THOMAS A. HORNE, El pensamiento social de Bernard Mandeville. Fando de Cultura Económica, 1982

NOTES DE LECTTJRA THOMAS A. HORNE, El pensamiento social de Bernard Mandeville, I Fando de Cultura Económica, 1982, 251 phgines. Bernard Mmdeville (Rotterdam, 1670-Londres, 1733?) figura en els I annals de l'heretgia com el primer que, de manera sistemhtica, negi que la virtut individual fos el millor camí per a la prosperitat pública. En atacar les conviccions morals tradicionals esdevé un dels primers propagadors de la <<ideologia moderna), --en el sentit de Louis Dumont (1977). D'entre les seves obres, toties elles satíriques, destaca per la seva voluminositat i contundsncia la més famosa, La faula de les abelles, que porta per subtítol <(Vicis privats, beneficis públics)>.' Thomas A. Horne en el seu llibre intenta una aproximació a cinc ban- ~ des a I'obra de Mandeville. Aquest hi és examinat en relació amb les Societats per a la Reforma dels Costums; amb la tradició moral francesa del jansenisme (Pierre Bayle, Pascal, La Rochefoucauld i La Fontaine); amb el sistema $tic d'Anthony Ashley Cooper, tercer lord Shaftesbury; amb el corrent politico-econbmic del mercantilisme; i amb els seus crítics, bhsicament el bisbe George Berkeley, Francis Hutcheson (professor de teoria moral d'Adam Smith) i el fiMsof uti1itarisi.a David Hume. Com veiem, doncs, un llibre on es fa histbria de les iclee!:, si bé no únicament: els capítols primer i quart contenen també una colla &informacions sobre la histbria social i econbmica de I'Anglaterra de I'spoca mercantilista. La bibliografia que treballa Horne inclou des de les aportacions més clAssiques sobre els diferents aspectes del tema (com poden ser les d'Alfred Espinas 1. L'editorial Fondo de Cultura Económica acaba de publicar la primera versió integral de The Fable of Bees en castelli. La traclucció, a chrrec de Josep Ferrater Llora, est; feta sobre la monumental edició de F. B. Icaye, que ha esdevingut ja clhssica. <(Papers)): Revista de Sociologia o Eli F. Heckscher, per I'estudi del mercantilisme; Lucien Gddmann, pel pensament jansenista; Friedrich A. von Hayek, F. B. Kaye, Jacob Viner, sobre Mandeville mateix; W. J. Ashley, T. S. Ashton, H. J. Habakkuk, J. H. Plumb i George Rudé, pels aspectes d'histbria social i econbmica del període; sir Leslie Stephen, sobre el pensament anglb del segle XVIII), a llibres o articles apareguts amb posterioritat, molts d'ells a la revista <<Journa1 of the History o£ Ideas)>. Les fonts primhries inclouen les obres més significatives de Mandeville, diaris i publicacions peribdiques -en molts dels quals collaborava Mandeville-, pamflets i llibres d'importhncia en el context histbric.. . Tot plegat una recopilació intelligent de material que fonamenta el meticulós estudi empres per Horne. Ben segur que aquest llibre serh important per a qualsevol interpretaci6 posterior del pensament social de Bernard Mandeville. Dit aixb, m'agradaria de fer uns quants comentaris. En primer lloc, quan a I'inici Horne parla de les Societats per a la Reforma del Costums, em sembla que no fóra de més d'insistir, cosa que ell no fa, en els elements de continu'itat que s'observen entre els valors associats a aquestes i els valors clAssics del puritanisme anglss. La propagació de la virtut i la lluita contra el vici, organitzades de manera militant, són característiques dels puritans des de més de cent anys abans de la constitució de les Societats. Poc temps després que William Shakespeare arribi a Londres, a la darrera dPcada del segle XVI, una ofensiva puritana obliga que els teatres es desplacin a I'extraradi de la ciutat. El teatre, la gent de la farhndula, personifiquen la vida errant, la promiscu'itat física i I'ambigiietat moral condemnades pels puritans. Perb no és només el