ELS ESPAIS LLIURES A
LA
REGIO
METROPOLITANA DE BARCELONA.
IMPORTANCIA
ECOLOGICA
I PERSPECTIVES
MARGARIDA PARES
Bidloga.
ea
de Salu Pzlblica, Ajun amen de Ba celona
SUMARI
1.
Impo ancia ecologica
i
uncions dels espais
4.
P incipis pe a la plani icació dels espais
lliu es lliu es a la egió
2.
Analisi quan i a i a dels espais lliu es
a
la
4.1.
P incipi de la con inui a
Regi6 Me opoli ana
4.2.
P incipi de compensació
4.3.
P incipi d'au onomia i equilib i
3.
Recomanacions sob e els espais lliu es des
4.4.
P incipi de quali a
d'un pun de is a ecologic
4.5.
P incipi de uncionali a
Bibliog a ia
1.
Impo ancia ecologica
i
uncions dels espais
i en el ons són o mulacions di e ses d'una ma eixa
lliu es1
idea, que és la elació home-na u a.
El concep e d'espai lliu e és un dels que é més
po enciali a s en el con ex d'una plani icació e i o ial
sensible als aspec es
ecologies
del desen olupamen .
La idea d'espai lliu e és amplia i inclou qualse ol espai
que pel e de no se u bani za sigui o pugui esde e-
ni un ese o i na u al de qualse ol ipus i ca ego ia,
independen men de I'es a en que es obi, semp e
que aques sigui d'alguna o ma e e sible. L'espai
lliu e, a e ec es d'aques es udi, esul a d'exclou e el
sol u ba i I'u bani zable del o al municipal i inclou, és
cla , els espais p oposa s pe a se p o egi s al
p ojec e de Pla dlEspais d'ln e es Na u al (penden
d'ap o ació a
16
de gene de
1992).
Si a la Regió I (s'han conside a a més les coma ques
de I'Al Penedes i el Ga a ) deixem a pa el sol u ba
i I'u bani zable, així com els espais que ocupen els
pa cs o es als, els espais lliu es lu ials, la cos a i les
a ees ag ícoles, enca a queda espai lliu e no
con empla , o so in in e s icial i o ca de e io a ,
pe o d'un eno me po encial.
Ens cen a em en les uncions que an aques s espais
i en la impo ancia que se'n de i a. To i la di icul a de
desglossa aques es uncions i a e ec es de cla i icació
pod íem di que són qua e les apo acions mes
elle an s que els espais lliu es poden e en un
con ex e i o ial: com a sis emes na u als, com a
paisa ge, com a ese o i de ecu sos na u als, com
a a ees ec ea i es.
To es aques es uncions apo en alguna cosa pe
compensa de ici , p oblemes i necessi a s que es
gene en en els nuclis u bans. En e ec e, o es elles
són impo an s des d'una pe spec i a an opocen ica,
l
En el ex que segueix es ansc iuen alguns capí ols d'un es udi
més ampli sob e la ema ica dels espais lliu es, eali za en el
con ex de I'es udi ecen Capaci a ecolbgica de la Regio
I,
en-
ca ega pe la Mancomuni a de Municipis de I'A ea me opoli ana
de Ba celona al Depa amen d'Ecologia de la Uni e si a de
Ba celona i di igi pel ca ed a ic d'Ecologia Joan Domenec Ros.
A a bé, no o s els espais lliu es compleixen o es les
uncions. Més a ia es po di que cada espai apo a
de o ma p io i a ia aspec es que co esponen a
alguna o algunes d'elles i que aques a eali a sol
eni donada pe la p opia po enciali a i ocació de
I'espai, a la qual s'ha a egi o un posi p obablemen
mil.lena i de decisions humanes, en una única di ecció
o en mol es.
Com a sis emes na u als. Tenen un alo Únic i
i epe ible, en si ma eixos, ja que són els habi a s de
la lo a i la auna au oc ones, o so in amenacades.
