"Filosofia de l'exili" i exili de la filosofia

((FILOSOFIA DE L'EXILI)) 1 EXILI DE LA FILOSOFIA No be BILBENY Com l'apassiona , que en e dues anques a ia pe la all esp ejan , deixa enda e a el seu pas i omple els seus ulls asse i s en el pensamen de [l'encon e i s'acompanya ja de l'ab acada i la eu, a a jo, o na a l'exili on callen les coses, on es mesu a el emps pel que s'espe a an sois, pujo pe e oba el qui és jo ma eix i madu a, únic, de mi ma eix i del meu déu sal ado , i en l'impuls consen i cap a l'ha monia ixada, dins la pos a que em enc c eo l'au o a b illan . CARLES RIBA Elegies de Bie uille, XI L'exili és aquell allunyamen de I'indi idu espec e del seu país que es duu a e me pe aons o mo ius diguem-ne polí ics. De egades aques a expa iació és olun a ia; de egades, so- in , o qosa, pe que hom ha ixa una pena sob e nosal es -des e amen -, o pe que, sense més p o ocol, s'ha obe la eda con a el nos e cos mo al -pe secució, almen . Bé que els lími s en e l'obliga i el acul a iu no són, ampoc en aques a ma e ia, gai e cla s. 1 enca a, oba -se anca a la p esó pe segons com s'ha e ús de la pa aula, o oba -se mobili za a la gue a sense que ens l'hagin demanada, és, a pa- e meu, eu e's igualmen exilia . En una o - ma o al a, la iloso ia, posem pe cas -i n'és el nos e-, s'ha e , es a, no a es egades, en, anzb i pe l'exili dels seus caps pensan s. 1 ins pod íem di que, al com és e el món enca a, una iloso ia po ada ins a les se es da e es con- seqüencies polí iques és semp e una iloso ia pe a l'exili, iidhuc ísic, mal que li shpiga, del seu comp omes au o . La eali a és an plebea que no cald ii que ni els exilis dels ilbso s inguin semp e u gi s sub specie philosophiae, sinó que bas a a pe a guanya -se l'expulsió de la ciu a p opia una ce a mane a educada, si es ol es- pec uosa, de sen i -se ciu adh. Pe que, des de Soc a es, la ciu adania oman o ensi a enca a. Aques , pe mi i-se'm, és el e de l'exili que conco e, al inal de la segona República, so- b e alguns ilbso s ca alans. UNA DETERMINADA TRADICIO D'EXILIS Da e amen s'es h imposan el e me «Filo- so ia de I'exili», di , sense més, dels lbso s ca- alans exilia s a conseqüencia de la da e a gue - a ci il. El g up d'aques s que hom é en con- side ació és, en els casos que conec, aquell que com a compos pe au o s incula s, pe o i- gen o adopció, a la Ca alunya de l'epoca epu- blicana, s'inclou -pe o sense al na u alesa de g up- en el conjun he e ogeni de pensado s es able pe l'his o iado José Luis Abellán al seu llib e Filoso ia española en Amé ica, publi- ca a Mad id el 1967. Aques a con inua essen l'única monog a ia de base de que disposem - pe a una isió gene al del -si es ol- so- b een ks con ingu d'aquella «Filoso ia de I'exi- li». Així, el g up de ilbso s ca alans exilia s a la a lla dels qua an a ha pe ingu , in ex en- so, el o ma pels au o s segiien s -i ci o sen- se p elació: Joaquim Xi au i el seu ill Ramon, Josep Fe a e i Mó a, Jaume Se a i Hun e , Da id Ga cía Bacca -pe que p o essa a, i pu- blica, a Ba celona-, Robe Saumells, Lluís Fa é i Mag e, Joan Rou a i Pa ella, Domenec Casano as i Edua d Nicol. A a bé, abans que es i en e m aques a nb- mina haig de e uns comen a is al ma ge. No en a é a discu i si Ramon Xi au, que només comp a a quinze anys d'eda el 1939, o Lluís Fa é, que ma xi l'any.. . 