La finitud com a tragèdia : una nota

LA FINITUD COM A TRAGEDIA Una no a ' Ge a d VILAR En la nos a Ilengua, com en mol es al es, el e me « agedia» sol se emp a en di e sos sen- i s p ou di e en s en e ells. Així, els dicciona is i enciclopedies usuals ecullen, si més no, dos signi ica s p incipals d'aques subs an iu: en p i- me Iloc, el d'ob a d ami ica d'es il ele a que ep esen a una acció se iosa i g eu en e pe so- na ges impo an s i en que, pe egla gene al, el p o agonis a és emmena pe una passió o pe la a ali a e s la ca is o e; en segon Iloc, s'en én ambé pe « agedia» qualse ol esde enimen u- nes , desg acia, si uació de mise ia, e c. l. D'aquí se segueix el p incipal signi ica de I'ad- jec iu « igic», aixo és: que implica una agedia o esde enimen unes , acomple en ci cums- incies que impliquen una agedia. To aixo pel que a al llengua ge o dina i. Si en la pa la quo idiana ja ens obem amb dues accepcions an di e en s d'aques a pa au- la, quan passem al camp dels discu sos eo e ics la cosa s'embolica a be ze . Segons que el modi es conside andi sigui p incipalmen es e ic, po- Ií ic, ? ic, me a ísic, an opologic, his o ie, o qualse ol al e, que sigui « igic» o no acos uma a ésse en cada cas quelcom que é poc a eu e amb el que des d'al es pun s de is a es quali i- ca de « igic». Amb aques a no a old ia e una pe i a cala en el camp me a ísic dels signi ica s del e me en qües ió, pe al de con ibui a l'es- cla imen de an embullada i polisemica pa au- la. Vull e e i me essencialmen a I'accepció del e me « igic» en exp essions als com aconcepció igica de la ida», «e ica igica», asen imen igic de la ida», i d'al es. Pe o abans ixa é de mane a dogmi ica un concep e de agedia -el que em sembla pe sonalmen més in e essan i ú il que ens semeixi de boia pe a les nos es e o- lucions pe quisi o ies. Inspi an -me en la concepció de Goe he, en- enc que una agedia és una mena d'esde eni- men - eal o ic ici; de les agedies semp e es po di allo de "se non 2 e o 2 ben o a o"- que es ca ac e i za pe ac a -se d'un con lic e o col~lisió d ami ica en la qual els subjec es agen s o pacien s d'aques a col~lisió ul apassen un o uns Iími s, inco en amb aix6 en desmesu a, la qual cosa é conseqüencies unes es (gene al- men la mo eal o simbolica), pe al com en e les conseqüencies d'una si uació igica es i, en p ime Iloc, la impossibili a de oba una so i- da o solució al con lic e plan eja . Pe posa exemples de les peces clissiques, segons la nos a de inició són agedies les his o ies dlAn &oniz, Els pe ses, Hamle o Woyzzek; en can i, no ho són O es es, Elec a, La ida és sueco o Faus pe qu? els d ames plan eja s oben solució, els con lic es enen so ida. Doncs bé, des d'aques pun de is a en la i- da d'hom po ha e -hi una agedia, pe o esul- a ia absu da I'a i mació que la ida en el seu conjun és « igica» com han sos ingu alguns i- Ioso s. ¿Que é, doncs, de « igica» la ida pe als qui sos enen aques a concepció de I'exis en- cia humana? Al meu en end e i, pe di -ho em- blemi icamen , el igic de la ida pe a aques s pensado s és sob e o la ini ud de I'home, I'exis encia de nomb osos Iími s i ilimi acions en la ida humana. Fem una pe i a elació de noms de iloso s que han a i ma d'una mane a o al a el ca ic e igic de la ida pe causa de la ini ud de I'home. Se m'acudeixen, a al1 d'exemple, els noms de Pascal, Kan , Schopenhaue , Nie z- sche, Simmel, Unamuno o el jo e Lukics de I'Anima iles o mes. En aques