Les doctrines de Karl Marx i llur destí

LES DOCTRINES KARL Richa d LOWENTHAL" Ac ualmen no es posa en dub e que Ka l Ma x ha es a un dels g ans pensado s del nos- e segle, que ha in lui subs ancialmen en la consciencia de la humani a mode na, en les se- es condicions d'exis kncia i en el seu des í. Tan poc «ma xis es» són, en sen i doc ina i, la ciencia social i la his o iog aiia, co n poc imaginable és llu assolimen o al sense l'apo - ació de Ka l Ma x. La doc ina de Ma x ha dona impuls al ma eix emps a mo imen s de masses o almen di e en s, pe b o s e olucio- na is a la se a mane a; als mo imen s socialde- mbc a es en llu endencia basica, a pa i dels quals o en c eades les ac uals democ dcies occi- den al~, o, en o cas, o en essencialmen eo - gani zades; als mo imen s comunis es, dels quals p o enen les dic adu es de pa i de Rús- sia i Xina i els esul a s de llu con ínua ex- pansió de pode ; i ambé en el pensamen d'una se ie de mo imen s e oluciona is dels paisos desen olupa s essonen les idees ma xianes, al- menys en llu e enyimen leninis a. Aques a mul iplici a d'e ec es é el seu o i- gen no només en la sín esi ma xiana d'idees ex- e es de múl iples a els, no només en la uni a de la isió de conjun ma xiana d'una mul ipli- ci a , d'dmbi s pe al a banda sepa a s co n la iloso ia i la his o ia, l'economia i la polí ica, sinó cen almen en el dualisme de l'impuls del pensamen ma xii. Ca Ma x ou pe una banda un in es igado cien í ic que consag a mol s anys de la se a ida a I'ambició in a igable d'aconse- gui coneixemen s cada egada més amplis, com- p o ables empí icamen i més uni s Ibgicamen . Pe b ou alho a, sense adona -se'n, el undado Sigui'm pe mes, abans de onamen a de alla- damen aques a in e p e ació, di quelcom sob e les a els del pensamen ma xis a. Un lloc comú so in ci a pa la de les in luencies dels socia- lis es u opics ancesos, de l'economia nacional classica anglesa i de la iloso ia idealis a alema- nya. Es coneix p ou bé el ons de la qües ió quan es diu que Ma x ou un con inuado de les idees de l'ala adical de la illus ació an- cesa i de la g an Re olució F ancesa, pe b ambé quan es diu que la c í ica -sob e o anglesa- ha ia admes la singula i a his b ica de la illus- ació i seguí conscien men la in enció hegelia- na de e una sín esi del acionalisme i de la his o ia del pensamen ; alho a Ma x a se ma - ca decisi amen pe l'expe iencia de la indús ia capi alis a del segle en an , que on més amplia- men s'ha ia desen olupa e a a Angla e a. Al ma eix emps, en enia, en p incipi, co n Hegel, an la e olució polí ica ancesa co n la e o- lució indus ial anglesa, is es des d'Alemanya, i que aques a es a a menys desen olupada an polí icamen como indus ial, pe b que e a més ecep i a espi i ualmen , i espe a a, co n Hegel, que l'espe i del món es igués a pun d'emp en- d e el camí «cap a un al e país», p bpiamen di Alemanya. La se a isió del món es o ma en la igília de I'any 1848 i ou ma cada pe I'es- pe anqa en una e olució alemanya que supe- a ia les conques es del model. Desp és del a- cas d'aques a es concen a, en p ime lloc, en I'ob a cien í ica de la se a ida i en l'obse ació, igualmen a lla g e mini, i en l'assesso amen dels mo imen s ob e s in e nacionals que es de- sen olupa en. d'una eligió de l'enqa, d'una doc ina de la ea- ~~b aixo, hau ja d'es a cia que en Ii zació de la sal ació en aques nón mi jan~an el concep e d,una espe anqa in amundana in- la llui a social i polí ica. P ecisamen , aques ca- gué en p ime 1loc, i inspi a e~ igo ós i in a i- dc e doble de la doc ina ma xiana explica el gable eball cien i ic dels anys segUen s no me- seu e ec e eno me, pe b de e mina ambé els lí- que 1yac i i a pos e io . aques a mi s d'aques e ec e. espe anca, la concepció d'un o d e ideal de la * Nascu el 1908 a Be lín; des del 1961 és p o es- so de Teo ia i His o ia de la Polí ica Ex e io en la Uni e si a lliu e de Be lín. És especialis a en ma e ia de elacions Ec -Oes . Les se es publicacions p incipals són: Més en112 del capi alisme, 1947; Recaiguda o- mdn ica, 1970; Socialisme i democ dcia, 1974; La Se- gona República, 1974; La Unió So ie ica com a pode mundial, 1976; El can i de socie a i la c isi cul u al. P oblemes u u s de la denzoc a i zació de I'oes , 1979. ** T aducció de l'alemany de Judi Vila . -, socie a , alho a acional i espon ani, que p o- enia de l'ala adical de la illus ació, ou incu- lada a la c eenqa en una legi imi a de la his o- ia que aapi és a aques i. Semblan s concep- cions de la his o ia en eali a ja o en desen o- lupades a F anca pe Condo ce , i desp és pe S . Simon; i Hegel in en a de p esen a la his- o ia uni e sal idealis amen co n un p og és en la consciencia de la llibe a . En Ma x, aques a idea d'una legi imi a de la his o ia di igida e s la sal ació p engué la o ma que suposa a en els inicis l'exis encia a eu d'una socie a «p o- o-comunis a» p imi i a sense classes; en el anscu s del desen olupamen econbmic i so- cial s'hau ien o ma di e en s o mes, esul an s unes de les al es, de classes socials; i a la i hi hau ia de nou una socie a sense classes en el g au nés al de desen olupa nen . El pa a le- lisme d'aques a isió amb la his o ia bíblica de