1931, poden, en i- go , ca aloga -se dins la nos a «Filoso ia de l'exili», Tanma eix, en un o d e iden ic, em pe me o d'es end e el meu dub e e s la pe - sonali a de Da id Ga cía Bacca, el qual -i no pe aó del seu idioma ni del seu o igen- no és gens icil d'aglu ina amb el subsec o de « ilbso s ca alans», dins la in ellec uali a es- panyola exiliada el 1939. Jo, almenys, no eig cla el nexe i I'abas de Ga cía Bacca dins la cul u a i en especial la iloso ia ca alana -o no el eig an cla com d'al es casos simila s. Em eme o només al sen i comú, que em diu més a ia dels nexes cul u als cas ellans de I'au o esmen a . Poc emps més a d, un al e eximi pensado , Zubi i, ensenyii du an unes empo- ades a Ba celona i no pe aixb gosem lliga -lo al cpensamen ilosb ic ca alb: en i a an obe - a com es ulgui, pe b és cla que no dóna pe an . Deixo només apun ada aques a qües ió dels possibles exceden s d'adsc ipció dins del g up que ens ocupa; qües ió i ial, amb o , al pensamen ma eix, pe b no pas al p opbsi d'his o ia -lo o de comen a la se a his o ia, Amb aques a sensibili a p oposo de e le- xiona , en can i, sob e els ja no hipo e ics «au- o s exceden s» que comen a a, sinó els e ec- ius pe sona ges absen s de la con encional e- lació de ilbso s ca alans exilia s a an de la da e a gue a ci il espanyola. Com que la llis a d'aques s és, amb esc eix, p ou nés lla ga i sob e o clamo osa que la dels an e io s, haig d'a ibui el seu e -abans de passa al de- all- a la al a, a a pe a a, d'es udis publi- ca s sob e l'exili iíosb ic ca ali, i a que, men- es an , hom es e ia massa del ci a llib e d'Abellán, del o insu icien pe a nosal es. L'his o iado mad ileny no pa la dels p ime s exilia s, és a di , dels qui so i en l'any 1936 pe mo ius polí ics. A Ca alunya aques s o en p incipalmen els pensado s de condició ecle- siis ica. Va ésse el cas de l'his o iado Miquel Ba llo i; dels assagis es de a anni obe Ca les Ca dó, Albe Bone i Pe e Bo doy-To en s, així co n dels omis es adicionals Ramon Ro- que , Joan Tusque s i Josep Ma ia Roig i Gi- onella. En aques a llis a dels ilbso s emo- gu s el 1936 hau íem de conside a co n d'una si uació anexa a la de l'exili la del ambé eli- giós i his o iado Ignasi Casano as, íc ima dels p ime s mesos de la gue a -el seu exili se ia, doncs, «in e io »-, i, al capda all, la d'aquells p o esso s uni e si a is que, co n Jo - di Udina i Domenec Casano as, o en cessa s de llu ci ec pe o d e exp essa del go e n de la Gene ali a . (Abellán si ua Casano as co n a in eg an , sense més, de l'exili epublici, el del 1939.) Pe b segui an sense ésse ac a s uns quan s pensado s més. L'assagis a i ilbso F ancesc Pujols ob e la llis a dels oblida s pel que a al 1939. S'hi ha d'inclou e ambé el singula Dí- dac Ruiz, au o de di e ses ob es amb olun a loso ica; o, no gai e lluny, Joan Mon seny («Fede ico U des»), eb ic ana quis a, au o de La e olución de la iloso ia en España. El ilbso Josep Ma ia Capde ila, an ic deixeble de d'O s, i el seu consemblan , l'assagis a Mau- ici Se ahima, seguido de Mounie , hague en igualmen d'exilia -se. Pe e Co ominas, un al- e «esc ip o d'idees», i animado , a més de di e ses ac i i a s ilosb iques, hagué ambé de ma xa ; co n Augus Pi-Sunye , el p es igiós isibleg i eb ic o ma en les idees de Ramon Tu ó. El psicbleg i co esponen in ellec ual de Joaquim Xi au, Emili Mi a, in oduc o de la psicoanalisi a Ca alunya, ampoc és esmen- a quan s'hi deu ia. Com Gab iel Aloma , el eo i zan del mode nisme que s'an icipa en al- guns pos ula s al Noucen isme. 1 com, a la i, els assagis es polí ics Manuel Se a i Mo e , Joan Como e a, Jo di A que , Joaquim Mau- ín, Josep Pallach, An oni Ro i a i Vi gili, An- oni Fab a i Ribas, Josep