"Quid est ergo tempus?" : de Sant Agustí a Wittgenstein

«QUID EST ERGO TEMPUS?»: DE SANT AGUSTÍ A WITTGENSTEIN Vic o ia CAMPS San Agus í e a el iloso d'en Pep Calsami- glia. Una de ia que a ui obem in empes i a i anac onia (com, inalmen , han de se les de ies), una passió de jo en u , en el seu cas, a la qual es a a absolu amen idel. Qualse ol p o- blema ilosb ic, qualse ol pensamen podia se explica des d'un passa ge de san Agus í, eben així una in e p e ació insospi ada i di e en , co n ho e a ambé el pensamen de Calsamiglia: o i- ginal i sugges iu a copia de se desconce an . Un dels agmen s que més li ag ada en (i del qual a e el ema d'una de les se es da e es con e- encies) és aquel1 de les Con essions on san Agus í es demana quina és la na u alesa del emps. Més d'un cop n'hadíem pa la o eco - dan el comen a i que en a Wi gens ein a les In es igacions Filos6 iques. En homena ge a la memo ia semp e p esen de Pep Calsamiglia, ull dona o ma a a a algunes de les e lexions sugge ides pel ex del iloso ienes, ex que, al meu en end e, plan eja una qües ió cabdal de la iloso ia anomenada analí ica: la na u alesa del llengua ge i dels p oblemes iloso ics. Em e e eixo al ex següen : «Diu san Agus í a les Con essions: "Quid es e go empus? si ne- mo ex me quae a , scio; si qua en i explica e e- lim, nescio". Aixo no es pod ia di d'una p e- gun a de la ciencia na u al (''¿quina és la g a e- a especí ica de I'hid ogen?", pe exemple). Es quelcom que sabem quan ningú ens ho p egun- a, pe o que deixem de sabe quan ho hem d'ex- plica , ca és quelcom que cal eco da . (1, na u- almen , és quelcom que, pe una o al a aó, és di ícil de eco da )» (Pb. U., pi . 89; c . Tbe Blue and B own Books, pp. 26-27 i 106-109, Blackwell, 1958). La me a in enció és elaciona aques s ex os amb al es del T ac a us i dels No- ebooks on Wi gens ein dóna una espos a a I'enigma del emps, pe al de mos a co n la c í ica al llengua ge me a ísic no signi ica, en Wi gens ein, un ebuig de la me a ísica, ans, al con a i, un in en de e eu e l'especi ici a d'aques Ilengua ge. La pe plexi a de san Agus í és ípicamen i- loso ica pe qu? la p egun a quid es e go em- pus? no é cap espos a cla a i conc e a. 1 els ilo- so s analí ics diuen: si la p egun a no é espos a és que es a mal o mulada, és una pseudo- p egun a Iogica o g ama icalmen mal cons ui- da o cons uida amb a iables mancades de alo de e i a . Wi gen s ein, pe o, no s'a u a aquí, no diu que la p egun a no es igui be11 o mula- da, sinó més a ia que ha es a mal en esa. Pe - que el llengua ge no és an senzill co n sembla, i el iloso en sol e un ús a ípic que embolica la oca del pensamen en comp es d'acla i -lo o, si més no, d'en iqui -lo. Una p egun a co n la que p eocupa san Agus- í exp esa, segons Wi gens ein, una incomodi- a men al. Fixem-nos bé en aques a exp essió al meu en end e ípica del que Wi gens ein de- mana a la iloso ia. La p egun a pel emps és in- comoda pe que c eiem que el emps és mesu a- ble, pe o jcom es po mesu a el passa que ja no és, el u u que enca a ha de eni o el p esen que és un ins an manca d'ex ensió? «Mesu a »: un mo enganyós, ambigu, co n la majo ia dels noms emp a s pel Ilengua ge. Mesu em I'espai i mesu em el emps, pe o no ho em de la ma eixa mane a: l'espai es a immobil men e que el emps és cons an esde eni . D'una al a banda, no p egun em ampoc el ma eix quan diem que és el emps?, que quan ens demanem que és un plane a? o que és l'hid ogen? Ni o es les pa au- les enen la unció d'anomena ni o el que semblen noms ho són. Chomsky di ia que I'es- uc u a supe icial de les ases és a egades la ma eixa, pe o no ho és I'es uc u a p o unda. Wi gens ein descob eix en els di e en s usos possibles dels mo s i de les ases una di e encia «g ama ical» (en enen pe g