la sal ació amb les se es e apes pa adís-peca o iginal-pa adís és no o i. Pe o en Ma x aques a isió sac o-his b ica ep un ons e i icable empí icamen , designa pe ell ma eix co n a «ma e ialis a». Amb aixb, la da e a o qa mo iu del desen olupa nen his- b ic se ia l'e ec e ecíp oc de les puixan s ne- cessi a s humanes i de les c eixen s o ces p o- duc i es. L'augmen de les o ces p oduc i es exigi ia a a, en o es les e apes, la c eació de no es elacions de p oducció, és a di , en p i- me lloc la c eació de classes socials -1'explo- ació dels esclaus pe l'amo dels esclaus, des- p és dels campe ols se s pel noble p opie a i de la e a i inalmen dels eballado s «lliu es» pel p opie a i capi alis a. La co esponen an- sició d'un d'aques s o d es socials al següen s'e ec ua pe la llui a de classes -la o ca mo- iu immedia a dels g ans can is his b ics. A la i, aques desen olupamen a a possible, co n a conseqüencia de l'augmen eno me de les o ces p oduc i es en la socie a indus ial capi alis a, la ansició e s una no a socie a sense classes, ja que p odui a la llui a de classes del p ole a- ia indus ial -la p ime a classe que només pod ia emancipa -se- acaban amb o a la do- minació de classes. En la conce,pció de Ma x, en el sen i sac o-his b ic, del que no e a plenamen conscien , el p ole a ia juga el pape del sal- ado . En la in e p e ació o odoxa dels deixebles de Ma x no s'ha econegu mai aques aspec e eli- giós de l'enca de la isió ma xiana de la his o ia; nés bé ha es a desc i co n el ui d'una ilo- so ia del «ma e ialisme dialec ic». De e , Ma x no s'es o ca mai pe a c ea un sis ema ilosb ic; aba més a ia en la Dialec ica hegeliana un me ode heu ls ic al amen uc í e pe a les se- es in es igacions his b iques i de les ciencies socials, sense conside a -la, co n més a d e en els escolis ics ma xis es, co n un me ode de demos ació; i ou «ma e ialis a» en el sen i que aplica aques me ode al món de l'expe ikn- cia sensible. Pe an , pe a comp end e la con- cepció ma xis a de la his o ia no és esencial accep a les econs uccions escolas iques pbs- umes del seu «sis ema ilosb ic»; nés bé és es- sencial que aques a concepció de la his o ia con- ingui, p escindin del seu sen i ul e io sac o- his b ic, coneixemen s cien í ics signi ica ius. No és ce només que les es uc u es de classes de les socie a s depenen decisi amen de la si uació i el ipus de llu s o ces p oduc i es -pe exem- ple, l'es uc u a bu oc a ica dels clissics despo- ismes assii ics depen de la impo ancia d'un sis ema cen ali za de egadiu a i icial, o, a Eu opa, la dominació eudal de la e a del p e- domini d'un al e ipus d'ag icul u a, o la ansi- ció e s al capi alisme a nb o ces de eball «Iliu es» de la ansició a la manu ac u a i des- p és a la indús ia maquinal. També és ce , en o cas, que, en el desen olupa nen occiden al, sob e o des del Renaixemen , la dinamica eco- nbmica de les o ces p oduc i es i de les neces- si a s ha es a la on p incipal de o a dinamica p bpia del desen olupamen social, que ha e- pe cu i en les llui es de classes i en els can is del sis ema social i polí ic. El descob imen d'aques a in e dependencia ha can ia la isió de la his o ia occiden al am- bé en mol s homes que de cap mane a són cons- cien s de la se a p ocedencia ma xis a. No és cla amen alida en la ma eixa mida pe a Rús- sia, en la his o ia de la qual els can is dinamics han so gi al lla g dels segles, no de baix de la p oducció i de l'es uc u a social, sinó de o a i 110 ex- de dal , pe a les necessi a s d'au oa i mac' ' e io de l'apa ell es a al za is a; i enca a és me- nys alida en mol s «piisos desen olupa s» ac- uals que en el seu emps o en sac i ica s a la polí ica colonial occiden al només pe que no ha- ien p odui cap dinimica p bpia compa able a la dinamica occiden al. La compa ació mos a que al dinamica es i lligada a les condicions ecniques i econbmiques i ambé a les ins i u- cionals i cul u als, i pe a copia -la s'es o cen aques s paisos a ui dia amb més o menys exi . Pe b el descob imen ma xia d'un ac o essen- cial de la dinimica del desen olupa nen occi- den al no es edueix pe quP aques descob i- men no es mos i, en gene al, co n el1 c eia, co n a clau uni e sal pe al desen olupamen his b ic: Que el descob ido aci inicialmen sem'blan s es imacions exage ades de nous conei- xemen s onamen als és en la ciencia del o no mal. Pe b l'in e es de coneixemen de Ma x na u- almen no ilid pe a la dinimica del desen o- lupamen his b ic en gene al - ilid, en especial mesu a, pe a la dinimica de l'acumulació de ca- pi al en l'ac uali a i en el u u . En de allades in es igacions anali zi co n el capi al, que de i- neix co n a plus- ilua del alo incuba a Angla- e a s'ha ia so mes p ime a l'an iga p oducció a esanal i s'ha ia c ea la indús ia mode na, i co n el come c capi alis a ha ia es es el nou mode de p oducció no només dins del món occi- den al, sinó ambé en els paisos de ci ili zació o almen di e en i ha ia e desapa eixe llu s adicions i ins i ucions. Amb o aixb, Ma x ou al ma eix emps inexo able en la desc ipció de les conseqüencies, so in inhu nanes, de l'ex- plo ació capi alis a an en la se a pa ia co n en els e i o is de la se a, so in iolen