L'home com a ésser genèric : nota sobre els "Manuscrits de París" del jove Marx

L'HOME COM A ÉSSER GENERE NOTA SOBRE ELS «MANUSCRITS DE PARÍS>> DEL JOVE MARX* Jordi GUIU Si hom repassa els principals textos escrits pel jove Karl Marx, des de la seva Tesi doctoral sobre Democrit i Epicur fins als anomenats Manuscrits de Pan3 de l'any 1844', arribara facilment a la conclusió que llur problematica se centra basicament al voltant del tema de l'alienació. L'alienació en les seves diverses accepcions: la política, referida especialment a la qüestió de 1'Estat; l'economica, centrada en el tipus de relació existent entre el treballador i el seu producte en les condicions socials de producció característiques del mode de producció capitalista i, més en general, l'alienació que resulta, tal corn va assenyalar Feuerbach a proposit de la religió, de l'objectivació inconscient de les capacitats i aspiracions humanes en produccions culturals que escapen al control dels mateixos creadors i a les quals ells mateixos se sotmenen. L'alienació, pero, per a Marx no s'ha de plantejar corn un problema psicologic ni corn un fenomen natural inherent a la naturalesa humana, sinó corn un fet arrelat en determinades condicions de la vida social i la producció humanes. Tampoc no Es un fenomen que afecti per igual a tots els membres de I'especie, malgrat que I'existencia humana, que per a Marx és essencialment existencia comunitaria, existencia generica, se'n ressenti: allo que per a uns significa perdua per a d'altres apareix corn a guany; allo que per a uns suposa submissió, per a d'altres significa poder2. L'alienació ja és vista pel jove Marx corn un fenomen historico-social concret que afecta els individus de manera espec'ifica segons el seu lloc en I'organització social i política i molt concretament en les relacions de producció. Més enlla, pero, d'aquesta consideració historico-social, una teoria de l'alienació pressuposa una certa concepció sobre-historia de l'home, el que en podríem dir una antropologia. Si alienació significa per a l'home perdua de capacitats, estranyament de si mateix, aquesta només podra ésser definida a partir d'aquelles caracteAquestes planes són la transcripció practicament literal d'un dels darrers capítols de la meva tesi de llicencitura titulada Mam a París (1843-184j); els o@ens d'una concepció comunista de la reuolzlció i que fou llegida a Bellarerra el propassat 9 de juliol. Malauradament aquella deuria ser ,la darrera vegada que el nostre estimat Pep Calsamiglia trepitjava la Facultar. A ell, doncs, van dedicades en mostra d'homenatge i en renovada gratitud pel seu mestratge hum2 i veritablement filos6fic. rístiques qe hom consideri propiament humanes; altrament qualsevol situació podria ésser considerada positivament. En el cas de Marx, pero, aquesta antropologia esta íntimament relacionada amb una determinada visió de la historia, la qual cosa no vol dir que una i altra s'identifiquin. L'home és per a Marx, en primer lloc, un animal natural. Aixo vol dir: un animal que forma part del conjunt de la naturalesa i que corn a tal es veu sotmes a un sistema de necessitats similar al dels altres animals -menjar , beure, procrear, m.-, les quals satisfa amb un constant intercanvi o metabolisme amb la naturalesa. Aquest intercanvi constitueix la seva activitat vital, la qual cosa fa que l'home, corn d'altres animals, pugui ésser definit corn un ésser natural actiu. 1 corn a ésser natural que és, l'home, corn qualsevol altre objecte de la naturalesa, ésfinit, limitat i particular; aixo vol dir que és un ésser contingut, llexist?ncia del qual no depen d'ell mateix, i, a la vegada, un ésser sotm2s a la necessitat, a la de la propia morfologia de I'especie i a la derivada de les regularitats inscrites en el conjunt de la naturalesa. Ni les necessitats biologiques, ni els objectes de la seva satisfacció són, en un primer moment, producte de la seva voluntat, sinó que se li imposen de manera independent i corn a condició de possibilita del seu ésser. És, doncs, des d'aquest punt de vista, un ésser essencialment dependent. Pero, per a Marx, l'home no és solament un ésser natural actiu; l'home és també, i a la vegada, menschliches Wessen, ésser essencialment huma. Aixo vol dir, un ésser capas de fer de la seva activitat objecte de la voluntat i de la consciencia. Així, a diferencia dels animals per als quals I'activitat