Ressenyes

de que pa la em- amb una con inuació desp o- po cionadamen eble en concep es espec e al que eien ende ina les esmen ades p esen acions de Kan i de Schelling. Vull di que el ema de l'ho- me de geni, en ambdós au o s, és més a ia un co ol.la i, un elemen obliga pe o no essencial de la se a eo ia. Pe consegüen , sembla logic aques a eblimen del ex , que és nés impu able al ema que a l'esc ip o , i només a aques en la mesu a que cal esponsabili za -lo de l'elecció d'un ema d'aques es p opo cions: el concep e de ge- ni als segles x nI i XIX. Dic aixo pe que, al meu pa e , An oni Ma í sap p ou bé que un eball basa en Dide o i Schi- lle que es les e e encies pe inen s a Kan i a Schelling, en e al es, li hau ia queda més o- dó. El cas és que el1 ha olgu esc iu e'l així ex- p essamen . A a és de o s qua e au o s es ans- pa en a la pe sonali a i el pensamen de qui els explica. El llib e, com he di , é in encions aca- demiques i o e eix elemen s d'e udició o ca in- e essan s (la his o ia de la ansmissió del pla o- nisme lo en í a la F anca de Dide o , passan pe les illes b i aniques, és especialmen a ac i a, i és un dels momen s en que sap g eu que l'edició no sigui comple a, que hi manquin les no es acla- a o ies que no adme una col+lecció de bu xaca). Pe o no es po dub a ni un momen que, al da- e a d'aixo, hi ha un esc ip o que llui a pe co- munica unes idees que són impo an s pe a ell, unes idees d'in ensi a di ícilmen con olable en- e les on e es d'una esi. Pe aques mo iu, la lec u a de L'bome de geni es a ancamen apassionan . A a bé, pe acaba , no és aques aspec e subjec- iu l'única cosa que dóna lluisso al llib e. L'ho- me de geni no és, de cap mane a, un assaig nés en e els al es assaigs ilosb ics que an ida als p es a ges de les llib e ies. És un objec e i un lloc en el sen i nés posi iu dels e mes. Pe la p o- undi a del ema que abas a, pe la senzillesa amb que l'exposa -la senzillesa i la o una que no- més poden so gi de la pene ació umiada- i pe la imaginació i la labo que Ma í hi ha in e i , aques eball és un pun de e e encia impo an pe a la iloso ia ac ual; almenys pe a la iloso ia ca alana, pob a, mag a, o is a, si es ol, pe o amb mol es ~ossibili a s d'anima -se una mica. Jaume Casals Pons Dic ionnai e des philosophes, PUF, Pa ís 1984 (2 ols.) Els ancesos han publica ecen men un bon dicciona i de noms p opis de iloso s. Denis Huis- man, iloso , es e a i pedagog ances -segons in- o ma el ma eix dicciona i que el1 ha di igi -, els 37 especialis es del Comi e Cien í ic p esidi s pe Jacques d'Hon i, inalmen , els 450 edac o s d'in- an e ia han e o s ells la eina de la do zena de Diogenes Lae cis que Mon aigne eclama a pe a o a epoc,~, pe pode umia i examina «cu- iosamen la o una i la ida dels g ans p ecep- o s del món i la di e si a dels seus dogmes i an- asies)). Mon aigne hau ia es ima aques diccio- na i, diu Ma cel Conche, imp essiona segu a- men pe les 2.700 pagines in-4' de lle a menu- da, a la se a In oducció. El Dic ionnai e des philosopbes espon, en p i- me lloc, a una necessi a u gen de la cul u a i- loso ica ancesa. Fe dinand Alquié explica, en un dels múl iples «p e acis» de l'ob a, que el Voca- bulai e de Lalande (1902-1923) no con é els noms dels iloso s a mode d'en ada i que el dicciona i d'Adolphe F anck (1843), a nés de se an ic, és una ob a dogma ica de