Formació de la consciència moral

FORMACIÓ DE LA CONSCIENCIA MORAL Octavi FULLAT Aquest títol és escandalós perque, d'entrada, formació -manipulaciói consciencia -autonomiasón conceptes, i potser hdhuc realitats, antagbniques. Si admetem, pero, que l'ésser humh és vertebralment antagbnic -només li naixerh la consciencia si prkviament l'han manipulat-, aleshores la contradicció, sense deixar d'ésser una espina, esdevé com a mínim interessant. De totes maneres cal entrar en el tema amb una actitud d'autosospita. El terreny esta minat ontolbgicament i epistemolbgicament. Comenco advertint que amb el significant c(consci&ncia)~ no entenc solament els fendmens de consciencia, sinó també la consciencia com a metafenomen, com anoumen. Per que? Perque si la consc2ncia no és res més que aparicto'de conschcia -pero no és conscienciala seva formació pertany exclusivament a l'esfera de la ((tékhne)), i el ccbehaviourism)) skinnerih té aleshores la darrera paraula en la tasca de formar les consciencies morals. La consciencia formada d'aquesta faisó seria fatalment el resultat de la «poíesis)) del suposat educador. Com que aquest darrer supbsit em produeix fastic, postulo, per tal de poder pensar en aquesta qüestió, que la consciencia és també quelcom de subjectiu -inobjectivable-, quelcom de metaempíric, que no pot ésser mai totalment narrat pel discurs, ni pel científic ni pel metafísic, bé que aquest darrer s'hi apropi més, ni que sigui de forma poet ica. Abordaré el tema en tres aproximacions successives. El cor de la moral El.3 homes pensem i actuem. Col.loquemnos ldavant l'acció a realitzar. Que passa? Es facil descobrir dues situacions contraposades. A voltes hem de fer una acció perque hem decidit d'aconseguir un fi. Si jugo a escacs, m'he proposat de guanyar; davant meu fa aparició tot seguit un conjunt de norrnes indispensables per a vencer el contrincant. Són normes hQ0tetique.c si vull batre el competidor en el joc d'escacs. Laprudencia és la. virtut més indicada en situacions semblants. Aquí es pot perdre. Es perd quan hom no assoleix el fi que s'ha proposat. La política és potser el camp paradigmhtic d'aquesta mena d'accions. Maquiavel n'ensenya la normativa. El Príncep caldrh que actui amb absoluta prudencia. Les accions suara considerades són utilitaries; serveixen per a una altra cosa. L'acció serveix per a una altra cosa ? Normes hipotetiques (prudencia) ?. realitzar Paradigma: la moral Normes categbriques (justícia) l ~avant una !-- '1 Volerri aconseguir un fi } Paradigma: J. L'acció rio serveix per a res acció a la politica Pero, vet aquí que a vegades l'acció a fer esta sotmesa a unes regles categoriques. Tot jugant a escacs em descobreixo forcat a respectar unes lleis que no em permeten fer trampa -canviar, per exemple, una peca de lloc quan el contrincant esta distret. Tant si desitjo guanyar com si tant me fa de perdre, no em queda altre remei que sotmetre'm a desplacaments concrets de fitxes. En aquesta dimensió, mai no es guanya o es perd. O ets ((just)) o ets ((injust)). Res més. La virtut de la justicia presideix aquesta mena d'accions. La moral s'instalala en aquest camp d'operacions. Si abans les accions servien per a una altra cosa, ara restem astorats davant un comportament que no serveix per a res. La moral es refereix a l'acció inútil; la política, a l'acció utilitaria. En moral la conducta val per ella mateixa; en política és bona per a una altra realitat, pero mai en si mateixa. La perplexitat enfront del judici a emetre és cosa que resol la raó a base de la bipolaritat ((veritat-falsedat)). Tant la raó tebrica com la raó pratica operen d'aquesta faisó, bé que la segonano juga mai net del tot. Sempre fa trampa. Es el seu desti. Quan la perplexitat neix davant de: ((quina acció realitzar)), ja no és la raó, ni tan sols la practica, la que decideix de be11 antuvi. Qui dicta l'acció és l'aatoritat, i no, per cert, valent-se del binomi ((veritat-error)), sinó limitant-se a la bipolaritat elemental ((aprovació-desprovació)). Només després d'aprovar o de desaprovar, l'autoritat es val de la raó practica a fi de justificar la seva decisió. Es perfilen dues menes d'autoritats: les unes són socials -familia, escola, milicia, govern, parlament, partit politic, església, tribunal de justícia, prestigi social ...