Piotr Aleksejevic Kropotkin : allò que hauria d'ésser la geografia

DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 13. 1988 pp. 103-125 Piotr Aleksejevir Kropotkin: Al10 que hauria d'ésser la geografia* Traducció i notes d'edició a cura de Maria Villanueva i Margalef" " Résumé / Abstract / Resumen / Resum Cet article, publié en 1885, est une excellente synthese de la pensée de son auteur. I1 y expose sa conception de la géographie comme science dans un moment de grand progres dans le domaine scientifique et, de facon particulibre, la potentialité formative et pédagogique qu'elle peut mettre en oeuvre en tant que discipline scolaire. Kropotkin y propose un nouveau modele scolaire qui fait possible l'enseignement d'une géographie susceptible de faire la liaison entre la formation scientifique et la formation humaniste, tout en éveillant I'interCt pour l'étude des lois naturelles et en permettant aux jeunes de comprendre le monde pour qu'ils puissent le transformer en un lieu plus juste et plus égalitaire. This article, first published in 1885, could be considered an excellent synthesis of Kropotkin's thought. He defines, in a moment of a great uprise of natural sciences, his conception of geography as a science, stressing its educational and pedagogical potentiality as a subject in the school curriculum. Kropotkin stands up for a new edu- * Aquest text fou reeditat a la revista Antipode, volum 10, núm. 3, I'any 1979 i el seu títol original és What geography ought to be. ** Professora del Departament de Geografia a 1'Escola de Mestres Sant Cugat, UAB. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 13. 1988 cational system where geography could mean a link between scientific and humanistic learnin~s. could awake the interest in the studv of natural laws and give yoGni people the instruments to understand the world where they live in order to change it into a more just and equalitarian one. Este articulo, publicado en 1885, es una excelente síntesis del pensamiento del autor. En é1 expone su concepción de la geografia como ciencia en un momento de grandes avances en el terreno científic0 y, muy especialmente, el potencial formativo y pedagógico que puede desempeñar como asignatura escolar. Kropotkin defiende un nuevo modelo escolar en el que pueda enseñarse una geografia capaz de enlazar la formación cientifica y la humanistica, que despierte el interés por el estudio de las leyes naturales y que permita a 10s jóvenes comprender el mundo en el que viven para poder transformar10 en un lugar más justo y más igualitario. Aquest article, publicat el 1885, és una síntesi excel.lent del pensament de I'autor. Kropotkin hi exposa la seva concepció de la geografia com a cikncia, en un moment de grans avenGos en el terreny científic i també, d'una manera especial, el potencial informatiu i pedagbgic que pot exercir com a assignatura escolar. L'autor hi defensa un model escolar que possibiliti I'ensenyament d'una geografia capa5 d'enllaqar la formació científica i la humanística, que desvetlli I'interb per I'estudi de les lleis naturals i que permeti als joves de comprendre el món on viuen per transformar-10 en un lloc més just i més igualitari. Piotr Aleksejevii: Kropotkin nasqué l'any 1842 en el si d'una família pertanyent a l'aristocricia russa. A la fi de la seva educació primaria, l'any 1857, ingressa al Cos de Patges de Sant Petersburg, escola que fornia bona part dels oficials de l'exercit rus, i on arriba a ésser page de chambre del tsar Alexandre 11. Tot i perfilar-se davant d'ell un esdevenidor brillant a la Cort, el 1862 sol.licita complir el seu carrec militar amb l'exercit de Cossacs de I'Amur, sota les ordres del Governador General de la Siberia Oriental. Els cinc anys d'estada en aquelles terres marcaran profundament el seu futur ALL0 QUE HAURIA D'~SSER LA GEOGRAFIA científic i la seva evolució ideolbgica. D'una banda, allí inicia la llarga skrie d'exploracions -la conca de l'Amur, la serralada del Gran Khingan a la recerca del pas vers l'Usuri, la regió volcanica de la Manxúria septentrional ...- que li permeteren avansar en els seus treballs sobre fisiografia i botanica i cartografiar extenses regions totalment desconegudes dels europeus. En aquest sentit, potser l'expedició més fructífera fou la de 1866, als altiplans de Patom i Vitim, tot cercant una ruta entre la ciutat de Cita i la conca aurífera del Lena, a la Iacútia meridional, expedició realitzada sota el patronatge de la Reial Societat Geografica de Rússia i els empresaris miners locals. Pero més enlla del seu treball com a pioner i científic, Kropotkin dugué a terme en aquests cinc anys una drie d'iniciatives que anirien conformant la seva futura orientació política. Entre les més significatives es troba l'intent d'estendre a Sibkria les reformes liberals dels anys seixanta per mitja d'un projecte de reforma de les presons que el dugué a enfrontar-se durament amb la resistkncia i l'anquilosament de l'aparell administratiu de l'estat i, d'altra banda, al contacte amb els treballadors de la zona, fet cabdal per a la seva presa de posició sobre les condicions de treball dels miners. Al final de la seva estada a Sibbria, i conscient de les seves limitacions per seguir el seu projecte científic, ingressa