Vers una sociología de la privacitat

VERS UNA SOCIOLOGIA DE LA PRIVACITAT* Lluís Flaquer (Universitat Azctbnoma de Barcelona) L'objecte de I'estudi present és &escatir el concepte de privacitat, així com l'origen i les consec$i6ncies de la seva aparició en el món modern. Tot i que el tema té evidentment una dimensió jurídica, el tractament que li donaré serh fonamentalment histbric i sociolbgic, L'estudi de la privacitat em duri a reflexionar també sobre el seu correlat de la publicitat, ja que no és concebible una vida privada sense l'inexistsncia &un imbit públic pardel. Encara que, des dels inicis del pensament sociolbgic, hi batega una preocupació per qüestions relacionades amb la privacitat com ara d declivi de la comunitat, el procés d'individualització i el canvi del paper de la família en la societat, molts pocs autors s'han ocupat directament del tema. Per aixb, d que em proposo és fer una contribució a aquesta &rea de la teoria sociolbgica forca negligida fins a la data. Hi ha una skrie de factors que confereixen un interes especial al treball present. En primer lloc, I'onada &industrialització que s'ha produi't tant a Catalunya com a la resta de l'Estat espanyol des de l'inici dels anys seixanta ha alterat profundament les estructures tradicionals bo i fent-hi predominar un mode de vida decididament urbh. Aquests canvis han tingut una incidkncia Important en la naturalesa del control social, que ha perdut el seu caricter informal i comunitari per a esdevenir basi- * Aquest article és un resum de la tesi de doctorat Alguns aspectes sociolBgics de la privacitat. UAB, 1981. L'autor té en premsa a Edicions 62 un iiibre sobre la mateixa temhtica intitulat De Iu, vida privada. <(Papersa: Revista de Sociologia cament oficial i estatal. Amb l'accessió a la urbanització de capes importants de la població, amb la progressiva dissolució de la comunitat local i amb la modernització generalitzada del país, s'han creat possibilitats, abans totalment inconcebibles, per a I'existtncia d'un espai privat. D'altra banda, hom pot relacionar la penetració de la ideologia de la privacitat a casa nostra amb I'anhel de replegament vers la llar i la vida subjectiva que s'ha donat arran de la crisi energittica, que ha determinat la valoració dels aspectes personals i qualitatius en detriment d'un mer desenvolupament econbmic quantitatiu. Tampoc no .és aliena a aquesta retracció cap al privat la transició democrhtica, que en les circumsthncies especials que travessa el nostre país ha generat un greu desencís. Per últim, la creixent fiscalització de la vida privada per part dels organismes públics, que amb el desenvolupament de la informhtica disposen actualment d'instruments d'un abast insospitat abans, i la intrusió constant dels mitjans de comunicació de massa audiovisuals dins la llar, generen una inquietud pel que fa a la preservació i a la defensa d'un espai privat en contra dels perills que l'aguaiten. Aquest treball constarh de quatre parts. La primera seri un intent d'aclariment conceptual de la noció de privacitat, ja que una de les tesis de l'estudi és que gran part de la confusió que regna en aquest camp és atribui'ble a la riquesa semantica del terme <(privatn. En la segona part hom proposarh una teoria que tracti d'explicar la sociogitnesi de la privacitat en el món occidental modern. La tercera part estarh destinada a l'estudi d'alguns aspectes de la societat privatitzada actual, fent referitncia especial a la religió i a la moral sexual i familiar. L'última part tindrh per objecte l'exploració d'algunes de les conseqüitncies que comporta la privatització creixent de la societat actual. Al meu entendre, una bona part del confusionisme que impera en l'estudi de la privacitat i les tesis contraposades que sobre ella hom proposa, són imputables a la polisitmia inherent al terme. Públic i privat són dos antbnims que, segons el context, poden referir-se a realitats empiriques i conceptuals molt diferents. Per exemple, públic significa tant manifest, notori, etc., com oficial, i, en aquest sentit, s'oposa a privat, que pot voler dir tant secret, reservat o vedat com particular. Perb la riquesa del camp semhntic de públic i privat es manifesta també en la multiplicitat de significats que aquests termes han rebut segons les escoles de Vers una sociologia de la privacitat pensament que els han emprat. A risc de simplificar, podríem dividir en tres les tradicions en la interpretació dels vocables públic i privat. 1. La tradició hegeliana Fou Hegel (1970) qui sistematitzi primerament l'ús de públic i privat, tot inaugurant una tradició que es revelaria molt fecunda. En els seus Principis de filosofia del dret, Hegel distingeix entre l'Estat (der Staat), la societat civil (die biirgeliche Gesellschaft) i la família (die Familie). Mentre que l'espai públic es IocaIitza clarament dins 1'Bmbit de l'Estat, el privat compritn la societat civil i la família. Marx i tots els autors que se situen dins la tradició marxiana confonen prhcticament l'esfera privada amb la societat civil, de tal manera que quan empren l'adjectiu privat cal entendre que es refereix a qualsevol activitat o fenomen que té lloc fora de ]'Estat, Habermas (1978) és I'autor que millor ha estudiat les transformacions estructurals dels Bmbits piiblic i privat des del segle XVIII fins a l'actualitat partint d'aquesta bptica. Segons