Fiolosofia i educació a Catalunya : el pensament d'Eugeni d'Ors

FILOSOFÍA 1 EDUCACIO A CATALUNYA: EL PENSAMENT D'EUGENI D'ORS Jaume ROURA ROCA* Quan vaig rebre l'enchrrec d'elaborar una ponencia entorn del tema d'aquestes Jornades, pero relacionat arnb Catalunya, l'elecció no se'm va fer gaire difícil. Llevat d'Eugeni d'Ors i Joaquim Xirau no hi havia cap altre filbsof a casa nostra que hagués passat la llinda de la moderna Filosofia de l'educació. El fet d'esdevenir-se precisament en aquest curs el centenari del naixement d'Eugeni d'Ors em convidava a decidir-me per ell, tenint en compte també que estava estudiant la seva filosofia des d'altres punts de vista. Precisament la lectura i la reflexió dels textos orsians m'havien fet veure la seva dimensió profundament pedagbgica. A més a més, hi havia dos fets molt concrets que em cridaven l'atenció. En primer lloc, la circumsthncia que la formació filosbfica d'Eugeni d'Ors hagués estat motivada arran d'un ajut que la Diputació de Barcelona li concedí, el 1908, a fi de millorar els ensenyaments universitaris. Aquesta missió li exigí uns certs coneixements d'epistemologia científica, i alhora el situh en el terreny de la interdisciplinarietat. Més endavant comentarem el punt arnb més detalls. De moment cal només subratllar que una política de reformes pedagbgiques dirigí Ors vers un tipus de filosofia molt vinculada arnb les cikncies naturals i humanes. En segon lloc, cal recordar que gran part de la seva filosofia fou elaborada al ritme de les llicons que impartia en diversos indrets. Deia el mateix Ors, al final de la seva vida, que no volia pas amagar que havia ensenyat i estudiat alhora i que la seva funció de guia anA acompanyada arnb la de descobridor impacient**. Tot aixb no obstant, és ben pales que ni aquestes actituds socrktiques, ni les tasques pedagbgiques ni la munió de textos educatius no constitueixen una Filosofia de l'eduNascut el 1931. Des del 1977 professor de Filosojia de lJEducacid a la Universitat de Barcelona. Entre les seves publicacions destaquen: Posicidn doctrinalde Fr. Nicolás Eymerich en la polémica luliana (Girona. Patronat José M.° Quadrado, 1959) y Ramon Martf d'Eixala i la ftlosofia catalana del segle XIX (Publicaciones de 1'Abadia de Montserrat, 1980). ** Vegeu EUGENI D'ORS, El secreto de la Filosofia (Barcelona, 1947), p. 31 3. cació, entesa corn una materia a part dins el camp de les cikncies pedagbgiques. No hi ha pas en ].'obra d'Eugeni d'Ors un ((corpus»,de Filosofia de l'educació tal corn l'entenem avui dia. Tanmateix, hi trobem una conste!.lació d'idees educatives fermament ancorades a una filosofia. Es tractaria, per tant, d'una filosofia de l'educació en el sentit ampli de la paraula. 1 és únicament en aquest sentit que ens atrevim a entroncar la nostra ponencia arnb el tema general d'aquestes Jornades. Des d'aquest punt de mira hem realitza t la nostra tasca. No pretenem pas exposar el sistema filosbfic orsih en la seva totalitat. Per als nostres propbsits és suficient mostrar-ne les línies essencials. Atenent-nos a un model d'exposició forca conegut parlarem, en primer lloc, de la visió general de la realitat, que apareix corn el teló de fons de tot el pensament orsih; després, ens referirem a la seva concepció antropolbgica; en tercer lloc, tractarem dels temes educatius que sovintegen en les obres de caire pedagbgic. No sé si caldrh afegir que atenem preferentment l'kpoca en la qual Eugeni d'Ors vivia a Catalunya corn a casa seva; exigencies, pero, de tipus hermeneutic ens obliguen sovint a acudir a contextos de temps posteriors. 1. EL TELÓ DE FONS DE TOSA UNA FILOSOFIA Una de les primeres col~laboracions d'Eugeni dYOrs arnb la premsa tingué lloc en el peribdic d'esquerra Eljoble catala, l'any 1905, arran de la independencia de Noruega. L'esdeveniment podia ésser molt ben aprofitat pel nacionalisme que aleshores floria a casa nostra, corn succeí arnb alguns dels articlesl. El d'Eilgeni d'Ors, titulat ((Noruega imperialista)), no era pas d'aquest caire, ni duia aquesta empremta. El fet de la independencia d'aquella nació no s'interpretava corn a fruit i resultat d'un nacionalisme, sinó corn 1 Vegeu, per exemple, I'editorial <Independencia de Noruega* a El Poble Cata& n? 34 (1-VII-1905). una situació intermedia de l'anomenat ((imperialisme)). Tanmateix, la separació de Sukcia i Noruega tot just fou considerada com un' episodi momentani. El terme definitiu del procés histbric no era pas l'isolament de Noruega, sin6 la reconstrucció de la gran Escandinhvia mitjancant la unió de Suecia, Dinamarca i Noruega. L'imperialisme es presentava, doncs, com: una forca social sintetitzadora, expressió política del sentimept de solidaritat humana que iimplica una Etica de la responsabilitat i de la intervenció, lluita per una justa organització social i per la justa expansió nacional2. Des d'un punt de mira histbric, l'imperialisme connotava molt clarament el moment actual de la dinhmica de la histbria, premissa per la qual Eugeni d'Ors es veia obligat d'assajar una explicació de la histbria universal. La copsh corn a lluita entre dues forces: una, integradora i positiva, hereva de Roma i de la seva tradició; l'altra, disgregadora i particularista, propia del feudalisme, del regionalisme i del separatisme. Per bé que hom pugui imaginar un estat de pau o d'equilibri entre ambdwes sobre el paper, la batalla es perllonga constantment, deia Eugeni d'Ors. Els dos principis, amb versemblanca de forces, coneguts adés i ara amb noms diversos, romanen tostemps en combat. Cal co:ncebre teoricament un estat d'eauilibrii armonia entre ambdues forces. Mes en el món social aitals estats no es realitzen mai més que sobre el paper. Des de la caiguda de 1'Imperi roma, les dues forces lluiten constantment. L'una s'anomena en el ~ - desenrotllament dels temps germanisme, feudalisrne, reforma, suphrbia gal.licana, estatisme del Renaixement, Westfalia, equilibri europeu, principi de les nacionalitats, regionalisme, particularisme; l'altra s'anomena Imperi