a Ilis a, a bi a ia sens dub e, po- d íem es abli dos g ups de noms p enen pe undamen um di isionis la se a ac i ud da an el p oblema de l'exis encia o manca d'un ga an absolu 2. En el p ime g up ind íem Pascal. Kan , Unamuno i el jo e Lukics. Aques s ilo- so s es ca ac e i za ien, a e ec es del que aqui ens impo a, pe que a i men l'exis encia d'un Déu silenciós, un deus abscondz' us que es i aqui pe o que no ens dóna segu e a s, no ens dóna un ca- ecisme mo al, no ens dóna ce eses ni ens se - eix de ga an pe que ni an sols ens a i ma la se- a exis encia. En I'al e g up ind íem Schopen- haue , Nie zsche i Simmel, els quals coincidei- xen a a i ma la mo de déu, en la ce esa que puix que déu no exis eix ampoc no exis eix el Bé o el Mal, la Ve i a o la False a , la Jus icia o la Injus ícia. Tanma eix, o s ells in en a en oba un aga ado úl im pe al de supe a el p oblema de la ini ud de I'home: apos an aonadamen , en la aó pu a, en la olun a , en la ida, o en qualse ol al e Iloc. Cap d'ells, empe o, no obi un aga all su icien men solid com pe a Iliu a - se de I'«anomia» que els enalle a. La concepció igica de la ida comuna a o s aques s pensado s, als quals pe al a banda se- pa en abismes eo ics insal ables, és al meu pa e un subgene e del que pod íem anomena «con- cepció e ica del món», aixo és, aquel1 ipus de concepció del món que p ima els p oblemes mo- als, el p oblema dels alo s pe damun de la es a dels p oblemes iloso ics. En les concep- cions e iques del món o s els p oblemes esul en se en da e a ins ancia p oblemes e ico- exis encials, i així la aó eo e ica s'ha de subo - dina a la aó p ac ica, o s els coneixemen s han de se econdui s ins als ins úl ims de I'exis en- cia humana i es posa un em asi ? ic a la ella ob- se aeió que p i?nun i e e deizde philosopha e. Aques ipus de cosmo isió po gene a ins i o ce a pa anoia o, almenys, po a iba a se una o ma de isió conspi a i a del món. Així, pe exemple, Nie zsche esc i ia a Més enlh del 6é z del 7nd: . . .« les in encions mo als (o immo als) han cons i ui en o a iloso ia I'au en ic ge men i al del qual ha b o a semp e la plan a sence a. De e , pe acla i de quina mane a han ingu lloc p okiamen les a i macions me a ísiques més emo es d'un iloso és bo (i in el.ligen ) comenp p egun an -se semp e: ja quina mo al ( ol ell) .a iba ? Jo no c ec, pe an , que un ' 'ins in de coneixemen " sigui el pa e de la ilo- so ia» (1, 6). Com deia, les concepcions iigiques de la ida són una subclasse de les concepcions e iques del món. Pe o, ¿quina se ia la se a di e encia especí- ica espec e a d'al es ipus de concepció e ica del món? La di e encia au ia que les concep- cions agiques són concepcions e iques que ne- guen l'exis encia de alo s mo als ma e ials i- xos, que neguen la ce esa o la possibili a del co- ncixemen mo al, pe o que pe al a banda se- gueixen a e ades a la idea que amb ga an s, a nb un Absolu , si exis ia, iu íem millo , ins i o que el bé es a en el o . Així, es pa la del « ii- gic» d'ha e d'escolli p o essió, d'ha e d'elegi en e se una bona ma e i una bona p o essional, ia col.legi pe als ills, e c. El « igic», doncs, sembla au e en la di icul a o impossibili a de e el Bé, a nb majúscula. Pensem pe un mo- men en Kan : o a la se a iloso ia pod ia en- end e's com una a duosa i lla ga pugna eo e i- ca a nb I'objee iu de sos eu e's, si més no o - malmen , al sabe de la ini ud de I'home. Qui es cap ingués d'aco d a nb I'impe a iu ca ego ic es a ia, segons Kan , en el Bé. Pe o ixem-nos- hi: no un bé qualse ol, sinó el Bé en absolu , el BE pe a o a I'e e ni a . El deu e, la bona olun- a , pe a Kan , enen aques a quali a pe a o ésse acional, sigui home o no, i pe a o emgs, aix6 és, el deu e és deu e més enllii de o enips i espai. 