ell, amb el sorgiment de l'Estat del benestar i amb la proliferació d'una sitrie de fenbmens com són l'aparició dels mitjans de comunicació de massa sensacionalistes, la burocratització de les organitzacions polítiques i sindicals, i les titcniques de manipulació de la voluntat electoral, hom ha assistit a un vast seguit d'interferitncies entre les esferes pública i privada, consistents en la privatització de l'espai públic i en la publicització de l'espai privat. Gs en aquest sentit que jo anomeno hegelii que els termes públic i privat s'utilitzen molt sovint en el llenguatge corrent i en els vocabularis especialitzats del dret i de l'eco~iomia. Per exemple, hom parla d'iniciativa privada, dels sectors públic o privat de I'economia d'un país, de Dret públic i Dret privat, etc. En aquest treball no prendré en consideració aquest sentit que acabo &esmentar, ans em referiré sobretot a públic i privat amb el significat que li confereixen les altres dues tradicions. 2. La tradició juridica anglosaxona La preocupació i sensibilitat per les llibertats individuals que tradicionalment s'ha donat en els pai'sos anglbfons ha generat un corpus de normes jurídiques que vetllen per la protecció de la vida privada contra les incursions dins ella de l'administració de 1'Estat. Quan parlem de privacitat, barbarisme manllevat a l'angks (priuacy), ens estem situant dins <{Papers)>: Revista de Sociologia d'aquesta tradició jurídica. En aquest sentit, la privacitat o carhcter de privat, pot comencar essent un sentiment per a esdevenir un valor, que pot ésser reconegut com a dret subjectiu i que es pot conceptuar en termes &una relació. a) La privacitat com a sentiment. El sentiment privat consisteix en la creenca en l'existtncia d'una barrera ideal entorn dels individus, creensa que es manifesta, per un costat, en una actitud de reserva, per la qual deixem besllumar als altres una porció molt petita de la nostra interioritat, Cs a dir, ens presentem forca opacs davant del nostre proysme, i, per I'altre, en l'adopció ¿'una actitud de respecte davant la privacitat &altri, per la qual ens estem de penetrar en la seva intimitat o, en el cas de posseir informació sobre ella, &avaluar-la en termes morals. b) La privacitat com a valor. El sentiment privat dóna peu al sorgiment de la privacitat com a un valor objectivament cotitzat i reconegut en la societat moderna. En la meva teoria sobre la sociogknesi de la privacitat tracto de donar alguns elements que permetin &explicar la seva aparició. La idea de privacitat en aquest sentit s'aproxima forca a la noció de llibertat negativa segons Isaiah Berlin (1965). C) La privacitat com a dret subjectiu. La definició jurídica de la privacitat més suscinta i més clara és la del jutge americi Cooley, que molts homes de lleis anglosaxons repeteixen des de 1888 enli. Cooley, en la segona edició de Torts, defineix la privacitat com <tel dret a ésser deixat en pau)> (<&e right to be let alonen). d) La privacitat com a relació. Des del punt de vista sociolbgic, la privacitat pot conceptuar-se també com a relació. La formulació clhssica és la d'Edward Shils (1970): <(La privacitat és una "relació buida" ("zero relationship") entre dues persones o dos grups o bé entre un grup i una persona. Gs una "relació buida" en el sentit que esta constitu'ida per l'abstncia d'interacció, comunicació o percepció en contextos en qut aquesta és practicable, per exemple, en una situació ecolbgica comuna, com la que deriva de la contigüitat espacial o de la pertinenca a una sola collectivitat global com la família, un grup de treball i, en última insthncia, la societat entera ... La situació (de privacitat) ha d'ésser una en qu5 sigui prhcticament possible l'abrogació de la privacitat mitjancant la intrusió des de fora o mitjancant la renúncia des de dins., Vers una sociologia de la privacitat 3. La tradició fenomenolbgZca La tradició més recent en l'estudi de la vida privada s'inscriu dins la concepció fenomenolbgica de: la sociologia del coneixement preconitzada per Berger i Luckmann (1973). Per a Berger i Luckmann (1966) l'esfera privada és I'espai social on l'individu troba fonts de sentit i identitat personals i on frueix d'una llibertat considerable per tal d'organitzar la seva prbpia vida d'acord amb les seves preferhcies, en contrast amb l'esfera pública, on l'individu ha d'acomplir rols rígidament establerts que per a ell tenen significats subjectius molt limitats i no serveixen de focus d'autoidentificació. Aixl, l'esfera pública coincideix amb el món del treball i de la producció, mentre que l'esfera privada se situa sobretot en el món del consum i del lleure. Com deiem abans, en aquesta tesi prendré sobretot en consideració les concepcions jurídiques anglosaxona i fenomenolbgica de la privacitat. Mentre que, en la primera, privacitat és sinbnim de no ingerhcia i publicitat, de control social, en la segona, privat vol dir prenyat de sentit, i públic, en canvi, significa absurd i alienant. Com hom pot constatar, aquestes dues interpretacions de la privacitat pouen en fonts molt diverses del pensament social, perb com penso mostrar, no són antagbniques ni contradictbries, sinó que es poden comp1emt:ntar mútuament. En efecte, quan tracti dels aspectes histbrics de la privacitat i estudi'i els factors que condicionaren la seva evolució, faré un ús ampli de la concepció de la privacitat com a valor, mentre que en explorar algunes de les dimensions de la privacitat en la societat actual empraré sobretot la interpretació fenomenolbgica, molt més adequada, al meu parer, per a analitzar i comprendre la situació contemporiinia. Com veurem més endavant, el lligam existent entre l'una i l'altra concepció és la relació instrumental, vincle típic de la societat mo. derna, que d'una banda permet d sorgiment de la privacitat com a valor i com a sentiment, per6 de X'altra genera una insatisfacció que fa que els individus tractin d'arrecerar-se en la seva vida privada. 