La gestió municipal a Barcelona durant la transició

LA GEST16 hlUNICIPAL A BARCELONA DURANT LA TRANSICIO * Núria Puig Barata Institut Nacional &Educació Fisjca (INEF) Voldria que aquest article fos considerat com la proposta ú'zm objecte tedric per a I'estudi de la gestió municipal durant la transició, com un marc prou acceptable per anar avanlant en el coneixement d'una realitat que tenim molt prbxima i que, malgrat tot, ha merescut poques aproximacions, no tan sols sociolbgiques sin6 de tota mena.' La recerca ha estat lenta i laboriosa. ALY~ condiciona que sigui pricticament limitada a Barcelona. Tanmateix, cal tenir en compte que sovint s'ha considerat el cas d'aquesta ciutat com a indicador de tendkncies que s'han manifestat, al mateix temps o després, en altres llocs de Catal~nya.~ La forla de la gran ciutat, la seva prepotsncia, imposa --ens agradi o nopautes, models de comportament, que es reprodueixen molt més enllii del seu iimbit territorial. Si en el cas que es tracta la hipbtesi es confirma novament, els dements que aquí s'aporten també podran donar llum a situacions esdevingudes en altres municipis del Principat. * Agraeixo haver pogut conaborar amb 1'Area d'Esports de 1'Ajuntament de Barcelona, des d'on aquesta rdexió ha estat possible. L'agrdiment també s'adrega a Marina Subirats, Jordi Borja, Carmen Cobos, Daniel Garcia, Josep Ramon Gómez, Montserrat Iglesias, Joaquim Lahosa, Maite Martínez, Josep Parcerisa i Joan Riera. 1. Aiii ho manifesta Borja de Riquer a L'Ajuntament de Barcelona al segle XX: com es ja i es des# una ciutat en vuitanta anys, a ccL'Aven~a, 1983, nim. 58, pp. 28-31. 2. Ibidem, p. 29. <tPapers~: Revista de Sociologia He considerat la transició de 1975 a 1983. Aixb pot semblar estrany, ja que el 1979 tingueren lloc les primeres eleccions municipals demwritiques, fenomen que va ésser qualificat per molts com el final de la transició. Costaria d'acceptar aquesta premissa pel que fa a l'estudi sociolbgic de la gestió municipal. Al meu entendre, de 1975 a 1983 s'ha vingut desenvolupant un procés que tot just ara comenGa a tenir l'aire de consolidarse. Per tant, m'atreveixo a proposar que la transició -pe1 tema que es tractas'acaba el 1983, precisament amb les segones eleccions municipals democrhtiques. El fenomen entorn del qual se centrar; tota I'anhlisi és el de la progressiva intervenció Bel poders pziblics --els ajuntaments, en el nostre casen la vida qzlotidi~na dels individus. Declaracions de personatges polítics, escrits tractant la gestió municipal, documents jurídics, ho manifesten. Durant la passada campanya electoral hem pogut veure com s'ha insistit repetidament en la necessitat de continuar potenciant i incrementant les irees de Serveis Personals (les que atenen més directament l'individu) i com, d'altra banda, l'esport (servei personal) ha estat agafat -per la via del projecte dels Jocs Olímpics de 1992com a suport molt important de la campanya de propaganda (recordem I'eslbgan <(Barcelona guanyar; els Jocs Olímpics de 1992)>). La recent reedici6 del Manual de Formació Municipal del CEUMT mostra diferencies significatives que van en la línia d'aquests comentaris i, finalment, a la mateixa Constitució Espanyola figuren els principis de descentralització i participació -estretament lligats a Ambits prbxims a la vida diiiria ciutadanai el compromís de les institucions públiques per desenvolupar-10s.' Hi ha una primera explicació d'aquest fenomen, malt amplia i macrosociolbgica, que pot ajudar a centrar la qüestió. S'inspira en els treballs de 3. Vegeu, entre d'altres, el cathleg de i'exposició Qui és Barcelona?, maq 1983. 4. De la comparació resulten les següents dades: - El nombre total de planes és de 445 per al de 1979 i de 399 per al de 1983. - El percentatge de planes dedicades al capítol ctCompetkncies municipals)> (on entra el tractament de les kees de serveis personals) respecte al toral és de 14,l i 60,8 respectivament. - El percentatge de planes específicament dedicades a cada servei és de: Ensenyament 2,9 per a 1979 i 3,2 per a 1983. Sanitat i assist?ncia social 1,l i 2,5 respectivament. L'any 1979 no surt res específicament dedicat a esports i a politica cultural, perqd poc temps abans s'havien dedicat uns articles al <(Butlletí del CEUMTs; Pany 1983 el percentatge és de 2,l i 1,7 respectivament. El total de phgines dedicades a un tema concret passa de 3,8 per cent per a 1979 a 11'7 per cent per a 1983. 5. El significat polític de I'aparició d'ambdós conceptes en ds textos legals és hmpliament tractat a ctDescentralizaci6n y Participación)>, dins CEUMT: Manual de formación municipal. Nueva edición revisada y actualizada, Barcelona, 1983, pp. 98-137. La gestió municipal a Barcelona Manuel castell^.