a la universitat de Sant Petersburg per estudiar física i matematiques, sense deixar, perb, el seu treball de gebgraf, dirigint, com a secretari, la secció de geografia física de la Reial Societat Geografica i realitzant també altres expedicions científiques (Finlandia, 1871). La seva visita a Sui'ssa el 1872 marca l'inici de la seva activitat revo1ucion~- ria, tal com ell mateix revela a les seves membries. Allí es posa en contacte amb el moviment socialista i, sobretot, amb els treballadors anarquistes de la Federació del Jura. Al seu retorn, ingressa a la Societat Cajkovskij, la més important de les organitzacions populistes (narodnik), les bases polítiques de la qual foren escrites per Kropotkin el 1873, i mostren ja una inequívoca orientació anarquista. A partir d'aquesta data, dins la seva agitada vida política -amb temporades a la presó (1874-1876,1885-1887), un llarg exili de quaranta anys viscut a Sui'ssa, Fransa i Gran Bretanya, i el seu paper com a líder del moviment anarquista a la mort de Bakuninno quedara mai enrere la seva inquietud científica, tal com demostra la seva extensa producció realitzada fins i tot en les condicions més difícils i de la qual cal destacar el volum dedicat a 17Asia russa en la Geografia Universal del seu camarada i amic, Elisée Reclus. L'article que es presenta és datat del desembre de 1885, i fou publicat, en anglks, a la revista liberal Nineteenth Century (vol. 181106). Kropotkin complia una condemna de cinc anys de presó a Li6 com a conseqiiencia de la seva tasca política. L'interes fonamental d'aquest treball se centra en el fet de ser una síntesi exemplar del pensament de l'autor, tant pel que fa a la seva con- DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 13, 1988 cepció de la ciencia geogrhfica, com per la seva visió del món: la geografia com a estudi de la natura, com a pont d'enllaq entre totes les cibncies naturals, i l'home integrat en totes. I sobre aquesta base, la reflexió sobre la capacitat pedagbgica d'una ciencia, la geografia, que permet fer l'enllaq entre la formació científica i la formació humanística dels infants i dels joves, i que pot contribuir amb eficacia al naixement d'una nova etica que condueixi a la transformació de la societat. L'article és una lliqó ben actual de didactica de la geografia. D'una manera sorprenent, la seva visió de la seqüenciacio de continguts, des de l'escola elemental als nivells universitaris, la formulació d'objectius d'aprenentatge, de tecniques, actituds i valors a desenvolupar enllacen amb els plantejaments més actuals en el camp de l'ensenyament de la geografia. Perb Kropotkin va encara més enlla: l'objectiu de l'educació geografica és obrir l'intelalecte a les meravelles i a les lleis de la Natura per tal de despertar I'interts per I'estudi de les cikncies naturals, perd també és el d'educar els joves perquk siguin capaqos de comprendre el món i puguin transformar-10, fer-10 més just i més igualitari. No es tracta només d'iniciar els alumnes en el coneixement científic d'una matkria del currículum escolar, sinó d'educar en el sentit més ampli i profund. És per aixb que la seva argumentació el condueix a la necessitat de transformar tot el sistema educatiu i, per damunt de tot, la formació d'aquells que han de dur-la a terme: els ensenyants. Els cent anys que ens separen de la publicació d'aquest article no li han fet perdre actualitat. Algunes de les qüestions que s'hi plantegen són, encara i dissortadament, ben presents als nostres dies. L'entusiasme i la forqa de les paraules de Kropotkin ens han decidit a publicar-10. BIBLIOGRAFIA SOBRE KROPOTKIN ALEXANDROVSKAYA, 0. (1983); aPiotr AleksejeviT: Kropotkin. 1842-1921*, Geographers 7, pp. 57-62. BREITBART, M. (1981); <<P. Kropotkin, the anarchist geographer~: STODDART, D. (ed.); Geography, Ideology and social concern, Oxford U.P., pp. 134-153. HORNER, G.M. (1979); <<Kropotkin and the city: the socialist idea in urbanism),, Antipode 10-11 (3). pp. 33-45. KELTIE. J.S. (1921); c<Obituary for P.A. Kropotkinr , The Geographical Journal57, pp. 316-19. POT~ER. S.R. (1983); <Peter Alexeivich Kropotkin (1842-1921)),, Geographers 7, pp. 63-69. STODDARD, D.R. (1975); *Kropotkin, Reclus and relevant geographyn Area 7 (3),pp. 188-190. ALL6 QUE HAURIA D'~SSER LA GEOGRAFIA ALLO QUE HAURIA D'ESSER LA GEOGRAFIA Era faci1 preveure que el ressorgiment de la cibncia natural que la nostra generació ha tingut la sort de contemplar des de fa trenta anys, i la nova orientació donada a la literatura científica per una cohort d'homes preeminents que gosaren comenqar a parlar dels resultats de les recerques científiques més complexes d'una manera accessible al lector corrent, hauria de portar un ressorgiment similar de la geografia. Aquesta ciencia, que recull les lleis descobertes per les seves cikncies germanes i en mostra la interacció i les conseqiiencies sobre les superfícies del globus no hauria de romandre aliena al moviment científic general; avui, nosaltres observem que s'ha despertat un interes per la geografia que recorda molt l'interes que havia tingut per a la generació que ens precedí en la primera meitat del nostre segle. No hem tingut entre nosaltres un viatger i filosof tan dotat com ho fou Humboldt, pero els recents viatges a 