2. LA SOCIOGBNESI DE LA PRIVACITAT En aquest capítol intentaré esbossar una teoria que expliqui el naixement de la privacitat com a valor als inicis de la Revolució Industrial sota les condicions del capitalisme emergent i, sobretot, en el si de la burgesia. Aquesta teoria consta de dos blocs de factors que condicionen I'aparició de la privacitat: d'una banda, una shrie de factors estructurals <<Papers)>: Revista de Sociologia que constitueixen condicions necesshries, encara que no suficients, per a la naixenca de la privacitat; d'altra banda, un conjunt de factors culturals, inherents als mateixos valors que facilitaren l'aparició del capitalisme, que impulsaren amb forca el naixement del sentiment privat al bell comencament de la industrialització. 1. Els factors estructurals Aquest conjunt de factors constitueixen una shrie de condicions que no determinen mechnicament l'aparició de la privacitat en un moment donat de la histbria, ans possibiliten el seu sorgiment en permetre un ample marge per al desenvolupament de les relacions privades. Aquestes condicions, aparegudes a redós de la naixent Revolució Industrial, no deixaran d'afermar-se al llarg del segle XIX i del xx i constitueixen avui dia un bon baluard contra la inversió del moviment cap a la privatització. Caldria dividir els factors estructurals, a la seva vegada, en dos altres blocs de condicionants: els factors ecolhgics i els factors relatius a la progressió de la divisió del treball. A) El factors ecolhgics. Per tal d'explicar el sorgiment del sentiment privat als inicis del capitalisme, abans de tot cal tenir en compte una shrie de condicions relatives al poblament i a l'ocupació física del sh1 que són de vital importBncia com a marcs en quh es donen les relacions socials. a) Populositat i anonimat. Un dels primers factors que cal considerar a l'hora d'estudiar la possibilitat de l'establiment de la relació privada és el creixement de les ciutats i, en general, el moviment vers la urbanització. Quan la gran majoria dels ciutadans d'un país vivia en Bmbits rurals, en petites comunitats locals, on tothom coneixia no solament el present i el passat de les vides dels altres, sinó que possiblement també podia preveure amb forca certesa llur futur, era impensable que es donessin les condicions per al naixement d'un sentiment privat. En aquests marcs socials la visibilitat era molt alta i tothom estava constantment exposat a les mirades i a l'escrutament dels altres. Amb la disminució de la població rural i I'augment de la població urbana, els marcs en qu& es desenvolupen les relacions socials canvien totalment de cadcter. La primera característica de la urbanitat és I'anonimat. Com més populosa és una ciutat, més creix la possibilitat que les relacions s'estableixin sobre una base andnima. Aquest fet crea una diferhncia qualitativa amb la societat rural. En els centres urbans el tracte amb desconeguts crea una Vers una sociologia de la privacitat actitud de reserva. Es llavors quan apareix la figura de l'estran~, típica de les societats urbanitzades. b) L'estrany com a dexconegut i com a foraster. Ha estat Sennett (1978) qui ha ressaltat la importincia de l'estrany per al naixement d'una vida pública, que constitueix l'altra cara de la moneda de la vida privada. Sennett distingeix entre dues menes &estrany. L'estrany com a foraster és aquell que es diferencia en una comunitat per una serie de característiques externes que li confereixen un estigma. Aquest tipus social no és nou. El que és nou és l'estrany com a desconegut que sorgeix quan les normes sobre la identitat social no són clares com a resultat de la gestació de noves classes o grups socials. Aquest és el típic estrany que comenca a sorgir a Europa a finals del segle XVIII quan s'aferma l'escissió de la vida social en les esferes pública i privada. A més, en la gran ciutat aquest estrany entaula relació amb altres estranys de forma impersonal. C) Les migracions. Un dels altres factors afavoridors de la privacitat és el transvasament de població entre el camp i la ciutat, perb també entre les regions subdesenvolupades i les desenvolupades, que tinguC lloc en el curs de la Revolució Industrial i durant tot el procés de modernització. Tota societat industrial mínimament dinhmica es basa en desplacaments demogrifics constants d'una irea geogrifica a una altra, encara que segons els períodes i les fases econbmics que travessa, aquestes migracions puguin minvar i produir-se de forma selectiva i no massiva. L'exode rural i les migraciorls en massa contribueixen a la dissolució de la comunitat local i a la creaci6 de barris nous en les ciutats on és improbable que la gent es conegui. d) La segregació funcional de I'espai urbd. A la mobilitat geogrifica interurbana i intraurbana cal afegir el fet que