ama ica «allo que ens diu que és cada cosa»; ens ho diu en ús del Ilengua ge, no de inin les pa aules, co n desp és eu em). Pe aix6, la p egun a: Que és el emps? no s'ha d'en end e co n una qües ió cien í ica ans g ama ical: no inqui eix sob e la na u alesa dels enomens (el emps no és un enomen), sinó que p egun a compa lem dels enomens. Es una p egun a me alingüís ica. En p egun a -nos que 6s el emps no ce quem una de inició, la desc ip- ció d'una essencia. Aques a ó a la conseqüencia d'una concepció es i ica, desc ip i is a, del sig- ni ica , que no és, e iden men , la que sos é el Wi gesn ein de les In es igacions. Les pa aules -ens diu- no signi iquen una idea o un con- cep e que hem d'esb ina : el signi ica el de e - mina l'ús, el uncionamen es ipula pels di e- en s «jocs de Ilengua ge». La pa aula « emps» no cons i ueix cap excepció: é di e sos signi ica s segons el con ex en que si uem el concep e quan pa lem o quan esc i im. Wi gens ein es i c i ican aquí una mala comp ensió de la p e- gun a de san Agus í: la que la ol en end e co n la ece ca de les p opie a s necessa ies i su icien s pe de ini el emps, i.e., el emps é una sola di- ecció, un esde enimen no es po epe i , e c. Cap d'aques es explicacions no sa is a la cu iosi- a iloso ica. Pe al de can ia el sen i de la espos a, cal- d a assumi dues coses més o menys explicades ins a a: 1) el emps no és una en i a cien í ica, de inible, co n ho són I'aigua o els mamí e s; 2) no ce quem una de inició ans uns explicació so- b e la nos a mane a de pa la . A la esi kan iana que el emps és una o ma de la nos a sensibili- a , Wi gens ein li dóna una e sió lingüís ica: el emps és un "p o o enomen" que ol di la mane a que enim de pa la dels enomens, no n'hi ha cap de pensable ni exp essable o a del emps; la empo ali a ens en ol a i omple el nos e llengua ge mos an , així, mi jancan el llengua ge, que som ésse s a almen con ingen s i limi a s, que naixem, c eixem i mo im, can- iem, esde enim i deixem de se . Només una mane a de pa la ? ¿És la empo a- li a una condició necessi ia, una condició de possibili a , del nos e joc de llengua ge ( al a di , de l'únic llengua ge que enim), del e que som ésse s pa lan s? iPodem di , doncs, que el emps és, co n la logica en el T ac a us, un ans- cenden al: condició de possibili a del llengua ge sob e la qual no es po di es? La p egun a pe la na u alesa del emps és un enigma, no é es- pos a. iHau em d'accep a , doncs, co n sembla p oposa el ma eix Wi gens ein, que I'enigma no exis eix, que el dub e es dissol en la se a manca de sen i ? Po se sí que el silenci és I'úni- ca espos a que dóna el T ac asus a les qües ions més « anscenden als» de l'exis encia. Pe o el T ac a us no és I'úl ima pa aula del seu au o , home d'innegable espe i ilos& p ecisamen pe qu? mai no ingué ocació academica de ilo- so . La e apeu ica in en ada mi jancan I'anali- si del llengua ge no és equi alen a la negació de la iloso ia. No es ac a de nega -la, sinó -com ha di Fe a e Mo a- de can ia de man a. Les p egun es han en elli o s'han escle o i za ; en comp es d'exp essa admi ació o cu iosi a , s'han e esso d'obscu s in e essos academics: e u a el con ican , ence I'enemic, di quel- co n b illan , compe i en lloc de comba e el que no ens ag ada ni ens po sa is e . To aixo ens ha e pe d e la memo ia del e que la asca del iloso hau ia d'ana pe un al e camí. 1 és el que Wi gens ein ens ol eco da : cal eni ima- ginació pe a en end e les p egun es al amen ; cal sen i una incomodi a men al da an qües- ions desconce an s co n a a: Que és el emps? Cal, sob e o , accep a i assumi la incomodi a que ens p odueix aques a mane a de pa la que ens mos a -sense di -ho- que som. En comen a la p egun a de san Agus í, a Wi gens ein no el p eocupa