Ma ia Ba is a i Roca ... And eu Nin, d'al a banda, ma ca, amb el seu seg es i assassina -el segon, a Ca alunya, des- p és del de Fe e i Gua dia, d'un «home d'i- dees»-, la i a més c uel de l'exili in el.lec ua1 ca ali. Ni o l'exili de pensado s ca alans, p o oca pe la gue a ci il ou, doncs, el de l'any 1939, ni o s els exilia s -malg a l'an- ologia ame icana d'Abellán- o en cap a Ame ica. Podem pa la enca a de la con inui a d'a- ques exili en els pensado s, p ime , que o en depu a s pe o no a iba en a ma xa del país, co n Josep Calsamiglia, Jo di Ma agall i Edua d Valen í; i, d'al a banda, en aquells que, de dins es an , igualmen , ha ien de oba -se, en els anys qua an a i cinquan a, enmig d'un ad- e s eg& pe a l'ac i i a in el.lec G1, an de la li e a u a -Fus e , Se ahima, en o na -, co n de la docencia -Colome , Goma, Siguán, Sac is án, po se Mi aben . Fe i e , la « iloso- ia de l'exili» a iba enca a hs els anys seixan- a: José Ma ía Val e de, exilia a No dame i- ca, i el ci a Manuel Sac is án, expulsa de la Uni e si a . (La coacció ísica sob e la pa aula no és cosa an p e e i a en e nosal es: els ca- sos Xi inacs i Boadella, els a emp a s con a Fus e i els p ocessamen s ecen s con a pe io- dis es -pensem, si més no, en el de Xa ie Vi- nade -, se segueixen del ma eix o d e de cau- ses que p o oca en l'exili de la gue a ci il). Vull di , amb o aixb, que no podem a u a -nos en l'exode del 1939, sinó que aques é enca a ami icacions, i nés en el e i o i de les idees. Amb o , c ec que l'exili de ilbso s que dó- na a ui mo iu a l'an onomis ica «Filoso ia de l'exili» ha ep esen a el nés g an en ebanc pe a l'e olució del pensamen íilosb ic a Ca- alunya, quan aques ja po a a cen anys de cu s con inua -a pa i , p ic icamen , de la eins au ació de la Uni e si a de Ba celona. Al- es ad e si a s so e es pe la iloso ia ca ala- na con empo ania les eu em, al cos a d'aixb, mol en un segon pla: penso, sob e o , en la p ema u a desapa ició de Joan C exells i en la sob ada mig ació d'Eugeni d'O s. (La qual, - pe deu e's a mo ius polí ics: no és un exili am- bé?). Abans d'aquells cen anys de con inui a hi ha ia hagu , com se sap i s'ha de eco da , al es mo imen s d'expa iació d'in el.lec es, au en ic an eceden , pe signi icació i g anda ia de cada un, de l'emig ació epublicana. Són, e- ospec i amen , els dos exilis del~ libe als (1814, 1823), on hi oba em Monlau, Ma a, Ribo i Fon se e i An oni Puigblanch, en cos- a , aques , ja pe semp e a Lond es, a Blanco- Whi e. Més en e a hi hagué l'expulsió dels je- sui es i egalis es (1767), la qual suposa el p i- me desman ellamen -i de ini i a c isi- de la Uni e si a de Ce e a, man inguda pels p i- me s: pensem, si més no, en les igu es cabdals d'un Fines es o un Codo niu, animado s de l'únic ocus de ela i a «mode ni a » en les idees del XVIII ca ala. Els exilis d'in ellec uals enca a més an e io s són els de i a s de la gue- a de Sucessió (1714), de la dels Segado s (1652) i, pe descomp a , els que es donen a nb l'expulsió successi a, ia T ibunal de la Inqui- sició -au en ic mo o de l'exili hispanic-, de la comuni a jue a (segles x i XVI) i dels e as- mis es jun a nb els p o es an s (segle XVII). Els es alls, pe ce , d'aques a o gani zació de la in ole ancia e en esc iu e mol es pagines als «mode ns» Felix Ama , I'esmen a An oni Puig- blanch, el me ge i ilbso Josep Miquel Gua dia i l'esc ip o Pompeu Gene . Finalmen , en aques a llis a e ospec i a hau íem enca a d'inclou e, a í ol d'excepció i dins l'in e egne de