"Anthropos" i "agressivitat" en el primer Freud

Enrahonar 14, 1988, 95-108 ((Anthropos)) i ((agressivitat)) en el primer Freud Joan-Carles Melich ABSTRACT («Anthropos» and «Aggressiveness» in the early period of Freud) There is no rupture between Freud's anthropology of the first period and the second. His early works already reveal the first elements of the fundamental principies of his later works: Man is an egoistic, repressed, frustrated being and is therefore aggressive. However, only from 1920 on Freud realized the necessity of introducing the principie of Thanatos as another propulsive force in life, independent of Eros. És Paul Ricoeur l qui qualifica Freud com a ((filosof de la sospita». El pensador austríac és, junt amb Nietzsche i Marx, un dels tres exemples més clars d'aquesta mena d'«escola», descrita per Ricoeur, que té un denominador comú: la creenca que tota la historia de la filosofia occidental ha estat un profund «error». Hi ha una tradició a Occident, que comenca amb Plató, i continua sobretot amb Descartes, Kant i adhuc Hegel, que considera que la consciencia, la raó, es el nucli antropologic fonamental. És justament Freud, molt més que Nietzsche o que Marx, els quals enfocaran llur «sospita» per un altre camí, el qui més clarament afirmara que considerar la consciencia com a fonament (Grund) de l'anthropos ha estat l'error antropologic més important en que ha caigut la filosofia occidental. El subjecte huma no és basicament consciencia, segons Freud, sinó justament el contrari: inconscient. La consciencia esdevindra per al nostre autor un engany, una trampa, una «mascara» que ens oculta la més profunda veritat: els desigs més vitals de la nostra personalitat. Cal, doncs, desemmascarar la consciencia, des-velar la veritat. Aquest és, de RICOEUR, P., Freud, una interpretación de la cultura, Ed. Siglo XXI, pp. 32-33 fet, el significat etimologic d'alétheia («veritat», en grec), com posa ben de manifest Heidegger en la seva obra Vom Wesen der Wahrheit. Dels autors als quals abans feiem referencia és, ben segur, Descartes el qui més es contraposa al pensament antropologic de Sigmund Freud. El filosof frances situa com a base i fonament de la seva obra el dubte. Aquest fet, adhuc des del punt de vista de Freud, és positiu, car faria que Descartes potser també pogués ésser considerat com a ((filosof de la sospita)). No obstant aixo, ben aviat podem comprovar que som a les antípodes de Freud. El dubte cartesia duu a afirmar la coneguda maxima que en llatí fa: ((cogito, ergo surn», i que hom podria traduir lliurement: ((dubto, per tant sóc una consciencia existent)). Introdueixo -com es pot suposardeliberadament el concepte de consciencia per poder-lo contraposar a Freud. El nostre autor negara rotundament que la veritat més profunda de l'home, que el primer principi a partir del qual s'originen tots els altres, que l'arkhé, en definitiva, es pugui situar en el «jo-penso» (res cogitans), ans al contrari. La consciencia esdevindra ara, en el pensament de Freud i per primer cop al llarg de la historia de la filosofia, el mur que ha de ser sobrepassat per assolir la veritat. Aquesta, doncs, no es troba -com pensava Descartesen la claror del «jo», sinó en les obscures cambres de l'inconscient. Es tracta de trobar un metode, un camí que em condueixi vers aquests abismes i que possibiliti el «des-velament)) d'«allo» que tinc en el lloc més profund del meu psiquisme per tal de fer-ho conscient i descobrir-me a mi mateix. Aquest metode sera la psicoanalisi. La psicoanalisi com a hermeneutica La psicoanalisi és un metode interpretatiu, hermeneutic, que no es redueix pas a l'analisi del psiquisme huma, sinó que abraca la totalitat de la cultura: Si el psicoanálisis entra en conflicto con toda otra interpretación global del fenómeno humano es precisamente porque constituye de jure una interpretación de la cultura 2. La psicoanalisi prova de baixar als inferns; pero, per aconseguir-ho, necesita trobar les «petjades» de l'inconscient justament al lloc on aquest «dissimuladament» es manifesta: la consciencia. Una d'aquestes ((petjades)) -potser la mes importantés el somni. Els somnis són símptomes, són clarament la causa de la nostra sospita RICOEUR, P., op. cit., p. 2. Cal advertir que segueixo Ricoeur en bona part d'aquest treball, car considero la seva obra