Ressenyes

L'al e g up d'esc i s és més dispe s i al ma- eix emps es a nés concen a en l'ob a menys coneguda del ilbso . Les eo ies socials desen- olupades a El homb e en la enc ucijada són anali zades i comba udes pe Sal ado Gine . El ma eix a A. Sánchez Vázquez o comen an els concep es de «socie a » i «ideologia» a La iloso ia ac ual o Cambio de ma cha en iloso ía. J. Mos e ín es concen a en els esc i s sob e lbgica; C. O. Sch ag i ambé P iscilla Cohn es ixen en algunes de les p eocupacions «exis en- cialis es» del p ime Fe a e ; inalmen , el mal- au a A. Deaño ens eco da l'exis kncia d'un dels a icles més p emoni o is sob e Wi gens- ein, esc i pel nos e ilbso l'any 1953. És ce el que ens diu F. Mi ó Quesada: la iloso ia de Josep Fe a e Mo a és, sens dub e, un e lex de la se a pe sonali a . «És un dels ilbso s menys dogmi ics», ac i ud que cons i- ueix una mane a lúcida d'en on a -se als emps de con usió que es em i in . El pensamen de Fe a e Mo a de uig o a mena d'Absolu s. El con inuisme es un in en de oba lligams, d'e- i a p egun es úl imes o onamen als. Aques ca ic e an i-absolu is a, an i-dogmi ic, ole an pe sob e de o , es a més i nés p esen a mida que són abandonades les p eocupacions on olb- giques i es guanya el e eny de l'acció o de la mo al. Una ob a consis en i igo osa, pe o al ma eix emps, enyida d'i onia, dis anciada d'u- na eali a inassolible del o . Una ob a ma ca- da pe l'au oc í ica i l'au oco ecció gai ebé ob- sessi es. Una ullada a la comple íssima biblio- g a ia eunida pe L. Mon oya co n pa de l'ho- mena ge, n'és una bona mos a. Fe a e Mo a ha ingu semp e en comp e els seus lec o s i c í ics, conside an i inco po an llu s obse a- cions a les no es edicions de cada Ilib e. Ja ho he di al es egades: l'ob a de Josep Fe a e és una ob a obe a i co n a al oman a l'espe a d'un nou homena ge. Vic o ia Camps Ramon XIRAU, G aons, Edicions 62, Ba celo- na, 1979. Di i desc i , Edicions 62, Ba ce- lona, 1983. La publicació a Ba celona l'any 1974 del poe- ma i «Les Pla ges» signi ica la ecupe ació pe a la poesia ca alana d'una eu madu a, o jada en l'exili mexica, dins una adició es k ica mol di e en a la que impe a a alesho es en els Pai- sos Ca alans. És po se pe aixb que Ramon Xi- au (Ba celona, 1924) esul a a, pe als seus p ime s c í ics, una eu di ícil de classi ica , que a la i hagué de llegi -se amb l'e ique a maldes- a de «poesia de l'exilip, que és co n di un calaix de sas e que aplega an a mes es indis- cu ibles (Ba a, Bengue el) co n a una munió de e sai es que algun mal dia embo ona en un pa- pe e amb enyo amen s més o menys pa ib ics. Pe so la memo ia del lec o ga bella les ob es i a la i es en an sols les que e elen au kn ica solidesa. A les al es el emps els apli- ca la se a «adiquia» i deu anys desp és se'ns a di ícil eco da i ols que el manda ina cul u al d'alesho es conside a a cessencials*. 1974 ou ce amen una anyada de colli a excepcional en la poesia ca alana, pe o en un u u con i- nua em llegin es au o s bisics: Xi au, Jaume Medina (que publica aquel1 any «Temps de Tem- pes a») i An oni Munné (au o de «F ui a d'A - gila»). . . que ce amen no o en els au o s més publici a s pels sa is d'aquells emps. La poesia de Ramon Xi au es consolida ple- namen amb l'apa ició del seu segon llib e a Ba - celona: «G aons» ( 1979, p bleg d'oc a io Paz). Es aques po se el llib e més sblid dels publi- ca s pel poe a Xi au, que especialmen en el lla g poema de la p ime a pa , onze can s, a i- ba al cim de la se a explanació. Po se el ema esencial de Xi au sigui la iden i a . Reconkixe - se, e oba -se, epensa -se en els objec es, en els paisa ges, en els Ilib es, cons i ueix pe al poe a el sen i del seu ia ge d'explo ació en e les pa aules. Com els oman ics que es ima i es udia amb passió des de la se a ca ed a de Mkxic, Xi au esc iu poemes pe a la eu; es ilís icamen el seu es o c -i el seu juga amb els sons- se - eix pe al que el lec o aci un es o c i eci i les pa aules, con e in -se d'aques a mane a en o simany del poe a en e els homes. 