^ Després, al llarg de tot l'article, es van aportant els elements que tradueixen aquest marc general al conjunt dels mecanismes complexos que conformen la vida local contemporhnia. El desenvolupament econbmic actual exigeix un funcionament sense entrebancs de l'economia. La reproducció ampliada de la forca de treball hi pren importhncia perquh l'habitatge, la cultura, I'esport, en formen part. Es tracta de reproduir les compethncies thcniques i psicolbgiques i no tan sols la forca física. Aixb esdevé tan con~plex que 1'Estat apareix com la garantia perqut es pugui dur a terme. A tota 1'Europa Occidental, en els anys de I'eufbria econbmica i el creixement (que no són els d'ara sinó els de la dhcada dels seixanta), assistim a un procés d'intervenció progressiva dels Estats (per la via dels governs centrals, locals o regionals) en aquestes esferes menys directament implicades en la producció. Coneixem les irregularitats d'aquest procés a 1'Estat espanyol. Si alguna cosa va fer, fou no actuar corn a reg~~lador d'una situació, i la degradació de les condicions de vida, la hexisthncia de serveis collectius adients, la corrupció de 1'AdministraciÓ.. . foren la trista realitat. La pressió dels moviments socials urbans primer i l'arribada de les institucions democriitiques després, foren l'inici d'actuacions destinades a esmenar la situació. D'una banda, millorar les conclicions de vida; de l'altra, iniciar la reconstrucció d'un Estat fort, <ctransparent)>,7 eficac.. . que actués com a regulador de situacions collectives. Amb retard s'inicia un procés que, en una primera aproximació, sembla tenir carac:terístjques similars a les esmentades en el parhgraf precedent. D'aquest procés interessa retenir com el canvi en les funcions atribu'ides a 1'Estat modifica --o amplia-- el seu iimbit d'acció i com, en aquest sentit, la vida local pren un significat indeslligable d'una problemiitica més general. Si abans la cultura, l'a~~imació, els serveis socials, el consum, etc., eren temes gairebé --o totalmeritnegligits, ara, per la convergtncia d'interessos que susciten, esdevenen elements mobilitzadors de la vida local, igual o més que els tradicionalment anomenats afers polítics. Les dimensions que he donat en aquesta progressiva intervenció dels 6. Vegeu, entre d'altres: M. Castells, ctCrise de l'Etat, consommation collective et contradictions urbainesn, a Nikos Poulantzas ed., La crise de Z'Etat, París, Presses Universitaires de France, 1976. 7. La noció de cctranspar&ncia)> apareix fins a l'exhaustivitat en tots els documents editats pels Ajuntaments. Significa el contrari d'ctopacitat,. La cctranspar&ncia>> esdevé el símbol de la democracia municipal. Sobre aquesta noció i el seu significat en el context local contemporani vegeu A. Bourdin i N. Puig, ccTravail social et nouvelles dynamiques localesa dins Espaces et sociétés, núm. 40, gener-juny 1982, pp. 59 i 60. <(Papers)>: Revista de Sociologia poders públics en la vida quotidiana dels individns a Barcelona són les següents : - L'increment de les ;rees de Serveis Personals. - Una transformació del paper exercit per les associacions de ve'ins entre 1975 i 1983. - La irrupció dels professionals del treball social. - La creació d'identitats collectives. Cada una d'aquestes dimensions és un apartat del present article. Acaba amb un altre que pren en consideració els efectes de la crisi sobre el conjunt del fenomen analitzat. L'INCREMENT DE LES AREES DE SERVEIS PERSONALS Un primer fenomen que em sembla altament signiiicatiu de la transició és el creixement o l'augment de les hrees de Serveis Personals (sanitat, serveis socials, ensenyament, cultura, esports i joventut). Algunes d'elles ja existien en temps passats per6 tenien escassa importhncia dins el conjunt de les activitats dels ajuntaments i, el que és més important, no eren dotades amb tants continguts ideobgics com ara. D'altres (joventut i serveis socials, a Barcelona) es creen en ocasió de les primeres eleccions. Amb tot, des de 197.5 s'observa la tend2ncia a valorar cada cop més positivament aquestes Arees i a intentar dotar-les amb els recursos econbmics necessaris. Totes les persones consultades coincideixen en aquest punt. Tanmateix m'agradaria tenir xifres o proves contundents per demostrar-ho. En disposo d'algunes; caldria, perb, treballar més a fons el tema. I Ulr fenomem demostrable Quan se sap que les Brees d'esports foren menyspreades a l'hora de distribuir les. carteres municipals I'any 1979 (tot i que ja eren reconegudes des de ben abans en l'estructura municipal) i que, quatre anys després, es diu que els pressupostos per a l'esport han augmentat en un 455 per cent aproximadament, que molts regidors d'esports han millorat les seves posicions en les llistes de les recents eleccions i que I'hrea d'esports no es La gestió municipal a Barcelona dóna a qualsevol ni de qualsevol manera, aquests canvis d'actitud mereixen ésser presos en consideració.' També he pogut examinar l'evolució dels pressupostos d'inversions a I'Ajuntament de Barcelona de 1968 a 1982. Del grhfic adjunt es desprh: - De la comparació no s'ha de pensar que el pressupost de les hrees de serveis personals augmenta més que els de les altres en xifres