roma, Sant imperi romanogermanic, Etnarquia cristiana, Creuades, Romanisme jurídic medieval, Humanisme, Monarqtiia universal, Colonització, Revolució francesa, Conquista napolebnica, llui2 EUGENI D'OIS, «Noruega imperialista)), a El Poble Catala, nP 32 (17-VI-1905). ta pels mercats, Socialisme federatiu, Imperialisme contemporani3. El text transcrit representa una primera versió del famós dualisme orsik. Es ben significatiu el fet que la seva veu arreli en el camp de la histbria i no pas en el de la filosofia, cosa que sembla obeir raons molt concretes i hdhuc biogrhfiques. Tanmateix, quan Eugeni d'Ors l'escrigué, tot just acabava de llegir la seva tesi doctoral en Dret sobre la Genealogtá ideal del imperialismo, on podem constatar el ressb pales de Carlyle4. No seria, doncs, gens agosarat de pensar que la idea d'una lluita grandiosa entre les dues forces histbriques fou inspirada en la lectura de l'historiador anglks, per tal com aquest asseria que la histbria era l'obra del heroics, constituint un exkrcit en combat per una causa comuna, la de la sinceritat, la de la creenca i la de la veritat, contra la resta, fills només de les aparences i en vassallatge de la incredulitat5. Nogensmenys, cal bandejar una mica les influkncies tebriques si hom vol entrellucar so que pot romandre dessota la gestació del dualisme histbric orsih. Al final del ((Noruega imperalista)) Ors ja esmentava ((idees i sentiments que venen laborant en la joventut catalana)). Sens dubte el mot «imperialista>) serví a l'albí da del Glosarl per designar els ideals de la joventut catalana que, cansada del regionalisme conservador i folklbric del segle XIX, propugnava una actitud intervencionista dins de la política general espanyola, positura que motiva de seguida la política de la Lliga, de Prat de la Riba i de Cambó. Aquest capteniment i aquesta política es conjunyien de soca-real en el bhndol (<universalista>> i ((imperialista)) de l'esquema histbric orsih. 1 hom no creu sobrer el fet d'afirmar que la ((raó política)) podia haver contribuit, conscientment o inconscient, a l'arranjament de la seva visió de la histbria. 3 EUGENI D'ORS. loc. cit. 4 ENNC JARD~, Eugeni d'Ors (Barcelona 1967), p. 36. 3 Cfr. amb TH. CARLYLE, Tratado de los héroes (Barcelona 1957, trad. de Farran y Mayoral), pp. 136, 142 i 229. La lhita contra elpositivisme i la defensa de la fzlosofia Un petit episodi en el si de les grans lluites histbriques de les forces positives contra les rnés negatives, era el que tenia lloc a casa nostra feia temps. Esrpentem l'escomesa que rebé el positivisme i el naturalisme per part d'alguns escriptors modernistes6. Eugeni d70rs féu causa comuna arnb ells pel que fa a aquest punt. L'any 1900, quan no comptava més de dinou anys, redacta un article titulat ((Per la síntesi)). Es tracta d'un escrit de circumstancies, puix que era una col.laboració en un peribdic tradicionalista i catblic en l'escaienca d'un número homenatge a Sant Tomas d'Aquino7. L'avinentesa donava peu al fet de rabejar-se en un atac contra el positivisme, i ho féu el jove Ors. En el context esmentat no són pas foranes les simpaties clares i indefugibles envers el tomisme. Malgrat aixb el tomisme arnb el qual congeniava Eugeni d'Ors, i que lloava en son article, no tenia res a veure arnb el tomisme rigid de la Barcelona clerical, ans s'acostava a la neoescolastica, que precisament aleshores gaudia d'exits progressius a Lovaina per obra del futur cardenal Mercier. El que ben aviat aprecia Eugeni d'Ors en aquest moviment fou la síntesi entre filosofia i cikncies experimental~, ben diferent de la que havien portat a cap els positivistes entre les cikncies arnb exclusió de la filosofia. iPotser ja hi havia a la ment del jove filosof la llavor d'aquella afecció cap a la filosofia de la ciencia, conreada a París i manifestada al llarg de la seva obra? Tres anys més tard, el 1 Congrés Universitari Catala donava a Eugeni d'Ors l'ocasió sortosa d'aprofundir les seves raons en contra del positivisme i a favor de la filosofia davant un públic més heterogeni8. Eugeni d'Ors alaludí el positivisme ((amb sa funesta separació entre la filosofia i la ciencia)), alhora que lamentava el ressb, del qual havia 6 En aquest sentit parla Josep Calsamiglia al seu discurs inaugural, nAspectes filosofics del modernismew del curs 1981-1982 de la Societat Catalana de Filosofia. 7 La Creu delMontseny, n? 50 (4-111-1300). 8 Vegeu <El Congrés Universitari catalb i aL1experiment d'un congressista~ a Catahaya 1 (1903), pp. 124-129. gaudit en certs ambients barcelonins pseudointel.lectuals. Sortosament, deia Ors, a tot Europa i adhuc a America hi ha un afany cada dia més viu de síntesi científica, cosa que enimena el saber cap els viaranys de la Metafísica. La reacció espiritualista impera en la ciencia, en l'art i en la literatura. Fins i tot en el camp positivista i materialista les ciencies remunten un vol filosbfic. Només cal prendre cura de les obres dYAugust Comte o de Spengler. Esmentava Emerson, Carlyle, Schopenhauer i Hartmann, afirmant que eren rnés llegits que mai i Adhuc citava Nietsche, tot dient que els seus ((ressons han arribat fins al nostre soterrani)). Malauradament la renovació filosbfica que brollava arreu no havia a.rribat a casa nostra. 