vital és immediata i els ve donada per les pautes heretades geneticament, l'home és capas de distanciar-se de la naturalesa externa i de la seva propia i plantejar-se conscientment els objectes de la seva activitat. Aixo fa que l'home se senti impulsat a l'elaboració i transformació del món objectiu, d'acord amb les seves necessitats, «animals» per dir-ho així, en primer lloc, i «humanes», posades per el1 mateix, en segon lloc. La seva activitat, doncs, és un mi@ per a la seva existencia i no una simplef2naLitat. En aquest sentit l'home és un ésser conscient perque fa de la seva vida el seu objecte, lhre perqu? és relativament independent de les de- terminacions naturals i universal peque I'objecte de les seves necessitats i llur quantitat i qualitat són il.limitats. 1 també és un ésser gene&, ja que la seva vida individual es veu condicionada pel grau de desenvolupament de l'especie i perque és capac de plantejar-se conscientment el genere corn a component del seu propi ésser i de veure en el seu propi ésser tota l'especie. Així, l'home corn a ésser natural actiu que és s'efronta amb el seu ambient natural i el transforma d'acord amb les seves necessitats. Fins aquí, pero, res no el distingueix d'altres especies animals. Pero l'home no solament transforma i adapta el medi a la seva supervivencia sinó que, a més, ho fa de manera conscient i «no programada», per dir-ho així. Per aix6 el treball, entes corn a transformació conscient de la naturalesa, és un element clau en I'antropologia marxiana. És cert que també I'animal produeix; fa el seu niu o construeix vivendes corn ara els castors, les abelles, les formigues, etc. Pero produeix únicament al16 que és directament necessari per a el1 i per a la seva prole; produeix en una sola direcció, mentre que I'home produeix universalment; produeix només sota I'imperi de la necessitat física, mentre que I'home ho fa fins i tot sense ella i fins que no s'ha alliberat de la necessitat física no comenca a produir veritablement; I'animal no es produeix rnés que a si mateix, mentre que l'home reprodueix la naturalesa sencera; el seu producte pertany directament al seu cos físic, mentre que I'home és lliure enfront del seii producte3. La producció humana va més enlli de la simple satisfacció de les necessitats físiques. El treball és per a I'home, en primer lloc, mediació entre el1 i la natura, satisfacció de necessitats per mitji de la transformació del medi natural; pero, alhora, el treball mateix genera i desperta noves necessitats «no naturals» -les necessitats propiament humanesque han de ser satisfetes amb una nova transformació de nous espais naturals. Aquest procés fa que, més enlli dels primers estadis evolutius, I'home es trobi ja al davant d'una naturalesa penetrada d'activitat humana, reflex de I'activitat del genere, i que el1 mateix ja no sigui un simple ésser sotmes a les determinacions animals sinó el producte de l'activitat del seu genere, un ésser geneni. El fet que I'home i el seu medi siguin cada vegada més el resultat de l'activitat humana i no una simple dada natural fa que aquest, cada vegada més, no depengui ja de necessitats i objectes que li vénen dominats, sinó d'objectivacions humanes, i aix6 fa que I'home individual aparegui vinculat al genere i que el1 mateix sigui un producte genenc. D'acord amb aixo I'home ja no és un ésser particular i limitat sinó un ésse; universal i lliure. Un ésser social i comunitari. Esser .rociaL en el doble sentit que és un ésser caracteritzat per la sociabilitat i que el1 és l'ésser de la societat. (...) l'ésser humi és la zjeritable coinílnztat dels homes, els homes actuant el propi h.cer, creant, produeixen la comr~nitat humana, la realitat social; i aquest no és un poder general i abstracte enfront de I'individu singular, sinó l'ésser de cada individu, la seva propia activitat, la seva propia vida, el seu propi esperit. la seva propia riquesa4. L'home esdevé així un ésser peculiar, un ésser generic o específic, Gattungwessen, 1 amb aquesta caracterització Marx no solament pretén indicar les qualitats socials i comunitiries de l'home, sinó també que les mateixes qualitats i capacitats que el distingeixen de la resta d1esp?