Les Ciéncies Socials a la Universitat Autònoma de Barcelona

LES CIBNCIES SOCIALS A LA UNIVERSITAT AUTONOMA DE BARCELONA Francesc Mercadé Ilurh (Universitat Autboma de Barcelona) es molt important haver conegut i estudiat la Universitat Autbnoma de Barcelona (veritablement Autbnoma), soblretot en uns moments en quit I'autonomia torna a ser una possibilitat real (no ha deixat mai de ser una exigitncia de tots els estaments universitaris) Els treballs descriptius i crítics sobre aquesta important etapa encara nat són suficients. Concretament ens interessa destacar el paper de les Csncies Socials i precisant més les assignatures precursores de la Sociologia. Zs evident que la situació actual esth molt lluny de la de I'any 1933, perb el que té d'important l'experiencia és, més que assignatures concretes, l'enfocament que es donava ds seus programes i la possibilitat de gestió democrhtica dels plans d'estudis. La Sociologia avui té un paper fonamental en el procés de canvi accelerat que viu la societat del món actual i concretament a 1'Estat espanyol. Estb a les mans dels investigadors el fer-ne una ciitncia realment progressista. Els intents de frenar o canviar el contingut a la nova ci2ncia són, en conseqüitncia, reaccionaris. La Sociologia no té encara a 1'Estat espanyol l'est~uctura necesshria per al seu creixement; tots els estudis estan centralitze~ts a Madrid. Esth per veure la postura del Ministeri davant la demanda &una secció a la Universitat Autbnoma (2) de Barcelona. (La Faculltat d'Econdmiques, reunida en Junta, va aprovar el pla d'estudis de la nova secció i el va enviar a Madrid.) Bs evidenr que aixb permetria desenvolupar un nombre suficient de matitries amb l'especialització i la titulació corresponents. Per altra part són molt importants els passos que es donen a la Universitat per aconseguir una Facultat de Ciencies humanes que Ibgicament tindria un lloc important per a la Sociologia. De l'interits de la gent, en són prova les nombroses cartes rebudes al departament, i I'explosió amb 2xit de nombrosos centres que, d'alguna manera, expliquen programes de Sociologia; sempre són institucions privades, sense títol reconegut. Si la nostra societat avanqa cap a la dernocrhcia, cada dia necessitarh més els sociblegs, i és important que aquests estiguin ben preparats. Si no aconseguim invertir el procks, ens trobarem (que les matitries que cada dia Papers: Revista de Sociologia 6 (1976) <(Papers>>: Revista de Sociologia són més demanades per la societat seran, paradoxalment, les menys estudiades a la Universitat,' Introdzicció histbrica És al comensar el segle XIV que varen establir-se a Catalunya els primers ensenyaments que podrien anomenar-se universitaris: 1'Estudi General de Lleida, creat per un privilegi de Jaume I1 el 1300, que comprenia Dret Canbnic i Civil, Medicina, Filosofia i Arts. Com a resultat d'una política restrictiva, fins a darrers del segle xv no hi hagué a Barcelona altres ensenyaments que els que es donaren als convents; els anomenats Estudis Generals, en constants modificacions, visqueren sense interrupci6 fins al comencament dd segle XVIII; cap a mitjans de segle els estudis universitaris conegueren una tpoca d'extraordinhria esplendor. Perduda pels catalans la Guerra de Successió, la Real Junta Superior de Justicia y Gobierno, creada per substituir els altres organismes polítics de Catalunya, modifich la situació traslladant a Cervera $s estudis de Filosofia, Chnons i Lleis, i deixant a Barcelona els de Medicina i els de Gramhtica, que donaren els jesu'ites. Aquesta situació provisional es prdongh uns quants anys, durant els quals fou hmpliament discutida la conveniitncia de crear una sda Universitat a Catalunya, que ajuntés les existents a Lleida, Barcelona, Vic, Girona i Tarragona. Després de moltes ctanades i tornades>>, a través de negociacions laboriosíssimes, Pany 1837 va decidir-se el trasllat de la Universitat de Cervera a Barcelona. La Universitat barcelonina va donar els seus fruits. El 1919 es va donar un gran pas endavant: el ministre senyor Chsar Silió concedí per decret I'autonomia a totes les universitats espanyoles; perb quan per primera vegada s'anava a iniciar l'assaig, un canvi polític torns les coses a la situació anterior; malgrat tot, Catalunya era conscient de la importhncia del problema universitari: en són prova el primer Congrés Universitari Catalh i la creació dds Estudis Universitaris Catalans el 1906, i el Congrés Universitari Catalh del 1919. 