teatre que se'n ressent: l'ofensiva puritana agafa un to militant contra tot all6 que li sembla susceptible de relaxació moral, contra tot allb que no cap en les seves estrets definicions. Com diu en belles paraules José Enrique Rodó, I'escriptor uruguaii, al seu llibre Ariel: <(El puritanisme, que persiguió toda belleza y toda selección intelectual; que vel6 indignado la casta desnudez de las estatuas; que profesó la afectacidn de lla fealdad, en las maneras, en el traje, ez 10s discursos; la secta triste que, imponiendo su espiritu desde el Parlamento inglés, ezandó extinguir la fiestas que manifestasen alegria y segar 10s árboles que diesen flores; tendió junto a la virtud, al divorciarla del sentimiento de 10 bello, una sombra de muerte que au'n no ha conjurado enteramente Ingloterra, y que dura en lm menos amables manifestgciones de su religiosidad y de sus costumbres.)> La revolució puritana de la decada del 1640, que menh Oliver Cromvell al poder absolut, suposaria el moment més hegembnic dels valors associats a aquesta <<secta trista)>. La restauració monhrquica del 1659 obrí un nou periode de repressió dels dissidents protestants que es clogué el 1688, I Notes de lectura amb la intervenció de Guillem d'Orange i la Glorious Revolution. D'enci d'aleshores el puritanisme deixi de ser una secta -en el sentit d'Ernst Troeltsch (1911)- enfrontada a la societat, per esdevenir un moviment integrat. La ideologia puritana també havia deixat de ser la prbpia d'un grup de predicadors fanitics i dels seus feligresos, per inocular-se entre la gent i esdevenir ideologia socialment difosa." En aquest procés de transformació i popularització dels valors puritans hi va jugar un paper cabdal el llibre The Pilgrim's Progress, de John Bunyan, escrit a la presó durant lY2poca de la repressió en el regnat de Carles I1 i publicat en dues parts (1678 i 1684, respectivament). El llibre de Bunyan va tenir una ampla recepció popular, se'n feren múltiples edicions i se n'ha dit que ha estat el llibre en angks més llegit després de la Bíblia. Si tenim en compte que les Societats per a la Reforma dels Costums foren fundades el 1690, tal com informa Horne, i que, com ell mateix diu, foren constitu'ides per anglicans i dissidents barrejats, és evident que l'impacte del pensament puriti sobre les motivacions per a crear-les hagué de ser determinant. Un altre aspecte que voldria comentar rb el de la relativa originalitat de Mandeville. Horne analitza la influ2nciz~ que sobre ell van tenir tota una colla de moralistes francesos, més o menys relacionats amb el jansenisme (op. cit., cap. 2); la pol2mica amb Shaftesbury (ibid., cap. 3), i les reelaboracions i comentaris de Hutcheson .i Hume així com els atacs de Berkeley (cap. 5). Em sembla que amb aixb es queda massa limitat: li manquen anelles a la cadena tant pel principi com pel final. Sóc de l'opinió que el lloc de Mandeville en la histbria de les idees s'entén millor considerant-10 com a punt de transició des de John Locke fins a una doble converghcia: David Hume, en el terreny de les idees morals, i Adam Smith, en el terreny 2. En el sentit d'htonio Gramsci als Quaderni del Carcere. Aprofitaré aquesta nota per comentar algunes coses que ja s'han dit abans o que es diran tot seguit. La citació de Rodó parla dels efectes del puritanislrie angles sobre els costums, les esthtues, el vestit, els discursos, les festes ... Tarnbé es podria esmentar la música. Max Weber, en una interessant nou de L'2tica protestant i I'esperit del capitalisme, parla de com els puritans foren un factor importantissim en l'eschs desenvolupament musical posterior a Anglaterra: <((. ..) Es prou c:onegut l'exhauriment del teatre, i també de la poesia lírica i de la música popular, a I'hglaterra postisabelina. Podria ser que en