com la millor interpretació filosbfica del pensament de Freud. que fa que creguem que hi ha una realitat oculta -que és la veritableque cal desemmascarar . El plantejament freudia implica la inversió de la filosofia tradicional, concretament de la platonica. Si recordem el mite de la caverna, veurem que Freud en canvia radicalment els termes, de manera molt semblant al que feia Marx quan escrivia: «No és la consciencia allo que determina la vida, sinó la vida allo que determina la consciencia)) (La ideologia alemanya). La «llum» de la caverna platonica no és la raó, sinó les pulsions, els instints que seran reprimits. És a partir dels somnis que Freud trobara la principal via d'accés a la llum de I'inconscient. Vegem-ho en un text de Freud mateix: Para llegar a un exacto conocimiento del proceso psíquico, es condición imprescindible dar a la consciencia su verdadero valor, tan distinto del que ha venido atribuyéndosele con exageración manifiesta (...) Lo inconsciente es el círculo mas amplio, en el que se halla inscrito el de lo consciente. Todo lo consciente tiene un grado preliminar inconsciente, mientras que lo inconsciente puede permanecer en este grado y aspirar, sin embargo, al valor completo de una función psíquica. Lo inconsciente es lo psíquico verdaderamente real j. És clar, doncs, a la vista del text anterior, que Freud pensa que al llarg de la historia del pensament ha existit un «error antropologic fonamental)): el nucli del psiquisme huma no és l'aparell raó-conscient, sinó tot al contrari. No és la part racional la que domina l'«anima», com pensava Plato (vegeu el mite de l'auriga del Fedre), sinó la part concupiscent, aquella que el filosof d'Atenes reservava a la classe social més baixa: els treballadors de la República. A Tampoc no pot considerar-se el «jo penso)) cartesia com a punt de partenca d'una filosofia «segura» i lluny de les crítiques dels esceptics, com pensava el filosof frances. No hi ha res de més insegur que la consciencia, no hi ha res de més irreal, no hi ha res de més fals i trampós. Intercanviant els termes de la darrera afirmació de l'anterior text de Freud podríem dir que el conscient és la part del psiquisme huma ((aparentment real)). La consciencia és la doxa, l'inconscient és l'episteme. Ho podem veure graficament en l'esquema de la p. 98. Per a Freud es tracta, doncs, de fer una mena de ((crítica de la consciencia)) o, si voleu, com assenyala perfectament Ricoeur, d'una epokhé semblant a la de la fenomenologia de Husserl: Mientras que la epokhé husserliana era una reducción a la conciencia, la epokhé freudiana se presenta como reducción <<de» la conciencia; por eso hablamos aquí de epokhé invertida 4. FREUD, S., La interpretación de los sueños, vol. 111, Alianza Editorial, p. 233. RICOEUR, P., op. cit., p. 107. Per a entendre La interpretació dels somnis de Freud DOXA (PLATÓ) Part concupiscent de I'anima EPISTEME (PLATÓ) Part racional de I'anima 1 INCONSCIENT (FREUD) 1 CONSCIENT (FREUD) EPISTEME DOXA 1 1 Causes Símptomes procés real Causes 1L' Símptomes proces hermeneutic (Deutung) El text de Ricoeur és interessantíssim, f molt suggeridora la seva analisi. Freud estaria molt a prop de la fenomenologia, pero seria una fenomenologia ((en sentit invers)) o -com diu el filosof frances-«invertida». Mentre que per a Husserl la consciencia, el jo transcendental, és el darrer reducte de l'objectivitat i allo que assegura el coneixement correcte del món reduit gracies a l'epokhé, per a Freud fóra tot al contrari. Cal reduir el jo, cal «posar entre parentesisn la consciencia, si volem arribar a descobrir la veritat. No ens podem basar en la consciencia, cal des-velar allo que hi ha darrera seu. A La interpretació dels somnis, obra en la qual ens hem basat fonamentalment per elaborar aquest treball, es produeix ja aquesta epokhé de la consciencia. Ho veurem a continuació. correctarnent és rnolt útil -corn fa Ricoeurrecórrer als escrits de la Meiapsicologia, publicats tot I'any 1915, i entre els quals figura I'irnportantissirn text titulat L'inconscient. La «tesi fonamental)) de La interpretació dels somnis de S. Freud En 1899-1900 publica Freud I'obra més important de la seva primera etapa: Die Traumdeutung. En el llibre apareixen -al meu entendredues tesis fonamentals: 1) L'aparell psíquic huma té una estructura (topica) que cal descriure, i que esdevé la hipotesi explicativa del comportament -fins ara misteriósde I'anthropos. 