Immigració de força de treball dels països Mediterranis a Europa : alguns efectes socio-económics

SALVADOR GINER IMMIGRACIO DE FORCA DE TREBALL DELS PAISOS MEDITERRANIS A EUROPA: .ALGUNS EFECTES SOCIO-ECONOM[ICS Durant els dos decennis anteriors a la Guerra del Iom Kippur de 1973 --la qual obrí una nova fase en la dinhmica política i econbmica occidentalels pa'isos de la Europa capitalista avarlcada han confiat gairebé sempre en la mh d'obra immigrant per tal de reduir el constant desequilibri entre l'oferta interna de treball i la seva demanda. La majoria dels treballadors que es traslladaren a aquests pa'isos provenien de 1'Europa meridional i de Turquia, amb dues notables excepcions: la del fluxe d'irlandesos -molt minvati de ciutadans del Commonwealth <(no blanc> -indis, jamaiquins, pakistanisa la Gran Bretanya i d'algerins a Franca. (D'altres casos especials, com ara la migració de marroquins a 1'Estat espanyol, no són menys significatius, sobretot tenint en compte la qualitat de zona d'emigració intensa que és la Península Iberica.) El que vull examtnar en aquest paper és algun aspecte interessant dels efectes que la feina dels immigrants ha tingut sobre les economies dels pa'isos receptors. Llur estudi ens posarh potser en millors condicions per a endinsar-nos en una dimensió clau de la nova estructura de classes i de dominació de classe sorgida a 1'Europa de la darrera gostguerra.' Faré 1. Aquest estudi forma part d'una investigaci15 més ampla empresa per i'autor junt amb el professor Iorgos Yannopoulos, de la Universitat de Reading, Anglaterra, per a la seva publicació al iiibre de S. Giner i M. S. Archer, eds., European Social Structures, Londres: Routledge & Kegan Paul, en preparació. Immigraci6 de forsa de treball dels pa'isos mediterranis ... atenció primerament a la situació anterior a la <{crisi del petroli)> de 19731974, quan I'augment d'immigrants sofrí fluctuacions, perb no cap daltabaix, i després faré alguns comentaris a la situació posterior a tal crisi a la llum de les conclusions extretes i de la situació econbmicopolítica present. Per a les dades econbmiques en les fases primeres i centrals de l'assaig que segueix em limitaré a Alemanya, Franga i el Benelux, conscient de que l'exclusió d'altres pa'isos --com ara Suissa o Anglaterrael far; anar un xic coix, si bé també el fari de més bon entenedor. Per altra banda, m'atancaré al problema del chlcul dels costos i beneficis -per motius metodolbgicsdes de I'angle del model <{nacionalista)> més que no pas adaptant un model <tinternacionalista)> amb la visió c~cosmopolita~> que aquest implica. Des del punt de vista <tcosmopolita~> els efectes benefactors dels moviments de forca de treball cal jutjar-10s comparant guanys (o phrdues) dels autbctons del pafs receptor més els guanys privats dels treballadors immigrats amb les perdues (o guanys) del reste de la població dels paisos dels emigrants. En l'esquema del model <{nacionalista)> cal concentrar-se exclusivament o bé en el país emisor o bé en el país receptor sense haver de postular una <(funció de benestar social dida per tot el món)>, el que sí calia fer si hom adaptés una visió <(mundana o cosmopolita)>.2 Qualsevulla anhlisi dels efectes de la forca de treball immigrant sobre el nivell de vida de la població autbctona del pafs hoste demana que hom tingui en compte un nombre de característiques &aquesta forca de treball: natura de la migració -si és esponthnia, com la dels portuguesos abans del 25 d'abril del 1974; o bé si és <(dirigida)> més o menys oficialment per l'estat emissor-, distribució ocupacional dels emigrants --obrers especialitzats, manobres, etc.-, nivell educatiu, estat civil, nombre de membres de la família que acompanyen el treballador. Des d'un altre punt de vista -que no puc escatir araés sociolbgicament relevant d'investigar l'origen nacional o regional genuí dels migrants, i si existeix una correlació entre llur <thtnia)> i el nivell ocupacional assolit als pa'isos hostes. (Per exemple, quin percentatge de catalans de cada un dels Pa'isos Catalans emigra? Quins són els llocs de treball dels rossellonesos e París? Dels fills del Principat a Su'issa? Com es comparen amb els dels sicilians, els andalusos, o els tracis?) En el que segueix només em referiré a alguns 2. H. Johnson, uAn 'Internationalist' Model, a W. Adams, ed., The Brain Drain, Nova York; Macmillan, 1968, i D. Patinkin, <(A 'Nationalist' Modeln, al mateix volum. Immigració de forca de treball dels paisos mediterranis.. . I trets obvis i relativament quantificables de la qüestió, ignorant aquests problemes, d'altra banda tan importants. Politica immigratbria anterior al 1974 I Un aspecte important de la política d'immigració dels pa?sos de la CEE depenents de ies ofertes de treball estrangera ha estat la seva selectivitat. Aquesta selectivitat fou assegurada de bor1 comengament mitjan~ant un sistema de immigració <{organitzada)> en contraposició a la <tespontinias. La base d'aquesta iinmigració organitzada fou un sistema de reclutament bilateral i la consec~~ció de tractats amb la forga de treball excedent en els pai'sos mediterranis, juntament amb una xarxa d'agencies de recrutament que operen en els pai'sos emissors. Aquestes agencies de recrutament són tan estatals com privades i dirigides per ks grans empreses d'Europa: per exemple la Ford alemanya té la seva prbpia agencia a Turquia per al reclutament de treballadors per les seves fhbriques de Colbnia i d'altres llocs. Aquestes agencies collaboren amb el recrutament oficial en la selecció de treballadors i la seva acció varia de diverses maneres, segons el país de qui: es tracti. Billgica, per exemple, 110 té un sistema de recrutament oficial a I'estranger, perb Alemanya, en canvi, posseeix una extensiva xarxa de Comissions Alemanyes a