D'al a banda e i en I'e osió, un dels enomens
p eocupan s a les nos es con ades. Sob e o , pe o,
cal eco da aquí la necessi a que enim d'aques s
espais lliu es com a equilib ado s a escala local i
plane a ia de les dis uncions ecologiques que I'ac i i a
humana in odueix. A ui més que mai s'es a p enen
consciencia d'aques a necessi a i és ambé a escala
local i egional que aques a consciencia s'ha de
mos a amb I'a a o imen de masses ege als que
p odueixin oxigen, egulin el CO,, pe me in la en ilació
.i compensin els desequilib is clima ics in odu'i s pels
nuclis u bans.
Com a paisa ge. El paisa ge ha de compli una unció
d'esplai i de epos psicologic an pe a la població
esiden com pe a la isi an , elació aques a amb la
na u a po se més passi a que la que es ol signi ica
amb la pa aula ec eació, pe o mol necessa ia. To
so in , el alo paisa gís ic d'un ind e es basa en la
combinació d'elemen s del pa imoni na u al i del
pa imoni his o ic, esul an -ne un conjun d'in e es
especial. La ci ació següen 2 posa em asi en aques
aspec e:
<<Cal p ese a el ca ac e dels paisa ges ui de
la cons ucció cul u al d'aques e i o i pe la
coloni zació secula d'un medi u al que no deixa
de se pa imoni de o s i ima ge ísica a elada..
J.M. Ca e a, No es sob e Planejamen Te i o ial a la Regio
Me opoli ana de Ba celona,
1991.
Teni cu a del paisa ge signi ica a so in es au a les
a ees deg adades i sis ema i za -ne el man enimen ,
així com aplica c i e is de ac amen de les no es
ac i i a s que condueixin al meno impac e isual
sob e el conjun .
Com a ese o i de ecu sos na u als. L'home usa
quan i a s ingen s de ecu sos ene ge ics i ma e-
ials. Els espais lliu es enen un eno me po encial
com a zones de p o e'imen s d'alimen s, d'aigua,
d'ai e ne , de us a, de ma e ials geologics i ege als,
de sol
...
És en la cu a dels espais que ens p o eeixen
que es em assegu an el nos e p esen i el nos e
u u .
Com
a
a ees ec ea i es. Són zones que, pe damun
de o , han de espond e a les necessi a s quo idianes
de la població. So in són les més p ope es als nuclis
u bans, anomenades espais lliu es pe iu bans, a
egades especialmen ben a esos i d'al es espe-
cialmen de e io a s. En la concepció i desen o-
lupamen de zones na u als de epos cal eni en
comp e que les se es uncions depenen especialmen
de la se a si uació espacial espec e a les zones de
població, del seu paisa ge i de les se es po enciali a s
de ca a al emps lliu e i la p ac ica de I'espo . És
impo an inc emen a -ne les supe icies en zones
especialmen concen ades.
Cal ambé es udia amb especial a enció la elació
en e supe icies egionals d'espais lliu es, e d u ba
i espais lliu es pe iu bans i acla i de o ma exhaus-
i a I'ús que la població a de cadascun. En aques
sen i ens sembla d'in e es ci a el següen plan-
ejamen 3, que ob e po es a la idea de con inu'i a
en e espais:
*Els espais obe s han d'in eg a -se en una xa xa
con ínua de lleu e que cal que pene i la Regió
Me opoli ana ins a imb ica -se amb els eixi s
u bans més densos..
És e iden I'exis encia d'un ce con lic e en e la
p o ecció de la na u a, es ic amen pa lan , i la
J.M.
Ca e a,op.
ci .
unció que els espais lliu es han de compli com a
espais de lleu e. Cal oba un equilib i en e els dos
objec ius, assignan uncions als espais lliu es que es
agin ges ionan , amb opcions cla es espec e a
I'accessibili a i I'ús que cada a ea po eni , pe
esmen a una de les a iables més signi ica i es.