1. La informació en qu& es basa aquest article és principalment 1'Anuari 19341935, Universitat de Barcelona, i també explicacions directes de gent que hi va participar. tlniversitat Autbnoma de Barcelona La Universitat Azltbnoma de Barcelona El 19 d'abril de 1931 es féu chrrec de la direcció de la Universitat de Barcelona una Comissaria que prepari un projecte d'Estatut &Autonomia, basat en l'elaborat en el Congrés de 1919. Més tard, i ja durant la discussió parlamenthria constitucional, es plantejh ---entre les reivindicacions d'autonomia cultural de Catalunyala qüestió de la Universitat de Barcelona. En I'Estatut de Catalunya (art. 75) constaren ja les normes per a l'establiment d'una Universitat Autbnoma a Barcelona. Iniciades les gestions per executar aquest article 75, donaren com a resultat el decret del Govern de la República de ler. de juny de 1933: es crea, doncs, la Universitat Autbnoma de Barcelona, autijnorna respecte als dos Governs, i regida per un patronat de tipus universitari, de procedtncia mixta i compost per onze membres: el rector de la Universitat com a vocal nat, cinc vocals nomenats pel Govern de la Rep~iíblica i cinc vocals nomenats per la Generalitat. El Patronat ha &establir i realitzar 1'Estatut d'Autonomia i ha de garantir la recíproca convivtncia de les llengües i cultures catalana i castellana. El 18 de juliol es constituí el Patronat de la Universitat Autbnoma de Barcelona, que nomenh president al senyor Pctmpeu Fabra, vice-president el senyor Domenec Barnés i secretari el senyor Joaquim Balcells. Es redacti un projecte de 1'Estatut de la Universitat de Barcelona, que fou aprovat d 7 i el 13 de setembre respectivament p1-1~ Governs de la República i de la Generalitat de Catalunya, El 19 de desembre foren elegides les primeres autoritats acadtmiques de la Universitat Autbnoma; fou nomenat rector el senyor Pere Bosch Gimpera. En els Estatuts es crea una Junta universithria formada pel rector, que en ser8 el president, i, per cada Facultat, tres professors (numeraris o agregats), un ajudant i un alumne. Cadascun elegit pel grup al qual pertanyi. És; tasca de la Junta establir el reglament interior de la Universitat, per sotmetre'l a I'aprovació del Patronat, establir els plans d'estudis, a proposta de les Facultats respectives, formular el pressupost anual, etc.. . Existeixen, doncs, al curs 1934-1935, cinc Facultats: Filosofia i Lletres i Pedagogia; Citncies; Dret i Citncies Econljmiques i Socials; Medicina; FarmLia. Cada Facultat participa a la Junta, de la qual és president el rector, Bosch Gimpera, i secretari A. del Castillo, amb quatre vocals professors i un vocal alumne. ctpapers),: Revista de Sociologia Les citncies socials a la Universitat Aut6noma Ens interessa especialment estudiar el cas de la Facultat anomenada de Dret i Ciencies Econbmiques i Socials. Cal recalcar, doncs, les seves funcions: 1. La Facultat de Dret i Ciencies Econbmiques i Socials té per finalitat: a) la formació &una cultura jurídica fonamental; b) la preparació universitiria per a les professions del Dret; c) la investigació científica i la formació de futurs investigadors; d) la difusió extrauniversitiria de la cultura en els aspectes relacionats amb la Facultat. 