Jaume Serra Hunter i la història de la filosofia

JAUME SERRA HUNTER I LA HISTORIA DE LA FILOSOFIA Marta VIDAL LAÍNEZ Si hem de fiar-nos del testimoni dels qui el conegueren bé (Josep Carner, Jordi Maragall.. .), a on rnillor encaixa Jaume Serra Hunter, dins les diferents activitats universithries i polítiques que porta a terme, fou en la seva catedra d'Histbria de la Filosofia de la Universitat de Barcelona. Alla desplega una intensa activitat que dura des de l'any 1914 -en que es va crear aquesta catedrafins als anys de la guerra civil, que clausuraren definitivament (morí el 1943) la seva actuació universitaria. Va ser a la Universitat on instaura un Seminari d'Historia de la Filosofia i on impartí diferents cursets -de vegades clandestinsper tal d'afeccionar els joves a l'estudi dels filbsofs classics. Tot seguit presentem al judici del lector actual la síntesi del pensament de Serra Hunter sobre la Histbria de la Filosofia. Per a Serra Hunter la Histbria pot arribar a ésser ciencia perque «no és una successió casual o arbitraria que exclogui tota mena de motivació racional»l. La dificultat amb que es troba l'historiador en voler reconstruir un fet histbric -o un pensament passatés la seva separació de l'actor pel temps i per l'espai, dificultat que s'alleugera gracies a l'existencia d'un fons huma comú. La Histbria és una ciencia diferent de les abstractes i de les empíriques. L'experimentació i la verificació no hi són possibles; l'estadística, la hipbtesi i la inducció analbgica hi tenen, en canvi, una importancia preponderant. L'analisi de la Historia com a ciencia vol dir l'abstracció mental d'un fet; la síntesi és la restitució d'una veritat descoberta. Analisi i síntesi són les dues funcions essencials del metode histbric. Aquest metode consta de quatre etapes. La primera és l'heurística. Consisteix a cercar el document, base de l'estudi de l'historiador. El document es troba als museus, a les biblioteques i als arxius. Per a completar aquest primer moment cal la recopilació de tota la bibliografia sobre l'assumpte, 1 J. SERRA HUNTER, Filosofia i Cultura (segona serie), Llibreria Catalonia, Barcelona 1932, 214 pp., p. 115. i també la tradició i el testimoni, que són mitjans d'introduir l'historiador en el passat que vol coneixer. Aquest primer pas és més difícil com més antiga és l'epoca objecte d'estudi. Així, amb els filbsofs moderns, aquesta tasca no té complicació. Perb si retrocedim a 1'Edat Mitjana la interpretació es complica. Concretament hom ha reconegut com a errbnia, després del treball de Duhem, la interpretació de Víctor Cousin sobre aquest període. No diguem ja la dificultat d'interpretació dels filbsofs pre-socratics a partir d'uns fragments. La segona etapa és la crítica, moment de comencar a meditar sobre el material recollit. La crítica és externa quan <(circumscriu la investigació a l'autenticitat dels documents o a la puresa de les fonts histbriques~~. La crítica interna (hermeneutica) consisteix a donar sentit i valor als documents preparats per ésser elaborats. Fins aquí es tenen uns fets fragmentaris que són part d'una realitat queja no existeix. Es així com es presenta la tercera etapa, dedicada a la sírztesi o reconstrucció mental de la realitat passada. Aquesta reconstrucció substitueix l'experimentació en les ciencies d'observació directa. Lligar uns fets amb uns altres és una qüestió molt difícil perque comporta -altrament d'elirninar l'atzarde trobar unes connexions que el temps ha esborrat, «i aixb requereix condicions de prudencia i sagacitatn3. Aquesta problematica constitueix la relativitat de la ciencia histbrica, de la qual, pero, no és exempta cap ciencia. És en aquest moment quan s'han d'explicar les causes dels fets coneguts. L'última etapa de la recerca és l'exposició historica, que, en la modernitat, tendeix més al rigorisme científic que a l'expressió novel.lada. LA FILOSOFIA I LA HISTORIA DE LA FILOSOFIA: L'ANTIHISTORICISME Una vegada exposat el metode histbric veurem on situa Serra Hunter la Histbria de la Filosofia dins el saber filosbfic. Amb el títol «Prou d'Historicisme~~ dedica un assaig a defensar la idea segons la qual la filosofia no s'identifica amb la His2 Ibid., p. 120. 