Elogi i censura de l'esperit de sistema

ELOGI 1 CENSURA DE L'ESPERIT DE SISTEMA Jo di MARAGALL La e lexió po condui el pensamen cap a una globali zació en que el sis ema esde ingui la cohe encia de o es les exp essions en un ce cle anca que doni no icia del subjec e i de I'uni- e s. Dic no icia, no dic discu s acional. És a di , en aques a e lexió po so gi , apa eixe , el sis e- ma sense que un p oposi p e i n'hagi es a la causa. La Wel anschauung ó a un esul a que cal ex eu e de la di e si a d'exp essions del subjec e. Exemples: els so is es, les escoles de la decadencia -hedonisme, es oicisme, e c. -, Agus í, Pascal, Mon aigne, els eo ics del conei- xemen -Be keley , Locke, Hume-, I'escola es- cocesa o els assagis es ins a O ega o Ma cuse. In e essa I'ac i uddel subjec e, que no in en- a cons ui un sis ema, sinó en on a -se a nb p oblemes o iu e els p oblemes (Kie kegaa d). Pe al a banda, la e lexió po obei a un p o- posi de cons ui acionalmen el sis ema (He- gel). L'ac i ud no és la de cap a o iu e p oble- mes sinó la de plan eja -los i in eg a -los en una o ali a a iculada. Hi ha pensado s (Desca es) que comencen el sis ema pe l'au obiog a ia. La in enció, pe o, és especula i a. Hi ha pensado s que comencen el sis ema a nb axiomes (Spinoza) i la in enció am- bé és especula i a. Quan Desca es o mula I'és- se a enca del pensamen , no c ec que p ac i- qui un discu s acional. Més a ia apa eix una in- uició p e ia -pensa i ésse s'impliquen- que desp és es o mula colgudamen en apa enca de sil.logisme acional. Pe o el «dono> hi és a egi pe a a o ga a la in uició la o ma de discu s. La acionali a és o cada a adui una in uició. Aixo suposa una e, de momen incon essada, en la aó. Es cu iós el con as en e dues in encions del sis ema acional. Una (Desca es) malda pe eixampla el camp de la acionali a ins al da e Iími , obein allo que Mon aigne anomena el de- sig na u al de cone xe . L'al a (Spinoza) anome- na ~ ica la se a Me a ísica pe que, suposo jo, el seu desig na u al no és sols de coneixe , sinó co- neixe les p opies de e minacions pe a assoli , a nb el coneixemen , la Ilibe a . Així la hipo esi és que la in enció o elp op6si del sis ema -semp e acional- di e geix en el pun d'a encada. A la base del pun d'a enca- da hi ha una in ui'ció -po se acional pe o en- ca a no a iculada en discu s acional- que apun a cap a uns objec ius di e en s: el coneixe- men pel coneixemen , el coneixemen pe a la Ilibe a . Així, la imp egnació de acionali a és comuna als sis emes acionalis es des de Desca - es a Leibniz o Wol , pe o la in ui'ció bzsica, la in enció, ins la cobejanga, són peculia s a cada pensado . La acionali a és compa ida com un ma e ial d'a iculació. Pe o els edi icis són di e- en s. La acionali a és mi ja d'a iculació i, al- ho a, objec e de necessi a del discu s, objec e de e. (Landsbe g ja deia que a la base de o conei- xemen hi ha un ac e de e). La hipo esi ó a: o s els sis emes s'a iculen acionalmen . La aó po cons i ui un objec iu, pe o no pas I'únic, del coneixe nen . DCS de So- c a es ins a Hegel, a més de la acionali a que ama a el discu s, hi ha un objec iu -el bé, el co- neixemen , la socie a humana, l'ha monia de I'Uni e s, Déu- que cosn i ueixen, en Ilen- gua ge a is o elic, la causa e icien -i alho a inal- del sis ema. Aques es en i a s, que po- den se acionals pe o que no són la Raó (amb majúscula), cons i ueixen el pun d'a encada o la in uició p ime a del sis ema. Mi jancan el discu s acional aquella in uició p ime a s'eixampla, s'expandeix i a iba a la cohe encia dels elemen s di e sos que s'a iculen en sis e- ma. L'ús de la acionali a esde é, així, ac o de