- cies animals no rauen en I'individu aillat corn en el conjunt de I'especie, en el genere. Idea aquesta, d'altra banda, ja clarament expressada per Feuerbach quan deia que «llhome particular per a si no té I'essencz'a de l'home» i que aquesta resideix més aviat en la comunitat humana, en la relació que els homes mantenen entre sií. Que l'«ess?ncia» humana pertany a I'especie i no als individus vol dir també que les característiques que Marx assenyala corn a antropologicament definitories no es donen necessiriament en els individus en qualsevol moment i circumstincia. D'aquí ve que els individus particulars puguin veure's alienats de les seves qualitats cspecífiques. 1 d'aquí també que la humanització dels individus, aixo és la participació de tots ells en aquestes qualitats, no sigui una realitat immediata sinó un procés mediat historicament. En aquest sentit, podem dir que I'home es fa a si mateix tot desenvolupant les capacitats i qualitats de l'especie i creant les condicions per a una assumpció conscient d'aquest desenvslupament per part de tots els individus. Pero aquest asincronisme entre el desenvolupament qualitatiu de l'especie i la seva assump- ció conscient i real per part dels individus no pressuposa tanlpoc una concepció segons la qual l'especie esdevindria un tot abstracte situat per sobre dels individus, Marx, recordem-ho, té clar que I'ésser de la societat són els individus i que a la vegada aquests són éssers socials. La vida humana no es divideix en vida individual i vida de l'especie, per més necessariament per unes existencies individuals representin més particularment i d'altres més generalment la vida de I'especie, o per molt que la vida de I'especie sigui una vida individual més particular o més generap. La relació entre I'especie i els individus concrets és una relació indissoluble i dialectica en la qual si bé en un període historic el desenvolupament dels individus sembla anar al marge de l'especie o, en un altre, al contrari, l'especie sembla créixer justament a costa dels individus, un i altre extrem persisteixen interrelacionats sense que cap d'ells aconsegueixi imposar-se sobre I'altre. Només en el fet de la mort Marx creu veure una mostra d'una definitiva victoria de I'especie sobre els individus concrets; tanmateix «I'individu concret no és més que una concreció de la realitat de l'especie i corn a tal mortal»'. D'altra banda, l'especie segueix desenvolupantse en els individus, i gricies als individus, encara que aquests no participin conscientment d'aquest desenvolupament; tanmateix, d'una o altra manera, tot individu concret és un producte de I'especie. 1 aixo és així mentre la relació entre individu i especie no sigui una relació conscientmsnt assumida pels humans; mentre la vida social estigui sotmesa al fenomen de I'alienació. Vegem, pero, quines són concretament aquestes característiques que, segons Marx, configuren I'«ess?ncia» de l'especie. Despres d'una lectura dels Manuscrits i d'acord amb Gyorgy M2rkus8, podem assenyalar les següents: treball, sociabilitat, conscGnctlz, unhersalitat i llibertat. Totes aquestes categories es troben d'una o altra manera en la naturalesa humana, ni que sigui corn a simples capacitats, pero la seva forma concreta, així corn el seu desenvolupament, depenen de mediacions i circumstincies historiques específiques. El treball, per exemple, és una categoria inherent a l'existencia humana (i, en cert sentit, a la d'alguns animals) una categoria sobrehistorica, podríem dir; pero el treball no sempre ha estat una activitat conscientment dirigida envers uns fins (característica que el distingeix de les formes de treball animal). El treball, doncs, no ha estat una activitat identica al llarg de la historia, sinó que ha anat prenent diverses formes que, a la vegada, han configurat diversos tipus de societat. La sociabilitat és també una condició humana esencial, ja que. corn reconeix el mateix Marx, la concepció de l'home corn a 2tom metafísic aillat i independent de la comunitat no deixa de ser una il.lusió filosofico-idealista; ara bé, el mateix desenvolupament de les forces productives que ha conduit a I'establiment de successius modes de producció possibilita també I'aparició d'individus singulars no relacionats entre ells de manera immediata i, per tant, la possibilitat també d'una atomització social on la genuina socialitat resti reduida a vincles inconscients o a fictícies comunitats abstractes, corn ara la representada per 1'Estat polític. Tanmateix, en sigui conscient o no, tota manifestació vital humana -des de la mateixa activitat de pensar, en