I'estranger, les quals actuen de catalitzadores per proporcionar empleu als immigrants potencials. Per altre cantó I'interes industrial envers els centres oficials de reclutament a l'estranger varia segons els pai'sos en funció de la eficierlcia amb qu& aquests centres puguin entroncar amb les perentbries necessitats de treball dels oferents, en funció de I'actitud dels treballadors dels pai'sos emisors de cara a preferir utilitzar canals d'informació parallels a través de famílies o amics que ja treballin al país receptor i també segons el grau de cooperació entre les autoritats del país emisor i el centre de reclutament. Una nota de la OCDE (1972) estima que la contribució de les comissions Alemanyes a I'estranger en el reclutament fou d'un 26 % pels grecs a I'any 1967 (65 % en 1968), 42 96 pels espanyols (73 % a 1968), 49 % pels turcs (66 % a 1968) i un 46 9Ó pels portuguesos 70 % a 1968). A Fran~a la migració organitzada suposava un 22 % del total a 1967, 18 % a 1968 i un 33 % a 1969 (aquest total exclou als treballadors de la CEE, agelins i els naturals de 1'Africa francofónona i de la República Malgache). Un altre informe de la OCDE estima que a 1967 I Immigració de forca de treball dels pdsos mediterranis ... els treballadors immigrants arribats a Holanda per prbpia iniciativa sobrepassaven els reclutats oficialment en la proporció de 4 a 1. Tanmateix, en els anys següents, el govern holandts va introduir una strie de restriccions per tal d'impulsar el reclutament controlat oficialment. El grau de selectivitat desitjat molt sovint es logra directament mitjanqant els acords bilaterals sobre reclutament de treball que molts pa'isos de la CEE tenen amb els pa'isos mediterranis amb excés de forqa de treball. Així per exemple, la convenció de 1963 entre Alemanya i Marroc sobre l'empleu de treballadors marroquís va restringir el reclutament i colocació d'aquests treballadors en el sector de mines de carbó? El mateix es pot dir sobre els acords sobre el recrutament de treball de mi d'obra entre Btlgica i Espanya (1956) per un costat i entre Btlgica i Grkia per l'altre. Els tractats relatius a migració, recrutament i colocació de treballadors entre Franla i varis paysos mediterranis (Espanya, Portugal, Marroc, Tunis), especifiquen els límits mkims d'edats pds treballadors reclutats per l'agricultura, mines i altres activitats. En general, el fet de qut els treballadors arribin a tenir un empleu va quasi sempre lligat amb la situació econbmica, encara que a vegades certes consideracions de tipus demogrhfic (per exemple, influtncies sobre la estructura poblacional), contribueixen el factor -almenys aquest és el cas de Franqaque modula la política immigratbria. En tots els casos cal obtenir una carta de residtncia i una carta de treball. En el cas de Btlgica la solicitud ha de partir sempre del contratista, mentre que en el cas de Luxemburg el permís es lliura únicament al contratista i no al treballador. Una política orientada a satisfer les necessitats immediates tendeix quasi sempre a ser liberal en un primer moment, serh restrictiva després. Una política que pretengui influir l'estructura poblacional a través de l'integració de treballadors estrangers és restrictiva en una primera etapa. Les condicions de prolongació de l'empleu, tal com s'especgquen en aquests tractats, fan possible que es reguli sistemhticament la oferta de mh d'obra estrangera segons el valor del desempleu. A Alemanya la prolongació de I'empleu es fa cada any, a Btlgica de 6 mesos o 2 anys, mentres que a Franqa el renovament dels permisos de treball s'adequa a les condicions del mercat laboral. Un altre conjunt de normes en aquests tractats bilaterals fan referkncia a l'immigració de la família del treballador. Franga i Btlgica adopten una actitud liberal sobre la qüestió de l'adrnissió de les famílies i exami4. Aquesta convenció fou ampliada el 1967 a d'altres sectors. Immigració de forca de trebd dels paisos mediterranis.. . nen els seus esforgos a aquest fi. A Alemanya l'admissió de famílies no és gaire impulsada, tot i que en 3 dels seus 7 tractats amb paysos mediterranis (els d'Espanya, Portugal i Grecia) s'esmenten algunes normes especials per tal de facilitar l'admissió de les famílies dels migrants. Per altre cantó, a Holanda els tractats actualment en vigor no especifiquen res de l'admissió de les famílies dels treballadors immigrats; i en canvi sí especifiquen en detall les possibles ajudes econbmiques de cara al retorn del treballador un cop acabat el seu contracte 1,aboral. Dependencia de l'economia nord-europea de la mri d'obra de I'drea mediterrinia.' La dependhncia econbmica de tots els paysos europeus de la mh d'obra immigrada de les seves zones rurals (Ithlia) o de l'estranger (Su'issa), ha anat creixent des del comencament de la decada dels 60. Entre 1960 i 1971 la proporció de treballadors estrangers a Luxemburg ha augmentat del 1/5 a quasi 1/3 del total de la forga de treball assalariada; Alemanya del 1.'4 % al 10 %, Bklgica &un 6 % a un 7 % i Holanda de una mica de menys del 1 % a1 2 %. A Franga, on només es pot obtenir informació en els anys censals, la proporció va augmentant de 6'9 % a 1962 al 7'6 % a 1968 (vegi's Taula A-1). D'aquesta manera, amb l'excepció &Holanda, la presencia de forca de treball immigrada no és en absolut un factor marginal en els mercats laborals de la majoria de pa'isos de la CEE. Certament que durant molts anys el fluxe de mh d'obra immigrada ha vingut satisfent una gran proporció de I'augment de la demanda de treball (vegi's taula A-2); en alguns anys a Alemanya (1965 i 1970) la mil d'obra immigrada va excedir en molt l'increment en la demanda nacional de treball, suggerint que la mi d'obra immigrada ajudaria no només a procurar una demanda de treball més alta, sinó també per a compensar