1'~rtic i les exploracions submarines, i encara més els rapids progressos aconseguits en biologia, en climatologia, en antropologia i en etnografia comparativa, han donat als treballs geografics una atracció tan gran i un significat tan profund, que els metodes mateixos per descriure el globus terraqui han experimentat darrerament una modificació important. El mateix alt nivell de raonament científic i de generalització filosofica a qui: ens havien acostumat Humboldt i Ritter torna a apareixer a la literatura geografica. No ens ha d'estranyar, doncs, que els treballs, tant de viatges com de descripcions geografiques generals, estiguin convertint-se en les lectures més populars. Era natural, també, que el renaixement de l'afició per la geografia dirigís l'atenció pública vers la geografia escolar. Un cop en vam haver demanat informació, descobrirem amb sorpresa que aquesta ciencia -la més atractiva i suggestiva per a la gent de totes les edatshavia estat manipulada per convertir-la en una de les materies més arides i sense significat de les nostres escoles. No hi ha una cosa que interessi més els nens que els viatges, i res no és més insubstancial que el que s'ha batejat amb el nom de geografia a la majoria d'escoles. És cert que el mateix podria dir-se, amb gairebé les mateixes paraules i molt poques excepcions, pel que fa a la física i la química, a la botanica i la geologia, a la historia i les matematiques. És tan necessaria una reforma completa de l'ensenyament de totes les cikncies, com de la geografia. Malgrat tot, mentre l'opinió pública ha restat gairebé insensible pel que fa a la reforma general de la nostra educació cientifica -per més que ha estat defensada pels homes més preeminents del nostre seglesembla, en canvi, que ha entes de seguida la necessitat de reformar l'ensenyament geografic: el moviment que ha iniciat fa poc la Geographical Society, l'informe del seu special commissioner, la seva exposició, s'han trobat amb la simpatia general de la premsa. El 107 -- - - DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 13. 1988 nostre segle, tan mercantil, sembla que ha comprb millor la necessitat d'una reforma tan bon punt com els anomenats interessos ccpricticsn de la colonització i de la guerra s'han situat a primer pla. Així, doncs, entrem ja en la discussió sobre la reforma de l'educació geografica. Un debat sincer hauri de mostrar necessariament que no es pot dur a terme res de seriós en aquesta direcció si no intentem la corresponent, encara que més amplia, reforma general del sistema educatiu. De ben segur que no existeix una altra cikncia que pugui ser presentada als nens d'una manera tan atractiva com la geografia, ni tan poderosa com a instrument per al desenvolupament global de la ment, per familiaritzar l'alumne amb el veritable mktode de raonament cientific i per despertar el gust pel conjunt de les cihcies naturals. Els nens no són grans admiradors de la natura per ella mateixa mentre no té res a veure amb 1'Home. El sentiment artístic, que té un paper important en les alegries intel.lectuals del naturalista, és encara molt dkbil en el nen. Les harmonies de la natura, la bellesa de les seves formes, l'admirable adaptació dels organismes, la satisfacció que sobrevé a l'intel.lecte amb l'estudi de les lleis físiques, tot aixb pot arribar més tard, per6 no a la infantesa. El nen s'interessa per l'home arreu, per les seves lluites contra els obstacles, per la seva activitat. Les plantes i els minerals el deixen fred; passa una etapa en la qual la imaginació ho domina tot. Desitja drames humans i, per tant, les narracions de casa i de pesca, de viatges marítims, de lluita contra els perills, de costums i de maneres de ser, de tradicions i de migracions són un dels millors recursos per desenvolupar en un nen el desig d'estudiar la natura. Alguns ccpedagogsn moderns han intentat assassinar la imaginació del nen. Els millors, en canvi, entendran com pot ésser d'important la imaginació com a auxiliar del raonament científic. Ells comprendran el que Mr. ~yndall' intenta gravar en els que l'escoltaven: és a dir, que no és possible aprofundir en el raonament cientific sense l'ajut d'un poder de la imaginació altament desenvolupat; és per aixb que utilitzaran la imaginació del nen, no per atapeir-la amb supersticions, sinó per despertar-hi l'amor als estudis científics. La descripció de la Terra i dels seus habitants ser& de segur, un dels millors recursos per assolir aquest objectiu. Les narracions de l'home lluitant contra les forces adverses de la natura.. . jes pot escollir alguna cosa millor per infondre en un infant el desig de penetrar en els secrets d'aquelles forces? Podeu infondre molt facilment en un nen una passió de cccol.leccionista~> i transformar les seves cambres en uns aparadors de curiositats, pero a les edats Kropotkin fa referencia a John Tyndall(1820-1893), físic irlandes descobridor de I'efecte que porta el seu nom i autor de nombrosos treballs sobre la capacitat dels gasos per absorbir i irradiar calor. més joves no és faci1 infondre el desig de penetrar en les lleis de la natura, mentre que és més senzill despertar el potencial comparatiu d'un intel.lecte jove tot explicant-li narracions de pai'sos llunyans, de llurs plantes i