1 es preguntava: Pot continuar aixb? ... Acceptarem aquesta. abjecció com a perenne i ens creuarem de bracos dient-la irremeiable? ... Catalunya, tots ho sabem, aspira avui a la llibertat política. Doncs jo crec, i arnb tota llibertat us ho dic, que tota aquesta aspiració resultara e!;tkril, que de tota l'efervesckncia patrioticri d'avui no en sortira altra cosa que una iriútil revolta del nostre caracter indbmit, en que sovinteja la nostra historia, si no aspira a adquirir, a més &una personalitat política i social, una personalitat intelalectiial, dintre de les tendkncies generals de l'kpoca modernag. Henl transcrit aquest text per palesar com Eugeni d'Ors aplegava ensems tant la causa intel.lectua1 o «filosbfica» com la causa política, tot posant l'accent a la primera; per compíovar-ho només cal adonar-se de la intensitat arnb que la vivia. Gaiirebé tot seguit tingué lloc l'elaboració filosbflca de les idees aparegudes d'antuvi en el camp de la historia i viscudes al be11 mig de l'afer político-cultural. La comunicació presentada per Eugeni d'Ors, l'any 1903, al 111 Congrés Internacional de Filosofia de Heidelberg, arnb el tito1 ((Religio est liber- tas», representa sense cap mena de dubte la formulació filosbfica del dualisme dialectic, entorn del qual es vertebra la seva filo~ofia'~. Arran dels estudis realitzats per Hoffding, William James, Boutroux, Henri Delacroix i Bergson sobre la natura del fet religiós, Eugeni d'Ors assajh també una anhlisi de l'experiencia vital considerada des de l'esforc humh. El punt de partenca era la imatge següent: Heus aquí un llenyataire que colpeja l'arbre arnb la seva destral. Ens trobem aquí en presencia d'un fet de treball senzill, pintoresc, plbtic. Vol l'home abatre l'arbre. L'arbre oposa una resistencia a ésser abatut. L'experikncia viscuda pel llenyataire és en aquests moments, clara i definitiva, aquesta. Heus aquí dos exercits. D'un costat, jo, els meus desitjos, el meu saber, la meva vigor, el meu brac, la meva mi, la meva destral. D'altre costat, l'arbre arnb la seva duresa, arnb les seves arrels, arnb laseva terra, la terra en que aquestes arrels s'enfosen i vigorisen. Qualsevol filosofia monista fracassa en aquest moment d'irreductible dualitat". Aquesta imatge reflecteix el mateix esquema mental de ((Noruega imperialista)). Aquí no es tracta pas de dues forces histbriques en Iluita, pero hom s'acara a «dos exercits)), els soldats dels quals són significativament assenyalats arnb els adjectius «meu)) i ((seu)). En definitiva, se'ns permet d'endevinar la lluita entre l'home i la natura. En aquest escrit la filosofia orsiana apareix sota un esgambi infüitiu de tipus antropolbgic. El «meu» i el «seu», el «jo)) i el «no-jo», la «potencia» i la «resistkncia», la «llibertat» i la ((natura)), el «món interior)) i el «món exterior)) esdevenen categories que espurnegen com guspires de foc des de la tasca del 1lenyatairel2. Aquesta imatge sovinteja al llarg de les 10 L'obreta fou considerada pel mateix Ors com el nucii germina1 de tota la seva fdosofia. Quan el 1914 la traduí al catali i I'editi, juntarnent arnb De l'amistat i del dialeg, sota el tito1 de DiaJectica in nuce, afiumi que ambdues eren els aprodoms o preparatius a una ulterior sistematització dialectica~. Utilitzem aquesta edició que es troba al Glosan' IV-1914 (ed. Bartra 1915), pp. 32-48. 11 EUGENI D'ORS, ReLigió est libertas, a loc. cit., p. 3 5. 12 Vegeu al meu article a Serra d'Or, novembre de 1981, l pp. 33-35. obres d'Eugeni d'Ors. La trobem a les Gloses de Qaaresma de 191 1 («La filosofía del hombre que trabaja y juega))), al curs sobre la Doctrina de la intel. l@ncia13 i a El secreto de la Filo~ofla'~. En cada ocasió Eugeni d'Ors emfasitza el fet que qualsevol quefer humh experimenta sempre l'oposició irreductible entre la ((potencia» i la «resistencia», entre el «jo)) i el «nojo». Cal dir que aquesta manera de pensar, que ha estat alguna vegada dissortadament relacionada arnb la filosofia de Destutt de Tracy, era molt arrelada a Franca d'ench que fou portada a cap l'obra de divulgació filosbfica de Victor Cousin. En prendre cura del sentit pregon dels textos orsians caldrh insistir fermament en el fet que el dualisme és un dualisme sintetic. És a dir, per damunt de l'oposició entre «POtencia)) i «resist&ncia)) i llurs analegs s'aferma i afaicona la unió indestructible d'ambdós elements. Tanmateix, cal bandejar un dualisme aillador com el que fou atribuit a Descartes; més aviat es tracta d'un dualisme funcional, sempre a l'aguait de la sintesi. De vegades la ((potencia)) brolla arnb tota la seva forca i la ((resistencia)) s'esmorteix fins a la seva mínima expressió: per exemple, en els actes propis del lliure albir més pur. En d'altres ocasions és la <(resistencia» que sembla reeixir totalment -així, copsem la natura que fa trontollar l'obra humana-; nogensmenys, l'home no sera jamai anihilat. La frontera, doncs, entre ((potencia)) i «resistencia)) no gaudeix de limits fixos, ni de congrenys indefugibles. Esdevé, per tant, impossible de distingir dos principis absoluts i independents l'un de l'altre. Pel cap alt arribem, per via negativa, d'una banda, a la noció de llibertat o de «potencia» pura, i de l'altra a la idea de pura passivitat. Hom s'enfronta tothora a dos conceptes-limit, que en l'ordre concret dels fets i de l'experiencia viscuda no es realitzen mai. En el món que ens embolcalla la ((potencia)) es troba sempre barrejada arnb elements passius, i la «resistencia», 13 Vegeu J .L. ARANGUREN, La filoso fu de Eugenio d'0rs (Madrid, 1981, 2? ed.), pp. 178-180. Vegeu-hi també la p. 50. 14 E. d'Ors, El secreto de la Filosofia (Barcelona 1947) p. 89. quan és vencuda o «colonitzada» -segons expressió orsianaper la «potencia», roman el seu entorn potenciada: la natura, que abans de la intervenció humana era natura naturans es marfon per obra de l'home en natura aulica, preada, adoptada i adaptada, amansida15. El dualisme orsia bandeja qualsevol forma de maniqueisme. Per bé que en algun moment Eugeni d'Ors s'expressés arnb humor en el sentit que, com a bon catala, portava a la sang glbbuls albigesos16, no era pas amic de dualismes doctrinaris. En El secreto de la FiIosofla, arnb la intenció de rebutjar una possible acusació de maniqueisme, resta ben gojós; ((desembarazados por fin de la dudosa compañia de magos y maniqueos»17. El dualisme orsia és sobretot metbdic, la qual cosa fa que la seva filosofia camini adés i ara, pels viaranys del dialeg i de la ironia. Tanmateix, aitals metodes o capteniments són el fruit sempre d'una síntesi alhora variable i provisional. De la irremeiable limitació de la ciencia, que revesteix la categoria de «potencia» en acarar-se al món que li ofereix «resistencia», en sorgeix la Critica, l'epistemologia i - com diu Orsla dialectica, entesa platbnicament, com un saber superior al de les cienciesl8. Altrament i atesa la mancanca de l'esperit individual, la filosofia fretureja de la colelaboració i del dialeg continu de l'home arnb si mateix, arnb els altres, arnb la historia i arnb la cultural9. Pel que fa a la ironia, ocorre en el sentit següent: les conclusions de la ciencia no tenen lloc en el camp de la vida ni de manera literal ni de manera rígida, puix que és la vida mateixa qui entrebanca, invalida o malmena constantment la ciencia. Aquest fet inclou i origina un capteniment de l'esperit ben poc dogmatic, ans assertbric i al cap i a la fi ((irbnic)). Vegem com el descriu literalment: 15 E. ~'ORS, Ibid, p. 98. 