2) Els somnis són realitzacions de desigs insatisfets, els quals són de gran importancia com a «via d'accés)) al contingut de la part fonamental de la topica: el sistema inconscient (Ics). La descripció de la primera topica (entenem per primera topica l'estructura de I'aparell psíquic huma que descriu Freud abans de l'any 1920), la trobem desenvolupada al darrer capítol de La interpretació dels somnis, titulat ((Psicologia dels processos onírics)) i, més concretament, en l'apartat b d'aquest mateix capítol, titulat «La regressió)). No és casual el fet que Freud col.loqui al final del seu llibre l'esmentada descripció de la topica, car, donada la pretesa cientificitat del discurs freudia, sembla una deducció de totes les analisis fetes anteriorment. L'estructura resultant de les investigacions freudianes, la descripció, en definitiva, de la primera topica, la podem veure a l'esquema de la pagina 100. Segons Freud, el prototip hermeneutic es el «somni». Aquest ens permetra d'accedir, des de la consciencia, a l'inconscient. La Deutung, en el nostre cas, consistira a passar del que Freud anomena contingut manifest al contingut latent. El procés d'elaboració d'un somni té diverses seqüencies. En primer lloc, hi trobem la «resta diürna)). Quelcom que ens ha succei't en els dies o les hores anteriors al somni sera el «detonant» d'aquest. La resta diürna incitara al somni. Pero aquest no funcionaria si no s'associés amb la forca de les pulsions (Trieb), les quals aporten el «capital» al somni mateix (cf. LAPLANCHE/FONTALIS, Diccionario de psicoanálisis). Ens trobem ara ja a l'interior del sistema psíquic de I'anthropos, concretament en I'inconscient. És aquí on apareix el contingut «latent» del somni, o allo ((veritablement)) real, el que jo autenticament desitjo. Pero per dur a terme aquest desig cal fer-lo conscient. 1 per aconseguir-ho cal que passi per la censura, el guardia de la consciencia. Aquesta el transformara (mitjancant els mecanismes de la condensació, del desplacament i de la regressió) i donara lloc a un contingut del somni desvirtuat, completament diferent del que hi havia originariament: hem arribat al contingut «manifest» del somni. Món no-verbalitzable Pulsions Allo re~rirnit 1 Eros Processos prirnaris: energia lliure PRE-CONSCIENT CONSCIENT censura selectiva Processos secundaris: energia lligada - PRlNClPl DE PLAER PRlNClPl DE REALITAT CENSURA (deformadora) PRlNClPl DE CONSTANCIA Vegem-ho graficament: / (un cop passada a \ S++ / Iaqul la res El que Freud es proposara en la seva obra és també, pero, mostrar quin és el procés d'interpretació del somni, que és justament a la inversa: passar del contingut manifest al latent. Aixo no ho estudiem aquí, tanmateix, car escapa als objectius d'aquest treball. A la vista dels resultats anteriors, ara ja ens trobem en condicions de formular les tesis basiques que -al nostre entendrees deriven de La interpretació dels somnis. Aquestes tesis -tres, per ser mes exactesson de caracter antropologic, i configuren la peculiar concepció de I'anthropos que tenia el mrimer Freud)). Son d'una importancia decisiva a I'hora de proposar sistemes educatius fonamentats en I'antropologia del nostre autor. Aquests tres enunciats quedarien formulats així: 1) L'home és un ésser reprimit. 2) L'home és un ésser frustrat. 3) L'home és un ésser egoista. A continuació argumentem sobre les tesis anteriors a partir d'una hermeneutica textual dels escrits de Sigmund Freud. L'antropologia del «primer» Freud La primera conclusió antropologica del ((primer)) Freud es deriva de la mateixa estructura del sistema psiquic (topica) al qual abans feiem referencia. Freud constata un fet: l'home somnia. La pregunta ara és «per que?» Doncs, perque es reprimeix: ... lo «reprimido» es la fuerza motora del sueño És obvi pensar que si no hi hagués repressió no hi hauria somnis. Si hom desitja quelcom, és perque no ho posseeix. Si el somni, com diu Freud, es la realización disfrazada de un deseo reprimido 6, és perque allo que desitjo no ho tinc i vull aconseguir-ho, pero, ja que en la vida real és impossible, ho faig per mitja del somni. Conclusió: la realitat onirica, el factum dels somnis, ha estat el ((símptoma)) que ha conduit Freud vers la primera de