L'evolució de les forces socials : mobilització i desmobilització

L'EVOLUCI6 DE LES FORCES SOCIALS: MOBILITZACIO I DESMOBILITZACIO Ma ina Subi a s (Uni e si a Au hnoma de Ba celona) Des del pun de is a s dolbgic, l'anhlisi de l'e olució de les o ces L socials en el pe íode de la ansició polí ica i en l'immedia amen p ece- den apa eix com un elemen onamen al pe comp end e la socie a ca- alana ac ual, els seus ecu sos i ambé els seus lími s. Aques pe íode de la nos a his h ia ecen no solamen é I'in e es, p ou eng escado pe a l'analis a, de p esen a un ciimul de mani es acions i d'accions de g ups di e sos, Hanga s en una ugida cap enda an en la qual o sembla a possible; més enllh de la iquesa exp essi a que p esen a, apa eix ambé com un momen clau en la con igu ació d'unes no es bases de unciona- men de la col-lec i i a , momen en el qual s'insc iuen ja les po enciali a s i les mancances de la socie a ca alana del p esen . Abans d'endinsa -nos en l'anhlisi de l'e olució de les o ces socials cal, pe b, e una b eu e e hncia a una dis inció mol u ili zada en els úl ims emps: la di e hncia en e can i social i can i polí ic. El can i polí ic, en de e minades si uacions, po consis i en una modi icació dels mecanismes o mals d'exe cici del pode , sense que aixb compo i o go- samen un ecan i en els g ups socials que l'exe ceixen. Ce amen , a e - mini mi jii, aques can i o mal po eni conseqü~ncies més p o undes, pe 6 inicialmen es no assegu a, en aques cas, un can i social complex. En al es si uacions -i aquí és on p obablemen cal comp end e el cas de Ca alunya-, el can i polí ic no és pu amen o mal, sinó que compo - a una modi icació en la dis ibució del pode i la in luencia en e di e sos g ups socials. Pe b, de e , aques can i polí ic no és o gosamen una e- <<Pape s>>: Re is a de Sociologia olució; és a di , la modi icació de la dis ibució de pode po consis i en un ecan i d'eli s. Recan i que compo a ensions, llui es i en on a- men s, pe 6 que no implica necessh iamen una a iació onamen al en els mecanismes del uncionamen social. De e , la impo hncia que un can i polí ic pugui eni en elació al can i social p o é, onamen almen , de dos aspec es: del ipus d'ac o s socials que impulsen aques can i polí ic i que en són, en ce a mane a, p o agonis es, i dels mecanismes ins i ucionals que s'u ili zen pe a c is al- li za les no es o mes d'o gani zació social i d'exe cici del pode . Gs poc eqüen que els mecanismes ins i ucionals s'adeqüin als ac o s socials p o- agonis es d'un can i: a excepció de les g ans e olucions socials, els sis- emes ins i ucionals no són o ja s de cap i de nou, sinó que s'emp en o mes més o menys accep ades i legi imades, que a osseguen, pe an , unes ch egues his h iques i esponen a unes elacions socials es able es en el passa o en al es la i uds. La majo ia dels p ocessos de can i polí ic semblen compo a un desaco d en e les aspi acions dels seus p o agonis- es i el ipus de mesu es ins i ucionals que s'implan en com a esul a de les se es accions, i que, eqüen men , acaben apa eixen com un elemen de e a les se es possibili a s. Una mi ada hpida al pe íode de ansició polí ica a Ca alunya dóna, e ec i amen , la imp essió que asnbé en aques cas s'ha p odu'i el ma eix enomen: les o ces socials an i anquis es, que an impulsa , en g an me- su a, el can i polí ic, a a és d'una sk ie de p ocessos de llui a, no sem- blen pode con inua exe cin les ma eixes p essions en el sis ema polí ic ins i ucional que ha queda implan a . La socie a ci il ca alana, que ha in- gu una o a capaci a de mobili zació en di e ses kpoques, i especialmen en el pe íode 70-77, sembla a ui incapal de con inua impulsan una majo ans o mació social, malg a comp a ac ualmen amb unes ins i ucions que la ep esen en, a di e kncia del