les decaigudes de oferta intensa de treball. Resulta també interessant observar que en períodes de recessió, amb major nombre de retornats que no pas de nous entrats, 5. L'enfocament analític que s'enceta en aquesta secció deu molt a G. D. A. MacDougd, ctThe Benefits and Costs of Private Invesunent from Abroad: a Theoretical Approach,, a J. H. Dunning, ed., International Investment, Londres: Paguin Modern Economies, 1960. Veure també i'estudi de migracions en termes de <(cost-benefit analysis, dut a terme per L. H. Klaassen i P. D. Drewe, Migration Policy in Europe, Londres: Saxon House, 1973. Hom hi troba dades que no faig servir ací sobre Su& cia i Gran Bretanya, a part de cobrir Holanda i Franca. Immigració de forqa de treball dels paisos mediterranis ... la forca de treball tendeix a decaure. Quina és l'importincia de l'immigració des dels pai'sos mediterranis en el marc dels fluxes migratoris registrats en els cinc pa'isos de la CEE que considerem?. La carkncia de donades consistents fa molt difícil donar quadres comparables sobre la distribució del stock de treballadors estrangers segons país d'origen. Les estimacions del Banc Mundial6 s'exposen en la taula A-3. La taula A-4 ens dóna informació sobre el nombre total de treballadors migrants segons nacionalitats en els cinc pai'sos de la primitiva CEE. Les dades no vénen referides al mateix any a la vista del fet de qui? per Franca i Belgica la informació més recent és de l'any 1968. Així, si considerem separadament els pai'sos mediterranis del Sud d'Europa, trobem que el 56'5 % de la forca de treball immigrada d'Alemanya, el 43 % de la de Fraga i el 32 % de la del Benelux provenien en 1968 d'aquests pai'sos. Si hi afegim els treballadors dels tres pai'sos 4del Maghreb les proporcions augmenten considerablement, especialment per a Franca (que arriba al 62 % i per a Holanda (que arriba al 79 %). Similarment la proporció de treballadors mediterranis incluint els d'origen nord-africa en la mi d'obra estrangera total d'Alemanya, augmenta fins a un 65 %. Aixi, doncs, tret de Belgica i Luxemburg, on la majoria d'immigrants provenen dels propis pa'isos de la CEE, els altres 3 paYsos Alemanya, Franca i Holanda) obtenen llur forca de treball en els paYsos mediterranis. La creixent diferencia d'aquests 5 pai'sos de la CEE respecte als pa'isos mediterranis en el relatiu a forca de treball es veu molt més clarament $quan s'examinen els fluxes migratoris (taula A-5). El fet de qult disminueixi ripidament l'importhncia d'Itilia en el que fa referencia a exportació de forca de treball, juntament amb que disminueix la mobilitat de la forca de treball dins dels propis pai'sos de la CEE fa que augmenti l'importancia dels pai'sos mediterranis en aquest aspecte. Aixi, a 1970, el 74 % dels treballadors immigrats a la CEE provenien dels paysos mediterranis no membres, dels quals Iugoslhvia hi aportava un 25 %, Turquia un 16 %, Portugal un 13 %, i Grkcia i Espanya un 15 % entre les dues. Els fluxes migratoris de nord-africans són subestimats degut a la privilegiada situació dels migrants argelins a Fran~a, 10 qual impossibilita el que la ON1 (Oficina Nacional d1ImmigraciÓ) estimi el seu nombre exacte. Els lligams histbrics, la distancia i les exigencies polítiques tenen la 6. I. M. Hume, <<Migrant Workers in Europe,, a Finance and Development (revista del F.M.I.), marq, 1973, phgs. 2-6. 36 Immigració de forsa de treball dels pai'sos mediterranis.., seva infíukncia en la direcci6 dels fluxes migratoris. Alemanya va confiar primordialment en Espanya i Grecia a I'hora de proporcionar-se la mi d'obra que necessitava. Des de 1965 l'immigració de Grecia i Espanya s'ha redui't, substituint-se per la de Turquia i Iugoslhvia (especialment des de 1968) la qual creix rhpidament. Argelia, Espanya i Portugal són els qui més exporten mh d'obra a Franca. La immigració espanyola fou més important a comencament dels anys 60, mentre que la portuguesa ho fou a finals de la mateixa &cada. Així i tot, del total de nous arribats a Franca, un 19'3 % foren portuguesos i un 9'2 % espanyols. Durant la decada dels 60 va disminuir el nombre de nous migrants procedents del Marroc. Aquí l'immigració iugoslava no ha adquirit I'importhncia que té a Alemanya, només un 5'7 % dels nous arribats a Franca foren iugoslaus a 1970-71. La migració espanyola va mantenir la seva importhncia a Belgica durant tots els anys 60. La mh d'obra nordafricana (especialment la marroquina) va esdevenir important des de 1965, mentres que la turca encara que important, va fluctuar bastant durant els anys 60. Els immigrants grecs han donat la seva nota a finals dels 50 i comencaments dels 60 que no pas actualment. Turquia, Marroc i Espanya són els qui canalitzen la major parí: de nous arribats a Holanda. També a Holanda hi podem trobar en menor escala, portuguesos i grecs, i també de forma creixent iugoslaus. A finals dels anys 50 encara es pensava que aquests fluxes migratoris tenien bhsicament un carkter <(temporal)> mogut per la necessitat de donar sortida a la mh d'obra, donades les concficions del prolongat <(boom)> originat per la reconstrucció de I'Europa de la post-guerra. La nostra. experiencia des de 1960 demostra que no hi ha cap senyal visible d'un fi a aquesta deferencia en el que a mh d'obra es refereix. Es més, aquesta) dependencia s'ha fet gairebé permanent amb el fet de qui: els nous arribats superen als que retornen als seus pai'sos d'origen, cosa que succeeix tots els anys excepte aquells que són econbmicament recessius. La taula A-6 ens dóna la proporció de retornats sobre els nou arribats a Alemanya en el període 1962-69. D'aquí en surten nous contrastos interessants. La proporció de retornats respecte als nou arribats tendeix a ser més gran que la mitja pels italians, que no pas pels altres immigrats (grecs, espanyols, turcs). La diferhcia en I'augment d'oportunitats laborals entre aquests pai'sos són probablement un factor bhsic a I'hora d'explicar les variacions entre les proporcions de la tabla A-6 de retornats en relació als nou arribats. Sembla com si els Gastarbeiter a I'hora de descriure la posició del treballador immigrat a Europa Occidental ja no descriu l'estat actual de la qüestió. La taula A-7 ens ofereix la duraci6 Immigració de forca de treball dels pa'isos mediterranis ... de I'estada dels treballadors estrangers a Alemanya. Les dades provenen d'un sondeig realitzat a l'hivern de 1968-69 pel Bundesanstalt Fur Arbeit. Aquestes donades mostren com un 12 % dels treballadors i un 2 % dels treballadors estrangers establerts a Alemanya a 1968 ja hi eren a 1960, quasi 113 de tots els immigrats varons han estat a Alemanya per un període superior als 5 anys. Com veureu, és possible que algun cop la immigració perdi la seva natural ictemporals i llavors produeixi efectes diferents sobre la població anterior a l'etapa migratbria del país receptor. Finalment, vejam les proporcions de forces de treball de varis paYsos europeus formades per immigrants legals vers 1974: Austria Holanda Sdcia Bklgica Regne Unit (sense irlandesos) Franga Alemanya occidental Luxemburg Sui'ssa Aquestes xifres7 foren més altes encara si hi incloguessin els treballadors immigrants ilrlegals. Hom hi troba desenes de milers de portuguesos a Franp que marxaren de llur país abans del cop antifeixista de 1974 i uns 75.000 turcs a Alemanya que eixiren ilrlícitament de Turquia. (Durant la Segona Guerra mundial Alemanya tenia 7 milions de treballadors estrangers -1944gairebé tots en mode de producció esclavista, a més de prop de dos milions de presoners de guerra, molts d'ells també engatjats en aquesta forma de treball coactiu.) 7. Dades a R. Moore, <<Migrant Workers, Social Stratification and the Economies of Western European Societies~, paper presentat a la Conferencia de 1'Associació Britibica de Sociologia, Universitat de Kent, Canterbury, marc del 1975, ciclostil, p8g. 4. Immigració de forca de trebd dels paisos mediterranis ... Caracteristiques importants de la mi d'obra immigrada. Des del punt de vista de I'anhlisi que hom suggereix ací és essencial d'examinar un cert nombre de característiques importants de la mi d'obra immigrant i particularment la seva distribució industrial, aptituds i nivells educatius, així com fins a quin punt I'arribada del treballador tendeix a ésser seguida per la de la seva família. La import!mcia de les dues primeres característiques són 6bvies mentre que les restants es relacionen amb l'impacte que l'immigració produeix en l'organització social i en la demanda de capital social. En relació a la distribució industrial de la mh d'obra migrant en surten dos problemes diferents, encara que interrelacionats. Una distinció important és entre indústries amb baixa taxa mitja de progrés tecnic i baix creixement de productivitat (hi entren aquí la majoria de treballs poc remunerats que anomenarem sector B) i entre indústries amb una alta taxa mitja de progrés tecnic i alt creixement de productivitat (on hi trobem els treballs més ben pagats i que anomenarem sector Ab8 L'atractiu del sector A induir; als treballadors a anar dels treballs del sector B als del sector A. Perb l'escassetat de mh d'obra resultant en el sector A no fa néixer necesshriament el nivell salarial. Sense canvis en els nivells salarials no és possible adequar el balanc entre la demanda i I'oferta de treball en els dos sectors. Aquest canvi en els salaris no té lloc ja sigui per qu& els nivells salarials poden, en la prlctica, regular-se en base a la taxa de productivitat del sector, o sigui perquh els sindicats poden perseguir explícitament una política de manteniment de les diferhncies salarials. En aquest últim cas qualsevd intent d'augmentar e1 nivell salarial en el sector B per tal de fer-10 mis favorable serh desbaratat mitjan~ant la reacció dels sindicats del sector A. Aquesta reacció repercutir& tard o d'horra en una elevació del salari monetari i del nivell de preus, juntament amb els inevitables efectes inflaccionaris. Així doncs, en aquestes circumsthncies el sector B patirl d'una escassetat crbnica de mh d'obra i qualsevol esfo~ per paliar aquesta escassetat mitjan~ant un ajustament salarial estar; condemnat al frachs i serh ademés una font de pressió inflaccionhria dins la economia. Un anhlisis de la distribució industrial de l'immigració suissa ha demostrat que gran part dels immigrats tendeixen a ocupar llocs de treball del sector B: Indústries textils i de la confecció, indústria hotelera i servei domestic. Aquest tipus 8. V. Ludz, ctForeing Workers and Domestic Wage Levels, with an Illustration from the Swiss Case,, Banca Nazionale del Lavoro, Quarterly Review, marc, 1963, pigs. 3-68. Immigració de forga de treball dels pa'isos mediterranis ... Hem vist fins aquí els efectes de la immigració sobre la renta real rebuda per la població nadiua. (Quin fora l'efecte sobre la renda real per chpita? Queda clar pel grhfic que donat que s'afegeix FHG a la renda real total de la poMació nadiua (romanent aquesta constant), la renda per chpita dels nadius ha d'augmentar. Que aquest augment en renda per chpita vingui acompanyat de desigualtats en la distribució de la renda dephn de com estigui repartida la propietat de capital del país receptor. Vegem, no obstant, que la renda per chpita de la població total (la nadiua més la immigrada), és a dir, la renda nacional per chpita disminuir;, ja que la renda mitja per emigrant serh inferior que la de la població nadiua abans de la immigració. La quantitat d'aquesta disminució en la renda nacional per ciipita després de la immigració dependrh també de les taxes d'activitat de les