1 enca a un al e e con ind ia des aca de l'es il de Ra- mon Xi au: l'ús del llengua ge i la in en i a dels mo s. Com a poe a d'exili en una llengua mino- i a ia i op imida, el d ama més ín im i, alho a, uni e sal del c eado consis eix en eu e co n se li escapen les pa aules, co n len amen s'es- aeix la pa la del poble i s'imposa un model Ili- b esc i ed. Reco dem aquí les ca es deses- pe ades de Ne uda als seus amics demanan un dicciona i pe a pode sob e iu e a Rangoon. O la lamen ació pe l'idioma de Milosz en «El Pensamen Cap iu». O Agus í Ba a ma xan cap a l'exili amb un «Fab a» pe o equipa ge. Xi au ha expe imen a ambé aques suplici de l'esc ip o i la llengua pe duda. Com Ba a, ambé Xi au eacciona «in en an llengua ge)); e o ca les pa aules, els dóna signi icacions no es i c ea mo s compos os que algun dia hau- an de se emp a s pels jo incells poe es que -enca a- no podien llegi -lo. L'es o q del Ilen- gua ge en «G aons» és ema cable. El poe a s'a- e a a la pa la de la se a in ancia i diu «xim- bles» (aloc) i «pied al es» pe que sen necessi- a de e oba la eu d'un lec o , que imagina a a és de la pa la. El p océs d'in enció de llengua ge es a en- ca a més e iden en el e ce llib e: «Di i Desc i » i especialmen en el poema més signi i- ca iu del olum: «L7Anyell». Allí el poe a diu: «bla a lo », «peixosma », «descaps», «en- emosseguen», «ca adamen », «ca ain e ns», «ma anyells», «pe jamo s», «mo imo ». . . , mo s que e bniamen a ibui íem a la lí ica so- b e ealis a (Elua d), ca el seu o igen és, més a ia , la nos algia i unes go es de domini del llengua ge en una adició d'in en i a poe ica que e de Sal a Papassei («una gi ana p e- nys»), i de Llull, semp e da e alquimis a de l'idioma. «G aons» és un g an poema i alis a, mol en la adició de Ma agall-Sal a , i esc i en una clau, ambé, p o undamen ocada de adició ca blica. És Oc a io Paz qui a isa en el p bleg: «A "G aons" la comunicació esde é unió, les idees són o mes que podem eu e, oca , sen- i ; les ima ges, al seu o n, posseeixen una i- b ació que no és ísica sinó espi i ual. To nem a pensa amb els ulls, amb el cos». Oblida Paz que aques és el des í úl im de qualse ol poe- a que en me eixi el nom: se i de mi jance en- e els homes i «I'allb al e» (di ini a , ida, na- u a. ..), que no sab íem sinó enyo a a a és del cos. «G aons» és un poema ilosb ic en la mesu- a que plan eja el ema e e n de l'home que ce - ca el seu e obamen en la di ini a . Pe b el seu concep e del di í és sensuali a i in ellec e alho a: P ega (no, no pa la , p ega ) eu e' en les ulles dau ades g ego iosamen el can neix de la ba ca, el can b olla en la us a i a de la ba ca (11 La elació de l'home amb el di í ha menes e d'un mi jance que pe a Xi au en «G aons» s'anomena «Raó A den ». És aques un con- cep e de aó p ope a la passió que no a iba a se -ho en la mesu a que emp a un llengua ge so mes a egla i mesu a: en els ulls de l'in an -ah, ba ques- o a la o qa és ja Raó A den . Les xa xes pesquen peixos diminu s, les diminu es xa xes. Són peixos b eus ima ges de llu Signe. Glo ioses les mans del Signe es posen en el món i la mo - ida és ida i és ja ida la mo (VI Raó A den és la xa xa (ham pok ic?) que pe me ecolli en llengua ge els signes de la c eació i de la ida que, al amen , se ien e i- bles i co secado s. La ansmu ació, a i mado a de la ida, es eali za com a aó a den des de l'in an i la con ingencia ( ep esen ada pe la ba ca, me i o a de la ida). La aó a den duu a l'a i mació de la ida pe sob e de la mise ia nihilis a i del dolo : . . . L'a c de la llum malg a Dolo , can a, o can a (XI) Pe a Ramon Xi au la labo del poe a s'ins- c iu en una adició que é els seus ex ems en Holde lin i Rilke; com eUs c eu que és unció del poe a mos a als homes un camí que duen ja ineludiblemen insc i en sí ma eixos. Pe b a di e encia de la adició ge manica i p o es an , el nos e poe a és medi e i -i pe an sen- sualis a- i de adició ca blica. Aixb l'allunya d'un pessimisme que al es au o s, ins i o ca- alans, han expe imen a més igo osamen , El