a, expan- sió, i illimi adamen op imis a en l'espe anqa que la di usió uni e sal d'una ecnica cada e- gada més p oduc i a pe una banda, i la c eació d'una abula asa cul u al, mi jancan la des uc- ció de o es les adicions, pe una al a, c eessin les condicions pe al p bxim encimen del capi- alisme en la socie a sense classes del u u . Ja que Ma x es a a con engu que ambé aques mode de p oducció, inaudi amen dinimic, esde- ind ia halmen , co n o s els an e io s, una ba e a pel desen olupamen con inu de les o - ces p oduc i es i p odui ia els seus p opis en- e amo s en el p ole a ia , cada egada més nomb ós i uni e salmen explo a i uni ica . Pe aques p océs d'au o ep essió del capi a- lisme, la c í ica ma xiana p e eia es legi i- mi a s essencials de l'economia polí ica. En p i- me lloc, p e eia la dependencia de la p oducció capi alis a de les p i ades ambicions de bene ici del p opie a i co n a ba e a necessi ia de l'aug- men dels ing essos i del ni ell de ida de la massa eballado a sob e el mínim i al neces- sa i, només lexible en els lí ni s con encionals, pe ep odui la o qa del eball. En segon lloc, eia una endencia his b ica en el cas de la axa de bene ici com a conseqüencia necessi ia de la pa de capi al augmen ada amb el p og és &c- nic en els cos os o als de p oducció, i igual- men co n a causa necessi ia del descens pe ib- dic de les in e sions, i pe an , de les c isis eco- nbmiques pe ibdiques i de l'ag eujamen ine i- able de les c isis econbmiques; pe o ell espe- a a una endencia his b ica e s l'inc emen de l'«exe ci de ese a» indus ial d'a u a s i pe aixb, e s l'inc emen de l'es a de mise ables dins del p ole a ia , co n ambé la insegu e a exis encia1 del seu conjun . En e ce lloc, espe- a a, amb mo iu de la endencia pe cep ible e s la concen ació, cada egada em menys mans, de la p opie a capi alis a, una con inuació de la uina de les classes mi jes independen s, amb la qual ha ia comenca la ma xa iom al del ca- pi al indus ial, i així, doncs, una pola i zació p og essi a de la socie a en e una mino ia min- an de capi alis es en un pol i una majo ia c ei- xen de p ole a is sense p opie a s i caigu s en la mise ia en l'al e pol, pola i zació que només podia acaba amb l'exp opiació e olucioni ia dels exp opiado s pel c eixen p ole a ia cons- cien de la p opia si uació i dels p opis in e- essos. No ull aquí ac a la undació de la eo ia ma xiana de l'explo ació, ni la eo ia del alo que li se eix de base. Tan discu ida ha es a semp e, an indiscu ible és el pape cen al que juga l'ambició de bene ici en la p oducció capi- alis a. De les p ediccions de alo de l'analisi econbmica ma xiana depenia ins a quin pun pod ien dedui -se del pape cen al de l'ambició de bene ici ine i abili a del p og essiu ag eu- jamen de les c isis cícliques, de la c eixen pola- i zació de il'es uc u a social i de la c eixen mise ia de la massa, i ins a quin pun s'han con- i ma en la eali a . Allb més kil és espond e a la qües ió de la alidesa de la « eo ia de la concen ació» co n a eo ia de la pola i zació social. La deducció de la disminució en el nomb e de p opie a is inde- penden s, de classe mi ja i campe ols en les lleis de la p oducció capi alis a e a lbgicamen co - ec a i s'ha con i ma empí icamen . Pe b l'espe- ada pola i zació social no ha esde ingu pe una se ie de mo ius. En el lloc de les classes mi ges independen s, s'han es able cases de p o eido s dependen s, ela i amen segu es, i alle s de epa acions. La disminució del nomb e de co npe ido s capi alis es independen s es i en on de l'implia dis ibució de la p opie a d'ac- cions en e pe sones, la pa de les quals en el con ol dels emp esa is és una icció ju ídica, pe b eal en el bene ici. La pa dels eballa- do s indus ials en la població disminueix cons- an men en o s els paisos indus ials desen- olupa s, o segons la pa aula de moda, pa'isos pos indus ials, en a o del pe sonal d'o icina, el se ei indus ial i el se ei públic. En un mo , enim endencia a la concen ació del pode eco- nbmic sense una endencia a la pola i zació so- cial. L'espe anca ma xiana en el necessa i ag eu- jamen de les c isis cícliques es basa a pe una pa en Il'obse ació de les c isis de la se a epo- ca, pe una al a pa en la undada espe anca, eb icamen alida, que la axa de bene ici cau a a nb la p og essi a in e sió de capi als no no- més pe ibdicamen dins del cicle sinó ambé his- b icamen dins del cicle. Hem ingu pe o n pe íodes d'ap oximadamen 25 anys de cicle be- nigne i de cicle igo ós. Pe b, soio e o , la im- plan ació d'una polí ica es a al, no p e is a pe Ma x, que aspi a a a nb els ecu sos iscals de Keynes a l'ocupació plena i al c eixemen con- inu de l'economia, ha edui en el qua de se- gle pos e io a la 2." Gue a Mundial el enb- men de les c isis cícliques a ecessions ma ginals. La c eixen i di ícil ecessió de la da e a decada es basa en els can is es uc u als, co n l'escas- se a d'ene gia i de ma e íes p ime es, els p o- blemes del medi ambien i l'ajo namen de la di isió del eball econbmic mundialmen , que a nb els me odes keynessians de go e n global no poden soluciona -se, pe b que ampoc no é- nen cap in e dependencia especí ica a nb la di&- * mica de l'ambició de bene