis- as, C ónica de In o mación Labo al, núm. 17-18, juliol-agos , 1983. Alemann, Ul ich . & R. G. Heinze, eds.: Ve bande und S aa . Vom Plu alismus um Ko po a ismus, Opladen, 1979. Amsden, Jon: Collec i e ba gaining and class con lic in Spain, Weinden eld & Nicholson, Lond es, 197 1. Ande son, Cha les: The poli ical econo ny o mode n Spain, Chicago, U.P., 1970. Aunós, Edua do: La o ganización co po a i a del abajo, Consejo Supe io de T abajo, Come cio e Indus ia, Mad id, 1927. Azna , Se e ino, Es udios económico-sociales, Ins i u o de Es udios Polí icos, Ma- d id, 1946 (p bleg de José La az). Azpiazu, Joaquín (S. J.): El es ado co po a i o, Edi . Na a a, Pamplona, 1937 (amb bibliog a ia aus íaca i alemanya). Cawson, Alan: <(A p elimina y bibliog aphy o mode n co po a isma, <cSussex Wo king Pape s in Co po a ism)>, núm. 1, ab il 1983. Connoliy, W., The Te ms o Poli ical l>iscou se, 2a. ed., Ma in Robe son, Ox- o d, 1983. Diaman , Al ed: Aus ian Ca holics and he Fi s Republic, P ince on, 1960. Es adé, A. & J. A. Casado: <<El nue o co po a i ismo: una salida capi alis a an e la c isisn, c T ansición)> (Ba celona), núm. 14, no emb e 1979. F aga I iba ne, Manuel, <(La e o ma de la emp esa>>, a El desa ollo poli ico, G ijalbo, Ba celona, 1972. Gine , S., <cEspaña en e el iejo y el nue o co po a ismo)>, <(La Vangua dia~, 29 d'ab il de 1982. Gine , S. & E. Se illa: < Spain: om (h po a ism o Co po a ism>>, en A. Wil- liams (ed.), Sou he n Eu ope ans o med, Ha pe & Row, 1984. G enne , Ka l Heinz, Wi scha slibe aEismus und Ka olische Denkens, J. P. Ba- chem, Koln, 1967 (Adam Miille , Baade , Ke ele , Reichenspe ge , Hi ze, Pesch) . Gulick, Cha les A.: Aus ia om Habsbu g o Hi le , Uni e si y o Cali o nia P ess, Be kele . 1948. Hayek, F. A. .: yhe cons i u ion o li,be y, Rou ledge & Kegan Paul, Lmnd es, 1960.