absolutes. El que interessa veure és l'augment d'unes respecte a les altres. - No es pot fer cap valoració sobre les quantitats invertides, vist que les xifres són donades en pessetes de cada any. - Entre 1968 i 1975 la macrohrea de Planificació i Ordenació de la Ciutat augmenta en proporció superior a Xes altres hrees considerades. La de Serveis Personals es manté en nivells proporcionalment molt inferiors. - 1975 sembla un moment de trencament, ja que a partir d'aquesta data tots els pressupostos d'inversions tendeixen a augmentar. - Entre 1975 i 1978 les inversions en Serveis Personals augmenten en proporci6 superior a Planificació i Clrdenació de la Ciutat. - 1978-1980 sembla un període a no considerar donada la davallada general de tots els pressupostos. No disposo de la informació que permeti interpretar-la. És possible que sigui el resultat d'una opció política. Tinguem en compte que 1979 és la data de les primeres eleccions municipals. - 1980-1982: hi ha una cena igualtat entre les inversions fetes a Planificació i Ordenació de la Ciutat i a Serveis Personals. - Per últim, he d'expressar que no disposo de la informació suficient per interpretar la trajectbria irregular del pressupost d'inversions de la macrohrea de Finances i Serveis Generals. El cathleg de l'exposició <(Qui és Bareelona?)> conté expressions de les quals es pot deduir la importhncia que es continua donant a les ;rees de serveis personals: <t. . . quant als serveis personals, donar-10s un tractament institucional orientat a la salvaguarda i potenciació de les possibilitats d'autonomia i autorealització de les persones ateses)>, <tl'Ajuntament és (. ..) una plataforma de serveis per als barcelonins)>, <tels serveis socials són recursos per a millorar la qualitat de vida dels ciutadans i satisfer les seves necessitats en materia de benestar social)>. . . 8. Luis G6mez, Los municipios han multiplicado sus presupuestos para el deporte ante su rentabilidad electoral, dins <<El Pafs>>, 7 de maig de 1983, p. 19. <<Papersa: Revista de Sociologia Evolució del pressupost d'inversions a l'djuntament de Barcelona (1968-1982) % - Serveis Personals 700 , ,-,- Macroirea de Planificació i Ordenació de la Ciutat ,.-.- Macroarea de Finances i Serveis Generals Notes: 1968 ha estat agafat com a any base. Font: Elaboració prbpia. Dades proporcionades pel Gabinet Ticnic de Programaci6 de 1'Ajuntarnent de Barcelona. . . . que sJexplica per raons diverses.. . Al meu entendre, es combinen un munt de circumsthncies locals per explicar aquesta nova dimensió del serveis personals, les quals es complementen amb l'explicaci6 general donada en la introducció de l'article. La gestió municipal a Barcelona No cal dir que la primera seria l'estat d'abandonament total en quk l'anterior Ajuntament havia deixat els serveis adrqats al ciutadh. La degradació de l'entorn i l'abshncia dels equipaments indispensables per garantir una certa qualitat de vida en una gran ciutat com Barcelona foren el resultat d'all6 que s'ha anomenat <<somnis de grandesa urbanística)> de 1'i:poca Porcioles? Així, durant l'etapa Socias, les pressions de les organitzacions ciutadanes de tota mena (especialment, per6 no exclusivament, les AAVV) afavoriren que l'Ajuntament comencés a assumir amb responsabilitat hrees fins ara inexistents o poc ateses. Tanmateix aquest argument no és l'únic i, si més no, no sembla adient considerar que els seus efectes sobre el fenomen analitzat siguin tan mechnics o directes. Si observem els tres Ambits d'actuació dels ajuntaments elegits el 1979 veiem que els resultats visibles que poden esperar-se de cada un d'ells són ben diferents. Així, en urbanisme, els efectes de les mesures que es determinen no comencen a ser més o menys visibles fins al cap de cinc anys aproximadament. Ja no diguem tot allb que fa referhcia a l'anomenada <(reforma administrativan. Les qüestions internes són d'organització, per fer funcionar millor la mhquina municipal. Els hxits o els fracassos en aquest hmbit són valorats per un nombre redu'it de persones, experts vinculats a 1'Administració Pública. Si poden servir per a la promoció dels qui els han desenvolupat, tenen resultats menys brillants de cara al ciutadh que cada quatre anys ha de donar el seu vot per elegir l'equip municipal. Els Serveis Personals, en canvi, tenen resultats més immediats, i no cal dir --com ja hem vistque en el cas de Barcelona (i en molts d'altres) responen a una demanda social efectiva. En conseqü&ncia, atorguen i(legitirnitat)> i són la <(garantia)> de la bona gestió de l'equip que els ha potenciat. Tinguem en compte, .a més, que a partir de1 1979 la democrhcia espanyola ja ha recorregut un cert camí i, precisament, durant un període en qui: la crisi i l'atur han aparegut amb tota la seva magnitud. Es diu que la democrhcia no sap resoldre ambdós problemes, i si no -de manera més malintencionadaes fomenta el rumor que són resultat de la democrAcia. Arriba a fer-se necessari justificar-la. Els