2.
Analisi quan i a i a dels espais lliu es a la
Regió Me opoli ana
L'analisi eali zada que es basa en dades municipals
de la Di ecció Gene al dlU banisme de la Gene ali a
de Ca alunya, posa de mani es que I'espai lliu e no
u ba(el que esul a d'exclou e el sol u ba i I'u bani zable
del o al municipal) ocupa 228.402 ha a la Regió
Me opoli ana (ampliada, com s'ha di ), és a di el 71%
de la se a supe icie. La do ació pe habi an és de
540 m2/habi an .
Si excloem el sol u bani zable ind em que I'espai no
u bani za es oba ap oximadamen en e un 75% i
un 80%, és a di , que les do acions oscil.la en en e
573 m2/habi an i 612 m2/habi an .
D'al a banda, el Pla dlEspais d'ln e es Na u al p oposa
la p o ecció de p op del 20% de la supe icie de la
Regió Me opoli ana, es a di , 62.456 ha, que e-
p esen en 148 m2/habi an . Reco dem, pe o, que la
p o ecció p oposada és mínima, quan, de e , ó a
aques a una opo uni a clau de p o egi de o ma
cla a una pa del e i o i ca ala.
El p ojec e de Pla dlEspais d'ln e es Ag ícola, més
enda e i , pe me ia la p o ecció de menys del 15%
de la supe icie egional. En o al no a iba iem al 35%
de supe icie lliu e a ec ada pe algun ipus de p o ec-
ció a la Regio, espec e al 71% o al d'espais lliu es.
Un o al d'll municipis de la Regio Me opoli ana no
a iba a una do ació d'espai lliu e de 50 m2/habi an
i 57 municipis enen menys de 1.300 m2/habi an .
Aques es locali a s es dis ibueixen de o ma que el
nucli més in ado a co espon basicamen als
municipis cen als de I'a ea me opoli ana de Ba ce-
lona i ambé a municipis del Ma esme i del Valles, és
a di , a zones densamen poblades.
Si conside em els municipis que enen ins a 2.000
m2/habi an l eu em que es ea i ma la si uació ja
desc i a; aques es poblacions dibuixen a la Regió
Me opoli ana una igu a semblan a un iangle, amb
la base al li o al, que s'es én ins a Te assa, i ambé
cap al iu Congos ; ocupen així el Ba celones i bona
pa del Baix Llob ega , del Valles O ien al i del Valles
Occiden al. A aques a zona s'hi a egeixen la del
Ma esme i nuclis municipals d'impo ancia coma cal.
Les do acions més al es co esponen a les zones
pe i e iques de la Regió Me opoli ana i pe an a
municipis de poblacions mol pe i es.
Pel que a a la p o ecció d'espais, és cla a I'exis encia
d'una aixa ampla, de ['Al Penedes al Valles O ien al,
no p e is a al PEIN.
D'una o ma gene ica es po di que I'Al Penedes, el
li o al del Ma esme, les o es dels ius Llob ega i
Besos i les g ans planes gaudeixen d'escassa supe -
ície p oposada pe se p o egida. Els municipis de
I'a ea me opoli ana, en els casos que inguin supe -
ícies incloses al PEIN, mos en do acions pe i es pe
habi an .
La eali a desc i a es a mol elacionada amb el g au
d'u bani zació de les coma ques de la Regió Me o-
poli ana. Pe o d e de majo a meno enim el
Ba celones, el Baix Llob ega , el Valles Occiden al i el
Ma esme com a les més u bani zades. Segueixen el
Ga a , el Valles O ien al, i I'Al Penedes en da e lloc.
Pel que a als espais e ds u bans, només 5 municipis
dels 162 de la Regió Me opoli ana enen més de 10
m2/habi an de do ació. Cap dels 7 municipis de més
de 100.000 habi an s (e iden men , amb di e en-
cia, els més necessi a s de e d u ba) sob epas-
sen els 3'21 m2/habi an , que és la do ació de Ba -
celona; en gene al es po di que els municipis de
I'AMB enen do acions mol escasses. Aques es da-
des es desp enen de I'enques a sob e In as uc-
u a i Equipamen Local, de la Dipu ació de Ba ce-
lona.
