Ressenyes

Joaquim XIRAU, Amor y Mundo y otros escritos, Península, Universitat Autbnoma de Barcelona y El Colegio de México, Barcelona, 1983. La gran activitat que Joaquim Xirau porta a terme durant els anys vint i els anys trenta a Barcelona (sobretot a la Universitat, com a dega de Filosofia, pero també a molts altres ambits de la política cultural d'aquells anys) ha fet que sovint s'oblidés que Xirau era, abans que qualsevol altra cosa, i per vocació, filbsof. A aquest oblit ha ajudat el fet que la part més important de la seva obra la va escriure a l'exili mexica. Només un llibre d'ell, escrit i publicat a Mkxic, s'havia reeditat fins ara a Barcelona: Manuel B. Cossio y la educación en Espaga (Mkxic 1945, Barcelona 1965), justament l'únic llibre seu que no és prbpiament de filosofia. Podem dividir l'obra escrita de Xirau a l'exili en tres grups: textos sobre filbsofs contemporanis (sobre Bergson i sobre Husserl); llibres, com digué ell, «fets de records», ja que a l'exili va redescobrir Llull, Vives i l'esmentat Cossío; finalment, llibres on exposa unes preocupacions filosbfiques més personals. Tots aquests llibres de l'exili són una continuació directa de l'obra i activitat que Xirau havia portat a terme a Catalunya. Aquesta continuitat queda perfectament reflectida en el llibre ara editat a Barcelona, que pertany de ple a aquest darrer grup, el de la filosofia més personal de Xirau. De fet, Amor y mulzdo (1940), el primer llibre escrit a l'exili, és la maduració dels últims textos que ja havia publicat a Barcelona: L'amor i la pevcepció dels valors (1936) i Charitas (1938). Els altres textos, inclosos en aquest llibre que ara comentem, decanten aquesta tematica de l'amor cap a una preocupació pel temps que, d'una manera afortunada si bé ingenua, va definir Reine Guy com una «teoria no conformista del temps». Aquests textos són Lo fugaz y lo eterno (1940) i Las dimensiones del tiempo (1946). El que ens confirmen aquests textos és que a tota l'obra de Xirau s'afirma un to obert i suggestiu de meditació, la qual cosa vol dir que en la seva filosofia no hi ha prbpiament punts d'arribada, ja que aquests són al2 per a continuar la recerca. Amor y mundo comenqa dient que el llibre s'adreca a uns problemes de la major importancia (que allí no fa més que apuntar), els quals caldra reprendre per a plantejar els fonaments ontolbgics d'una concepció del món. A I'inici de Lo fugaz y lo eterno, Xirau declara que escriu al servei de la imperiosa necessitat d'escriure una nova Ciutat de Déu. 1, afegeix, en aquest llibre ofereix unes reflexions en busca d'uns «principis». Aquesta recerca l'havia iniciada en els seus primers textos sobre Leibniz, Rousseau i Descartes, on feia una esquemhtica analisi crítica de l'idealisme subjectivista modern. D'aquesta analisi conclou que cal recuperar l'espiritualització del món de la filosofia moderna tot superant el solipsisme que l'acompanya. en els textos de finals dels anys vint (com El sentit de la ueritat, 1927), Xirau orienta la recerca cap a una axiologia que té finalment una important troballa en la filosofia de l'amor: és l'amor, acaba dient en aquests textos (que culminen i se sistematitzen a Amor y mundo), qui ordena i jerarquitza els valors implícits en la percepció de les coses. En els textos posteriors referma aquesta concepció, i indica els tres regnes propis de la filosofia: sensacions, idees i valors, tot negant que la temporalitat pugui convertir-se en el factor transcendental o constitutiu de la realitat. L'amor cristia ha descobert un sentit d'interioritat que explica el sentit de la filosofia: lluny de ser esclava de l'objectivitat (com la ciencia), ella esta al servei de la subjectivitat, si entenem aquesta en un sentit desproveit del matís psicolbgic i empíric. En el punt de la fugacitat i l'eternitat, Xirau veu situada la filosofia i, per tant, l'home mateix. La filosofia es converteix així, per a Xirau, com la salvació de l'home. Antoni Mora Juan David GARCfA BACCA, Infinito, transfinito, finito, Anthropos, Barcelona, 1984. J. D. García Bacca, nacido en 1901, inicia sus publicaciones en 1928. Desde entonces, solamente en los años 1937-38 y 1981 deja de publicar algún escrito; y lo más normal es que aparezcan muchos títulos suyos en un mismo