que succeí en aquell emps. I com a esul a d'aques a incapaci a sembla p odui -se una si uació en quk hi ha una g an u gkncia d'ap o i a nen dels impulsos i els ecu sos humans pe al de cons ui unes no es o mes &o gani zació i de con i kncia; i, al- ho a, es p odueix una mal e sació d'aques s ecu sos, pe manca d'adequa- ció en e les o mes de I'acció social i els canals d'ac uació polí ica. Aques és, en ce a mane a, el nucli de la qües ió que olem ac a en aques a icle: quines són les o ces socials que, en emps ecen s, han mos a un al ni ell de mobili zació i de c ea i i a a Ca alunya, i, pe an , una necessi a i una po enciali a de can i de la socie a ; i com aques es o ces han segui un p océs complex, que, almenys ins a inals de 1982, sembla ha e -les ana conduin a la incapaci a d'acció collec i a. L'anhlisi s'a u a en aques a da a: sigui quina sigui la signi icació que es pugui a i- L'e olua6 de les o ces socials bui al iom socialis a, és indub able que ob e un pe íode di e en , que només pod i se alo a des d'una ce a dis incia empo al. 1. LA SOCIETAT CATALl4NA A LA VETLLA DE LA TRANSICIO POLITICA El c eixemen econbmic dels anys seixan a a ep esen a , pe a Ca a- lunya, un cúmul de ans o nacions en l'es uc u a social, en les o mes d'ac i i a i en el p océs d'u bani zació. Pene en, d'una banda, unes o - mes de ida simila s a les eu opees en e mes de consum, d'u ili zació dels se eis, d'hibi s de pensamen i de elacions amilia s; es c een, pe an , unes demandes i unes necessi a s socials mol di e en s de les que o en igen s du an la pos gue a. D'al a banda, pe b, aques es necessi a s i demandes no poden se sa- is e es de mane a adequada: si bé els ni ells de l'economia amilia aug- men en ins a pe me e uns nous ni ells de consum, hi ha demandes que no poden se sa is e es a pa i del pode adquisi iu indi idual o amilia , sinó que depenen de l'acció de l'adminis ació. Pe exemple, l'exis 2ncia i la quali a 'de les places escol:m, de les ies de comunicació, dels se eis sani a is, e c. És a di , la men ali a de mode ni zació que pene a amb l'augmen del ni ell econb nic i l'ex ensió de la u bani zació dóna lloc a millo es p i ades, pe b els hmbi s públics con inuen man enin una qua- li a dels se eis pe so a de les necessi a s c eades, com a conseqü2ncia de la ig2ncia d'un i gim polí ic des asa en elació a la si uació econbmica ca alana. Aques a manca de mode ni zació i acionali zació dels imbi s de la ida collec i a, unida a la ine: is encia de canals es able s pe a la nego- ciació i la p essió, és un dels mecanismes més p o unds que empeny la mobili zació social que es a h pa en , sob e o , en els anys se an a. No és, pe b, l'únic elemen impulso de la mobili zació. Cal assenya- la ambé la con adicció exis en en e l'augmen dels in ellec uals, p o- essionals i eenics en l'hmbi ca all, és a di , l'augmen dels ecu sos hu- mans capaGos de juga un pape de mode ni zació i de acionali zació en el conjun de la socie a , i la impossibili a de l'accés &aques s sec o s a llocs de pode , des dels quals os possible exe ci aques a acionali zació. En e ec e, els canals d'ac uació pública, que en el món occiden al endei- xen a se , cada egada més, p edominan s en elació a l'o denació de la socie a ,' es oba en en els anys seixan a, en g an mesu a, o a de l'abas 1. La qües ió de la ans o mació del pape de l'Es a en el capi alisme a aqa <<Pape s)>: Re is a de Sociologia de la població ca alana. Pe di -ho en al es e mes: hi ha, cap al inal dels anys seixan a, unes gene acions jo es ela i amen p epa ades, des del pun de is a hcnic, en desaco d amb el uncionamen de la socie a , que d'una mane a a bi h ia mal e sa els seus ecu sos, i sense possibili a s eals de modi ica -la, donada la manca de canals adequa s i el domini dels sec o s