la iloso ia a nb con inui a ( 1837-1936) que comen a em abans, els exi- lis mo u p opio -bé que mai ho són del o - dels ci a s Gua dia i Gene , del pedagog Fe - e i Gua dia, o s ells a Pa ís, així com del mo- de nis a Jaume B ossa, a Lond es, ben en a el segle ac ual. Si és que no olem a egi un al e «exilia in e io », el del maxim di uso del da winisme a Ca alunya i Espanya: Odón de Buen, ca ed a ic de biologia du an mol s anys a la Uni e si a de Ba celona, de la qual ou expulsa inalmen pe de ensa l'e olucio- nisme a les aules. 1 ampoc no iga gai e a se un memb e més de l'exili epublica. SOBRE EL TERME «FILOSOFIA DE L'EXILI» 1 ALGUNES QOESTIONS DE FONS El e me «Filoso ia de l'exili» és, al meu pa- e , an imp ecís com aquells al es e mes que li són més o menys connexes dins la his o ia del pensamen mode n a Ca alunya: «Escola de Ba celona», «Filoso ia del sen i comú», «Fi- loso ia del seny», «Neo omisme», «Pe sonalis- me», «Mode nisme» o adhuc -el da e que he conegu - «Escola omis a de Ba celona*. La millo his o iog a ia endeix a sup imi , en bon llina ge de nominalisme i economia del Ilengua ge, an es denominacions sob ea egides com sigui possible, comencan pe aquelles que no esul en cla es. T es qua es pa s d'aixo c ec que passa a nb les e ique es abans allu- dides. És di ben poc -i sob e o és di massa nega i amen - dels ilbso s exilia s que pe - anyen, abans que es, a la classe de la «Filoso- ia de l'exili». C ec que som al da an d'un epíg a ex a ilosb ic, pe quh no é elació a nb l'ob a ma eixa dels pensado s als quals es e- e eix, allb que ha d'impo a en p ime lloc a l'es udiós i a l'his o iado . A pa d'aixb, no hi ha un ma eix pensamen doc inal, una e- ma ica comuna ni cap simili ud de o o es il apa en s en e els ilbso s de l'exili. Cap elemen doc inal, almenys, en pe me , de momen , de dona a aques s pensado s un quali ica iu gene- ic a inen . 1, o a nb o , ja s'ha is , al a- men , que hi ha hagu més d'un exili collec iu de pensado s ca alans, idhuc en la mode ni a . La qual cosa ens a isa ambé del ca ac e sim- plemen ahis h ic de I'exp essió «Filoso ia de l'exili». Te me, doncs, que con é, al meu pa e , a ec uosamen ana oblidan . Com segu amen d'al es, p oduc e de la inap esa hispanica pe e his o iog a ia de les idees, comencan pe les p bpies -o po se pe no ha e sabu e ni aques a his o ia. En enc, així, que ja que no hi po ha e un p edica analeg, d'o d e ilosb ic, pe a e e i - nos als au o s esmen a s, I'únic que po se ad- me ien ó a un d'o d e his b ic gene al. P o- poso en aques supbsi , d'u ili za el e me «Filbso s ca alans de l'exili epublici» -sem- p e, és cla , que con ingui aques a comuna e- e encia biog a ica-; enuncia , pe o, que hom hau ia d'amplia a nb l'especi icació, pel que hem ana explican , «...de 1936», o bé a nb l'a egi «. . .del 1939», segons con eniencia. 1 enca a, posa aques da e , a nb la inco po a- ció d'un al e su ix: o bé «. ..a Ame ica», o bé «...a Eu opa», segons s'escaigui. To s ells, d'al- a banda, pe anyen si més no -jun a nb els qui no s'exilia en- al g up més ampli dels (( ilbso s de la Uni e si a Au bnoma de Ba ce- lona», que comp end ia de Jaume Se a i Tomas Ca e as a Josep Fe a e i Josep Calsamiglia. L'al a qües ió p elimina pe a l'es udi d'a- ques s ilbso s de l'exili, i, pe an , abans que en éssim sob e llu pensamen ma eix, és, e i e , la in es igació de les possibles in luen- cies eb iques ca alanes, siguin les endbgenes -és a di , les ebudes en e ells-, siguin les exbgenes o ecollides d'al es pensado