dues poblacions (nadiua i immigrada). Canviem ara la suposició que hem fet de stock de capital fixe fent un anhlisi dinhmic del influx dels treballadors migrants sobre el nivell general d'inversions. Ho farem de dues maneres. En primer lloc, donat que la propensió capitalista a l'estalvi és major que la dels treballadors, els canvis en la distribució de la renda han d'augmentar la taxa d'estalvis del país receptor, i per tant, llur taxa de creixement. Els posteriors augments en I'estalvi nacional (que és la taxa d'estalvi de tota la població nadiua i la immigrada), poden també produir-se si la propensió a I'estalvi per part dels migrants és més gran que les propensions marginals a estalviar per part dels nadius (considerant les remeses dels immigrants vers al seu país d'origen). Aquesta possibilitat no s'ha d'excloure donades les actituds dels immigrats i llur fort desig de posse'ir riquesa. Aquesta és una de les maneres mitjangant les quals l'immigració pot influir en la taxa d'inversió nacional. Igualment, perb, es pot establir que el nivell d'inversió directa estrangera en el país receptor pot augmentar. Aixb ocurrirh si la immigració a un país determinat tendeix a reduir I'escassetat de treball en el sector de béns no comerciables fins el punt de frenar els possibles increments (o induir a una disminució) dels preus dels béns no comerciables segons una taxa més baixa (o alta) que les tendhcies dels preus &aquests béns en altres pa'isos. Si en la situació inicial la proporció de béns no comerciables respecte als comerciables eren iguals, el país que experimenti un gran influx de treball immigrat en el seu sector de béns no comerciables tindrh ara una proporció de preus més alta pels béns comerciables que no pas per als 30 comerciables. Aquesta situació animarh a les empreses internacionals a servir el mercat del país receptor, ja que aquestes empreses Immigració de forga de trebaií dels paisos mediterranis ... es proposen d'obtenir beneficis aprofitant les difersncies entre paYsos en les proporcions dels preus dels béns comerciables respecte als no comerciables. Suposant que les empreses internacionals són en situació de poder explotar aquestes difersncies, el fluxe inicial de forca de treball vindri acompanyat dels subseqüents fluxes d'inversió estrangera directa. Sia quina sia l'expansió de l'inversió, el seu impacte ser$ augmentar el factor treball i per tant desplacar en el nostre grhfic al producte marginal físic del treball fins a MN. Existeixen dos casos extrems que cal examinar per veure els efectes de llur augment en la proporció de forca de treball. Suposem en primer lloc que l'elasticitat de l'oferta de mi d'obra estrangera sigui zero. En aquest cas la forga de treball existent AB obtindrh uns sous més alts (OE). La renta nacional augmenta en MKH per6 aquest augment es distribueix entre els capitalistes nadius (MIG) i la comunitat immigrant (FKH). La comunitat immigrant augmenta llur participació en la renta nacional en una quantitat igual al Brea FHG. Donat que l'hrea FHG és lbgicament inferior a 1'Brea MKF (la participació dels nadius en el producte nou) la població nadiua seri també en millor situació després de l'inversió adicional. Al mateix temps la forca de treball nadiua obtindrh més guanys com a resultat de la redistribució de la renta. Per altre cantó, podem suposar que l'oferta de treball estranger sigui elhstica. En aquest cas, la mi d'obra immigrada s'expandirii en BC fins a un total de AC. El nivell salarial ser& OD. Els capitdistes del país receptor augmenten llur renta en el hrea MIG. La renta total de la població nadiua és ara més alta (en comparació al cas de elasticitat nda) en la quantitat FKIG. Les rentes percebudes en aquestes dues suposicions pel total de la població nadiua, la forca de treball nadiua i els cpitalistes nacionals seran les següents (les lletres es refereixen a 1'8rea inscrita al diagrama I). Elasticitat zero en I'oferta de treball estranger Població nadiua total For~a de treball nadiua total Capitalistes nacionals Elasticitat infinita en I'oferta de treball estranger Immigració de foga de treball dels pa'isos mediterranis ... OMKFA < OEFA > EMK < OMIGA (OMKHGA) ODGA OM1 [OM1 -p(l-t) MIH] Les lletres entre paritntesi es refereixen a l'efecte de les rentes de la població nativa i dels capitalistes nacionals, on el desplacament de la curva de producte marginal físic del treball és degut exclusivament a I'inversió estrangera directa. En aquest cas, si suposem que la proporció de capital estranger respecte al nacional és p i que la taxa d'impost sobre els beneficis estrangers és t, llavors el capitalista estranger obtindrh un benefici de p (I-t) MIH, i per tant la renda dels capitalistes nacionals i la de la població nacional total ser& inferior que la que haguessin obtingut si I'expansió de capital hagués vingut només dels capitalistes nacionals. Podem concloure per tant, que els beneficis de la població nadiua del país receptor augmentaran sempre i quan es suposi que el tamany del stock de capital sigui independent del tamany de la forca de treball i que hi haur; un augment en beneficis si es suposa que I'augment en el stock de capital és degut a les inversions estrangeres. (En aquest cas, el benefici de la població nadiua augmentari si fem suposicions realístiques en relació a les taxes d'impost sobre els beneficis.) Hom pot afegir a aquests beneficis de la població nadiua encara el guany addicional que suposa desterrar de la població nadiua les cargues del desempleu cíclic. En primer lloc, els treballadors estrangers tendeixen a concentrar-se en industries amb sensibilitat cíclica superior a la mitja. En segon lloc, ells poden ser <<separats)> del desempleu nacional al denegar-se'ls-hi la renovació de les cartes de treball ja caducades (amb la automhtica