1 amb aixo a ibem a una possible clau pe a la in e p e ació del que anomenem concep- ció agica del món: la elació a nb el emps. Jo di ia que en el ons Pascal, Kan , Schopenhaue , Nie zsche, Simmel, Unamuno o el jo e 1,ukas concebien la ida com a iigica peque la eien o la i ien com una llui a de I'home pe assoli un absolu que és en p ime lloc I'e e ni a , el iom sob e el emps, el omand e $'alguna ma- ne a més en112 de la mo . Allo que és « iigic» d'aques es concepcions de la ida humana au, en de ini i a, en la esis encia a acaba de debo a nb I'Absolu , en la incapaci a pe accep a modes amen i humilmen la nos a condició li- mi ada, i limi ada, pe damun de o , en el emps. Al16 « agic» es a a anhela , en suma, és- se déus, c ia u es Racionals, amb majúscula, o Sob ehomes. Quin p e ensiós o gull el de Kan quan suposa a que podem accedi a I'e e ni a eali zan una Bona Acció! Quina desmesu a la de Nie zsche quan p e enia si ua -se més enllii del bé i del mal i doblega el emps a nb la pos- ulació de I'e e n e o n! A aques es iloso ies de la ida i a aques es o - mes de ida cald ia con aposa la cosmo isió he- oica de la G ecia cliissica eno ada i e i ali a- da, la cosmo isió esumida en els apo egmes: «si- gues!», «coneix- e a u ma eix» i «de es masa!». Pe als ells g ecs la di icul a o impossibili a de e el bé e a quelcom accep a a nb humili a i que no p o oca a angoixes ni sen imen s e a- gics». Ve s I'any 600 a.c., Solon dlA enes ha ia es- c i en el seu poema: En o es les accions hi ha un isc i ningú no sap en que a a conclou e un assump e acaba de comen a . Així que hom p e en ob a bé no ha p e is que es Ilanca a un du i eno me de- sas e, i a un al e, que ob a malamen , li con- cedeix un déu pe a o la so de I'exi , que con a es a la se a p opia agediai. Aques sabe dels Iími s a ana pe den -se a nb el desen olupamen de la ci ili zació g ega i I'apa ició de I'idealisme i el cosmspoli isme. Lle a d'algunes a es excepcions -com pe exemple en el cas de I'iipos ol san Pau que, de mane a ins umen al, empe o, a econeixe que no eia el bé que olia, sinó el mal que no olia causa - aquel1 sabe dels Iími s ha omas ocul com un a caic es a geologic en el subsol de la nos a cul u a. Pe o el enim ocan a mi pe a qui ulgui i pugui ecupe a el que d'ell sigui e- cupe able. En els g ans momen s de ans o ma- ció social i cul u al Occiden ha gi a semp e el seu esgua d cap al seu b essol, cap a la se a «p5- ia anscenden al», com deia Lukács: en el Re- naixemen i en I'epoca de les e olucions bu ge- ses. Tal egada ha a iba el momen de e -nos un al a ans usió de g eci a classica. Tanma- eix, se a bo eco da les sa ies pa aules dlElio sob e aques a mena de ecupe acions: Me had he expe ience bu missed he meaning, And app oach o he meaning es o es he expe ience In a di e en o m.. . Only h ough ime ime is conque ed. NOTES 1 Veu x agediaw del Diccionan' de la llengua ca alana, 3 Re lexions semblan s es poden oba a nbé en Teog iis Ba celona, Enciclopedia Ca alana. 1982. de Méga a (VV. 137 SS). en Si nonides de Ceos ( . 4D). e c. 2 C . la e ce a pa del meu llib e Raó i ma x jme, Ba - celona, Edicions 62, 1979.