la mesura que es fa mitjancant un Ilenguatge, fins al treball, passant per la simple contemplació esteticaés des del pun~ de vista mamii manifestació i confirmació de la vida social. Així, doncs, aquests trets essencials d'una o altra forma es donen «naturalment», per a dir-ho així; en I'home en la mesura en que corn a especie animal és distingible d'altres especies animals. El seu desenvolupament, en canvi, és historic. Que a cada forma concreta d'organització del treball li corresponguir, formes diverses d'organització social en relació al desenvolupament historie de les capacitats humanes i al domini de la natura -la temitica de les cforces productives» i les «relacions de producció»- és aquí una qüestió secundaria, i que corn a tal Marx no es plantejari fins a la redacció de La Ideologia Alemanya. Aquí convé d'assenyalar, en canvi, que en determinades circumst2ncies historiques el treball, per exemple, perd les característiques que fan d'ell un component definidor de la condició humana. O que I'alienació política i economica basada en la divisió social, la propietat privada i 1'Estat neguen en un moment donat a I'home empíric i concret aquestes qualitats generiques. 1 aquesta determinació historica del desenvolupament de les caracteristiques essencials de I'especie és el que fa que, per a Marx, les categories de trebal'l, soczizbihat, consci2ncl;z, uni- versaditat i Ilibertat puguin ésser utilitzades alternativament corn a definidores de la «naturalesa humana» i corn a afirmacions de valor enfront d'una situació historica concreta i per a orientar la praxi revolucioniiria. Aixo és així perque Marx no propugna una imatge abstracta de I'home, un «haver d'ésser», ni tampoc no redueix I'home a allo que I'home és en un moment concret de la seva hist6ria. 1 tampoc I'essencia humana no es redueix, com a Rousseau, a un grecedent «natural» historicament perdut . Lkntropologia marxiana és diniimica i historica, pero ho és en una Iínia ascendent. La humanitat s'autogenera, realitza la seva essencia, dit hegelianament, al llarg de la historia. Aquest, pero, no 6s un desenvolupament harmonic i lineal ja que, en primer Iloc, I'ha fet el genere a costa dels individus, de les classes, deis pobles, etc. i, en segon Iloc, ha estat un desenvolupament en d'adienacis', un procés en que, per $ir-ho d'alguna manera, les condicions materials de possibilitat i la seva realització plena avancen arrítmicament (la industrialització, per exemple, permet un grau de benestar material que, en les condicions del capitalisme, no repercuteixen en la vida concreta de cada un dels membres de l'especie). La caracterització marxiana de la naturalesa humana en termes de sociabilitat, treball, consciencia, llibertat i universalitat no és, dones, una pura hipostasi abstracta o valorativa. Per a Marx aquests trets són en certa mesura inseparables de la condició humana amb independencia del seu grau de realitat. L'home, per exernple, sempre ha estat un ésser social, encara que la socialitat no ha estat sempre conscientment assumida pels homes concrets com una qualitat a desevolupar; i el mateix podríem $ir del treball, de la consciencia, de la llibcrtat i de la universalitat. Així, una chumanitat realment humana», més que no pas un ideal ?tic, és el producte historic d'una possibiditat inherent a la propia naturalesa humana; una possibilitat que necessita de la mediació historica per a concretar-se, pero que, corn a tal, no és ineludible. 0, dit d'una altra manera, la imatge ideal de l'home coincideix amb el resultat del desenvolupament del seu concepte. 1 aix6 últim, una vegada més, és Hegel i, per tant, hi cap també la possibilitat d'interpretar aquest desenvolupament segons el moviment de la dialectiea hegeliana. En la mesura que aquesta dialectica es vegi com un msviment necessari, el desplegament historie de les poteneialitats humanes essencials sera també una mena de destí. L'home com a ésser hum2 es caracteritza, doncs, per aquestes qualitats i capacitats que el distingeixen de la resta d'animals i, desenvolupant-les i superant els obstacles soeiads que s'oposen a llur creixement i expansió, es fa a si mateix, s'humanitza. Recsrdem, pero, que Marx considera I'home no solament com a «esser essencialment huma», sinó també com a animal natural, com a &ser natural actiu». Un ésser, doncs, que també participa de la naturalesa i que viu gracies a ella, encara que aquesta se li presenti sovint en forma treballada, ahumanitzada». 