Globalmen i a modus de conclusió es po di que la
Regió Me opoli ana es a ja o amen u bani zada i
que, malg a I'e ec e compensa o i i que poden e
les coma ques pe i e iques apo an supe ície no
ocupada, en conjun les do acions d'espai lliu e pe
habi an són escasses i insu icien s.
Com a pun de e e encia compa a iu podem esmen a
b eumen I'exemple de la egió alemanya Mi le e
Necka -poc més g an que la nos a (365.457 ha),
la capi al de la qual és S u ga -, on conside en
escassa la se a do ació pe habi an de 1.220 m2.
Aques a do ació és més del doble de la mi jana de la
Regió Me opoli ana, de 540 m2/habi an .
La si uació s'ag euja especialmen als
41
municipis
on la do ació és in e io als 500 m2/habi an l muni-
cipis de mol a població i poc espai lliu e en el e me
municipal que pugui compensa .
En el cas de Ba celona i municipis ei'ns, la se a de
Collse ola, el del a del Llob ega , la se alada de
Ma ina i ambé el Ga a esmo eeixen el pes de la
població i an que almenys un g up de municipis
ex ens ingui una pe i a do ació pe habi an d'espais
a p o egi segons el PEIN. De e , la se a de Collse ola,
la se alada de Ma ina i el Ga a comp en ja amb els
seus espec ius plans d'o denació i p ese ació.
Aques a si uació gene ica d'es e o ha d'es a pe
o ca elacionada amb I'escampada de població que
es p odueix els caps de se mana, o so in més enlla
de la Regió Me opoli ana.
El Pla dlEspais d'ln e es Na u al no ac ua, de o ma
gene ica pe a o a la egió, de ac o co ec o
d'aques a si uació, excep e, en pa , en els casos
ci a s dels ol an s de Ba celona. Més a ia deixa ia
lliu e a no a ocupació en zones ja densamen
u bani zades com a a les planes del Valles, el Baix
Llob ega i el Ma esme. També dóna peu a ocupa
I'Al Penedes, coma ca ins a a p ou espec ada.
De e , el PEIN p oposa els espais des d'una pe spec-
i a, mol lloable, imp escindible i u gen , de p o ecció
d'habi a s na u als, pe o no des d'una pe spec i a an-
opocen ica es ic a, és a di , d'accessibili a
i
p oximi a dels espais, d'ús i gaudi i de compensació
d'e ec es ambien als ad e sos esul an s de la u ba-
ni zació.
D'al a banda, els espais e ds u bans als municipis
de la Regió Me opoli ana no acaben de e la unció
d'esplai necessa ia, a esa la se a mig adesa.
Cald a e enca a mol de cami(si hi som a emps) pe
a iba
a gaudi de les do acions pe habi an de e d
u ba ecomenades o disponibles a d'al es ciu a s
eu opees.
Aques s c i e is, és cla , enen ple sen i a o a la zona
de la Regió Me opoli ana densamen u bani zada, ja
que, en allunya -nos del con inu u ba, els espais
u als i o es als lliu es més p ope s als nuclis de
població compensen el dMici in e n o ins i o poden
e innecessa ia la se a do ació, segons els casos.
lliu es de I'as al i que no es an p o egi s han ana
pe den quali a amb el emps, en pa a causa de les
in enses xa xes de anspo que els a essen, pe o
ambé pe al es ipus d usos que en em.
Els espais que se an p o egi s pel Pla dlEspais
dlln e es Na u al solen es a allunya s de les a ees
més u bani zades i, a més, ele a s.