cada irea de la ciutat s'especialitzi en una funció determinada: espectacles, treball, residencia, etc., la qual cosa fa que augmenti la manca de visibilitat dels individus i reforca el seu anonimat. e) Els progressos dels mitjans de transport i la motorització privada. La millora i la modernització constant dels mitjans de transport afavoreixen la tendencia esmentada de la segregació funcional dels barris alhora que disminueixen la manca de visibilitat en facilitar el desplacament ripid dins i fora la ciutat. A aquest fenomen cal agregar, d'uns anys ench, la progressi6 de la motorització privada, que l'accentua i l'amplifica tot creant al mateix temps la possibilitat &anonimat en les zones mal comunicades del país. B) La djvisió del treball. Una altra, ssrie de factors que faciliten la privacitat com a valor són els relatius a la progressió de la divisi6 del tre- <(Papers>>: Revista de Sociologia balí. Amb l'aven~ de la divisi6 del treball es produeix una diferenciació constant de tasques que condueix tot sovint al naixement de nous rols especialitzats. Des de la Revolució Industrial fins a l'actualitat hem estat testimonis de la multiplicació espectacular del nombre de professions, ocupacions i, per tant, de rols que tendeixen a ésser cada cop més especialitzats. La diferenciació de rols va acompanyada del fenomen de la progressiva ampliació del feix de rols de cada individu. No solament augmenten contínuament les alternatives que s'ofereixen a l'individu a l'hora d'escollir una professió, sinó que aquest tendeix a ocupar cada vegada més rols especialitzats i a entrar, en el tracte diari amb d'altres individus, en relacions de caire instrumental, en les quals hom pretén &assolir objectius circumscrits i limitats tot convertint els membres de la relació de fins en mitjans. Aquest estat de coses produeix una segmentació de la personalitat dels individus. Aquests es relacionen poques vegades entre ells prenent en consideració la totalitat de llur personalitat; entaulen relacions impersonals que se centren exclusivament en un dels seus aspectes parcials. Així veiem que la situació urbana caracteritzada per I'anonimat i la impersonalitat, no és més que el revers de la medalla de la societat industrialitzada on imperen les relacions instrumentals. La fragmentació de la personalitat dels individus en diverses facetes té conseqüitncies importants pel que fa a la privacitat. Normalment els individus de la societat urbana i industrial només coneixen un sd dels aspectes dels individus amb els quals tracten: aquella faceta que la relació instrumental els permet de veure, amb la qual cosa la resta !dels caires de la personalitat queden en l'ombra. A aquesta circumstincia cal afegir el fet que els escenaris en quit tenen lloc les relacions entre els rols especialitzats solen estar segregats entre ells en la societat industrial. Com diu Max Gluckman (1962), en la societat industrial no solament els rols estan segregats entre ells, sinó també els judicis morals, pel fet que s6n individus diferents els qui acompleixen rds diferents en escenaris diversos, contriiriament a la societat tribal, en quit les mateixes persones representen rols molt semblants en els mateixos escenaris. La manifestació més important d'aquest fet és la separació existent entre el lloc de treball i el lloc de residitncia, entre el món de la producció i el món del consum. Aquest darrer se centra sobretot en la família, que en la societat moderna ha perdut les seves funcions econbmiques de producció. En la societat industrial no solament estan segregats ds rols sinó també el conflicte entre rols. Ha estat R. K. Merton (1970) qui ha explorat millor les possibilitats de privacitat que oferia la manca d'observabilitat com a mecanisme de resolució dels corhctes que sorgeixen entre Vers una sociologia de la privacitat els membres d'un camp de rols (role-set). Per a Merton, dos dels procediments d'articulació de les expectatives conflictives dels diversos titulars de status en un camp de rols són l'zllament de les activitats rolars de l'observabilitat per part dels membres &un camp de rols i, així mateix, l'alllament de I'observabilitat de les demandes conflictives per part dels membres del camp. La societat moderna és rnolt rica en situacions que permeten una reducció de l'observabilitat de l'activitat d'aquells que poden tenir expectatives conflictives pel que fa a llurs conductes respectives. Si els pares fossin en condicions &observar la totalitat del comportament del seus fills i viceversa, es produirien de segur conflictes molt difícils de solucionar. Per tant, la manca &observabilitat suposa alhora una vilvula de seguretat i una font permanent de desviació i constitueix una de les bases més fermes de la privacitat. En la societat industrial existeix no sols una segregació de rols i d'escenaris, sinó també d'auditoris. Manllevo aquest concepte a Goffman (1978), l'obra del qual fa q3ortacions molt importants a l'estudi de la privacitat, sobretot a partir del seu concepte de rera-escena (back-stage). En la mesura en qu2 en una societat és possible de segregar els auditoris de les prbpies representacions, tant des d'un punt de vista espacial com temporal, de manera que les actuacions no resultin incongruents entre elles, augmenta el grau de privacitat tebricament permissible. Per exemple, observa Goffman, els irldividus que han passat per un procés de mobilitat social, tant ascendent com descendent, procuren marxar del seu lloc d'origen per tal d'evitar que antics coneguts els vegin ocupant el nou status. Tots aquests factors i conceptes -sovint complementarisiMuminen les raons per les quals en la societat industrial moderna la privacitat és de fet una possilsilitat, inexistent en societats anteriors, perb no acaben d'explicar per que en un moment determinat de la histbria la privacitat s'erigeix en un valor important. Aixb és precisament el que intentaré fer en l'apartat següent. 