1 aquesta és també el seu «aliment esperitual», ja que els seus objectes formen part de la consciencia humana i són motiu dkstudi científic, activitat artística, erc. La naturalesa 6s el css irzorg2nils de I'home, o sia, la naturalesa en tant que no és cos hum2. Dir que I'home viz de la naturalesa és el mateix que dir: la naturalesa és el seu cos arnb el qual ha de mantenir-se en un constant procits si no vol morir9 . No es pot dir, doncs, que en Marx el component natural desaparegui arraconat per la realitat social i cultural de I'ésser hum2, ja que és plenament conscient dels vincles existents entre I'home i la naturalesa. Tanmateix, aquesta relació es caracteritza pel caracter universrzl de I'ésser hum;. L'home no es relaciona amb aquest o aquel1 altre aspecte de la naturalesa, sin6 amb la naturalesa tota i aix6 vol dir també que la satiafacció de les seves necessitats naturals no passa per tal objecte, part o aspeete de la naturalesa, sinó que qualsevol d'aquests és susceptible de presentarse-li corn a objecte de les seves necessitats i, per tant, del seu treball. Aquesta no és corn en els animals una relació unilateral, particular i determinada sinó pdurad, universad i dZiuru. Aquesta peculiar relació, que de fet té el seu origen en I'escassa especialització organica i en la manca d'un repertori instintiu fort i determinant, característiques de l'animalitat humana, no és considerada per Marx tant corn una condició natural que obdiga l'home a basar la seva supervivencia en la constant transformació del medi i en la creació de pautes culturals de conducta compensadores de la manca d'instintslO, sinó més aviat com el tipus de relació constitutiva de la ddibertat i relativa Independ2nc2lz humanes respecte a les constriccions i limitacions naturals. En aquest sentit, el treball (l'adequació de les circumstincies naturals a les finalitats humanes) és per a Maní una categoria clau en la definició i caracterització de I'home, ja que amb el1 I'home s'humanitza i a la vegada humanitza la naturalesa. El treball, més que una necessitat derivada de la peculiar naturalesa humana, és considerat corn aquella activitat que allibera I'home de les limitacions i determinacions naturals, corn I'activitat mediadora entre l'home i la naturalesa i fins i tot corn el procés de superació d'aquesta mateixa dualitat . La societat és la unitat essencial perfecta de I'home amb la naturalesa, la veritable resurrecció de la naturalesa, naturalisme acomplert de I'home i humanisme acomplert de la naturalesa1 l. En aquest punt es fa tan difícil de qualificar el pensament maníii corn un humanisme, en el sentit de propugnar una concepció de I'home corn a ésser exclusivament humi i creador de la seva propia naturalesa, corn de qualificar-lo de naturalista, en el sentit de veure la humanitat corn un producte natural i orginicament vinculat i determinat per la naturalesa. Més aviat el seu pensament pretén de trencar amb una i altra visió o, més ben dit, superar les dues concepcions (que Marx anomena «idealisme» i «materialisme») en una visió integradora (que el1 anomena, precisament, «humanisme» o «naturalisme conseqüent»). «El naturalisme conseqüent o humanisme es diferencia tant de I'idealisme corn del materialisme, alhora que és la veritat que els abrasa ambdós». En aquest sentit, es podria dir que, segons !es concepcions antropologiques exposades en els Manuscnts, l'home, més que no pas un «ésser natural» i, a la vegada, també un «ésser humi», és un <&ser hum2 per naturalesa»; un ésser que per naturalesa disposa d'unes determinades qualitats i característiques. És clar també, pero, que aixo, corn hem vist, no vol dir que I'home concret disposi, sense més, d'aquestes qualitats i característiques; altrament, no tindria sentit parlar de «recupcració de I'ésser humi», d'«humanització», etc. De fet, I'alienació, en les seves diverses formes, és la negació d'aquesta suposada «naturalesa humana», i és per aixo que només la superació de tota alienació pot restablir l'home corn a ésser realment humi i restablir la unitat amb la naturalesa. Per aixo també «el comunisme és humanisme pel fet d'ésser naturalisme consumat i naturalisme pel fet d'ésser humanisme consumat», i per aix6 la superació positiva de la propietat privada (el comunisme) suposa la ven'table solució a la pugna entre