D'al a banda, hem de e esmen aquide les p e isions
del Pla Te i o ial Gene al de Ca alunya (PTGI4. El PTG
p e eu pe a la Regió I (Baix Llob ega , Ba celones,
Ma esme, Valles O ien al, Valles Occiden al) un
inc emen de 500.000 habi a ges espec e als
1.500.000 exis en s. Aixo signi ica 1.500.000
habi an s que s'a egeixen als 4.100.000 ac uals. Pe
an , el 73% de la població u u a de Ca alunya es a ia
concen ada a les cinc coma ques ci ades.
En conjun , doncs, es po di que el benes a de la D'acompli -se les p e isions de densi icació i de no a
població de la Regió Me opoli ana (el 71% de la de u bani zació que apo a el Pla Te i o ial Gene al pe
Ca alunya) i el man enimen i millo a dels habi a s a la Regió I, la quali a de I'en o n na u al de la egio
na u als ad oquen pe a u a I'a anc de la u bani zació po queda comp omesa, an des del pun de is a
i pe la p udencia en la o ma d'implan a -la allí on de conse ació dels sis emes na u als com d'us i
sigui es ic amen necessa ia. gaudi pe pa de la població.
3.
Recomanacions sob e els espais lliu es
des d'un pun de is a ecologic
En aques apa a old íem apo a alguns c i e is
que, d'una o ma esumida, cons i u'issin elemen s
pe a la p omoció dels espais lliu es a la Regió
Me opoli ana.
El con ex en el qual ens obem és el d'una egio
especialmen ocupada, on una bona pa dels espais
lliu es són apo a s pe les coma ques de IIAl Penedes
i el Ga a -p ecisamen les dues que, de e , no
pe anyen a la Regió I- i pel Valles O ien al.
A la eali a d'una zona densamen u bani zada de
c eixemen ameboide hi hem d'a egi un li o al
in ensamen cas iga , les o es dels ius i les planes
mol ap o i ades i, a més, o a una munió d'u bani -
zacions de baixa densi a que ocupen zones de
I1in e io d'alcada in e media. Els espais que queden
Pe aixo ens sembla impo an conside a la possibili a
d'in odui la idea dels espais lliu es amb o es les
se es conseqüencies en el ma c d'una plani icació
e i o ial que p e engui se sensible a les necessi a s
de la població i dels sis emes na u als.
A con inuació s'esmen en els c i e is gene als que
p oposem pe acili a la comp ensió de com slhau ia
dla bo da en un p ime plan ejamen la qües ió dels
espais lliu es a la Regió Me opoli ana. Es o mulen
so a el nom de P incipis, ja que p e enen sugge i
unes di ec ius basiques de les quals pa i .
En e mes gene als al a di que ad oquem pel
man enimen dels espais disponibles a la egio, pels
mo ius a gumen a s més amun , i pe I'es udi acu a
i I'aplicació de mecanismes de compensació ecologica
X.
Subias, "El Plan Te i o ial Gene al
de
Ca aluña", a U banis no.
en aquelles no es ocupacions que siguin imp escin- o línies elec iques, en unció de la comuni a que
dibles. es ulgui conse a .
4.
P incipis pe a la plani icació dels espais
-
Di e ses ese es pe i es se an millo s que
lliu es a la Regió Me opoli ana
cap ese a, malg a que con ind an menys
especies en I'equilib i que una única ese a de la
4.1.
P incipi
de
con inui a
ma eixa supe ície o al; o es aques es hau ien
d'es a jun es pe que cadascuna uncioni com a
L'es abili a ecologica dels sis emes na u als que a ea d'o igen d'especies pe a les al es; I'e ec e
ocupen els espais no u bani za s es eu acili ada en millo a si les pe i es ese es es an connec ades
g an mesu a mi jancan el no a'illamen d'aques s mi jancan co edo s d'habi a adequa s.