anquis es damun l'adminis ació p6blica. Un e ce elemen de icció c eixen e dona pel que es po anome- na <(la qües ió nacional>>. L'es a anquis a s'ha ia p esen a , des dels seus inicis, com un pode 6s mecanisme de ep essió de les di e ses cul u- es nacionals exis en s a Espanya. La llengua i la cul u a ca alanes ha ien es a limi ades a l'imbi amilia , amb la consegüen deg adació i pe ill de desapa ició. Pe b la qües ió nacional ca alana no e a sen ida únicamen com una ei indicació lingüís ica i cul u al: la ep essió anquis a ha ia signi ica ambé el e océs en les o mes de ida c~~lec i a, en els sis emes de llibe a s públiques i p i ades. És a di , ha ia signi ica , p ecisamen , la congeIaci6 i el e océs d'un p océs de mode ni zació social que a Ca alunya a ibi a un i me mixim en el pe íode de la Segona Repúblcia. A la llui a pe la ecupe ació de la llengua i la cul u a p bpies s'unia, pe an , un e a ons simbblic de g an complexi a , que eia apa he la ca alani zació com a sinbnim d'un p og és social i cul u al. 2. L'EMERGBNGIA D'UN BLOC DE FORCES SOCIALS EN ELS ANYS SETANTA Ens obem, pe an , a comencamen s dels anys se an a, amb una sk ie de ac o s que impulsen les mobili zacions socials. Unes mobili zacions iniciades ja en els anys an e io s, pe 6 que adqui eixen uns i mes cada egada més accele a s i que, pa in de g ups i in e essos mol agmen a s, ani an con luin en un bloc de o ces cap a la mei a de la dhcada. En e ec e, inicialmen les mobili zacions que es p odueixen enen un cai e ei indica iu i sec o ial. Els p obkmes plan eja s als di e en s g ups socials són di e sos. Els eballado s indus ials, majo i h iamen immi- g an s, s'en on en amb unes condicions de eball i d'habi a ge mol du es, i i la mane a com ha ana subs i uin els mecanismes d'acció de la inicia i a p i ada 6s impo an pe comp end e la di e en si uació de Ca alunya en l'ac uali a i en al es &poques his b iques. La pe dua d'au onomia de la socie a ci il que es p odueix en o el món occiden al a ec a nega i amen Ca alunya, la o ga de la qual ha adica p ecisamen en la socie a ci il. Pe b aques a és una qües ió que necessi a un plan e- jamen di e en del d'aques a icle. L'e oludó de les o ces socials i a la egada no disposen d'o ganismes p opis, lle a de Comissions Ob e- es. La p eca ie a de les condicions d'habi a ge i d'accés als se eis c een la possibili a d'unes llui es ei indica i es i d'unes o mes d'au oo gani - zació que, so in , no són iscudes com a elemen s de llui a polí ica, pe 6 endeixen a con e i -s'hi pe l'acció ep essi a del go e n. Les associacions de eins, que en mol s ba is pe i h ics enen com a o igen la demanda de pa imen ació, d'espais e ds (o d'escoles, donen lloc a coUec ius on es a palesa una o ca comuna. El con as amb l'ac i ud de l'adminis ació és l'elemen que so in exaspe a les si uacions, ans o man la llui a ei in- dica i a en llui a polí ica, c ean la necessi a de coo dinació amb al es associacions o amb pa i s polí ics i ele an el ni ell d'exigkncies d'una població a la qual es neguen uns ni ells de ida que pe al a banda són di osos com a < no mals)> i legí' ims en els mi jans de comunicació. Aques es mobili zacions dels sec o s ob e s, an en els hmbi s labo als com en els ciu adans, ani an con luin , a pa i de 1970, amb les mobili - zacions i llui es d'al es sec o s socials, les mo i acions dels quals són, pe b, di e ses, La classe mi jana ca alana é, com en o a socie a indus- ial a ancada, una doble essan : un sec o de pe i a bu gesia adicional, poc ac i a polí icamen , pe b bhsicamen an i anquis a; i un sec o de p o essionals, kcnics i in ellec uals que a expe imen an un ce c eixe- men numi ic. La pe i a bu gesia adicional p esen a, en gene al, una ac- i ud de ensi a, de man enimen de ce es pa ceues de pode i p i