España/Espagne/Spain : Ressenyes

DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 13,1988 Són la fecunditat i la mortalitat, conjuntament amb les previsions, I'altra geografia de la població; particularment, els dos primers temes. La dificultat rau en la capacitat del factor espai per explicar el comportament reproductiu o el risc de morir. ¿Podem connectar la localització residencial amb un determinat nivell de fecunditat o de mortalitat?; heus aquí el nus del problema. La representació cartografica és sempre possible i, en conseqiiencia, I'estudi d'associacions. Perb una major ambició explicativa desemboca en interrogants. A més a més, caldria afegir-hi, el risc de la fal.lhcia ecolbgica sempre hi planejaria pel damunt. L'assaig de Woods tradueix, en la meva opinió, aquesta conscikncia d'una geografia de la població sense una personalitat autonoma. Les diferencies respecte a disciplines afins (<arc exceptionally blurred,,, escriu. Les seves propostes són variades. En primer Iloc, una concentració sobre els temes clau, és a dir, la variació espacial de les estructures, la fecunditat, la mortalitat i la migració de les poblacions. En segon lloc, un major us de les tkcniques demografiques. Gs així que la contribució dels gebgrafs s'adreqaria a la construcció d'una teoria totalitzadora de la migració, de les variacions regionals de la distribució de les variables i de la seva historia i, finalment, de la confecció de bancs de dades i I'aplicació de metodes de projecció. No cal dir que aixb són desiderata, i les pagines posteriors, tot i que poden donar fe de vitalitat, també fan paleses les desigualtats en els avenqos. Els estudis de població tenen obstacles, tant empírics com teorics. En aquest sentit, la geografia és dependent d'un garbell de problemes comuns a altres matkries. Els més centrals són els derivats de l'estructura de les fonts i de la seva presentació que, molt sovint, fan difícil adoptar una bptica d'analisi adient. També hi ha la dificultat de combinar una explicació d'una acció col.lectiva resultant de comportaments individuals sota les corresponents restriccions estructurals. La introducció del criteri locacional o residencial, tot i que hi afegeix una nova perspectiva, compta amb I'efecte del seu propi contingut social (a més del físic), interactuant amb altres vessants del mateix caire. Tal vegada sigui en I'estudi del comportament migratori on més ha estat possible avanqar, sota el domini del paradigma neocl8ssic, a I'hora de destriar el pes de factors determinants. En altres terrenys, sembla més adient reproduir aquella frase cartografica antiga escrita sobre els espais no explorats encara: ((aquí hi ha dracs*. Population Geography: Progress and Prospect ofereix, en definitiva, una panoramica de I'estat de la recerca dins d'aquest ambit de la geografia humana. Així, malgrat no ésser estrictament un manual, la seva consulta pot resultar profitosa no sols per al professor o investigador en aquest terreny, sinó també per a Pestudiant avanqat que cerqui nous coneixements i informacions sobre geografia de la població. F. Murioz Pradas FERRAS, R. (dir.) (1986); Esparial EspagnelSpain, Fayard-Reclus, Paris, 95 PP. Este atlas de España del geógrafo francés Robert Ferras ofrece una atractiva e RESSENYES innovadora lectura gráfica de nuestro país. A 10 largo de un inteligente recorrido por ciento veinte mapas y casi doscientos croquis y modelos, el autor presenta con éxito una visión sinóptica de 10s procesos sociales que han confirmado el espacio español en 10s últimos decenios. Los primeros sesenta y dos mapas cartografian 10s elementos estructurales y 10s procesos sociales de mayor incidencia sobre la evolución reciente de la sociedad española: la educación, la propiedad de la tierra, el empleo, las rentas y el equipamiento, las migraciones internas. El tipo de representación escogido ayuda a destacar 10s fuertes desequilibrios regionales existentes en el país. En unas ocasiones se observa un gradiente Norte-Sur (desempleo, analfabetismo), en otras aparece un centro-periferia claramente delimitado (terciario, densidad de población, actividades agrarias), mientras que en otras se destaca nítidamente un potente ndcleo Norte-Nordeste (rentas, consumo energético). En definitiva, 10 que surge es un triangulo Madrid-BilbaoBarcelona, o un cuadrilátero -si se incluye Valenciaen el que se concentra 10 esencial de una España ceemergenten frente a una España ecprofunda,,. Seguidamente viene la presentación cartográfica de las actividades productivas con insistencia excesiva, quizás, en las actividades agrarias, a las que se dedican veintinueve mapas. Se destacan en particular 10s cultivos que han sido y son mas conflictivos en relación con la adhesión española al Mercado Común (viñedo y olivar, frutales y horticultura), aunque no se margina la cara pobre de la agricultura española, 10s cereales. Las actividades industriales acaparan menos atención -s610 once