El meu record d'en Pep Calsamiglia

EL MEU RECORD D'EN PEP CALSAMIGLIA Francesc GOMA Les circumstEncies originals que han fet possible una amistat i les actituds primeres que varen promoure, marquen, de vegades, tot el seu curs, i, per molt que la relació humana s'intensifiqui, la seva modalitat originaria no es perd mai. Així em va passar amb en Pep. Quand vaig entrar a la Facultat de Filosofia de Barcelona -era el setembre de 1932el1 i quatre estudiants més acabaven, tres mesos abans, de sortir-ne llicenciats. Per aquest fet i des del comencament el vaig veure, doncs, corn algú que anava davant meu i podia, i devia, servir-me d'exemple. Naturalment, aquesta funció la feia i la faig extensiva als seus companys . El lector podra veure que no exagero ni mitifico en aclarir-li el context. Els estudis de filosofia i lletres en qualsevol de les seves branques tenien llavors molt poc prestigi: o bé I'estudiant cursava una altra carrera principal, que, al seu dia, li donaria diners -i la filosofia o la historia tenien una funció decorativa i secundaria-, o bé el xicot, mancat de majors ambicions, anava a la rapida obtenció d'un títol que sense gaires lluites li permetria de viure amb gran humilitat. Ara bé, als anys 30 les coses havien canviat. La nostra facultat s'informava del pensament europeu contemporani. Es projectaven nous plans d'estudi. L'any següent comenci la Universitat Autonoma. Físicament i moralment la Universitat es netejava i rejovenia. Per a nosaltres, els qui entrivem a Filosofia, la prova física, visible dels canvis, la representaven aquells cinc xicots, un dels quals, corn deia, era en Calsamiglia. Ells, en efecte, havien acceptat el risc de prestigiar socialment la vocació i el saber de fiIosofia -sigui a la catedra, o a la premsa o a la investigaciói, val a dir-ho, ho feren dignament, esquivant o superant les dificultats polítiques i socials. Aquel1 mateix curs 1932-33 en Pep Calsamiglia fou encarregat de I'ensenyament de la Introducció a la Filosofia. Quedirem una mica sorpresos a la seva classe: enraonava en veu baixa, lentament i corn si descrivís una situació intel.lectua1 que semblava veure al seu davant. Després vaig entendre per que ho feia així. La filosofia no es pot desplegar corn una narració o acumular corn un cabdal d'informació. Cal exposar el tema, ésser fidel a les dificultats de la qüestió, reproduir llur dramatisme i deixar que els oients, per ells mateixos, només guiats pel que ha fet el camí sipiguen trobar el desllorigador. Només qui sap cercar pot descobrir allo que li manca. El professor Pep Calsamiglia llegia els clissics, St. Agusti per exemple, per a reviure, des de I'autor, el text. No solament per entendre el que estava escrit sinó per comprendre'n la perspectiva des de la qual I'autor veia les coses. Breument, en Calsamiglia comencava per actualitzar els temes. Prengui el lector aquest densíssim terme en tota la seva riquesa de sentit. L'ensenyament de la filosofia mai no fou per a el1 una prova d'erudició o un reguitzell d'opinions, sinó l'admirada atenció al difícil camí de la veritat. Més endavant participarem ambdós en les tasques del seminari de Logica que dirigia en Joaquim Xirau i on el centre d'interes era la fenomenologia. Aquella seva actitud intel.lectua1 que ara mateix descrivíem semblava feta a posta per a la descripció fenomenologica. En Pep era la viva encarnació de la «epoché». Algú podria dir que era un introvertit. En part és veritat, pero només en part. No li agradaven les giragonses de la intimitat ni les ressonincies del sentiment. L'atreia l'espectacle de l'articulació intel.lectua1, pero a prou distancia de la consciencia per no pertorbar-ne el procés. No s'entusiasmava mai, pero recordo amb admiració i commogut encara corn se li il.luminava la cara i li brillaven els ulls en arribar al terme d'un raonament quan el llarg cami quedava justificat per la satisfacció del resultat. Llavors el1 -que demostrii plenament que no tenia por al risc i que sabia vencer les dificultatsagafava un aire ingenu, gairebé infantil. No és pas un atzar que per a tots nosaltres el record d'en Pep vagi unit a la Universitat Autonoma: primer, quan es crea el 1933, i després, a partir de 1969, a la Universitat Autonoma de BeIlaterra. Una i altra han estat exemple de joventut espiritual, de col.laboració personal entre docents i estudiants animats per una mateixa il.lusió. Ningú no podia viure-ho millor i orientar-ho millar que en Pep Calsamiglia. Endevinava els nous centres d'interes de la gent jove, i per l'atenció que atorgava a les qüestions i problemes sabia veure en el1 el primer dia: un amic que havia elevar-los al riivell de temes clissics de la filosod'anar al meu davant. Amb la diferencia, quan fia. La serietat de la seva dedicació professoral ja erem més grans, que el seu valor exemplar no donava consistencia a qüestions que per poc ateera només per motius intel.lectuais. En coneixerses semblaxrc jl Ilc ugeres. lo millor vaig entreveure la gran riquesa de la seAl llarg cr la nostra amistat em sembli semva personalitat que admiraré i estimaré sempre. pre just qvz fos invariablement al16 que vaig