cohe encia, de lligam. Pe o el pas de la in uició p ime a a l'a iculació acional, és un sal i acio- nal? És un ac e de e? És un esul a inespe a ? És una conseqüencia de I'espen de sis ema que ó a p e i al discu s? En la mesu a que aques a da e a hipo esi es- pongués a un p océs de cons ucció, semp e o- pa íem a nb un pun d'a encada eii el qual la passió pe la Ve i a imp egna ia o el discu s i apun a ia a un in en d'encaix del pensamen a nb I'Ésse . Aques in en d'encaix -no dic adequació- cons i ui ia el nucli més ín im de la consciencia. La passió pe la Ve i a -1'amo a la e i a - adqui i ia I'exigencia de acionali a pe a esde- eni sis ema. L'espe i de sis ema ó a, doncs, no el p ime sinó el segon pas, que a o ga ia pe- culia i a a la consci?ncia en ece ca. Amb el be- nen es que I'espe i de sis ema no cons i ui ia un objec iu en el1 ma eix, sinó un camí pe a iu e e icamen , com en Spinoza. En aques pensado el dinamisme de 1'Esse exigeix un dinamisme en el coneixemen pe a assoli la Ilibe a . Res menys es i ic que la passió -1'amo - al conei- xemen que se eix pe a assoli la ideli a al di- namisme de I'Ésse , amb majúscula. L'espe i de sis ema po , pe o, mani es a -se de mane a p ema u a si I'a encada amo osa no 6s p ou igo osa, o no ho és gens. Aixo esde é en la e lexió iloso ica i en la e lexió cien í ica. La emp ació de sis ema i za I'uni e s i l'home ambé po oba o igen en una in uició- e lexió cien í ica que lle a a la dimensió de I'Ésse glo- bal allo que po eni alidesa en un sec o de la eali a . Des de Ma x a F eud aques a emp ació ha esde ingu més eqüen . L'espe i de sis ema de e io a alesho es una in uició- e lexió sec o ial aluosa. Aques a ó a I'ocasió de censu a de I'espe i de sis ema. L'elogi, con a iamen , ecau ia semp e en aquells pensamen s que a elen en una in uició que en aeix o imp egna la in eg i a pe sonal i malda pe abas a la To ali a , inclosa la cons- ciencia pensan . El isc es oba pe o en el e que la To ali a semp e és cap ada des d'un pun -1'home conscien - que o e eix una di icul a insupe a- ble d'ésse inclos en la To ali a . La mi ada ad ecada a 1'Uni e s é una esquena da e a la qual hi ha l'abim del no- es. D'aquí e el sal de la e pe cob i aques a esquena amb un supo que, de momen , és i acional. Aques ó a en- ca a el Déu inconegu que espond ia a l'anhel de l'home de subme gi -se en la To ali a , de no ésse pun limi a de pe spec i a, sin6 mic ocos- mos in eg ado i in eg i a . L'espe i de sis ema ó a sols una e si6 d'aques anhel, la e sió acional i acionali za- do a. En la mesu a que ho os, I'espe i de sis e- ma suposa ia una e i able o ma de iu e, hu- mana i ben humana, una e ica del pensamen que ce ca supo s pe a la ida in e io o ín ima i pe a la ida quo idiana de elació amb els ho- mes i I'uni e s. L'inici, pe o, cald ia ce ca -lo en aquell amo capas de ans o ma el caos en cos- mos. Res a ia enca a sense supo el pensamen Iú- dic, aquell que oba complaenca a es abli ela- cions en e eali a s sensibles o in el~lec uals del cosmos en el qual ens obem, ulgues que no, imme gi s. Aques pensamen Iúdic ó a a lesho- es una al a e sió de l'anhel de coneixemen que, delibe adamen , de uig la ece ca de no i- cia sob e I'o igen i es a en el plae del joc possi- ble en e les eali a s obades o suggen'des del món, d'aquell món on ja som o que som. La complaenca suposa ia, pe o, un oba -se cons- an men dela an un a anni de ece ca a za o- sa, com el cacado que no pe segueix z nape a si- nó qualse ulga peca que se li posi al da an . L'amo a la ece ca no ó a absen , pe o i onica- men amaga ia l'absolu amb un som iu e escep- ic que ai ia enca a una al.lusió a aques absolu .