animals, de llurs escenaris i fenomens, tan aviat com les plantes i els animals, els remolins de vent i les tronades, les erupcions volcaniques i les tempestes tenen relació amb l'home. Aquesta és la tasca de la geografia a la primera infantesa: amb l'home com a intermediari, interessar el nen en el gran fenomen de la natura per tal de desvetllar-li el desig de coneixer-la i explicar-la. La geografia pot oferir, a més, un servei encara més important. Ens pot ensenyar, des de la nostra infantesa més tendra, que tots som germans sigui quina sigui la nostra nacionalitat. En el nostre temps de guerres, d'autosuficiencia nacional, de gelosies nacionals i d'odis alimentats habilment per gent que tan sols van darrera els seus interessos egoistes, personals o de classe, la geografia pot ser -en la mesura que l'escola pugui fer alguna cosa per contrapesar les influencies hostilsun instrument que dissipi aquests prejudicis i crei' altres sentiments més dignes de la humanitat. Pot ensenyar que cada nacionalitat aporta el seu gra de sorra preciós per al desenvolupament general de la comunitat de nacions, i que només petits sectors de cada nació estan interessats a mantenir els odis i les gelosies nacionals. Cal reconeixer que, a part altres causes que nodreixen aquestes gelosies, les diferents nacionalitats no es coneixen prou entre elles; les preguntes insolites que es fan a un estranger sobre el seu país, els prejudicis absurds difosos entre ambdós extrems d'un mateix continent -i encara més entre les ribes oposades d'un mateix canalprova suficientment que també entre aquells que descrivim com a gent instrulda, la geografia només és coneguda pel seu nom. Les petites diferencies que notem en les maneres de ser i en els costums de les diverses nacionalitats, i també les diferencies de caracter nacional que apareixen d'una manera especial entre les classes mitjanes, ens fan passar per alt les immenses semblances existents entre les classes treballadores de totes les nacionalitats, semblances que esdevenen encara més sorprenents quan el coneixement es fa més profund. La tasca de la geografia és aportar aquesta veritat amb tota la seva claredat, enmig de les mentides acumulades per la ignorhncia, per la pressumpció i per l'egoisme. Ha d'imprimir en la ment dels infants que totes les nacionalitats són valuoses les unes per a les altres; que, siguin quines siguin les guerres en que s'havien enfrontat, en el fons de totes només s'hi trobava un egoisme curt de vista. Cal ensenyar que el desenvolupament de cada nacionalitat fou la conseqiitncia de diverses grans lleis naturals imposades per les característiques físiques i etniques de la regió on es desenvolupava; que els esfor~os fets per altres nacionalitats per aturar el seu desenvolupament natural han estat simples errors; que les fronteres polítiques són relíquies d'un passat barbar, i que la comunicació entre diferents palsos i llurs relacions i influencies mútues estan sotmeses a lleis tan poc dependents de la voluntat dels homes com les lleis que regeixen el moviment dels planetes. Aquesta segona tasca és forqa important, pero n'hi ha una altra, la tercera, que potser encara ho és més: és la de dissipar els prejudicis en que hem estat educats sobre les anomenades craces inferiors,), i aixb en una epoca on tot ens fa preveure que molt aviat hi estarem en contacte molt més estretament que mai. Quan un home de l'estat frances proclama recentment que la missió dels europeus és civilitzar les races inferiors pels mitjans que ja s'havien emprat per civilitzar-ne alguna -és a dir, amb les baionetes i les massacres de Bacm eh^- simplement elevava a la categoria de teoria les ignominioses accions dutes a terme pels europeus dia a dia. I com podrien actuar d'una altra manera, si des de la seva infantesa han estat ensenyats per menysprear (<els salvatges>>, a jutjar les moltes virtuts dels pagans com a crims disfressats i a considerar les ((races inferiors,) com a una simple molestia en el planeta -molestia que només pot ser tolerada pel fet que se'n poden treure diners? Un dels grans serveis fets darrerament per l'etnografia, ha estat el de demostrar que aquests ((salvatges>> havien compres com s'havia de fer per desenvolupar molt els mateixos sentiments humans de sociabilitat dels quals nosaltres, els europeus, ens sentim tan orgullosos de professar, pero que tan rarament practiquem; que els ((barbars costums>> dels quals ens mofem o sentim a parlar amb disgust són la conseqiiencia d'una altra necessitat (una mare esquimal mata el seu fill acabat de néixer per tal de poder alimentar els altres, que nodreix i cria millor que no ho fan milions de les nostres mares europees) o són formes de vida que nosaltres, europeus orgullosos, encara practiquem després d'haver-les modificat lleugerament, i que les supersticions que trobem tan divertides entre els salvatges són tan vives entre nosaltres com entre ells: només els noms han canviat. Fins avui, els europeus han ((civilitzat els salvatges>> amb whisky, tabac i segrestaments, els han inoculat llurs vicis, els han fet esclaus. Pero arriben els temps en que haurem de considerar-nos obligats a oferir-10s alguna cosa millor, és a dir, el coneixement de les forces de la natura, els mitjans per utilitzar-les i les