2. Els factors culturals Si fins ara en la meva exposició em centrava principalment en les possibilitats de privacitat individual que permetien certs factors inherents a l'estructura de la societat industrial, en aquest apartat em proposo d'indagar alguns dels condicionaments histbrics i culturals que constitueixen la base de la privacitat familiar. En la meva opinió, la privacitat individual i la familiar són aspectes d'un mateix fenomen, i l'examen de la ctPapers)>: Revista de Sociologia que antany donava un sentit global a l'existhncia. La mateixa estructuració folgada d'aquestes agrupacions estB perfectament en consonBncia amb 170rganització allerada de les institucions de la vida privada, en contrast amb la jerarquització, rigidesa i encarcarament de les públiques. Sennett (1978), en parlar de la transmutació de les categories polítiques a les psicoMgiques, coincideix igualment amb aquesta analisi. 2. Famil&, sexe i privatització Tanmateix, la institució més important de la vida privada és la família, considerada en el seu sentit ampli de localització de l'afectivitat sexual, marc en qui: ds individus cerquen en la nostra societat llur autorealització personal. Tradicionalment, la moral sexual i familiar havien estat regulades públicament de forma molt estricta. En la meva opinió, el pas de la regulació de la moral sexual i familiar de l'esfera pública a la privada contribueix a comprendre una gran part dels problemes plantejats per les relacions interpersonals, aixi com l'interirs i l'apassionament que desperten en la societat actual. En particular, la privatització progressiva de les normes relatives a la vida sexual i familiar, que comporta la despenalització de llur transgressió, és un dels fenbmens que en els últims anys ha acaparat més l'atenció de I'opinió pública. A tall &exemple, la discussió generada sobre els rols sexuals adients en el matrimoni i la família és conseqüirncia de la percepció de la importhncia de l'esfera privada com a locus d'interaccib social, al seu tom condicionada per la possibilitat estructural de la recerca d7alternatives. La comparació amb el cas de la religió podria ésser útil. De la mateixa manera que abans de l'inici del procés de secularitzaci6 existia una situació de monopoli pel qual l'Estat emparava una església determinada, situació que doni origen a un nou estat de pluralisme religiós, igualment la desmonopolització d'una interpretació oficial per part de ?Estat i de la societat del comportament sexual i familiar socialment escaient ha donat lloc a I'esmicolament de la normativa social aplicable. En parlar de despenalització cal distingir si aquesta és jurídica o social o bé &ambdues menes, d'una banda, i si la sanció prevista es refereix a actes realitzats en públic o en privat, de l'altra. Per exemple, discernim una tendencia en les societats industrialitzades vers I'abolició de les figures tipificades en el Codi Penal encaminades a castigar les conductes homosexuals entre adults consentents, i aixi mateix vers la lenta desaparició de la sanció social que plana sobre aquest ti~us de conductes, encara que la Vers una sociologia de la privacitat resistencia a. acceptar aquesta t:voluciÓ és més forta quan els actes són públics. També advertim un movimtmt cap a la privatització en el divorci, la contracepció i I'avortament. La progressiva autorització d'aquestes conductes no suposa ni de bon tros la introducció d'una nova normativa hegembnica, ans una tolerhncia del pluralisme regulador segons les creences i principis morals, religiosos i 2tics de cadascú. El mateix augment gradual de les taxes de divorci en les societats industrials no solament és un exponent de l'esclatament de I'antic uniformisme en I'hrea de la moral sexual, sinó que constitueix un testimoni de la importhncia creixent de la vida privada en la configuració del benestar i la felicitat personals. Així, doncs, estem assistint a un procés pel qual hrees fortament regulades des del punt de vistrs jurídic com eren la conducta religiosa i el comportament tocant a la sexualitat i a la família, estan esdevenint afers privats, en el sentit que són deixats a la discreció de cadascú, per6 també que ocupen un lloc central en la percaga de sentit i significació en l'estructuració de la prbpia vida. 4. PRIVACITAT, CONTROL SOCIAL I LLIBERTAT En aquesta darrera part penso tractar les conseqii2ncies de l'adveniment de la privacitat com a un valor central de la societat moderna. Duna banda, els individus d'una societat privatitzada pateixen una profunda alienació social i s'enfronten amb un estat anbmic; de I'altra, la societat privatitzada obre possibilitats de llibertat considerables. 