serveis personals semblen un bon camí per fer-ho, rhpid i relativament ficil. Per últim, cal tenir en compte que el discurs ideolbgic dels partits d'esquerres ha estat tradicionalment marcat per la reivindicació d'oferir al poble alli, que el sistema social vigent només ofereix als privilegiats; i els ajuntaments que el 1979 foren elegits majorithriament a les gram ciutats 9. J. Fabre i J. M. Huertas Clavería, Quaranta anys d'Ajuntament sense eleccions municipals democrdtiques, dins ctL'Avencn, nh. 58, marc 1983, p. 63. <{Papers)>: Revista de Sociologia catalanes eren d'esquerres. L'esquerra ha estat el motor a l'hora de potenciar les iirees de serveis personals o de crear-ne de noves.1° . . . i que dóna lloc a canvis qualitatius Tot i que els Serveis Personals són els mateixos -quant al tipus de servei que es presta-, la seva absorció per part &un organisme públic dóna lloc a canvis qualitatius que mereixen ésser analitzats. El principal problema que apareix és la forma impersonal, tecnocr2tica i burocratitzada que poden adoptar. AS, que tant s'ha dit, continua essent una realitat de la qual, en major o menor intensitat, són conscients ds responsables municipals; arribar a oferir una qualitat del servei tan bona com en una institució privada o en la família. La qualitat del servei passa amb freqüencia per una dimensió afectiva o per una participació en les decisions difícils de combinar amb una gesti6 pública.'' Tenim el cas de les instdacions esportives, on aquest problema apareix amb molta intensitat. Precisament perquk l'esport és una adivitat lúdica, practicada durant les estones lliures i de manera voluntiiria, certes normes imperants a les installacions públiques bloquegen -en gran mesurala llibertat d'actuació que és freqüent trobar en una instdació pertanyent a un club privat. Els horaris són estrictes (adaptats als dels funcionaris municipals); com que hi ha manca d'instdacions, la demanda d'utilització és molt reglamentada, no hi sol haver llocs de reunió.. .; les instdacions són més un lloc de pas que un lloc on un grup (O diversos) troba la seva seu?2 Amb tot aixb no pretenc posar en dubte la pertinencia de la intervenció pública com a equilibradora dels interessos comunitaris. Es tracta, tan sols, de cridar l'atenció sobre certs problemes que comporta la seva gestió. Els problemes anteriors sovint s'han vist arrodonits per una temptació d'uniformisme o per un excés de legalisme.13 Segons el primer, hi hauria un sol model viilid per concebre la implantació dels serveis personals i per 10. Politica municipal: la izqzcierda cumplió un año, dins <(Zona Abiertan, número 25, 1980. 11. Vegeu algunes consideracions similars a J. Astelvra i M. J. Izquierdo, Familia y Estado: una relación a examen, dins <{Papers)>, nh. 18, Barcelona, 1982, pp. 9-17. 12. N. Puig, <{Les équipernents sportifs et les rapports sociauxs, tesi per al doctorat de 3r. cicle, Universitat de París VII, Paris, octubre 1980. Pot trobar-se algun comentari a N. Puig, L'espai esportiu catald, dins ctL'esport de base a Catalunya,,, Barcelona, Ketres Editorial, 1981, pp. 45-66. 13. Quant al legalisme, vegeu Politica municipal: la izquierda cumplió un año ..., p. 24. La gestió municipal a Barcelona desenvolupar-10s; idea contrhrh al principi segons el qual cada grup social té una manera específica d'integrar-10s en el seu mode de vida." El legalisme pot entendre's per diverses raons. Arran de les primeres eleccions municipals arribaren als ajuntaments persones que havien destacat en la lluita contra les institucions anteriors, perb que no tenien experiencia en la gestió municipal. Aquesta situació va originar que, molt sovint, estiguessin sotmeses als consells --més o menys ben intencionatsdels funcionaris que feien del seu saber l'instrument per mantenir una certa parcella de poder. Al mateix temps, el rebuig per la corrupció de temps passats feia que <tel compliment de la llei)> fos el símbol d'una bona gestió sense plantejar-se, en un primer moment, la seva adaptació als nous temps i a les noves exigsncies. En realitat, la Llei de Regim Local tampoc no hi ajuda. Per posar un exemple, és palb que no afavoreix gens l'actuació globalitzada. Hi ha dificultats serioses quan a un Ajuntament tan gran com el de Barcelona es volen dur endavant collaboracions entre diverses Brees. Sovint, els procediments administratms i financers són més fBcils per encomanar un treball a l'exterior que entre dues Brees. Aix6 no afavoreix una actuació coordinada i fomenta all6 de qu2 s'han queixat molts dels meus interlocutors: que I'Ajuntament de Barcelona -alguns parlen de tots- <{tendeix a l'activitat compartimentada)> o <ts'hi actua a través de parcelles de poder),. A Barcelc~na el problema de la informflció d ciatad. també ha estat una de les característic~ues distintives &uns serveis personals absorbits per I'Ajuntament. Rosa Junyent, en una enquesta realitzada l'any 1979 sobre l'associacionisme a Catalunya, indica que <(de cada 100 habitants, n'hi ha 33 que coneixen la implantació d'institucions en el seu barri o poble. De cada 100, n'hi ha 46 que diuen que no n'hi ha, i un altre 21 per cent en desconeix l'exi~t2ncia.'