pensamen incula al jo i soli a i no és el seu. Si Schelling podia di que l'home és «una bes- ia idícula» i By on exclama a «Malei aquell qui ha c ea la ida», aques a solució no pe a- ny, pe o, a la adició en que po econeixe -se Xi au. Si De a un Go ied Benn la ic o ia a ui només po es a del can ó del pessimisme ca : « an sols la negació ajuda l'home a c ea el món nou de e s el qual endeix no an sols l'ho- me sinó la na u a», Xi au c eu, ben al con a i, que el iom de la posi i i a i de la ida és ine i able: To home eu quan mi a, les pa aules del Temple del seu Temple, la Ba ca (X) Des de la lec u a de «G aons» co n a poema de l'a i mació i del sen i de la ece ca humana, el poema «L'Anyell» é una es uc u a p o un- da de ca ic e simila . Es el ma eix au o el qui en la «No a limina » explica que el poema: « a b olla -la pa aula és exac a- en el cu s de deu o do ze dies de la p ima e a de 1981». Si pe a o poe a el e s és un p oduc e d'ob a- do cons ui a pa s desiguals pe l'expe ikncia, el Uengua ge, la aó i la ollia, no podem ex a- nya -nos que Xi au aci cons a el naixemen d'aques poema co n un ac e adical d'cinspi a- ció», d'exigkncia in e na, pe que jus amen la aó a den es udiada a «G aons» ha ia de de- semboca en un poema d'inspi ació bíblica co n «L'Anyell». «Di i desc i » (1983) és ins a a el da e lli- b e publica pe Ramon Xi au als Paisos Ca a- lans i, ce amen , el més desigual. Di idi en cinc apa a s: «Ima ges», «Via ges», «Memo ia», «L'Anyell», i «Di i desc i », ens ocupa em aquí del que ens sembla més impo an : «L'Anyell», i deixa em als especialis es en li e a u a l'es- udi dels al es apa a s als quals no old íem amaga , pe o, una c i ica. En aques úl im lli- b e Xi au ecull ma e ials de p ocedencia mol di e sa: des de poemes e s a nb ocasió d'un ia ge pe Eu opa, a ex os e e i s a la se a si uació amilia . Aques s da e s ens semblen massa ín ims i els p ime s excessi amen in- cula s a una adició cul u al. Poemes co n «Del- phi» o «San o ini» hau ien pogu ana més enlli de la desc ipció del ja sabu (l'au iga i l'ex- plosió olcanica) pe endinsa -se en un p ojec e de més olada. La c í ica, pe b, no po amaga l'ex ao dini- ia impo ancia del poema «L'Anyell» que jus i- ica, pe el1 sol, o el Ilib e. Pel que apo a de e lexió sob e un ema bíblic (Apocalipsi, 15-2 1 ) el ex és ja inusual en la poesia ca alana con- empo inia que, enjugassada enca a en sob e ea- lismes epigonals, sembla abandona els emes eligiosos a un e dague ianisme passa d'osques o a o mulacions de pseudopoesia ci il. «L'A- nyell», co n és sabu , cons i ueix la ima ge del iom de la di ini a sob e el peca . Pe a san Joan de Pa mos, 1'Anyell é una unció simbo- lica: ep esen a el C is i la pu esa del món nou cons ui sob e les unes de la de as ada Babi- lbnia/Roma. La cma e de les p os i u es i les abomina- cions de la e a» (Ap., 17, 5) és des uida en- e els plo s dels eis, els come cian s i els qui s'ha ien en iqui a nb la se a opulencia. S'ini- cia a a el egne de 1'Anyell di í que a noces a nb la se a església, la no a Je usalem, pe a ob i una no a epoca en que «les nacions camina an a nb la se a llum» (Ap., 21, 24) men- e «c eixe A l'a b e de la ida que a ui do - ze egades» (Ap., 22, 2). En un emps de baixa kpica i pos c is ianis- me, l'anyell de Xi au no és, pe o, el iom a- do del peca . Fins als da e s e sos no és pos- sible in ui l'espe anca de la econciliació i el e obamen a nb la di ini a eden o a. Cal pas- sa , abans, pe l'expe ikncia de la mo , que és ambé, co n en Ma agall i Sal a , «majo nai- xenga». La llui a en e la bes ia Babilbnia que: s'ajau obscena en el pou de la osca, eixuga osca de o ado a d'aus, dels dese s dels dese s, d'espases mol poc [ú ils (IV) i l'anyell cosmic que descob im: a a que les es e es i en, a a que gi en els as es i les ulles, de la Vida (11) é co n a conclusió el iom de la ida més plena: en els aims del po (VI11 En l'a i mació del iom inal de la ida i en la mo osa desc ipció de la mo - ins de la ben inú il de la noia de « en e un xic C a- nach» (V), plana