3 Ibid., p. l17. 4 J. SERRA HUNTER, El pensament i la vida, estímuls per a filosofar, Edicions del Club del Llibre Catala, Mexic DF 1945, 139 pp., p. 85. tbria de la Filosofia, si bé admet que ((també és u11 absurd contraposar la fiosofia arnb la seva historia~~. D'aquesta diferenciació sorgeix, corn a conseqükncia practica, l'afirmació de Serra Hunter que l'ensenyament de la filosofia no ha de comentar per la seva historia. Ho veurem molt clar eii llegir les seves paraules: Sempre hem considerat desorientador aquest criteri. 1 en la nostra actuació de professors hem pogut constatar experimentalment que ho és. No és per la historia per on cal comencar la filosofia (. . .) La filosofia té un contingut; per tant, no cal manllevar-lo a un procés abstracte d'evolució. La primera condició del treball explorador del filbsof és aquesta: enfrontar-se arnb els problemes posant en joc els propis mitjans naturals de comprensió6. Aquesta posició de Serra Hunter és un atac a l'historicisme de Benedetto Croce7, que resumeix ainb aquestes paraules: «La filosofia de l'esperit no pot ésser concretament més que pensament histbric)b8. Serra Hunter considera antiquada aquesta tesi de Croce. Fonamenta la seva opinió en el fet que en la decada dels quaranta -quan escriu la seva darrera obra: El pensament i la vidala filosofia universitaria i extrauniversitaria malda per uin apropament a la concepció tradicional entesa corn a ((especulació de l'Absolut, ciencia general de 1'Univers i nomologia de la conducta moral de 1'homen9. Aquesta opinió antihistoricista la defensa ja l'any 1923 a ((Idealitat, Metafísica, Espiritualisme~. En aquest sentit presenta el sistema ecle~tic~~ corn l'intent de reduir la filosofia a historia, que qualifica d'inútil per la impossibilitat de retornar al passat tal corn fou. 5 Ibid. 6 Ibid. 7 Es refereix al seu assaig *Le concept de philosophie comirle historisme absolun, publicat a la Revue de Métaphysique et de Morale l'any 1940. J. SERRA HUNTER, El pensament i la vida, p. 96. Ibid., p. 97. lo L'autor distingeix el sistema eclectic de [(l'actitud eclkctiran, que considera necessaria per a l'historiador: ~l'eclecticisme és insostenible corn a sistema, per més que corn a actitiid O tendencia sia expressió d'una tolerancia i imparcialitat que ha de guiar constantment a qui analitza les opinions dels altres. (ddealitat, Metafísica, Espiritualisme)>, extret de 1'Anuari de la Societat Catalana de Filosojia, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona 1923, 17 pp., p. 12). Per a valorar un moment de la Historia de la Filosofia és precís de considerar dues formes d'evolució del pensament filosbfic: l'evolució sistematica i la histbrica. La primera es refereix a tot allb que té a veure arnb l'especulació tkcnica de la filosofia, és a dir, a la constant revisió a que és sotmesa la reflexió filosbfica. Des del punt de vista de l'evolució histbrica s'estudia el pensament filosbfic corn a fruit de les tendkncies socials i cultural~ de cada moment. Ensems que hi ha en tota epoca un comú denominador (((una unitat de cultura»"), hi ha també dues forces contraries: una forca tradicional i una de progressista que actuen arnb la mateixa forca en els productes de l'epoca. Serra Hunter ho expressa arnb aquestes paraules: Sobre els dos pilans incommovibles de la perennitat dels problemes i de la perfectibilitat de l'esperit, va realitzant-se l'evolució histbricaI2. D'aquí es despren que la historia és dialkctica: el present és la síntesi de la tradició i del progrés. Tradició i progrés són els dos valors primaris de la histbria. 