16 E. ~'ORS, Glosari 19061910. Obra cataha completa (Barcelona, 1950), p. 112 1. 17 E. ~'ORS, El secreto de la Filosofu, p. 112. 18 E. ~'ORS, Doctrifia de la Intel.lig?ncia a aArxius de 1'Institut de Ciencies~, VI11 (1918) pp. 8-9. 19 E. ~'ORS. Ibid, pp. 1-2. Una activitat d'esperit, una actitud tota practica si es vol, que sense desconeixer els resultats de la ciencia, sense rompre arnb ells ni oblidar-los, sense que li sigui possible, tal volta, oposar als resultats de la ciencia altres resultats, curaria, pero, de mitigar acluests fets, de fer-los més flexibles, de voltarlos, en enunciar-los, d'un nimbus de dubte que no exclogui en cap cas la possibilitat ~dhuc mínima, de la posterior contradi~ció*~. Honi pot trobar facilment a l'obra d'Eugeni d'Ors molts passatges, i fins i tot una gran quantitat dels usos de la llengua sotmesos al joc de la dialectica i de la ironia; tanmateix, ni el nostre cam' ni el nostre objectiu no s'atliuen arnb aquesta recerca. Solament volíerri fer veure el teló de fons i les línies més generals de la filosofia orsiana. Es hora, doncs, d'encetar el segon dels nostres punts. El fet d'acudir als esquemes, en parlar d'Eug,eni d'Ors, té un sentit molt més pregon del que és habitual. El seu pensament figuratiu tendeix per si mateix a la representació i a la construcció imaginatives. Cal tenir en compte el pes que damunt scu exerci, des dels primers anys, aquella frase de Goethe: (<Quan l'anima traqa un dibuix fa ressonar al defora d'ella un fragment de la seva essencia íntima»21. L'esquema orsih reflecteix bocins de vida i representa sobretot una gestacsió del pensament. Pel que fa als temes antropolbgics, hom endevina, al 'llarg de la prodiicció orsiana, un esquema que, més o menys modificat, es perllonga a través dels anys. Es tracta de la tricotomia de l'ésser hum2. en «horno sapiens)), «horno faber)) i «horrio ludens)). Sens dubte se'ns presenta des de l'antropologia d'Eugeni d'Ors un afany simultaniejador de la tríade cos-hnima-esperit, i de fet potser és més coneguda en aquesta ~ersió~~. Es un altre punt de visió que inclou la teoria del supraconscient i la 20 E. ~'ORS, Ibid, p. 10. 21 V'egeu E. ~'ORS, aconverses amb Goethe en els darrer:; anys de la seva vida, a Universitat Catalana 1, (1904) p. 43. 22 Vegeu-la a J.L. ARANGUREN, La filosofia de Eugenio doctrina dels hngels, elaborades a partir de 1926, quan Eugeni d'Ors ja no era a casa nostra. Tant pel que fa a tot el que hem esmentat, corn al fet d'una convicció profunda, volem centrar la nostra exposició a l'entorn de la tricotomia assenyalada. La nostra certesa rau en l'orientació general del pensament orsih, que s'identifica primer que res amb una filosofia de l'acció i entronca de la manera més adient amb l'home que treballa i juga. Bases epistemologiques Cal que qualsevol atansament a l'esquema ((horno sapiens)), «horno faber)) i ((horno ludens)) sigui fet sota la llum dels orígens i de les primeres passes donades per Eugeni d'Ors en els viaranys de la filosofia; per esbrinarles cal prendre cura d'un fet biogrhfic. Quan, a la primeria de l'any 1908, la Diputació Provincial de Barcelona concedí uns ajuts per anar a estudiar a l'estranger els procediments i metodes dels ensenyaments universitaris, Eugeni d'Ors fou l'esc0llit2~. Aquesta decisió provoch, sens dubte, una dedicació especial del jove Ors a la metodologia de les diverses cikncies i, en definitiva, una formació de tipus epistemolbgic, de la qual cosa se n'haurh de ressentir clarament tota la seva filosofia. D'altra banda i grhcies a aquest fet, hem tingut una constancia explícita sobre el detall dels seus estudis. En efecte, el jove pensionat hagué d'exposar en dues Memories els seus coneixements de l'estat de l'ensenyament de diverses cikncies a Europa, així corn els seus projectes d'una possible renovació universitaria a CatalunyaZ4. A la prid'Ors, pp. 99s i 21ss. L'artiCle de J. Tus~m~s, <La pedagogía de la vocación en Eugenio d'Ors* publicat a RevUta de la Educación, 30 (1958-1959) n? 84 i 85 recolza també en aquesta versió. 23 Vegeu Acuerdos a I'Arxiu de la Diputació de Barcelona, iligall 228. 24 Les dues Memories es troben al lligall 2283 esmentat a la ilota 24. La primera s'intitula Mem6ríh sobre la crítica i e/s metodes de la ciencia contemporhia, i la segona Els metodes en I'ensenyanga superior: Missió a Pah. Ambdues són del 1908. Les ciearem respectivament amb els noms de Mem6n¿a I i Memotia II. mera Memoria Eugeni d'Ors ja diu, de be11 antuvi, que el ((ve11 intel.lectualisme», basat colzat en una concepció mechnica de 1'Univers, havia trontollat a causa del pragmatisme ~axó~~. Els resultats primers eren que «avui cada ciencia té el seu metode. Si hi ha algun acord és per un pacte federal)), un pacte que el1 xifrava, en linies generals, en el convencionalisme i formalisme científic, i, concretament, en el llenguatge simbblic i en l'adopció del sistema mktric decimal. El formalisme havia derivat cap a un nominalisme radical, que estava representat per Le Roy. Aquest nominalisme havia convertit la tasca científica en un vertader joc de conceptes. La ciencia, per a Le Roy i els seus seguidors, no era altra cosa que el reglament d'aquest joc científi~~~. Endevinem, doncs, -aixb creiem, si més noper aquest costat la idea de l'acció juganera. A l'altre