1. Privacitat i dienació Les relacions socials en la societat de classes, segons Mam, no són relacions entre individu i individu, sinó entre treballador i capitalista o entre camperol i senyo1 feudal. Altrament dit, en una societat basada en la propietat privada i en la divisió del treball, les relacions socials no s'estableixen entre homes qua homes, sinI entre homes en tant que són titulars de rols especialitzats i ocupen un lloc determinat en el procés de producció. A més, les vides dels homes es troben dividides en diverses esferes d'activitat a les quals s'apliquen normes diferents. La naturalesa de l'alienació implica que en cada esfera hom apliqui una norma diferent i contradictbria. En d'altres paraules: els criteris d'avaluació que són utilit123 <(Papers)>: Revista de Sociologia zats en l'esfera pública (economia política) no són els mateixos que els aplicats en l'esfera privada (moralitat). Mentre que en la primera hom tendeix a valorar l'home en virtut de la seva competencia professional, en la segona aquest és avaluat com a home en termes de la totalitat de la seva personalitat o, almenys, de l'expersncia total que els altres en tenen. Contrariament, segons Marx, a la societat comunista futura, els homes seran sencers i sense escissions internes i es podran dedicar a les activitats que els plaguin quan vulguin. Aquest ideal utbpic de Marx -basat en una concepció rousseauniana de la naturalesa humana segons la qual l'home és un ésser carregat de potencialitats que no pot desplegar plenament a causa dels rols que li són imposats externament per la societatillustra a bastament una de les fonts de l'alienació en la societat capitalista. Marx aspira a un home total, sense constrenyiments que li vinguin donats pel sistema econbmic i sense ruptures internes que facin que cada esfera d'activitat sigui regida per normes diferents. En summa, I'home ideal de Marx és un home sencer que estableix relacions d'igual a igual amb altres homes sencers. 2. Societat privatitzada i anomia Per a Durkheim, anomia significa un estat d'absencia de normes o manca relativa de regulació en un grup social. L'anomia és un estat de la societat que dóna lloc a certs estats mentals que, a la seva vegada, es tradueixen en comportaments específics. El concepte d'anomia m'interessa en la mesura en que pot servir per tal de comprendre certes propietats socials que es deriven de l'existkncia d'una esfera privada en la nostra societat, basada en uns principis estructurals diferents de la pública. L'esfera privada és una Brea en qui: són possibles, en principi, la creativitat, I'espontane'itat i la versatilitat normativa, car guarda una certa autonomia del control social de la societat global. En les pAgines anteriors remarcavem com I'existirncia d'una esfera privada permetia una variabilitat de rols sexuals i d'opcions religioses que no haurien estat possibles sota un ordre normatiu únic. El procés de desmonopolització produ'ia una autonomització de I'esfera privada que, a la vegada, promovia una diversificació del seu contingut normatiu. La diversitat d'opcions, la debilitat del control social, el proteisme de I'esfera privada, generen un estat de confusió permanent i inherent a la seva mateixa estructuració -si és que hom pot emprar aquest termeque jo anomeno anomia privada. L'individu privat s'ha de plantejar contínuament quines són les normes que han de presidir la seva actuació dins Vers una sociologia de la privacitat d'aqueixa esfera: s'ha d'interrogar sobre si li convé de resoldre els seus problemes &identificació i sentit vital partint d'una vivencia religiosa o extrareligiosa, quina moral !jexual i familiar ha d'observar, etc. Si bé la manca de control social en l'esfera privada és relativa i moltes de les eleccions vénen determinades per constellacions de valors que adopten forma jerhrquica, les possibilitats d'opt:ió són tan grans i el marge d'autonomia tan extens que per forca l'individu es troba en un estat anbmic. Crec que, almenys parcialment, la tan bescantada crisi de valors que pateix el món occidental és atribu'ible a la privatització creixent que s'hi constata. Com més s'arnplia l'esfera privada, a mesura que certs grups socials van reivindicant la inclusió d'altres Brees dins d'ella, més gran és el mosaic normatiu i major la possibilitat que es donin incongruencies axiolbgiques generadores d'anomia. 3. Esfera privada i regulació social Ara bé: aquesta situació planteja moltes qüestions interessants. Per exemple, (fins a quin punt es pot parlar de feblesa de la regulació social en l'esfera privada de la societat industrial moderna, que disposa &uns mitjans de control social tan eficacos com tot l'aparell estatal, les forces d'ordre públic, l'administració de justícia, d sistema educatiu i last but noE least els mitjans de comunicaci6 de massa? ¿Gs legítim parlar d'absencia de control social en l'esfera privada? ¿Hom pot definir I'esfera privada com una zona lliure de control social o autbnoma respecte de la societat global? La meva resposta és afirmativa, per6 amb una shrie de qualificacions. Si la societat actual permet un major grau de llibertat en l'esfera privada és perque aquesta condició és funcional per al seu rutllament suau. La vida privada constitueix I'espai on els individus, fastiguejats de l'alienació que pateixen en l'esfera pública, <<carreguen llurs bateries)> i on cerquen una evasió que els fa oblidar llurs problemes reals. Tanmateix, malgrat la pot&ncia i l'abast dels mass media, hem de convenir que hom constata