ici, ni les luc uacions cícliques de la axa de bene ici a nb el cicle de c isis, que han es a accep ades ambé pe l'eco- nomia mode na no ma xis a en la o ma dels concep es keynessians de l'«e icikncia ma ginal del capi al» i de l'equilib i en e l'es al i i la in e sió a a és de 1Iu s luc uacions. Pe b una legi imi a his o ica del sen i de la axa de bene ici no s'ha con i ma ; més bé no s'han espec a les economies es a als dels ano- mena s paisos «socialis es». La p edicció ma xiana depenia lbgicamen de les espe ances d'una pola i zació c eixen de la socie a i de les c isis ag eujades. Pe aixb, s'ha con i ma an poc co n aques a. Degu a l'«assis- encia social es a al» en el món occiden al s'ha ele a el ni el1 de ida dels eballado s indus- ial~ i de la població eballado a en gene al an inaudi amen que en els paisos indus ials s'ha acaba a nb la p opie a capi alis a o econb- mica mix a pe pa la d'un «p ole a ia » -a menys que es conside i el «subp ole a ia » co n a g ups pe i e ics pe judicials, acos uma s a les mino ies nacionals o acials. Aques da e és un p oblema g eu en una se ie de paisos -pe o no en el sen i de la p edicció ma xis a. Lluny de desen olupa una consciencia e oluciona ia, la classe eballado a ambé s'ha in eg a cada e- gada nés en la socie a en o s els paisos indus- ial~ occiden als, on ha ia o a adicionalmen comunis a o, ins a poc, enca a ho o a a: l'a- nomena Eu ocomunisme epe eix en els piisos lla ins, a nb ce e as his b ic, el desen olu- pamen de la social-democ acia en la es a de 1'Eu opa occiden al e s la e o ma polí ica en el ma c dels es a s democ i ics. Amb aixb a ibem a la doc ina poli ica de Ka l Ma x, en la qual cal di e encia dues com- ponen s: una concepció u bpico- e olucioni ia, que ou desen olupada en el Mani es Comunis- a i en la e olució del 1848, i ambé en emps pos e io s, no e oluciona is, e inguda co n a objec iu inal eo e ic, i una concepció del pa- pe que juga el mo imen ob e desen olupa , nacional i in e nacional, en el p esen no e olu- ciona i, que Ma x p ac ica en els anys seixan a del segle XIX en la P ime a In e nacional i en enda an . La concepció polí ica onamen al de Ma x es basa en la in e p e ació que o Es a se ia l'ins- umen de pode d'una classe dominan pe a op imi les classes pe elIa explo ades: en la so- cie a sense classes del p imi iu comunisme no s'hau ia dona cap Es a , i en la u u a socie a sense classes ampoc no se'n dona a cap. Ta s els Es a s capi alis es se ien, pe an , necessa- iamen , dic adu es de la bu gesia independen - men de si Ilu o ma polí ica os mona quica o epublicana, dic a o ial co n a la F anca de Na- poleó 111 o pa lamen a ia co n a Angla e a. No- més la p esa de pode pe pa del p ole a ia pod ia acaba a nb aques a dominació bu gesa de les classes; pe o ampoc condui h de seguida a un Es a sense classes i de llibe a es a al: en e la socie a capi alis a i a socie a sense classes hi hau ia necessa iamen el pe íode de ans o mació e oilucioni ia d'una en l'al a, i aques a ans o mació pod ia p odui -se només mi jan~an la dic adu a de la majo ia p ole a ia sob e la es a de les classes explo ades. El concep e de dic adu a de p ole a ia no p o é de Ma x, sinó de la adició dels com- plo s comunis es ancesos de Babeu en la e o- lució ancesa i de Blanqui en els emps de Ma x. En aques s signi ica a polí icamen e la dic adu a del pa i disciplina o gani za cen a- Ii zadamen que in en a en c ea ; i en aques sen i , l'assumí ambé el conspi ado e olucio- na i us Tka schew, amic de Blanqui, i el eali - za més a d Lenin so a l'apellació a Ma x. Pe b en Ma x ma eix, el concep e de la dic adu a del p ole a ia no enia el sen i de dic adu a de pa - i : Ma x l'ha ia de ini mi jan~an el seu con in- gu de classe, pe b les se es idees sob e la o ma polí ica e en bas an inexac es i al lla g de la se a ida les can ia di e en s egades. O iginal- men pensa a en una analogia p ole a ia amb la ase dic a o ial de la e olució «bu gesa» an- cesa so a Robespie e i el Comi é de Salu Pú- blica, que ja no e a la dic adu a d'un pa i o gani za . En la e olució del 1848, en la que Ma x pa icipa ac i amen en les iles dels de- mbc a es adicals i co n a undado del nascu mo imen ob e alemany, ei e a la ma eixa idea als memb es de la «Lliga dels Comunis es», el comanamen de la qual abans ha ia accep a , que desp és de la se a opinió, els comunis es hau ien de se una especie de lle a in ellec ual en el mo imen de masses, pe b «cap pa i es- pecial, al cos a o en en a als al es pa i s de ebaLlado s», co n ja es deia en el Mani es Co- munis a. En comenca l'any 1850, desp és de la de - o a de la e olució, Ma x es éu l'au oc i ica, en una ad essa de l'adminis ació cen al de la Lliga dels Comunis es, de que el1 ha ia negligi la cohesió de la Lliga en la e olució; aques és el p ime i l'únic documen en el qual posa en elleu el pape clau del pa i e oluciona i -po se so a la in luencia dels emig an s blan- quis es, amb els qui eballa lla o s, desp és del seu e o n de l'exili londinenc. Pe b ja pocs me- sos desp és dissolgué la Lliga dels Comunis es pe que s'ha ia con e i en una sec a que ja no man enia I'o d e en la eali a pos e olucion~- ia. En la P ime a In e nacional