ilegis, a ni ell local. Fo mada majo i a iamen pe ca alans d'o igen, la de ensa de la ca alani a és un eix d'a i mació d'una iden i a amenacada, i compensa, ins a ce pun --o po se ealmen amaga-, la pe dua ela i a de pode en les posicions econbmiques, donada l'expansió de les g ans emp eses. Amb o , les mobili zacions d'aques g up social són escadusse es, i es p oduei- xen únicamen en momen s en qui: I'impuls collec iu és ex ao dinh iamen ampli. Els sec o s de ecnics i p o essionals ep esen en, en can i, un dels g ups més a anCa s dins la socie a , amb un majo impuls pe a la se a ans o mació. I aixb, pe les aons ja esmen ades: en la mesu a en que la se a acció, en la majo ia de casos, només es po exe ci si la socie a es ecniíica i mode ni za, és el g up més in e essa en aques es ans o ma- cions. Dona que el anquisme inhibeix les o mes de mode ni zació i acionali zació, ja que subo dina la acionali a cnica als in e essos de g ups mol edu'i s de la socie a -in e essos so in especula ius, mal e - sado s de ecu sos i, pe an , gene ado s de <(deso d e)> scnic-, aques g up social, en el seu conjun , desen olupa una si: ie de mobili zacions que s'insc iuen en la línia del mo imen uni e si a i inicia ja els anys cin- quan a i de o s els ac es d'oposició dels in ellec uals. <<Pape s)>: Re is a de Sociologia Les mobili zacions de les classes mi janes u banes no podien sinó con- lui , enca a que len amen , amb les dels sec o s popula s: no hi ha cap al e pol d'a acció polí ica, donada la manca de p esencia de la bu gesia ca alana, que no juga en absolu el pape de nucli hegembnic d'un mo- imen nacional. Al lla g del anquisme la bu gesia ca alana s'ha ans- o ma : les inculacions al capi al in e nacional o del conjun de l'Es a han e cada egada més eble la se a base local, els seus in e essos es- pecí icamen ca alans. Alho a, el anquisme no ha a a o i la se a o ga- ni zació com a classe social capaG d'ac ua conjun amen , donada la o ma peculia en que es plan eja la elació en e pode polí ic i bu gesia en els es a s d'excepció. es a di , I'e olució de les o mes econbmiques, unida a les condicions polí iques del país, ha e que la bu gesia ca alana hagi in- gu una escassa p esencia polí ica an en el pe íode de ansició com en I'e apa p e ia, i, pe an , que la possibili a d'aliances polí iques quedés ma cada en un ce sen i . El c eixemen dels mo imen s ei indica ius i la se a p og essi a a - iculació i coo dinació suposen, en un ce pe íode, I'eme ghncia d'un bloc de o ces polí iques i socials a Ca alunya, Un bloc polí ic i social amb una con igu ació especí ica, amb un p ojec e mol poc de ini , en el qual é un pes impo an el eco d mi i ica d'epoques passades i que s'en on a amb di icul a s pe aconsegui una es abili a i una con inuy a . Ce amen , el e me de <(bloc social i polí ic> po sembla excessiu, a la llum dels esde- enimen s pos e io s. Amb o , sembla el més adequa pe a designa el ipus de con igu ació de les o ces socials ca alanes de cap a la mei a dels se an a, i ins i o pe comp end e la causa de mol s dels can is polí ics d'aques pe íode. Vegem, pe&, amb més de all, la con igu ació d'aques bloc; ins i u- cionalmen é una exp essió indub able en 1'Assemblea de Ca alunya, un- dada clandes inamen I'any 197 1, i en una se ie de mani es acions públi- ques, com pe exemple la celeb ació de les con e encies que an se anome- nades <(les e ce es ies>>, l'any 1975. Més enllh, pe b, d'aques es exp es- sions ins i ucionals, o cosamen limi ades, dona el seu ca iic e clandes- í, allb que adqui eix impo incia és la solida i a i l'aco d que es a es a- 2. La e e sncia a l'acci6 de la Gene ali a du an la Segona República ha ac ua d'una o ma cons an en la llui a an i anquis a; amb o , aques a e e sncia ha ingu un ca hc e mí ic, ja que