-; l'altra classe d'autoritats és molt diferent: és l'autoritat de la propia consciencia. Unicament en aquesta segona categoria d'autoritat té sentit parlar d'accions morals. L'especificitat de la moral troba la seva distinció en l'autoritat de la consciencia de cada u. La resta són coses afegides, incloses les raons de la raó practica. 1 Perplexitat / Pensar 1 ( /--, Error u decidir 1 Fer dcial 1 1 Autoritat ) h Aprovació Desaprovació De la propia - - consciencia Practica Tant el discurs sobre la llibertat com el cia. La resta són,consideracions més o menys discurs entorn dels valors són discursos posclarificadores. Es clar que hem de suposar teriors al factum moral i, conseqüentment, aquesta consciencia com a lliure i, per tant, no l'especifiquen. A l'inici de l'acte moral hi estirada en el temps i neguitosa sobretot pel senyoreja l'autoritat de la propia conscientemps que encara ha d'arribar. La consciencia, d'entrada, actua i després es parla de valors. L'axiologia ve darrera de la consciencia; perb, de totes maneres, fa aparició. No queda altre remei que analitzar-la. Hi ha pensadors, com ara Plató, que parlen de valors absoluts. Aquests pensador~ expliquen molt bé l'obligatorietat de sotmetre's a allb que és valuós, perb mai no acaben de deixar prou clar el contingut dels valors. D'altres, en canvi, com Marx, només admeten valors histbrics. Aquests expliquen molt bé els continguts dels valors, pero no saben com fer-s'ho per demostrar-ne l'obligatorietat. Veig molt difícil de saltar coherentment d'un pla a l'altre; de manera que sempre quedaran desfonamentats o els continguts o l'obligatorietat de la moral. El sentit moral només sorgeix quan s'ha encetat la vida intersubjetiva, dins el procés evolutiu, car només aquesta mena de vida desvetlla la consciencia i li possibilita el compromís. Quan l'home cerca exclusivament la joia individual, la moral resta exclosa. En canvi, quan l'home es deleix per la felicitat col-lectiva, queda obert a la moral. Si el dir exhaureix l'ésser, la moral no és ' possible. Si l'ésser resta sempre, d'alguna forma, més enlli del dir, la moral té sentit. Mai, perb, el dir no escatirii si l'ésser queda dit totalment o no. Com saber-ho?; decidimho, doncs. Hi ha moral perque hem decidit que n'hi hagi. Un pare11 de llibres recents inviten intelligentment a reflexionar de nou tocant a moral. L'un és de Jankélévitch, Leparadoxe de la morale; de l'altre n'és autor Glucksmann i es titula Cynisme et Passion. El primer és de 1'Editorial du Seuil; el segon de 1'Editorial ! Grasset. Valors, deure, penediment La consciencia moral s'explicita en els «judicis de valor)), en el ((sentiment del deure)) o de l'obligació, i en el fet de ((penedir-se». Difícilment aquestes tres explicitacions resulten inte1,ligibles si en l'home no hi ha quelcom d'irreductible. Cal optar entre el materialisme i la moral. La consciencia moral és consciencia del conflicte. Grecia ja contraposii la raó a la passió i el bé al plaer. Kant oposii societat i individu, deure i desig. Conflictivitat. Grecia i Kant suprimien, en el límit, els segons elements del contrapunt; és a dir, anhelaven un home que no necessités la moral. Perb aquest home ha estat sempre quelcom metahistbric. Seinse valors no hi ha moral. ~dhuc si els valors són exclusivament histbrics resulten indispensables. E. WEIL, a Philosophie politique (p. 38, Ed. Vrin, 1956), escriu: ((Le contenu du droit naturel dépend des convictionc,, des moeurs, des traditions de la communauté. Le droit naturel ne perd pas