extrem de les posicions científiques i oposat diametralment al ((nominalisme)), Eugeni d'Ors hi col.1ocava el realisme, que era subdividit en diversos grups2'. D'entre ells li sobtava aquel1 que anomenh ((conceptualisme)) i que incloia autors tan heterogenis sota d'altres punts de vista, corn Ernst Mach i Pierre Duhem. Malgrat tot, Eugeni d'Ors creia comuna llur posició epistemolbgica i deia que es trobava arran del signe dels temps. Ara bé, a l'exposició que Ors feia de la constitució de la ciencia segons Mach, reexia clarament la llei de l'economia d'esforc, corn a principi substancial de la construcció científica2*. Ningú no pot desconeixer que la llei de l'economia d'esforc científic no és altra cosa que una part de la llei biolbgica general de l'economia d'esforc. Aleshores topem per aquest camí -de be11 nou és el nostre pensamentamb un pragmatisme de l'activitat científica. D'una i altra banda, tant si considerem la ciencia corn un joc de símbols corn si atenem al seu caire pragmhtic, ens acarem, tostemps i arreu, amb la categoria de l'acció. Nogensmenys, tots sabem que l'anhlisi de l'acció humana és l'ob- *S Memona 1, fol. 8-9. 26 Ibid., fol. 10-14. 27 Ibid, fol. 17-31. Vegeu també fol. 44. 28 Ibid., fol. 20-22. jecte de la filosofia de Bergson, per la qual cosa esdevé indefugible el fet que Eugeni d'Ors s'hi fixés amb un interes particular. Segons el1 Bergson era el filbsof actual. Ens diu que, de la publicació de L'Evolution creatrice en@ -havia estat editada un any abans-, una nova joventut avanca amb fermesa per les files bergsonianes amb una empenta nova. El bergsonisme és quelcom més que una ciencia, és un metode d'instint nodrit i calid, d'emoció i de voluntat; i no tan sols de voluntat, sinó també de realització i d'exit. Eugeni d'Ors enllacava aquest moviment amb l'espiritualisme de Carlyle, puix que ambdós, deia, perpetuen la consideració de l'univers com una entitat vivent i musical29. Més endavant ens confessara que el1 mateix es trobava molt proper al sentiment bergsonid sobre 1'Univers; són els seus mots: L'autor de la present Memoria sent cordialment 1'Univers d'una manera molt proxima a la de M. Bergson. Pero creu que la ciencia, que potser no té altres objectius que la Bellesa i l'Acció, no pot ésser'sinó un vast sistema maternatic, o, millor dit, 1ogic3O. En una paraula afirma que la filosofia de Bergson és poc intel.lectualista i voreja la irracionalitat. En aquest moment no podem deixar de recordar les invectives que en el terreny artístic Eugeni d'Ors llanta contra el romanticisme i el naturalisme del segle XIX. Bergson seria també, per a Eugeni d'Ors, un romantic de la filosofia, un sentimental. Calia esmenar el seu pensament amb una bsna dosi de matematica, de lbgica i d'intel-lectualisme al cap i a la fi. L'últim text transcrit inclou alhora una idea segons la qual seria versemblant que la ciencia no gaudís d'altres fins que la Bellesa i 1'Acció. Hom copsa de seguida un suggeriment ben interessant, puix que co que aquí apareix tot just insinuat sera, al cap d'un any, afirmat rotundament. Tanmateix, aqueixa fou la tesi de la segona de les comunicacions llegida per Eugeni d'Ors al Congrés de Filosofia de Heildelberg, la qual duia per 29 Ibid, fol. 32-37, dedicats a Bergson. 30 Ibid, fol. 43. títol E,/ residzr en la mesura de la Ciencia per Iírlccio13' . A l'escrit, després d'una breu pero acurada analisi de la ciencia i del quefer científic, és pali:s, d'una banda, com els productes científjcs ens ofereixen un quantum de generalització, de previsió científica -no purament practicai un nimbus de varietat, impossible d'ésser explicat per la llei d'economia d'esforc. Altrament, la curiositat de l'home de ciencia, l'instint o apetit de joc lbgic neix d'una sobreabundancia de forces, que emmena cap a una actitud agressiva devers la naturalesa. El capteniment del científic no 6s el de l'obrer que, al cap i a la fi, es mostra respectuós davant del seu treball, sinó el de l'artista que, per més que sembli respectar la natura, no bandeja un cert tipus de violencia envers ella. Ors afegia tot seguit que l'esperit, en fer violencia a la natura, es marfon en un fenomen rriés, i que aquesta dialectica juganera entre l'home i la natura ens permet de definir la bellesa com una obligació dels fenbmeris. La idea brollh de Schiller i així ho manifestava Eugeni d'Ors després de transcriure un fragment de Sobre la Gracia i la dignitat de l'autor aleman~~~. Hom podia capir el fenomen científic per imperatius pragmatics, pero calia també considerar els imperatiiis estetics. En aquest sentit hom s'acarava a un Noviksimum Organum propi dels temps actuals i segons el qual s'hauria de construir la ciencia more ae~thetico, talment com a l'antiguitat s'havia fet moregeometrico, i al Renaixement, more mec~nico~~. El moment estetic de la ciencia era tan important com el pragmatic. Aquesta conclusió només embolcallava el terreny científic, al cap de tres anys atenyeria l'acció humana. La filorofia de I'home que trebdla ijuga A les GIo~es de Quaresma de l'any 191 1 fou 31 En:; atenem al text publicat a Estudrs Universitans Crztdans 111 (1909), pp. 130-135. 32 E. ~'ORS, <El residu en la mesura de la ciencia per I'accióa, a Ejtudir Universitarts Catalans 111 (1909), p. 134; Cfr. a F. SCHILLER, Oeuvres (trad. Regnier) VIII, p. 65. 