I'home i la naturalesa12. Ara bé, aquesta visió de la relació entre home i naturalesa és tan especulativa -hegelianament especulativa, podríem dirque rnés enlli de la seva validesa corn a programa etico-politic i corn a visió crítica de la miseria humana inherent al món capitalista, no ofereix una bona visió de les reals determinacions naturals de la realitar -social o individualhumana. En no veure's la naturalesa i el mateix component biologic humi corn uns Iímits o, rnés relativament, corn un marc dins el qual la vida social humana és possible i al qual, a la curta o a la Ilarga, s'ha d'emmotllar per a subsistir, les determinacions rellevants de l'existencia social i individual humanes passen a ser -almenys en el pensament del jove Marx i segons la visió antropologica dels Manuscrlts13exc1.usivament socials; i en ser el treball precisament un dels elements nuclears d'aquesta concepció antropologica, exclusivament socio-laborals, per dir-ho aixi. En aquest sentit, les concepcions antropologiques dels Manuscrits no estan massa lluny de les concepcions, més globals, en que es basara l'anomenat «materialisme historie» del Marx madur. Els Iímits d'aquesta concepció peculiarment humanista, els comencem a veure tot just avui, i aix6 ja seria suficient per a exculpar el jove Marx. Ara comencem a prendre consciencia -consciencia no metafísicaque a naturalesa té uns Iímits i que si bé l'home, quant a capacitats i desigs, resulta probablement il.limitat, la seva supervivencia corn a especie vindri determinada per la capacitat de transformar aquesta naturalesa (de treballar-la) i adaptar-la sense sobrepassar determinats marges naturalsl4. 1 avui, tot just, comencem a veure la rellevincia dels condicionants naturals per a I'estudi de la societat i del mateix home15. 1 Les citacions dels Manuscn2s es faran a partir de la versió castellana contiriguda en el vol. n? 5 de les Obres de Mamy Engels (OME), traducció i notes de José María Ripalda, Barcelona, Crítica-Grijalbo, 1978. A partir d'ara em referiré a aquest volum simplement amb I'anagrama OME-5. 2 OME-5, pp. 357 i 361. 3 OME-': p. 355. 4 OME-5, p 223. 5 Lur>wt 5 ~:;FKI~A::~I. Principios de la flosofk del futuro, trad. clcr. dc E. Subirats, Barcelona, Labor, 1976, PP. 109-110. 6 OME-5, P. 381. 7 OME-5, p. 381. 8 GYQRGY MARKUS. Marxirmo i nantropologíar, trad. cast. Manuel Sacristán, Barcelona, Grijalbo, 1974. 9 OME-5, p. 353. 10 Aquesta visió antropologica que, per entendre'ns, podríem qualificar de «pessimistav és mantinguda, entre altres, pel filosof Arnold Ghelen a partir de dades biologiques i experimentals. Cfr. A. GEHLEN. El hombre, trad. cast. F.C. Vevia Romero, Salamanca, Sígueme, 1980. 11 OME-5, p. 380. '"ME-5, p. 378. 13 Seria un pel agosarat estendre aquestes concepcions al Marx madur, tot i que, en un sentit general, és evident en el conjunt de la seva obra I'escassa atenció a les determinacions naturals de la vida social. Per a UD csudi de les relacions entre naturalesa i societat en I'obra del Marx madur, cfr. ALFRED SCHMIDT. El concepto de naturaleza en Mam, trad. cast., Madrid, S. XXI, 1.377. 14 Des de, com a mínim, la publicació dels primers informes del Club de Roma, és evident que s'ha produ'it el que en podríem dir xuna consciencia dels Iímits~ basada en la convicció que el tipus de creixement i desenvolupament tecno-economic iniciat amb la revolució industrial, a més d'haver generat desigualtat i miseria, esta ja avui aternptant les condicions naturals en les quals és possible la vida humana. Aquest fenomen ha causat un proliferació d'estudis economics, ecologics, energetics, etc., pero també filosofics, polítics i antropologics, la referencia dels quals seria impossible de fer aquí. 13 La importancia dels condicionants naturals ja comenca a ser avui assumida per diverses ciencies socials com ara I'economia, I'antropologia, la historia. la sociologia, etc., sense que aixo suposi en principi cap mena de reduccionisme mecanicista, si bé aquest és un perill latent en el qual podríem anomenar xla naturalització de les ciencies socialss. Per a una recent discussió d'aquesta qüestió, cfr. aLa relación entre la sociedad i la naturaleza en la filosofía de las ciencias sociales: (un esquema de discusión)~, comunicacicí presentada per Manuel Sacristán al Congrés Mexici de Filosofia (Guanajauto, desembre de 1981) i publicada al n? 10 de la revista «mientras tantox.