pitrdua del permís de residsncia) o bé reduint l'interval entre dos recrutaments anant a parar així a substituir als retornats al seu país d'origen. Per exemple, durant la recesió alemanya de 1967 el nombre de treballadors estrangers va disminuir considerablement. La disminució fou (septembre de 1966 fins a marc de 1967) d'un 23 % pels espanyols, 17 % pels grecs i turcs i gairebé un 30 % pels italinas.12 La situació des de 1974 pot ésser forca més seriosa, com veurem. La relació entre immigració de mh d'obra i inversió estrangera directa vista interiorment té encara altres implicacions ademés de les esmentades en relació al diagrama I. La inversió estrangera directa con12. B. Kayser, Cyclically-determined homeward flows of migrant workers, París: OCDE, 1972. Immigració de forsa de treball dels paisos mediterranis. sisteix en una entrada de renta que genera actius entre els quals la tecnologia i el seu domini en són components importants. D'aquesta manera el trasviis de coneixements directius i tkcnics que té lloc a traves de la inversió internacional directa té importar~ts implicacions en la promoci6 futura del creixement econbmic del país receptor. Aquest punt és particularment important degut a quk un dels efectes adversos de l'immigració sobre el creixement és la disminució de la velocitat del progrés tecnic que hagués tingut lloc en altres condicjons de grans escassetats de treball. El punt de vista de quk el progrés tkcnic manca ripidament en períodes d'escassetat de treball, ens dóna una visió parcial de les relacions entre progrés tkcnic i immigració. Altres autors '"osen kmfasi en els aspectes favorables addicionals d'aquesta relació. L'estructura de la immigració i en particular llur composició segons nivells de qualificació, són molt importants. La immigració pot elegir-se no només a l'oferta de treball sinó també al stock de capital humi que el país posseeix. La mi d'obra immigrada pot concebre's en molts casos com un factor complementari. més que no pas substituible per a un país dc maquiniria sofisticada i moderna tecnologia. En aquests casos hi heuria una forta complementarietat entre la mi d'obra immigrada i la maqiliniria tecnolhgicament avallqada i d'aquesta manera la immigració lluny de ser un obstacle del progrés tecnolbgic pot positivament impulsar I'absorcici d'algunes de les tkcniques més avan~ades. En altres casos, en aquesta complementarietat no pot ésser establerta, el recrutament continu de mi d'obra estrangera pot endarrerir canvis estructurals en l'economia. En aquest contexte podem mencionar el cas de les industries tPxtils on hi treballa una gran proporció de mi d'obra no qualificada. Els movinlents emigratoris tendiran a canviar l'abundhncia relativa de mi d'obra qualificada i no qualificada i fent aixb influirii sobre les pautes de localització espacial de la indústria. La necessitat d'adaptació estructural ha de jutjar-se en base a la nova composició per qualificacions de la mh d'obra posterior a la immigració. Abans en aquest estudi s'ha senyalat que certs tipus de fluxes migratoris poden provocar una demanda de serveis socials excesius en relació als ingresos per impostos recaptats per I'administració. Sobre aquest tema, cal veure com es desenvolupar8 un dkficit presupostari junt amb la qualitat dels serveis públics mantinguts a llur nivell pre-immigratori. En aquest cas la comunitat migrant tindri un 13. M. Peston, ccThe Economics of l&migration,, a Race Today, marc;, 1971, pigs. 82-83. Irnmigtació de fotsa de treball dels pai'sos mediterranis ... multiplicador de despeses més gran que el corresponent multiplicador del producte. Aquest efecte inflacionari pot compensar I'efecte inicial de l'immigració en reduir la pressió de la demanda en el mercat de treball i en determinades circumsthncies pot produir un augment en l'escassetat general en el mercat de treball. Aixb portar& a un augment dels salaris monetaris i dels preus del consumidor i també a una reducció en la renta real disponible per CApita de la població nadiua. La renda no salarial disponible pot també veure's afectada de forma adversa amb una futura repercusió en el volum d'inversió industrial nacional. Aquests possibles efectes inflacionaris no s'han de considerar ai'llats d'altres conseqi2ncies que produiran efectes contraris. En primer lloc, el treball immigrat mitjanqant la seva concentració en les ocupacions del sector públic, contribuir& a una disminució de la taxa de neixement dels cnsts d'aquests serveis.I4 La migració internacional és també un sustitutiu de la migració interregional; tendeix així, doncs, a reduir les diferencies interregionals respecte l'escassetat en el mercat labora!. En aquestes condicions la relació desempleu-salaris tendirh a canviar reduint la pressi6 de la demanda naci~nal.'~ La flexibilitat dels treballadors immigrats en relació a les condicions de treball, fa possible l'augment del nombre d'hores treballades disminuint aixi part de I'escassetat en el mercat de treball. Els treballadors immigrants tendeixen també a ser més rnóvils geogrhficament, donat que gran proporció d'ells són del sexe masculí. Abans d'examinar la base empírica d'aquestes afirmacions cal eliminar alguns dels supbsits restrictius adoptats en I'anhlisi anterior. Un d'aquests sufisits restrictius consisteix en imaginar que l'immigració no afecta a la balan~a de pagaments. Ja hem vist peri, que aquest enfocament és poc realista. Les pujades inflacionhries de preus afectaran l'estat general de la balanca de pagaments en la mesura que la immigració augmenti la pressió sobre la demanda. Donada, perb, 1'evolució de la distribució industrial de la mA d'obra immigrada a Europa i les concentracions en el sector dels béns no comerciables, els preus d'aquests bens en relació als preus de les importacions i