33 L'especificació dels tres amorea no apareix a aEl residu.. .B, sinó a la Memona 11, fol. 33. exposada una concepció total de l'ésser hum& que descansa en les idees de treball i de joc. Es traduiren al castella i s'aplegaren en una antologia de textos orsians intitulada La filosofia del hombre que trabaja y juega. Aquest nucli primitiu de continguts fou considerat sovint pel mateix Ors com una de les arrels de tota la seva filosofia. S'hi palesava clarament la voluntat d'articular una filosofia a dues veus: la de l'home que treballa i la de I'home que juga. Al cap d'un temps seran les dues veus de Catalunya: la Catalunya que canta i la Catalunya que j~ga~~. L'home que treballa era, segons la imatge orsiana, l'home que Ilaura, jamai vinclat per l'esforc i el candiment, ans bé ennoblit, amb el cap enlaire i l'esguard a punt per a les coses eternes, amb un taranna agencat per una manera de fer i de pensar. Aixb sembla desprendre's dels interrogants següents: iPodries tu treballar, pages, si cada dematí, al despendret de la tupitut de la son, no t'armessis instintivament d'algunes imatges, hdhuc confoses, de coses eternes? ¿Qué vol dir treball? ¿No vol dir una puixansa vencent una resistencia? La puixansa ¿no la sens tú, no ets tú. La resistencia no la sents al mon, no es el mon? ¿No es veritat que una vaga noció en ton esperit te representa aquesta batalla com eterna? ¿No es veritat que, en el fons del fons, es a n'aixb que redueixes les nocions del Bé i del Mal? Perb aixó es tota una metafi~ica~~. D'altra banda, l'home que juga era també, a nivel1 á'imatge, el bon ballador. Mitjancant el ritme, alhora llei, el bon ballador s'amara del ((lagos» etern dels esdeveniments sotmesos a la mesura: Ritme es traducció de llei. Es a dir de cosa eterna. Balla, ballarí, balla. Les teves giravoltes s'inscriuen en l'eternitat, a l'eternitat és on tu balles, ballarí. 1 si no fos per una noció obscura d'eternitat no ballarieP. 34 Fem al.lusió a la secció de notícies culturals que amb el tito1 *La Catalunya que treballa i juga* apareix a Quaderns d'Estudi, a partir de 1915. 35 E. ~'ORS, ~Set Gloses de Filosofia* 1, aLa Veu de CataCunya (3-111-191 1) Cfr. a Lafilosofia del hombre que trabaja y juega (Barcelona, 1914) p. 98. 36 E. ~'ORS, loc. cit. Cfr. LaFloJofiá del hombre.. ., p. 99. Tanmateix, la idea de la mesura i del ritme és una de les constants d'Eugeni d'Ors, a la qual s'afegeix la dimensió d'eternitat. Tot seguit se'ns dira que aquel1 que sap viure l'eternitat del moment és un ver filbsof: Primurn vivere, deinde philosophare ... Ho nego. En aixb no conech primer ni després. Tamber filosofar és viure Publi és anomenat filosoph perque VIU en conciencia de la eternitat del moment3'. Tot seguit, Eugeni d'Ors assajava una primera definició de filosofia: Filosofia és una serie de reposos tallant un moviment, pero no és repós sense moviment ni moviment sense repó~~~. Per a aquest tipus de filosofia ((rítmica)) no havia de servir de res el racionalisme abstracte ni la raó pura. Eugeni d'Ors volia restituir a la paraula c(raó» el seu sentit ple i veritable, enfonyat de Descartes ench. Per aixb s'estima més emprar el mot ((intel-ligencia» en el sentit dels grecs, de 1'Edat Mitjana i del primer Renaixement. Es tractava d'una «raó» íntegra, plena, els furs de la qual intenta d'afermar amb la paraula catalana «seny», emparentada -deia Orsamb la francesa «sagesse». Quan certs estudis sobre el pensament d'Eugeni d'Ors es limiten a consignar aquest punt, cal reconeixer llur curthria. El «seny» era, per a Xenius, moltes coses més ... Una forca alhora intelslectual i moral, en equilibri en total producció de Sesperit, una plenitud de coneixement que no desconeix ni rebutja els elements empirics, sinó que sap ordernar-los i subordinar-los dins ritmes noblement intel.lectua1~~~. ' Fixem-nos ara en cadascun dels termes de la definició. ((El seny» és, de primer, forca de l'acció unificada, quelcom parió a allb que estaven tractant a Franca els filbsofs de l'acció, Bergson i Boutroux. El <<seny», entes en 37 E. ~'ORS, loc. cit. CfT. del hombre ..., p. 100. 38 E. ~'ORS. loc. cit. Cfr. Laflosofia del hombre ..., p. 100. 39 E. ~'ORS, aSet Gloses de Filosofía, V, a La Veu de Catalunya, p. l l l. aquest sentit, no portara pas l'empremta d'una actitud reservada i prudent davant la vida, sinó la d'una participació activa i compromesa. L'intervencionisme en els afers cultural~ i socials de la cives, propugnat per Eugeni d'Ors a les Gloses de 1906 i 1907, palesa les conseqükncies practiques d'aquesta doctrina. El ((seny)), a més a rnés d'ésser acció i empenta cap a l'esdevenidor, apareix també al text transcrit com «un equilibri)). Aquest equilibri remembra, de segur, la «moderació» aristothlica i es basa en la concepció unitaria de I'esperit segons els chnons de la psicologia funcionalista de primers de segle i que era la d'Eugeni d'Ors, segons veurem rnés endavant. Tanmateix, al text, potser no hi pesaven tant aquestes influkncies tebriques com la fidelitat a certs punts del «noucentisme)), i, al capdavall, als ideals de qualsevol classicisme: equilibri, proporció i harmonia. La positura científica d'aquest «seny)), actiu i equilibrat alhora, no negligeix cap dels elements empírics que integren el coneixement vital; així ho deixa veure el text que estem comentant. 1 a la Glosa intitulada La voluptuositat depensav4O se'ns dira que la filosofia segons «seny» inclou encunys i efectes de la paraula i de l'acció. El pensament es troba capfermat al llenguatge, rnés ben dit -esmena Ors-, a un llenguatge, per bé que hom no pugui reduir-lo a la paraula sola i a~llada. Són les frases i els ritmes «noblement intel.lectuals» co que constitueix la nerviositat de l'intelalecte. Filosofia del «seny>> equival, en arranjar el que ha estat dit, a un intel-lectualisme reconquerit. Entre els extrems d'una actitud ascktico-racionalista, d'una banda, i de l'actitud romhntico-irracionalista de l'altra, la filosofia del «seny» representa una superació dialkctica de l'instint i de la irracionalitat. Tot i reconkixer la importancia de la natura i de la vida -en les quals s'estintola i contra les quals lluita alhoras'encimbella a la manera d'aquell arbre esponerós de la Ben Plantada, nodrit de terra i cel, les arrels celestials del qual no deixen d'ésser branques, i, per tant, alguna cosa 40 La filosofu del hombre que trabaja y juega, p. 3 1. rnés que les simples arrels que s'ensolquen al terrer. (diorno sapiens)), «horno ludens)), ((horno faber)) «L'home que pensa)), ((l'home que juga)) i «l'homc: que treballa)) apareixen ja, i en aquest ordre, en una de les Gloses que acabem d'analitzaF1. Perb és sobretot a El secreto de la ft'losofla on s'adopta definitivament