gens el p oblema conc e del emps; el p eocupa el p oblema del llengua ge me a ísic. Aques , ens ind a a di , no es egula segons la ma eixa «g ami ica» que egula el llengua ge co en , el que pa lem cada dia. En el T ac a us s'ha ia es able que la me- a ísica e a ine able, una in enció de sen i o a de l'abas d'un llengua ge logic i ini . A a bé, que la me a ísica no es pugui explica co n qui explica co n se solidi ica l'aigua s co n es ep o- dueixen els mamí e s no ol di que les p egun- es p opies de la me a ísica no ens diguin es. El llengua ge me a ísic eme a a118 mís ic, in en- cionadamen silencia en el T ac a us, pe o nés explici a en unes quan es pagines dels Ns e- boohs, i que la eo ia dels jocs de llengua ge ens pe me i eu e des d'una pe spec i a di e en . Segons la concepció del món del T ac a us, el emps i l'espai són dos aspec es de I'es uc u a logica que ens cons i ueix i ens en ol a: eonei- xem el món i ens coneixem nosal es ma eixos en el emps i en I'espai, co n ens diuen les lleis o- namen als de la Iogica -el p incipi d'iden i a i de no con adicció exp esen el nos e condicio- namen espacial i empo al: una cosa no po se i no se al ma ezx emps i so a el ma ezx aspec e. No podem pa la del emps co n a o ali a closa, de la ma eixa mane a que ens és impossible abas a la o ali a de I'espai. El emps és un p o- cés ini compa able només a un al e p océs ambé ini (el uncionamen del c onome e, pe exemple); no hi ha cap al a mane a de des- c iu e el decu s empo al (c . T ac a us, 6.36 1). No sabem que és el emps «en sí». La pe plexi- a de san Agus i ens en eco da d'al es ben an- igues, co n la del Menó pla onic que s'exclama: «He pa la cen ena s de egadcs sob e la i u , he discu i so in el ema da an de msl a gen , i mol bé, o jo m'ho penso. A a, pe o, no sab ia ni di que és» (Menó, 80b). P egun es sense espos a; la solució de l'enig- ma au en la se a dissolució, al a di : no hi ha enigma. Aixi ho esc iu Wi gens ein, li e al- men . Vol di amb aixo que aques es p egun es són bes ieses? No ho c eiem. Wi gens ein an sols ens a eu e que la p egun a no és cien í ica -no és de e una p egun a sob e «la na u alesa del emps»-, ans me a isica, i que cal a iba a copsa el sen i i la in enció que ens ol ans- me e. Fe me a ísica és si ua -nos en un ni el1 de llengua ge on no uncionen les egles del joc usual. Cal dis ancia -se de la quo idiani a , de les elacions i cos ums més eqüen s, cal enca a el món des d'una pe spec i a incomoda (ja ho hem no a ) pe al de sen i es anyesa en on de les pa aules més co en s i usuals. A a bé, si la p egun a que es em anali zan no és cien í ica, si és me alingüís ica i cal en end e-la al amen de com en enem el llengua ge co en , quin signi i- ca é?, que ens diu? , quina espos a li escau? , o de quina mane a, en quines al es qües ions, es p ojec a la incomodi a men al que diu Wi - gens ein que ens p odueix? La limi ació imposa- da pe la empo ali a , I'anhel d'e e ni a , són els p oblemes des e lla s pe la incogni a que és el emps? La empo ali a , l'esde eni i el deixa de se ha es a i és una on cons an de p eocu- pació iloso ica. E iden men , l'enigma és aques . Pe o I'enigma -con inua dien Wi gens ein- no es esol pos ulan la pe i en- cia e e na de l'anima: «¿És que se soluciona al- gun enigma pe que jo con inui i in e e na- men ? iAques a ida e e na no se a po se igual d'enigma ica que l'ac ual? La solució de l'enig- ma de la ida en espaz' i el emps es oba o a d'espai i emps. (No són pas p oblemes de la ciencia na u al els que s'han de soluciona )» (T ac a u , 6.4312). La pos ulació de la immo ali a de l'anima se- ia, així, la ípica espos a que no ha copsa el sen i o I'es il di e en de la p egun a; la espos a de qui no sap so i de l'espai i el emps i només po en end e