~ Aquestes xifres semblen indicadores de la dificultat de les institucions per donar-se a conkixer. Vist des de l'bptica dels estudiosos sembla difícil creure que hi hagi pt:rsones que desconeixen I'existhcia del club de futbol, caca o excursionisme del seu poble o barri. Tanmateix, nombrosos indicis --entre ells l'enquesta que presentem a títol orientatiuens diuen que l'individu viu una realitat molt tancada en els actes repetitius de cada dia i que aixb Q especialment agut en els barris de les grans ciutats, desenvolupats vertiginosament, sense que s'hi hagi consolidat una histbria collectiva. Sovint s'ha donat el cas d'activitats -l'anhlisi prsvia de les quals feia 14. P. Bourdieu: La distinction, Parfs, 15d. de Minuit, 1979. 15. R. Junyent i Comas, Estrutificacid social i associacionisme a Catalmya, dins <<Taula de canvi,,, núm. 17, setembre-octubre 1979, p. 76. <(Papers>: Revista de Sociologia Aquesta descripció pot ésser simplista, perb intenta recollir --com si es tractés d'una fotografia-- els trets que distingeixen les formes de la sociabilitat contemporhnia de les tradicionals. El més important a destacar és que les actuals tenen ulla més gran complexitat i, per tant, exigeixen un bagatge cultural mínim -un <csavoir faire)>- per entendre-les i desenvolupar-se a dintre d7elles. Els treballadors socials el tenen i, en consequencia, compten amb una posició idbnia per resoldre situacions quotidianes conflictives?' En efecte, la feina del treballador social és molt lligada als actes de la vida dihria. Si, a més, considerem la seva formació, veurem posseeix un cert control sobre la vida quotidiana. És al centre dels sistemes d'informacid: en rep, en fa circular i també pot crear-ne. Controla aquella que ve dels sectors oficials i la de la població; pot fer-se una composició de lloc molt exacta (dels esdeveniments més petits. La seva professió l'obliga, de manera conscient o inconscient, a plantejar-se la forma d'afrontar els problemes per poder-10s introduir en els circuits institucionals que condueixen a la seva resolució (una subvenció per a un casal de joves, una membria que justifiqui el dret a un local per a un grup de la tercera edat, els trhmits perque una família necessitada obtingui un habitatge de protecció oficial...). I tot aixb ho fa amb ben pocs mitjans. Quan sabem, per exemple, les escasses xifres que el conjunt d'institucions catalanes destinen als serveis socials, els treballadors d'aquest sector apareixen com uns hdbils gestors dels petits recursos.28 El mateix passa amb l'organització de campanyes esportives en qd l'habilitat dels promotors radica sobretot a negociar el mhxim nombre de subvencions donat que els propis recursos no cobririen ni de bon tros la despesa global de I'activitat. Aquesta posició del treballador social davant del món local contemporani ha estat descrita per C. Chevreuse com <<ésser enlloc i pd tot arreu)> o capacitat de maniobrar per rendibilitzar al mhxim els recursos de la professió i els de les 0rganitzacions.2~ Els treballadors socials, perb, són mediadors de la realitat local. La interpreten segons la seva prbpia visió del món i ideologia. Sovint, treballen a les institucions oficials i, per tant, són transmissors de les seves dispo27. La reflexió que faig sobre aquest tema pot trobar-se mes ampliada a A. Bourdin i N. Puig, op. cit., pp. 61-69. 28. La inversió total s'ha valorat en 14.869 milions de pessetes. Cal considerar, a més, que es tracta d'una inversió no coordinada. Vegeu els comentaris sobre el significat d'aquestes dades a: Generalitat de Catalunya. Direcció General de Serveis Socials. Servei de Prospecció de Serveis Socials, <(Mapa de Serveis Socials)>, Barcelona, 1983, realitzat per J. J. Artells i col. (en preparació). 29. C. Chevreuse, Pratiques inventives du travail social, París, Ed. Economie et Humanisme; Les éditions ouvri5res (politique sociale), 1979, pp. 223 i 238. La gestió municipal a Barcelona sicions; són precisament una de les entrades d'aquestes en la vida quotidiana dels individus. No oblidem el paper de les institucions com a garantia del sistema del poder existent. Transmeten normes que --objectivamenttendeixen a reforcar situacions establertes; opten per unes pautes de comportament, uns models d'anAlisi, entre tots els que es podrien triar, i els pretenen universalitzar. Recordem, a més, que el control no només s'exerceix per la via econdmica sinó també per la política, la ideolbgica i la cult~ral.