du an mol s anys les gene acions jo es desconeixen els as- pec es conc e s de les e o mes du es a e me en aquell pe íode. La ece ca de models conc e s de ecan i en ei uncionamen social es desen olupa sob e o du an els anys se an a, &poca en qu& comencen a apa sixez es udis sis emi ics sob e di e sos aspec- es de les ans o macions socials i de l'acció ins i ucional du an el pe íode de la Segona República. L'e olució de les o ces socials blin en e di e sos g ups socials pe aconsegui uns quan s objec ius. L'a - iculació d'un ce p ojec e polí ic so geix, onamen almen , de sec o s de les classes mi janes, i é com a pun s cabdals la ca alani zació, la possibili- a d'accés dels ca alans a les ins i ucions públiques, a a és de l'au ono- mia, la mode ni zació de les elacions socials i la acionali zació i millo a de l'o gani zació collec i a i de I'ús dels ecu sos i el e i o i. Alho a, pe b, les classes mi janes, i especialmen els seus g ups més ac ius, no poden plan eja aques s objec ius en soli a i: num icamen ep esen en un g up massa edui , amb una o ca insu icien pe a modi ica la si uació polí ica del anquisme. S'es ableix, pe an , la necessi a de con luencia amb al es g ups so- cials, pe qu només po encian al mhxim el conjun de llui es an i anquis- es sembla possible el pas a un egim democ h ic que pe me i la conse- cució d'aques s objec ius. El mo imen ob e i popula apo a la o ca nu- m ica, la massi i a de les p o es es, agues, llui es i mani es acions. I apo a de e minades aspi acions: la disminució de la desigual a econh- mica, l'eliminació dels mecanismes {de disc iminació social, la olun a d'a- consegui el econeixemen de les ins i ucions p bpies (sindica s, associa- cions, e c.). Inicialmen , ei indicacions com la ca alani zació no pene en en la classe eballado a, donada la se a composició d'o igen geog h ic i I'eschs con ac e es able , en mol s casos, amb els au bc ons. P og essi a- men , pe&, els nuclis del mo imen ob e i popula més ac ius an in- cloen les ei indicacions de ca~ hc e nacional en les se es demandes: l'au o- nomia ca alana es p esen a, de e , com un ma c gene al en el qual se h . possible desen olupa una socie a més jus a, més iguali h ia i més p o- g essi a. I, pa allelamen , les classes mi janes endeixen a conside a amb majo simpa ia les llui es ob e es, i ins i o a mani es a , en alguns casos, la se a solida i a , donada la sensació collec i a de l'epoca en qu o a mobili zació e a un pas més pe aconsegui el can i polí ic. Hi ha enca a al es g ups socials que es mobili zen en aques pe íode i s'a egeixen al ma eix bloc de o ces. Mo imen s com els de les dones, els homosexuals, els ecologis es, e c., amb poca implan ació a Ca alunya en compa ació amb al es paisos eu opeus, p enen ampli ud i econeixen com a objec ius p opis la democ a i zació i la ca alani zació de la socie a , a més d'una mode ni zació que o ma pa de les se es ei indicacions especí i- ques. Fins i o en g ups socials de cai e més adicional, com els pagesos o els bo igue s, es de ec a una ce a mobili zació, a a és de la c eació &o gani zacions p bpies que assumeixen el conjun de les ei indicacions polí iques esmen ades. Així, doncs, cap a 1975 e s dóna, a Ca alunya, una mobili zació social ex emadamen ele ada, que desbo da l'a iliació a pa i s polí ics i que en- <(Pape s)>: Re is a de Sociologia deix a con lui en unes quan es ei indicacions. Ca alani zació, democ a i - zació i mode ni zació de les ins i ucions sóa en aquell momen e mes que podem conside a indes iables, i con igu en les línies gene als d'un p ojec e polí ic ca alh que no es p esen a com a me amen o mal o cul u al, sinó com una possibili a de ans o mació en di e sos ni ells de la ida sociaL3 3. LA INSTAURACIO DE LA DEMOCRACIA I EL PROCES DE DESMOBILITZACIO