el terreny de les arts plhstiques el puritanisme no s'hagués trobat gran cosa per escanyar. Perb sorprén en canvi la caiguda en el Buit d'unes aptituds musicals aparentment molt bones -el paper d'hglaterra n la histbria de la música no havia estat pas gens menyspreablefins a arribar a aquest no-res absolut que hom observa més tard, i avui encara entre els pobles anglosaxons ... P (pp. 243-244 de l'edició catalana, 1984; traducci6 de Joan Estruch). Més endavant, quan parlo de Bunyan, potser caldria que hagués esmentat el predicador Richard Baxter, que jugh un gran paper en la difusió del missatge purith després que deixés l'església anglicana. De tota manera, Bunyan I'ultrapassa en influencia. <<Papers)>: Revista de Sociologia de les idees ec~nbmiques.~ Aquest 6 el punt de vista de Louis Dumont (1977). Aixb que acabo de dir no implica que combregui amb una interpretació teleolbgica de la histbria del pensament social. Es tracta simplement de fer explicita una seqükncia concreta de relacions intellectuals. Hi ha encara un altre límit en el treball de Horne. I és que em sembla que deixa de banda la qüestió crucial de la representativitat de Mandeville. Determinades informacions i determinats comentaris i judicis de l'kpoca fan creure que el punt de vista atribu'ible a Mandeville --en concret, les seves consideracions sobre el luxe i la virtutera compartit socialment per alguns sectors significatius de la incipient burgesia. Werner Sombart n'aporta exemples suggerents. Diu Sombart (1913, b) que a Holanda -d'on era originari Mandevilleva aparkixer, cap a finals del segle XVII, un llibret molt curiós, de to satíric, que portava per títol Elogi de la cobdícia. Sombart n'utilitza una traducció alemanya d'un tal von Deckers, publicada el 1703, i posada a la venda per Schillen, d'Hamburg, i Groschuff, de Leipzig (Sombart, OP. cit., p. 41. Cal dir que Sombart dubta de 1'existi.ncia de l'original holandks i creu més aviat que el llibre fou escrit directament en alernan~).~ Es tracta d'una poesia en la mktrica popular de l'epoca, d'una extensió de 4.113 versos. No em puc estar de citar alguns dels versos seleccionats per Sombart. El coneixedor de Mandeville hi advertir2 impressionants coincid2ncies: <(La Cobdícia és creadora de la societat humana / enllesteix casaments / fa amistats i aliances / aixeca pobles i nacions / els manté en bon estat / proporciona honors i estimació / goig i joia també / fomenta les arts i les cikncies / el comerg. ..D En uns altres versos l'anbnim autor s'avanga al mateix Adam Smith. Una de les més conegudes frases de La riquesa de les nacions és aquella que diu: <(No esperem el nostre menjar de la benvolenca del carnisser [. ..] o del pastisser, sinó de llur preocupació per llur interks>> (p. 16 del vdum I de I'edició anglesa d'Edwin Cannan, 1904). Doncs bé, Adam Smith escriu aixi, el 1776 i per exemple Louis Dumont (1977) -que reprodueix la mateixa citacióho atribueix a la indu6ncia de Mandeville (Homo Aequalis, p. 85 de l'edició original francesa, p. 89 de la traducció espanyola). Compareu-ho ara 3. Cal recordar, perb, que Adam Smith va ser també l'autor de Teoria dels sentiments morals (1759). En aquest llibre, Adam Smith, professor de Filosofia Moral a Glasgow, i deixeble de Hutcheson, encara es troba influ'it per la crítica d'aquest a Mandevilie, si bé ja accepta que ctl'economia és l'única activitat humana on no cal sinó egoismea. Disset anys després la seva opinió variari apropant-se més a Mandeville. 