formes superiors de la vida social. Tot aixo i moltes altres coses ha d'ésser ensenyat per la geografia si és que intenta de debo ser un instrument educatiu. L'ensenyament de la geografia ha de perseguir un triple objectiu: ha de desvetllar en els nostres infants el gust pel conjunt de les ciencies naturals; els ha d'ensenyar que tots els homes són germans, sigui quina sigui la seva nacioPoblació de la regió del Tonkin, onel 1884 es produí un dels enfrontaments contra la ocupació francesa a Indoxina. ALLO QUE HAURIA D'BSSER LA GEOGRAFIA nalitat, i els ha d'ensenyar a respectar les ((races inferiors,>. Entes tot aixb, la reforma de l'educació geografica és immensa: no és altra cosa que la reforma global dels mktodes d'ensenyament a les nostres escoles. Aquesta reforma implica, en primer lloc, una reforma total en l'ensenyament de les ciencies exactes. ~~uestes, i no les llengües mortes, han de constituir la base de l'educació a les nostres escoles. Hem pagat a bastament el nostre tribut al sistema escolastic medieval d'ensenyament. Ja és hora d'inaugurar una nova era d'educació cientifica. És ben segur que, mentre els nostres nens passin tres quartes parts del seu horari escolar estudiant llatí i grec, no hi haura temps per a un estudi seriós de les ciencies naturals. Un sistema mixt seria, per forqa, un fracas. Les exigkncies d'una educació cientifica són tan amplies, que un estudi seriós de tan sols les ciencies exactes absorbiria tot el temps de l'alumne, per no parlar de la necessitat d'un ensenyament tkcnic o millor, de l'educació d'un futur proxim -1'anomenada instrucció integral-. Si s'adoptés un sistema vergonyant que combinés la formació classica amb la cientifica, els nostres nois i noies rebrien una educació pitjor que la que reben avui als liceus classics. Malgrat tot, sense entrar en l'inacabable debat entre els dos sistemes de formació, cal fer referkncia directa a l'educació geografica. Tothom coneix avui en dia els dos principals arguments dels defensors dels estudis classics, i és ben segur que cap naturalista no els menysprearia. Se'ns ha dit, en primer lloc, que l'estudi de les llengües mortes és un excel.lent instrument per conduir l'alumne a l'autoreflexió, a l'autoraonament i a posar-se qüestions, i que l'estudi de les cikncies naturals no aporta uns instruments d'instrucció similars; en segon lloc, s'ha argumentat que l'estudi de l'antiguitat romana i grega dóna a l'aprenentatge un caracter humanista que no pot ésser donat per les cikncies naturals per si soles. La primera d'aquestes dues objeccions rebé una resposta brillant dels naturalistes, no sols sobre el paper, sinó a l'escola. Ells han reformat els seus mktodes d'ensenyament de tal manera que estan convertint-se en l'instrument més poderós d'autoaprenentatge. És evident que si donem a l'alumne el llibre d'Euclides -que és un resum de coneixement arduament elaborat i del qual s'ha eliminat tot el treball preliminar de recerca i d'interrogacióés el mateix que si donem als nostres infants una traducció de Ciceró i els demanem que l'aprenguin de memoria sense fer-10s entrar en la propia descoberta del significat de cada una de les oracions. Perd encara hi ha una altra geometria -aquella mitjanqant la qual fir. Tyndall interessa els seus alumnes fa tempsi que ja es practica parcialment a Alemanya i a d'altres llocs: la geometria que consisteix a plantejar només problemes graduals i que condueix l'alumne a la descoberta de les demostracions de tots els teoremes, en comptes d'intentar DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 13,1988 Pel que fa a la part tecnica de com cal fer l'ensenyament en geografia -els metodes pedagogics i els instruments per ensenyar-laem limitaré a unes quantes observacions. Encara que el nivell de l'educació geografica a la majoria de les nostres escoles és baix, existeixen mestres i institucions isolades que han elaborat mttodes d'ensenyament excel.lents i instruments gairebé perfectes per ésser usats a l'escola. S'hauria de fer una selecció dels millors, i el camí més bo per fer-ho és el que ha triat la Geographical Society: fer una exposició d'instruments geografics i un congrés de mestres relacionat amb aquesta. La pedagogia moderna es troba en una situació excel.lent per elaborar els mittodes d'ensenyament més facils, i si s'inspira en els alts objectius de l'educació geogrhfica de que hem parlat, sera molt difícil no descobrir els millors instruments per assolir-10s. Actualment existeix en la pedagogia -cal que ho reconeguemuna tendencia a cuidar l'enteniment del nen amb minuciositat excessiva, és a dir, a reprimir el pensament independent i a restringir l'originalitat; hi ha també una tendencia a fer l'aprenentatge excessivament suau o sigui, a desacostumar l'enteniment de la tensió intel.lectua1 en comptes d'avesar-10 gradualment als esforqos de 17intel.lecte. Totes dues tendkncies existeixen, perd s'han de considerar com a reacció contra els metodes usats abans, i és ben segur que sera una situació transitoria. Més llibertat per al desenvolupament intel.lectua1 del nen! Més espais per al treball independent sense més ajut del mestre que l'estrictament necessari! Menys llibres de text i més llibres de viatges; més descripcions de pai'sos escrits en totes