pour cela sa dignité ni sa validité)). El que no es pot fer és prescindir de tota axiologia. El Fonakmentpour une morale, de GORZ (Ed. Galilée, 3.977), té punts lluminosos sobre la qüestió, com ara aquest: ((En vertu de quoi l'esclave révolté vaut-il mieux que l'esclave soumis ..., le rebelle que l'inquisiteur?)); només en virtut d'uns valors. A Citadelle (p. 550, Ed. Ida Pléiade) Saint Exupéry apunta també a valoracions objectives quan escriu: ((11 est certes mauvais que l'homme écrase le troupeau.. Mais il est plus mauvais que le troupeau écrase l'homme)). No n'hi ha prou amb els valors. Aquests, a més, cal que obliguin. Deure. Poeticament ho clesamaga el mateix Saint-Exupéry: «La liberté permettra ii l'homme de s'épanouir; l'auitre ..., la contrainte, le batira grand)) (p. 567) 1 per que? Senzillament, ens diri, perc~ue ((la liberté qui refuse la contrainte, c'esi: la liberté de n'etre point)) (p. 724). La confrontació ((llibertat-deure)) permet l'experiencia moral més forta, que és, ni més . ni n-ienys, el pecat, la transgressió. La falta és l'experiencia major dins la moral. El pecat revela la llibertat, proclama el deure befat. Si tinc deures, és senyal que tinc poders. Si havja d'haver actuat d'una altra manera -no pecant-, senyal que podia pecar. El pecat és el testimoni privilegiat de la consciencia moral. Quan Adam menji el fruit prohibit féu l'experiencia de la moral. La llibertat és la capacitat de poder obrar segons la represeni:ació d'una llei i de poder burlar l'obligatorietat de l'esmentada llei. Kant deia que el mal deixaria de ser-ho si no fos una manera d'ésser de la llibertat que prové de la llibertat mateixa. La moral viccuda deixa de ser una adqztisicló i esdevé una conqztesta constant. La vida moral és una vida orientada, és un encaminar-se. El temps la posibilita i adhuc la funda. El sentit orientador de l'existencia moral no és quelcorn d'acabat, sinó a refer constantment fins al dia de l'acompliment. Utopia?, potser sí; pero sense utopia la moral no és possible. Perque els fets preterits i actuals ens fan fastic, esperem un esdeveniment lluminós que ens ompli. Sense fastic i despullats d'esperanca, la vida moral no és possible. Realitat Experiencia moral Utopia _L_ - Saint-Exupéry ho proclama bellament en el llibre ja citat, Citadelle (p. 644): «Ce qu'importe, c'est d'aller vers et nous d'etre arrivé jamais l'on n'arrive nulle part sauf dans la mort)). La rnetodica Les consideracions anteriors em permeten d'anunciar uns principis orientadors de la metodologia. que desvetllarh la consciencia moral. Seran conseqüencies derivades de les hipotesis formulades anteriorment, en l'estil d'una reflexió. Aquests principis valdran, doncs, en la mesura en que valguin les susdites consideracions prkvies. Aquesta debilitat, pero, no és exclusiva del meu discurs sobre la moral; qualsevol altre discurs pateix de la mateixa anemia. Després, i per acabar, ern referiré obertament a aspectes metodologics. Enumero els principis de manera concisa: 1. Cal optar per la irreductibilitat de l'ésser huma a materia. Formació, doncs, per una ((Weltanschauung)) dualista. Dins dels monismes -ni materialistes ni espiritualistesla moral no hi té cabuda. 2. Fer descobrir el valor elevat de les accions inútils, gratuites, que no serveixen per a obtenir altres coses, sinó que valen per elles mateixes. 3. Desvetllar la consciencia de l'incondicional. La Justícia constitueix un punt de referencia absolut. Una dosi de platonisme, en moral, no va gens malament. 4. Fer notar que la consciencia de cada u, abans que no pas la raó, és l'autoritat definidora del fet moral. 5. Ajudar, en el temps degut, a fer que l'educand aprengui a dubtar metodolbgica-. ment de totes les autoritats socials. Altrament, la moral es mor en mans de la psicologia i de la sociologia. 6. L'experimentació de la convivencia, com a relació humana esencial, obre al món dels valors etics. 