4. L'anonimat acompanyava mol.tes vegades els textos que podien considerar-se subversius. El mateix Mandeville s'hi va acollir, com cent anys més tard, per exemple, Fourier. Notes de lectura amb el següent fragment de I'Elogi de la cobdícia: <<Vosaltres que m'escolteu, no us passi pel cap de pensar / que per pura compassi6 us compareixi un manescal / altra cosa ben distinta I'arrossega al teu cap~al / no és res més que la cobdicia, l'esperan~a de guanyar), (versos 1.160 al 1.163, recollits i traduits 1liuremt:nt per Sombart, op. cit., p. 42). L'anticipació respecte a Adam Smith és clarissima, la idea és exactament la mateixa i expressada de manera molt més dihfana, ja que allb que per a Adam Smith és l'<tinter?s propi)> -legitimat moralmentcom a virtut pds utilitaristes i en especial per David Humeen el nostre autor anbnim és <<la cobdicia, I'esperanca de guanyar)> -per a ell, encara un vici, una actitud no sancionada formalment i positiva per un codi &tic d'ampla acceptació social. El mateix Werner Somban té encara un altre llibre amb observacions pertinents per al tema que tractem -Sombar.t (1931, a). Hi estudia l'aparició de textos amb judicis favorables al luxe. El debat sobre el luxe, que prové del segle XVII pel cap baix, es reformula i esdevé de gran importlncia al llarg del segle XVIII. En aqi~ells temps, segons Sombart, <tes reconeixia unhnimement que el luxe desenvolupava les formes econbmiques que comencaven a sorgir aleshores i que eren precisament les formes capitalistes; per aixb tots els partidaris del <(progrés)> econbmic eren aferrissats defensors del luxe)> (op. cit., p. 114). Una mica més endavant afegeix: <(Els governs van orientar la seva política en un sentit favorable al luxe. I d'aquesta manera observem com al llarg del segle XVII desapareixen els preceptes prohibitius del luxe en els paisos de r2pid desenvolupament capitalista)> (ibid., p. 115). D'entre els justificadors del luxe anomena Montaquieu i cita una frase seva: <(Cal que hi hagi luxe. Si els rics no gasten molt, els pobres es moren de gana.), L'abat Coyer, al seu torn, diu: <<El luxe participa de la naturalesa del foc, que e!jc$lfa i pot cremar. Si és veritat que consumeix cases opulentes, a canvi sosté les nostres manufactures. Si absorbeix el patrimoni d'un dissipador, a canvi dóna aliment als nostres treballadors. Si minva les facultats del més petit nombre, a canvi multiplica ks subsistsncies públiques. Prohibiu les nostres robes de lli, els nostres daurats, tapissos, miralls, joies, cotxes, mobles, les delícies de la taula, i al punt milions de bracos cauran en la inacció i milions de veus s'alcaran demanant pa.)> Un altre cop les similituds amb el llenguatge de Mandeville són esfereidores, sobretot amb el de la seva obra The Grumbling Hiue; or Knaves Turned Honest. Cito d'aquesta: <(mentre que el luxe / donava treball a un milió de pobres / i I'abominable orgull a un altre milió / la prbpia enveja i la vanitat / eren els ministres del treball / llur bogeria preferida, la velle'itat / en el menjar, el mobiliari i el vestit; / aquest estrany vici ridícul esdevingué / la mateixa roda que feia anar la indústriaa (Mandeville, op. cit., citat per Horne, p. 33). La propagació de la virtut <<Papers)>: Revista de Sociologia acabar; amb el luxe i aixb ocasionar2 la fi de la prosperitat econbmica. Llhstima que Sombart no informi sobre la data exacta de publicació del text de Coyer i no saber, per tant, si és anterior, contemporani o posterior a Mandeville. Tanmateix Sombart afegeix d'altres testimonis: Voltaire en el Mondain: <tLe superflu, chose trbs necessaires; un llibre publicat en frances el 1771 -després de Mandeville perb abans, per exemple, de La riquesa de les nacionsamb el llarg i expressiu títol de Tbéorie du luxe, ou Traité dans lequel on entreprend d'établir que le luxe est un ressort non seulement utile, mais mtme indispensablement necessaire b la prosperité des etats; el mateix David Hume; Daniel Defoe al :,eu llibre The Complete English Tradesman, si bé amb una ambigüitat pregona.. . Segons Sombart, Bernard Mandeville és el primer