espais i la p omoció d'un model pe dis ibui -10s que
endeixi a la o ma d'un e icle de sis emes na u als. Recen men s'ha aplica aques c i e i al nos e país
com a sugge encia pe a la millo a del Pla dlEspais
Di e sos au o s han sugge i que els es udis de d'ln e es Na u al6. En aques con ex es p oposa en
biogeog a ia insula i d'ecologia poden se aluosos les següen s ies de compensació de I'a'illamen dels
pe al disseny i la ges ió acionals de les ese es c?spais del Pla:
na u als. L'e idencia empí ica que p opo cionen
aques s es udis dóna o ca als sugge imen s que .Els espais p o egi s són conside a s com a
se'n de i en. san ua is, allla s d'un en o n mes ampli, del que
ac ua ien com a e ugi de auna i lo a d'in e es. No
M.L.Go man abo da aques a ema ica en una s'inco po a la idea de ampó o banda de ansi ,
publicació ecen men adu'ida al cas ella5; apo em equi alen al p e-pa c dels pa cs na u als, en la
a con inuació algunes idees que s'hi ecullen. qual enen lloc alguns dels p ocessos que pe me en
la subsis encia de I'a ea inclosa. La singula i a i la
És un e conegu que, en edui -se la supe ície d'un pe sis encia d'algunes zones p o egides depenen
habi a na u al o ailla una a eal es pe den especies, de la de zones més ex enses, de les quals cal
ja que I'ex inció supe a la immig ació. Aixo a eni limi a I'explo ació dels ecu sos híd ics, e c. La
lloc, pe exemple a
10.000
anys amb la osa de agmen ació dels espais p o egi s i el seu a'illa-
glace es i la pujada del ni ell dels ma s, que compo a men es oben en anca con adicció amb les
I'apa ició d'un g an nomb e d'illes. S'ha comp o a ecomanacions dels expe s, que, basades en la
que aques a pe dua d'especies és més apida en illes eo ia de la biogeog a ia insula , pos ulen espais
o ese es pe i es i més len a en les g ans. g ans o, si són pe i s, mol in e connec a s, pe al
d'impedi -ne I'empob imen i la eg essió. Com a
Així el nomb e inal d'especies en una ese a na u al solucions possibles s'apo en les següen s:
es a a elaciona amb la supe icie i se a el esul a
de axes di e encials d'immig ació i d'ex inció. En
-
Ampliació de les a ees p e is es i usió d'algunes
p incipi, el p océs na u al d'una ese a se a la d'elles, a a sepa ades.
pe dua d'especies. Cal eballa , doncs, en la línia de
edui la p obabili a d'ex incions esul an de mides
-
Unió d'espais a a sepa a s mi jancan co edo s
de població edu'ides. De o aixo es desp en que: d'habi a p o egi s, de g anda ia i ca ac e ís iques
di e en s en unció de les dels Espais d'ln e es
-
Les ese es han de se an g ans com sigui Na u al.
possible i sense ba e es com ca e e es obe es
Consell de P o ecció de la Na u a, Dic amen sob e el Pla d'Espais
M.L.
Go nan, Ecologíainsula , Ba celona, EdicionesVed a, 1991. d'ln e es Na u al, 1991.
45
-
Ga an ia d'un g au de p o ecció minima de les
B ees no p o egides in e s icials i ambé legisla
en el sen i de p o egi co edo s d'habi a a ui de-
g ada so malmesos: ma ges, ba disses i pa a en s..
4.2.
P incipi de compensació
La xa xa d'espais lliu es ha de eni un e ec e
compensa o i espec e als e ec es pe niciosos pe a
Pen o n i pe a la població que es desp enen de
I'ac i i a u bana sob e el e i o i.
La compensació ecolza basicamen en el pape
descon aminan , no mali zado del clima i o nido de
paisa ges i d'espais pe al lleu e que pod ia eni una
xa xa d'espais lliu es que acompanyés les zones més
densamen u bani zades
i
els eixos de desen olupa-
men de la Regió Me opoli ana.