ac a d'in- luencia o es les o gani zacions associades de eballado s, pe b mai no p o i de unda un pa i mol ka en les se es idees. Al con a i, al 1871 enal í, en nom del conselle gene al de la In e nacional i en el seu esc i sob e la «Gue- a ci il a F anqa», la Comuna de Pa ís co n el p ime exemple eal d'una {(dic adu a del p ole- a ia ». Pe b la Comuna e a del o di e en a una dic adu a de pa i -els seus ep esen an s e en lliu emen elegi s d'en e una majo ia de pa i s independen s, so a els quals els blanquis- es e en una mino ia. El que aba Ma x en el seu model ou, o a de les mesu es socials i I'es- pe i de llui a de la en a i a, la eunió en les mans dels eballado s elegi s del pode legis- la iu i execu iu, a més de la enúncia a o a bu- oc acia p o essional i el man enimen dels e- p esen an s ma eixos en o emps e ables. E a el model d'una democ acia adical, di ec a, que al 1917 Lenin p oclama co n a exemple dels So ie s i que a ia sup imí, desp és de p end e el pode , mi jancan la subo dinació d'aques s so a el seu pa i bolxe ic. Finalmen , desp és de la mo de Ma x, el seu company de eball i de llui a F ied ich Engels quali ica la epública democ a ica de o ma polí ica na u al d'una «dic adu a del p ole a ia » en el sen i ma xis a. Na u almen , Ka l Ma x omangué ins la se- a mo , du an quasi bé cen anys, un e olu- ciona i, no només en el sen i social del mo , sinó ambé en el sen i polí ic -pe o p ecisa- men no ou el p opagandis a i enca a menys els p ecu so o gani zado d'una dic adu a de pa i e oluciona ia. En e els pensado s socia- lis es que l'in oca en a p incipis del segle in , Rosa Luxembu g, amb la se a e en la espon a- nei a e oluciona ia de les masses, es igué més a p op d'ell que no pas Kau sky d'una banda o Lenin d'una al a. 1 la ma eixa con icció ma - xis a en la ine i abili a d'una iolen a e olució polí ica, en la p esa de pode a mada pe pa del p ole a ia pe al de eali za l'objec iu so- cialis a, la limi a, ja al 1872, en el momen de la dissolució de la P ime a In e nacional, als paisos amb du s apa ells es a als mili a s i poli- cíacs, co n la F anqa bonapa is a i 1'Alemanya de Bisma ck: en les se es amoses con e ses d'Ams e dam, desp és del cong és de dissolució de La Haya, exp essa la con icció que en els paisos sense exe ci pe manen ni policia cen a- li zada, co n Angla e a, Es a s Uni s i po se ambé Holanda, se ia imaginable un iom de- moc a ic del mo imen ob e sense e olució iolen a. 1 a ibem a l'al a pa de la concepció polí- ica ma xiana, la que de e mina la se a idea de les missions a lla g e mini del mo imen ob e en si uacions no e oluciona ies. Es basa a, jun a nb o l'in e nacionalisme i o a la con icció de la impo ancia d'una consciencia del des í eo e icamen onamen ada, en el coneixemen que el mo imen ob e p o oca necessa iamen di e en s expe iencies so a les condicions de di- e en s paisos i desen olupa di e en s o mes de llui a. Malg a la g an in luencia que Ma x podé exe ci sob e els documen s de la P ime a In e - nacional, pe aó dels seus coneixemen s eno - mes de les elacions polí iques i socials, del seu ho i zó in e nacional i de la uni a de la se a concepció eo e ica, mai no in en a d'imposa , a nb l'ajuda de manipulacions o gani zado es, ni un p og ama uni ica ni una es a egia comuna a o gani zacions associades de base an di e en s co n els sindica s anglesos del seu emps, hos- ils a o a o mació de pa i pe o o gani zada- men o s, als quals es suma ien en p ime lloc sindicalis es p oudhonians allunya s de la polí- ica i més a d sindicalis es bakuninis es e o- luciona is, semp e dhbils en llu o gani zació, p o inen s dels paisos lla ins, socialdembc a es suissos de llengua alemanya, p bxims a la inco - po ació en la In e nacional, «lassalleans» i «eise- nacheans)): Ma x es ia que la p opia expe ien- cia d'aques mo imen ajun a ia uns i al es i p end ien el camí que ell ha ia conside a eo- e icamen jus , i conside a co n a missió p b- pia, p ime , posa en ma xa aques p océs mi jangan l'acen uació dels in e essos basics c~~lec ius i desp és, acili a -lo mi jancan la consul a i discussió sense in en a d'exe ci el pode de comanamen . Una se ie de bibg a s que con ien més en les mani es acions de la in ole ancia pe sonal de Ma x, en la abia i el desp eci en on dels seus « i als» que mos a en la se a co espon- dencia, que no pas en la p ac ica de la se a con- duc a polí ica en la In e nacional, han dibuixa el e a d'un ana ic & id de pode , la in ole- ancia o odoxa i la consciencia de nissió del qual l'hau ien con e i en un p ecu so neces- sa i de Lenin i S alin. Han dona massa impo - ancia, a nb aixb, a la manca pe sona1 del seu ca ac e , en e ec e poc amable, en la se a signi- icació his b ica, i han menysp ea el eball in el.lec ua1 i polí ic d'un g an pensado d'una mane a so in absu da -han adjudica la dic- adu a bolxe ic a un imme escu a an passa . Na u almen Ma x semp e seguí in en an , co n o s els di igen s de dis in pa e , de e p e ale en la In e nacional les se es opinions an co n e a possible a nb a gumen s; pe o no enia cap pa i p opi o acció o gani zada en les se es des, i pe an no podia ni olia in en a im- posa les se es especials opinions. Sob