Ressenyes

Las jor:: :das del congreso sirvieron de marco, solidación, no exenta de errores ciertamente, de además, pil-a la realización de la asamblea de la un foro válido para la promoción de intercamSEHC en 1-1 que se nombró una nueva Junta Dibios sugerentes en el dominio de la historia (y la rectiva, al r empo que se fijó en Valladolid la sefilosofía) de la ciencia. de del pr¿,iimo congreso a celebrar en 1986. En suma, el 1 II Congreso de la SEHC marcó la conAndoni Ibava IV SEMINARIO DE HISTORIA DE LA FILOSOFÍA ESPAÑOLA Organitzat pel Departamento de Historia de la Filosofía de la Universidad de Salamanca i per I'Instituto de Ciencias de la Educación de la mateixa Universitat, entre els dies 24 i 28 de setembre es va celebrar la quarta edició del Seminario de Historia de la Filosofía Española. En aquestes pagines ja s'ha parlat d'aquest seminari que se celebra cada dos anys a Salamanca. En aquest sentit, i com que les tres edicions anteriors han estat recollides en forma de llibre, no cal que entrem en moltes presentacions del seu carhcter general. Només diguem que el seminari es consolida cap a la seva finalitat principal, que no és altra que la de contribuir a la comunicació entre aquells que es dediquen als diversos aspectes de la historia de la filosofia espanyola -potser per a nosaltres resultaria més comode dir-ho tot en plural: histories de les filosofies espanyoles, és un dir-, deixant de banda, -i aixb no és poc importantcaure en especulacions que interroguen per les dubtoses essencies de les filosofies de les nacions, i prescindint, per tant, de les velles polemiques del passit. Aquest any, les activitats han tingut una secció principal dedicada a les filosofies hispanoamericanes. Les diverses ponencies -entre d'altres de N.R. Orringer, J.L. Martínez-Gómez, A.M. Rodríguez Cruz i W. J. Kilgorehan servit per mostrar la dispersió del tema, la necessitat d'enfocarlo cap a una síntesi -encara que només sigui una abstracta idea de contexti l'elevat grau d'especialització que comporta cadascun dels seus continguts. Si mi5s no, no s'ha de perdre de vista que el període a estudiar és molt ampli -comenta amb la colonitzacró espanyola d'Americai la diversitat de paisos no pot ser més gran. Un altre apartat del seminari ha estat dedicat a la visió que es té de la filosofia espanyola a Franca i a Italia. Les ponkncies van córrer a carrec d'Alain Guy i de Pietro Prini, respectivament. Pensant en una futura ampliació d'aquesta secció, que no deixa de tenir el seu interes, no estaria de més tenir present que la visió que es té de la filosofia espanyola des d'altres paisos es pot enfocar des d'una perspectiva molt menys optimista, de manera que l'anhlisi estara molt més apropada a la realitat. D'una altra secció, la dedicada a diverses qüestions de la filosofia espanyola actual, podem destacar tres ponencies que són representatives de tres maneres d'aproximar-se a la historia de la filosofia, si rnés no en aquest seminari: la de Miguel Cruz Hernández sobre Zubiri -un model del que pot ser una bona aportació de les vivkncies personals a l'estudi d'un determinat filosof-, la de José Chamizo sobre l'estat actual de la filosofia del llenguatglc a Espanya -un exemple de treball ben documeritat i de síntesii la d'Alfredo San- tos sobre García Bacca -tot un exponent, potser una advertencia, dels estralls que podria arribar a fer un corrent filosbfic de tendencia garcia bacciuna. , Dues ponkncies -les de Cirilo Flórez i Antonio Pintor-Ramoses vzin dedicar als aspectes relatius als problemes i al mktode en la historia de la filosofia. Al nostre entendre, seria interessant que aquesta secció no desaparegués en futurs seminaris, si bé tindria el seu interks mantenir-la amb uns mínims de concreció i d'adequació a l'imbit general del seminari. Finalment, i paraldelament a les sessions, es va organitzar una exposició bibliografica adient a la tematica del seminari. Mentre esperem el llibre que recollira les ponkncies d'aquest any i pensant ja en la celebració del proper seminari -que s'anuncia dcdicat a les filosofies de les diferents nacions i regions espanyolesens podem congratular per la continuitat d'aquestes trobades, que de la mi del professor Antonio Heredia orienten l'estudi de la filosofia a Espanya cap a una actitud inteldigent i crítica. Antoni Mora