aquest esquema trihdic. Ve a representar una ampliació de la dicotomia entre l'home que treba1l;i i I'home que juga. Si ara se'ns parla successivament de l'home que pensa, de l'home que juga i de 1:home que treballa, hom pot preguntar-se: Es que ha canviat el punt de mira d'Eugeni d'Ors?, o bé, es tractarh tot just d'una qüestió de forma i nomenclatura? Abans de treure'n l'entrellat, cal subratl1a:r-ne els entrebancs. La qüestió no pot pas ésser esbandida sense prendre cura del possible canvi i evolució del pensament orsia; i aques,t punt no esta gens clar. Malgrat tot, caldrh assajar una resposta. En fer camí, hauríem de comencar remarcant qiie el punt de vista i el nivel1 de discurs de les t7lose.1 de 191 1 són ben diferents als de les obres rnés tardanes. En efecte, a les Gloses l'analisi versa sobre l'experihncia quotidiana de l'home normal i corrent, de l'home del carrer, de l'home que treballa i juga i, en cert sentit, de la Catalunya que treballa i juga. A El secreto de lafilosofla la reflexió assoleix un camp científic i, per tant, rnés artificiós. lI'existhncia d'un «horno sapiens)), d'un «horno ludens)) i d'un «horno faber)) és exigida des d'un punt de vista culturalista. Enclou tata la doctrina orsiana de les ((constants histbriques)), segons confessió del mateix Eugc-ni d'Ors ens parla d'una cultura del coneix ement (Kennenkultur), d'una cultura de joc o de valoracions (Wertenkultur) i d'una culturíi de la tkcnica (Machenkultur). Són precisament els productes de cadascuna d'aquestes cultures que, de fet, ens permeten de parlar d'un home tebric, d'un home de lleure 41 Ibid., p. 117. 42 E. ~'ORS. El secreto de /a Fdosofu, pp. 340 i ss. viatge el qui en el treballar o en l'estimar calcula esforc i n'estalvia. En aquel1 qui quan treballa, o ama, se sent fora, se sent fora del temps, se sent immortal, trobarem el ver treballador, el ver amador72. El treballador, l'aprenent, l'estudiant, l'artesa, l'artista, gaudeixen alhora de la possibilitat de (dure l'eternitat del moment)), corn el filosof. Poden realitzar-se al capdavall, corn Publius, que no accepta elprimtlm vivere detnde fzlo~ofare~~ i desenrotllava ensems ambdues activitats. Es la tasca portada a cap mitjancant la concentració i la unitat de totes les energies de l'esperit que els permet, a tots ells, de remuntar-se fins a l'obraben-feta, la que gaudeix d'eternitat; eternitat, pero, sempre a l'abast de l'home: Tot passa. Pompes i vanitats passen. Passa l'anornenada corn l'obscuritat. Una sola cosa ens sera comptada a la fi, una sola cosa, i és l'Obra Ben Feta74. Dialeg interes i pedagogia activa La pedagogia de l'esforc i del sacrifici, ennoblida amb el capteniment erbtic i &tic que hem analitzat, no és pas, tanmateix, l'única que copsem l'obra d'Eugeni d'Ors. Una ?\ altra vessant pJagbgica, caracterizada per l'accent posat a les fibres més pregones de l'ésser huma, ocupa també un lloc important dins el seu pensament. Si la primera sembla bnamentar-se en l'home que treballa, la segona escau a l'home que dialoga, que s'explaia, que crea lliurement, en una paraula, a l'home que sap jugar el joc de la vida i la viu amb plenitud. La pedagogia del dialeg apareix a les primer es pagines de la Doctrina de la intel. ligencta, des d'on se'ns manifestara corn el pensament huma és intrínsecament dialkctic i com, de fet, en les grans avinenteses s'ha desenvolupat sota la forma de dialeg. Aquest seria el 72 Glosari 1906-1 91 0. Obra catalana completa, p. 1026. 73 Fem referencia al text de les Set gloses de Filosofa, 1, loc. cit. i que hem comentat suara. 74 Glosari V-1916 (Barcelona, 1915), p. 135. Cfr. I <Aprendizaje y heroísmo^. cas de la filosofia socratica i el del pensament de Goethe, aprofundit més del que hom creu -deia Orsarran de les converses del gran poeta alemany amb Eckermann i d'altres amics de bona talla intel.lectua1. Pero el dialeg era, per a Eugeni d'Ors, quelcom més que una conversa amable i amistosa. Ni cal la dualitat de veus, si atenem bé l'esskncia de la qüestió, perquk el dialeg es produeixi. Dialeg hi ha quan, de qualsevulla manera, un autor pren compte del pensament alik i al seu l'incorpora, o bé n'estableix, sigui corn sigui, l'oposició o el contrast. Dihleg hi ha en la referencia, en l'al.lusió, en la cita, en la historia del tema, en el raport del text, en la discusió, en la refutació ... Si el veritable pensament necesita el dialeg, podem afegir que la cultura és en substancia, el mateix dialeg75. Hom pot comprovar facilment que Eugeni d'Ors atorga un sentit molt ampli a la paraula dialeg. És allb que nosaltres anomenem dialectica, més que no pas el dialeg prbpiament dit. Aquesta extrapolació esdevé ben significativa, ja que d'enca que un mot travessa la seva area semantica apareix corn a senyal indicativa d'un centre d'interessos vitals que lluita per manifestar-se des d'on sigui. Pel que fa al nostre cas, cal subratllar que, de be11 antuvi, la idea de dialeg preocupa Eugeni d'Ors. Quan l'any 1908 exposava els seus plans sobre l'ensenyament universitari, emmenats cap a la regeneració intelelectual de Catalunya, propugnava: Un ensenyament socrhtic, sense menyspreuar sovint els elements empírics, exemples, objectes, preguntes, s~ggestions'~. Alhora, es declarava enemic de les classes magistrals, tot afirmant que l'ensenyament universitari ((exigeix, més que una catedra, un seminari~~~. 1 en la línia de renovació proposa: 73 Doctrina de la Intel, lige'ncia, a loc. cit. p. 2. 76 Memona 11, fol. 20. 