comba , la missió de la qual a mol s anys que a p esc iu e. Els ance- sos, doncs, es oben pe p ime a egada amb una ob a d'aques es ca ac e ís iques. Els que no són ancesos, p obablemen ambé. Huisman esmen- a el Dicciona io de zloso ia de Fe a e Mo a i comen a que edóna nés impo ancia als iloso s espanyols)). És e iden que cal llegi «masa» alla on posa «niés». No calia ila an p im, pe que les 3.000 pagines in-4' del bon dicciona i de Fe - a e es an dedicades ambé als concep es i, és cla , un dicciona i exclusi amen de iloso s ha de con- eni més ioms p opis -mol s més- i més in- o mació sob e els seus pe sona ges. Ja és comuna la conside ació que, con h-iamen a la His o ia de la Ciencia, la His o ia de la Filo- so ia no é passa . Les idees no es no poden en- so a les an e io s. Pe aques mo iu po se ce que les e i a s ilosb iques -si és que n'hi ha- cal ana -les a busca , no en la his o ia uni e sal de l'e olució de la aó, sinó nés a ia en el seu sol na al, en el pensamen de cadascun dels ilb- so s. Sens dub e, aques dicciona i o e eix la pos- sibili a de du a e me, pe p ime a egada amb unes ce es ga an ies, aques eball que a des de l'a queologia, en el cas dels ilbso s més an ics, ins a la simple ne eja de la pols, en el cas dels nos es con empo anis. Huisman ad e eix que han olgu con egi un dicciona i mol obe . Obe en el sen i d'equi- lib a nacionali a s pe o ambé disciplines. Les on e es en e iloso ia i li e a u a no han es a gai e espec ades en els casos en que els au o s han e jus ícia a allb que deia A is b il: «la poesia és més e ade a que la his o ia*. Pe b, e iden men , el e que hi igu in ilbso s no p o essionals no compo a que aques dicciona i pugui con ond e's amb un Dicciona i dels Esc ip o s. Pe elabo a - lo, hom ha pa i d'un i xe de 15.000 en ades, algunes de les quals han es a omeses pe no exa- ge a l'ex ensió de l'ob a. En p incipi, doncs, el Dic ionnai e des philoso- phes és un dicciona i dels ilbso s de o s els pai- sos i de o s els emps. L'o og a ia ancesa ma- na en l'o denació al abe ica, pe o la e sió an- cesa a acompanyada, en els casos en que hi ha di e encia, de la e sió del nom en la llengua o i- ginal de l'au o . Amb o , hi ha unes quan es eus que no co esponen a noms p opis (pe exemple, «cínics g ecs)), «agus inisme», «con ucionisme ie - nami a))). Tcl s els a icles que supe en la do ze- na de línies an i ma s pel seu au o . Els a icles d'una ce a ampo ancia con enen un biog a ia succin a de l'au o , l'exposició del seu pensamen i la se a ob a, i una bibliog a ia, que en alguns casos sembla o ca comple a. A ali de mos a, pe al de o ma -se una idea de la dis ibució del pa- pe , Fon enelle me eix mi ja plana, com G ego- i de Nissa, Eugen Fink, o el nos e company de Depa amen , Oc a i Fulla ; Yehouda Hale í, Eusebi Colo me i Ka ol Woj yla, una pagina; De- wey, Foucaiil i Deleuze, es pagines; Spinoza, Be gson, Wi gens ein i Habe mas, ui pagines; Mon aigne i Hume, se pagines; Heidegge , sis pa- gines i mi ja. G icies a !la labo de la pila de gen con ac a- da pe PUF disposem sens dub e d'un ins umen ú il, que no sols ens pe me d'esb ina qui és Ana- han Aal o els noms nés impo an s de la iloso- ia ie nami a i a icana, sinó que p opo ciona p ou in o mació sob e Pla ó, Desca es, Kan , He- gel i els al es g ans au o s pe que pugui conside a -se un llib e d'es udi. J. C. P.