una concepció de la poesia que enllaga di ec amen a nb la aó a den . E1 de esall de mo s compos os nous de inca enen en mans del poe a una exp essi i a no a i po- enciado a; la mo , di a un xic en l'escola o - mal del g an José Go os iza de «Mue e sin in», no s'acaba en el pessimisme del mexici («Anda pu illa del ubo helado/ anda, ámo- nos al diablo»), sinó en la con ianca de la ida, g an a i mado a, exp esada en e s de g an i- go Ií ic: Les ga ines onades, blanques llums d'ales i eles nú ols, cas elle es s'es onsen blau endins, gi a ol , gi a lo , d'ocells blancs, d'ocells [blancs (VI11 A di e encia de Go os iza («lleno de mí, si ia- do en mi epide mis/po un dios inasible que me ahoga,/men ido acaso»), Xi au és l'home de la con ianca, es e ei pel comba en e po encies que se li escapen: mosseguen omb es, en emosseguen, llisquen empes es de oc oig sense caliu i ens olen mo , e e na mo , e e na: ce cle d'e e ni a , malbec i mo . (1) Xi au alimen a amb aó a den una e que el duu a la alo ació d'una na u a i d'un ésse que, inalmen allibe a s de la con ingencia pe la mo i la esu ecció de la ida, apa eixen co n a sen i de la his o ia i del gaudi. A la i el ia ge no hau i es a inú il: hau i pe mes de e oba no an sols la cansó que can a en cada b i de cosa, sinó enca a més: la iden i a del poe a amb la cancó i la cosa. Y así, aquel que dis aidamen e salió un dia de las aulas, acaba encon ándose po pu- o p esen imien o eco iendo bosques de cla- o en cla o, as del maes o que nunca se le dio a e : el Único que pide se seguido y luego se esconde de ás de la cla idad. Y al pe de se en esa búsqueda, puede dá sele el que descub a algún sec e o luga en la hon- danada que ecoja al amo he ido, he ido siemp e, cuando a a ecoge se. (((Cla os del bosque)), Ma ía Zamb ano.) Ramon Alco be o A xiu de Tex os Ca alans An ics. Anua i pe a lJedició i es udi de ex os ca alans an e io s al segle XIX. Di ec o : Josep Pe a nau. Sec e- a i: Jaume de Puig. Edi a pe : Publicacions de la Fundació Jaume Bo ill, Ba celona. 24 x 17 cm. Volum 1, 1982, 520 pp.; olum 11, 1983, 676 pp. (Sigla: ATCA). L'ATCA és una publicació ca alana no a, de pe iodici a anual, que comp a ins al momen p esen amb dos olums, co esponen s als anys 1982 i 1983 -a ho es d'a a, no emb e de 1984, deu es a a pun de so i el e ce -, des inada, al co n es diu en la p esen ació del p ime núme o, «a edicions, es udis i exposi- cions de ciencia posi i a, sense pe o exclou e d'al es ipus de ece ca, en o n d'ob es d'au o s ca alans an e io s al segle XIX, qualse ol que si- gui la llengua en la qual o en esc i es)). Hi ca- ben ambé cd'al es apo acions que hi acin e- e encia, co n és a a desc ipcions de documen s, d'incunables i de llib es an ics, no ícies sob e ob es o llu s on s, sob e copis es o els seus ob ado s, sob e la lle a o la se a e olució. i sob e imp esso s, bibliog a s, llib e e s, ma - xan s de llib es i biblio eques», així co n ambé «sob e ins i ucions pedagogiques an igues», de o a l'i ea lingüís ica ca alana i, quan calgui, de « o el conjun de egnes i e es que o ma- en pa de la co ona ca alano-a agonesa)). Es ac a, doncs, d'un p ojec e ambiciós de « ece ca cul u al bisica», encamina a aconse- gui l'in en a i, la p ese ació i la publicació del nos e pa imoni documen al, pe al d'e i a -ne la dispe sió i la pe dua, i ambé, és cla , pe que no do mi igno a pels es udiosos del nos e pas- sa , an de l'epoca medie al co n del pe íode de la «decadencia». Aques es o q de ecupe ació de ex os s'inse eix en una adició que comp a, d'enqi de la Renaixensa, amb noms illus es, co n Mili i Fon anals, Rubió i O s, Ma ii Agui- ló, Je oni Rosselló, Ma eu Ob ado , Sal ado Galmés, Amadeu Pages, Ramon Miquel i Planas o Josep M. de Casacube a. Pe o una de les no e a s de 1'ATCA és que no es limi a als ex- os li e a is, sinó que pe segueix o a mena de documen s: ilosb ics, eolbgics, his b ics, ju í- dics, medies, e c. Un camp immens i gai ebé inexplo a , o a del cas de g ans igu es co n Ramon Llull o A nau de Vilano a (i enca a!).