77 Ibid, fol. 21. Comunitat o aproximacions de comunitat entre el viure dels professors i alumnes entre ells. Foment acurat de la sociabilitat fins a les seves formes acaderniq~es'~. El terreny era apte per a fer-hi fructificar una pedagogia activa. Sens dubte el dihleg era previst només per a l'ensenyament superior. Nogensmenys, en d'altres ocasions Eugeni d'Ors parla del dihleg mestre-deixeble, sense especificar nivells. Vegem la mostra que apareix a De Iámistat i del dz'rtleg79. En aquest escrit Eugeni d'Ors defensava una A tesi gairebé clhssica, en el si del bon humanisme de tostemps. La comunicació humana, perquk sigui plena i satisfactoria, enclou sempre una comunicació amorosa. Vegem com Eugeni d'Ors vinculava el dikleg amb la dimensió afectiva de l'ésser huma: El diiileg comenca alla on per mitjii de la diserta paraula, es dóna i es rep i es rep i es dóna, en certa proporció, pero sense ciilculs, en obediencia sota els sentiments d'humanitat, de civilitat, de curiositat; proposta i correspondencia que iidhuc en els diiilegs entre mestre i deixeble pot florir. Pero els interlocutors no són ressonadors simplement; no són miralls, sinó col.laboradors veritablesEO. El text és primfilat. Ni tan sols hi manca l'advertiment fi i lleu contra el perill del narcissisme, sovint rau a falses actituds de dialeg. Tanmateix, hom no vol insistir de be11 nou en els comentaris. El que cal remarcar, pero, és que la pedagogia del dialeg menava cap a una altra constel.lació d'idees educatives centrades a l'entorn de l'activitat del pensament. Deia Eugeni d'Ors: A mi em sembla que sense diiileg -sense dihleg interior almenysmai el pensament 78 Ibid,, fol. 43. 79 Les idees sobre aquest tema apareixen sovint. Vegeu, per exemple: aLa tragedia de l'amistat a Catalunya, Notes sobre el dialegj la incapacitat per al diileg, Alguna nota sobre el diileg. Ultima nota sobre el diileg~, a La Veu de Catalunya, dies 3-11-1912; 20-V-1913; 21-V-1913, respectivament. Ens atenem al text publicat defmitivament al Glosari IV-1914 (Barcelona, 1915), pp. 7-25, sota el títol de <De I'arnistat i del dialeg~. 80 aDe I'amistat i del dialega, a loc. cit. pp. 16-17. prbpiament dit no pot néixer ... No, no! Pensament vol dir activitat. No hi ha impressió veritable, en la vidapsíquica, sense expressió. Pensament és sempre expressió, creació, poesin. Es sempre alguna cosa que es manifesta, que surt enfora, que, inevitablement, essencialment, es tradueix, que romp el petit cercle de la individualita?'. Per poder capir el sentit ple que tenen els termes ((expressió)), «creació» i ((activitat)), caldra dir que Eugeni d'Ors caminava al costat de les noves orientacions pedagbgiques. Ho veiem sobretot en una glosa que també fou article. El títol comú era Dewey i Fichte i s'escrigué en motiu de la publicació del llibre de Luigi Visconti, Lapedagogia del romanticismo tedesco, on se'ns oferia un atansament de l'idealisme germanic als corrents pedagbgics moderns8'. Tot comentant l'obra esmentada, Eugeni d'Ors parla de Dewey, Claparkde i Stanley Hall, i de la ((reforma copernicana)) en pedagogia, segons la qual l'infant ja no era considerat (:om a «objecte», sinó com a ((subjecte)) de l'educació. Ors acceptava aquests esdeveniments com a irreversibles, tot fentlos seus. Així asseria: Ja no es tracta d'ensenyar l'infant, sinó que el noi s'ensenyi. No de col.locar-lo en actitud d'informació, sinó en actitud d'invencióE3. 1 tot seguit s'ocupava de la teoria de l'interks de Dewey; transcrivia un dels textos del pedagog nord-america sobre la distinció entre l'iriterks intrínsec i l'interks extrinsec de l'acció humana, i repetia amb ell: «No fer les coses interessants, sinó fer les coses que intereasin)). La raó per la qual Eugeni d'Ors adoptíiva aquesta positura cal cercar-la, més que eri una influencia directa de les idees de Dewef4, en la concepció unitaria de l'esperit quti ambdós compartien, i que era propia 81 Ibid pp. 13-14. 82 Les Gloses apareixen el novembre de 1915 i I'article ~Dewey i Fichtew fou publicat a Quaders d'estudiIV, any 2, vol. 2 (febrer 1917-juny 1917) pp. 88-95. 83 aDewey i Fichte~, a loc. cit. p. 89. 84 P~I més que, ja el 1908, Eugeni d'Ors recomanava la 16gica de Dewey, concretament els Studies in logical theorj de la psicologia funcionalista, com ja hem exposat suara. Sobre aquesta psicologia hom podia bastir una pedagogia que insistís no pas a proporcionar una suma de nocions a l'alumne, sinó a desvetllar les funcions i ensenyar l'ús de les prbpies forces. En nom d'ella Eugeni d'Ors rebutja l'interks juxtaposat -i per tant llastat de la passivitata l'acció humana i propugna la teoria de l'interes intrínsec d'aquesta, puix que el considerava concentrador d'activitat. Nogensmenys, el terme final de la pedagogia activa d'Eugeni d'Ors s'allunyava de la teoria de l'interks, mentre assenyalava, a més a més, com s'havia de concretar l'acció interessada i l'activitat plena. Aprofitant la terminologia de Dewey, ((expressivitat)), «expressió)), i subratllant el seu caracter centrífug, enllacava la pedagogia d'aquest amb l'estktica de @roce: No hi ha intuició sense paraula, ens dira l'un. No hi ha aprensió sense producció, no hi ha forma possible d'aprenentatge sense efectiu treball, no hi ha escola sense manufactura, precisara l'altres5. (Memona 11, p. 53), no sembla pas que s'hagués dedicat especialment al coneixeme~t d'aquest autor. 81 aDewey i Fichte*, loc. cit., p. 91. El parel.lelisme entre el pensament expressiu i la pedagogia activa es desenrotlla tot seguit. El fons comú'd'ambdues actituds, la literaria i la pedagbgica, el copsi Eugeni d'Ors com una herencia de l'idealisme germanic. Arran de la frase de Fichte ((tan sols s'entén allb que es fa)), comentava: Cal dibuixar per entendre el dibuix. Cal saltar bé per entendre la gimnastica. Cal governar bé per entendre la política. L'activitat personal i productiva és el factor essencial del procés intelelectiu i per consegüent del procés educatius6. La vinculació de la teoria amb la praxi, del pensament amb l'acció, de l'assimilació amb la creació, era una de les fites de la pedagogia activa. Tanmateix, totes aquestes connexions eren ensems exigides pel pensament figuratiu d'Eugeni d'Ors. Recordem que per a el1 la idea fou sempre paraula, figura, imatge, esquema, dibuix i expressió; per la qual cosa creiem que, en adoptar els canons de la pedagogia activa, no es limitava a importar les novetats que trobaven arreu kxit i difusió, sinó que romangué tostemps fidel als trets de la seva filosofia i de tota la seva forma de pensar.