e o la de ensa de la uni a de l'associació in e nacional d'aques s mo imen s he e ogenis pel seu desen- olupamen u u ou pe a el1 més impo an que la apida imposició de les se es p bpies eo ies. La dissolució inal, desp és de la de o a de la Comuna de Pa ís, no ou conseqüencia de la in ole ancia de Ma x, sinó de l'ac i i a cons- pi ado a in a igable de Bakunin, qui ealmen o gani za una acció in e nacional i alho a com- p ome é la In e nacional degu a la se a colla- bo ació sense esc úpols a nb el us Ne schajew, ana ic de la des ucció. Aques desen olupa- men , que Ma x deixa el 1872, e a només el camí de la dissolució, pe al d'assegu a el u u del mo imen ob e . La since i a del pensamen ma xis a pe una mul iplici a de o mes del nou mo imen , jun a nb o a la c í ica al que el1 p e eia co n a es- pec ius p ejudicis nacionals, es mos h de nou en la da e a decada de la se a ida. Així con- inua el desen olupamen d'ambdós onamen s de la socialdemoc ~cia alemanya, de la Allge- meinen Deu schen O bei e ue eins undada pe Lassalle i de l'o gani zació c eada pe Augus Bebe1 i Wilhelm Liebknech , a nb els di igen s de la qual s'associa amis osamen ins llu eu- nió a Go ha l'any 1875, i celeb a aques a un- dació del pa i men e c i ica du amen i al ma- eix emps, el concep e de des i in e n al p o- g ama de Go ha. Així, pe b, mos a ambé el seu espec e als e oluciona is ussos de Na od- naja Wolja, que no e en guia s pe la olun a doc ina ia de des ucció co n Bakunin, sinó pe la manca o al de possibili a s d'acció democ h- ica en els anys se an a en el camí del e o , pe b que al ma eix emps p oclama en l'objec iu de les eleccions lliu es desp és de la caiguda del za isme. Fou en una ca a a la se a an ecesso a en la llui a, Ve a Sassuli x, on Ma x esc igué les conegudes pa aules que diuen que la se a doc- ina no és cap cpasse-pa ou ~, cap clau uni- e sal pe a I'es a egia i la ac ica dels mo i- men s socialis es de o s els paisos i so a o es condicions. He in en a mos a co n es ba egen i s'im- posen en la doc ina ma xis a elemen s d'una c eenca en la sal ació en l'enca amb elemen s d'una analisi cien í ica en pa peone a. Aixb ambé e a alid pe a l'ac i i a polí ica de Ma x. Volia dona al nascu mo imen ob e socialis a, de la signi icació his b ica del qual es a a p o undamen con encu , una ima ge cla- a de la se a missió conjun a pe damun de o- es les di e encies i d'un objec iu comú de e o- lució social -si es ol, olia ensenya -li un concep e comú de sal ació anhelada. Pe b el1 semp e es eia només co n a mes e d'aques mo imen , mai co n a di igen en el sen i polí- ico-o gani za iu: olia se el seu p o e a, no el messies -el messies de la humani a , segons la se a concepció, e a la classe eballado a ma ei- xa. Igualmen , aquí adica la di e encia pe p h- cipi en e la eligió de l'enga de Ma x pe una banda, i el mo imen i 1'Es a o ali a is pe una al a, que Lenin o gani zh en aques a eligió de I'ench: I'esskncia del mo imen o ali a i és el comp omís d'espe anca en la sal ació en un pa - i de e mina so a un di igen de e nina : el po ado d'aques a espe anca ja no és una igu a social objec i a, una classe o nació, sinó un pa - i i una pe sona -el messies ep un nom p opi. Pe aixb, l'elemen eligiós de l'engd, u bpic, de la doc ina ma xis a, e a ce amen una condició p e ia pe al desen olupamen pos e io e s la dic adu a bolxe ic, pe o cap condició p e ia assolida; l'es a o ali a i e a una conseqüencia possible de la doc ina ma xis a, pe o no neces- sa ia i ce amen cap conseqüencia p ojec ada pel seu c eado . Pe aixb ens p egun em sob e l'e ec e his b- ic de la doc ina ma xis a. Ha íem di e encia en ella els dos componen s onamen als: pe una banda una p omesa de sal ació en l'ench, i pe una al a un esul a econbmic de l'o iginali a i anscendkncia de la e olució; ambé mos h- em co n ambdós elemen s es con onien en la concepció polí ica de Ma x. Es na u al que amb- dós elemen s hagin ingu di e en s des ins his- b ics. El des í ípic dels descob imen s cien í ics peone s és que en p ime lloc so in ensopeguen amb l'oposició ehemen dels especialis es. Una ase de la imposició pas a pas segueix ípicamen la se a in eg ació en la massa o al del sabe , del qual es di e encia a cada egada menys. Fi- nalmen , en el anscu s del desen olupamen cien í ic s'adelan a o almen o en pa i esde é una pa in eg an de la his b ia de la ciencia. Les eligions de l'enca enen so in un impe- uós inc emen de la e co n a conseqüencia d'una c isi social més du able. Pe b pe que es- an subjec es a les condicions d'una ase de e - minada de la his b ia, i pe que p ome en un pa adís a la e a que no po esde eni , enen necessa iamen un emps de ida limi a co n o es les eligions c eado es de cul u a que es onamen en en la anscendkncia de la ida de l'enci. Més a ia o més a d empallideixen alli on no s'in en a una eali zació e olucionh ia en el me ons de la ida de cada dia; pe o poden guia les no es c isis socials, al egada cap a un « e i al», un nou enéixe de l'espe anqa eli- giosa in amundana que, cla amen , és enca a més e íme que el p imi iu inc emen de la e. Pe b quan es a l'in en d'una eali zació e o- luciona ia i desp és de sac i icis so in di ícils es econeix