SOCIAL Malg a les se es indehicions in e nes, el model au onbmic é an a o ca a Ca alunya que, de e , s'es én a al es zones de l'Es a i es cons- i ueix com un eix possible de de inició i d'a iculació de la democ hcia. No s'ha d'oblida que ins i o a les zones adicionalmen més cen a- lis es es mani es a una simpa ia pels mo imen s au onbmics que po a al mime isme i a l'assimilació en e au onomia i democ icia. Com ampoc no s'ha d'oblida que l'o gani zació au onbmica de l'Es a dissenyada en la ansició polí ica és l'únic elemen inno ado en la con igu ació de la demo- c hcia espanyola, i que no po a ibui -se a una concessió g aciosa sinó a les in enses mobili zacions du es a e me sob e o a Ca alunya i al País Basc. És a di , aques es mobili zacions enen un conjun de conseqüencies polí iques, en l'hmbi ca ali i en I'es a al. A a bé, allb que sob a i que cal comp end e és pe que, a pa i &una mobili zació mhxima l'any 1977, s'ob e un pe íode de p og essi a desmo- bili zació i agmen ació de les di e ses o ces socials, e s que ca ac e- i zen l'e apa 1978-82. Ce amen , la desmobili zació d'aques pe íode s'ha con e i gai ebé en un bpic en e eLs polí ics i els analis es de la eali a social. Podem p egun a -nos ins a quin pun no es ac a d'un mi a ge, o &una simple o nada de les coses a les se es p opo cions habi uals, passa el momen de ensió mixima. Amb o , i malg a la p eca ie a de la in o mació dis- ponible, els indicado s de mobili zació i pa icipació en la ida pública 3. L'amplMa de la mobili zació po se discu ida, pe qu; e ec i amen es ac a, sob e o , de mobili zacions d'una a an gua da. Amb o , la pa icipació en ce es o - mes de mobili zació o el can i d'ac i ud semblen ha e es a p ou gene ali za s i mas- sius, si p enem com a e e encia un dels seus momen s culminan s, la Diada de 1977. 4. E iden men , les llui es en el País Basc són ambé decisi es pe a la implan ació d'un model au onbmic, pe b d'una mane a di e en , ja que si bé en el País Basc el con lic e és més agu , les se es o mes de esolució apa eixen menys cons niides, com a conseqüSncia d'una majo di icul a pe a a icula en un bloc polí ic les qües ions so- cials i nacionals. L'e oluci6 de les o ces socials mos en un descens que no sembla p opo ciona amb les dades d'una si ua- ció enca a an plena d'inchgni es. La pa icipació elec o al, pe exemple, dec eix a pa i de 1977, i passa de 79,3 pe cen a 62,l pe cen l'any 1980. gs a di , a Ca alunya s'ha p odui' , en es anys, la ps dua d'un 17 pe cen de o an s, i d'un 20 pe cen dels o an s inicials. Quan a l'a iliació a pa i s polí ics, l'any 1977 es p odueix una hpida p og essió nume ica en elaci6 al pe íode an e io , com a conseqü&ncia de la legali zació d'aques es ins i ucions i de la impo hncia que adqui eixen en la ida pública. Les dades disponibles són excessi amen agmen i ies pe pode pe ila amb p ecisió l'e olució seguida en els anys següen s: pe 6 mos en disminucions i npo an s en les a iliacions, i sabem que es p odueix, alho a, un c eixen abandó de pa icipació eal en les ac i i a s, que a iba en alguns casos, com els dels pa i s més adicals en els seus plan ejamen s, a p o oca la se a desapa ició. El p océs d'al es ins i ucions ep esen a i es dels mo imen s socials en l'e apa an e io és simila : mol es de les associacions, pla a o mes es a- bles i ins hncies uni h ies queden debili ades o desapa eixen. El mo imen sindical es agmen a pe la c eació de cen als di e ses, que, una egada cons i ui'da, no aconsegueixen a iliacions massi es. El mo imen associa- iu decau, pe d p es2ncia en l'escena polí ica i es ans o ma: les associa- cions que ha ien es a més ac i es en en en un p océs de descomposició in e na, en ha e de econdui els seus objec ius cap a ni ells ei indica- ius conc e s, i en ce a mane a menys