2. La Facultat preparari per obtenir els títols de Llicenciat i Doctor en Dret. La distribució normal dels estudis ser& la següent: un primer període, dedicat a materies bisiques exposades preferentment en cursos generals i sistemitics de carhcter elemental, en els quals l'alumne adquirirh una visió de conjunt del sistema de cada una de les disciplines i rebri una informació bibliogrifica suficient. Un segon període dedicat preferentment a cursos especials de carhcter fonamental i a cursos monogrhfics. Les materies del primer període seran: Introducció a la Ciencia de1 Dret; Institucions de Dret Rom;; Elements d'Histbria del Dret; Institucions de Dret Civil, dos cursos; Institucions de Dret Públic (Polític i Administratiu), dos cursos; Institucions de Dret Penal; Institucions de Dret Processal; Economia Política. En el segon període, sense abandonar la unitat bhsica en la formació juridica dels estudiants, es tractarh de marcar-hi un cert grau d'especialització, segons llurs preferencies. Les materies d'aquest període constituiran els següents grups: Dret Privat, Dret Públic, Dret Penal, Cikncies Econbmiques. Cada grup, doncs, tindri les seves disciplines o assignatures prhpies més dos cursos a elegir entre els que organitzi cada any la Universitat, sense distinció. L'elecció de l'alumne hauri d'ésser aprovada per la Facultat. Ens interessa especialment el cas del grup de Ciencies Econbmiques: Economia Tdrica, Economia Aplicada, Histbria de les doctrines econbmiques, Ciencia i Legislació Financeres, Estadística, Política Social, Legislació del Treball, Dret Mercantil, Dret Internacional Públic i Privat, Dret Canbnic, Filosofia del Dret. La Universitat publich un pla model: lJniversitat Autbnoma de Barcelona Pritipzer periode: I I1 Introducció a la Ciencia dd Dret Histbria del Dret Dret Rcmh Dret Civil (11) Dret Civil (I) Dret Administratiu Dret Polític Dret Penal Economia Dret Processal Segon període: Cada grup estava desgranat en les diverses assignatures; observem concretament el grup de Cihcies Econbmiques: I I1 Economia Tebrica Eccmomia Aplicada Histhria de les Ciencies Econ6miques Est:adística * Ciencia i Legislació Financeres Política Social * Dret Mercantil 'Legislació del Treball * Dret Canbnic Dret Internacional Públic i Privat Filosofia del Dret A cada un dels grups del segon període els alumnes hauran de cursar, a més de les mat2ries abans consignades, dos cursos més, a elegir entre els que organitza cada any la Universitat, sense distinció. Les materies assenyalades amb un asterisc figuren a tots els altres grups (mínim de materies corresponents a les assignatures del pla d'estudis de YEstat). Estudi concret del curs 19.34-1 935 Seria interessant entrar més en aquest pla d'estudis model, observant els professors i programes que hi havia durant el curs 34-35, fent constar només aquelles assignatures que tenen més relació amb el que avui són respectivament 1'Economia i la Sociologia. Primer període: - Economia Poditica - Professor Jaume Algarra (90 llicons). <<Papers)>: Revista de Sociologia Segon periode: - Teoria de ?Estat i Dret Constitucional. - Institucions socials i politiques de Catalu~zya a ?Edat Mitjana - Professor Jaume Ma. Mas Puigarnau, encarregat de curs (60 llicons). Programa: Formació territorial de Catalunya: Reconquesta i colonització. Regim senyorial i agrari. Classes socials. Regim de treball. Origen i desenvolupament del feudalisme: causes de la seva decadencia. - Economia tebrica - Professor Manuel Raventós (30 Uicons). Programa: Nocions fonamentals i el problema de les lleis en Economia. Els elements naturals de la producció; Factors de la producció; Empresa. Economia de la circulació.distribuci6; Elements de la circulació; Mercat; Diner; El Cr&dit. La dinhmica de la circulació; Conjuntura i doctrina de la crisi; Histbria de la crisi, especialment de la de 1929-33; La distribució; El salari; La renda de la terra; L'inter2s; L'estalvi; Benefici; El consum; La perdua i l'asseguranca. - Economia Dirigida. - Estadística - Professor Josep A. Vandellbs, encarregat