mapaspero, en cambio, las variables escogidas son representativa~ del nuevo modelo industrial español. Finalmente, seis mapas destacan el importante crecimiento del terciario, y en particular el del sector turístic~. La selección y la combinación de variables resulta efectiva y original; por una parte refleja toda una nueva concepción de la geografia regional y, por otra, el profundo conocimiento que el autor del atlas tiene de nuestro país. Pero el10 también puede resultar un inconveniente, ya que, a veces, se tiene la impresión de que el atlas esta dirigido a lectores ya cciniciados* en 10s problemas y avatares de la sociedad española; la parquedad de los comentarios escritos y el grado de abstracción de algunos croquis y modelos refuerzan esta impresión. Esos mismos lectores habrían probablemente agradecido que se citaran las fuentes concretas para cada uno de 10s mapas y que se explicitaran más 10s procedimientos que se han seguido para la elaboración de algunos índices. Se ha de valorar positivamente que una gran parte de 10s datos se hayan cartografiado a escala provincial, ya que, en muchas ocasiones, la agrupación por comunidades autónomas hubiera difuminado información muy significativa. Desde una perspectiva técnica, la realización del atlas es excelente. Los mapas se han realizado por ordenador sin la mano del cartógrafo, quien tan so10 ha intervenido en la fase de la selección y de la elaboración de las variables. En 10s mapas, 10s valores brutos se representan con círculos proporcionales, y se indica el valor máximo, medio y mínimo, 10 que permite ponderar rápidamente las representaciones. Los intervalos de las varia- , bles se colorean, y en todos 10s casos el blanco representa 10s valores medios, el rojo 10s positives y el azul 10s negativos. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 13, 1988 Las tonalidades se oscurecen a medida que 10s valores se apartan de la media. El10 contribuye en gran manera a una lectura rapida de 10s mapas y a una faci1 y útil comparación entre ellos. Asimismo, la incorporación de numerosos croquis y modelos gráficos simplificados resulta muy atractiva y Útil y quizá constituya una de las aportaciones técnicas mas conseguidas. En definitiva, este pequeño atlas consigue sintetizar de forma grafica y con éxito un volumen considerable de información, que normalmente se halla muy dispersa. Y además, hay que felicitarse por el hecho de que el atlas sea trilingüe (español, francés e inglés), 10 que facilita que esta visión tan original y penetrante de España pueda llegar a un circulo mucho mas amplio de usuarios y tener una mayor resonancia. de Geografia, de Dret, d'Economia, d'Arquitectura i d'urbanisme, representants d'organismes públics estatals, regionals o locals, representants d'empreses privades, investigadors del CNRS (Conseil National de la Recherche Scientifique) i periodistes. Els dos eixos que van centrar les discussions en aquest col.loqui sobre les dinamiques territorials-van ser la constatació i la caracterització d'aquests processos dinamics de canvi territorial, i les polítiques de planificació necessaries per enfrontar-se adequadament amb aquestes noves realitats cels conflictes que suposen. L'obra és estructurada en tres parts. En la primera s'inclouen les intervencions generals destinades a constatar els canvis i les dinamiques territorials recents. La segona part, la més llarga, recull les discussions dels vuit grups de treball. Finalment, la tercera part inclou la taula rodona amb la qual es va cloure el M. Dolors Garcla Ramon col.loqui. En la presentació de I'obra, Roger Brunet diu que es tracta d'organitzar un debat per confrontar els punts de vista de la DATAR, dels investigadors i dels BRUNET, R. & SALLOIS, J. (dirs.) (1986); France. Les dynamiques du territoire, GIP RECLUS, Montpellier, 256 pp. El llibre France. Les dynamiques du territoire reuneix les actes d'un col.loqui que tingué lloc a Montpeller els dies 14 i 15 de gener de 1986, organitzat pel GIP RECLUS (Groupement d71ntérCt Publique RECLUS, Réseau d'Étude des Changements dans la Localisation et les Unités Spatiales) i per la DATAR (Délégation a 1'Aménagement du Territoire et ?i 1'Action Régionale), i que va aplegar 168 participants, entre els quals hi havia professors universitaris de departaments agents locals sobre les transformacions territorials a Fran~a i les polítiques de planificació, i constata la necessitat de millorar els instruments d'anhlisi per conkixer millor el territori i la seva dinamica, també assenyala que cal iniciar una reflexió que porti a una política de planificació territorial més adaptada a les noves realitats i a les noves necessitats. A la primera part, sobre la direcció i l'observació dels moviments, Jean-Pau1 de Gaudemar, president de la DATAR, assenyala l'evolució de les competbncies sobre planificació territorial davant unes noves situacions i una evolució dels instruments d'actuació. Roger Brunet efec-