ambiciosos. Les no es associacions de c eació ecen es desen olupen millo sob e aques es bases ei indica i- es, pe 6 el seu pode de con oca b ia és ja mol eduk6 En els sec o s in e1.lec uals i p o essionals disminueix ambé la mobi- li zació. En o n a 1977 c eix S'a iliació a pa i s pe pa de memb es d'a- ques s sec o s, que an e io men ha ien ac ua so in com a simpa i zan s. L'e olució que es p odueix m&s a d és doble: men e alguns d'ells passen a ocupa ci ecs polí ics i es con e eixen, de e , en el nucli més ampli en e els cons i u ius del que s'ha anomena <(la classe polí icas, d'al es o nen als imbi s p o essionals i p i a s i deixen ins i o de pa icipa 5. Les in o macions sob e nomb e de mili an s dels di e sos pa i s en aques s anys són poc iables, donada la manca de sis ema i zació de les dades que es a p o- dui en els ma eixos pa i s en el momen de so ida de la clandes ini a . Es gai ebe impossible, pe an , a alua de o ma p ecisa la ps dua de mili an s que es p odueix a pa i de 1979, dona el ca k e especula iu de les xi es an e io s. 6. Pe a l'e olució del sindicalisme i de les associacions de eins, egeu, en pa- gines pos e io s, els a icles de F. I iiguelez i de N. Puig. < Pa~s~: Re is a de Sociologia a I'any 1982 e lec eixen aques a manca d'hegemonia, malg a que no es pugui es abli un pa allelisme exac e en e cadascun dels p incipals pa - i s i els di e sos g ups socials esmen a s? La elació en e g up social i lloc d'o igen dels indi idus i o a de e mina s pa i s mos a l'in e clas- sisme de les p incipals o macions polí iques i la impossibili a &a ibui a una sola d'elles la ep esen a i i a nacional ca alana. De e -i aques a és una al a eblesa in e na de la socie a ca alana- la lbgica de pa ició de les di e ses o macions polí iques no po explica - se ni pe una ep esen ació es ic a d'in e essos de g ups ni pe una ade- quació a les aspi acions dels mo imen s socials, sinó que p ocedeix en g an pa de adicions polí iques an e io s, que han alla el cos social més en unció d'ideologies del passa que de si uacions del p esen . I aques ha es a un al e elemen de desmobili zació, pe quk s'ha p odu'i un xoc en e la dinlmica del sis ema de pa i s i la dels mo imen s socials. Du an el anquisme, els pa i s s'adeqüen, en majo o meno g au, a la dinhmica dels mo imen s socials i enen majo audikncia i p o agonisme com més es dediquen a po encia -10s. A pa i de 1977, pe b, les asques que han de du a e me els pa i s di e geixen ja dels objec ius dels mo imen s: són mol més amplis i compo en exigi ncies con adic b ies. En e ec e, d'una banda han de con inua a iculan els in e essos de cada classe -en o macions in e classis es- amb les exigkncies de la qües ió nacional, ope- ació que esde é cada egada més complexa a mesu a que s'ha de con- c e a en opcions p ecises. D'al a banda, han d'ap o i a i canali za els di e sos mo imen s socials, que han es a l'única base eal de l'empen a pel can i democ l ic. Alho a, pe b, cadascun d'ells ha d'aconsegui el seu p opi espai, i una audii ncia el més Amplia possible, com a conseqükncia de la lbgica es ic amen pa idis a que po a a la con on ació i a la necessi- a d'ob eni les mhximes quo es de p eskncia i de pode . Aques s dos úl ims objec ius plan egen una o a con adicció, i donen lloc a cons an s con lic es, ja que en on en la lbgica d'un bloc de o ces, ce amen he e- ogeni, pe b po ado d'una dinhmica ela i amen uni h ia, amb una 1b- gica o gosamen enden a la agmen ació, dona que cadascun dels pa i s necessi a de ini el seu p opi espai ma can les di e i ncies amb els al es. I, de e , l'objec iu de consolidació de cada pa i endeix a p e ale sob e l'a i mació uni h ia dels mo imen s socials, com es demos a, pe exemple, en el cas del plu alisme de sindica s o en l'e olució dels Pac es de P og és es able s en mol s municipis. 