que sobre aquesta base construeix un sistema de filosofia social. No és pas que Mandeville sigui un individu a'illat que subverteixi en solitari el concepte de virtut en defensar el luxe. Més aviat és un sistematitzador que sintetitza un corrent d'opinió el naixement del qual és anterior a ell, perb que a partir de les seves obres s'eixamplarh i consolidarh molt més, fins al punt de convertir-se en hegembnic, si més no en determinats sectors sociaIs. Hi ha un altre aspecte de Mandeville, que és potser el més intrigant, i és Ia seva condició de satíric. La siitira polaritza el possible lector o espectador situant-10 al costat del satíric i en contra de la persona o la cosa objecte de burla. Té el poder d'obnubilar fins a l'extrem que podem participar en una mofa de les nostres prbpies conviccions en un context en qui: s'abonen posicions diametralment contrhries. És un efecte semblant al de la crítica radical amb algun punt de nihilisme: si avui Nietzsche, les novelles de Hermann Hesse o el Listen, little man de Wilhelm Reich troben tants lectors és perque aquests no es senten identificats amb la massa, que provoca repulsió en els autors esmentats; encara que molt sovint actu'in o pensin d'acord amb els models que abominen Hesse, Nietzsche o Reich. Perb Mandeville no és un critic amarg, sinó un alegre farsant, la impenetrabilitat del qual és el tret essencial. En efecte, allb que neguiteja de l'obra de Mandeville és l'ambivalhncia permanent. No hi ha cap mena de seguretat que ens garanteixi que Mandeville fa I'apologia del luxe i del vici, o, al contrari, posa de manifest I'estret lligam entre riquesa material i miseria moral. Com diu Malcolm Jack en un article (1976) comentant el llibre de Monro (1975), hom pot distinguir <(dues visions "diametralment oposades" de Mandeville; d'una banda, la possibilitat que fos un "pietós cristih, un moralista ascetic i desacostumadament auster, que trobés la corrupció hdhuc en les activitats aparentment lloables o gairebé innocents" i, d'altra banda, un "despreocupat home de món i, en el pitjor dels casos, un immoral, un cínic i un burleta de tota virtut o religió"^. D'aquestes dues interpretacions Notes de lectura hi ha qui sosté la primera amb alguna variant --com &s el cas, per exemple de Selby-Bigge (1897)-, i hi ha qui dóna suport més aviat a la segona -com Louis Dumont (1977)-; sigui com sigui no hi ha evidhcia del tot certa per cap de les dues. En aquesta mbival6ncia central, Mandeville s'assembla a d'altres cbmics corn Rabelais, Erasme, Swift, o en les cihcies socials la figura més recent de Thorstein Velblen. Encara que en Mandeville la indeterminació és molt més palesa que en cap dels altres casos. Misteriós en la intenció per6 didfanament clar en la percepció dels nous comportaments individuals i socials; sovint ignorat per6 d'una importincia indiscutible en la histbria de les idees; la rialla de Mandeville amaga encara un secret. Louis Dumont: Homo Aequalis. Edicions utilitzades: Gallimard, 1977 i Taurus, 1982. Malcolm Jack: <tProgress and Corruption in the Eighteenth Century. Mandeville's Private Vices, Public Benefits),, Journal of the History of Ideas, vol. XXXVII, núm. juny 1976, pp. 369-376. Hector Monro: The Ambivalence of Bernard' Mandeville, Oxford University Press, 1975. L. A. Selby-Bigge: British M'oralists, Oxford University Press, 1897. Werner Sombart (1913, a): Luxus und Kapitalismus, 1913. Edició utilitzada: Lujo y capitalismo, Alianza Editorial, 1975). Werner Sombart (1913, b): Der Bozlrgeois, 1913. Edició utilitzada: El burgués, Alianza Editorial, la. edició: 1972, 3a. edicib: 1979. Ernst Troeltsch: Die Soziallehren devl christlichen Kirchen und Gruppen, 1911. Edició utilitzada: The Social Teaching of the Christian Churches, The University of Chicago Press, 1981.