pe i co n a mani es amen acas- sa , pe den llu c kdi i es solidi iquen en pa o- le ia cínica. Aques s ípics desen olupamen s ambé es poden segui en els descob imen s cien í ics ma - xians pe una banda, i en les p omeses de sal- ació ma xianes pe una al a. Les idees ma xia- nes sob e el pape que juguen les o ces p oduc- i es, les elacions de p oducció i les llui es de classes en la dinimica de la his b ia han exe ci , desp és de la o a oposició dels inicis, un e ec- e immens en la his b ia de la ciencia i la socio- logia de l'ac uali a , més enlla del ce cle d'a- quells qui es decla en pa ida is del «ma xisme». Pe b men e les qües ions plan ejades pe Ma x en aques sec o esul a en al amen uc í e es, els in en s ensopega en amb espos es nés dog- ma iques i nés «ma xis es» de l'oposició co n nés es seguien explo an aques es qües ions plan ejades. Ja ens hem e e i a la di e si a del cu s his b ic en les cul u es no occiden als, en les quals manca la dinhmica ca ac e i zada pe l'occiden , i pe aixb el signi ica dels ac- o s cu u als i ins i ucionals menysp ea pe Ma x. 1 així, ce amen , els esc i s d'his b ia con empo hnia de Ma x, en pa b illan s, mos- en que es a a Uuny de o mula una esi es- e a de la p imacia dels mo ius econbmics en la conduc a humana, així, ce amen , mos en que en el cu s mode n de la his o ia, ins de la his b ia del mo imen ob e i de la ida eco- nbmica, ell menysp ei an el pape del nacio- nalisme com el adi d'acció de 1'Es a en les socie a s mode nes. D'aques a mane a, de la im- posició dels coneixemen s his b ics i sociolbgics onamen als de Ma x i de llu in eg ació en el desen olupamen cien í ic gene al, s'ha in e i necessa iamen ambé el coneixemen dels seus lími s. En la ciencia econbmica, la eo ia ma xis a del alo mai no ha es a del o accep ada, pe o la concepció del capi alisme com a una o mació his b ica de l'economia on l'ambició de bene ici ha desen olupa una dinimica singula , és im- pliamen econegu . L'ha mbnica in e p e ació d'aques sis ema econbmic impugnada pe Ma x, segons la qual un minim d'in e enció es a al en el mecanisme del me ca assegu a un mixim de uncionamen inin e ompu del sis ema eco- nbmic, en e i a no ha desapa egu de la dis- cussió cien í ica, pe o es mani es a més en la p edica dels seus pa ida is que en la p ac ica dels go e ns dels pa'isos capi alis es, p escindin del seu « e i al» poc e icac so a el nom de «mo- ne a isme». Pe b així, ce amen , l'al e na i a keynessiana a aques a de l'ha monia en els p opis coneixemen s bisics conco da a nb la doc- ina ma xis a del cicle de c isis, sense que Key- nes ós conscien apa en men d'aques a conco - danca, així, sens dub e, la poli ica econbmica de go e n global basada en Keynes i en els econo- mis es suissos s'ha adelan a a la doc ina de c isi ma xis a a nb mi jans iscals i de polí ica pecunia ia. Si Ma x no p e eia les possibili a s de go e n econbmic de l'es a , ambé en la sub- sis encia de la p opie a capi alis a en els mi - jans de p oducció, enca a menys pogué p e eu e els mo ius de les c isis o almen mode nes, que es a en subjec es a la limi ació ísica del c eixe- men de la p oducció mi j ancan el ei e a esgo- amen de les on s d'ene gia i de les de ma e- ies p ime es, i al p og essiu de e io amen del medi ambien pel c eixemen . En e ec e, una de les majo s e olucions pos -ma xis es del nos e pensamen au en que en lloc de l'espe a de la cap i i a u u a de les o ces p oduc i es mi - jancan la p opie a capi alis a i en Iloc de l'espe- anqa en el desencadenamen de les o ces p o- duc i es en el capi alisme, s'ha p odui un de- sencadenamen c eixen , imp e is , de les o ces des uc i es. La concepció poli ica ma xis a del pape que juga el p ole a ia ha con ibui essencialmen a des e lia l'au oconsci&ncia del mo imen ob e en mol s paisos, i ambé a la se a con esió d'in- e nacionalisme, que ja l'any 1889, poc desp és de la se a mo , es obi en la undació d'una no a In e nacional de pa i s democ i ics-socia- lis es; ambé la comp ensió d'aques s pa i s es- pec e a la necessi a de collabo ació a nb les o - gani zacions sindicals independen s com a ep e- sen an s dels in e essos labo als immedia s dels eballado s ou omen ada pe les se es idees. Pe b la se a concepció que so a les condicions de les elacions de p oducció capi alis a de o Es a , independen men de la se a o ma polí- ica, és necessa i un ins umen de dic adu a de la bu gesia, p o enia d'una epoca an e io al ple desen olupamen de la democ acia mode na, en la qual els Es a s eu opeus desen olupa s, o no enien cap d e elec o al gene al, pe a o s, o cap go e n esponsable del pa lamen elegi . Com més pa ida is guanya en, més es concen- a en els pa i s polí ics de eballado s en la missió d'uni la llui a pels d e s socials dels e- ballado s a nb la llui a pel d e democ h ic de o a pe a o s -pe a emp a l'exp essió del p og ama de Go ha menysp eada pe Ma x, pel «go e n del poble»; i es conside a en e o- luciona is en an que, i només en an que se'ls hi nega en els plens d e s democ h ics. A mida que 1'Es a bu ges els dona a d e s socials, o si- gui, ambé d e s democ h ics pe o incomple s, la majo ia d'aques s pa i s «social-dembc a es» comenca en ambé