de curs (60 llicons). Programa: Metodologia estadística. Chlcul de probabilitats. Aplicació de 1'Estadistica a les Ciencies econhmiques i socials. - Histbria de les doctrines econbmiques - Professor Manuel Sánchez Sarto, encarregat de curs (60 llicons). Programa: Problemes fonamentals de YEconomia a través de la Histbria de les idees econbmiques. Resum de les principals tendhcies en la Histbria de l'Economia. El problema del valor; el problema del preu; el problema de la distribució de la renda; el problema del diner; el problema del corners exterior i del canvi; el problema de la crisi i de la conjuntura. - CiPncia i Legislació Financeres - Professor Jaume Begarra (60 lligons). - Política Monetiria i Banciria - Professor Josep M. Tallada. Encarregat de curs (30 lligons). Programa: Origen i naturalesa del diner. L'or i l'argent com a metalls monetaris. Formació dels sistemes monetaris dels Estats moderns. El patró or clhssic. El fenomen dels canvis. Els Bancs d'inversió. El paper moneda. La infracció fiducihria. Les reformes monetiries de la postguerra. Noves modalitats en el funcionament del patró or. Experihcies de moneda dirigida. - Finances Pu'bliques - Professor Miquel Vidal i Guardiola, encarregat de curs (20 llisons, 20n. i 3er. trimestres). Universitat Autbnoma de Barcelona - Politica Social - Professor Antoni Moles Caubet, encarregat de curs (40 Ili~ons). Programa: Concepte analític de la política Social: els seus precedents normatius i doctrinals. Contingut, extensió i bases de la Política Social. Superestructura dels moviments socials: les institucions. Morfologia legislativa. Metodologia. Durkheim i Le Play. La fenomenoscbpia de Simiand. Problemes de la Política Social. Lleis de colonització interior i reforma agrhria. NOTA. Diverses sessions d'aquest curs es dedicaran a treballs prhctics. Es van organitzar també uns seminaris d'estudis polítics, dirigits pel professor Josep Xirau i uns cursos monogrhfics entre els quals val la pena de remarcar ds següents: - ctHistbria de les idees polítiques)>: 1) Les transformacions de la democricia atenesa. Prodessor P. Bosch Gimpera. 2) L'individu i l'Estat en la constitució política romana. Professor Joaquim Balcells. 3) Les <tCorts)> i la <tDiputaciÓ>> de Catalunya. Professor Antoni de la Torre. 4) La política europea del Renaixement. Professor Josep Cenero. 5) Histbria política i econ6mica de la postguerra. Professor Manuel Raventós. 6) Les idees fonamc:ntals de la Política Moderna. Professor Josep Xirau. 7) Paneuropeisme. Professor Josep M. Trias de Bes. - Cursos especials: 1. La crisi actual i les transformacions8 econbmiques del món. Professor Josep M. Tallada. Programa: Evolució del capitalisme. Perdua de l'automatisme en el funcionament de les institucions econbmiques. Crisi de conjuntura; crisi d'estructura. El moviment de concentració industrial. La racionalització. El fet sindical. Les transformacions del patró or. El control monetari. La moneda dirigida. El predomini de la Banca privada. El nacionalisme econbmic. Les noves orientacions de la política comercial. El fet rus. El pla quinquennal. L'intent empíric de transformació econbmica dels EE.UU. Els rkgims corporatius. El neosocialisme. 2. Morfologia del capitalisme. Professor Antoni Moles Caubet. Programa: Fenbmens que deriven del capitalisme en les seves diverses fases. Crisis del seu desenvolupament i assaigs de superació. 3. La direcció política de l'economia moderna. Professor Manuel Sánchez Sarto. Programa: Problemes econbmics de 1'Estat totalitari. Intervencionisme de I'Estat. Autonomia econhmica i nacionalisme. *Papers,: Revista de Sociologia Durant d curs 1934-35 s'organitzaren també nombroses conferhncie!, que complementaren els estudis. Foren conferenciants: Lluís Nicolau D'01wer, Gabriel Alomar, Salvador de Madariaga, Joan Estelrich, Manuel Serra i Moret, A. Rovira i Virgili, M. Vidal i Guardiola, Joaquim Xirau, etc.