s aliens al g up p oposa . Dins d'aques capí ol penso, a a ma eix, en mi ja do zena d'indagacions pen- den s. Així, cald ia, p ime amen , de ini l'a- bas de la iloso ia de Llo ens i Ba ba damun Jaume Se a i Hun e , el més e11 de o s els ilbso s ca alans de l'exili epublica, de o s els quals -sense excepció- ou p o esso . Cal no oblida que, pe exemple, Se a es p ocla- ma no sols deu o , sinó seguido i o del qui ha es a el p ime p o esso de iloso ia de la eins au ada Uni e si a de Ba celona: l'in e- es pe publica les Lliqoízs d'aques és una p o- a més del seu seguimen con encu . Una al a qües ió pe apun a : la elació del més e e a dels deixebles de Se a, F ancesc Mi aben (n. 1888), no sols a nb l'idea i del p ime (ames e Se a.. . »), sinó a nb la iloso- ia del sen i comú empa ada pe Llo ens - an elogiada pe l'anglb il au o de De la Bellesa-, i de la que Se a, anma eix, hau ia a iba a e de mi jance sob e el seu alumna uni e - si a i. (Pe e Fon i Puig, coe ani de Mi aben , ou ambé alumne de Se a i Hun e , pe o no ens dóna indicis su icien s pe c eu e en una elació in ellec ual elle an a nb el seu mes- e). Un e ce ema a esb ina és la in luencia exe cida pe aques sob e el jo e Joan C e- xells -alumne igualmen - (n. 1896), que ini- cia eIs seus esc i s espe ona pe I'ale a con a el « ela i isme», ad e i pe Se a en el con- jun de la iloso ia con empo ania. El « ela i is- me» e a pe ambdós la conseqüencia de edui -en enien- el p oblema de la ce esa a la e- i a «psicologis a» o a la e i a «posi i is a» a nb les quals culmina ia el pensamen del se- gle passa . No és pe un casual que C exells o ien és la se a esi doc o al cap a la Ibgica mode na, a pa i de la eo ia de les p oposi- cions de Bolzano i de la Ibgica ma ema ica de F ege i Russell, és a di , l'ambi de les « e i- a s absolu es» capaces de des e el so ilegi e- la i is a. Pe b, en aques sen i , no és menys in e essan la elació doc inal en e Se a, una al a egada, i els seus al es deixebles, quasi coe anis de C exells, Joaquim Xi au (n. 1895) i Joan Rou a i Pa ella (n. 1897), o s dos exi- lia s el 1939. Si I'apa a -se del « ela i isme» po a C exells ins a la lbgica i l'epis emologia ealis a, en aques s dos au o s esmen a s po - a a, espec i amen , e s la me a ísica dels a- lo s - ia Schele i la enomenologia- i la pe- dagogia especula i a, a a és de Dil hey i Sp ange . Xi au, almenys, i com el nos e p i- me seguido de Russell, no es al ia a en els seus esc i s de jo en u l'allusió al al ela i- isme de la e i a . Es pod ia e , si més no, un es udi compa a d'aques a iple i simul ania incidencia pe sonal del pensamen de Jaume Se a, el qual, du a e me, ens pod ia ajuda po se a eni un p incipi d'uni a de isió sob e la iloso ia ca alana del nos e segle, que a a pe a a no enim. 1 més, enca a, quan s'es a ac an , a nb la gene ació de C exells, de la p ime a que ens posa en con ac e di ec e a nb el pensamen anglosaxó. Un al e o d e d'in lukncies que ó a bo d'es- b ina és la p esump amen deixada pe la ilo- so ia de Joaquim Xi au -i no al a ien ele- men s pe c eu e que és una hipb esi p ospe a- ble- (al meu pa e el ilbso nés des acable de l'exili epublica) sob e o s i cadascun dels seus aulmnes més anomena s, an els esilia s ma eixos com els de l'«in e io ». Pe o d e c onolbgic: Fa é i Mag e, Nicol -eis seus dos deixebles més an ics-, Bo ill, Casano as, Ma agall, Fe a e , Calsamiglia, Goma i, més ega, Ramon Xi au, coinciden s, c ec, amb aquella onamen al p eocupació de Xi au pe les dades p elimina s del pensa : l'a ec i i a , la comunicació, l'on ologia de I'home. Pe úl im, una da e a conjec u a sob e la o mació ca alana de Fe a e i Mó a, l'al e g an pensado -al meu gus ambé- de l'exi- li ame ica, («exili», enca a a ui?). Aques a és: el as e d'Eugeni d'O s, almenys, en ob es com Les o mes de la ida ca alana -pal&s, enca a que no es digui-, i, sob e o , en la o mació del seu me ode ilosb ic. Així, l'«in eg acionisme» p esen a, en la nos a mane a de eu e, una con- comi ancia poe ica amb l'i bnic dialoga , en d'O s, en e les ca ego ies oposades del pensa- men - en e els concep es pola s, segons Fe a- e . A ui ja hi ha p ou deixan -ho insinua . L'exili és quasi el des í del pensamen . La iloso ia segueix el compas del camina , del pas- seig, que és la eloci a na u al de l'home. Quin ilbso no és i ine an ? La co onació de la iloso ia és el seu des í caminan . ~Com no pod ia ésse un al e el des i d'un pensamen que es ol ins a la se a da e a conseqüencia? Si la iloso ia au en ica és i ine an semp e, és, pe b, e an algunes egades. És I'ho a del seu egne, al qual no pod ia coneixe , al amen , més que d'aques a o ma nega i a. Hi ha, pe el1 ma eix, o a una noblesa de l'exili, i més enca a en el d'aquell que ja es p oposa un dia I'ésse i ine an . És la o una, en aques cas, de la c í ica del coneixemen , del coneixemen c í ic, del coneixemen . L'au en ici a és desa- ian , i aixb sol ésse -sense que degui, sense que hagi d'ésse -ho- una candida u a a l'e - ancia. La mi ologia ens ho eco da: Adam, i Edip, i P ome eu. La ida d'alguns ilbso s ens ho ensenya: Sbc a es i Pla ó; Vi es i Desca - es; Spinoza i Hobbes; Vol ai e i Rousseau; Ma x i Nie zsche; F eud i Wi gens ein; G amsci i Benjamin; Landsbe g i Ado no; Sa - e i Russell; Chomski i Neg i,. . . La iloso ia i a é un his o ial no sols de censu a sinó d'exi- lis ambé. La iloso ia cau elosa -i exi osa- coincideix, en can i, amb el epbs del seu au- o : A is b il, Tomas d'Aquino, Locke, Hegel ... La di e encia que hi ha, pe a la iloso ia, en e un es a i l'al e, en e el econeixemen i la ep esalia pe pensa , és la di e encia que hi ha en e la con o mi a i la c í ica. O el pensamen com a consolació i el pensamen com a p egun- a. O en e l'exi i el Regne. Semp e hi ha ha- gu , hi ha, un exili espe an la in ellig6ncia. La despossessió del ilbso ha es a la se a co o- nació; no dic que ho hagi de segui essen . Al cos a d'aques adicional exili poli ic de la iloso ia hi ha, a ui, un exili d'una al a me- na: l'os acisme cul u al, al qual es euen obli- gades a ui algunes o mes d'exp essió del pen- samen . Pe exemple, i pe con inua , el pensa- men ca ala. Pe b no menys el que s'exp essa en cas ella; o en ancks, o en i alia. La iloso ia en llengües lla ines iu la consciencia d'es a des e - ada de l'ambi de la iloso ia in e nacional. És la iloso ia 'que es eu, de o a i de dins, com a iloso ia exiliada. Els seus memb es ens mo em en una zona ex a e i o ial que, a o es i a , despe a l'in e es -quan el despe a- dels me- opoli ans pel que é d'exb ic i de pun a de o- man icisme: la ideli a a la Ilengua, a la his b- ia.. . 1 aixb que ni l'una ni l'al a no p eocupen gai e als au o s cen als. La iloso ia que a ui es a a Ca alunya, i ja no diguem la que es a en ca ala -a pun de desapa eixe del o , pel camí que anem-, é a sob e un ag eujan : pe any a una cul u a sen- se es a . A pa que no é ampoc d'al es més pe i s mi jans.. . ¿No se a que els Filbso s de 1'Exili som a ui nosal es? Pe b, en i, ja aques- a és una qües ió que ens sob epassa.