a iden i ica -se, almenys en pa , a nb els in e essos nacionals d'aques Es a -un desen olupamen que culmina el 1914 a nb la concessió de c edi s de gue a pe la se a majo ia, que ou conside ada pe la mino ia de ma xis es disposa s a la e olució com una ai- ció als p incipis del socialisme in e nacional, i que dugué ipidamen al acas i a la dissolució de la Segona In e nacional. Al ma eix emps, el concep e de missió d'una dic adu a de la majo ia p ole a ia que, com s'ha menciona , ja no es a a lligada a un concep e conseqüen de la o ma polí ica d'aques a, de la his o ia, ou du de doble mane a ad absu - dum. Pe una pa , en els pa'isos indus ials ha desminui la pa de p ole a ia de la població, ins a un ce pun , i ja abans la idea de la u- u a e olució en aques s paisos no només causa una olun a ac i a pe a la p esa de pode , sinó ambé l'espe anca d'un u u acas de l'o d e de la socie a capi alis a, pe al d'empauidi cada egada més a nb el desen olupamen de les ins i ucions democ a iques i de la puixan in eg ació dels ob e s en la socie a indus ial desen olupada. Pe una al a banda, la olun a de e olució ha omas i a sob e o en els pii- sos subdesen olupa s i no democ a ics, on la classe eballado a e a op imida polí icamen pe una mino ia e iden i el seu pa i , co n a Rússia; i allí la e olució comunis a, que in oca a Ma x, co n pos e io men a al es paisos sub- desen olupa s, ha du a una dic adu a de pa i o ali a ia d'una mino ia, que Ma x ni ha ia p e is ni ha ia olgu . D'aques a mane a, ja 6s el momen de p e- gun a -nos, desp és d'aques esum sob e el des- í de les andlisis cien í iques i els p onbs ics i les concepcions polí iques de Ma x, sob e el des í de la eligió de I'enca ma xis a, pe l'he- encia de l'espe anca en la sal ació del p o e a p o a Ka l Ma x. En els paisos go e na s pe comunis es, ambé i p ecisamen a Rússia i Xina, on han ingu lloc les majo s i més sagnan s e olucions en nom d'aques a c eenca, a ui dia el1 és mo : llu s pa i s go e nan s en e i a enca a s'o ien en cap a una concepció dogma- ica del món, que conside en «ma xis a», pe o ja no espe en la eali zació de la socie a comu- nis a pe ec a i lliu e de con lic es, la eali zació de la qual, a la Unió So ie ica, al 1961 enia, segons Ch usch schew, el seu e me l'any 1980, i pel que Mao Ze-Dong ebu ja, du an més d'una decada, el desen olupamen de Xina en la «g an e olució cul u al p ole a ia» del 1966. En el mo imen ob e dels paisos indus ials occiden als, aques a espe anea en la sal ació ha pe du ja a emps la se a i ulencia a nb la im- posició de la democ acia co n a sis ema polí ic i a nb la subs i ució del capi alisme anali za pe Ma x pe una o ma mix a d'economia di igida es a almen a nb un g au al de segu e a social -en p ime lloc, en els pa i s social-dembc a- es; desp és, aci amen , en l'adap ació dels pa - i s comunis es de masses es an s en l'o d e de- moc a ic, i inalmen en la con e sió, ambé o icial, d'aques s, a un «Eu ocomunisme» ja no e oIuciona i. Ce amen , al ma eix emps s'ha e ec ua un « e i al» so p enen d'aques a espe- anqa en una sal ació e enal e e ida a Ma x a nb I'inici d'aques da e desen olupamen de inals dels anys seixan a a Occiden , pe o no en els ob e s sinó en el mo imen de p o es a es u- dian í, i s'ha p odui , a més de mani es acions en usias es i en pa iolen es, una p o usió de li e a u a neoma xis a. Pe b aques mo imen ju enil neoma xis a no ha oba cap pun de pa enca pe al can i polí ic de la socie a : i s'ha mos a co n a mol poc du able -no pe que la jo e gene ació u u- a es igués més con en a a nb la si uació exis- en , sinó pe que ja no compa eix les c eences, a elades en la il~lus ació, en una sal ació in a- mundana mi jancan una u opia p oclamada en nom de la aó: degu a la doble po a la des uc- ció de la humani a pe una gue a nuclea o pe un en e inamen p og essiu del medi am- bien , endeix a eu e el desen olupamen de- sen ena de les o ces p oduc i es co n un camí no e s la sal ació, sino e s la ca as o e. Ka l Ma x ja no é es més a di a aques a gene ació a nb el seu p o und escep icisme en- e s la aó humana i el p og és indus ial. El ma eix és alid ambé pe als nous mo imen s en el e ce món subdesen olupa . Allí, du an dues gene acions, mol s mo imen s e oluciona is que in en a en de elaciona les idees naciona- lis es i socialis es a nb un p og ama pe a acon- segui una mode ni zació independen de I'Occi- den d'una mane a apida, s'han nod i espi i- ualmen d'una o ma del ma xisme ans o ma pe Lenin. Amb o , la majo ia han acas- sa ; i a ui eiem pe una banda nous paisos indus ials nascu s que han ebu ja el camí e oluciona i; pe una al a banda, piisos que ins a a han acassa pe aques camí, o pe un al a, en i, paiisos on les di icul a s de mode - ni zació, i on nous mo imen s an i-mode ni za- ció, s'apa en de o model de mode ni zació segons el pa ó occiden al, del qual ambé el ma xisme n'és una a ian . La ba e a con a o a in luencia de Ma x en els mo imen s an i- mode ni zació del e ce món, inspi a s una mi- ca en el onamen alisme islamic, co n ambé con a la se a in luencia sob e els mo imen s al- e na ius de la jo en u ac ual, es oba en o i- gen en el acionalisme de la illus ació occi- den al.