D'aques a mane a les dis uncions me aboliques
associades a les ciu a s i les necessi a s d'espai, de
paisa ge i de lleu e de la població ind ien una espos a
cla a i e icac.
Aques a xa xa d'espais e ds acompanyan de les
zones u bani zades es a ia in eg ada pe espais
e ds u bans, espais lliu es pe iu bans i la es a
d'espais lliu es d'ambi municipal, coma cal o egio-
nal. Els de ici en alguna de les ca ego ies esmen ades
pod ien se compensa s pe al es espais p ope s.
Pe aixo con ind ia es udia sob e el e i o i les
do acions d'espais lliu es disponibles e ec i amen
pels habi an s dels nuclis u bans, en un ap o ondimen
que pe me ia supe a les limi acions d'un es udi
basa exclusi amen en dades municipals.
Les possibili a s d'aplica aques s p incipis són
necessa iamen limi ades a les zones ja u bani zades.
Les limi acions que so gi ien de I'in en d'in ensi ica
les do acions de zones e des d'un o al e ipus al
ol an de les zones al amen concen ades no ha
d'impedi I'es udi en de all de les possibili a s que hi
Les possibili a s de du a e me aques s p incipis són
en can i impo an s en zones que calgui ocupa de
nou. Aques es zones hau ien de se concebudes
de mane a que ocupessin poc espai i que compo -
essin la mínima dis o sió possible pe al paisa ge,
aplican models d'ocupació en la línia, pe exemple,
dels esmen a s a con inuació.
Un model d'ocupació del e i o i amb una amplia
dis ibució dels espais lliu es al ol an dels nuclis
u bans i dels eixos de desen olupamen és el que
s'aplica als plans e i o ials alemanys7. Un dels
aspec es més in e essan s consis eix en I'aplicació
sob e el e i o i de les idees que es esumeixen en
el concep es de G ünzugi G ünzasu , amb p e ensions
compensa o ies, en la línia esmen ada més amun .
Els G ünzüge són co edo s o passadissos e ds
d'ambi egional que acompanyen els eixos de
desen olupamen a banda i banda. Els G ünzasu en
són espais e ds d'ambi local que cons i ueixen
in e upcions en els eixos de desen olupamen ; en
esul a així un eix a icula .
L'aplicació sob e el e i o i d'aques model dóna lloc
a una mena de o ma d'escala, on els a esse s són
els espais e ds d'ambi local i els la e als els co edo s
e ds, que acompanya ien els nuclis u bani za s,
si ua s als espais bui s de I'escala.
Una o mació ege al concebuda ambé pe compen-
sa e ec es pe niciosos de I'ac i i a me abolica de
zones u bani zades és la de les ba e es ege als8,
igualmen en o ma de co edo e d pe o amb unes
dimensions més pe i es, d'aco d amb un impac e
ambien al especialmen in ens que es desi gi com-
pensa .
Baden-Wu e nbe g Innenminis e ium, Landesen wicklungsplan
Baden-Wü embe g, S u ga ,
1983.
Vegeu ambé Regional e -
band Mi la e Necka , Regionalplan, S u ga ,
1977.
-
ha, pe exemple, de equali ica zones e mes exis en s
*
Ajun amen de Ba celona. Ins i u d'Ecologia U bana de Ba celo-
mi ~ancan
la
e o es ació
de
econ e i
lones
na, Andlisi de les p incipals a iables ambien als a ec ades pel
ag ícoles en desús a zones semi la u als.
p ojec e del Nus de la T ini a ,
1990.
Aques a o mació é en p incipi o igen en una plan ació
pe la ma de I'home i els seus objec ius p incipals són
el de e uncions de pan alla isual, de pan alla
acús ica i de ba e a con a la con aminació de I'ai e.
Són, pe an , objec ius mol lliga s al medi u ba o
u bani za (sob e o ies de comunicació) i als e ec es
que compo a, i no an al medi u al.