1 és aquí quan fa al.lusió a la filosofia tradicional. Per a Serra Hunter aquesta filosofia no és la negació de l'esperit de progrés, sinó la seva condició. La filosofia tradicional és el material arnb que juga el pensador de cada epoca i hi dóna nous caires segons la propia individualitat i l'esperit del temps: Filosofia tradicional hauria de significar tota especulació o orientació practica del saber filosofic que admet valors i principis definitivament establerts en la historia del pensament, que formen el nucli de veritats que la Humanitat amplifica i desenrotlla, sempre mitjancant nous punts de vista i sempre en relació arnb la consciencia social de cada i3poca13. Efectivament, en totes les kpoques hi ha un ma11 J. SERRA HUNTER, «Tradició i progrés en la filosofia contemporanian, Conferencies jilosojiques de liiteneu Barcelonis, curs 1928-1929, Nagsa, Barcelona 1930, p. 125. 12 Ibid., p. 119. 13 Ibid. teix fons comú i unes veritats perennes. Per aquest motiu l'autor afirma que la raó humana no pot ésser simplement el fruit de l'epoca, sinó que ha de tenir unes mormes absolutes que serveixin de fonament últim en la polkmica i en la demostraci614. La historia, doncs, malgrat la individualitat de l'historiador, ha d'ésser objectiva. Per a Serra Hunter la tradició filosofica es constituida per dos moments: «La tradició cultural fdosbfica compren per a nosaltres la fdosofia he1.Enica i la cultura cristiana.I5. Una concepció integral de la Histbria de la Filosofia acosturna a veure la marxa del pensament com una serie no interrompuda d'esforcos de la raó humana en la recerca de 1'Ab~olut'~. Serra Hunter no esta d'acord amb la concepció integral, ni en el seu vessant hegelia ni en l'esceptic. Per a ell, representar la marxa del pensament per mitja d'una línia recta és erroni, perque aquesta marxa .ni és constant, ni és uniforme))i7. Si bé el pensament té moments esplendorosos, tarnbé en té de decadencia i de restauració. Amb el que sí que hi esta d'acord és que la historia tendeix vers l'ideal, bé que a través d'una marxa heterogenia: Vemos la Filosofía en su historia y descubrimos ser la Historia una marcha hacia adelante, en busca siempre de un ideal, de un estado más perfectot8. LA DIVISIÓ DE LA HISTORIA DE LA FILOSOFIA A l'encapcalament de l'article ~Filosofia)) de 1'Enciclopedia Espasa, Serra Hunter escriu que el problema filosbfic es pot estudiar des de dos punts de 14 Ibid., p. 116. 15 J. SERRA HUNTER, ddealitat, Metafísica, Espiritualisme., p. 13. 16 Ibid., p. 35. 17 Ibid. 18 J. SERRA HUNTER, .Historia>>, Enciclopedia Espasa, 1925, vol. 27, p. 1787. vista: el sistematic i l'histbric. Ens dedicarem ara a aquest darrer. Serra Hunter presenta la divisió de la Historia de la Filosofia segons tres autors: Víctor Cousin, E. Alfred Weber i Windelband. Per a Cousin, la Historia de la Filosofia es redueix a quatre sistemes: idealisme, sensualisme, escepticisme i misticisme. A partir de Cousin sorgeix la interpretació de Reichin-Meldeggi9, segons la qual hi ha un para1,lelisme entre socratisme, cartesianisme i kantisme. Seguint aquesta mateixa orientació, Weber divideix en epoca metafísica i epoca crítica tant pel que fa a la filosofia moderna com a la