~ Per tot aixb, l'augment dels treballadors socials, la importhncia que aquesta professió pren en l'espai social del món local contemporani, mereix totes les atencions en l'estudi de la gestió municipal del període que s'analitza i dels propers. Per part meva he pogut aportar un esbós de marc tebric i poques dades. Convindria aprofundir en tots els sentits. CREACIO D'IDENTITATS COL-LECTIVES Tractem la quarta dimensió del nostre problema: la creació d'identitats collectives. Parteix del principi que avui -una vegada més com a conseqii6ncia de la transformacions del món contemporaniles identitats collectives no només sorgeixen esponthiament, en el context d'unes condicions objectives favorables, sinó que també es poden crear. L'Ajuntament de Barcelona -conscientment o inconscientmentho ha sabut aprofitar. Es una altra via en la intervenció a la vida quotidiana de la població; es pot qualificar d'ideolbgica. La idea d'identitat collectiva del <{Nosaltres)> comunitari s'ha de situar a la base de la reflexió. Histbricament els collectius són reconeguts per uns símbols d'identitat, conjunt d'elements que els donen la idea d'un ctNosaltres)> i no d'un seguici fragmentat d'individus. Lyorigen d'aquest <(Nosaltres)>, la seva constitució, són al centre de les discussions i dels debats tebrics sobre la vida local.31 El que sembla acceptat per tots és que qualsevol forma de sociabilitat hi remet i, en darrer terme, Q ell qui dóna a una comunitat la seva identitat com a tal.32 30. R. Arguliol, Reudución, libertad y verdad. Funciones de la lucha cultural, dins <(Materiales*, núm. 1, gener-febrer 1977, Barcelona. 31. El tema -sota formes variadesés un dels eixos de discussió de les reunions anuals del comite <(Politiques Lo~:ales~ de l'<tAssociation Internationale de Sociologues de Langue Frangaise)> (AISLF), presidit per Jean Rémy. 32. Tots els treballs de G. Gurvitch amb referencia a les formes de sociabilitat uPapers)>: Revista de Sociologia En una societat tradicional el <<Nosaltres)> es constitueix a través d'estructures variades, com és ara el matrimoni, la caca 33. .. i, sobretot, els lligams amb el territori on són aposentades. El medi local tradicional es caracteritza per una estreta vinculació a un territori de tal manera que aquest ha estat considerat com un <(lloc d'inversió afectiva importantn.j" Sovint, per evocar Penyorament del seu lloc d'origen, els immigrats parlen de I'arbre, la placa, la muntanya, el riu ... que ja no els protegeix, que ja no veuen cada dia. A les societats contemporinies el tema de la constitució del <(Nosaltres)> és més complex, perqui: hi. ha hagut canvis importants en les formes de sociabilitat (els quals ja he alIudit). Tanmateix, es constata que, malgrat les transformacions produ'ides, continua existint el discurs sobre <{la vida de barriu, el Pi de les tres branques, el passat histbric.. . que, ara els uns després els altres, utilitzen per reafirmar la seva identitat collectiva A hores d'ara sembla que els intents de constitució de la identitat collectiva -la qual han cercat o han tingut des de sempre els grups humansse situen als nivells de I'esfera simbblica, no tant en els actes, o els objectes prhpiament dits, sinó en la significaci6 que se'ls vol donar. D'aquesta manera s'aconsegueix un retrobament del <(Nosaltres)> tot i que, en aquest cas, la seguretat que s'obtenia per la relació amb objectes o institucions, ara s'obté per refer2ncia3' tracten la qüestió. Recentment A. Akoun ha fet una temptativa de definició recollint contribucions variades a: Formes de sociabilité, dins ctEncyclopaedia Universalis,, París, Encyclopaedia Universalis France S.A., 1980, pp. 1.310-1.312. Un estat de la qüestió sobre el tema de les identitats coLctives en el medi local contemporani pot trobar-se a: N. Puig i A. Bourdin, Nouvelles dynamiques locules, contracte de recerca per a la <(Mission de la Recherche Urbaine), del Ministeri de UEquipament (Franca), setembre 1980, doc. ciclostilat. N'hi ha una cbpia a la Biblioteca de YInstitut Nacional d'Educació Física (INEF) d'Esplugues de Llobregat. 33. Jean Viard i Michel Marié (a <(La campagne inventte,, Le Paradou, Ed. Actes Sud, 1977, p. 105 i 5s.) fan un estudi aprofundit sobre el valor institucional de la caca a les 'societats rurals. Representa una cerimbnia plena de ritus i de significats per als homes d'aquestes comunitats. 34. J. Rémy i L. Voyé, Pouvoir local, espace et conjoncture éconornique. Application au cas bdge, dins aLe pouvoir locals, Paris, Anthropos, 1979, p. 297. Sobre el lligam de les poblacions a un territori, vegeu: - Pa Pellegrino, G. Albert i C. Castella, Transformation de l'espace et identité culturelle: l'échelle régionale (présentation de l'objet d'une recherche, dins <(Espaces et sociétés,~, núms. 34-35, juliol-desembre 1980, pp. 13-26. - P. Pellegrino i col., Identité régionale et répresentations collectives de l'espace, Centre de Recherche en Architecture et Architecturologie. f?cole $Architecture. Université de Génhe, 1983. 