Pel que a a les uncions de les ba e es ege als, la
educció e ec i a del so oll és in e io a la que
s'assoleix mi jancan les ba e es a i icials. Aixo a
que la ege ació sigui Ú il en els casos on els ni ells
sonics no són mol ele a s o quan es desi gen al es
e ec es complemen a is de la educció sonica, com
a a e ec es sob e la con aminació a mos e ica,
e ec es de ipus es e ic o psicologic o com a
complemen a la implan ació d'al es mesu es co -
ec o es de p o ada e icacia educ o a.
L'e icacia de les ba e es ege als en la millo a de la
quali a de I'ambien a mos e ic és p obablemen
més impo an que en el cas del so oll. Sembla cla
que les plan es enen una capaci a educ o a no
menysp eable dels ni ells de con aminació de I'ai e,
an pe a les pa ícules (deposició a les ulles) com
pe als gasos (en ada a les ulles i ans o mació).
L'ús de ba e es ege als amb aques a inali a és,
doncs, d'in e es, amb més mo iu des del momen que
no exis eix el seu equi alen a i icial.
4.3.
P incipi d'au onomia i equilib i
Els espais lliu es s'han de dis ibui de o ma homo-
genia en el e i o i i han de se epa i s de al mane a
que quedin ep esen ades a eu, en la mesu a pos-
sible, les di e ses uncions dels espais e ds pe
e lla pe I'accessibili a de la població.
L'aplicació d'aques c i e i pod ia edui les ac uals
desigual a s que s'han posa de elleu en I'analisi
quan i a i a dels espais lliu es a la Regió Me opoli-
ana i pe me ia una majo au onomia a les di e ses
zones de la egió ja que es pod ia dona una educció
dels desplacamen s pe mo iu de lleu e en ha e -hi
una o e a p ope a i a aien .
4.4.
P incipi de quan i a
Els espais e ds han de se quan i a i amen su icien s,
an pel que a a espais e ds u bans com a espais
lliu es pe iu bans o d'ambi s supe io s. La su iciencia
s'ha d'es abli a pa i de ecomanacions dels expe s
i es udis de pe cepció de I'en o n i de necessi a s de
la població.
4'.5.
P incipi de uncionali a
Els espais lliu es han de compli al maxim les uncions
pe a les quals es an do a s i que se'ls hagi assigna .
Ul a la necessa ia p o ecció de o s els sis emes
na u als, an els ~ econegu s~ com a als pel PEIN,
com els in e s icials, en la línia ci ada al p incipi de
con inu'i a , cald ia in en a mecanismes que possi-
bili essin la es au ació dels espais lliu es, en elació
amb la se a unció, i una igilancia que en pe me és
el man enimen .
E:l econeixemen , pe exemple, de les a ees que ens
p o eeixen de ecu sos híd ics, d'alimen s, de
ma e ials geologics i d'al es és ja una necessi a
u gen . Aques es zones me eixen o el nos e es-
pec e i conside ació i un ac e p e e encial de no
exposició, cu a i man enimen .
E:l paisa ge, d'al a banda, és un dels aspec es que
més ens ha de p eocupa pel que a a la ges ió dels
espais lliu es. El deplo able es a de conse ació d'una
g an pa dels paisa ges de la Regió Me opoli ana és
un ema penden de conside ació i es udi. És una
clües ió u gen plan eja -se aques ema des d'un pun
de is a
cosm me ic^,
aplican solucions que inguin
I'e ec e d'elimina e o s, d'amaga e o s no e i ables
i de po encia alo s no su icien men econegu s.
EI po encial que enen mol es zones de la Regió
Me opoli ana com a paisa ge humani za de g an
bellesa queda en aques s momen s no ablemen
me ma pels e ec es de les xa xes de anspo , de
la publici a , de les xa xes d'ene gia i de mol s
impac es conc e s que mani es en deixadesa gene-
al espec e a la quali a del paisa ge, an en els
g ans impac es com en els pe i s de alls.