exportacions poden estar ben bé en decliu. Aixb eliminar$ qualsevol tendkncia orientada al desenvolupament d'un possible deficit com a resultat de les creixents remeses dels immigrants i la major propensió a importar per part de !a població immigrada. Aquest argument és 14. Ibíd. 15. G. C. Archibald, aThe Phillips Curve and the Distribution of Unemploymentn, a American Econornic Review Papers, maig, 1969. Immigració de forca de treball dels pa'isos mediterranis vhlid si l'efecte inflacionari és quasi inexistent o molt debil. E1 volum global de les remeses dels immigrants augmenth gairebé tres vegades a Alemanya entre 1967 i 1971. Durant el mateix període, les remeses des d'Holanda augmentaren quasi un 50 %, les de Belgica-Luxemburg més del 50 % (i en un 17 % si considerem només les remeses dels immigrants mediterranis), i les de Franca en un S4 % (Taula C-i). Les remeses dels immigrants, al reduir les limitacions de divises dels paisos d'emigració contribueixen a fer créixer llur poder de compra i produeixen per tant en última instincia un efecte retroactiu sobre el país receptor, doncs augmenta en ell la demanda pels productes d'exportació. A aixb cal afegir-hi l'inversió estrangera directa que pot induir canvis en les proporcions dels preus entre els bens comerciables i els no comerciables, sempre i quan aquesta inversió no sigui del tipus <tanti exportació)> o de cccreador d'irnportació,. L'últim supbsit que ara eliminem és el de I'absencia d'efectes externs. L'immigració pot generar una gran varietat d'efectes externs, el nivell de congestió, el creixement dels barris perifirrics pobres, l'aparició de formes noves de delinqükncia, etc. Els efectes externs més importants provenen de la pressió global en la densitat de població que té l'arribada d'immigrants en les Brees ja densament poblades. L'exemple més contundent el trobem a Holanda on gairebé 2/3 dels permisos laborals concedits a 1970 ho foren en la conurbació de I'Holanda Occidental. A Franca també, les majors concentracions de treballadors immigrats es troben en les Brees congestionades de la regió de P;irís i de la Provenp. Algunes proves empiriques sobre els efectes econrimics de la immigració. Un cert nombre de qüestions esmentades en la secció anterior poden considerar-se com a hipbtesis a verificar empíricament. Gs per aixb que ara observarem les proves empíriques que existeixen i que vénen a donar cos a les afirmacions anteriors. Una premisa fonamental del nostre anhlisi és que la presencia de treballadors estrangers reduiri la pressió de la demanda en el mercat de treball (sia en el mercat nacional de treball, sia en els mercats de les i~idústries o ocupacions específiques). A Franca, durant els períodes de penúria en el mercat de treball (196669-70) augmentaren rhpidament els nous arribats. La tensió en el mercat laboral es medeix per la proporció entre el desempleu registrat i les places vacants i les anomenades cccolls d'ampolla de la )mi d'obraw. Després d'uns Immigració de foqa de treball dels pai'sos mediterranis ... anys de reduir-se la tensió en els mercats de treball (1965-67-71) es pot observar una disminució en els fluxes migratoris.I6 En un estudi de l'estructura inter-salarial a Alemanya," la taxa de salaris industrials en 18 indústries havia canviat en funció de la taxa de desempleu, el nombre de treballadors estrangers empleats i el nivell de preus. Els coeficients pels treballadors estrangers suggerien que un increment en l'empleu de treballadors estrangers retardarii els salaris intraindústries. Aixb provocarh que els nadius empleats en indústries on hi han estrangers sofriran una disminució en salaris relativa a la mi d'obra nadiua en les altres mdústries. Nogensmenys, l'exhmen més complert dels efectes econbmics de l'immigració fou realitzat pel Central Planbureau d'Holanda al 1972, referint-se, clar, a la situació holandesa. L'aniilisi es féu en un esquema d'un model de 50 equacions i la seva base esquemiitica fou la següent: Escassetat de mi d'obra nivell de preus -+ nivell de salaris + productiv, del treball distribució 5 de la renta tassa d'inversió liquidesa nacional (balanqa de pagaments) Juntament amb aixb hi ha també un model pel sector de 1'AdministraciÓ per a evaluar l'impacte de l'immigració sobre la renda i la despesa pública. Els resultats principals del model s'exposen a la taula C-2. Els efectes econbmics de l'immigració foren tractats en base a un augment en el nombre de treballadors estrangers empleats igual al 1 % de la mh d'obra en l'indústria, i aixb amb 3 supostos: a) que el treballador entra a Holanda i hi roman sense la seva família, b) que les famílies dels treballadors els acompanyen, C) que I'augment en el nombre de treballadors estrangers va acompanyat d'un flux d'inversió. Els resultats no produeixen grans sorpreses i tendeixen a confirmar les principals hipbtesis exposades. Un flux de l'envergadura com aquest, si no va acompanyat de les famílies re16. OCDE, France, Economic Survey, 193. 17. T. Bain i A. Panga, ctForeign Workers and the Infra-Wage Structure in West Germany,, Kyklos, 1972, pigs. 820-824. 