I'e e ni a (que és del que es ac a) com la p olongació inde inida del p océs empo- al. No, pe Wi gens ein, I'anhel d'e e ni a no po se anhel ~(d'in ini a du ada empo al», L'e e ni a anscendeix el emps: és in empo a- li a , que ol di , iu e elp esen que és a empo- al, e e n. Sob e aques pun , Wi gens ein s'esplaia (bé que con usamen i c íp icamen ) en el Dia i: iu e el p esen -esc iu-, iu e o a del emps és se elic, independen de la ida i de la mo . És ce que no pod em allibe a -nos del des í, ni sen i -nos del o independen s de o ces alienes; no obs an aixo i malg a la mise ia de ini i a de l'exis encia, podem i hem d'aspi a -és una exi- gencia e ica- a la elici a . Com? La con es a de Wi gens ein ens eco da Spinoza: la elici a s'a ansa mi jancan una « ida de coneixemen », al a di , no ce can una al a inali a que la i- da ma eixa, la ida, pe o, que anscendeix la se- a ma eixa empo ali a . (Com diu an bellamen , el Can E@h>ual de Joan Ma agall: Aquel1 que a cap momen li digué: "A u a' " sinó al ma eix que li dugué la mo , jo no I'en enc. Senyo : jo, que old ia a u a an s momen s de cada dia pe e'ls e e ns a din e del meu co !. . . O és que aques " e e e n" és ja la mo ?) La p opos a ens ag ada, pe o és iable? Aques a idea d'e e ni a , l'única que sembla que es igui al nos e abas , és eali zable? Di d'una al a mane a: jcom pod em assoli I'au o- domini que aixo suposa?; cenyin -nos més a l'exigencia de Wi gens ein: iés possible iu e «en l'e e n i no en el emps»?, jcom es a pe «oblida » I'escla a ge de la empo ali a ? (c . Dian', 6.7.16-8.7.16). Wi gens ein sembla e- coneixe que l'ac i ud és, sí, possible, pe o in- ans e ible, incomunicable, mís ica. L'ac i ud de qui no enega del passa , ans en ol man eni la memo ia que li cal pe al de segui con ian en el u u . Viu e el p esen elicmen po se ol di pode i ole ompli -lo dels eco ds que ens es imulen a p ojec a un u u desi jable. Aques ús de la memo ia ou pe Epicu la p o a de l'au osu iciencia humana; Spinoza p esc i í el coneixemen de les causes com a me ode pe sa- be que és més ú il pe a cons ui un u u dig- ne; Nie zsche en enia I'accep ació del p esen , de la ida, com una olun a d'e e n e o n. 1 no se ia massa di ícil oba d'al es pensado s que s'exp essa en de mane a semblan . O ega, pe exemple, ecull la de inició que de I'e e ni a dona Boeci (in e minabilis i ae o a simul ac pe ec a posse~io): «exis i de modo que en el p esen e se es é i iendo, a la ez, odo el pasa- do y se es é i iendo odo el u u o, es p ecisa- men e lo que se llama e e nidad» (u0 se culo^, O.C., VII, p. 498). Finalmen , i e oban el nos e pun de pa enga, no podem a i ma de cap mane a que les e lexions de Wi gens ein s'oposin a les de san Agus í. To al con a i: a san Agus í, el quides e go empus? el po a a a és d'un lla g monoleg a la ques ió ambé de l'e e ni a en esa de mane a semblan a com desp és ho éu Wi - gens ein. L'iinima -esc iu-, es a di , la subjec- i i a o la consciencia, és l'única mesu a del emps que ens in e esa: «No és doncs lla g el emps u u , que no exis eix, sinó que un u u lla g és una lla ga expec ació de u u ; ni és lla g el p e e i , que ja no és, sinó que un p e e i lla g és una lla ga memo ia del p e e i a (Co es- sions, XI, 30, 38). T anscendi el emps, iu e I'e e n en el p esen és pode p ojec a -hi alo s. El alo , pe o, és quelcom que manca, que enca- a no eni n o que ja ingué em i hem pe du : la memo ia i l'espe anca d'aques s alo s en ilen I'exis encia cap a la olun a i el desig de no pe d e-la. PossessiB plena de la ida en l'ins an . Temps que deixa de se passa o u u , que deixa de se q emps* en el sen i co en i es o na emps in e io , subjec iu, ins an in empo al i e e n en on del emps de las «ciencies na u alsa o del emps del dllengua ge co en s.