grega. Amb Windelband, neix el metode monografic, que presenta cada període dominat per un filosof i una escola formada al seu entom. Aquest metode el seguir& Kuno Fischer. Per a Serra Hunter, el metode més exacte per estudiar la Histbria de la Filosofia és aquel1 que la divideix en grans epoques. Aquesta divisió es porta a terme tenint en compte la ideologia i les condicions culturals. Presenta tres grans períodes: la filosofia antiga (Orient, Grecia i Roma), la rnitjana (fins al Renaixement) i la moderna (des del Renaixement fins als primers anys del segle xx). Després d'aquesta breu exposició només resta presentar el títol de les obres que Serra Hunter dedica a la Histbria de la Filosofia i els articles que, sobre aquest tema, escriví a 1'Enciclopedia Espasa. BIBLIOGRAFIA SOBRE HISTORIA DE LA FILOSOFIA Segueix l'ordre cronolbgic. Importancia de las ideas estéticas de Santo Tomás de Aquino, Imprenta Casa Provincial de Caridad, Barcelona 1899, 16 pp. Discurs llegit a la sessió celebrada en honor del Sant pels catedrhtics i alumnes d'aquesta Universitat, Escoles Especials i Institut, el 12 de marc del 1899. ~Alguns aspectes de la vida universitaria del doctor Llorens i Barba., Penedes, 1922. Reedició: Revista de Catalunya, mar$ 1926, any 111, núm. 21, pp. 288-296. 19 Es troba a la seva obra Der Parallelismus der alten und neueren Philosophie, Leipzig 1865. Lc.s tendencies jlosdjques a Catalunya durant el segle xrx, Tip. Atlas, Barcelona 1925, 31 pp. Discurs d'entrada a 1'Academia de Bones Lletres de Barcelona, llegit el 27 de desembre de 1925. Contestació del doctor Valls i Taberner. «L,a vocació filosofica d'en Crexellw, La Nova Revista, febrer 1927, vol. 1, núm. 2, pp. 114-117. ~Característiques fonamentals de la filosofía d'en Turró)), prefaci a El metode objectiu de Rarnon Turró, Revista Monograjes Mkdiques, juny 1927, any 11, vol. 2, núm. 12, pp. 9-16. &'obra filosbfica de Rarnon nirró~, Raista de Catalunya, setembre-octubre 1928, any V, vol. IX, núm. 51, pp. 209-238. Reedició: Treballs de la Societat de Biologia, Publicacions de 1'Institut d'Estudis Catalans, vol. IX, 1932, pp. 441-479. Estudi llcgit a la Societat de Biologia el 2 de marc de 1928. ' .El canceller Bacon i la metodologia científica)), Ciencia, febrer 1929, any n> núm. 28, pp. 525-535. Sdcrates i la metafisica, Miscel.lhnia Crexells, Publicacions de la Fundació Bernat Metge, Barcelona 1929, pp. 223-229. Dos figuras universitarias: Sanz del Río y Llorens i Barba, Madrid, Huelves y Cía. (s.d.), pp. 63-72. Conferencia llegida a 1'Asociación Española para el progreso de las Ciencias, a la sessió del 22 de maig de 1929. Sdcrates, Grhfiques Darius Rahola (Col. «Els clhssics de la filosofia~), Girona 1931, 57 pp. Conferencia pronunciada a Girona l'any 1931. Spinoza, Grhfiques Darius Rahola (Col. ~Els clhssics de la filosofía))), Girona 1933, 85 pp. Conferencia pronunciada a Girona l'any 1933. Figures i perspectives de la historia del pensament, Polonio i Margelí, Barcelona 1935, 95 pp. Xavier Llorens i Barba. Estudis i carrera professional. La seva actuació docent, extret dels Arxius de 1 'lnstitut de Ciencies, any IX, fascicle únic, Impremta de la Casa d'Assistencia P. Macih, Barcelona 1937, pp. 137-187. «La cultura filosbfica a Catalunya~, Erra d'Oc, febrer 1942, núm. 26, pp. 24. Articles a 1'Enciclopedia Espasa. Escrits entre els anys 1914 i 1935. Són: Fechner, Fichte, Filosofía, Giner de los Ríos, Gnoseología, Hamilton, Hartmann, Hegel, Historia, Hobbes, Hume, Kant, Locke, Loize, Llorens i Barba, Martí d'Eixalh, Nieizsche, Platón, Sabunde, Sanz del Río, Schleiermacher, Schopenhauer, Spinoza, Teoría del Conocimiento, Vives, Wolff i Wundt.