9. Vegeu, pe exemple, en aques ma eix núme o, i'a icle de J. Bo ella, que mos- a la di e sa composició dels o an s dels di e en s pa i s. L'e olució de les o ces socials CONCLUSIONS El p océs de mobili zació i desmobili zació desc i ins aquí sembla anca un cicle en l'e oluci6 de les o ces socials ca alanes: el cicle que po a de l'úl im anquisme :a un sis ema democ h ic que a anca len amen en el camí de les e o mes i de la ca alani zació. Un cicle de balang inne- gablemen posi iu. A a bé, en elació a les capaci a s d'acció u u a d'aques a socie a , cal assenyala algunes ca ac e ís iques elle an s des del pun de is a sociolbgic. Al e me del p océs de ansició polí ica, h si uació de les o ces socials es p esen a in e ida en elació als seus inicis: en aquells hi ha ia mobili zació c eixen , i una manca gai ebé o al de canals ins i ucionals; les possibili a s d'in lui ncia damun els esde enimen s e en di oses i limi- ades, pe b es a en mol didia ibu'ides en e la població, que alho a ha ia adqui i una ce a conscii ncia d'ha e de con ibui , di ec amen , al ed e- camen del país. A a en can i hi ha p edomini de les ins i ucions, amb o a concen ació de pode ,, i desmobili zació collec i a: el ciu adh en- deix a con e i -se en subjec e passiu de les ans o macions socials, sense pode eal pe a incidi -hi més enllh del o . Hi ha, pe an , una des inculació c eixen en e ins i ucions i o ma- cions polí iques, d'una banda, com a ac o s de la econs ucció de la socie- a , i el conjun dels ciu adans, ecep o s més o menys c í ics. Es ac a, apa en men , d'un signe de <{no mali a democ h ica)>, pe b que sembla p odui -se d'una mane a p ema u a. Les ins i ucions ca alanes han nascu com a esul a d'una ei indiicació collec i a mol Amplia, i la se a conse lidació depi n enca a de la o ca d'aques eclam, més que d'una legali a so mesa a in e p e acions di e ses. I alho a, la magni ud dels p oblemes que plan eja l'o gani zació d'una Ca alunya u u a, que no quedi sub- me gida pe les onades d'un p esen a essa de c isis an p o undes, a pensa que les ins i ucions s jn massa ebles pe a esold e'ls sa is ac b ia- men , i que cal comp a amb l'es o g de la socie a sence a. És ce , pe b, que la si uació ac ual dóna d o n de joc a les ins i u- cions públiques, i que, en g an pa , només aques es poden a iba a es a- bli els canals de elació amb els ciu adans, i les se es o mes de pa ici- pació. L'ac uació d'un bloc de o ces polí iques i socials apa eix, sociolb- gica nen , an u gen com a deu anys. Pe b a a ja no po cons i ui -se en con a, sinó des de les ins ii ucions, a les quals ha aspassa el p o ago- nisme. Si els a encos i els lími s del pe íode de la ansició es an en g an pa condiciona s pe les o ces socials, a emolc de les quals es oba en les o macions polí iques, en la no a si uació l'accen es desplaca, i són a a les o macions polí iques les que poden delimi a d camp que pe me i <c(Pape s)>: Re is a de Sociologia juga els ac o s socials. De la in ellighcia d'aquelles depen enca a que els ecu sos humans exis en s a Ca alunya puguin se u ili za s en o ma c ea- i a, o, ben al con a i, es consumeixin en pe i s con iic es in e ns, o i po - an -nos a c eu e que les possibili a s apun ades a uns anys no e en sinó un mi a ge. I en deph ambé la con igu aci6 u u a de l'espai social ca alh, espe- cialmen ulne able pel e que ha de combina la doble p oblemh ica so- cial i nacional. La us ació de les classes popula s, la deg adació dels seus ni ells de ida, poden condui , si no es es ableix la solida i a i la possi- bili a d'un equilib i di e en , a un escla amen i uns en on amen s ex a- o dinh ia nen di ícils de supe a , pe qu& en g an pa se an a ibu'i s a causes e bnies, com I'exis Encia de dues cul u es.