les llengües pels nostres millors autors, passats i presents, posats a les mans dels nostres alumnes: aquests són els punts cabdals que no s'han de perdre de vista mai. És evident que la geografia, com les altres ciencies, s'ha d'ensenyar en una skrie de cursos concentrics, i que en cada un d'aquests s'ha d'insistir en aquells apartats que són més comprensibles per a cada edat. Subdividir la geografia en ~eimatskunde~ per a les primeres edats, i en geografia en sentit més propi per a les edats més avanqades, no és ni desitjable ni possible. Una de les primeres coses que un nen demana a la seva mare és: que li passa al sol quan es pon?, i tan aviat com ha llegit dues descripcions de viatges per pai'sos tropicals i polars, per forqa demanara: per que no creixen les palmeres a Groenlandia? Ens limitem a donar lliqons de cosmografia i de geografia física des de la infan- ' Aquest terme s'aplica al principi didictic que basa I'aprenentatge en la experitncia immediata de I'alumne i en la sistematització dels coneixements (<des del més proper fins al més llunya*. Aquest principi, utilitzat ja en la pedagogia pestalozziana, ha estat ampliament difós als nostres dies per la metodologia de les escoles actives, que han incorporat aquest principi de coneixement de I'entorn a les &rees de citncies de I'observació als cicles inicial i mitja de I'ensenyament obligatori. ALL^ QUE HAURIA D'BSSER LA GEOGRAFIA tesa. És cert que no podem explicar-li a un nen quk és un ocea si no li podem ensenyar un estany o un llac propers, ni que és un golf si no li podem fer veure un entrant a les vores del riu. Només amb els petits desnivells del terra al nostre voltant li podem donar al nen una idea de les muntanyes i dels altiplans, dels pics i dels glaciars; és només en el plano1 del poble o de la ciutat que el nen podra arribar a entendre els jeroglífics convencionals dels notres mapes. Perb la lectura preferida d'un nen sera sempre un llibre de viatges llunyans o la historia d'un Robinson Crusoe. L'entrant d'un bassal o els rapids d'un torrent adquiriran importancia en la imaginació d'un nen només quan pugui imaginar la cala com un gran golf amb vaixells ancorant i homes desembarcant en una costa desconeguda; i en els rhpids del torrent, els rapids d'un fiord canadenc, amb el demacrat doctor ~ichardson~ que s'hi va llanqar per tal de fer arribar una corda a l'altra riba. Les coses properes són, molt sovint, menys comprensibles per a un nen que les llunyanes. El transit als nostres rius i a les vies fkrries, el desenvolupament de les nostres manufactures i el comerq naval són, sense comparació, menys entenedors i menys atractius per a una certa edat, que una partida de cacera i els costums de pobles primitius llunyans. Quan repasso la meva adolesckncia, descobreixo que allb que em convertí en gebgraf i m'induí, als divuit anys, a inscriure'm en un regiment de cosacs de 1'Amur en comptes de fer-ho en la Guardia Muntada no fou la traqa deixada per les lliqons excel.lents del nostre bon mestre de geografia de Rússia -el manual del qual encara aprecio extraordinariament-, sinó el gran treball de Defoe a la meva infantesa i sobretot -en primer lloc i per damunt de totel primer volum del Cosmos de Humboldt, el seu Tableau de la Nature i les monografies fascinants de Karl Ritter sobre l'arbre del te, el camell, etc. Una altra observació que cal gravar en les ments de tots aquells que fan plans de reforma per a l'educació geografica és que no es pot fer un ensenyament en profunditat en geografia mentre l'ensenyament donat en ciencies matematiques i físiques segueixi estant tal com esta a la majoria de les nostres escoles. ¿De quk serveix fer lliqons brillants en climatologia superior si els alumnes no han tingut mai una concepció concreta de les superfícies i dels angles d'incidkncia, si mai no han construi't superfícies ni dibuixat línies per trobar-les en angles diferents? ¿Podem fer entendre als nostres oients el moviment de les masses d'aire, dels corrents i dels ciclons quan ells no s'han famiPensem que Kropotkin pot fer referencia a John Richardson, metge, navegant i naturalista escoc&s (1787-1865) que participa en dues expedicions de John Franklin a 1'Artic canadenc (18191822; 1824-1827), i que ha deixat una obra molt extensa sobre histbria natural, especialment pel que fa a la biologia artica. liaritzat amb les principals lleis de la mecanica? Fer aixo significaria simplement divulgar aquella mena d'ensenyament que, per desgracia, s'escampa amb massa rapidesa, el coneixement de meres paraules i termes tecnics sense cap mena de coneixement seriós. L'ensenyament que es fa de les ciencies naturals ha d'ésser més ampli del que és ara, i ha d'aprofundir-se. I ha de fer-se més concret. ¿Podem esperar trobar o'idors atents entre els nostres alumnes quan parlem de la distribució de les plantes i dels animals sobre la superfície de la Terra, dels assentaments humans, etc., si ells no estan acostumats a ferse una descripció geografica completa d'alguna regió limitada, cartografiar-la, descriure'n 17estructura geolbgica, mostrar la distribució de plantes i d'animals en la seva superfície, explicar per que els habitants de les poblacions s'han instal.lat allí i no a més altitud en la vall i, per damunt de tot, comparar