18. Nederlands Central Planbureau, ccThe Econornic Effects on the Nethedands of Recruiting Foreign Labour,, Occasional Papers, n. 2, 1972. Immigració de forca de treball dels paisos mediterranis ... duirh les tensions del mercat laboral (medida per la diferencia entre la capacitat de demanda de treball i l'oferta de treball, expresades en tant per cent de la forca de treball industrial), i la taxa de salaris, i ademés, possibilitaria una reducció de les cirregues impositives de la població nadiua car els ingresos procedents dels impostos excediran els gastos addicionals destinats en favor dels emigrants. Queda clar que si el fluxe migratori té lloc juntament amb un creixement de les inversions, la situació del mercat laboral després dels canvis romandrh inafectat i el nivell de salaris augmentars. Perb el desplacament en la distribució de la renda en favor de la renda no salarial tindr:i encara lloc. El benefici fiscal és més gran que abans. No obstant, el quadre canvia radicalment quan els efectes tenen lloc suposant que els treballadors immigrats vénen acompanyats de llurs famílies. Aquest tipus d1immigraci6 és a la vegada inflacionari i desfavorable per la població nadiua. Va en contra de la població nadiua assalariada que veu com llur renta real disponible disminueix. El fet de que els moviments migratoris de la post-guerra hagin produit efectes benefactors en la població nadiua dels pai'sos receptors no implica necesshiament que sigui la millor alternativa que tinguin els paisos receptors per a alleujar llur crbnica escassetat en el mercat de treball i mantenir llurs economies en una via de creixement. Dins d'Europa existeixen uns cúmuls considerables de mi d'obra no utilitzada no només en el sector agrícola sinó també degut a la diferencia en les taxes d'activitat i diferkncies interregionals quant a empleu. Aquests recursos de forca laboral no utilitzats podrien xifrar-se en 2.000.000 de persones, número que s'assembla als emigrats de les zones mediterrlnies. Referint-nos un cop més al estudi holandes (vegi's última columna de la taula C-2) hom veu com aquesta alternativa a la ml d'obra immigrant és més beneficiosa a la població nadiua, car la reducció en el nivell salarial és inferior i les ventatges fiscals més superiors. Bs també possible que aquesta alternativa pugui afavorir als mateixos paisos d'emigració, especialment si s'adonen de la relació entre l'immigració de ml d'obra i l'inversió i es convencen de que la reducció en llurs taxes d'emigració pot canviar en favor seu la localització geogrjfica de I'inversió internacional. Arribats ací, perb, ens trobem que la solució no és econbmica sinó política: els sindicats, partits polítics d'esquerra i llurs brgans ideolbgics haurien dfempendre una campanya de persuasió contra les feines estigmatitzades que són les que realitzen més sovint els immigrants. Estl clar que aquesta llarga i no gens ficil campanya no tindria cap sen- Immigració de forca de treball dels pai'sos mediterranis ... tit democriitic si només fos feta a fi i efecte de que continués intocat el sistema de dominació política i de desigualtat de classe ara establert a 1'Europa occidental. Alguns comentaris fznals. El que precedeix no pretén d'ésser un cilcul exacte de costos i beneficis, sinó un conjunt de reflexions analítiques sobre on van a raure els beneficis (i els costos) de la massa immigrada als paisos capitalistes més avancats del nostre continent. La situació descrita continua, tot i que ha sofert algunes modificacions des de I'octubre de 1973, i només deixara d'existir si es produeix una crisi general de grans proporcions. (La hipotetica <(plena, industrialització dels páisos de 1'Europa meridional no canvia la natura del problema doncs llavors ells mateixos passarien a ésser pai'sos d'absorció, i xuclarien forca de treball de Mauritlnia, Argelia o arreu del món; vegeu si no el cas dels marroquins a Espanya; o la de les noies filipines a Anglaterra, per al cas de la recerca de mh d'obra a grans disthcies). Només un canvi vers el socialisme democr2tic proiectat a la política internacional dels pa'isos afectats pot obrir les portes a una solució equitativa del problema dels costos i els beneficis de la migració laboral. Fins ara les úniques <(solucions>> que han trobat els governs són les de la suspensió de la immigració (Alemanya, 23 de novembre, 1973) o la de projectes de lleis, reglaments i reformes per a millorar la cccondició immigrant)> (Franqa, 1974, 1975). Les darreres deuen ésser considerades com a benvingudes o positives -a menys que siguem seguidors de I'utopisme gauxistasempre que posem de relIeu les seves considerables limitacions estructurals. Els pa'isos exportadors de mh d'obra -si tenen governs democriticspoden fer valdre l'emigració com a arma per a la promoció de la seva prbpia economia. El Director General d'Immigraci6 a Alemanya, afirma (1974) <(El capital alemany inverteix alli on hi ha estabilitat política i salaris baixos, és a dir, a Espanya, Asia de ]'Est, Sudbfrica, i no a Itblia i Turquia. La direcció de les nostres inversions ultramarines no correspon a les fonts del nostre abast de forca de treball>>.19 La resposta a aquesta política és ben clara: cal forcar un canvi d'actitud a aquests pai'sos capi19. J. Power, Tbe Times, 11 de juny de 1974, pig. 14. Immigració de forca de treball dels pg?sns rneditcrrnn~.; talistes, de manera que llur prosperitat -edificada en gran mesura mercb als esforqos dels nostres emigrantsvessi beneficis damunt dels nostres pa'isos. Aquests, naturalment, no haurien d'augmentar la nostra ja greu dependitncia del capitalisme estranger, sin6 que han d'ésser controlats i canalitzats degudament. Aixb, perb, ens duu a un altre terreny, que no vull discutir en aauest lloc de la mateixa manera que he volgut ignorar en tot el precedent un nombre molt important d'aspectes del fenomen migratori, sobretot, la qüestió dels conflictes laborals, de classe i polítics x~ i la del retorn als pei:sos d'origen '' que, de fet, haurien d'ésser integrats en un estudi més complet i satisfactori del problema. 20. S. Castles i G. Kosack, op. cit., i el número extraordinari XL, maig, 1974, Cuadernos para el diálogo, ctproblemas de la clase obrera, n. 3: Los emigrantess, són potser els estudis més complets sobre aixb. 21. Vegeu A. Pascual, El retorn dels emigrants, Barcelona: Nova Terra, 1969, i J. Lacarra, ctoperación Retorno*, a Triunfo, 21 de desembre de 1974, n. 638, pigs. 44-47. 22. Desembre, 1974, nP 638, phgs. 44-47.