35. A. Bourdin i N. Puig, op. cit., p. 59. La gestió municipal a Barcelona Aquesta identitat per refer2ncia es manifesta en nombrosos exemples. Algú m'ha comentat: gent no fa servir I'AssociaciÓ de Ve'ins per6 la necessita com a element de referhcia. Tot i que no hi participa li agrada saber que existeix. Si amenaces amb la desaparició, molts sortirien a defensar-la. La necessiten per sentir-se segurs i per fer-la servir "per si de cas". També es mitifiquen objectes que, potser perquh es troben a certs indrets des de fa anys, són vivament defensats per la població. Així els ve'ins de la placa de les Basses de Sant Pere a Barcelona sortiren al carrer perqui: la reforma de l'esmentada placa preveia treure les pedres que hi havia i substituir-les per formigó. Sembla que la simbWca de la pedra sigui més intensa que la d'aquest altre material. Hi ha, per últim, molts elements que són més utilitzats com a símbols que com a cap altra cosa.)> És d cas del recurs a la Histtbria, Cs el mite de la <(ciutat cosmopolita i mediterrania)>, el de la aciutat de l'esport)>, la del romhnic, <(cruilla dels Pa'isos Catalans)>. . . Malgrat l'evolució, malgrat les greus agressions a les nostres ciutats i al nostre entorn, malgrat tot, sorgeixen les pulsions d'identitl~t (Alain Bourdin) que pernneten la reconstrucció de les identitats collectives per camins que eren menys usuals en temps passats. Convé introduir un nou element a tota aquesta reflexió: els simbols es poden construir o crear. Algunes vegades sorgeixen esponthniament; d'altres es creen. Els podem donar un sentit, podem arribar a crear un moviment collectiu, una illusió, al seu entorn. I, per descomptat, qui és al poder té més possibilitats per transformar una idea en símbol. Disposa de tots els mitjans per assolir-ho. En aquest sentit penso que la proposta de la candidatura de Barcelonl~ per als Jocs Olimplcs de 1992 és el més gran símbol que el seu Ajuntament ha volgut donar a la ciutat. Recordem els fets: A primers de febrer de 1981 es fa públic el desig de presentar la candidatura de Barcelona per als Jocs Oiímpics del 1992. La darrera setmana de maig, amb motiu de l'estada del rei a Barcelona per al <(Dia de las Fuerzas Armadasn, l'akalde, Narcís Serra li expressa la intenció de Barcelona d'ésser candidata; al ple municipal de primers de juliol tots els assistents donen suport per unanimitat a la proposta de l'alcalde. Poc després, Romh Cuyhs és nomenat responsable per fer l'informe Projecte Jocs Olimpics. Barcelona 1992. Primeres aproximacions. A la cerimbnia d'inauSobre aquesta seguretat per referencia em sembla clar3cador aquest comentari de G. Garcia Márquez (a Estos ascensores del miércoles, dins <(El País,, 1 de juny de 1983): <<En realidad muchos de estos timbres [els dels ascensors moderns] no suenan en ninguna parte. No funcionari en la realidad sino en la imaginación de 10s viaieros dusos (...).a <(Papersa: Revista de Sociologia guració del Mundial 82 es reparteix el llibre Barcelona pretén els Jocs Olímpics del 1992; es constitueix un Consell Rector per a la candidatura de Barcelona als JJOO de 1992 compost per representants de 1'Ajuntament, la Generalitat i d'altres organismes ... A hores d'ara ja és un procés que sembla imparable (jornada olímpica, serveis d'estudis especialitzats, confersncies sobre I'olimpisme, debats amb regidors de 1'Area Metropolitana, peticions de les federacions, projectes de reordenació de la ciutat ...) i no hi ha cap dubte que desborda l'hmbit esportiu i que implica amplis sectors de la població barcelonina. Penso que no és equivocat d'analitzar el fenomen des de l'bptica de la reconstrucció d'una identitat colleaiva a Barcelona. Les paraules dels alcaldes són prou significatives. El dia 1 de gener de 1983, Narcis Serra escriu a <(La Vanguardia*: <tAquel trabajol de "zurcidora" no era suficiente. Era preciso dotar a la ciudad de un proyecto que, teniendo en cuenta su condición metropolitana, actuara como1 catalizador de ilusiones y voluntades: 10s Juegos Olimpicos de 1992.~~~ Per la seva banda, Pasqual Maragall lliga el projecte de futur amb el passat: <(Ser2 éste un año en el que todo el mundo celebrará los 500 años de un hecho determinante en la historia de la human22.d: el descubrimiento de América por 10s españoles. Y con igual fmfo y alegria con que fue recibido Cristóbal Colón en Barcelona en 1492 al retorno1 de su viaje por 10s Reyes de España, también nuestros monarcas y nuestro pueblo recibirán en 1992 a toda la juventud del mundo con fasto, alegria y espiritu deporti~o.>>~~ I, encara: <(Finalment vull fer una reflexió: els barcelonins som molt crítics i exigents amb la nostra ciutat per l'estima que li tenim. Cal seguir sent exigent, ja que aquest serh d motor que farh avangar Barcelona cap a la ciutat que tots volem, la ciutat dels Jocs Olímpics de l'any 92, el Cap i Casal de la Catalunya retrobada.8' Queda molt a veure (entre d'altres coses que el 1986 el Comiti: Olimpic Internacional voti a favor de la candidatura de Barcelona). Cal saber si la idea que es pretén transmetre esdevindrh realitat i si els JJOO en seran el motor. Podria passar també que, en lloc de millorar el teixit urbh de la ciutat, potenciar el moviment esportiu, incentivar els sectors productius ciutadans que poden tenir a veure amb el projecte.. . es repetís allb que tan sovint s'ha denunciat entorn del moviment olímpic, tal 36. Narcis Serra, Barcelona quiere ser olímpica, dins <(La Vanguardias, 1 i 2 de gener de 1983. 