7. Tant el conflicte com la perplexitat fortament viscuts davant l'acció a fer, forcen l'aparició de la consciencia moral. L'autoritat anihila aquesta consciencia. 8. Convé estimular la recerca constant de valors etics. D'esquena a aquests valors, no hi ha manera de formar la consciencia. Mancarien punts d'orientació. 9. El deure conscient (i no fruit de reflexos condicionats o bé de superacions del triangle edipia) resulta indispensable en aquest afer. 10. L'experiencia clarivident del pecat constitueix un fet molt valuós quant a la formació de la consciencia moral. No es tracta de «fer pecar)), sinó d'aprofitar l'experiencia lúcida del pecat. 11. La consciencia moral és una conquesta sempre inacabada. Els qui parlen d'una consciencia moral ja formada confonen la moral amb la psicologia. La ((moral de la responsabilitat)), la de Creó -1'Antigona de Sbfocles-, moral realista, oportunista, objectiva fins i tot, no és moral: és política. En canvi, la ((moral de la convicció)), la d'Antígona, que recolza en la sinceritat, que és quasi narcisista i subjectiva, és moral vera, irreductible a d'altres experiencies properes. L'educació moral no és una educació per a la utilitat ni per al plaer, sinó per a la Justicia, la incondicionalitat. Passo ara en consideracions practiques. Per encetar la qüestió, proposo un quadre de les etapes psico-fisiolbgiques de l'home. Infancia / \ I 7 8 11 12 16 117 21-24 -- Pubertat Joventut \ 1 Adolescencia En la formació de la consciencia moral crec que hi ha tres períodes particularment sensibles: la segona i la tercera infancia i la pubertat. Entre els tres i els set anys es viu el complex d'Edip, el qual es resol produint el sorgiment del ((Super-jan. ES el moment en que es van interioritzant les normes socials, entre les quals s'inclouen normes ktiques. Convé esmercar-se en la superació de 1'Edip sense culpabziTtzar els infants. Aquesta culpa seria exclusivament psíquica, no pas moral. L'acte moral no el' considero pas possible abans dels 15 o 16 anys. Amb anterioritat és qüestió només de preparar-ne adequadament el camí. Entre els 8 i els 11 anys es va consolidant el ((Super-jo)) que, en bona part, s'omple de manaments socials de fort contingut moral. Cal, enriquir el coneixement amb normes de conducta, pero parant molt d'esment a no angoixar els educands. Una cosa és informar-los del Bé i del Mal, i una altra de molt diferent és acusar-los tot projectant damunt d'ells les nostres pors i opressions. Entre els 12 i els 16 anys esclata el desig d'autonomia; hi ha rebelelió. Els valors moral~ interioritzats poden causar problemes efectius molt forts i sempre se sotmetran, més o menys, a qüestionament. Cal ajudar a repensar-los. Alguns psicblegs han fet una lectura psicolbgica del que anomenen nivells morals. Madurt:sa Vellesa I \ r \ Climateri (Menopausia, androphusia) Malgrat que encara no pot haver-hi vida moral, es produeixen mecanismes que influiran en una possible vida moral posterior, que mai no comencara abans dels 15 anys. Les etapes de que parlen certs psicblegs són aquestes: I Nzvell moral (7-1 0 anys) - por del castig; - identificació amb el pare; - rrianca referencia a valors (al Bé); - és bo allb que satisfa. II Alivell moral ( 101 3 any S) - se cerca la lloanca i s'eviten les censures; - es respecten models concrets d'autoritat que fan complir el deure. III Nivell moral (1 316 anys) - fa aparició la moralitat de contracte (per exemple, és bo allb acceptat democrhticament); - sorgeixen principis individuals de consciencia que admeten la universalitat de les regles, recolzades en certa racionalitat. A.quests tres nivells no són encara morals, són nivells psíquics d'autoregulació de la coriducta. Són dades, tanmateix, molt precioses, que permetran a l'educador de la corisciencia moral preparar intel-ligentment l'arribada de la moralitat, la qual s'inspirara en els onze principis anteriorment anotats.