la seva descripció amb altres de semblants fetes en altres regions, en altres pa'isos? Per molt excel.lents que siguin els mapes en relleu dels continents que posem a les mans dels nostres nens, mai no els acostumarem a una comprensió concreta i a estimar els mapes si ells no fan mapes per si sols, és a dir, mentre no posem una brúixola a les seves mans, els portem al camp obert i diguem: aixo és un paisatge; en la teva brúixola i el teu itinerari tens tot el que necessites per cartografiar-ho. Vés-hi i fes-ne el mapa. ¿És necessari dir quin plaer és per a un xicot de quinze anys vagar tot sol pels boscos i per les carreteres, per les vores dels rius i tenir-ho tot junt -boscos, carreteres i riusdibuixat en el seu full de paper; o dir amb quina facilitat s'obtenen aquells resultats (ho sé per la meva prbpia experiencia escolar), si el coneixement geometric s'ha fet més concret tot aplicant-10 a medicions al camp? Cal esmentar aquí un altre element que cal introduir a les nostres escoles. Em refereixo a l'intercanvi, entre escoles, de correspondencia en materies geografiques i de col.leccions de ciencies naturals. Aquest element que ja ha estat introdui't en algunes escoles dels Estats Units per 1'Agassiz ~ssociation~, no ha estat defensat amb prou entusiasme. No n'hi ha prou de col.leccionar mostres de roques, de plantes i d'animals de les seves regions tan limitades. Cada escola de poble hauria de tenir col.leccions de tot arreu: no sols de tots els racons del seu país, sinó també d'Austrhlia i de Java, des de Siberia fins a la República Argentina. I no s7han de comprar: es poden obtenir -s'han d'obtenirmitjanqant l'intercanvi de les seves propies col.leccions amb escoles escampades arreu sobre la superfície del globus. Aquesta és la idea que presidi la creació de 1'Agassiz Association, una assoAquesta associació fou creada el 1875 a Pittsfield (Massachusetts, EUA) per Harlan H. Ballard, per tal de promoure I'estudi de les ciencies naturals i el col.leccionisme entre els joves. Tingué un exit sorprenent. El seu mitja de comunicació fou la revista The American Boy. ALL0 QUE HAURIA D'GSSER LA GEOGRAFIA ciació d'escoles que compta ja amb 7.000 membres i 600 capítols o seccions. Els nens d'aquesta associació s'acostumen a estudiar les ciencies naturals al camp, en contacte amb la natura mateixa; per6 no se'n queden els tresors. Escriuen a altres branques de l'Associaci6, intercanvien les observacions, les idees i les mostres de minerals, de les plantes i d'animals. Escriuen sobre els paisatges del Canada als amics de Texas. Els seus amics sui'ssos (existeix algun organisme similar a Sui'ssa) els envien Edelweisse dels Alps, i els amics anglesos els expliquen la geologia d'Anglaterra. ¿Em cal afegir-hi que, a mesura que 1'Associació esdevé coneguda, els especialistes, professors i naturalistes amateurs, han d'afanyar-se a oferir els seus serveis als joves amics, donant-10s conferhncies, classificant els seus exemplars o escalant amb ells els turons en excursions geologiques o botaniques? No cal dir que hi ha una gran dosi de bona voluntat en aquelles persones que saben alguna cosa; només cal l'esperit d'iniciativa per utilitzar els seus serveis. ¿És necessari insistir en els avantatges de 1'Agassiz Association o demostrar com s'hauria d'estendre? La grandiositat de la idea d'establir una connexió viva entre totes les escoles de la Terra és ben clara. Tothom sap que és suficient tenir un amic en un país estranger -sigui a Moscou o a Javaper comensar a prendre interes en aquest país. Des d'ara, un paragraf de diari sota el titular (<Moscou>> o <<Java>> ja ens atraura l'atenció. Més encara si tenen una correspondencia viva i ambdós segueixen el mateix treball i es comuniquen els resultats de llurs exploracions. I encara més. Deixeu que els nens anglesos estableixin un intercanvi continuat de correspondencia, de col.leccions i d'idees amb els nens russos, i estigueu segurs que, ben aviat, ni els anglesos ni els russos tornaran a abrasar els fusells per resoldre les seves desavinences. L'Agassiz Association té un futur brillant; segurament, unes altres de similars s'estendran per tot el món. I aixb encara no és tot. Si tota la nostra educació fos basada en les ciencies naturals, els resultats que n'obtindriem serien encara molt pobres si negligíssim el desenvolupament intel.lectua1 general dels nostres nens. L'objectiu final de tots els nostres esforsos educatius ha d'ésser precisament aquest <(desenvolupament general de l'intel.lecte>> i, no obstant, aquesta és la darrera cosa en la qual es pensa. Per exemple, a Sui'ssa es destinen autkntics palaus a escoles, hi podem trobar les més escollides exposicions de mitjans pedagogics; els nens estan molt avanGats en dibuix; coneixen perfectament les dates historiques; assenyalen en el mapa, sense dubtar, qualsevol ciutat d'importancia; determinen facilment les especies de moltes flors, saben de memoria algunes citacions de Jean Jacques Rousseau, i repeteixen algunes crítiques sobre les teories de Lassalle i, al mateix temps, estan absolutament mancats de ccdesenvolupament generab; en aquest aspecte, el problema més gran és darrera de molts alumnes de la majoria de les escoles retrogrades i antiquades metodolbgicament. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 13. 1988 món físic i desplega davant dels ulls dels seus oi'dors la bellesa i l'harmonia del cosmos. La filosofia de la natura sera considerada, algun dia, com a part necessaria de l'educació; pero en l'estat actual de les nostres escoles, qui podria emprendre millor aquesta tasca que el professor de geografia? No és endebades que el cosmos fou escrit per un geograf. Tot descrivint el globus -aquesta petita taca perduda enmig d'un espai incommensurable-, tot ensenyant la varietat d'agents mecanics, físics i químics que treballen modificant-ne la superfície, posant en acció oceans aeris i aquosos, aixecant continents i excavant abismes, tot parlant de la meravellosa varietat de les formes organiques i de llurs cooperacions i lluites, de llurs admirables adaptacions; tot descrivint l'home en interconnexió amb la natura.. . qui podria portar millor el jove enteniment a exclamar amb el poeta1': Du hast mir nicht umsonst Dein Angesicht im Feuer zugewendet, Gabst mir die herrliche Natur zum Konigreich, Kraft sie zu fiihlen, zu geniessen. Nicht kalt staunenden Besuch erlaubst Du nur, Vergonnest mir in ihre tiefe Brust, wie in den Busen eines Freunds Zu schauen. On trobar mestres per dur a terme la immensa tasca de l'educació? Aquesta és, tal com hem dit, la gran dificultat subjacent a totes les temptatives d'una reforma escolar. ¿On trobar alguns centenars de milers de Pestalozzis i Frobels12 que puguin donar una instrucció realment profunda als nostres nens? " No m'has ensenyat en va / la teva cara en flames. / M'has donat la meravellosa Natura / com a regne, / i forca per sentir-la, per gaudir-ne. /No només em permets una visita, fredament admirada, / sin6 que em deixes mirar en el teu pit profund / com en el pit d'un amic. Aquest poema és citat en alemany a I'article original, i s'hi observen algunes incorreccions ortografiques, cosa que fa pensar que Kropotkin fa una referkncia de membria. Encara que es tracta d'un text romantic, no ha estat possible identificar-ne l'autor. La traducci6 dels versos ens ha estat facilitada pel professor Lluís Quintana. l2 L'educador suís Johann Heinrich Pestalozzi (1746-1827) fou el creador i l'impulsor d'un mttode pedagbgic basat en l'observació, en I'educaci6 del carhcter, en el treball i en el paper educador de la família, dirigit al desenvolupament integral de totes les facultats (coneixement, carhcter, habilitat tkcnica), tot respectant la personalitat individual de cada infant. La seva obra Wie Gertrud ihre Kinder lehrt (Com educa Gertrudis els seus fills, 1801) és la més coneguda i traduida. Friedrich Froebel(1782-1852) crea i experimenta el primer sistema pedagogic per a l'educaci6 de les edats preescolars en centres específics (Kindergarten), basat en les activitats a l'aire lliure i en el significat funcional del joc. La seva teoria es troba exposada a I'obra Die Menschenerziehung (L'educació de l'home, 1826). ALL^ QUE HAURIA D'ESSER LA GEOGRAFIA De ben segur que no els trobarem als rengles d'aquest pobre estol de mestres d'escola que condemnen a ensenyar durant tota la seva vida, de la joventut fins a la tomba, que són enviats en un poble i privats de tota relació intel.lectua1 amb gent culta, i on s'acostumen, ben aviat, a considerar la seva feina com una maledicció. Ni tampoc entre els rengles d'aquells que veuen en l'ensenyament una professió assalariada i prou. Només els caracters excepcionals poden seguir sent bons mestres tota la vida i fins a edats avanqades. Aquests homes i dones valuosos han de constituir, per dir-ho d'alguna manera, els capdavanters de I'estol d'ensenyants; exercit que ha d'omplir els seus rengles amb voluntaris guiats per tots aquells que consagren llur vida a la noble tasca de la pedagogia. Homes i dones joves que consagrin alguns anys de la seva vida a ensenyar, no perque vegin en l'ensenyament una professió, sinó perquk vagin guiats pel desig d'ajudar els seus amics més joves en el seu desenvolupament intel.lectua1; gent d'edat més avansada que estiguin disposats a donar unes hores per ensenyar les materies que més els agraden ... Aquest sera, probablement, l'estol d'ensenyants d'un sistema educatiu més ben estructurat. No és convertint la tasca d'ensenyar en una professió assalariada com obtindrem una bona formació dels nostres infants ni mantindrem entre els nostres pedagogs la frescor i l'obertura intel.lectua1 que són necessaries per anar al mateix pas de les exigkncies, sempre creixents, de la cikncia. El mestre serh mestre de debo només quan estigui motivat per un amor real als nens i a la materia que ensenya, i la seva motivació no pot mantenir-se durant anys, si ensenyar és tan sols una professió. Persones que arribin a consagrar les seves capacitats a l'ensenyament i siguin capaces de fer-ho, no en manquen, fins i tot en la nostra societat actual. Deixeu-nos només saber com descobrir-los, com interessar-10s en l'educació i combinar llurs esforsos, i a les seves mans, amb l'ajut de gent amb més experikncia, les nostres escoles seran, ben aviat, molt diferents del que són ara. Seran llocs on la generació jove assimilara el coneixement i l'experihcia dels més ancians, i aquests prendran dels joves nova energia per a un treball comú en benefici de la humanitat.