les certeses antropologiques: l'home és un ésser reprimit. Pero encara hi ha més coses. La repressió no és quelcom que respongui únicament a una psicologia determinada, sinó que, en la filosofia de Freud, apareix inseparablement unida al desenvolupament de la civilització. Així ho assenyala magníficament Erich Fromm: El concepte freudia de repressió té també una dimensió social. Com més es desenvolupa la societat cap a formes superiors de civilització, mes incompatibles resulten els desigs instintius amb les normes socials existents i, per tant, més intensa ha d'ésser la repressió. Per a Freud, creixement de la civilització vol dir creixement de la repressió '. El text de Fromm corrobora la nostra tesi anterior. El progrés ens duu mes repressió encara, i l'home -sembla evidentés I'animal capac de progresar. Les societats animals no evolucionen, sinó que mantenen llur estructura al llarg de tota la seva historia. L'home és l'únic animal capac d'evolucionar; el progrés, el fet de mirar vers el futur, la ((pre-ocupació)) (Heidegger), son constitutius de l'essencia de l'ésser huma. Per tant, tambe la repressió és essencial a la naturalesa de l'anthropos. L'objectiu de la psicoanalisi esta en el fet de fer conscient, de des-velar les meves propies repressions, el meus fracassos autentics, pero res més. Dir o afirmar que l'objectiu de l'obra de Freud és «des-reprimir)) l'home és una falelacia. 1 ho és amb tota seguretat, perque l'antropologia de Freud és una antropologia tragica. Freud constata que l'home és un ésser reprimit, que aquesta és la causa dels somnis, i que no hi ha possibilitat de deixar de ser-ho. La psicoanalisi sera el metode, l'hermeneutica, que ens permetra de passar del ((contingut manifest del somni)) (que és el primer símptoma d'una repressió) a descobrir «el contingut latent del somni)) (que és la causa d'una repressió). Potser, en la mesura de la ((qualitat)) de la repressió, aquesta pot ser S FREUD, S., La interpretación de los sueños, Alianza Ed., vol. 111, p. 214. Ibid., vol. 1, p. 277. ' FROMM, E., Marx i Freud, Edicions 62, Col.leció «El Cangur)), Barcelona 1976', p. 107. (El subratllat que apareix al final de la citació es nostre). superada. Pero LA REPRESSIÓ, amb majúscules, és insuperable. L'home va ser, és i sera un animal, un ens reprimit. El dia que l'anthropos deixi de ser reprimit deixara de ser home. La segona tesi que abans proposavem per definir I'antropologia del «primer» Freud, i concretament de la seva obra La interpretació dels somnis, és que ((l'home és un ésser frustrat)). La frustració va unida a la repressió, o més ben dit és la conseqüencia de la repressió. L'home és un animal també frustrat, perque és reprimit. La repressió és el resultat de no poder realitzar els meus desigs. Pero quins? El desig en Freud pren la forma de la pulsió. En el «primer» Freud trobem dos tipus de pulsions: les de conservació (o del jo) i les sexuals (o d'objecte). Ambdues quedaran sintetitzades en eros. Les pulsions són els «habitants» de l'inconscient. Són l'energia psíquica que mou la nostra conducta. Així ho defineixen Laplanche i Fontalis: Proceso dinámico consistente en un empuje (carga energética, factor de motiiidad) que hace tender al organismo hacia un fin. Según Freud, una pulsión tiene su fuente en una excitación corporal (estado de tensión); su fin es suprimir el estado de tensión que reina en la fuente pulsional; gracias al objeto, la pulsión puede alcanzar su fin. «Pulsió» és la traducció del terme alemany Trieb, que no es pot confondre mai amb Instinkt. Aquest terme significa en Freud un comportament animal prefixat per l'herencia (Laplanche/Fontalis). Pulsió (Trieb) és «carrega energetica)). Dins el conjunt de les pulsions ocupa un lloc primordial el complex d'fidip. Com és ben conegut, Freud s'inspira en la tragedia ~dip rei, de Sofocles. El complex d'Edip és el desig més fort i fonamental que té tot anthropos entre els tres i cinc anys dins la fase «fal.lica». La impossibilitat de realitzar els nostres desigs incestuosos per problemes i causes culturals fan de 1'Edip freudia la causa principal de la ((frustració)). L'home sera sempre un ésser frustrat, entre altres coses, perque mai no podra tenir relacions sexuals amb el seu ((parent proxim)) Com ha posat de manifest Malinowski (1884-1942), el complex d'~dip de Freud no es