l'aven~ de noves ideologies i formes de vida que precisament no són propiciades oficialment, així com la reculada d'altres que sí que ho són. Aixb ens; autoritza a pensar que el paper decisiu en la determinació i configuració tle les consci&ncies que popularment hom atribueix a la televisió i a d'altres mass media és, si més no, exagerat. D'altra banda, si fos cert que la pertinenga a un cercle social determinés totalment els estats de conscxencia subjectius de la gent, la proposició d'una esfera privada autbnoma es podria veure fatalment compromesa. És obvi que el fet de pertBnyer a un ambient té un pes importantíssim en la vida <(Papers)>: Revista de Sociologia privada de cadascú i en determina parcialment el contingut. No obstant, cal reconkixer que la inclusió en un grup primari o ambient no és mechnicament determinada. Un últim factor limitador del grau de desviació possible que voldria considerar és la formació de consensus en certes hrees normatives que, després d'haver estat desintegrades durant un cert període, es tornarien a recompondre. Si aquesta tesi fos certa, en el decurs dels temps seria inevitable una convergkncia devers una nova estructura normativa hegemnbnica. Perb encara que arribessin a prevaler uns nous valors, llur interpretació i instrumentalització podrien ésser controvertides i donar origen a normes diferents i fins i tot contradictbries. A més, l'ampliació constant de I'esfera privada i el plantejament continu de nous problemes asseguren una incertesa i un dubte persistents sobre quina és la normativa a seguir. Per consegüent, cal esperar que, en aqueixes condicions, la variabilitat en normes i comportaments privats persistirh de la mateixa manera que el pluralisme religiós és ben establert en la nostra societat. 4. Plurdisme normatiu privat i estructura social Cal contestar encara un segon problema: ¿Com s'explica que les institucions que avui dia formen part de l'esfera privada, que abans eren objecte d'una especial atenció per part dels organismes de control social, hagin estat abandonades a la seva autoregulació? Al meu esguard, la resposta rau en el fet que en les societats primitives i tradicionals tant la religió com les normes sexuals i familiars eren fonamentals per a la cohesió social, i tota desviació d'aqueixes podia constituir una amenaca contra llur supervivkncia. En altres paraules, en la societat pre-industrial, el sexe i la religió eren el repeu de l'estructura social i, per consegüent, havien d'ésser regulats ben estrictarnent si la societat volia sobreviure, mentre que en la societat moderna la pedra angular de l'estructura social és la divisió del treball i el sistema econnbmic. És per aquesta raó que, per bé que la desviació és tolerada i permesa en les mat2ries constitutives del contingut del domini privat, en canvi és desencoratjada i reprimida pel que fa a I'esfera pública. 5. Totalitarisme, comunitat i llibertat Tanmateix, I'esfera privada és el regne de la llibertat. La relativa autonomia de qui: gaudeix aquesta, la seva disjunció respecte de la resta de la Vers una sociologia de la privacitat societat, hi permet un grau de desviació, una mesura de variabilitat normativa que són fonts de llibertat, si definim aquesta noció no d'una manera essencialista, sinó com la simple possibilitat de poder escollir entre diverses alternatives. La relació entre la privacjtat i el totalitarisme ens pot ajudar a copsar la privacitat com a font de llibertat. Podem gosar afirmar sense por d'equivocar-nos que el totalitarisme és la mateixa antítesi de la privacitat. La ideologia que informa els diversos ri:gims totalitaris -tant de dreta com d'esquerraés totalment contrhria a la privacitat. Sabem igualment que en les institucions totals en sentit goffmanih l'espai deixat a la vida privada és molt escarransit. Perb també en certa manera la comunitat (Gemeinschaft) i l'esperit comunitari són contraris a la privacitat. Sigui en una comunitat ideolbgica (grups primaris formats per militants de base enquadrats en organitzacions polítiques o sindicals de massa), sigui en una comunitat religiosa (grups monhstics), sigui en una comunitat de vida (comunes), l'esperit grupal pot arribar a arnenacar, i fins i tot ofegar, el sentiment privat. No cal insistir que, per altra part, un dels pitjors enemics de la privacitat és la comunitat local. En les petites societats, en les folk societies de Redfield, en qui: es dóna una interacció dihria cara a cara, en qui: tothom es coneix, pot arribar a imperar el que jo anomeno la tirania de la publicitat, ja que el control social que s'hi exerceix, bé que informal, és molt perfecte i efectiu. Així, doncs, a contrario sensu, la vida privada és una deu generadora de llibertat que constitueix un cert alleujament contra les frustracions de l'home públic. I és una font de llibertat en els dos sentits que normalment hom reconeix a aquesta noció. La privacitat és una mena de llibertat negativa, un espai de no ingersncia per part dels altres i de no control per part de la societat. Perb la vida privada representa també un doll inestroncable de creativitat, d'espontaneitat i, en summa, de llibertat positiva. ' 5. CONCLUSIO Al llarg d'aquest treball hem anat explorant la tenditncia cap a la privatització vigent en el món contemporani. Cal qualificar, perb, aquesta tesi en diversos sentits. La distinció sobre les diverses concepcions