37. Pasqual Maragall, Dos alcaldes, una uduntad zinica, dins <(Barcelona Olympic News,, núm. 1, lnarl 1983. 38. A la presentació del cathleg de l'exposició <(Qui és Barcelona?,. La gestió municipal a Barcelona com les seves implicacions am.b els desigs totalitaris, e1 sotmetiment dels més febles a les forces de l'imperialisme mundial.. .39 LA CRISI, A MANERA DE CONCLUSIO No podria acabar sense parlar dels elements que poden ésser les <(&scordances)> en tota la reflexió duta a terme. La cosa més important és la crisi econbmica -a tots els nivellsa la qual estem assistint i que patim. Aixb sí que no cal demostrar-ho. Té repercussions a tots els hmbits de la vida social i els ajuntaments no en són 17excepció. La magnitud d'aquest problema a 17Ajuntament de Barcelona és coneguda de tothom. L'absorció del deficit, la gestió racional dels recursos, el control de les despeses.. . són el teló de fons -real, present en la consciencia de totsde les activitats que desenvolupa. Amb freqiii:ncia no es fa tot all6 que hom desitjaria, perqui: l'economia no ho permet i aquesta és determinant d'una política d'actuació. Assistim a una mena d'impasse que, en les condicions actuals, no sembla que s'hagi d'acabar aviat. Pel que fa als serveis personals, alguna vegada m'he demanat si el seu creixement -tot i acceptant que s'ha produ'it en valors realsno és més ideolbgic que cap altra cosa; una voluntat ferma per desenvolupar-10s. D'altra banda, en el món occidental assistim a la crisi del Welfare State, 1'Estat Benefactor, el que sembla dibuixar-se en la gestió municipal que s'ha tractat en aquest article. Es produeix un retrocés del pes relatiu del sector públic respecte al pri~at.~ Caps de govern (Reagan, Thatcher ...) volen acabar amb ell; ho corksideren una de les vies necesshies per superar la crisi en qui: es troben els seus p&os i no es preocupen dels amplis sectors de la població que seran greument perjudicats per la mesura. Tanmateix, el Welfare State també es posa en entredit per part dels sectors progressistes. Es parla dels <xefectos negatiuos del desarrollo modern0 de la Administración y de 10s servtcios públicos que se traducen en una ges39. Sobre aquest tema tenen particular interss les obres de Jean Marie Brohm, Jeux Olympiques 2 Berlin 1936 (BrusseUes, Ed. Complexe, 1983) i Le mythe olympique (París, Christian Bourgois Ed., 1981). L'autor té traduYt al castell& SociologZa política del deporte (Mexic, Fondo de Cultura Económica, 1982) i Deporte, cultura y represidn (Barcelona, Gustavo C;ili, 1978, en colrlaboració), on poden trobar-se capítols referits al tema que tracto. 40. Sobre la crisi del Welfare State, vegeu: Laura Balbo, Riparliamo del Welfare State: la sociéd assistenziale, la sociétci dei servizi, la sociétd della crisi, dins <(Papersa, núm. 18, Barcelona, 1982, pp. 51-85. *Papers%: Revista de Sociologia tión cada dia más centralizmda en la tolma de decisiones y más barocratirada en la elaboración y ejecución de éstass.4' Al llarg de tot l'article he analitzat els efectes i els canvis qualitatius en els serveis que as produeixen amb la intervenció dels poders públics en la vida quotidiana dels ciutadans. Hist6ricament ha estat necessari; perb també és difícil negar que aixb no hagi generat problemes lligats a la despersonalització i, fins i tot, a l'augment del control de la vida ciutadana, entes en el seu sentit més negatiu. També hi ha la crisi; i la bona gestió dels recursos, encara que millora les possibilitats d'actuació, té uns límits. Potser fóra el moment de fer un nou salt endavant i trobar formes que, tot beneficiant-se de la intervenció pziblica, en contrarestessin els inconvenients. Ja hi ha experiencies. Moltes iniciatives resulten de la collaboració del sector públic i el privat, de tal manera que ja s'ha superat el prejudici de considerar tot el que és privat com a elitista i, en l'anilisi de la vida social, és difícil parlar d'ambdós sectors sense fer referencia a les seves interrelacions." Hauríem d'arribar a poder dir <(porque si el Estado tz'ene rarón de ser, es como1 criatura de 10s ciudadanos, de la sociedad civil hecha comunidad políticd: y no1 al revés. Nada tenemos que agradecerte d Estado y mucho menos pedirle perdón por haber nacido; por hablar, pol pensar, por hacer 10 que la voluntad libre nos dic te^."^ 41. Descentralización y participación, dins CEUMT, op. cit., pp. 102-103. 42. Laura Balbo, op. cit., fa referencia a algunes d'aquestes alternatives. També és clarificador i'article de Jordi Borja, La economia social: entre la militancia, la empresa y el servicio ptiblico, dins CEUMT, Revista Municipal, número extraordinari, maig-juny 1982, pp. 22-37. 43. Josep Ramoneda, La desmitificación del Estado, dins <{La Vanguardia,, 1 de gener de 1983.