de la privacitat que hem fet en la primera part ens servir2 ara per a aclarir ben bé el sentit d'aquesta afirmació. Si prenem el privat en la seva interpretació hegeliana, és clar que no existeix cap mena de moviment cap a la privatització, sinó que la histbria <{Papers)>: Revista de Sociologia de la humanitat d'en~h de la Revolució Industrial es pot conceptuar com un progrés gradual de la importhncia de la publicitat. La privacitat, en la seva concepció jurídica anglosaxona, en canvi, no hi ha dubte que sobreviu com a ideal en les societats democrhtiques amb tradició democrhtica i industrial i que va essent adquirida com a valor en aquelles societats que fa poc que han accedit a aquest estadi. Perb contra el teló de fons d'aquest ideal comencen a destacar amenaces provinents de diversos sectors -i no solament de l'Estatque posen en perill la prhctica de la privacitat com a valor. Em refereixo a les nombroses ingerkncies --cada vegada més gransd'organismes públics i privats en la vida privada de les persones, i aixb malgrat la incipient legislació protectora del dret a la intimitat i el moviment gradualment creixent a favor de la defensa de la privacitat, confinat, perd, a unes redu'ides &tes intdectuals i socials. L'aven~ vers la privatització en la concepció fenomenolhgica esth molt més ben assegurat, almenys en les hrees que hem estudiat (família, sexe, religió), com a fonts de sentit i &identificació en un món cada cop més hostil i confús. L'esfera privada és fruit de l'escissió de la vida social en els hmbits públic i privat, que guarden una relació de reciprocitat. Al meu entendre, és convenient d'assolir un equilibri sa entre aqueixes dues esferes, atks que un augment desmesurat de l'espai públic pot redundar en una reducció perillosa del privat i, al contrari, una inflació del privat denota l'exigiiitat o fins i tot la mort del domini públic. Com hem vist abans, la privacitat manté una tensió dialkctica amb els seus principis antitktics. La privacitat necessita per existir i desenvolupar-se una relativa abskncia del control social, el qual pot presentar-se sota la forma de pressió social de la comunitat local (xafarderia) o sota l'aspecte del totalitarisme estatal o institucional. Daltra banda, un cert grau de privacitat és una condició necesshria per al floriment de la llibertat. Per concloure, voldria fer unes quantes observacions sobre l'esdevenidor de la privacitat en relació amb la llibertat en el món d'avui. En la societat moderna actual tenim que, a mesura que s'afluixen els instruments de regulació de l'esfera privada, més destrenyen els de l'esfera pública. Mentre que en el domini públic hom hi constata una ten&ncia cap a la uniformització creixent, en l'esfera privada hi veiem cada cop més pluralisme, més diversitat i més variabilitat. Al proteisme privat, hi correspon un monolitisme públic progressiu. Si bé les institucions de la vida pública s'assemblen cada cop més en ds pdisos industrials, en les institucions de la vida privada hi discernim una gran capacitat &innovació i diversificació. Si la vida pública ~'esllan~ueix, la vida privada és l'escenari &un formi- Vers una sociologia de la privacitat gueig constant. L'home públic és cada vegada més regimentat; l'home privat és cada cop més lliure. Així, l'existkncia &una esfera privada com a hrea de llibertat és en funció de la progressiva corporativització de l'espai públic. Com més encarcarament es produeix en L'esfera pública, els individus més es lliuren al conreu de la vida privada, en la qual es dóna cada cop més una possibilitat creixent de variació normativa. Si els homes es refugien cada cop més en l'esfera privada és perqu& en eUa es troben a redós de les inclemkncies del corporatisme i la burocricia. A mesura que la vida pública es torna monolítica i rígida, els individus tendeixen a recloure's en llur vida privada. Alguns autors d'esquerres han comengat a esdevenir conscients de les possibilitats alliberadores i fins i tot revolucioniiries de la vida privada. Només el futur ens podri djr si el conreu de la vida privada és un parany que impedeix tota variació o transformació collectiva, ates que una esfera privada lliure en un món públic tancat i subjecte és, si més no, problemb tica, o bé constitueix un espai privilegiat per a desenvolupar totes les potencialitats humanes que havia reprimit el regne de la necessitat. BIBLIOGRAFIA ARI^ (1973): Philippe ARI~S, Centuries of Chilhood, Harmondsworth, Penguin Books, 1973. (Edició origjnal en franc&: L,'enfance et la vie familiale sous B'Ancien Régime, París, :Plori, 1960.) BERGER (1971): Peter L. BERGER, Para una teoria socioldgica de la religidn, Barcelona, Kairós, 1971. BERGER & LUCKMANN (1966): Peter L. BERGER & Thomas LUCKMANN, <(Secularization and Pluralismn, Internationdes Jahrbuch far Religionssoziologie, 2 (1966), 73-84. BERGER & LUCKMANN (1973): Peter L. BERGER & Thornas LUCKMANN, The Social Construction of Reality. A Tre~tise in the Sociology of Knowledge, Harmondsworth, Penpin Books, 1973 (la. ed., 1966). BERLIN (1965): Isaiah BERLIN, Four Essays on Liberty, I,ondon, Oxford University Press, 1965. BOTT (1972): Elizabeth BOTT, Family and Social Network, London, Tavistock, 1972. GLUCKMAN ( 1962): Max GLUCKMAN, Les rites de passage, a Max GLUCKMAN (ed.), Essays on the Ritual of Social Relations, Manchester, Manchester University Press, 1962, 1-52.